Bon dia, Jolanda. Venim de fer la compra al mercat
i si ja esteu cansats de fer la compra i voleu relaxar-vos una miqueta,
voleu veure un pessebre una mica més arriscat, una mica més modern,
només heu de passar a l'edifici del costat,
a l'edifici modernista del Mercat Central
i visitar aquest pessebre que enguany s'ha instal·lat obra de David Callau,
que avui farem amb ell una visita, un recorregut,
per intentar entendre totes aquestes escultures.
David, bon dia.
Molt bon dia.
Déu-n'hi-do, perquè l'espai és impressionant
i aquí hi ha molt de material, hi ha molta cosa.
L'espai, com he dit, en el principi del catàleg,
és un respecte vers aquest edifici modernista
i tota la gent que hi ha passat des del principi fins ara.
Màgic, un espai màgic i els elements recollits de la natura
i algú especial que ha transformat aquest lloc,
que m'han deixat el privilegi de fer-ho.
A més a més, la música de fons,
que també suposo que acompanya una miqueta entendre tot el recorregut.
Sí, no és la típica música de Nadal en si,
però per què no una miqueta d'àrees i de música clàssica
per amenitzar aquest espai.
Només la imatge d'entrada ja és espectacular,
hi ha moltes coses penjades del sostre,
hi ha elements molt grans,
vull dir que no són coses d'elements petitets
i per tant ja a simple vista ja impressiona.
Què et sembla, David, si comencem una mica el recorregut
i anem visualitzant una miqueta les parts d'aquest pessebre?
I tant. Mira, el hall d'entrada, com has pogut comprendre
i veure una miqueta, és l'explicació del perquè d'aquest pessebre
amb un reforç d'un PowerPoint fet per una professora de la URB
sobre el pessebre clàssic de tota la vida i costumbrista,
perquè jo realment soc creient
i no m'he volgut fer capaç amb la religió.
Però bé, aquest és una miqueta el principi de l'acollida
de la gent que entrarà per aquestes portes del mercat.
Seguidament, una sèrie d'agraïments a persones
que han fet possible que això es faci realitat, aquest somni, no?
Empreses particulars i persones que han format part d'aquest somni.
I entraríem per la primera escena.
La primera escena, que jo se n'han quedat algunes dins de la ment,
perquè no ho he pogut transformar en un mes i mig.
S'ha quedat petit l'espai o no?
S'ha quedat petit, eh?
Però bé, m'ha sobtat també l'espai en si,
com m'ha brindat aquesta oportunitat
de poder transformar elements escultòrics
i alguna cosa de pintura barrejat amb aquesta essència del pessebre.
Passaríem per la primera escenografia,
que és una obra fetitxa que jo recupero del Circ de la Vida,
aquest circ que ara viatjarà cap a Saragossa.
Són a Dan i Eva, ja que la Marta Serrano
també fa referència a la fugida del paradís d'Adan i Eva.
Llavors jo he volgut recrear en aquest primer apartat,
a Dan i Eva són marionetes de fusta
de gairebé 5-6 metres d'alçada
i una au del paradís que dóna la benvinguda a aquest pessebre, no?
Il·luminat tot amb coherència
i amb aquesta elegància que saben fer els assistents oi.
I veient que a més a més hi ha tot tipus de material,
hi ha palets de fusta, hi ha arbres...
Utilitzes tot tipus de material, sobretot reciclats.
Sí, sobretot han volgut ser tot de matèries
que la natura o que el ser humà ha deixat en algun moment
abandonats i s'ha fet un procés de recerca.
Ojalà hagués tingut més temps també, com sempre dic,
per poder recollir més material,
no per ser ben bé una deixalleria,
però sí per transformar elements que es queden en desús, no?
Sí que hi ha altres coses que són naturals i bàsiques,
com poden ser els fulls de paper,
alguna cosa de teixit verge i algunes coses com les brides, no?
Però gairebé tot és material reciclant.
Queda bé tot.
Segona escena, vinga.
La segona escena passaria amb l'anunciació de Maria,
que la tenim a la mà dreta,
i això és la presentació de l'àngel bo a Maria.
També per l'explicació d'algun d'aquestes contes
que es fan saber una miqueta
quan t'expliquen la simbologia del pessebre,
els àngels no sempre venen a portar-te bones noves.
En aquest cas, l'àngel té les ales mig batudes cap baix,
ja que li ve a portar la bona notícia a la verge
que tindrà un fill i aquest fill serà Jesús, no?
És una representació molt minimal, molt minimalista.
Aquí el dia de la inauguració hi va haver el cant de l'Ave Maria en directe
i per mi va ser tot un privilegi comptar amb la veu de la Montse.
Colors molt blancs, tot molt més senzill, no tan carregat...
No tan carregat, molt més nítid
i està només fa referència a la verge i a l'àngel, no?
Tenia que ser exclusivament aquesta mena d'essència,
res més, sense més barroc.
Jo sóc molt barroc a l'hora de treballar.
Una altra de les escenes.
Una altra escena, que és el bé i el mal de Sant Josep,
ja que a Sant Josep sí que se li apareix el dimoni,
se li apareix l'àngel,
el dimoni per dir-li com és possible que la verge estigui embarassada
i a l'àngel per donar-li aquesta lè de bona nova,
de tranquil, tot està encaminat i el vostre fill serà Jesús.
Un gran Sant Josep també, eh?
Gran, Gran Sant Josep, amb uns edificis al darrere, amb foc una mica.
Es veu molt millor quan la nit cobreix aquest mercat central
i quan jo sempre he dit que aquest mercat té diferents hores i diferents moments,
la gent que vingui en diferents hores se trobarà un espai veritablement diferent.
La llum és molt important.
I quina és la millor hora, doncs?
Jo crec que...
Cap al vespre?
Sí, cap al vespre, cap al vespre.
Cap al vespre, com quan...
Cap a les 6, 7 de la tarda,
després a les 9, que ja és quan gairebé es tanca,
hi ha una hora molt màgica aquí dins.
I sí que es veu molt bé que combines, doncs com deies,
moltíssimes disciplines artístiques,
perquè veiem color, veiem de tot, eh?
Sí, sí, aquí hi ha hagut una miqueta...
A veure, la transformació de que no deixar les coses tal qual són en el temps,
no oxidades,
i per no donar-li aquest toc una miqueta de tanta sobrietat.
El color és per donar-li fantasia una miqueta pels més petits,
pels més menuts,
i també per donar-li una mena de caire més nadalenc, no?
De donar-li aquesta història més propera a nosaltres.
A la dreta tenim una altra escena, la quarta.
Sí, la quarta escena és una miqueta una referència a la terra,
a la mare a terra i a les pageses,
i a aquesta gent que treballa al camp
i que també porten els seus aliments al mercat, no?
Una miqueta de referència també a el que és el mercat central de Tarragona
i amb aquestes paradistes que m'han permès el luxe
de poder exposar la meva obra i el meu treball en aquest edifici.
I es veu molt bé aquest element de terra,
perquè doncs hi ha terra, però... terra, o terra,
i permeteu-me la redundància,
hi ha arbres, per tant sí que es veu...
i ja semblen animals, això també.
Són com unes gallines i estan fetes també amb xapes i paelles
i una mica de corda, no?
Sí, amb els elements escultòrics,
possiblement és amb el que m'he sentit més content
i més... com més satisfet.
Quan estava fet, dius...
Sí, hi ha coses que aquí dins,
com que el mercat s'ha convertit en el meu estudi,
t'has anat sobtant dia a dia, no?
conjuntament amb l'ajuda de tothom.
Clar, perquè quant de temps portaves treballant aquí
per fer tot això?
Molt poc, un mes i mig.
Un mes i mig?
Un mes i mig.
Amb un mes i mig has pogut fer tot això?
Amb un mes i mig i l'ajuda d'aquests esperits
i de les persones més properes s'ha fet possible això.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Si l'any que ve o un altre any ho fem amb tres mesos
i ja serà impressionant.
Això que penja del sostre, què és?
El simbolisme és una pluja d'estels
o és una pluja màgica a través del que fa,
uns cortinatges que separen una miqueta
les estances i els ambients.
Ha volgut ser una miqueta d'intercalar materials
a través dels espais, no?
Més que res perquè la gent jugui una miqueta amb ells.
I ara passaríem a un altre espai.
Tu hi posaries un nom, el primer espai i el segon?
Sí, el primer espai és la fugida, l'anunciació,
el bé i el mal de Sant Josep, les pageses.
I passaríem a les dues imatges centrals
en les quals una ben bé no es representa mai en un pessebre.
però jo sí que he volgut fer referència al mar,
ja que directament faig una mica de referència a la terra
i sempre va amb mi.
He fet una marina de 5 metres per 6
que, bueno, ancorades a la platja
hi ha dues embarcacions reals.
Penseu que dues embarcacions reals a tamany real aquí en el mercat.
Simbolitza una miqueta aquest mar que sempre ens acompanya,
sobretot també aquí a la nostra terra, a Tarragona.
I passem a aquesta mena de cortines que ens traspassen cap a...
Que bé que estan fetes de brides, eh?
Són brides de colors blancs i colors negres.
I aquí això, a veure si m'atreveixo a dir que són els Reis Mags.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I aquí tothom m'ha preguntat on està el rei negre.
On està?
Evidentment, si es llegeixen una miqueta el PowerPoint que hi ha a l'entrada,
la teoria i una miqueta l'estudi,
diuen que de rei negre no n'hi havia,
era de pell fosca i això el que feia
és que a poc a poc en el temps ha anat fent que aquest rei sigui negre, no?
Però que realment no existia un rei negre, no?
Jo he fet una miqueta de referència en aquesta explicació
i aquí els reis tenen diferents edats,
des del més gran a edat madura i el més jovenet.
Un porta or, l'altre porta incens i l'altre porta mirra.
Estem al desert del mercat central.
Són dos reis realment espectaculars,
damunt d'una mena de camells,
també ha fet un top títol de materials,
que realment també és impressionant.
Aquest arbre que hi ha just aquí al mig,
m'imagino que deu ser d'alguns dels passatges també de...
Sí, aquest arbre és una miqueta l'arbre del bé i el mal,
de la fugida del paradís de Danieva.
Jo l'he retirat una miqueta de lo que és l'escenografia.
Amb pomes penjant, més nadalenques, eh?
Sí, sí, ja que va ser trobat enmig del camp
en un moment molt especial, no?
No estava previst ficar-hi aquesta escena aquí,
però com moltes vegades apareixen les coses a la teva vida,
va aparèixer enmig del camí i vaig transformar-lo.
Avui tenim el luxe i el privilegi de poder fer tota aquesta visita
amb el geni, amb el David Callau.
Però, David, si tu vas sol per aquí,
potser costa d'imaginar-te?
O l'únic és això,
que la gent realment s'imagini una mica el que ell cregui?
Dintre d'uns dies hi haurà una miqueta l'explicació en cada escenografia.
El que passa és que els primers dies,
anar una mica curt de temps,
ha anat bé també que la gent s'hi hagi trobat aquí dins com un teatre
i que ell mateix s'hagi vinculat a l'espai
i hagi cregut o hagi indagat o hagi pensat a veure
què és el simbolisme de cada una de les escenes.
Jo entenc que és difícil en moments,
però, com sempre dic, benvinguts a l'espectacle.
I passem, hem passat als Reis
i passem ja cap a la part final d'aquest mercat central.
Passem a una escena que ja dirigeix una miqueta cap al naixement.
Jo aquí també faig referència a una teoria dels monjos dominicos de Madrid
que Josep i Maria, quan van tindre Jesús,
ja tenien un poder adquisitiu mig alt,
marxant amb asa cap a Batlem.
I per això tenim un cotxe aquí.
Molt bé, molt bé. Jo he fet la referència una miqueta de ficar una ecografia
que sortirà en breus moments
i la seva fugida o el seu empadronament cap a Batlem amb cotxe, no?
Cosa que podríem fer cadascú de nosaltres, no?
L'ecografia apareixeria en aquella pantalla que hi ha a sota Maria, eh?
Sí, sí, la pantalla que hi ha a sota Maria,
que la gent s'ha quedat com una miqueta així en moments,
però hi ha gent que ho ha entès perfectament
i les mares jo crec que encara molt més, no?
Encara millor. I més allà, més cap allà, darrere?
Doncs bé, el que seria una miqueta anunciació dels pastors
i una miqueta aquesta màgia que es genera,
hi ha aquesta parada de gasolinera,
una miqueta parada de bar,
per repostar una miqueta els aliments per Josep i Maria.
I ja ens acostem gairebé al final,
on hi ha, doncs, suposo que l'element central,
de fet està just a la banda oposada,
i per tant és un dels elements centrals d'aquest pessebre,
que és l'anunciació.
Sí, hi ha l'anunciació dels pastors a mà dreta
i el naixement final, que és el que jo he volgut fer referència.
Aquí sí que s'han utilitzat materials completament reciclats,
des de paneres de peix,
des de portes velles de les Garrigues a Lleida,
des de llençols i mantes,
i alfalfa, palla, llits d'embarcacions, ferros,
i l'única imatge que té vida o que té aquesta mena d'aspecte humà
és el nens Jesús,
representat també d'una manera més bíblica
o una mica més budà,
o una miqueta aquest Déu que tothom de nosaltres podem creure i creiem.
Que està penjat des del sostre amb unes cordes,
i amb el menjus que hi ha al davant?
Aquí molta gent m'ha preguntat el per què.
Bé, aquest és un àngel també rescatat de la meva última,
bé, d'abans exposició del Tinc l'Adu,
i és una mica l'àngel del naixement,
el que passa és que aquí és el director d'escena.
És el director, sí, ja es veu,
sembla una mena de cadira d'aquestes de director, eh?
Sí, nosaltres aquí el que hem volgut representar és això,
que tots nosaltres podem estar enfront d'aquest pessebre
que fem cada any a casa nostra,
que nosaltres som els que fem possible que això es realitzi.
Jo, en aquest cas, he fet aquest pessebre,
conjuntament, com torno a repetir,
amb molta gent que s'hi ha brindat a col·laborar,
i res, que cadascú de nosaltres podem ser aquest personatge, no?
Què és el que més et satisfà, David,
de tot aquest gran muntatge, que realment és espectacular,
convidem la gent que hi vingueu,
perquè realment, ti vols passar una bona estona,
doncs interpretant cadascú a la seva manera
què vol dir cada una de les escenes.
Què és allò que més et satisfà?
Em satisfà haver transformat un espai
que estava en aquests moments preparat per donar vida
a les noves parades del mercat.
Estava una miqueta apagat,
jo no dic que no hi hagi hagut vida,
però transformar un espai tan gran de 2.500 metres quadrats
en una mena de teatre,
teatre, en aquest cas, d'un pessebre a nivell
i amb formats gegantins.
Estic content que s'hi respira pau.
D'avantguardista, modernista,
quina és l'etiqueta que li hem de posar?
Continuo pensant que és avantguardista,
amb algun toc de classicisme i algun punt de renovat.
Una mica de tot, una mica de tot.
Doncs ha estat un luxe realment, David,
moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat
en aquest recorregut i per haver-nos explicat una mica
cada una de les escenes.
Que vagi molt bé, la gent, ha passat molta gent aquests dies?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Jo no hi soc cada dia aquí,
avui perquè s'han de fer algunes cosetes
i alguns retocs d'il·luminació,
però la noia que ja la porta està molt contenta
i per mi això em satisfà moltíssim.
David, gràcies i bones festes.
Moltes gràcies.
Doncs ja ho heu vist,
acosteu-vos al Mercat Central en aquest pessebre,
avantguardista de l'artista David Callau.
Realment és impressionant,
perquè hi ha peces de grans dimensions,
hi ha tot l'espai, que és molt gran,
està ple de totes aquestes escenes.
És una mena d'obra de teatre
i per tant cal parar-se
que una de les escenes
és interpretar-la amb reflexió,
amb tranquil·litat
i amb aquesta música
que acompanya també
al llarg de tot el recorregut.
Ja ho sabeu, eh?
Durant totes les festes de Nadal,
al Mercat Central,
podeu veure aquest pessebre.
Jo, banda.