Quatre minuts només, tres quarts d'una del migdia.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe al matí de Tarragona Ràdio
recuperant un fil conductor que ja iniciàvem
en la quarta hora del programa, efectivament.
Ja sabeu que hem acompanyat una unitat de Creu Roja
que fa un programa que permet que moltes persones
que estan en una situació de falta de recursos molt notable
puguin posar el plat a taula parlant plenerament.
Una tasca que fa Creu Roja dins dels molts programes que té
hem escoltat diferents testimonis, hem entrat a les cases
molt amablement, les persones ens han obert les seves portes
i ara volíem conèixer una miqueta com s'articula aquest programa.
Per això hem convidat i acceptat perfectament, com sempre,
la nostra invitació.
Anna Sabat és la coordinadora de Creu Roja a la demarcació.
Anna, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ens acompanya Jéssica González. Bon dia, Jéssica.
Bon dia.
Ella és la persona que treballa un projecte,
un dels molts projectes que té Creu Roja,
aquest concretament es dedica a l'ajuda domiciliària,
en particular amb les persones grans.
Abans d'entrar a comentar l'experiència que jo no sé
que em pensen els oients, per nosaltres ha estat molt enriquidora
perquè ens ha donat una cara de la pobresa,
probablement no estereotipada, aquella que tots teníem.
Va ser pobra de solemnitat.
Avui dia la pobresa té moltes cares,
no té la cara de sempre, oi, Anna?
Sí, ho estem notant especialment durant el que portem d'any.
Nosaltres, com a Creu Roja, sempre hem atès els col·lectius
més vulnerables de la nostra societat
i hem treballat amb gent gran, que viu sola,
amb persones immigrants nouvingudes, que no tenen recursos,
amb dones víctimes de violència de gènere.
Aquests són els nostres usuaris i usuàries,
doncs diguéssim, que atenem,
perquè estem en una situació d'especial vulnerabilitat,
però aquest any ens trobem en un perfil de gent
que acut per primera vegada la Creu Roja,
segurament a conseqüència de la crisi,
perquè hem passat d'estar en una situació en precari
a estar en una situació de crisi total.
Per tant, estem treballant, jo diria que quatre cops més
que l'any passat.
També, a conseqüència de la crisi,
molts dels nostres recursos o finançadors
han minvat la seva col·laboració
i estem en una situació realment,
estem una mica desbordats per respondre en aquesta ajuda.
Però, de fet, hi ha col·lectius que, en principi,
només poden trobar una resposta d'emergència,
perquè, curiosament, no hem tingut un tsunami ni res d'això,
però a vegades heu d'assumir un paper d'emergència,
en molts casos.
Sí, és l'emergència social,
que és igualment urgent que un altre tipus d'emergència.
Per dir-vos-ho d'alguna manera,
en aquest any hem atès, ja us deia,
un 30% més, segurament, d'usuaris i usuàries
que l'any passat.
Això segueix de manera ascendent
i molts són nouvinguts també a la nostra casa,
un perfil d'usuaris que no havíem atès fins ara
i que, per la situació aquesta,
és bon abocats a acudir a nosaltres.
Les institucions atenen a determinades necessitats,
però ja en el seu dia i davant d'aquesta situació econòmica
ja es va anunciar que els recursos
per atendre totes les organitzacions
que treballeu en aquest camp no n'hi ha.
Recursos privats, que, com bé dius,
persones que també estan passant una situació difícil,
però el que sí renova és la vostra aposta
per la societat civil,
que, de fet, és la que està responent
a aquesta situació tan difícil.
Sí, ens està donant una lliçó.
pensar que amb el que portem d'any,
fins i tot, com a Creu Roig,
hem incrementat el nombre de socis i socis i col·laboradors.
Fins i tot hi ha gent que ens truca dient
que per aquest any no pot pagar la quota,
però que l'any vinent, si pot,
farà els possibles per seguir col·laborant.
I també ens estem trobant ara,
amb motiu de les festes de Nadal,
ja ens hi havíem trobat altres cops,
però especialment aquest any,
que moltes empreses, petites empreses,
empreses familiars gairebé,
el pressupost que destinaven a felicitar els Nadals,
els clients, o a fer un petit obsequi,
l'estan donant a Creu Roig
per fer arribar aquest ajut
als col·lectius més vulnerables,
amb la qual cosa em sembla que
d'això potser en traurem alguna cosa bona,
tots plegats,
que és la sensibilització de la societat civil.
Jo penso que també que totes les entitats
aprenguem a treballar més en xarxa,
perquè tampoc som tantes ni tants
els que treballem amb la vulnerabilitat,
i moltes vegades treballem amb compartiments estancs.
Si algú bo pot tenir aquesta crisi,
que poca cosa tindrà bona,
però jo crec que aquests dos serien els trets més remarcables.
Com detecteu aquells casos?
Podríem parlar en general,
però ja entra una mica també a parlar
del tema del treball de la Jéssica.
Com detecteu aquells casos,
aquelles persones que necessiten,
en aquest cas puntual, l'ajuda de Creu Roja?
A veure, hi ha dues bandes, no?
Per un costat,
hi ha uns usuaris que venen derivats de serveis socials,
ells adrecen als serveis socials,
a treballadores socials,
i ells valoren el cas,
tot el tema econòmic,
també a vegades els llastres famílies que tenen,
o que a vegades els que no tenen,
diguem els que no tenen ja els seus familiars,
bé, doncs ens deriven,
doncs a partir dels projectes que nosaltres tenim,
doncs ens deriven a aquests usuaris,
com per exemple,
doncs al menjar a domicili.
Després tenim altres usuaris,
que ens venen directament a altres,
bé, doncs per qüestions de,
jo què sé,
com el de l'assistència domiciliària que tenim,
perquè ells estan millor,
que volen continuar a estar a casa,
però,
bé, doncs per la seva situació,
doncs tenen por de caure,
i que no vingui ningú,
que no estigui ningú fins al dia següent
que no vingui la filla o la cuidadora,
que sigui.
Llavors és quan contraten el de l'assistència domiciliària.
No sempre són persones
amb recursos econòmics reduïts,
sinó que a vegades són persones
que tenen una altra dificultat,
que és la solitud, segurament.
Vull dir,
persones que tenen una renda
que els permet viure amb una certa dignitat,
que no necessiten del vostre suport econòmic,
però que estan soles.
Vull dir que quan treballeu amb gent gran
treballeu en diferents fronts, no?
Sí, la veritat és que nosaltres treballem
sobretot el tema de la soledat,
a part de l'econòmic,
el tema de la soledat,
perquè tenim moltes persones grans
que, bueno,
que els han donat de costat la societat,
que viuen soles,
que no tenen ningú.
I això, doncs, bueno,
penso que és una part molt important
que s'ha de treballar.
Llavors nosaltres, no sé,
en les festes més puntuades,
doncs, volem que se sientin una miqueta
acompanyats d'altres,
doncs donant-li, jo què sé,
doncs, per exemple,
per Sant Jordi,
doncs, els voluntaris confeccionen una rosa
i se'ls envia,
tant per correu o, personalment,
se'ls dona aquesta rosa
en una postal,
de, bueno,
per felicitar-li Sant Jordi.
pel seu aniversari,
també li envien una postal
que confecciona un voluntari,
felicitar-li l'aniversari.
Ara, per exemple,
per Nadal,
els hi hem fet un lot
gràcies a l'ajuda de, bueno,
doncs,
d'empreses com...
d'empreses com...
d'empreses com el cafè...
Que ens han donat productes,
ens han fet una rebaixa considerable
sobre el preu de mercat.
Clar, perquè aquestes persones,
diguem-ne,
que els serveis social institucionalitzats
en detecten,
doncs,
una persona que viu sola,
que té una certa discapacitat,
que no té la mobilitat convenient,
tot plegat,
a través dels programes
que vosaltres teniu,
es posa en contacte,
i diguem-ne,
que la part intendència,
la part pràctica,
que estaria solucionada
des del punt de vista institucional,
però després t'estaria
aquesta part afectiva, emocional,
que sense ella,
per molt de control,
diguem-ne,
de mèdic que tingui,
no se'n sortiria,
aquella persona.
Aquí entreu vosaltres,
els voluntaris,
els programes, no?
Exactament.
Naltrus,
a veure,
el metge a domicili
ho podria portar
a qualsevol empresa de càtering,
però la diferent
entre una empresa de càtering
i Naltrus
és que Naltrus treballem també
la persona,
la humanitat,
del servei,
li donant
aquell tema
de la soledat,
d'acompanyar,
no?,
que estén allà,
que si necessiten
qualsevol cosa,
doncs,
que estén allà,
bueno,
doncs,
Naltrus a vegades
són el fil,
no?,
de...
perquè,
jo què sé,
ja...
Ho han comprovat aquest matí,
eh?,
perquè quan hem anat
a l'unitat de mobil,
que ens han obert les portes
amb una amabilitat
extraordinària,
només hi ha hagut un senyor
que a més,
només faltaria,
no només ho entenem,
sinó que ho respectem,
que realment el seu estat
en, diguem-ne,
de tristesa
i de malestar
a tan gran
que ha dit
que no volia parlar,
la resta de persones
que hem visitat
és que deien,
és que espero el dia,
però no només pel menjar,
sinó pel fet
d'aquesta companyia,
de poder parlar,
d'aquesta complicitat
que es crea,
no?
Exactament.
En altres és això,
no?,
el que te deia,
que podria fer-ho
qualsevol empresa
de càtering,
però en altres,
a vegades,
són el fil conductor,
no?,
de,
no sé,
que apropa la societat
a ells,
de,
per exemple,
hi ha usuaris
que no tenen
ni tan sols
un telèfon,
no?,
per poder trucar
a serveis socials
i dir-li,
oi, mira,
necessito que vinguis
perquè...
No surten al carrer,
molts d'ells,
no?
Alguns que per problemes
de mobilitat
no poden sortir.
Si no anéssiu vosaltres
estarien sols
dies,
dies i dies.
Estarien sols,
exactament,
perquè no tenen,
doncs,
família a prop
o directament
no tenen família,
a vegades,
tots tampoc
tenen telèfon
i llavors
no poden trucar
per dir a serveis socials
oi,
necessito perquè,
mira,
me fa falta
dos naltos
són els que,
bueno,
doncs,
truquen a serveis socials
per ells
i els dir-li,
oi, mira,
sisplau,
envia un treballador familiar,
un treballador social,
perquè ens diuen
que és l'usuària
que necessita tal cosa.
A part de tot això,
doncs,
quan detectem alguna cosa
de,
doncs,
que no està menjant bé
o,
bueno,
ha caigut,
s'ha fet mal
i ens comunica
que encara
no ha anat
al metge,
doncs,
nosaltres truquen
a serveis socials
per informar-li,
mira,
que és que
li hem notat
que s'ha fet mal
i que no ha anat ningú
ni hi ha anat cap joc.
Clar,
són cosetes
que a mi
una empresa de catering
no faria.
No, no,
realment no.
Deixaria solament
el menjar
i ja està,
no?
Nosaltres no,
anem més enllà,
perquè és això,
no són,
no són una empresa de catering,
són creu-rotlla
i, per tant,
mirem també
per la persona.
Diuen,
i és veritat,
que no tots són diners,
que a vegades
una bona planificació
pot fer
que les coses funcionin
i en aquest cas,
en el cas
que treballeu vosaltres,
segurament no tots són diners
perquè què faríeu
sense el voluntariat?
El voluntariat
és la base
de la nostra institució.
Com esteu?
Doncs sorprenentment,
en temps de crisi
també augmenta
la col·laboració
de voluntaris
i voluntàries
i hi ha molta gent
que s'està apropant,
especialment sensibilitzada
per la situació,
perquè estàs parlant
de gent
que són els nostres veïns.
És a dir,
no és una situació
que ens quedi tan lluny
o que ens porti
a pensar
en situacions
d'altres països,
sinó que és una cosa
que tenim tan proper
i ho heu pogut veure avui
quan acompanyeu el recorregut,
hem anat a la Rambla,
hem anat a la Rebassada,
hem anat a llocs
de Tarragona cèntrics
i ens trobem en aquestes situacions
de pobresa
i o solitud,
que normalment van acompanyades.
Aleshores,
aquest fet sensibilitza
molt a la gent
i ens està acudint
gent que està disposada
a donar part del seu temps
fent de voluntari
o voluntària
de la Creu Roja.
Això s'ha notat més
durant aquest any
i també
molta gent
que s'ha vist abocada
en una situació d'atur
i que segurament
pensa que
li és bastant
més productiu
apropar-se
a la Creu Roja
i fer alguna cosa
per col·laborar
en pal·liar
la situació
de crisi
amb els usuaris
i usuaris
que està a casa.
De dir,
bueno,
doncs almenys
em faig voluntari
i voluntari
a la Creu Roja
i tinc més temps
i puc col·laborar.
Per a aquests nous
usuaris
i usuaris
d'aquesta nova...
Abans ho dèiem,
no ens agrada dir pobresa
sinó manca
de recursos econòmics.
No és per un eufemisme,
és que la pobresa
entesa
probablement
sigui una cosa
més interna
que no pas
de material.
Però a aquestes persones
no els deu ser fàcil
demanar la vostra ajuda.
És molt complicat.
Qualsevol persona
normalitzada
que té una feina
pensar que ha d'anar
a Creu Roja
o a alguna altra entitat
a demanar menjar.
Home,
doncs no és una situació
còmode, segurament.
El tema del menjar
és una qüestió
tan bàsica
que realment
a la gent
li fa vergonya
anar-lo a demanar.
De fet,
us han obert les portes
i la gent
ha parlat amb vosaltres
però també,
com tot és molt respectable
que molta gent
no vulgui manifestar
que està en aquesta situació.
No tan ja pel tema
de la pobresa
sinó perquè significa
que estàs sol
o sola.
i això segurament
és més greu.
Fixa't que moltes vegades
que anem a posar
el servei de teleassistència
als domicilis,
l'usòria o l'usòria
ens diu
es veurà el telèfon
quan algú entri a casa?
Per què?
Perquè algú pot pensar
aquesta persona
està sola,
els seus fills o filles
passen d'ella,
ningú se n'ocupa.
És a dir,
potser és molt més complex
reconèixer la solitud
que la pobresa
que pot ser
transitori.
Exacte,
transitori,
eventual,
per una punta,
però el tema
de la solitud
és molt més
profund,
jo crec,
en aquesta situació.
I,
com deia la Jessi,
sense el suport
dels nostres voluntaris
i voluntàries
no tindríem
res a fer
en aquest aspecte,
entrar en un domicili,
obrir la nevera,
que és un acte molt íntim,
que això ho facin
dos cops per setmana
fan que aquestes persones
siguin uns observadors
directes
de la realitat
d'aquest domicili,
d'aquell usuari,
poder estar
en conversa constant
amb els serveis socials
per tot allò
que necessitin
és un plus
que segurament
no es pot permetre
ningú més.
I ara pensaven
que aquest contacte
setmanal
pot evitar
que aquestes situacions
siguin cròniques,
esdevinguin temporals
i penso
en el cas
de la Maria
que a través de vosaltres
ha trobat
feina temporal
com a caixera
en un supermercat.
Vull dir que aquest contacte
personal
i el conèixer
els usuaris
i tot plegat,
com que treballeu molt
en xarxa
i aprofiteu
tots els recursos
que teniu a l'abast
també crea
aquesta possibilitat
que se'n surtin
de la situació.
La nostra missió
ens ho diu
que és treballar
amb els col·lectius
més vulnerables
potenciant
les seves capacitats
aleshores
en on podem intervenir
a ajudar
que l'usuari
i l'usuària
millori
la seva qualitat
de vida
posant-lo en un altre projecte
com és aquest cas
en un projecte
d'ocupació
intentem
que l'atenció
sigui el més integral
possible
és a dir
potser no és tant
el servei
que dones
en aquell moment
sinó el tipus
de suport
que pots portar
a terme
a nivell emocional
amb els voluntaris
i voluntàries
que fan
l'acompanyament
o fan el seguiment
i també
perquè
la nostra entitat
permet
que puguem incorporar
en aquest usuari
d'usuari
altres projectes
com per exemple
aquesta persona
que ha comentat
i no l'havíem triat
nosaltres
que ha sigut
tot aleatori
no hem fet càsting
ja anem a aquesta casa
i aquesta no
s'ha anat allà
on ens han obert les portes
i han volgut
participar
a nosaltres
ens emociona
sentir això
realment
ho hem estat escoltant
des del nostre
despatx a Creu Roisa
i
bueno
estem
molt
molt
molt agraïts
també
als usuaris
i usuaris
que tenim
sabeu què passa
que en aquestes dates
hi ha aquesta tendència
generalitzada
forma part de la tradició
de les campanyes
que la gent sigui
més solidària
a vegades fins i tot
des dels mitjans
de comunicació
fa com una certa recança
sembla que sigui
aquest moment de l'any
afortunadament
molts mitjans
es fan ressò
al llarg de tot l'any
i destacen la feina
que feu
institucions
entitats
com ara Creu Roja
de totes maneres
sense dramatitzar
estem en una situació
complicada
hi ha qui continua
cobrant la seva nòmina
a final de mes
afortunadament
hi ha qui conserva
el seu lloc de treball
home
tampoc no cal
fer grans aportacions
escolteu
a Creu Roja
o a qui vulgueu
que estigui treballant
amb aquests col·lectius
amb aquestes persones
que han esdevingut
en aquesta situació
una desitjada
persones treballadores
com vosaltres
que han treballat
tota la vida
que han tingut una vida
normalitzada
i de cop i volta
per la situació
econòmica actual
es troben així
home
una miqueta
una miqueta d'ajuda
en diners
però també en temps
necessiteu també voluntaris
necessitem sempre
voluntaris
i voluntàries
i el que no necessiten
són ganes
que en tenen
i moltes
i això queda
claríssim
no sé
jo suposo que en qualsevol
moment de l'any
potser ara com que estem
tots una mica més
sensibilitzats
però important
que es posin en contacte
amb vosaltres
us recordem
el nostre telèfon
de la Creu Roja
a Tarragona
és el 977
24 47 69
i doncs
ens agraden
totes les col·laboracions
en forma de temps
en forma de diners
en forma de
sobretot de ganes
de col·laborar amb nosaltres
i fan moltes coses
ja ho sabeu
Creu Roja
que us han d'explicar
aquestes alçades
o potser sí
avui hem parlat
de la gent gran
d'aquest projecte
no projecte
sinó realment
un programa
aquesta en marxa
gent gran
aquesta menjar
a domicili
però ja sabeu
que fan moltíssims
programes més
i tindrem ocasió
de parlar-ne
quan vulgueu
quan vulgueu vosaltres
Anna Géssica
moltíssimes gràcies
a tu moltes gràcies
enhorabona per la feina
gràcies
adeu-siau