Passant dos minuts de tres quarts de dotze,
ja hem regalat el llibre del concurs d'aquest matí,
de l'última paraula.
Demà tornem amb més preguntes, amb més frases,
amb més paraules per endevinar.
L'Esteve Iniesta avui s'emporta aquest llibre,
aquest regal, aquest obsequi del matí de Tarragona Ràdio.
I ara canviem absolutament de registre,
ens n'anem amb la unitat mòbil a l'exterior, al carrer,
al Campus Catalunya de la Universitat.
Avui allà és l'escenari de l'inici
d'un dels cursos d'estiu de la universitat,
parlant de la Unió Europea, parlant d'Europa en general,
parlant de la presidència espanyola de la Unió Europea,
que serà el proper semestre, i amb convidats prou importants.
En fi, allà tenim la unitat mòbil amb Josep Sunyer i Josep Ardila,
que ens podran explicar coses interessants, imagino.
Josep Ardila, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Ja ha començat el curs,
i hi havia una ponència inicial del curs prou important.
Sí, era la d'en Carlos Carnero,
i es va en baixar d'ambició especial per als projectes
d'integració europea.
Està encara a l'espera que s'acabi la conferència,
per tant, estarem uns minuts a poder parlar amb ell,
però vaja, tenim altres convidats
que podrem parlar amb ells,
mentre en Carlos Carnero i també l'Anna Terron,
la secretària per la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya,
acaben la ponència.
Estem amb en Joaquim Millán,
ell és secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.
Bon dia.
Molt bon dia.
Pronunciarà demà, dimarts 14 de juliol,
la taula rodona, vaja, moderarà aquesta taula rodona,
sota el títol Participació dels Ents Locals i la Ciutadania
en el nou escenari europeu.
De què es parlarà en aquesta taula rodona?
Bé, en aquesta taula rodona s'intentarà parlar
de com els Ents Locals i la Ciutadania
comencen a ser actors actius
i protagonistes d'aquesta Constitució Europea.
Avui, molt bé, ho deia el senyor Carlos Carnero,
es necessita la implicació de la ciutadania
i també d'administracions més properes als ciutadans,
com poden ser les locals i les regionals,
perquè realment el projecte de la Unió Europea
sigui un projecte que interessi a les ciutadans.
Tots sabem que fa pocs dies
hem tingut unes eleccions europees el 7 de juny passat
on l'abstenció no solament al nostre país
sinó a nivell europeu ha sigut bastant alta
i, per tant, o intentem implicar a la ciutadania,
a la gent que d'alguna manera són els que conformen
aquesta Unió Europea a través, com per exemple,
dels seus municipis,
o realment serà un projecte que no arribarà a les persones
i al cap i a la fi la Unió Europea
és un projecte pensat per les persones.
A què creieu que és degut
aquesta gran abstenció que va haver a les eleccions europees?
És a dir, per què la ciutadania
no està potser prou motivada amb la Unió Europea?
Bé, podríem parlar de molts temes
perquè al cap i a la fi no hi ha només una sola qüestió
que sigui la principal,
però sí que és veritat que realment
hem construït darrerament aquesta Unió Europea
una mica d'esquenes als ciutadans
i als ciutadans, evidentment,
hi ha una percepció que és aquesta
i, per tant, costa que els ciutadans s'impliquin
en el procés de construcció europea
i, per tant, quan se'ls demana el seu parer
en unes eleccions com poden ser les europees,
doncs, evidentment, no estan prou motivats
com per anar a votar
i, per tant, això és un tema que ens preocupa a tots,
com pot preocupar l'Ajuntament de Tarragona
que ha fet esforços i segueix fent esforços
i, per tant, en aquest sentit,
penso que és un exemple en l'àmbit municipal
per intentar apropar
el que són les qüestions quotidianes europees,
perquè es parla d'Europa, no és parlar d'una cosa llunyana,
sinó es parla del dia a dia a la seva ciutadania
i, per tant, jo crec que en aquest sentit
felicitar aquesta iniciativa de la Universitat de Rovira i Virgili
d'aquest curs d'estiu
justament en uns moments prou especials
com són també a menys de sis mesos
del que serà la presidència espanyola el 2010.
Això serà a partir de l'1 de gener.
Parlava que la taula rodona anirà arran d'això,
al voltant de quin és el paper dels municipis,
el paper dels ajuntaments,
per intentar incentivar que la ciutadania
es cregui aquestes institucions europees.
Per tant, també estem amb el Manuel López Pasca,
ell és el regidor de Relacions Ciutadanes.
Bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Quin serà el paper, o quin és el paper,
en aquest cas, de l'Ajuntament de Tarragona
en aquestes conferències?
I, vaja, per què és important
que un municipi com Tarragona
col·labori en una conferència com aquesta?
A mi, en el paper de l'Ajuntament
en aquestes conferències,
o en aquest curs d'estiu de la universitat,
és de coordinador conjuntament en la universitat.
Fa aproximadament uns 4-5 mesos,
reunit amb el vicerrector Santi Castellà
de Relacions Internacionals de la universitat,
vam arribar a l'acord organitzat aquest curs d'estiu
perquè considerem que Tarragona s'ha de posar a Europa
i s'ha de posar al món.
I una de les formes de posar Tarragona al món i a Europa
és participant en totes les coses
que ens impliquin a les ciutadans en termes europeus.
Com col·laboren els ajuntaments?
És que el paper dels ajuntaments
a la construcció europea és molt important.
Des del moviment de ciutats germanades,
que, per exemple,
Tarragona té 6 ciutats germanades en Europa,
i amigues també,
començant per aquí,
a la gran sarge de ciutats europees que volem fer
des de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el qual hi poden participar com unes 100 o 150 ciutats europees
que liderarà l'Ajuntament de Tarragona.
Llavors,
per això l'Ajuntament de Tarragona consideren que és tan important
i que el ciutadà es consideri ciutadà europeu,
perquè això és el més important,
que no es considerem ciutadans europeus
i no arribarem mai a les quotes d'europeïsme
i de llibertats que necessitem.
I estarem atents a quines són aquestes activitats
que l'Ajuntament de Tarragona.
Moltíssimes gràcies.
Ara ja sí, ja s'ha acabat la conferència,
ja podem parlar amb ells.
Primer de tot tenim en Carlos Carnero,
ell és l'ambaixador amb missió espacial
per als projectes d'integració europea.
Bons dies.
Bons dies.
La conferència parlava de la presidència espanyola
de la Unió Europea.
¿Cuáles son los retos que tendrà España
en esta presidencia a partir del 1 de enero?
Combatir la crisis económica y financiera
fortaleciendo el modelo social,
convertir a la Unió Europea
en un actor global e internacional
con nuevos socios como el presidente Obama
para luchar por la paz y contra la pobreza
y desarrollar el Tratado de Lisboa
aplicándolo para tener una Europa
más democràtica, más ciudadana y más eficaz.
¿Y qué instrumentos tiene España
para poder conseguir esto?
En primer lugar, su prestigio
como un gran país europeísta.
Las presidencias españolas de la Unión,
quiero recordar la de 1995,
han sido momentos de gran avance para Europa.
En segundo lugar,
nuestras propuestas y nuestro ejemplo.
La innovación y la igualdad,
principios rectores de nuestra presidencia
durante el semestre español,
están vivos en las políticas de España.
Y en tercer lugar,
la fuerza que nos da ser un país
que ha impulsado grandes proyectos europeos.
Por ejemplo, el proceso de Barcelona,
hoy Unión por el Mediterráneo,
que tiene su sede en Barcelona.
¿Podrá también incentivar a la gente
o hacer creer a la gente
que la Unión Europea es importante?
Sin duda alguna.
Los españoles ya lo saben en buena medida.
Lo saben porque hemos sido un país
que se ha desarrollado gracias a la política de cohesión,
esos fondos estructurales,
ese fondo de cohesión que hemos recibido.
No podemos entender nuestro presente actual
y nuestro futuro en Europa,
pero hay que hacer un gran esfuerzo de explicación ciudadana
hacia la ciudadanía española,
que es también ciudadanía europea.
¿Por qué cree que hubo esta gran abstención
en las elecciones europeas?
Seguramente, hartazgo.
La campaña no sé si fue la mejor.
Y hablo de todas las fuerzas políticas.
Y en segundo lugar,
porque todavía no hemos sido capaces de transmitir
que lo que se vota en el Parlamento Europeo
regula nuestra vida.
Tanto, tanto que podemos decir
que Europa está hasta en la sopa.
Desde que nos levantamos
hasta que nos tomamos la sopa
y nos acostamos.
Nuestra vida cotidiana,
nuestra seguridad alimentaria,
nuestra seguridad del transporte,
lo que hacemos como individuos y colectivos
está regulado en Europa.
Por lo tanto,
eso tenemos que ser capaces de transmitirlo.
No es culpa de la ciudadanía.
Parte de ella se ascendría
ejerciendo su derecho a no votar.
Es culpa de los responsables políticos
de no haberlo conseguido hasta la fecha.
¿Cree que hubo mejor una base de la Unión Europea
cuando hay elecciones?
Cuando hay elecciones y cuando hay problemas.
Y resulta que cuando hay problemas
es las menos de las veces.
Las más de las veces es cuando hay soluciones,
pero cuando hay soluciones,
mire usted, no es noticia.
Si un perro muerde a un hombre,
es noticia.
Si un hombre muerde a un perro,
es una tremenda noticia.
Así que, en ese sentido,
la Unión Europea debe ser explicada
como la normalidad.
Pero la normalidad de todos los días
es que nos interesa para vivir seguros,
tranquilos, en paz y en progreso.
Y efectos prácticos,
para quien también nos esté escuchando.
Hablabas que la Unión Europea
está hasta en la sopa,
que nos influye mucho.
¿En qué?
¿Cómo se puede materializar?
Por ejemplo,
yo he venido de Navea Tarragona.
La seguridad de que ese ave
cumplía todas las medidas necesarias
viene de decisiones europeas.
Acabo de tomarme una botella de agua
con el calor que tenemos.
La seguridad de que ese agua
no me va a provocar ningún problema físico,
también lo da normas europeas
a través del principio de trazabilidad
y de precaución.
Y al fin y al cabo,
cuando ahora cualquiera
de nuestros jóvenes de las universidades
va a estudiar fuera,
se beneficia del programa Erasmus
o va a ver,
a diferencia de muchos de nosotros,
que sus títulos se convaliden
sin ningún problema,
eso es gracias a la Unión Europea.
Pues, Carlos Carnera,
muchísimas gracias.
A vosotros, gracias.
Y también está con nosotros
l'Anna Tarrón,
ella es la secretaria
per la Unión Europea
de la Generalitat de Catalunya.
Bon día.
Hola, bon día.
Ella, aquesta tarda,
no, a las tarda no,
a les 12,
d'aquí a una estoneta,
farà la conferència
sota el títol
Tractat de Lisboa,
punt i seguit.
Tractat de Lisboa
se n'ha parlat molt,
en principi hauria d'entrar
en vigor ja aquest 2009.
Què suposarà
i per què és important
el Tractat de Lisboa?
El Tractat de Lisboa
adequa les normes
de funcionament de la Unió
a les necessitats actuals.
Els tractats vigents
són tractats d'una Europa
que tenia 12 membres,
15 membres,
no 27 com ara.
Penso que és molt important
que la gent pugui veure
com es governa
a la Unió Europea
perquè moltes vegades
la falta de participació
ve més d'això
que d'una falta
de compromís
en el projecte.
Un es pregunta,
bé, jo voto
i què voto, no?
Qui presidirà
la Unió Europea?
Què canviarà
el meu vot?
Lisboa ajuda
a configurar
aquest nou marc institucional,
a fer més transparents
les institucions
i a fer-les
més fàcils
i més llegibles
pels ciutadans
a l'hora que més eficients.
I quan es posa en marxa això?
Els irlandesos
tornaran a votar
el dia 2 d'octubre,
en principi
esperem que positivament
perquè s'ha arribat
a un acord
amb ells
amb tota una sèrie
de coses
que plantejaven.
Això vol dir
que en presidència espanyola
l'any 2010
es posa
en marxa
plenament
aquesta nova estructura
institucional
i les noves polítiques
que preveu el tractat.
Per tant,
paper fonamental
d'Espanya
a l'hora d'explicar
què suposarà
el tractat de Lisboa
a la ciutadania?
Sí,
a l'hora de posar-lo en marxa,
a l'hora de crear
les noves institucions
i a l'hora d'explicar-lo
a tota la ciutadania,
començant
pel nostre país
i continuant
per la resta d'Europa
perquè presidirem
la Unió Europea.
Per què és important
presidirem la Unió Europea?
També ens ho explicava
el Carles Carnero.
Per què és important?
La Unió Europea
té un sistema
de presidències rotatius
o de presidències de torn
que es modificarà
una mica amb Lisboa
però de moment
ha estat un sistema
de presidències de torn
i el que permet
cada presidència
és marcar
les prioritats
de l'agenda política.
Per tant,
nosaltres hem de veure
quines són
les nostres prioritats
i com durant aquests mesos
les impulsem.
En aquest sentit,
la Generalitat de Catalunya,
abans que comenci
la presidència espanyola,
farà una aportació
al programa operatiu
dient exactament això,
què volem nosaltres
que en aquests sis mesos
qui ens representa
en el Consell
de la Unió Europea,
qui porta
l'agenda de la Unió,
tiri endavant
d'una manera prioritària
i impulsi
amb tota la seva capacitat
i força.
I quines són
les prioritats
de la Generalitat
de Catalunya?
Bé,
em podria dir moltes
perquè hem fet un exercici
amb tots els departaments
de què volem
que en cada Consell
de Ministres,
sectorial,
de transports,
etcètera,
surti,
però jo crec que n'hi ha una
que és molt important.
hem de revisar el que
s'anomena a la Unió Europea
agenda de Lisboa,
és a dir,
crear una societat
i una economia
més competitiva.
Jo penso que tot allò
que té a veure
amb aquesta reforma
de l'agenda de Lisboa
i incorporar els patrons
econòmics
i sobretot
d'innovació
també de recerca
que ens puguin
permetre a nosaltres
una societat
amb petita i mitjana
empresa,
amb molts centres
d'innovació,
tenir un paper
més important,
doncs són la clau
d'allò que nosaltres
aportarem
al programa operatiu
de la presidència espanyola.
Per descomptat,
aquells temes
que per nosaltres
han estat històricament
importants
i que tenen a veure
amb les institucions,
amb la nostra llengua
i la seva presència,
etcètera,
també hi seran.
Però la reforma
de l'agenda de Lisboa
per mi
és el punt clau.
Anna Terron,
moltíssimes gràcies
i bon dia.
Gràcies i bon dia.
Doncs fins aquí...
Digues, digues, Josep.
Doncs això,
que ara a les 12
hi haurà aquesta conferència
davant a Terron,
secretària per la Unió Europea
de la Generalitat de Catalunya,
sota el títol
Tractat de Lisboa
a punir-seguir.
Per tant,
serà un dels punts a tractar.
Molt bé,
doncs déu-n'hi-do
als convidats
que hem tingut aquí
a les portes del Campus Catalunya
en el marc d'aquest curs
de la Universitat d'Estiu.
Ara, les 12,
repassem l'actualitat del dia.