Falten sis minuts per tres quarts onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora
en la que seguirem d'alguna manera parlant encara
de temes relacionats amb la comunicació
després de la conversa que hem tingut amb la tinent d'alcalde
responsable d'aquesta àrea i també de participació
i de la societat de la informació Begoña-Floria.
Seguim parlant de comunicació perquè la Universitat Rovira i Virgili
amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya
ha elaborat un estudi, una mena de radiografia o de fotografia
del que podria ser el mapa dels mitjans de comunicació
a les comarques de Tarragona.
Un estudi que no s'havia fet mai i que ha dirigit
el que ha estat fins ara responsable dels estudis de comunicació
de la Universitat de Tarragona, Bernat López.
Ens acompanya aquest matí en directe als estudis de Tarragona Ràdio.
Bernat López, bon dia.
Molt bon dia.
Si haguéssim de fer uns titulars, ja que hem de parlar d'això
de comunicació i del mapa dels mitjans de comunicació a Tarragona,
si haguéssim de fer uns titulars, què és el que destacaries
després d'aquesta investigació, d'aquesta recerca
que heu estat realitzant durant els últims mesos?
Home, no em fas una pregunta fàcil, eh?
Perquè tu ja saps que en el món de la comunicació
titular és la feina més difícil.
Però per això no et demano un, sinó que et demano tres o quatre, com a mínim.
A veure, titulars,
hi ha molts mitjans,
però són de dimensions modestes.
Tenim un mapa mediàtic,
almenys durant la segona meitat del 2008,
perquè tots sabem que estem en crisi
i que tot això també afecta i molt als mitjans,
però en el període que vam fer l'estudi,
que vam tancar a desembre de 2008,
a la demarcació de Tarragona
vam registrar fins a 200 mitjans de comunicació,
que jo considero que és una xifra elevada,
tot i que també he de dir que no tenim
molts elements comparatius amb altres províncies,
perquè aquest estudi micro, fet a escala provincial,
jo no en conec d'altres estudis d'aquesta mena.
Però bé,
deixant de banda aquesta falta de referents comparatius,
jo diria que hi havia una certa situació d'opulència
pel que fa a nombre de mitjans,
però aquesta imatge d'opulència és una mica enganyosa,
perquè la gran majoria d'aquests mitjans
són de molt petites dimensions,
són mitjans no professionals,
revistes de poble, revistes municipals,
emissores de ràdio a petita escala,
i per tant, doncs, un sector atomitzat,
un sector dispers,
nombrós quantitativament,
però amb poc potencial econòmic.
I amb aquestes característiques,
la salut considera,
el director de l'estudi que és bona,
la salut dels mitjans de comunicació d'aquests mitjans,
aquests 200 mitjans registrats a la demarcació de Tarragona,
en fi, ja sabem que els casos poden ser molt diferents,
però en general,
és una salut bona?
Home,
és ben sabut que quantitat no vol dir,
no és sinònim de qualitat,
necessàriament, tot i que de vegades sí.
Per tant, aquest estudi,
el dia que el vam presentar,
ja vam dir, jo personalment vaig dir,
que el següent pas era fer un estudi qualitatiu,
que és el més difícil realment,
perquè fer un estudi quantitatiu,
doncs es tracta de comptar,
sumar,
aquí hem fet una enquesta via internet autocompletada,
i hem fet unes estadístiques,
i això dona unes xifres que són interessants,
jo crec que és interessant perquè és la primera vegada
que es posen damunt de la taula,
però les xifres ja sabem que són fredes.
I a més a més,
tots sabem una mica que les xifres es deixen llegir
del dret, del revés,
amb l'ampolla mig plena o amb l'ampolla mig buida.
Què vull dir amb això?
Doncs que amb aquestes dades damunt de la taula
es pot fer un estudi hiperoptimista,
però també es pot fer un estudi bastant pessimista,
ai, perdó, un estudi, una anàlisi,
una valoració pessimista.
Jo, ni que sigui per tarannà i per personalitat,
m'inclino més per les lectures optimistes,
i per tant jo diria que el sector en el període analitzat
era un sector, això, nombrós,
amb uns 650 treballadors en total,
per una província de marcació amb 800.000 habitants,
doncs, bueno, en fi, és allò que dèiem,
no es pot fer una valoració de veure l'ampolla mig plena o mig buida.
Jo crec que en el període analitzat,
doncs, 200 mitjans de comunicació,
Déu-n'hi-do,
és una xifra considerable.
Ara bé, aquest estudi no entra en analitzar qüestions,
per exemple, de professionalització,
de qualitat laboral,
de qualitat dels continguts.
Aquest és un estudi, com deia abans,
molt més complicat i molt més compromès,
perquè, clar, dir que hi ha 200 mitjans,
bueno, això és fantàstic, ningú no t'ho rebat, no?
Ah, molt bé.
Però, clar, dir si els mitjans són bons,
o mediocres, o excel·lents,
i quins són els bons i quins són els dolents,
imagina't el problema que això generaria, no?
Per tant, jo m'inclino per una lectura optimista,
tot i que també sabem que les coses han anat avall en aquests mesos,
però també dic que hi ha bastanta feina per fer
pel que fa a la professionalització.
I a la professionalització no m'estic referint només
a la quantitat de salaris que es paguen,
sinó a l'aplicació de criteris professionals.
Tu que ets un il·lustre membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
saps a què m'estic referint,
m'estic referint al codi odontològic,
m'estic referint als valors propis de la professió,
i en aquest sentit això també està vinculat
amb la precarització laboral.
Tots sabem que la precarització no ajuda
a uns continguts de qualitat,
però també he de dir que això no és exclusiu
ni particular de Tarragona,
sinó que això és un problema genèric, general,
del sector periodístic, del sector mediàtic,
a Catalunya i a Espanya.
La lluita per la qualitat, la lluita per l'ètica,
la lluita per la independència,
no s'acaba mai.
I això a Tarragona i a Madrid,
a Madrid ja ni parlem del que passa a Madrid.
L'estudi està tancat a 31 de desembre del 2008,
per tant no recull aquests primers sis mesos del 2009.
Creuen els responsables de l'estudi d'aquesta radiografia
que l'impacte de la crisi s'ha notat
també en aquests mitjans de les comarques de Tarragona?
Home, aquí m'agradaria que hi hagués
algun empresari de la comunicació
i que expliqués com els hi ha anat
quant a ingressos publicitaris.
I penso que, en fi,
a Tarragona Ràdio també alguna cosa
tindria a dir al respecte,
perquè totes les fonts d'informació que jo tinc
parlen d'un daltabaix.
La paraula seria un daltabaix
en la xifra de negocis,
en els ingressos,
en les insercions.
També aquestes fonts
amb qui jo he parlat
parlen d'una tímida reactivació.
Allò dels brots verds
sembla que també arriben al sector,
a la indústria mediàtica,
a la publicitat,
però jo crec que la meva percepció
des de fora,
perquè jo no soc periodista en actiu,
però sí a través dels contactes
i les converses que he pogut tenir,
és que s'està vivint un període dramàtic,
de fet, amb acomiadaments,
amb tancaments,
i el sector de la comunicació no s'escapa.
De fet,
el sector publicitari
és ben segut
que és dels primers
que nota les crisis
i que ho nota de manera més dràstica,
perquè el primer que retallen les empreses,
i per mi això és un error,
és la despesa en comunicació,
perquè la consideren una despesa suntuària,
una despesa supèrflua,
i jo crec que això és un greu error,
perquè per vendre,
és a dir,
per vendre t'has de donar a conèixer,
i t'has de visibilitzar,
i si no vens,
no fas negoci,
i per tant,
no pots deixar-te de visibilitzar.
Però, en fi,
això és la teoria,
la pràctica
és que les empreses retallen,
el primer que retallen
són aquestes despeses
en intangibles,
i això, evidentment,
qui primer ho nota
són els mitjans
que treuen una part,
o tota,
o una part molt considerable
del seu pressupost
de la publicitat.
En aquest context de crisi,
i abans ho parlàvem
amb l'atinent d'alcalde
de l'Ajuntament,
Begoña-Floria,
ara apareixerà
un nou mitjà de comunicació
a nivell de territori,
a nivell intercomarcal,
com és la televisió pública
del Camp de Tarragona,
de les comarques del Tarragonès,
de l'Alcamp
i de la Conca de Bàrbara,
on hi té un pes,
i ella també ho remarcava
en l'anterior entrevista,
hi té un pes molt important
la Universitat de Rovira i Virgili,
perquè s'ha arribat
a un acord
que és pioner
a nivell de l'estat espanyol.
Com s'implica,
doncs,
la universitat,
ja que parlem avui
d'aquest estudi
també de la radiografia
del sistema mediàtic
de les nostres comarques
elaborat per la universitat,
de quines altres maneres
s'implica?
I aquesta és una,
la universitat,
en el panorama comunicatiu
de les nostres comarques.
Home, doncs, mira,
deixa'm que et comenci
fent una mica
de falca publicitària
i em permetràs
que parli
una mica de la competència,
tot i que la tele
no és competència
de Tarragona Ràdio,
sinó que són mitjans
complementaris,
però jo voldria dir
que jo estic molt il·lusionat
com a habitant de Tarragona,
ja no com a professor universitari
o com a responsable
o exresponsable
d'uns estudis,
sinó com a ciutadà.
Estic molt il·lusionat
amb l'aparició
d'aquest nova televisió,
d'aquest canal de televisió,
que no hem d'oblidar
que serà una iniciativa pionera
mai a la història
de la ciutat de Tarragona
i, en general,
de les tres comarques implicades
hi havia hagut
un canal de televisió públic
de proximitat.
Per tant, això,
jo no sé si la ciutadania
és molt conscient d'això,
però la ciutadania
n'hauria de ser conscient
i se n'hauria de felicitar.
Després ja veurem
quin és el producte
i quin és el resultat,
però la iniciativa en si,
que set ajuntaments
de tres comarques diferents,
de colors polítics diferents,
hagin sigut capaços
de posar-se d'acord
per tirar endavant
una televisió de proximitat,
per mi és una gran,
gran notícia
i és un exemple
que està donant
el territori
a la resta de Catalunya
i a la resta d'Espanya.
Perquè a la resta de Catalunya
i a la resta d'Espanya
la TDT local
està en bolquers,
per dir-ho suaument.
En canvi,
aquí
hem sigut exemplars.
Jo crec que això ho he de dir
i n'estic molt orgullós
que això
hagi sorgit
d'aquesta ciutat,
d'aquestes terres
i també n'estic molt orgullós
perquè no dir-ho
del paper
que ha tingut
la Universitat Rovira i Virgili
en això,
participant mitjançant
un conveni
que estipula
un ús compartit
dels platós de televisió
de la URB.
Es parla molt
últimament
de la necessitat
de l'austeritat,
de l'estalvi,
que les administracions
han de donar exemple
i aquí,
perdoneu-me també
la immodèstia,
però la URB
i el Consorci Taco Alt,
que es diu,
hem donat exemple
d'estalvi,
de contenció
i de compartició
de despeses
perquè
cofinancem
aquests platós
i els utilitzarem
conjuntament.
La qual cosa
també tindrà
un efecte molt positiu
en la formació
dels nostres estudiants
perquè es parla molt
també
que a la universitat
no s'ensenya
el que passa
en el món real,
però ara nosaltres
tindrem una televisió
a dintre
de la nostra universitat,
una televisió professional
operant dia a dia
en la qual
els nostres estudiants
es podran implicar
en aquesta
i en qualsevol altre
mitjà,
evidentment,
nosaltres col·laborem
amb tots els mitjans
del territori,
amb estudiants
en pràctiques,
però clar,
jo crec que té molt de valor
pels nostres alumnes
que estiguin convivint
en el dia a dia
amb un canal
de televisió professional.
Sí,
perquè en la pràctica
això vol dir,
perquè la gent
ens entengui
que a partir del setembre
els informatius
d'aquesta nova televisió
es faran
en els platós
que estan a la universitat,
al Campus Catalunya,
que els convidats
que vagin a entrevistes
aniran als platós,
això també vol dir
revitalitzar
moltíssim
aquests platós,
aquestes instal·lacions
tècniques
del Campus
de l'Avinguda Catalunya
que per ser
es van estrenar
fa pocs mesos
perquè recordem
també els oients
que els estudis
de comunicació
com els de lletres
en general
es van traslladar
al nou Campus.
Efectivament,
això també crec que
és remarcable
i és interessant
com a revitalització
i com a imbricació
de la universitat
en la ciutat.
Es parla també
molt
que la universitat
viu en una torre d'Ibori,
que viu d'esquenes
a la ciutadania
i en canvi
això significarà
que la ciutadania,
els polítics,
els empresaris,
els artistes,
els esportistes
aniran als nostres platós,
als platós
de la Universitat
Rovira i Virgili,
entraran a dintre
de la universitat,
es prendran un cafè
amb els estudiants
a la cafeteria
que per cert
convido a la ciutadania
a que s'hi acosti
a la cafeteria
perquè en definitiva
és una cafeteria
oberta a la ciutat,
no és del campus.
Exacte,
i per tant
doncs això
això és bo,
t'ho miris com t'ho miris
i n'hem d'estar contents
i n'hem d'estar orgullosos.
Jo crec que
aquesta televisió
serà molt benvinguda,
el que dèiem abans
de la necessitat
de revitalitzar
el sector comunicatiu,
el sector mediàtic,
serà una injecció
de professionalitat
que es posarà
al costat
de mitjans
com Tarragona Ràdio
i no ho dic
perquè estigui aquí
com a exemple
de savoir-faire,
de bona feina,
de professionalitat
per una mica
aixecar el llistó
o augmentar el nivell.
Jo també estic content,
tot i que
hi ha hagut
una certa polèmica
sobre,
estic content
de quina és l'empresa
que prestarà el servei,
que és l'empresa
d'iniciatives de televisió
configurada
pels millors professionals,
que anava a dir
d'Espanya
però això sonaria
una mica grandiloquent,
però els socis
d'iniciatives de televisió
són dels millors professionals
d'Espanya,
no diria els millors
però entre els millors
sens dubte
hi ha els socis
d'iniciatives de televisió,
gent amb molta projecció,
gent molt professional
que a més a més
han acreditat
la seva capacitat
de fer televisió
i de fer comunicació
en general
i per tant
jo també
em felicito
em felicito sincerament
d'aquesta decisió
d'aquesta concessió
dels programes informatius
a iniciatives de televisió.
La signatura
d'aquest conveni
que dèiem
entre la universitat
i la TDT pública
del Camp de Tarragona
és una de les últimes coses
que ha impulsat
Bernat López
com a cap dels estudis
perquè, en fi,
no deixa la docència
ni molt més
ni deixa la Universitat
de Rovira i Bergili
però deixa enrere
una etapa
de set anys, no, Bernat?
De que aquells estudis
de comunicació
van començar...
Des d'abril de 2002
des d'abril de 2002
jo estava acabat
d'aterrar a Tarragona
que es van començar
amb quatre canyes
amb quatre pals
i amb quatre tal
i ara, doncs,
afortunadament
hem estrenat
a les noves instal·lacions
que tu coneixes molt bé
contents, per cert,
del canvi, del trasllat?
Molt contents,
molt contents
jo crec que tothom
estudiant, professorat
al PAS
tothom molt content
perquè, en fi,
escolta, això
d'allò del seminari
era molt romàntic
i que estava molt bé
allà amb les muralles
i la capella
de Sant Pau
però, escolta...
Era poc pràctic,
diguem-ne.
Poc pràctic
i, escolta, ara estem...
A més a més,
estàvem aïllats,
no hi havia ambient
universitari
de campus,
ara estem en un campus
amb 3.000 estudiants
i això
està molt bé,
tot i que té
algun inconvenient
i és que ara els alumnes
fan més campana
que abans
perquè suposo que això
d'estar...
L'ambient del campus
universitari.
Això de la cafeteria
i estar al mig de la ciutat
estimula més
l'absentisme
a les aules
però, bé,
també deu ser culpa
dels professors
que no som capaços
de generar l'interès
i l'atractiu
que caldria
per retenir aquests alumnes.
En fi,
Bernat López
ha estat durant 7 anys
al cap d'estudis
de comunicació
de la Universitat
a Rovira i Berzil
i continuarà vinculat
al món de la docència
i de la universitat,
evidentment,
tot i que deixa
aquest càrrec.
Ell ha dirigit, a més,
aquest estudi,
aquesta radiografia
sobre el sistema mediàtic
de la demarcació de Tarragona
que avui hem volgut comentar
breument
al matí de Tarragona Ràdio.
Bernat López,
moltes gràcies,
molta sort,
que vagi molt bé.
Bon estiu
i fins la propera.
Ja ens veurem.
Adiós-hi, bon dia.
Salut.