TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
Menos consumo, más ahorro. Menos problemas, más soluciones. Menos crisis, más oportunidades. Porque ahora Fiat, la marca con la media de emisiones más baja de Europa, te ofrece un descuento del 25% en 1.500 vehículos de la gama. Fiat. Menos es mejor.
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
Sofá de tres plazas y sillón relax, colores a elegir, solo 599 euros. Colchón viscolástica, solo 169 euros. Canapé abatible, colchón y almohada, atención, solo 389 euros. Y esto no se acaba aquí.
Para la comunión, ¿qué les va a regalar a sus hijos? ¿Un reloj? ¿Una pluma? Por favor, hágales un buen regalo. Cámbieles la habitación.
En tot tresillos, tot moblas, somos especialistas en dormitorios juveniles. Le esperamos en la calle Vidal y Barraquer, delante de la part central, Eroski.
La garantia d'un bon àpat és un bon restaurant. Al restaurant Dolce del Morell t'oferim una carta elaborada i de qualitat. Un menú de migdia a 12 euros i un menú de vespre a 18 euros. I les millors calçotades amb cervesa d'ojo.
Disposem d'amplis menjadors privats on gaudir de la intimitat de les vostres celebracions i de la privacitat dels dinars d'empresa.
Restaurant Dolce del Morell, plaça de la font número 16, telèfon 977-8403-36. Al Morell.
Restaurant Dolce del Morell, nova direcció.
Concessionari Alfa Romeo, bon dia.
Perdoni, quants cotxes li queden?
Doncs 15, 11, no, no, ara no, 8.
O t'afanyes o et quedaràs sense ell.
Ara tens fins a un 25% de descompte en 200 vehicles seleccionats de la gama Alfa Romeo.
No deixis passar aquesta oportunitat única i vine allà al teu concessionari Alfa Romeo més proper.
Oferta vàlida fins al 31 de març o fins a esbotar existències.
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus Tarragona, Urbanització L'Albada, Carrer Caràbia, Déu.
Què és buscar?
Para Lexus, buscar és superarse.
Desear lo extraordinario.
Aspirar siempre a lo mejor.
Lexus busca para estar a la vanguardia y crear automóviles tecnológicamente avanzados.
Lexus llega donde nadie había llegado antes, alcanzando una experiencia única de conducción.
Lexus, la búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona, Autovía Tarragona Reus, Calle Caràbia número 11, Tarragona.
El de pensar que algú aliran, les dones directament tenen prohibit cantar i cantar en públic.
Quants gossos arrastren el catamarà i no l'arrosseguen gossos, sinó l'arrosseguen un gran estel, un gran cometa.
Y allá en las cobradillas que han tocado de Tarragona, que lo han hecho fenomenalmente.
Quan tens la mala sort d'un nódulo pulmó, que l'hem de treure, però l'hem de treure també molt de teixir, que no és malalt.
Si nosaltres estem malament i estem passant aquesta crisi, com estan els del tercer món?
Conjugar l'art i la ciència, doncs, era una forma molt pedagògica de poder mostrar com evolucionar la nostra espació.
Així sona l'actualitat a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat, i per internet a tarragonaradio.ca.
Clar, estem parlant del Caixa Fòrum, amb aquesta música de fons que ens encanta,
i mirant per la finestra, 20 graus de temperatura, un temps magnífic, Arles Marquès, bon dia.
Bon dia, i tot així heu vingut.
Tot així heu vingut, perquè, home, heu d'explicar tot el que teniu, parlar de cultura, d'exposicions, de conferències en aquest temps.
A l'hivern també, però dius, calla, que fa fred, entrem al Caixa Fòrum, una conferència, una pel·li.
Sí, però a l'estiu...
Però a la primavera hi ha aquesta exaltació, no?
Sí, però també si està bé, vull dir, hi ha hores del dia que fa massa calor,
i on estaràs millor que en un lloc a cobert, que, a més, ofereixi un tema interessant.
I dius, home, a cobert, a cobert, però allò en contingut.
Avui tornem amb les pel·lis i la conferència, amb la imatge de les dones, la dona materna.
Exacte, tornem i acabem la maternitat benèfica amb la...
Perdó.
Amb les UBAS de l'Aira, no?
Sí, amb les UBAS de l'Aira, Fran Benavente, i després Kill Bill 2.
Et sembla que parlem després?
Sí, sí.
Perquè tenim un convidat a l'altre costat del fil telefònic, que es tracta de Javier Longan.
A veure, diré, diguem-ne, el seu càrrec, intentaré llegir-lo seguidet.
És el coordinador de l'oficina de Barcelona i responsable de governs locals,
campanya del Mileni de les Nacions Unides.
Javier Longan, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Hem trucat al Javier perquè vau inaugurar, Carles, una exposició.
L'altre dia parlàvem de l'exposició Peus.
Exacte.
Però hem de parlar d'aquesta que persegueix un somni que tant de bo es fes realitat, no?
Em sembla que és un somni, però de fet són vuit somnis,
perquè són els vuit objectius del Mileni a través de vuit històries personals.
Clar, a banda de l'exposició que l'hem d'anar a veure,
el fet de trucar al Javier Longan és que potser també hauríem de parlar una mica més àmpliament
perquè la Caixa a través de l'Obra Social treballa en projectes de cooperació
més enllà de l'estat espanyol, no?
El Javier ens escolta, sí?
Sí.
Javier, sí.
Des de l'Obra Social treballeu més enllà de les fronteres d'aquí, no?
Sí, a nivell de la col·laboració amb l'Obra Social per part de la campanya del Mileni de Nacions Unides
s'ha centrat especialment a nivell de l'estat espanyol.
Sí que és veritat, però que el taller i l'exposició Perseguint un Somni
és una iniciativa, de fet, que neix de la col·laboració entre diverses agències de Nacions Unides,
incluent el Fons de Poplació, el propi Departament Econòmic i Social de Nacions Unides.
Llavors, és una mica una adaptació al context d'aquí, diguem-ne,
d'aquest taller que ha estat, a més, itinerant en diversos països.
Nosaltres, amb l'Obra Social de la Caixa, venim col·laborant des de fa uns anys
especialment amb aquestes iniciatives al voltant dels objectius de desenvolupament del Mileni
que mostren, d'una banda, el compromís de la pròpia obra social
i del programa de cooperació internacional de la Caixa
amb els objectius del Mileni i amb la sensibilització ciutadana
al voltant de la lluita contra la pobresa,
i, d'altra banda, aquesta tasca de sensibilització,
de transmetre el missatge del que representen,
els objectius del Mileni, la importància de lluita contra la pobresa
a nivell local, tant aquí al context català com a la resta de l'estat espanyol.
La campanya del Mileni de les Nacions Unides
va començar a caminar l'any 2002,
som al... quin any som?
2009, un segon.
2009 o a se mateix?
I diguem que pràcticament comença el compte enrere
perquè ja el somni, o no,
que sigui una realitat assolir tots aquests objectius abans del 2015.
Sí, els objectius, efectivament,
es van signar, de fet, l'any 2000
i es van signar en el context de l'Assemblea General de Nacions Unides.
I això és important,
especialment perquè representen un acord
de tots els països del món,
de tots els països,
per erradicar la pobresa extrema
entre l'any 2000 i el 2015.
Llavors, és un compromís, per tant,
per lluitar contra la pobresa
en totes les seves dimensions.
Els vuit objectius reflexen la voluntat
d'erradicar la pobresa absoluta
en el context de la fam,
en el context de la igualtat de gènere,
en aquest cas de la desigualtat entre els gèneres,
en el context del medi ambient
i promovent també en el context de la salut,
també i de l'educació,
i promovent una aliança mundial pel desenvolupament.
I això vol dir, d'una banda,
una divisió de responsabilitats
en el context dels vuit objectius,
en el sentit que, per una banda,
els vuit objectius estableixen
unes responsabilitats pels països del sud,
pels països pobres,
i unes responsabilitats pels països del nord,
però també des de la perspectiva
d'aquest treball en comú,
des de la perspectiva que tant els països pobres
com els països rics s'han de comprometre
a treballar per erradicar la pobresa extrema,
com deia, en totes les seves dimensions.
Llavors, la responsabilitat última
recau en aquests països,
tant en quant van ser ells
que van signar la declaració del mil·lenni
i es van comprometre a assolir
els vuit objectius abans del 2015.
Però en aquesta aliança mundial pel desenvolupament
és necessari que hi participi tothom,
és necessari que des de la pròpia ciutadania
hi hagi un compromís
amb aquesta missió
i amb aquesta visió,
i que des de la societat civil organitzada
i des d'entitats com la pròpia Obra Social de la Caixa
existeixi també aquest compromís
que es posa de manifest
amb activitats com el taller
perseguint un somni,
que no fa una altra cosa
al fi del cap
que donar una cara humana
a aquests vuit objectius del mil·lenni.
Els vuit objectius
són, de fet,
d'una realitat una mica etèria,
o sigui, realment és difícil
a vegades traslladar
el missatge dels vuit objectius
al ciutadà corrent,
però és una mica l'objectiu
que té el taller per ser en un somni.
És a través de la realitat
de vuit persones,
de vuit joves,
de tot el món,
acostar, en aquest cas,
a la infància,
però també perquè els tallers
van especialment dirigits
a la infància,
però també a la joventut
i a tots plegats
acostant-nos a aquest missatge
que els objectius
ens afecten a tots,
afecten als països pobres,
però també ens afecten a nosaltres
en tant en quant
el nostre govern
s'ha compromès a assolir-los
com la resta de governs
de tot el món
abans del 2015.
Ja, ja.
Jo no crec si arribarem a temps, eh?
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Hem de córrer molt, segurament.
Javier, és taller,
però també és una exposició?
Exacte.
És una exposició,
com comentava,
doncs,
de la realitat
d'aquestes vuit persones,
de la vida
d'aquestes dues persones,
acompanyada,
aquesta exposició,
doncs,
d'uns tallers didàctics,
interactius,
per escoles,
i en aquest sentit
també voldria fer una crida,
doncs,
des d'aquí
a les escoles
perquè s'acostin,
perquè facin, doncs,
una reserva
en el taller
i puguin participar-hi,
puguin participar-hi directament,
i veure, doncs,
com a través de l'exposició
i de la dinàmica interactiva
que comentava
d'aquest taller infantil
sobre els objectius del mil·leni,
veure com els alumnes
es poden acostar
a aquesta realitat,
poden conèixer
més de prop
els objectius,
veure quins són,
també,
els compromisos,
i el més important,
també,
aportar solucions
des de la seva realitat.
I els tallers,
en aquest sentit,
doncs,
tenen un component
participatori
en el sentit
més ampli
de la paraula,
en el sentit
de fer propostes
concretes
sobre què podem fer
nosaltres aquí
per contribuir
a l'assoliment
dels objectius
de desenvolupament
del mil·leni.
Carles,
volia afegir
que un dia
de la setmana
vinent
us convocarem
els mitjans
de comunicació,
és a dir,
per tant,
ja li pots comentar
amb el Jordi Sorinyac
que vagi preparant
la mòbil
per...
qualsevol demostració,
diguéssim,
sempre és molt millor
fer-la a la pràctica
i, per tant,
això,
un d'aquests
tallers escolars
el farem
obert
als mitjans
de comunicació
perquè
a part,
de tota l'explicació
teòrica
que podem donar
nosaltres,
pugueu veure
què és exactament
el que fan,
com es tradueix
aquest perseguir
el somni,
diguéssim,
en un taller
per les escoles
de Tarragona.
Doncs el Javier
ens ha donat,
diguem-ne,
la noció teòrica,
nosaltres comprovarem
la noció pràctica
d'aquesta experiència.
Javier Longa,
moltíssimes gràcies
per atendre
la trucada
del matí
de Tarragona.
Ràbia,
enhorabona per la feina
que feu,
molt bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres,
bon dia.
A Déu-siau,
no hi ha dubte
que la pobresa,
la misèria
no és un concepte,
té cara
i a vegades
aquesta cara
està molt bé
que ens la mostrin
amb noms i cognoms,
no?
Sí,
i quan veus
les vuit històries personals
que són de nois
i noies molt joves,
adolescents,
alguns hi ha
fills,
altres casar,
una noia
a casa dels 12 anys,
una altra
que no tenen cuina
que a seva
hi ha d'anar a cuinar
a la casa del veí
i veus la cuina
i dius
això és un terra
amb un fogó.
D'aquella importància
d'aquestes joves generacions
que participin
en aquests tallers,
els nostres nens i nenes
afortunadament
no tenen aquestes mancances
ni de bon tros,
però va bé que sàpiguen
el que s'hi cou,
més enllà de la casa seva.
A veure,
ui,
avui tenim,
ja ho hem dit,
continuem amb aquest,
ja és l'última sessió?
Ja és l'última sessió,
la maternitat benèfica.
Està tan bé aquest cicle
de dues pel·lis,
una xerrada,
la dona
com a centre d'atenció?
Sí,
una mica com les sessions
del cinema d'abans,
la doble sessió,
però entremig
en comptes d'anar a fer...
Millor encara,
perquè aquesta és gratis.
Aquesta és gratis.
I abans la doble sessió
pagàvem l'entrada allà
al Capitol
a la Fran la Vella.
En efecte.
No, no,
La Subas de la Ira
de Joan Farr,
una pel·lícula magnífica
i després tenim
un senyor que ens sap molt
que ve a parlar també,
no?
Fran Benamente,
sí,
que ell és
escriptor cinematogràfic,
professor de la Pompeu Fabra
i després això,
a les 8,
aquí el Vil de Quentin Tarantino.
Recordem,
ho recordem sempre,
però no sé si hem acabat
d'explicar-ho bé,
que es pot anar
independentment
a qualsevol de les 3...
No cal quedar-nos
amb el pac sencer.
No, exacte.
Ja entenem
que no tothom,
tot que sí que hi ha gent
que es queda amb el pac sencer,
però no tothom té prou temps
o prou paciència
o prou ganes
com per quedar-se
tota la tarda,
però es pot venir
a les 5,
es pot venir a les 7
o es pot venir
a les 8,
i sí, en efecte,
és l'últim dia
i demà tenim
una altra sessió cinematogràfica,
les xiques del calendari...
Que no se la perdin.
Que no se la perdin,
que no se la perdin,
exactament,
que explica un cas real
i a més,
ha creat una onada
a tot el món
de persones
que han fet calendaris.
Sí, sí,
calendaris així,
cadascú amb allò
que el senyor
li va donar el seu dia,
no?
Exactament,
sí,
però una mica més crescut,
en efecte,
perquè els anys passen.
I després,
a la tarda tenim
una videoconferència,
a horari,
queixa fora en Barcelona,
recordeu,
dos quarts de vuit.
Perdó,
m'enteixo,
m'enteixo,
això era la setmana passada,
corro molt jo.
A veure,
a les 7 de la tarda.
Calendari a la tarda,
la filosofia i l'amor?
La filosofia i l'amor,
és un cicle que comença
sobre les vivències
de l'amor
i que m'agradaria parlar-ne
més abastament,
si us sembla,
la setmana vinent,
perquè tot i que comença
aquesta setmana,
dura fins al 12 de maig
i, bé,
evidentment,
és una qüestió
que és capital
en l'existència humana
i tots hem nascut
i tots hem de morir.
I quan que és intemporal,
podem parlar la setmana vinent
sense que problemen,
no passa,
és continuació en actualitat,
no perd en aquest sentit.
I ara valia la pena
parlar de Chasing the Dream,
que aquesta és una...
Per cert, Carles,
que demà,
el demà no,
perdó, dimegres,
feu una acció
allà al vestíbul, no?
Sí, a més,
en volia parlar especialment
perquè no surt a l'agenda
per una qüestió de timing
i perquè ha anat,
diguéssim així,
ha anat lligada
a la intervenció
que hi ha al vestíbul
de l'artista de Cartagena,
Fito Conessa,
que molts ja haureu vist,
ja m'han parlat bé.
Sí, sí,
venia a fer una d'aquestes accions
que també va...
I aleshores,
han anat sorgint una mica així
i demà
també hi ha una doble sessió,
tampoc és obligatori anar a les dues.
A les set de la tarda
hi ha un debat
entre Fito Conessa
i el comissari del projecte,
no només d'aquests,
sinó d'altres intervencions al vestíbul,
una altra intervenció
que ha de venir,
David Armangol,
i després a les vuit del vespre
el mateix Fito Conessa
que està a dir
que també
fa arts audiovisuals,
doncs ens oferirà
una acció musical
al voltant,
diguéssim,
dels sorolls
de la ciutat
i de la seva visió
de la ciutat
que ja reflecteix
en la intervenció
del vestíbul.
Cinema contemporani,
cinema clàssic,
filosofia,
art vanguardista
i ciència també.
I ciència,
exactament.
El dijous
l'instrument científic
més gran
mai construït
que és l'accelerador
de pel·lícules
del CERN
del Centre d'Estudis
i Recerques
Nuclears
i a càrrec
de Domènech
Espriu.
I divendres
acaba
també,
tot s'acaba.
Però bé,
la setmana que ve
començaran més coses.
Ja em dic sis
i bé,
ja ho n'hi va.
Ja seguirem parlant.
Doncs després de,
que no m'ho has preguntat,
després de l'èxit
del concert
de música tradicional grega.
Ah, no t'he preguntat
pels grecs
que venien de Londres?
Que venien...
Home, perquè ja m'imagino
que em diries
molt bé,
jo he sentit a parlar
i tothom deia
que es van quedar
perquè era la música
tradicional grega
però que introduïen
uns tocs
que donaven
una dimensió
molt diferent.
Un punt de música clàssica
de jazz i tal.
No t'he preguntat, Carles,
perquè tothom en parla.
Ja em feien la crònica
de l'oeuvre
que va anar al concert.
O sigui,
que coneixi gent
que va anar.
Sí, sí, sí,
Tenim música
Safardí aquest divendres.
Música Safardí,
allò que comentàvem,
diguéssim que Safardí
justament
Seferat
és el nom
hebreu
de la península ibèrica,
per tant,
és música
llunyanament
d'origen
hispànic,
però
passada
per tota la Mediterrània,
per Grècia,
per Turquia,
és a dir,
per on la diàspora
per Marroc,
per on la diàspora
safardita
ha passat.
Per tant,
és música
amb llenguatges
musicals internacionals
i amb llenguatge
verbal,
diguéssim,
això,
de l'adino
o judeu espanyol.
I també s'acaba
l'òpera.
El curs d'òpera
amb el Jaume Radigales,
no?
O no s'acaba encara?
Queda una setmana més,
queda una setmana més.
Estem bé tu i jo avui,
eh,
amb el programa.
Ah, és veritat
que encara quedava
l'última.
Queda l'òpera alemanya
del segle XIX,
és a dir,
per tant,
Wagner,
per sobre de tot,
i després
la setmana vinent,
és a dir,
la primera de
la primera d'abril,
més enllà de l'òpera.
És a dir,
l'òpera del segle XX,
i quan parlem del segle XX,
parlem dels últims anys
del segle XX,
i del segle XXI.
Té vigència l'òpera,
on va l'òpera.
Es composen, eh,
òperes.
Ara mateix,
la Fura dels Baus
acaba d'estrenar.
Carles Santos,
hi ha tota una sèrie d'autors.
A més que ja sabem
que sempre darrere hi ha la polèmica,
que qui li agrada,
qui no li agrada.
En fi,
allà està cadascú que en gaudeixi.
hi podem gaudir moltíssim
d'un concert que té un nom,
Encantador,
és un concert familiar
i es farà diumenge,
es titula
Un té a la menta.
Músiques del Magreb,
exactament.
Aleshores,
bé,
és una música
amb un component,
no seria
com el de Músiques del Món
que estàvem parlant,
aquest cicle,
sinó que té
un component
més familiar.
Per tant,
es tracta de fer
una certa pedagogia,
un cert ensenyament
de la música
del Magreb
a això,
als nens petits.
De tota manera,
com en tot,
també,
als concerts familiars nostres
hi va gent adulta
sense nens
i em sembla fantàstic.
Per tant,
diguéssim,
si el cicle de Músiques del Món
s'ha fet poc,
si el primer dia
no ho ha pogut
anar a veure
les músiques,
les senyores
aquelles
berberts
i encara
teniu ganes
de música
magrebí,
doncs,
un té a la menta
en Músiques del Magreb.
Un té a la menta
un diumenge a la tarda,
doncs,
és magnífic,
a les 6 de la tarda,
concretament.
A les 6 de la tarda.
Doncs,
Carles Marqués,
director de Caixa Fòrum
aquí a Tarragona,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i agafarem forces
perquè la propera setmana
també arriba
molt potent en activitat.
Moltíssimes gràcies
i bona setmana.
Adéu-siau.