Tres quarts de dotze, continuem el matí de Tarragona Ràdio
i continuem parlant, en certa manera,
vaja, en certa manera, no, segur,
de temes relacionats amb l'educació.
Hem deixat enrere els companys de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils.
De ben segur que en les properes setmanes
parlem d'altres cicles formatius que es duen a terme,
que s'ensenyen en aquest centre de la demarcació de Tarragona.
Però ara parlem de la Universitat Roviri Virgili,
perquè és, de fet, una de les previsions assecades per demà dimecres.
Demà tindrà lloc la primera de les dues jornades de portes obertes
que s'han programat aquest mes de març.
Unes jornades de portes obertes que tenen un objectiu prioritari,
ensenyar les instal·lacions, els estudis, el professorat,
els futurs alumnes de la Universitat Roviri Virgili,
aquells alumnes que, per exemple, estan ara,
o bé enllestint cicles formatius, perquè no,
o bé estan ara acabant segon de batxillerat
preparant la tanta moda selectivitat,
de la qual hem parlat moltes vegades amb la nostra convidada,
és la vicerrectora de estudiants de la Universitat,
la Maria Bargalló. Maria, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia, Jordi.
Avui no parlem de la selectivitat.
De moment, no.
Al maig o al juny ja tocarà.
Preparat ja tot per demà?
Home, i tant, sí, sí, sí.
Llés perquè esperem, com sempre,
que en aquesta primera jornada
tinguem ja un grup important d'estudiants
que vulguin veure tot una mica
com funcionarà els seus futurs estudis a la Universitat.
Repassem en primer terme les qüestions així més formals.
S'han preparat dues jornades.
La primera és demà dimecres,
l'altra és el dia 25.
Exacte.
En els sis centres, en els sis campus de la Universitat,
a Tarragona, a Reus, també a les Serres de l'Ebre, a Vilaseca.
i, vaja, hi ha uns horaris, cada facultat, cada ensenyament,
i com s'estructuran una mica aquestes sessions.
Doncs, a veure, primer,
el perquè del calendari
d'aquests dos dimecres,
que això ja fa temps que ho fa,
diguem-ne, hi ha dos o tres anys que ho fem,
i amb una setmana entre mig,
perquè entre mig hi ha el Saló de l'Ensenyament.
Llavors, és també una oportunitat
en què els estudiants van també a conèixer
les diferents universitats,
les diferents formes d'ensenyament
en què poden accedir,
i llavors nosaltres també acabem de veure
aquells estudiants que millor
vénen a Barcelona
i que els remetem a la segona tanda
de jornades a portes obertes.
Llavors, el que fem també des de fa un temps
és posar, distribuir els centres
en horaris complementaris,
de manera que,
quasi bé en tots els casos,
el primer dia tenen un horari,
per exemple, de primer heròi,
el segon de segona,
o a l'inrevés.
Per si, vaja, tens dubtes encara
o vols informació sobre diferents estudis,
puguis obtenir-los.
Amb una mica, diguem-ne,
de bona combinatòria,
poden arribar a veure fins i tot quatre centres,
o quatre ensenyaments diferents
en quatre centres diferents,
o bé quatre ensenyaments
o dos ensenyaments en centres diferents,
és a dir, tota una combinatòria possible
perquè tot allò que moltes vegades passa,
tot sovint,
que no estan ben bé decidits
per a què és el que volen estudiar,
els permeti jugar amb aquests horaris
com per poder veure de prop
què són aquests centres
i què són aquests ensenyaments.
Hi ha molta gent,
hi ha segurament molts més alumnes
dels que no pas ens passem,
que arriben a aquestes alçades
i que encara no han decidit completament,
tenen més o menys una branca,
òbviament,
lletres o ciència,
la primera divisió,
doncs segurament ja l'han dut a terme,
amb el batxillerat o amb el que sigui,
però moltes vegades
no han acabat de concretar
la seva especialitat concreta, no?
No, no, no.
I moltes vegades,
quan els ho preguntes,
quan fem aquestes visites als instituts,
perquè nosaltres ara ja pràcticament
estem acabant les visites als centres de secundària
on fem la presentació a la universitat,
els ho preguntes directament,
ja sabeu què voleu estudiar
i encara tenen dubtes.
Moltes vegades la resposta és aquesta,
depèn de la nota de selectivitat,
que també és cert
que això els dona una part de la nota d'accés,
però encara en molts casos hi ha dubtes
perquè veuen ensenyaments diferents,
els crida l'atenció també a coses diverses,
a vegades també una mica de les modes,
d'allò que surt més o menys a la televisió,
el que veuen els amics,
totes aquestes qüestions
que acaben incidint,
fins i tot jo crec que quasi bé
el dia últim,
el darrer dia,
en què es poden inscriure.
Són dies aquests en definitiva,
per tant,
en què la universitat es ven,
els diferents estudis es venen,
davant d'altres estudis
de la mateixa universitat
i davant d'altres universitats.
Són dies,
no sé,
vaja,
per parlar de competició
segurament no és la paraula més adequada,
però sí que tots els centres,
vaja,
ofereixen la seva millor gala
i la seva millor cara
per atreure els futurs estudis.
És un repte en aquest sentit.
Sí,
clar,
perquè vol dir que
hem de donar,
diguem-ne,
totes aquelles informacions,
totes aquelles dades,
hem de posar,
diguem-ne,
al seu abast,
tots aquells elements
que serveixin
per acabar-se d'orientar,
especialment.
Informar,
jo crec que n'han rebut
força d'informació,
però també acabar de tenir
aquelles dades
que els permeten veure de prop.
Allò que no queda prou clar
quan els ho expliques,
millor,
sobre un llibre
o sobre un determinat fulletó
en què els ho passem,
jo crec que llavors els centres
allí,
diguem-ne,
veritablement,
fan el seu paper
perquè els permet
donar una informació
molt més detallada,
veuen de prop els professors,
l'equip directiu
de cadascun dels centres,
el personal de secretaria,
els de biblioteques,
estudiants que també
estan col·laborant
en totes aquestes jornades
i, per tant,
els permet tenir una visió,
diguem-ne,
molt més propera,
molt més immediata
del que és el dia a dia
d'un centre universitari.
Clar,
també anem amb un dia
normal de classe...
Que veuen el funcionament normal,
vaja,
l'ambient que es respira
un dimecres per la seva bola
amb els campus
de la URB.
Sí, sí, sí.
És aquesta la idea,
també, no?
Perquè algunes vegades
ho havíem fet
fora d'horari,
diguem-ne,
escolar
i ens trobàvem
que quedaven com una mica
tristons
els centres,
no ho sé,
un dissabte.
Hi ha una mica
de moviment
però no pas
el que hi ha
en un dia normal,
no?
I, per tant,
val més que ho veïn
en un dia normal.
Cada estudi és un món,
cada facultat,
òbviament,
té les seves particularitats
però si haguéssim
de fer un podi
o un top,
una llista
de les preguntes
més recurrents
d'aquests futurs
d'alumnes universitaris,
quines serien, Maria?
Moltes vegades
comencen
per a quina és
la nota d'accés.
Clar,
nosaltres tenim...
Les qüestions formals,
anem a les qüestions concretes,
això és normal,
sobretot en aquells casos
en què els ensenyaments
tenen una nota de tall definida.
Allò,
quina és la nota d'accés
i quina és la previsió
per a què són?
Perquè, clar,
recordin que la nota
que sabem ara
és la nota del curs passat.
Encara,
òbviament,
no se sap la nota del curs.
Sí, sí,
això sempre ho hem de recordar.
De curs que els tocarà.
Exacte,
sempre ho hem de recordar
que nosaltres
no la tenim per endavant.
Clar,
hi ha molta gent
que potser es pensa
que potser es parla
d'un set i mig de periodisme,
que no sé ara
si la nota deu rondar
per aquí aproximadament.
Sí,
més o menys,
potser una mica menys,
però al voltant, sí.
Clar,
pot ser que aquesta nota
puji o baixi en el seu curs.
Sí, sí,
clar,
perquè és una qüestió
que varia
en relació
a oferta i demanda.
Per tant,
mai sabem per endavant
exactament
quina serà
aquesta nota de tall.
Podem tenir una certa previsió
a partir del que seria
l'evolució dels darrers anys,
però res més, no?
Pregunten això,
pregunten una mica
si és molt difícil primer,
si les signatures de primer
són molt difícils,
es fa una mica
de posos o la transició.
Ja segurament
el mite
que
en els primers cursos
les universitats,
no només la URB,
sinó totes les universitats catalanes,
fan una criba.
Sempre s'acostuma dir,
com a mínim ja en la meva època
es comentava,
que el primer és molt dur,
que així fas una criba
i així després
es queden els que realment
en tenen ganes.
Aquest mite existeix,
jo oposo que
no has sentit a parlar.
Sí,
el que passa és que
hi ha un cas cert
en què hi pugui haver
primer selectiu
que hi hagi
algunes facultats
o escoles,
a vegades d'enginyeria,
en alguns casos
no la nostra,
però en altres universitats
que sí que utilitzen
aquest sistema,
però en el nostre cas
el problema rau
en el fet del canvi
la transició de secundària
a la universitat,
el sistema diferent
de, diguem-ne,
el que són les classes,
del que és la manera
d'aprendre,
totes aquestes coses
els suposa un salt
i moltes vegades
aquí es troben,
diguem-ne,
també fora dels amics habituals,
canvien el cercle,
canvien tots els professors
que ja coneixien,
més o menys,
moltes vegades
alguns que havien anat
a una escola
des de fa molts anys.
Clar,
tot aquest salt
incideix de manera significativa
en l'adaptació
que nosaltres veiem
sobretot
el primer quatrimestre.
Suposo que per a aquells alumnes
que siguin de fora
de Tarragona
també els preocupen molt
les qüestions
d'allotjaments,
qüestions més organitzatives,
desplaçaments,
també se'ls informa demà
sobre aquestes qüestions.
Tenen informació
a l'abast
de totes aquestes qüestions
perquè, sens dubte,
també cal tenir en compte
que la majoria
dels nostres estudiants
no tots viuen a Tarragona
ni a Reus
on són els nostres centres,
està clar.
M'anava a preguntar,
bé,
doncs quina és l'oferta formativa
de cada d'any vinent,
si presenta canvis,
però clar,
tenim un canvi general
de sistema,
de marc,
aquest espai europeu
d'educació superior,
el que vulgarment
o popularment
es coneix
com a Pla Bologna,
que ho està caparant tot
des del punt de vista
universitari
els últims anys
i que suposo
que també provoca
molts dubtes,
molta incertesa
pel que fa
als alumnes
que pregunten
de si ara
s'estudia diferent,
si no podré compaginar
estudis i treball.
Hi ha moltes preguntes
en aquest sentit?
Sí,
nosaltres,
el que seria
els centres de secundària,
que ja els ho parlem,
hem començat
a fer preguntes
d'aquest tipus,
però no tampoc
d'una manera exagerada
i jo penso que
potser
el que hauríem
d'haver pogut
transmetre
la sensació
que nosaltres
en molts d'aquests aspectes
ja els hem començat
a treballar
en els estudis anteriors
en els que estem fent ara.
El que sí que canviarà
ara és la titulació,
la denominació,
la durada
d'alguns dels ensenyaments,
perquè n'hi havia
ara avui en dia
d'alguns
que són de 4 anys
i ara
els graus
ho seran tots
de 4 anys,
a excepció
d'algunes coses
molt específiques
com és Medicina
que té unes
característiques singulars,
però en aquest aspecte
començarà
perquè els títols
no seran exactament igual,
per tant,
en guany tenim
una campanya especial
d'informació,
d'orientació
de què són
aquests nous títols
per tal que entenguin
veritablement
on fan cap,
què és el que estudiaran,
quines característiques
tindran,
per tant,
aquí,
a diferència
del que podria ser
una informació
més regular
com fèiem
als altres anys,
hi ha una campanya
molt més concreta
per intentar ajudar-los
a que entenguin
on,
diguem-ne,
quins són aquests títols
i com són,
que tampoc
no és excessivament complicat,
però les denominacions,
la terminologia
ja sempre té
una mica de diferència
i per tant
convé insistir-hi.
L'any mirant
la universitat
ja només funcionarà
amb graus?
No,
no,
no,
no,
nosaltres tindrem
l'any que ve
si no hi ha cap canvi
de darrera hora,
que espero que no,
27 graus en marxa
i encara
un nombre
que deu ser
al voltant
d'una dotzena
de titulacions
encara del sistema
actual.
Algunes,
el bloc fonamental
de les enginyeries
perquè s'han darrerit
dintre del que seria
el pas cap als graus
i algunes altres titulacions
que també és
les de segon cicle
que ara mateix
tampoc no tot es canvien.
Per tant,
hi haurà una part
important de la universitat
ja canviada a grau
que començarà
aquest primer curs
més llavors
els que encara
començaran
en el sistema
actual.
a la pla de Boloña
una de les qüestions
que més s'ha destacat
és que comporta
en certa manera
un canvi
en la filosofia,
es potencia més
el treball autònom
de l'estudi,
aquesta feina
més enllà
de l'examen,
es premia més
el dia a dia,
la constància
de l'alumne.
Pel que heu pogut
comprovar,
els alumnes,
els actuals
que ja treballen
en grau
i els futurs alumnes,
estan més d'acord
amb aquest canvi
de filosofia?
La majoria sí,
perquè el suposa
moltes vegades
que no cal esperar
fins a final de curs
per saber veritablement
com un avança.
Té un retorn
més immediat
de com van
les coses
del dia a dia
i el professor
també té una atenció
més directa
de com evoluciona
aquest estudiant,
perquè no només
hi ha les classes magistrals
sinó també
tot un sistema
de treball
en grup més reduït
que permet
veure,
si no es treballa
directament
en grups més petits
com amb algunes titulacions,
doncs veure
com evoluciona
aquell estudiant.
Penseu que
en aquest sentit
els nostres estudis
actuals
ja han treballat
i han fet també
pilots
en aquest mateix sistema,
per tant,
no hi ha
una gran diferència
en la forma
de treballar
que teníem
els professors
en el sistema
de les titulacions
actuals
respecte a aquestes altres.
Som a punt d'acabar
i m'agradaria
reprendre
al començament
de l'entrevista
parlant
que demà
la universitat
es ven,
li toca vendres,
lluar les seves qualitats,
les seves virtuts,
quan toca,
per què recomaneu
estudiar la universitat
Toro Vira i Virgili.
Què és el que els expliqueu?
Quines són
les grans virtuts
d'aquestes qualitats
que descequeu
de la universitat
de les comarques
sarragonines?
Doncs bàsicament
destaquem
que es tracta
d'una universitat
que vella
per la qualitat
d'ocent i investigadora,
perquè
ens sentim,
diguem-ne,
un centre universitari
complet,
no només
amb atenció
a la docència,
sinó que necessàriament
la universitat
comprèn aquests dos aspectes
i que a més a més
per les dimensions
que té aquesta universitat
ens permet
un tracte molt més directe,
molt més,
diguem-ne,
positiu
amb tot el que és l'entorn.
A més a més,
de tot aquest,
diguem-ne,
vincle
amb el nostre entorn,
amb el que és la nostra
regió natural,
que ens,
diguem-ne,
vetllem especialment
perquè sigui veritable,
no?
Tot això,
diguem-ne,
em sembla que configura
de manera tan ràpida
la universitat
referència.
45 segons,
com a eslògan
ho podem agafar.
Abans parlàvem
de mites
i hi havia un mite,
jo crec que ara segurament
ja s'ha caducat,
però t'ho he de preguntar
si hi ha el mateix estudi,
fes-lo a Barcelona
que el títol es valora més,
que es valora més
el títol de Barcelona
que no pas
el títol de Tarragona,
de Lleida,
de Girona,
el títol de Comarques.
Encara existeix
una miqueta aquesta creença?
Jo crec que encara
hi ha una mica
d'aquest sentiment,
jo crec que passa
amb moltes altres coses,
també,
no només amb els ensenyaments,
sinó també potser
amb altres sensacions
de que sempre la capital
dona una sensació diferent.
Però crec que de mica en mica
estem aconseguint
que vegin
que no necessàriament
has de tenir un títol,
diguem-ne,
signat per la capital
de Catalunya,
sinó que veritablement
aquí tens unes altres condicions
que són en general
millors
que el que pots aconseguir
a vegades
a les universitats de Barcelona
on les dimensions
són més grans
i que no permet
a vegades aquest dia a dia
tan preuat
que nosaltres
aconseguim
amb els estudiants.
Que puguis saber
quins són els estudiants
que tens a classe,
que els puguis saludar,
que sàpiguis qui són,
jo crec que és tan bo
per als estudiants
com per als professors,
perquè vols dir
que saps ben bé
qui és aquella persona
que tens davant
i no simplement
allò de dir
en tinc 40,
en tinc 50,
però no sé qui són.
Per tant,
en aquests aspectes
jo crec que això
més el que penso
que del dia a dia
també es nota
el fet que des del punt
de vista de la investigació
a la Universitat
Número Virgili
penso que està marcant
bones fites,
es comença a notar
un cert canvi
de valoració
en aquest aspecte.
Sabem que és
qüestió de temps.
Quan tinguem els anys
que tenen algunes universitats
potser també llavors
ho podrem valorar
més justament,
però amb les nostres
capacitat de temps
d'universitat jove
relativament com és
jo penso que
en aquest sentit
anem canviant
una mica en mica.
És qüestió
d'anar treballant
de manera constant
com perquè vegin els resultats
i a vegades
no tant d'intentar incidir
com perquè canviïn radicalment
d'avui per demà.
Nosaltres ja no podem...
Vaja, sí que podríem tornar a sotiar
però no toca,
però si no,
de ben sabrem que...
O i tant s'hi posi.
Maria ho hem de deixar aquí.
Moltes gràcies
i recordem demà i el dia 25
aquestes jornades
de Portes Obertes.
Gràcies i fins la propera.
Arriben les notícies a les 12.