Moixer Espany Albert, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per la informació que tinc del teu llibre,
i et confesso que encara no l'he llegit,
i que encara perquè tinc intenció de llegir-ho,
com vaig llegir els teus dos llibres anteriors.
Recordem que un va ser el CSI Espanyol, del 2004,
i Les putes a la força, l'any 2006.
Magnífics, i aquest naturalment no me'l perdré.
Però el que sí que tinc la sensació que no és
ni una guia pràctica per a criminals,
explicant el que no han de fer perquè no els descobreixin,
ni tampoc un relat de casos reals i històries.
No, jo he volgut fer una cosa molt senzilla, entretenir.
És a dir, ningú que vulgui treure un coneixement profund
de les tècniques que fa servir la policia científica
es quedarà satisfet.
És a dir, només amb la, per exemple, la dactilografia,
les empremtes digitals,
això requeriria aproximadament unes 500 pàgines
per explicar la tècnica.
Jo només disposo de dos.
Clar.
El que ell pretén és simplement donar a conèixer
d'una pinçallada superficial
quines són les tècniques
i, fins i tot, posant una mica d'ironia,
posant una mica de llenguatge de carrer
a totes aquestes tècniques que, quan les estudies,
són una miqueta complicades, no?
Laboratoris, ADN nuclear mitocondrial,
substàncies químiques...
Clar, tot això cansaria el lector, no?
És un llibre que no té cap complicació
perquè el pots obrir un dia per la pàgina 54
i un altre per la pàgina 80
i no et perds cap fil
ni hi ha cap cosa
que et tingui una connexió una amb l'altra
a excepció que són tècniques
utilitzades per la policia.
Però, bueno, he volgut fer una mica de somriure
dins de cada tècnica, no?
És a dir, el delinqüent que, quan va a robar
amb una casa, posa l'orella a la porta
per veure si hi ha algú
i no sap que aquella orella l'identificarà, no?
Es pot identificar una orella?
Sí, sí, sí.
Hi ha una base de dades d'orelles.
D'orelles?
Però d'orelles de delinqüents.
La meva i la teva no la deuen tenir, no?
La policia.
Bueno, la teva i la meva,
si no hem comès cap delicte...
No, no, jo no, eh?
Crec que tu tampoc.
Bueno, no ho sé, tu.
Alguna cosa i genda sí que he fet alguna vegada.
Escolta, Moïse, aleshores em vols dir
que igual que et fan la fotografia aquella
i et prenen les empremtes digitals,
també et prenen, doncs, algun moll
o alguna cosa de l'orella?
No, mira, la policia científica
funciona per comparació.
És a dir, sempre està comparant
el que troba al lloc del delicte
amb el sospitós o el detingut.
Llavors, si tu tens una...
empremta del peu,
una petjada de peu sense sabata,
si tu tens el delinqüent,
ho pots comparar.
Si tu tens l'orella,
si tu tens els sospitós,
ho pots comparar.
No es fa com les empremtes d'actilàs,
que és la tècnica més coneguda,
més massivament utilitzada,
però també hi ha,
hi pot haver una base d'orelles,
doncs, per exemple,
una persona que tingui
un modus operandi
que sempre ho fa igual, no?
Per dir, aquest senyor ha posat l'orella
40 vegades a les portes
abans d'entrar a robar.
Això és una mica cutre, eh?
De posar l'orella abans d'entrar a robar,
que vols que et digui?
No, no, és bastant habitual
i té la seva tècnica
i té la seva base de dades, també.
És a dir, igual que el peu,
igual que la mà,
i també podríem parlar de l'iris,
de l'ull,
i podríem parlar de moltes coses
que es poden treure de restes biològics
de la persona,
fins i tot el cabell.
Clar, però tu, per exemple,
dius això de l'empremta del peu.
M'estàs dient que el lladre,
o suposat lladre o criminal,
es descalça abans d'entrar a la casa?
Bé, hi ha lladres que no són molt vius.
És el que t'anava a dir,
que, a veure,
com tota la vida
deuen haver-hi nivells d'intel·ligència.
És un tipus de cas
molt freqüent a Àfrica,
per exemple,
o molt freqüent a Àsia, no?
Aquí a Europa no és tan habitual.
Per exemple,
tu has de cometre un assassinat
i vas amb unes sabates
i dius
Ai, mare,
que per les sabates
sabran on les he comprat
i qui són, me les trec.
Llavors vaig amb el peu.
Perdona,
això fa gràcia.
I després resulta que amb el peu
et poden identificar.
Jo sempre tinc una frase
que no és científicament
molt creïble,
que és
si tens caspa
no podes ser un assassí.
Per la caspa
també m'identificaria.
No,
no és gaire científica,
però
arribarà el moment,
i estem molt a prop,
que
tot
anirà en contra teva.
Fins i tot
si tenim prou caspa,
la caspa
és material
biològic
de la persona
i si tenim
una suficient
quantitat
es podria analitzar,
sí, sí, perfectament.
Clar,
ara pensava
que els temps
de la lupa
han quedat enrere
amb les noves tecnologies,
tot el que ha portat
la investigació biològica
al voltant
de l'ADN,
però tot i així,
segons la teva experiència
com a periodista,
recordem que el Moïsès és periodista,
no pas inspector de policia,
per la teva experiència
què creus
que pesa més
en la nostra policia
a l'hora de descobrir
un delicte?
Tota aquesta tecnologia
i tota aquesta tècnica
o la intuïció
i la intel·ligència
de l'inspector,
també?
Mira,
a veure,
quan se soluciona
un cas
intervenen
molts paràmetres,
és a dir,
normalment
no és
tan sols
per la labor
del laboratori,
per la labor
de la policia científica,
ni tan sols
per la labor
de la policia
normal o judicial,
sinó que és
un conjunt
de col·laboracions
que fan
que el cas
es pugui
resoldre.
Tenim el cas
de l'assassinat
del Punxet
de Barcelona,
de dues senyores
que van morir
assassinades
al mateix pàrquing
l'any 2003.
Ara m'he perdut.
T'estava preguntant
allò,
la deducció,
la intel·ligència,
l'habilitat
de l'investigador.
Sí,
en aquest cas,
perdó,
del pàrquing
i van intervenir
la policia científica
en quasi totes
les disciplines,
perquè hi havia
una bossa,
perquè hi havia
una càmera
de vídeo
que l'havia
en això,
hi havia un caixer,
hi havia una
petjada,
però també
hi havia 300
policies
al carrer
buscant aquest senyor,
és a dir,
entrant en bars,
identificant,
és a dir,
moltes vegades
no és tan sols
la labor
de la policia científica,
sinó la labor
de la policia científica
amb el recolzament
d'altres
policies
del cos.
Llavors,
quin tant per cent
es descobreix?
Cada vegada més,
cada vegada
se'n van invertint
els factors.
Abans era més
l'activitat
de la policia judicial,
les persecucions,
identificacions,
i ara,
amb el tema
de l'ADN,
s'ha fet un avanç
molt,
molt gran
en el tema
del descobriment
de l'autor.
Llavors,
ara jo diria
que en casos
complicats,
quan s'arriba
a l'ADN,
que ja s'han fet
totes les proves
possibles
i no es troba res,
l'ADN
és el que
dirà
per comparació
si el sospitós
estava o no
estava
al lloc
del crim.
Tècnica
importantíssima
per trobar
el culpable,
però sobretot,
i en casos
realment dramàtics,
per desculpabilitzar
algú que
se li ha acusat
injustament,
també.
Sí,
sí,
per exemple,
hi ha un advocat
dels Estats Units
que va dir
ara
agafaré
tots els casos
d'abans
de l'ADN
i de gent
que estiguin
amb cadenes
perpètues
i grans
condemnes,
em posarem
en contacte
amb els seus
familiars
i intentarem
a través
de l'ADN
exculpar
molts
d'aquests.
Em sembla
que són
200
que van
quedar en llibertat,
fins i tot
tenia un programa
de televisió,
feia que els
familiars
de
condemnats
es posessin
en contacte
amb ells
i el mateix
programa de televisió
donava els resultats
i llavors
anava
a un jutjat
i deia
a tenir proves
d'aquest senyor
no va ser
a través de l'ADN
implantat
l'any 93
i el cas
va passar
l'any 79
no?
En Moisés
com es treballa
com a periodista
poder doncs
quina mena
de relació
de vincle
s'ha de crear
amb tot
l'itinerari
des que es comet
un delit
fins que es troba
el culpable
i fins i tot
s'entra en el procés
judicial
per poder mostrar
les proves
com a periodista
com et vas relacionant
amb tots els elements
que van treballant
en el procés
no deu ser fàcil
tampoc
cercar la informació
i poder parlar
la valor periodística
crea una certa
complicitat
en el sentit positiu
amb tota la gent
que porta la investigació
com bé sabràs
el periodista
es nutreix
de fons
aquestes fons
són persones
que
tu has guanyat
la seva confiança
per amistat
pel motiu que sigui
no econòmic
evidentment
i al llarg
de l'experiència
dels anys
jo per exemple
vaig treballar
10 anys
al diari de Tarragona
fent succesos
jo me'n recordo
a finals dels anys 80
anant
a les 3 de la matinada
a sopar
en un restaurant
sabent que ja
paraven els policies
bé
anant
guanyant
la seva confiança
anant cada dia
a la comissaria
visitant
clar
això ja es va estendre
a Barcelona
igual
hi ha gent de confiança
a Barcelona
és a dir
tot es va
tu et vas guanyant
una sèrie
de fiscals
de jutges
de policies
que et faciliten
informació
una de les complicacions
més grans
que té
el redactor
de succesos
és el secret
que hi ha
clar
el moment
que es produeix
un delicte
de grans magnituds
és a dir
un assassinat
clar
hi ha un secret
de sumari
hi ha un secret
de les actuacions
hi ha un secret
de la policia
clar
la finalitat
del periodista
és trencar
tot aquest secret
no?
intentar
donar
al lector
o a l'oient
donar
una
informació
del que ha passat
perquè clar
si fóssim
com hem de ser
per dir una manera
respectant-ho tot
no podríem publicar res
és a dir
s'ha trobat
un senyor mort
aquí
i punto
perquè
hi ha un secret
sumariat
hi ha un secret
de les actuacions
policials
fins a quin punt
el periodista
Moisés
informació
que té
fidedigna
de bones fonts
la publica o no
en funció
de criteris
diguem-ne
més personals
això ho publico
això no ho publico
jo crec que aquí
deu ser
on en rau
una de les dificultats
més grans
perquè la confiança
un cop l'has guanyada
després aquesta confiança
no la pots perdre
i si et passes
de la ratlla
a l'hora de publicar
potser la perds
no?
Bueno
un servidor
em sembla que ha tingut
set casos
set casos penals
per
ja ja
per publicar coses
jo me'n recordo
d'haver publicat
horror en el geriàtrico
de Reus
no?
que
que
suposadament
s'havien comès
18 domicilies
i realment
quan dic realment
dic judicialment
es va demostrar
que no
o sigui
aquelles persones
van estar
absoltes
no?
i com tants casos
no?
de gent que
en una ambulància
diu
jo he matat
a la meva mare
i li diu
al senyor
el senyor de Correja
el senyor de Correja
m'ho diu a mi
jo ho publico
i clar
posteriorment
el senyor de Correja
diu que no se'n recorda res
i l'altre no
i tu com a periodista
et quedes
una mica
amb el cul en l'aire
tècnicament
parlant
és a dir
la informació
policial
i de tribunals
té
la seva enjúndia
no?
no moltes vegades
pots contrastar
degudament
no?
vull dir
hi ha un detingut
i per un motiu
determinat
però tu no tens
accés
a aquell detingut
per contrastar
escolta
tu has sigut
o no has sigut
i a vegades
és el director
del mitjà
el que diu
escolta
amb això
t'ho deixo publicar
no t'ho deixo publicar
com ho tens
quin nivell
de fiabilitat
per exemple
si un president
de l'audiència
de Barcelona
et diu una cosa
en un bar
és molt probable
que sigui veritat
és a dir
és molt probable
que no t'enganyi
ara
si t'ho diu
un delinqüent
et diu
escolta
Pepito
va ser el que va matar
a Juanito
ves una mica
al tanto
has d'estar
valorant
contínuament
i també
mirant molt bé
com expliques
el cas
es presunto
supuestamente
al parecer
sempre
amb
circumstàncies
que allunyin
d'una
asseveració
pura i dura
que això
sí que és
perillós
també podria
passar al contrari
que et diguessin
alguna cosa
aixent un bar
com qui no vol
la cosa
amb la intenció
que ho publiquessis
perquè ho veus
tota una sèrie
d'interessos
que passa
jo penso
que el periodista
ha d'ensumar
molt bé
el que són
el que diuen
interesses de parte
és a dir
quan hi ha un litigi
entre dues parts
s'ha d'anar molt
al tanto
a creure
una de les parts
s'ha d'intentar
mantenir
una imparcialitat
el que passa
és que
moltes vegades
hi ha una part
que s'amaga
perquè no l'interessa
llavors tu no
ho pots contrastar
quan hi ha
el litigi
el que deia
dues parts
i una sap
que és la culpable
quan el periodista
va a veure-la
diu
no a mi no m'interessa
parlar
jo no vull parlar
i clar
deixa una mica
penjat el tema
tornant a aquestes curiositats
d'investigacions policials
que desvetlla
o que explica
el llibre
per exemple
jo he vist
una dada
que m'ha cridat l'atenció
quan parlàvem
de les orelles
i com a les empremtes
digitals sí
perquè et detenen
posen allà
i ja surt
la teva cara
el teu currículum
a l'ordinador
i es veu
que no es poden consultar
així com així
les empremtes
que nosaltres deixem
al DNI
no?
No
les empremtes
que pot consultar
la policia
estan en una base
de dades
a Madrid
que es diu
SITE
sistema d'identificació
d'actilar
que té una base
de dades monstruosa
a l'escorial
i ara deuen estar
sobre els 20 milions
d'empremtes digitals
allà només van
les empremtes
dels fitxats
de la gent que té
antecedents penals
i tu dius
home
si a mi m'han fet
posar el dit
al DNI
a la comissaria
segurament el tenen
sí
però és anticonstitucional
accedir-hi
és a dir
que si hi ha
un delicte
i
es té una sospita
molt molt gran
que has estat tu
molt molt gran
segurament s'haurà de preguntar
a un jutge
o en el cas
d'un desaparegut
no?
és a dir
no sabem qui és
sospitem
que és del Serrallo
i la seva família
diu que
probablement és
i quan ja
tot apunta
molt
el cercle
ja està molt tancat
és molt probable
que un jutge
digui
bé
doncs
mirem les empremtes
del DNI
però
quan jo vaig fer el llibre
ni tan sols
estaven informatitzades
és a dir
que a cada comissaria
hi havia unes cartolines
i allà estan posades
però no es consulten
habitualment
ni es poden consultar
doncs
defensar una mica
l'estat de dret
no?
ara sí
si tu has comès
un delicte prèviament
i estàs fitxat
aquella màquina
tregarà
5 minuts
en dies
aquest senyor
al igual que la balística
és a dir
jo vaig visitar
el CSI espanyol
que estava a Madrid
comissaria general
de la policia científica
del cuerpo nacional
de policia
no veigis quin nom
però una targeta
i
clar
allà hi havia un guàrdia civil
amb una maquinorra
que era
tota una habitació
que agafava una bala
la posava
al davant de la màquina
amb un suport
i aquella màquina
escupia
entre cometes
10 sospitosos
ja
directament
només mirant la bala
la comparació
d'un casquet de bala
que s'ha trobat ara
amb un casquet de bala
per exemple
amb un atracament
l'any 85
la màquina ho detecta
llavors tu dius
d'aquests 10 sospitosos
que la màquina m'ha dit
per les senyals
que té la bala
si són senyals
que li diuen
d'extrogira
vol dir que la bala
ha girat cap a la dreta
dins el canó
i queda marcat
si
bueno
tot el mecanisme
d'una pistola
de ferro
deixa marques
al mecanisme
de plom
o de cobre
de la bala
llavors
clar
tu dius
d'aquests 10 sospitosos
no
aquest senyor
es va morir
eliminat
home
aquest delicte
es va cometer
l'any 54
aquest home
hauria de tenir
ara 100 anys
i es va
desmenuzant
fins a tenir
molt a prova
la persona
que ha comès
el
per eliminació
senzillament
escolti una cosa
si entrem en detalls
no acabaré mai
però això del polígraf
és veritat?
Mira
el polígraf
és una màquina
molt
precisa
és a dir
té
és molt difícil
d'enganyar-la
tu diràs
home
però escolta'm
si el que detecta
és la meva alteració
quan dic una veritat
estaré molt alterada
i llavors després
no
no serveix
quan m'amossegaré
la llengua
no serveix
és a dir
és una màquina
molt precisa
Espanya
no està reconeguda
i fins i tot
està prohibit
contemplar-ho
Estats Units
el polígraf
es pot fer
servir
judicialment
només
a alguns estats
i només
pels jutges
que així
ho determinin
és a dir
jo com a jutge
no vull reconèixer
aquesta màquina
en aquest cas
totes aquelles proves
no serveixen
ara jo com a jutge
sí
ho vull
però
la persona
a la que se li ha fet
la prova
d'estar aquí
davant meu
i dir
jo ho he fet
voluntàriament
de totes maneres
ja et dic
Espanya
res
i als Estats Units
un 50%
dels estats
no es fan
no es fa servir
ara
és una
és una màquina
molt efectiva
diuen que
sota
les drogues
les substàncies
estupefants
a la persona
no és molt vàlid
però
jo et podria dir
que en un 98%
t'enganxa
seria una prova
verídica
però
la integració
de la ciència
a la justícia
segons quines coses
requereix
molta més
experiència
molts més resultats
no
la justícia
admet
un sistema
de fer una prova
així com així
està molt
molt experimentat
i això
ho coneixem més
per la tele
que no
per la realitat
home
jo m'imagino
que és
en principi
i bàsicament
per garantir
els drets
de les persones
inculpades
si no
qualsevol
prova científica
podria
determinar
el futur
d'una persona
tot sembla molt fàcil
de dir
ha sigut aquest senyor
molt bé
i després
clar
el policia
és un
ciutadà més
davant d'un jutge
ha de provar les coses
no pel fet de ser policia
ho diu la policia
perquè si hi ha una defensa
hàbil
tu vas desmuntant tot
i el policia
ha d'estar sempre
muntant
i la defensa
desmuntant
llavors clar
el peritatge
independent
del policia
clar
el jutge
l'ha de creure
o no l'ha de creure
per exemple
no sé si m'allargo massa
no no no
és que és molt interessant
el que expliques
mira
hi ha una prova
ara es fa d'una altra manera
que es diu
la prova de la parafina
quan una persona
ha disparat un arma
hi ha restes
del plom
de l'explosiu
que queden
a la galta
i al coll
i a la mà
no
es fa la prova
de la parafina
amb una persona
i
que ha estat
en un lloc
on s'ha comès
un crim
amb arma de foc
i es detecta
que
efectivament té això
bé
doncs
està demostrat
que si jo disparo
a un metro teu
a la teva galta
també hi haurà
i tu no has disparat
entens
ara es comença
als Estats Units
a fer
una mica
de
bueno
a veure
que estem corrent massa
seiem una mica
i pensem
a veure si aquestes tecnologies
dels anys 50
que va treure l'FBI
que va reconèixer la justícia
a veure si no
no són tan
tan tan
precises
o condenatòries
no
i aquesta prova
de la parafina
ara ja no es fa així
ara es fa
a través d'un microscopi
atòmic
això
ja
comença a posar
en dubte
no
quants inculpats
justament
haurien passat
per aquesta prova
de la parafina
doncs
probablement sí
és molt fàcil
Joranda
jo estic
sopant amb tu
de bon rotllo
i m'atrec
un arma
al bar
i al costat teu
disparo
el senyor
que està a la barra
quan a tu
et facin la prova
de la parafina
a la cara
has disparat tu
i disparat jo
qui dels dos
ha disparat
Escolta Moisés
nosaltres
en qüestió
d'uns minuts
i amb només
un micro
i un telèfon
hem aconseguit
les proves
i et fem culpable
d'escriure un llibre
molt atractiu
aquestes 100 maneres
de descobrir un crim
perquè la veritat
només amb aquesta estoneta
de conversa
ja tenim ganes
de tenir-lo
entre les mans
és
com tu deies
un llibre rigorós
però aleshores
que pretén ser
un entreteniment
carregat de curiositats
per al lector
cada cop més
interessat
per aquests temes
relacionats
amb les investigacions policials
Moisés Penyalbert
periodista
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada
i enhorabona
gràcies a vosaltres
molt bon dia
adeu-siau