Pràcticament és un quart d'onze del matí.
Som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant de política durant els propers minuts,
a punt de complir-se ja el primer any de les últimes eleccions generals,
aquelles que van tornar a donar la victòria a José Luis Rodríguez Zapatero
en les eleccions al Congrés i al Senat.
A punt, com dèiem, ja pràcticament de complir-se aquest primer aniversari.
Avui volem fer balanç aquest període, d'aquest primer any de la legislatura,
i repassar altres aspectes de l'actualitat política
en clau local i en clau més general.
Per això ens acompanya el diputat del PSC per Tarragona,
el senyor Francesc Vallès.
Senyor Vallès, bon dia.
Bon dia.
Com ha anat aquest primer any de legislatura,
tenint en compte que més de diputat per Tarragona
és coordinador de diputats i senadors catalans del PSC a Madrid?
Bé, jo crec que en termes polítics ha anat prou bé,
en termes electorals també.
És evident que vam treure els millors resultats de la història
a Tarragona i al conjunt de Catalunya.
Aquí vam aconseguir quatre diputats
quan mai no els havíem tingut
i en el conjunt de Catalunya fins a 25 diputats.
Això demostra la confiança que ens van fer
la majoria de catalans i catalanes en aquelles eleccions,
sabent i sent conscients del que ens estàvem jugant
i de l'esforç també que el president del govern
havia fet a l'anterior legislatura
per donar-nos el millor estatut
que Catalunya ha tingut mai a la seva història.
I en això estem,
en desenvolupar aquest estatut,
en aconseguir un bon sistema de finançament
per tal que puguem exercir les competències
i el nostre autogovern de la millor manera possible,
sobretot fent efectiu els serveis socials
i les prestacions que els ciutadans es mereixen
per poder viure dignament a casa nostra
i amb millor qualitat de vida.
En això estem treballant.
Ara, certament,
segurament aquesta és la part positiva,
la part negativa és que estem en un moment
de dificultat econòmica complicada.
La situació és molt difícil,
és preocupant, és greu,
és possible també,
com ja l'ha dit el president del govern aquesta setmana,
la compareixença al Congrés dels Diputats,
que encara no haguem tocat fons, desafortunadament,
i que, per tant,
la situació econòmica encara li costi una mica redreçar.
Però jo crec que el govern,
el primer que ha de fer,
o qualsevol govern,
el primer que ha de fer és ser conscient
de quina és la situació,
fer un bon diagnòstic de la situació política,
de la situació econòmica,
per tal de poder prendre les millors decisions.
Crec que el govern, en aquest sentit,
està fort,
el president del govern és conscient
de quina és la situació
i té tot el govern treballant
per tal que aquesta sigui
la seva principal preocupació,
la seva única ocupació
en els propers mesos i anys,
vetllar pel dia a dia de les persones
i intentar sortir d'aquesta crisi com abans millor.
I les mesures anticrisi del govern
han estat o considerat que són suficients?
Sobretot s'ha parlat molt
del fons d'inversió local
i d'altres mesures
per fomentar l'obra pública,
la despesa.
Són mesures que considera suficients?
Suficients no ho sabrem mai.
L'altre dia estàvem amb un sopar d'empresaris
en el que hi havia el senyor José María Lara,
de Planeta,
en què un grup d'empresaris
li preguntaven precisament això.
Si creia que les mesures que el govern
havia adoptat per fer front
a la situació econòmica de crisi
que ens trobem
eren suficients
i eren adequades.
I el senyor Lara en aquell moment
deia que
estem en una situació
que mai havíem viscut.
Fins ara,
quan patíem una situació
de crisi econòmica,
el que es feia
es treia un manual d'economia,
s'obria per la pàgina que tocava,
i davant d'aquesta situació
apliquis aquestes mesures.
I ja n'havien passat de crisi,
i si les hem anat superant,
doncs davaluï la moneda,
davaluï la passeta,
prengui determinades decisions.
Si és la dreta,
ja sabem també què fa,
retalla en prestacions socials,
i si és l'esquerra,
al revés,
intenta assegurar
aquestes prestacions públiques
i alhora dinamitzar l'economia.
Però, certament,
deia el senyor Lara
que aquesta és una situació
difícil,
diferent,
que no havíem viscut mai.
i per tant,
no n'hi ha prou
en obrir un manual d'economia
i saber quina és la recepta
que s'ha d'aplicar,
perquè com que no havíem
passat mai per aquí,
no sabem què és el que s'ha de fer.
I tothom és conscient
que aquesta no és una situació
que passi exclusivament
a Tarragona,
Catalunya o a l'estat espanyol.
Aquesta és una situació
de crisi financera
i econòmica mundial.
I per tant,
les decisions que es prenen
han de ser coordinades
a tot el món,
i jo crec que aquest és l'esforç
que s'està fent,
començant pels Estats Units
i després també
per la resta de la Unió Europea
i per cada un dels estats
que en formen part,
de forma coordinada.
Acabava dient
el senyor José María Lara,
amb el qual coincideixo,
escolti,
jo no sé si són adequades o no,
però hem de confiar
en el govern
en les mesures
que està duent a terme.
I jo crec que aquesta
és la reflexió.
Les coses que s'estan fent
esperem que siguin suficients,
hem de confiar en el govern,
no podem fer-ho d'una altra manera,
perquè mai havíem passat
per una situació similar
i per tant no se sabia
què és el que s'havia de fer.
Què estem fent?
Doncs, en primer lloc,
vetllar per les persones
més dèbils d'aquesta societat.
Tothom sap que hem arribat
en aquesta situació
de crisi econòmica,
entre d'altres coses,
per una crisi financera
produïda en els Estats Units.
Però qui està patint
les conseqüències
d'aquesta crisi financera,
com a conseqüència
de les hipoteques subprime
i altres elements
que ha fet que salti la banca
en la majoria de països del món,
especialment pels Estats Units,
qui està patint les conseqüències
d'aquesta crisi financera
de Wall Street
són precisament
les persones més dèbils
de la nostra societat.
Llavors, el que no pot fer
un govern,
com acostuma a fer la dreta
en moments de crisi,
és deixar desemparades
aquesta gent.
La màxima prioritat
del govern socialista,
des del primer dia
que som coneixedors
d'aquesta crisi,
és assegurar
que aquells més dèbils,
que aquelles persones
més vulnerables
s'ho passin
el menys dolent possible.
I jo voldria ressaltar
la mesura també anunciada
aquest dimarts passat
en la compareixença
del president del govern
al Congrés dels Diputats,
en què ens va dir
molt clarament
que el govern
no deixaria ningú
a la cuneta,
que cap família
i cap treballador
es quedarien desemparats,
que el govern
està al costat
de les famílies,
dels treballadors,
de les empreses,
de les petites i mitjanes empreses
i també de les grans empreses,
absolutament
al costat
de tothom
i sobretot
que les prestacions
socials,
que les prestacions
per desocupació
no desapareixeran.
Tothom tindrà
aquesta garantia
i que si s'ha de prendre
alguna decisió
pel que fa
al mercat laboral
o en polítiques socials
es farà sempre
de forma
consensuada,
de forma dialogada
amb el diàleg
amb els agents
econòmics
i socials.
Jo crec que aquesta és
la garantia
que han de tenir
els treballadors
davant d'aquesta situació.
De forma paral·lela,
també en aquest primer any
de la legislatura
es complia el termini
que marcava l'Estatut,
vostè ja ho citava
en la primera resposta,
per aprovar
a partir endavant
el sistema de finançament.
De fet,
han passat sis mesos
d'aquella data
del mes d'agost
i encara no tenim
sistema
de finançament
i fins i tot
altres forces polítiques
i fins i tot
partits
que són socis
del govern
dels socialistes
a Catalunya,
en fi,
consideren molt greu
els quatre incompliments
del president
del govern,
José Luis Rodríguez Zapatero.
Per què aquest retard?
Tindrem aviat
sistema de finançament?
Jo espero
que el puguem tenir
i estem treballant
per això.
El govern de la Generalitat,
encapçalat pel president Montilla
i pel conseller Castells,
que són els màxims
interlocutors
d'aquesta negociació,
estan treballant
per arribar a un bon acord.
Certament,
l'Estatut
diu el que diu
i el mes d'agost
d'aquest any passat
haguéssim hagut
de tenir una proposta
damunt de la taula
de forma que
s'hagués pogut
acordar
un sistema
de finançament
abans de final d'any.
Bé,
això no ha estat així
i el PSC,
com tots
els nostres oients
saben també,
abans de final d'any
van prendre
una decisió
difícil,
ferma,
en aquest sentit,
per tal de forçar
una negociació
que finalment
es va acabar
desbloquejant
com a conseqüència
de la reunió
que va haver-hi
entre els dos presidents,
el president Zapatero
i el president
Montilla.
Bé,
la decisió
va ser precisament
aquesta,
escolti,
aquí estem jugant
moltes coses
i això
s'ha de tirar endavant,
necessitem un nou sistema
de finançament,
no només perquè
ho diu l'Estatut
i per tant
estem parlant
del compliment
d'una llei,
sinó perquè
Catalunya ho necessita.
No és ja
simplement la qüestió
del compliment
formal d'una llei
com l'Estatut,
sinó que és una qüestió
gairebé
substancial
o existencial
a Catalunya.
L'altre dia
sortien
les dades
del Centre d'Estudis
d'Opinió
sobre quines eren
les principals
preocupacions
dels ciutadans
que efectivament
és l'economia,
l'atur
i el lloc de treball.
Asegurar-los,
no?
I per tal
que en puguem sortir.
I potser
molta gent
s'esorprendria
de saber
que només
un 2%
dels catalans
i catalanes
estaven preocupats
pel sistema
de finançament,
que és un tema
que els preocupi.
Bé,
jo agafant això
el que vull dir
no és que
no preocupi
els ciutadans,
preocupa molt
perquè vinculat
al sistema
de finançament
hi ha moltes
de les altres coses
que realment
preocupen a la gent.
És a dir,
com es farà front
a l'educació,
com es farà front
als serveis socials,
com es farà front
a la sanitat
i a la salut
a Catalunya,
com es farà front
a les infraestructures
a casa nostra.
Per tant,
estem parlant d'això.
És a dir,
clar que és important
el finançament
i ens estem jugant molt.
I jo crec que el PSC
és la garantia
que tindrem
un bon sistema
de finançament.
El govern
no va complir
els terminis,
però també és veritat
que el PSC
el que va voler
en aquesta negociació
és aconseguir
un compromís
per part del govern
que hi hagués
una voluntat
manifesta
d'arribar a un acord.
I el ministre Solves
abans d'acabar l'any
va posar un document
damunt de la taula
que és respectuós
amb el nostre
Estatut d'Autonomia,
però que fa falta
un parell de coses.
Primer,
la garantia
que el model proposat
s'adequa
plenament
amb aquest Estatut,
i en segon lloc
la concreció
de les quantitats
que vindran
per Catalunya.
I per tant
jo crec que
les negociacions
en aquest punt
o en aquest moment
són exactament
en aquest punt.
Però sempre hem dit
el mateix,
nosaltres el que no farem
és signar un mal acord.
Estem treballant
per aconseguir
un bon acord.
Per tenir un mal acord
ja tenim l'actual.
És un acord
que es va signar
l'any 2001,
que el va signar
a Convergència
amb el Partit Popular,
una Convergència
debilitada
en aquell moment
amb un Jordi Pujol
que estava
sotmès
a la majoria
absoluta
de José María Aznar,
amb un conseller
en cap
que era l'Artur Mas,
que jo crec que
va precipitar
a l'hora
d'aconseguir
un acord
suposo
per tal
de poder
aspirar
a la presidència
de la Generalitat
en el seu moment
com a candidat
i que ens van explicar
que era el millor
per Catalunya
i que seria el definitiu.
És evident
que ni va ser el millor
ni és el definitiu,
per això estem treballant.
Ara el que estem fent
és intentar reparar
aquell mal acord
del 2001,
jo crec que els ciutadans
han de saber-ho això.
Per tant,
en les negociacions
que s'estan duent a terme
entre la Generalitat
i l'Estat,
el que estem fent
és aconseguir
el millor acord possible
per reparar
aquell acord del 2001
entre Convergència
i el Partit Popular,
però sobretot
pensant en les persones,
pensant en Catalunya
i pensant en els catalans
i les catalanes
perquè puguem tenir
uns serveis públics
de qualitat
com ens mereixem.
Des del punt de vista
de la demarcació
de Tarragona
i de les seves infraestructures,
com valora
aquest primer any
de legislatura
i tenir en compte
la perspectiva
que tenim
dels pressupostos
que es van aprovar
a finals de l'any passat
de cara a aquest 2009?
Jo crec que bé,
les inversions són bones,
estem en un moment
de dificultat econòmica
i el govern ha apostat,
entre altres coses,
primer,
per estar al costat
de les persones
i garantir
les prestacions socials,
especialment les prestacions
per desocupació,
però també les altres,
la pujada de les pensions,
l'augment de les beques,
la seguretat
o la garantia
que els treballadors
que puguin tenir dificultats
o estiguin a l'atur
puguin,
diguem,
aplaçar el pagament
de les hipoteques,
mesures concretes
en aquest sentit.
Però,
hem treballat
a banda d'assegurar
aquestes prestacions socials,
hem apostat clarament
per invertir
en obra pública
i en un moment
de dificultat
és l'Estat
qui té la capacitat
de posar diner
damunt de la taula
per tal de generar
aquesta mobilitat econòmica
que precisem
en aquest moment.
I com ho ha fet?
Doncs, bueno,
amb dos elements
que són molt significatius,
dos exemples,
dues mesures
molt concretes
que la gent coneix
i que la gent
entendrà
i que són
d'efectes immediats.
En primer lloc,
el fons d'inversió local.
Aquest fons d'inversió local
que són 8.000 milions d'euros
que duplica
la quantitat d'inversió
en obra pública
que tots els ajuntaments
d'Espanya fan
amb caràcter anual
perquè la gent
tingui una dimensió.
Si tot allò
que els ajuntaments
gasten en un any
en obra pública,
el govern ho ha més
que doblat
amb aquest fons d'inversió local.
Això és una generació
de riquesa,
de dinamització econòmica
sense precedents.
A Tarragona Ciutat
estem parlant
d'uns 24 milions d'euros
en projectes de ciutat,
projectes que segurament
no podien estar
en els pressupostos
d'aquest any
perquè s'anien de posar uns quants,
alguns estaven al calaix,
és a dir,
que es poden accelerar
i que es poden afegir
els que ja estaven
previstos en els pressupostos
i la millor de les coses
és que està generant ocupació.
Aquests milions
que aniran destinats
a Tarragona
a fer obres concretes
per la ciutat
en equipaments,
en arrejament de carrers,
això que l'alcalde
ja els hi ha explicat
moltes vegades,
generarà
fins a 500 llocs
de treball
només a Tarragona Ciutat.
I això
amb efectes immediats.
A partir d'aquest proper mes
i el següent
veurem com
es dinamitza
l'economia
i com
gairebé estem
en un atur
d'aproximadament
unes 5.000 persones
a la ciutat de Tarragona
s'estarà generant
en els propers dos mesos
una ocupació
de 500 persones.
Això és un percentatge
altíssim.
Per tant,
obre pública
a través del fons
d'immersió local
que afecta
tots els ajuntaments
de tot Espanya.
Jo també
aprofito
la seva ràdio
per agrair
la tasca
i la diligència
de tots els ajuntaments
de la nostra demarcació.
No hem deixat perdre
ni un cèntim d'euro.
És a dir,
tot allò
que els ajuntaments
tenien dret
a càrrec
del fons d'inversió local
per invertir
en obra pública
s'ha sol·licitat.
I per tant,
sí que hi ha ajuntaments
que poden tenir dificultats
de caràcter
tècnic,
material,
etcètera,
per haver preparat
la documentació,
per posar projectes
perquè a vegades
no tenen drets
a aquest servei.
Doncs tots ho han fet.
Cadascú ha fet el seu paper.
La subdelegació del govern
l'ha fet i molt bé.
La Diputació de Tarragona
també ha fet el seu paper
i jo vull agrair-ho aquí.
Ha posat els mitjans
d'assistència tècnic,
personal i humà
per tal que els ajuntaments
petits poguessin presentar
aquests projectes
perquè jo crec
que el que s'ha de fer
és això.
En moments de crisi,
unitat per sortir tots
al davant.
Fons d'inversió local,
una bona mesura
amb efectes immediats
que els notarem d'aquí a poc
i esperem que també es vegi
en la disminució
de l'atur
que hi ha a casa nostra.
I en segon lloc,
infraestructures,
com em preguntava abans.
En moments de dificultat,
posada en circulació també
de diner públic
per tal de generar
contractació
al voltant de l'obra pública,
que té dos efectes
el de les infraestructures
que són beneficials
o beneficiosos
pel territori.
En primer lloc,
es genera ocupació
i dinamització econòmica
amb tots els serveis
i empreses
associades a la construcció.
I en segon lloc,
aquestes infraestructures
que es construeixen
ara en moments
de crisi econòmica
ens quedaran per després.
Per tant,
guanyem amb competitivitat
en moments de crisi.
Jo crec que és una
molt bona mesura
i el balanç
de casa nostra
pel que fa
a l'aprovació
dels pressupostos
generals de l'Estat
és bo.
És a dir,
tirem endavant
totes aquelles infraestructures
que sempre hem reclamat
a casa nostra
i que ens serviran
per això,
per generar ocupació
però també
perquè un cop
haguem superat
aquesta situació
de crisi econòmica
estiguem més ben situats
que abans
i fins i tot
que ens permetin
aquestes infraestructures
que tindrem
per dinamitzar
la nostra economia
i situar-nos encara més
en el centre
del mapa
de Catalunya,
d'Espanya
i també d'Europa.
Més enllà
d'aquestes infraestructures
que ja estan en marxa
o que s'han de projectar
de manera immediata
i més enllà
de les obres
del Fons d'Inversió Local
que són per aquest 2009
hi ha alguns projectes
concrets
a més de la ciutat de Tarraona
que afecten i molt
a la negociació
amb l'Estat
amb el govern central
amb l'administració
amb l'administració central.
Dos coses concretes
que li pregunto
si s'ha fet
si s'ha pensat alguna cosa
en aquest primer any
de la legislatura
que arrencava
la primavera passada.
Tema Banc d'Espanya,
les negociacions
del Banc d'Espanya,
tema façana marítima
de Tarragona.
Doncs miri,
la façana marítima
de Tarragona sí,
sabem que en aquest
darrer any
hi va haver l'assignatura
del conveni
de façana marítima
entre l'alcalde
i la ministra de Foment,
per tant això ja ho tenim,
això demostra
la voluntat
de les institucions
implicades
de tirar endavant
un gran projecte
de ciutat.
Això no havia passat mai,
durant molts anys
es van omplir
la boca a Tarragona
de parlar
de façana marítima
però mai hi va haver
cap concreció,
doncs bé,
ara tenim aquest conveni
que demostra
la voluntat
de tirar endavant
i per les notícies
que jo tinc
d'aquí poc,
dies o setmanes,
potser m'atreviria
a parlar més de dies
cada setmana,
podrem tenir
ja l'adjudicació
de la redacció
del projecte
del que haurà de ser
la façana marítima
de Tarragona,
és a dir,
la integració ferroviària
a la ciutat de Tarragona
que tindrà també
per extensió
una implicació
en el conjunt
del territori,
ara estem parlant
de l'arribada
del corredor
del Mediterrani
amb l'estació
que hi haurà
al sud
de l'aeroport
de Reus,
de la desviació
també
de la línia
de tren
a la ciutat
de Reus,
del pla territorial
del camp
i com la línia
convencional
de tren regional
que ve de Barcelona
s'integra
al camp de Tarragona
i si tot això
ho sumem
i fem bé les coses
crec que podem tenir
un magnífic resultat
per garantir
una ordenació
racional
del nostre transport
ferroviari
per tant
estem en la bona direcció
i com l'hi deia
crec que
en qüestió
de setmanes
si no de dies
podrem tenir ja
l'adjudicació
de la redacció
del projecte
de façana marítima
que en moments
de dificultat econòmica
jo crec que també és bo
perquè es generen
diguem-ne
no només il·lusions
sinó realitats
sobre inversió
a casa nostra
i el que implicarà
de generació futura
de riquesa
i el tema
banc d'Espanya
bé la meva visió
en tot això
simplement
és posar
d'acord
amb dues institucions
i és evident
que el banc d'Espanya
és un edifici singular
molt ben ubicat
a la ciutat de Tarragona
i que l'Ajuntament
pot tenir
i ha de tenir
la idea
de quina
ha de ser
la seva
el seu destí
pel que fa als usos
evidentment això
només compet
a l'alcalde
i al seu equip de govern
que ha de prendre la decisió
per tant
és un gran edifici
que tenim
en el centre
de la ciutat
que pot ser utilitzat
per fins
de caràcter local
pel que ser
en qüestió de dies
també
hi haurà una reunió
entre l'Ajuntament
i responsables
de la gestió
del patrimoni
de l'Estat
en el que
jo crec que es prendrà
la decisió definitiva
sobre què passarà
amb el banc d'Espanya
li estic parlant
de qüestió de dies
no parlo
ni de mesos
ni d'anys
és a dir
que les administracions
afectades
s'asseuran
i prendran una decisió
sobre què és el que ha d'haver
i hauria acord
per tant
espero que sí
es traspassaria
el banc d'Espanya
a l'Ajuntament
a camí de que l'Ajuntament
se disa a l'Estat
uns serrenys
però em permetrà
que jo no em posi això
perquè és una qüestió
estrictament local
i per tant
correspon a l'alcalde
i a les persones
els regidors
que hagin d'acordar-ho
i posar damunt de la taula
els termes de la negociació
i això no correspon
diguem-ne
a un diputat
és a dir
si s'ha de destinar
a un ús
però vostè deu conèixer
l'estat de les negociacions
jo el que li dic
és que
el que fem
és posar en contacte
les dues administracions
i quan les dues
s'asseuen en una taula
és per negociar
per tant esperem
que arribi a un bon acord
i que això serveixi
perquè la ciutat
pugui utilitzar
aquest edifici
singular
preciós
i ben ubicat
per fins ciutadans
Així acabem
Senyor Francesc Valles
diputat del PSC
per Tarragona
al Congrés
gràcies per atendre
aquest matí de divendres
els micròfons
de Tarragona Ràdio
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Gràcies a vosaltres