Ara són dos quarts de dotze del migdia, no minuts.
Us recordo que després de les dotze
anirem fins a les portes del Parc Central.
Ja sabeu que ahir diumenge es van fer
les últimes projeccions de les sales Laurent.
En Josep Ardila va recollir les opinions dels darrers espectadors
i a més tenim un convidat que ha elaborat un detallat estudi
sobre la progressiva desaparició dels cinemes
en les últimes dècades.
Teniu disponible a la vostra disposició la web del programa
al matí arroba tarragonaradio.cat
o bé ens podeu enviar un missatge de telèfon mòbil
70-11 amb la paraula matí
i el vostre comentari al voltant del tancament de les sales de cinema
i si voleu explicar batalletes dels vostres records
dels cinemes que hi havia al centre de Tarragona
estarem encantats de rebre'ls i de fer-nos ressò.
Entre tothom que participa en aquest temps d'opinió
ja sabeu que com un detallet
sortegem la samarreta de la candidatura a Tarragona 2017.
Per ara ens ocupem d'una previsió
que ara els propers dies, a les properes setmanes
no sé si vosaltres sou molt internautes
jo m'imagino que sí des del moment que estem parlant
que podeu contactar amb el programa a través de la web.
Un any més se celebra la Tinet Jornada
l'organitza, com és habitual,
l'organisme per a la Societat de la Informació Oasi.
Engualla, la jornada s'endinsa en el món de l'edició de vídeo
i la seva publicació als blocs de la xarxa.
Ens acompanya el director d'OAS, Enric Brull.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Ara em deies, fa 15 anys, Tinet,
clar, si fa 15 anys a tu,
entusiasta també des del primer dia
a tot el món de les noves tecnologies,
t'haurien dit que un tarragoní
es munta a la seva cuina una càmera
i que és capaç de crear aquest sistema
que pugui transmetre com a l'hora de un plat de cuina,
t'ho haurien dit, no, amb això amb internet no ho farem.
No m'ho haurien cregut.
És que no?
No.
Fa 10 anys jo crec que ningú,
o 15 anys ningú, ningú, ningú, ningú
podia preveure on seríem avui
i fins i tot avui n'hi ha ningú
que pugui preveure on serem dins de 10 anys.
Perquè en els diferents congressos
i participacions que anem
ningú s'atreveix a parlar
amb una certa solvència
més enllà de 3-4 anys.
Ningú.
Amb aquesta perspectiva és que és difícil.
És difícil fer una previsió.
Ens consta que les grans empreses
treballen en formats
i en coses que ens semblen inversembrals.
que quan surtin ens hi adaptarem
i ho trobarem molt normal.
Només cal veure les xarxes socials
com estan funcionant avui en dia.
Fa 15 anys, el que deies,
qui havia de dir que això arribaria
on ha arribat i on pot arribar encara?
Bé, fa 15 anys,
quan va néixer Tinet,
va néixer exclusivament,
o inicialment, sí,
però exclusivament per donar accés a internet.
És a dir, per poder entrar a internet.
No hi havia ni webs.
És veritat, eh?
Era correu electrònic.
És a dir, veníem d'altres BBCs,
d'altres opcions que podíem
intercanviar-nos programes,
enviar-nos programes,
però va sortir com el correu electrònic
per poder-te connectar.
Va ser molt després,
molt després, cap 3 o 4 anys,
que va començar tot el tema dels webs.
Hi va haver un web de Tinet,
va ser dels primers que hi va haver
la demarcació,
i després d'aquí va haver vingut
tot el que ha vingut.
Però, originalment,
ara fa 15 anys,
si ve una miqueta d'història,
que és la prehistòria
dels temes de Tinet,
només era per entrar.
I fixeu-vos
que en aquell moment
no vam poder entrar per telefònic.
És a dir,
si tu volies entrar a internet,
els primers tinetaires,
que jo vaig ser un dels primers,
no em podia imaginar
que després que es tendria
càrrecs de responsabilitat de Tinet,
que vagin allà al carrer Salt,
no vam entrar per telefònic,
vam entrar per
una comellera americana.
De tal manera que,
al cap d'un temps,
Telefònic ja va donar
aquells serveis.
I us donava molts problemes?
Esperint, esperint.
Sí, esclar.
Perquè sempre...
Això és un clàssic.
Es penjava contínuament.
Jo recordo manifestos
de Tinet en contra de Telefònic,
a més, amb tota la raó del món.
Això, d'acord,
que forma part de la història.
Però ja veus
com ens hem quedat.
D'una banda,
està la qüestió
tecnològica, pràctica,
però l'esperit de Tinet,
és a dir,
tot ha canviat molt,
ha evolucionat molt,
però jo diria que
l'esperit
de Xarxa Ciutadana
es manté
i ha crescut, també.
Probablement,
l'accent l'hauríem de posar aquí.
Sobretot,
quan parlem d'internet
com a gran negoci,
és bo també mirar
cap a una altra banda
i veure aquest valor
de Xarxa Ciutadana que té.
Sí,
una característica...
Quan ens volem comparar
en el món,
tenim serioses dificultats,
perquè ja no coneixem
nosaltres
iniciatives
com Tinet
que existeixin.
En el seu dia,
vam anar de la mà
de Bolònia i de Milán
que tenien una xarxa semblant
però ja no existeix
com a tal
i som els únics
que quedem.
Per tant,
quan en alguna ocasió
ens diuen
i el nivell d'eficiència
que teniu
quan ens coopereu
amb altres organitzacions,
clar,
és que no ens podem comparar.
Realment,
és un fenomen,
en el seu dia
la història
haurà d'explicar-ho,
però que hi hagi
vora 30.000,
vora 30.000
que serà
en aquest any
que hi ve,
si tot va bé,
vora 30.000 usuaris
que han decidit
que el seu correu electrònic
sigui
no sé què
arroba
tinet.org
o tinet.cat
clar,
això és moltíssim.
Més amb l'oferta
que hi ha ara.
Sí,
però hi ha una característica
molt diferencial
i a part de ser director
d'OASI,
doncs lògicament
i de Tinet
doncs tinc relacions
amb moltes altres
elements de la xarxa,
no?
Si em passa alguna cosa
a Tinet,
jo sé que truco
per telèfon
o vaig all'hi
en situ
i ho resolc.
Dels altres
no val
a dir noms
perquè estic
en molts de lloc,
bueno,
hi ha hagut moments
en què hi estan neguitors
perquè coses
que em passaven
a cobrar unes coses
que no ho eren,
bueno,
no me'n sortia aquí
si no te'n surts,
que te'n surts,
vas i saps
que et pots presentar
allà al davant
un dia de diari
i t'atendran.
Això no passa
amb cap altre element.
Per tant,
jo entenc que l'èxit,
a part de tenir uns productes
de moltíssima qualitat
com és el correu electrònic,
amb un giga
de capacitat,
amb antivirus,
amb antispam,
tenim unes màquines
importants,
anem a dir,
molt, molt potents,
només per antivirus
i per antispam,
vull dir,
que el correu
que arriba sense publicitat
amb un hotline
és diguem
que tu pots trucar
i que t'atenen,
això és el que no existeix
i això és el que ens està donant
en aquests moments força
i també,
cal dir-ho,
perquè hi ha gent que diu
jo soc tinet,
un sentiment d'identitat.
Sí,
hi ha un puntet d'orgull
en això,
per aquesta vessant
de xarxa ciutadana,
breument,
perquè tampoc cal estendre's
en aquesta qüestió,
has esmentat
l'exemple de Bolònia
i de Milà,
independentment
de la capacitat de gestió
que heu tingut
en l'equip que esteu
i que heu estat llarg
davant de tinet,
per què no han tingut
continuïtat
aquestes xarxes?
Sabeu per què?
Sí,
hi ha hagut una part de...
Clar,
primer va néixer
una miqueta com a iniciativa
ciutadana pròpia,
però és clar,
mantenir l'equipament
i l'ample demanda
amb telefònica,
que nosaltres estem entrant
amb telefònica,
val molt diner.
i aquestes organitzacions
no han tingut el suport
d'una administració pública
al darrere ni l'una ni l'altra
o no l'han tingut
de manera important
i aquí,
doncs,
la Diputació en el seu moment
quan hi va haver
alguna dificultat
se'n va fer càrrec
i van haver-hi estar donant suport
si no,
probablement no existiria.
No,
no va ser una aposta important
si no hagués arribat
on ha arribat ara
i que capacitat
de convocar
no només virtualment
sinó presencialment
que de tant en tant
us agrada veure-vos les cares
als cinetaires,
perquè és molt bé.
Això de la xarxa
és perfecte,
no dubta ningú,
però veure'ns les cares
i saber exactament
qui milita
en el millor sentit
de la paraula latinet
i és el que fareu
en aquesta jornada.
Clar,
feu el novembre.
Fem el novembre,
el 7 de novembre,
dissabte 7 de novembre.
I cada any dediqueu
aquesta jornada
a banda de parlar
d'altres coses
amb blocs temàtics.
Enguany,
aposteu pel vídeo.
Per què?
Perquè és el més innovador,
és el que està aportant
més coses a la xarxa?
Perquè internet serà vídeo.
Internet ha estat text,
està sent text i fotografia
i està sent
ja relativament important vídeo
i serà text, fotografia
i molt vídeo.
Llavors,
entrar text
és relativament fàcil,
foto no és tant,
però ja ens hi maneguem
i hem d'estar al començament,
ja ho vam fer l'any passat,
la tirant jornada l'any passat
ja va ser una primera introducció
sobre el que seria això del vídeo,
però hem d'estar-hi
perquè hem de procurar
que els ciutadans
de la demarcació de Tarragona
sàpiguen crear-se un vídeo
i sàpiguen posar-lo a internet.
És a dir,
que una de les característiques
que tenim a la demarcació
és que estem
en la part,
dins del top,
del primer o del segon,
depèn de les enquestes
que es fan cada any,
com a usuaris d'internet
dins d'Espanya.
Per què?
Doncs perquè portem una tradició
per una sèrie de raons
i per tant
volem continuar estant
al davant
i per tant
la nostra feina
com a organisme públic
és fomentar
l'ús d'aquesta societat
de la informació
i el vídeo
indiscutiblement
dins de cinc anys
d'allò que dèiem
que és difícil dir,
però sí que és indiscutible
que serà vídeo,
internet serà vídeo.
Clar,
i quins perfils,
ja no parlo
de perfils professionals,
institucionals,
quins perfils creus
de persones,
d'usuaris d'internet
que puguin tenir interès
de produir,
editar un vídeo
i posar-ho a la xarxa?
Doncs el mateix que ara tenen...
Jo marxo de vacances
no se m'acudirà
a posar el vídeo
de les meves vacances
perquè ho vegi tothom.
I les fotos?
Tampoc.
Doncs les posa.
Però és que hi ha un punt
d'exhibicionisme molt gran
en tot això.
Sí, i amb el vídeo també.
Respectable, eh?
Respectable,
només faltaria.
Sí, no,
amb el vídeo,
igual com hi ha espais
on la gent explica
les seves coses
a nivell text,
n'hi ha que posen
les fotografies,
doncs hi ha
en principi menor,
perquè té un punt
de complexitat més alt,
en principi menor,
però també hi ha
i hi haurà gent
que voldrà posar
les seves imatges
a l'especte del vídeo
i les empreses
i les organitzacions.
No és el mateix
que presentis un producte.
Jo la PDA
que porto ara nova
de fa pocs dies,
doncs el manual
d'instruccions
jo l'he vist a internet,
no l'he llegit,
l'he vist a internet.
Per tant,
ara, per exemple,
si vols donar d'alta
en un bloc a Tinet,
doncs no tens
un manual d'instruccions.
Entraràs a Tinet
al portal,
hi ha un vídeo
que t'explica,
ves aquí,
clica aquí,
clica allà,
necessitem
manegar-nos
en aquest nivell.
Quina és la diferència?
Que en comptes
de tenir
un llibre d'instruccions
en el qual estàs,
si te'l llegeixes tot,
que no se'l llegeix ningú tot,
dues o tres hores,
això ho has de resoldre
en deu minuts
o en quin minut,
quinze minuts.
Per tant,
has de condensar molt,
no es tracta d'anar
gravant i ho penjo,
anar gravant
a veure com ho monto
perquè sigui atractiu,
que no me'n vagi,
perquè quan porto
dos minuts en un vídeo,
si ja no m'interessa
ho deixo.
Per tant,
n'ha de ser interessant
des del principi
fins al final.
Però això és no
blocs curts,
el tema dels vídeos
que hi ha a YouTube
són deu minuts,
hi ha el Pokayoke
que és una tècnica
en la qual
la gent explica
les coses
en 20 transparències,
en 20 segons
cada transparència
i, clar,
això obliga
que no hi poso
qualsevol cosa,
qualsevol cosa
no has de posar,
el que has de posar
perquè sigui atractiu,
si no et sortiràs.
I aquesta és una mica
de línia
que anem portant.
Clar,
quan jo et feia
aquesta pregunta,
que està excel·lentment
augmentada la resposta,
també ens podrien trobar
experiències
com la del Xàvera
a Llué,
que serà convidat
a aquesta jornada.
El Cocinero Fàcil
que ha guanyat premis
internacionals, no?
Sí, sí,
és curiós.
Qui pot tenir interès?
Doncs algú
que li encanta la cuina
i que vol compartir
la seva manera de fer.
Exacte, que és generós.
En lloc de penjar
les receptes,
ingredients,
pam, pam, pam,
el que fa és ell
sortir, cuinen
i ensenyant
com ho fa.
Com ho fa.
És molt més pedagògic
perquè, clar,
tu veus com ho fa,
com el que fan després de dinar
o no després de dinar
amb algunes de les televisions
que la gent ho veu.
Seus allí
tres minuts,
quatre minuts
i veus com se fa
una recepta sencera.
El Xàvera va ser molt curiós
perquè jo soc molt aficionat
a la cuina.
El meu pare era del Serrallo
i he vist sempre
el meu pare a la cuina.
Ho vaig veure sempre
amb el meu pare a la cuina.
Soc molt aficionat.
I sabia d'un web
que era el del Xàvera,
Llué,
que era el Cocinero Fàcil,
el Cocinero Fiel.
i a cap d'un temps,
no sé com me va venir,
em vaig assegurar també
per internet
que era de Tarragona.
I jo pensava,
Xàvera el situava
al País Bàs,
perquè Xàvera i tal.
A Llué se'm feia estrany,
però el saber qui era,
a més a més,
és fill del metge Llué
i que, a més a més,
el metge Llué
és un dels primers cinetaires,
una persona que sempre
ens ha donat suport.
Clar,
ens vam posar en contacte
immediatament amb ell.
i clar,
li vam dir,
li vam explicar
que cada any
fem una jornada
i que aquest any
també aniria de vídeo,
que ens aniria,
que ens encantaria
que vingués
que expliqués
la seva experiència.
No tant a fer
receptes de cuina,
perquè no serà una jornada
per fer receptes de cuina,
però per a veure,
que és una miqueta
el que deies,
Iolanda,
que què fem?
Doncs una persona
que li agrada la cuina
és capaç de muntar-se
una càmera,
o unes càmeres,
fer un muntatge i tal,
posar-ho generosament
a la xarxa
perquè tothom
pugui veure
que es va posar a la nostra disposició,
amabilíssim,
perquè és una persona
molt amable
i tindrem sort
de què veurem
i a més en sap molt.
És una persona encantadora.
Nosaltres,
quan li van donar
aquest premi internacional,
el van convidar
al programa
i totes les facilitats
per venir
per explicar-ho
i per compartir.
Té una part de negoci
que ja la coneixem,
però té una part de generositat
de compartir en la societat
coses que també,
Déu-n'hi-do,
cal tenir-la en compte.
Aprofitareu per presentar
el curs de vídeo digital,
que si no m'equivoco
ja deu estar disponible
al canal de Tiret,
no?
Sí.
Hi ha una altra persona
tina taire,
també dels de tota la vida,
que és el Jaume Parés,
que és una persona
que és molt aficionada
en tots els temes
d'informàtica
i és un activista
en temes de formació
a la gent gran,
que ha fet un munt de cursos
ensenyat a un munt de gent
com muntar els seus vídeos
de la família
o del que sigui.
Llavors,
ell,
com que és una persona
que té temps
i que li agrada,
sobretot que li agrada
més que que tingui temps,
doncs es va prestar
a fer una espècie de curs
amb un programa
que ell té,
vull dir,
no és un programari gratuït,
però és un programari
que em sembla
que val 50 o 60 euros
al programa,
vull dir,
que no estem parlant
de res de l'altre món
i com que es va presentar
a fer-lo,
nosaltres li vam donar
totes les facilitats,
està penjat internet,
el dia de la jornada
ens l'explicarà breument,
però aquell que vulgui
aprendre
com funciona
o com es pot començar
a manegar
amb un programa
per gravar coses
i per poder-les posar
després enregistrar coses
i posar-les a internet,
doncs té ja
en aquests moments
accés dins del portal
de Tinet
a un curs,
no sé,
que hi ha 28 o 30 lliçons,
no, no, no,
està molt ben fet,
molt ben fet,
i que ens l'explicarà el Jaume,
ens explicarà, doncs,
com funciona l'estructura
i per tant
el podran seguir
quan vulguin,
aquest és l'avantatge
de la formació d'internet.
Jo ara en veig un capítol,
a la tarda
en veig un altre
i el diumenge
me'n veuré els quadres
perquè tinc temps,
per tant, diríem,
aquesta línia
i la farem amb altres coses,
però l'encetarem
d'alguna manera
en aquest curs de vídeo.
Però fixa't que
hi ha diferents estadis,
naturalment,
però allò,
el nivell d'usuari
cada cop més internet
no és només una eina
amb la qual
ens desenvolupem
amb les nostres coses quotidianes,
reserves d'un bitllet d'avió,
de tren,
comprar el banc,
la compra,
fins i tot,
la compra del dia a dia,
una compra extraordinària,
sinó que a més a més
també ens ocupen
el nostre temps de lleure,
aquella estoneta
que potser et passaves
davant de la televisió,
te'n vas a internet,
a veure què trobo
sobre no sé què,
des d'un curs d'àrab,
que em ve al cap ara,
fins a,
ves a saber quantes hores
no passarem
davant de la pantalla
de l'ordinador
passejant pel món,
perquè és el que fem,
al final,
passejar pel món, no?
Sí, sí,
som,
bé,
és una finestra
molt potent,
de fet,
tu estàs a casa
però pots veure
de tot,
jo aquest cap de setmana
he estat buscant coses
sobre PNL,
sobre un llibre
que es diu El secret,
que em va interessar
i que ho he trobat tot,
a veure,
has de filtrar,
perquè hi ha coses
que són,
demà dir,
correctes i verídiques
i hi ha coses
que no són,
però en principi
trobes moltíssima cosa,
el que sí és cert
és que
obrir l'ordinador
sense saber on vas,
et poses davant del navegador
i comences a estirar
una miqueta del fil,
si vas una miqueta lliure,
si dius,
mira,
avui no tinc una idea clara
d'on vaig,
pots arribar a trobar coses
impressionants,
si vas també
en busca d'una cosa concreta
que com he anat
aquest cap de setmana
ho he trobat,
però si no,
arribes a trobar,
és que és impressionant.
A tu no et sorprèn,
penses,
dius,
quanta gent està disposada
a penjar tantes coses
i a vegades tan estranyes,
no?
A la xarxa parlo de coses
normals,
entre cometes,
ja no parlo de coses,
diguem,
delictives,
per entendre'ns,
és que aficionats
de coses
n'hi ha de tot,
que passa que fins fa
deu anys,
doncs és...
Jo he trobat cursos
al YouTube
de croixet,
imagina't,
i la senyora
allà amb les agulles
i dius,
però com és possible
allò que dèiem dels vídeos?
Sí, sí, sí.
I dius,
no, no,
un reportatge
del National Geographic,
sí,
però també una senyora
fent mitja,
és que és increible.
És que són potents,
aquests,
i et trobes coses
realment de minories,
molt minories,
que poden deixar
de ser minories
perquè tu els pots trobar
abans,
esclar,
una persona en un poble,
una persona en una ciutat,
coneixia dos que els agradava això
i s'acabava aquí,
s'acabava el seu cercle.
Ara,
quina és la dificultat?
Bé,
que això està destinat
a persones
que vulguin entrar a internet,
perquè esclar,
ja no és un tema d'edats
només que també,
però a partir dels 40 anys
jo n'animo a tothom
que hi ha encara
una baixada important,
a partir dels 40 anys
baixa el percentatge
de persones
que entren a internet,
que no s'hi preocupin,
vull dir,
un pot estar amb 80 anys
perfectament
i aprendre les quatre coses
per entrar-hi,
i persones,
jo tinc un cosí
que és el Pere Sanz
que es manega
amb el vídeo
que dóna gust
i 14 anys,
bé,
sí que els té ja,
els té molt cotats,
però vull dir,
que posin-sí
perquè realment
a part de poder connectar-se
amb els seus familiars
que puguin estar lluny
i que els puguin veure
i que els puguin escoltar,
doncs podran
tenir un entreteniment
extraordinari
i a veure,
serveix però moltes coses,
internet per tema,
com deies abans,
d'empresa,
tema d'educació,
que aquí tenim un camí pel davant
que no ens l'acabarem,
és a dir,
ara anar a la universitat
és el que és
dins de 5 o 10 anys,
serà una altra cosa,
podrem nosaltres anar a classe
quan vulguem.
Ni la matrícula faràs presencialment.
A la UOC ja no es fa presencialment.
I ara no es fa, sí.
A les presencials sí,
però ja a les classes
és que tu podràs triar,
no sé com s'amuntarà encara,
això no,
però tu podràs triar,
a veure,
jo què tinc?
Investigació operativa,
jo vull fer investigació operativa,
però amb aquest professor.
no.
Clar,
i a la meva professora
és de no sé on.
Clar,
llavors,
i qui triaràs?
Doncs els que ho facin bé.
Clar.
I llavors,
doncs això passarà a ser atractiu,
en comptes d'a veure qui em toca,
que bueno,
que no vol dir que hi ha professors
molt bons,
però d'aquesta manera,
que siguin bons per uns
no vol dir que siguin bons
per nosaltres.
T'adaptaràs
d'algun al teu programa formatiu.
És impressionant,
vull dir,
ens queda un camí pel davant
amb internet
que,
tot i que no sabem
cap on anirà,
apassionant ho és.
De totes maneres,
ens queda molt poc temps.
Hi ha una dita que diu
que no es poden posar portes al camp
a internet,
tampoc no se li poden posar portes.
Tampoc.
Hem d'anar amb compte,
perquè, esclar,
hi ha un tema d'intimitat,
hi ha un tema de...
Clar,
jo a internet,
si tinc molta llibertat,
puc posar una notícia d'algú
dient que és un lladre,
per exemple.
Clar,
jo això avui es pot posar a internet.
Clar,
això algú ho ha de defendre.
A no ser que,
si ho és,
hi ha un jutge que ho diu que es posi,
però que si no,
el tema aquest de l'opinió
i de ratllar amb la llibertat
de l'altre i del d'un,
això no ho tenim resolt.
El marc legal va lentíssim
en proporció a com va tecnològicament.
Això està claríssim.
Enric,
a veure,
la jornada
és una activitat gratuïta,
recordem-ho,
el 7 de novembre
i,
com no podia estar d'una altra manera,
s'hi poden inscriure
a través de la pàgina de internet.
Sí,
s'han d'inscriure
a través de la pàgina de internet.
És lògic,
és lògic,
eh?
No hi ha una altra alternativa.
Seria un contrasentit.
Serà el 7 de novembre,
se'n parlarà molt
perquè ja sabem
que és una trobada
que dona molt de sí
i que també ens agrada
treure el cap
quan la fan des de la ràdio.
Enric,
tornarem a parlar,
esteu molt enfeinats,
però de tant en tant
ja ens agrada
que passeu per aquí
des de Oasi.
A vosaltres també ens agrada
estar amb vosaltres.
Per la ràdio
i explicar com està el panorama,
sobretot per encoratjar la gent
que encara té aquella recança,
per la raó que sigui,
que no la tingui,
que no tingui aquesta mena
de complexa,
que ningú l'ha de tenir
qualsevol persona,
però qualsevol,
independentment del seu nivell
d'estudis i formació,
pot accedir a la xarxa
amb absoluta tranquil·litat
i llibertat.
Això és un missatge
que hem de...
S'ho passaran bé, segur.
Anímen-se.
Moltíssimes gràcies, Enric.
I ara a vosaltres.
Adéu-siau, molt bon dia.
Adéu-siau.