Dos quarts i mig d'onze, continuem endavant el matí de Tarragona Ràdio,
canviem d'equació, però deixem enrere aquesta comemoració
dels 30 anys d'Ajuntament Democràtic
i parlem d'una de les previsions destacades d'aquest cap de setmana.
De fet, abans n'hem fet a referència ja en temps de la tertúlia,
aquest diumenge al migdia tindrà lloc un dels actes centrals,
per què no dir-ho, de la Setmana Santa Tarragonina,
és la lectura del pregó, es farà aquest diumenge al migdia
al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona
i enguany el pregoner és el senyor Lluís Reverter, secretari general de la Caixa.
El tenim a l'altra banda del fil telefònic.
Senyor Reverter, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Molt content de sentir-los que estiguéssim parlant dels ajuntaments,
dels primers ajuntaments.
Una etapa que, de fet, vostè, des d'una altra perspectiva,
també va viure intensament, efectivament.
De fet.
Però avui l'hem convidat, senyor Reverter,
l'hem trucat per parlar de la Setmana Santa,
de la seva faceta com a pregoner.
En primer terme, la resposta no només la pot proporcionar a vostè,
però per què creu que l'han escollit com a pregoner de la Setmana Santa tarragonina?
Doncs no ho sé, potser perquè ja fa uns anys
em van donar el diploma de serveis distingits a la ciutat de Tarragona,
l'Ajuntament,
i suposo que aquest ha sigut una de les causes, no?
Però l'altra, perquè jo realment sempre he tingut una gran admiració per Tarragona.
Jo crec que Tarragona és una ciutat que està aconseguint
fer un centre important.
Tarragona fa uns anys, fa cent anys, era una ciutat episcopal i prou.
Avui s'ha convertit en una ciutat dinàmica i forta
i tinc una certa admiració important per aquesta ciutat.
Com desenvoluparà el pregó aquest diumenge, senyor Reverter?
Bueno, aquest diumenge he pensat fer un pregó
en el que explicaré una miqueta la història d'aquesta Setmana Santa,
encara que ja la sabran,
però m'ha semblat que era important reflectir la història d'aquesta Setmana Santa.
La història d'aquesta història que, per altra part, és realment important,
és la més important de la més antiga de Catalunya,
la més forta, sens dubte, de Catalunya,
la processó de Setmana Santa que més importància,
i sobretot que més vocació en continuar-la i en voler-la seguir fent ja.
També és veritat que és una processó que continua
amb aquest paper important de la ciutat de Tarragona
com a continuadora o com a una ciutat que ha tingut un passat històric
molt important relacionat amb la fe, això també ho explico.
També crec que és un paper important en aquest moment
per tota la gent que la visita.
Tarragona és el centre d'un gran ària cultural,
per tant, em sembla que el fet que la Setmana Santa expliqui
aquests valors de la ciutat, que són la tradició i la fe
i la voluntat de continuïtat i de treball permanent,
és una forma d'explicar també què és la nostra terra.
Jo crec que es junten molts factors amb aquesta Setmana Santa,
però el pregó, i evidentment en va al principi,
explicaré aquesta història.
Després, aquest any és un any important,
ja estem al mig de dos anys importants,
l'any sant anterior, l'any de Sant Fructuós,
i l'any següent, que estem encara, que és el de Sant Pau.
Jo crec que tots dos tenen una fortíssima incidència sobre la ciutat,
i així us ho explico.
Sant Fructuós, que com sap, és el primer màrtir que tenim registrat
amb una documentació d'un soldat romà,
que ens va explicar com els van martiritzar,
i és sobretot, Sant Fructuós era un sant
que tenia una voluntat molt important d'expandir el cristianisme,
i es referia per manera i constantment al cristianisme a tot el món conegut.
I l'altre, que és Sant Pau, que també està vinculat a Tarragona,
jo crec que d'una forma molt important,
amb dues de les seves encícliques parla d'anar a Tarragona.
Pensem que Tarraco, en aquell moment, era la capitalitat de l'Espanya,
una ciutat realment molt important, molt,
Espanya la més important de totes,
aquí hi va estar visquent els Esser, nada menys,
perquè és una ciutat a l'august,
és una ciutat molt important,
i això també és una altra part del meu Parlament.
I després hi ha una tercera part,
amb el que explico que aquest moment complex en el món actual que tenim,
amb el que hi ha problemes de solidaritat,
i haurem de fer uns esforços tots plegats
per sortir d'aquesta crisi en què estem,
doncs que també aquest professor de Setmana Santa
i aquest concepte de fer ens obliga a tots plegats
a lluitar encara més costat que al costat,
i explico espatlla per espatlla, com es fa a la professora,
doncs a sortir d'aquesta crisi junts,
i el cristianisme ens ha d'ajudar a ser solidaris
amb tots els que pateixen en aquest moment.
Ara parlarem d'alguna d'aquestes qüestions
que vostè té previst desenvolupar en el pregó.
Abans, però, senyor Robert,
feia referència a aquest component més episcopal
que vostè ha dit que tenia a la ciutat de Tarragona
fa 100, fa 150 anys.
En canvi, però, avui en dia és innegable
que a la ciutat de Tarragona aquest component episcopal
no és tan destacat, ni molt menys,
però tot i això, gairebé tothom està d'acord
que avui en dia, l'any 2009, a principis del segle XXI,
la Setmana Santa tarragonina manté,
o fins i tot està vivint,
un dels seus moments de major esplendor.
A què creu que es deu aquest fet?
Tot i que s'ha perdut aquest component més episcopal,
en què la religió potser no és tan present
en el dia a dia de la ciutat,
per què creu que la Setmana Santa,
especialment la processó del Sant Enterrament,
continua més vigent o més important que mai?
Miri, jo també ho explico en el pregó,
dic que ha sofert una autèntica eclosió,
curiosament, s'estan fent cofredies noves,
la qual és una cosa bastant sorprenent en el moment actual.
Jo crec que això té per mi dos punts molt importants.
Un punt és la tradició en la fe,
jo crec que això està molt arrelat al nostre poble.
La Setmana Santa forma part essencial
de l'existència de molts de nosaltres,
de quasi tots,
de quasi tots,
creients,
inclús no creients,
forma part de la nostra vida,
perquè en si mateixa reuneix
dues coses per mi transcendentals.
Una és el fet de la mort de Jesucrist,
el fet de la mort,
però a la vegada,
al mateix temps,
al cap de tres dies hi ha la resurrecció.
I això és una de les majors esperances de la humanitat,
o sigui que siguem capaços de perviure després de la mort,
i aquí està demostrat.
Jo crec que per això té molt sentit.
I després,
jo crec que a Tarragona,
perquè és veritat
que aquest concepte de ciutat episcopal,
estrictament entesa,
i no afegint-hi també,
una ciutat molt més industrial
i sobretot molt més turística en aquest cas,
capital d'una gran zona turística i tot això,
però a la vegada,
aquesta ciutat té profundament d'intre seu
aquest arrelament amb el cristianisme,
que jo crec que és molt important,
i això es tradueix en aquest esclat de Setmana Santa,
i després també,
perquè hi ha molta gent
que potser durant l'any no va a missa
o no té interès en un fet religiós,
però quan arriba la Setmana Santa
se li desperta aquest coquet
de voler sapiguer,
de voler estar
i de voler-se sentir vinculat amb aquesta esclésia,
i això jo crec que és important.
I a Tarragona, repeteixo,
el fet de la seva tradició històrica,
com a gran ciutat de religió,
estic segur, segur, segur
que està en el fons més profund
de tota aquesta continuïtat.
Vostè també ho ha remarcat
o ho ha citat en els minuts inicials
d'aquesta entrevista,
la importància que té Catalunya
o la Setmana Santa tarragonina,
volíem dir,
dins de les festivitats religioses
del conjunt de Catalunya.
En aquest sentit,
sí que Tarragona manté
una certa capitalitat,
volíem dir.
Total,
total,
vull dir,
les Setmanes Santes del reste de Catalunya
n'hi ha d'importants,
també de més o menys tradició,
però cap s'assemblen
i per molt a Tarragona.
I vostè,
perdoni, senyor Robert,
que en el dia a dia no viu a Tarragona,
des de fora de Tarragona
la gent n'és conscient
o en parla
de la transcendència
de la Setmana Santa tarragonina?
Mira,
des que el senyor alcalde
em va proposar
que fes el pregó,
ho he anat comentant,
perquè,
la veritat,
que m'ha fet molta il·lusió,
m'ha fet moltíssima il·lusió
que m'ho proposés,
jo he anat parlant
amb moltes persones
i amb gran sorpresa
per part meva,
tothom coneix perfectament bé
la Setmana,
o molt,
la Setmana Tarragonina.
Ah,
és molt important,
et diuen.
Escolta,
és una professió molt gran
i hi participa molta gent,
és molt viva a Tarragona.
M'ha dit gent
d'arreu de Catalunya,
no?
Jo,
que em passejo
per la meva feina
a la Fundació de la Caixa,
em passejo
quasi tres cops
per setmana
per totes les capitals espanyoles,
vaig fent tots els anys
tota la ciutat espanyola
i
la Setmana Santa
a Espanya
n'hi ha de molt potentes,
n'hi ha de molt fortes,
però la de Tarragona
no té res que envejar
a les més fortes,
sobretot
en quant a participació ciutadana
i en quant a sentiment
de la ciutat.
Jo crec que és
una de les grans,
no de Catalunya,
d'Espanya.
Pel que vostè coneix,
ha vist
i ho ha pogut estudiar
aquests dies,
quin moment li interessa més
o quin moment li agrada més
de tota la Setmana Santa Tarragonina?
Una imatge,
una sensació,
en què es quedaria?
Si li féssim escollir
entre,
doncs això,
alguna imatge
o algun moment,
en quina es quedaria?
Ja em quedaria
amb la del divendres Sant.
En tota la processó
en el seu conjunt?
Miri,
jo crec que sap amb què?
Amb el silenci.
Amb el silenci
que acompanya la processó.
Jo crec que és un fet
realment relevant.
Aquest silenci
només
només
trencat
pel so dels tambors
i les trompetes,
aquest silenci
profund
de milers
de persones
que segueixen
la professó,
jo crec que és
un fet
realment relevant
i per mi,
no ho sé,
copsador,
no?
És un moment
que dius,
caram,
amb tota aquesta gent,
no només estan aquí
perquè volen veure
en un espectacle
si no estan aquí
perquè senten
quelcom,
perquè si no parlarien,
comentarien,
i se sent un silenci
sepulcral,
això per mi
és un dels fets
més colpidors
per mi personalment.
Aquests dies,
en ja per acabar,
senyor Reverter,
a més,
hem estat parlant
en diferents moments
de la Setmana Santa
Tarragonina,
també en les tertúlies
d'actualitat
d'aquesta casa,
avui mateix
algun contartuli
deia que la Setmana Santa
Tarragonina
li produia
diferents sensacions
perquè manté
un component espiritual,
un component
folclòric
i que en el bon sentit
té també
un component
d'espectacle
que es barregen
diferents qüestions
una mica contraposades
que podrien ser
contraposades
a principis del segle XXI.
Què en pensa vostè?
Sí, en penso que sí,
però no tenen
per què ser contraposades.
Aviam,
jo crec que
la religiositat
també necessita
una expressió externa,
la necessitat
de la religiositat
té dos punts,
té un punt
que és purament intern,
purament de tu mateix,
i té la fe,
i té un altre punt
que és el de voler-la
expandir,
de voler-la explicar,
de voler-la compartir,
no?
I això no està renyit
en buscar les formes
més escaients
per fer-ho,
i una forma
escaient per fer-ho
és una demostració
que pot utilitzar
per fer també
una forma més teatral,
més explicativa,
no sé,
ja a l'Església
ha tingut
moltes formes externes
d'expressar
des dels autos sacramentals
fins al que vostè vulgui,
d'expressar,
per tant,
ja està lligat,
ja té un lligam
amb el teatre,
no és contraposat,
jo crec que és absolutament
assumible,
i és assumible una tradició
de 2.000 anys
en un moment actual,
un poble
o un país
que no té record
i que no té memòria
de la seva tradició
i de la seva història
i que no la sap utilitzar
per projectar-la cap al futur,
s'equivoca,
per tant,
jo crec que no estan
en contradicció,
jo crec que el que fan
és complementar-se.
Senyor Lluís de Roberter,
secretari general de la Caixa,
pregoner d'aquesta Setmana Santa
de Tarragona 2009,
gràcies per atendre'ns avui en directe
els micròfons al matí de Tarragona Ràdio
i molta sort també,
per què no dir-ho,
en el pregó que insistim una vegada més
pronunciar aquest diumenge
a partir de la una del migdia
al Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
Espero,
espero que tingui sort
i que el sorti,
almenys l'he treballat bastant.
Moltíssimes gràcies.
Això és innegable,
com ha quedat ples.
Gràcies, senyor Roberter,
fins la propera.
Gràcies.
Arrebra, bon dia.
Arrebra.