Tres quarts d'una del migdia, tres minuts i mig,
l'àmbit de la justícia, l'ús del català.
Déu-n'hi-do, una qüestió àmplia
i que hem parlat avui realment amb persones que hi entenen
i que hi treballen cada dia des d'un quart de català.
Ara la cita és a l'exterior dels estudis de l'Avinguda Roma,
us ho hem anunciat en el temps del sumari.
Volem conèixer de prop aquesta iniciativa,
aquest projecte de la Caixa i la Diputació
que es fa a través de la Fundació Leura,
un col·lectiu de dones que estan en risc d'exclusió,
estan aprenent agricultura, jardineria, ecològica.
Fins a l'espai que l'Eura té per aquestes tasques,
s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil.
És evident, si sabeu, l'Eura està treballant
amb persones que estan en risc d'exclusió,
problemes amb dones que han patit maltractament,
per tant, no cal que ubiquem geogràficament
on està aquest espai, però sí que tenen un bon tros de terra
per lleurar.
Jo, Maria Bertran, Josep Ardila, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Esteu envoltats de terra i de plantetes?
No, no exactament.
Estem al saló que ells tenen aquí, a Santadet,
sí que al costat de la finestra.
Doncs escolta, aquest saló és magnífic.
Que entra un saló, perquè a més aquí ja hi va estar
a Tarragona Ràdio fent un programa en directe,
i sí que tenim les vistes a fora,
en aquestes instal·lacions on tenen aquests horts.
Disculpa, Josep, quan vam anar-hi,
com que acabaven d'aterrar pràcticament en aquesta casa,
tota la part del jardí, doncs encara s'havia de treballar molt.
No sé si ja ha canviat una mica la fesomia.
Ha canviat molt, Beatriz.
Ha canviat, ha canviat.
No ho coneixeria ja.
Ah, doncs mira, serà qüestió de tornar-hi, eh?
Sí, sí, estàs convidada.
Gràcies, Beatriz.
Escolteu, la Beatriz Horeta,
ella és la responsable d'aquest projecte
i hem volgut acostar-nos per això,
per conèixer quines són les característiques d'aquest projecte.
Ja ho deia bé la Jolanda,
són vuit dones en risc d'exclusió
que han treballat en això,
en l'agricultura ecològica i sostenible.
Bé, sí, el projecte té dos vessants,
igual que tot el programa aquest
que la Diputació i l'Eure Social la CAI s'han impulsat, no?
Un és favorir integracions socials dels nostres col·lectius,
que és el que ja venim fent durant molt de temps,
l'entitat, la Fundació l'Eure,
i una de les eines que tenim
és formar laboralment a la gent
i si pot ser en un camp,
en un jaciment d'ocupació nou,
que pot fer servir per les nostres dones
com una eina bàsica d'integració social
i sobretot en el món laboral.
Papa, que és un camp que potser no estava prou explorat,
és a dir, el tema de l'agricultura
no s'havia tocat massa encara.
Bé, no és precisament un dels camps
en què les dones formen part o participin,
sobretot en el món més de la ciutat, com nosaltres, no?
El món rural sí que és una eina que es treballa
i que hi ha molts projectes en què dones participen,
però sí que aquí a Tarragona
no és una eina molt utilitzada per les dones.
Llavors, sí que entenem que la incorporació de la dona
a un camp com és el medi ambient,
en un moment en què és un sector estratègic, no?
Ja que tots estem aprenent
que si no cuidem el que tenim, deixem de tenir-ho, no?
Molt aviat.
Llavors, les nostres dones,
que estan patint una situació molt complicada,
ho entenen molt bé.
I en principi teníem una miqueta de por,
però, bueno, l'experiència ha estat, de veritat,
ens han ensenyat molt, no?,
el que les nostres dones poden fer.
Perquè durant aquests anys,
què és el que s'ha treballat exactament?
Durant tot el 2009,
s'ha creat un viver de plantes autòctones,
un viver de plantes de la nostra entorn,
per tal d'incorporar-les en espais públics i privats,
de forma que podem fer servir les nostres plantes,
les plantes que són sostenibles pel medi,
que, a més, no fan ús d'essers d'aigua,
que adornen moltíssim,
i, a més, moltes són aromàtiques,
ens fan somriure, no?,
i són plantes que ens fan estar bé, no?
Per tant, aquestes plantes les hem fet,
o les hem utilitzat per adornar espais.
Tant pot ser espais vials, jardins públics,
i aquesta és la funció que han après les nostres dones.
tractar aquestes plantes també des d'una vessant ecològica,
sense fer ús de productes químics
que puguin, no sé, agredir el medi ambient,
sinó tot el contrari, no?,
treballem amb conceptes ecològics, no?
Hem après molt dels nostres avis,
tenim un grup d'assessors que és avis
que han treballat a l'entorn ecològic,
la nostra coordinadora ha estat molt a prop d'aquestes,
la nostra formadora, no?,
molt a prop d'aquestes noves formes de treballar,
les noves receptes que traiem de les antigues receptes al camp, no?
Dèiem que és un àmbit molt nou
perquè fins ara no s'havia treballat en això,
es treballaven en àmbits molt diferents a aquest,
i per tant era interessant explorar,
i a més això reivindicava les plantes autòctones.
Sí, i tant.
Bueno, per una part, des de la integració social,
les nostres dones que arriben al nostre recurs,
per buscar eines laborals,
a través d'un programa també de l'Obra Social de la Caixa,
el programa Incorpora,
nosaltres formem part de la xarxa Incorpora des del 2006,
aquestes dones, sobretot,
treballaven en el que moltes vegades hem deixat a les dones,
o ens han deixat a les dones,
que són coses molt socials,
molt de serveis,
com poden ser dependentes a l'hostaleria,
hosteleria,
camareres,
administratives,
en el camp administratiu,
educadores,
en el camp infantil,
però quan arribàvem a manteniments,
les nostres dones no buscaven elles mateixes,
no buscaven aquest espai.
Inclús quan li van proposar les nostres dones,
moltes tenien moltes dubtes,
si elles podien encaixar en aquest aprenentatge,
perquè semblava molt professional,
i per tots va ser un repte.
I ara els hi preguntarem,
perquè a més en tenim dues d'elles,
les tenim aquí al nostre costat,
i per tant parlarem i coneixerem la seva experiència.
Això, Beatriz,
és un primer pas per intentar explorar des de la Fundació,
veure en aquest camp de l'agricultura?
Sí, per suposat,
això ha de tenir un pas posterior,
això és un pas d'aprenentatge,
de formació,
encara queda un llarg camí,
perquè tot no s'aprèn en dos dies,
i nosaltres hem après moltes coses,
i ens han adonat que necessitem aprendre molt més.
Per ser competitius al mercat,
necessitem saber ben bé en quin camp ens estem ficant,
i estem aprenent molt.
Nosaltres venim del camp social,
no ens oblidem.
Llavors, aquesta ha de ser una eina.
Nosaltres, a partir d'aquí,
i una vegada acabada tota aquesta formació,
que pensem que es pot acabar durant el 2010,
estem preparant o estem treballant
en potenciar la creació d'una empresa d'inserció
que estigui treballant en aquest camp,
el camp mediambiental,
sobretot en el camp de vivers i de plantes autòctones,
de com conscienciar la gent
que l'ús d'aquestes plantes és més barat,
és més social, més ecològic,
i ens pot ajudar a tots.
L'horitzó d'aquest nou projecte,
si hi ha el 2010,
o sigui, a partir del 2010,
començar-ho a engegar?
A partir del 2010,
i esperem que el 2010,
a finals, almenys ja estem iniciant aquest camí,
seria la creació d'una empresa d'inserció
en la que estem ja treballant,
ja fa temps que treballem.
El que passa és que, clar,
per una entitat com la nostra,
entrar en el mercat...
Els passos són molt petits, no?
Anem a poc a poc.
No coneixem i hem d'assegurar-nos
que les nostres dones tindran
una solució de veritat.
No podem embarcar-les en un mar de tempestades.
No hem d'intentar buscar el moment
i ens assessorem per tal de formar això.
Una empresa en la que,
no només aquestes dones,
sinó que dones en el futur
puguin anar a incorporar-se
a la formació necessària
per entrar al mercat laboral
en un camp com és el de
vivers, plantes autòctones,
i un canvi ambiental
com és el de l'agricultura ecològica.
Un camp per descobrir.
Què et sembla si us hi anem a preguntar?
A veure, que ens aixecarem,
que estàvem aquí molt bé a Sant Aretz,
jo a banda.
Però anem a veure què ens expliquen.
Estan una mica nerviosos, eh?
Que això de la ràdio
es posa una mica nerviosos.
Bon dia.
Tu nombre?
Jo nací, ja.
Què t'ha veu d'aquesta experiència?
Ai, què l'ho havia de dir jo.
Tu com ho veus?
Jo lo veo muy bien.
Bueno, hemos aprendido muchas cosas.
¿Qué habéis aprendido, por ejemplo?
Plantar, ¿cómo se llama?
Tomate, cebolla, ajo, plantas, también,
que no sabíamos nada antes,
pero aquí hemos aprendido muchas cosas,
con Consuelo.
Consuelo es la formadora, eh?
Sí, es nuestra encargada.
Han aprendido muchísimas cosas,
en tenim una altra, eh?
Que no se escaparà, també, eh?
Hola, què tal?
Hola, buenos días.
Durant aquest temps, ara ens ho comentava,
heu après moltíssimes coses.
És a dir, què és el que t'emportes
d'aquest camp professional
que estava per explorar
i que sembla que heu après
per intentar treballar-hi, vaja?
Jo nunca había trabajado en cosas así de jardinería ni nada
i nunca me lo había pensado,
pero me ha gustado mucho porque aprendes a cuidar las plantas,
que es lo que tiene que hacer todo el mundo,
y a plantar de todo, a hacer maceteros,
plantar la planta desde el principio.
y ves crecer, incluso sacas la semilla
para volver a hacer para otra vez y está muy bien.
Per tant, t'emportes una experiència molt positiva.
La verdad es que sí, bastante.
¿Y te agradaria dedicarte a això?
Sí.
¿Te ha agradat?
Sí, mucho.
Mucho porque a mí,
el plantar las cosas, incluso que no es el tiempo,
mi mano, que le llamo la mano verde, pues...
¿Por qué? ¿Por qué me llamo la mano verde?
Porque todo lo que planto crece.
Ah, mira, mira, això está muy bé.
Cualitat extraordinaria.
Això está muy bé.
Sí, ya te han qualificado como la mano verde, eh?
Sí, pero bueno, todas.
Todas han trabajado mucho.
Nuestra formadora e incluso las que están en los despachos
nos han ayudado a todo
y cualquier duda nos la han resuelto.
¿Tú pensaves que aniria tan bé,
això que tindries tan bona mà amb les plantes?
¿Ho havies fet mai, això de tractar una mica amb les plantes?
No, no, nunca lo había hecho.
Siempre había trabajado en otros sectores
y nunca lo había probado.
Per tant, l'experiència...
Moltes gràcies, eh?
Per tant, l'experiència totalment positiva, Beatriz.
A més, a més, són vuit dones
que suposo que també la relació entre elles
és molt important a l'hora de treballar-hi
i que això ha sigut clau perquè el projecte funcionés.
Bueno, clau i molt difícil
perquè totes hem arribat a la nostra situació,
totes tenim el nostre propi objectiu a la vida
i el que sí que és veritat és que no ha estat fàcil.
Sobretot, no ha estat fàcil,
però és veritat que ha estat una experiència meravellosa.
Diuen moltes que és una teràpia aquest treball.
Ens quedem amb això,
que és una teràpia per les nostres dones.
Amb això us quedem bé, Beatriz.
Moltíssimes gràcies.
Que vagi molt bé des de la Fundació, a veure, Jolanda.
Gràcies, Josep, Joan Maria.
Ja podeu tornar a casa, eh?
Que ja n'hi ha prou de tombar per Tarragona.
Fins ara mateix.
A la una, les notícies,
el futbolí,
i parlem amb una de les integrants de la companyia,
Lolita Corina,
que porta les gallegues de Malmetropol.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.