Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De noia!
Okay!
Fins demà!
Fins demà!
Allà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I que nosaltres!
Fins demà!
Extrudit grans!
En el cas de dones!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
però últimament, com que no hi havia personal
i no volien que entrés ningú,
aleshores van començar a acceptar
que les dones poguessin ser jefes d'equip.
O sigui, a part d'operàries de màquina,
podien ser jefes d'equip,
que abans només ho eren els homes.
Aquí en tenim una, la Marissa va ser jefe d'equip,
no sé si va passar.
La Marissa va ser jefe d'equip,
i de mecàniques també n'hi va haver.
Saludem Maria Jesús Pinto i Anna Huasc.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingudes.
Aquesta tarda, i en el marc dels actes
del Dia Internacional de la Dona,
es farà una xerrada sobre el paper de les dones
a la tabacalera,
algunes d'aquestes dones que escoltàvem
i que hem tret del programa especial
que vam fer el març de 2008,
justament des de les dependències
que ara resten tancades.
La xerrada d'aquesta tarda servirà també
per presentar un projecte de recerca d'àmbit global
que vol recordar la importància que van tenir
per al col·lectiu femení aquestes dones
que treballaven en una fàbrica
en un temps en què la integració laboral
de la dona al mercat de treball era molt escassa.
La Maria Jesús Pinto és antropòloga
i és la directora d'aquest projecte,
l'Anna Huasc, que és ex-treballadora
de tabacalera, sindicalista i persona
que té un coneixement i, a més,
diguem-ne que una trajectòria vital
molt lligada a la seva feina i a les seves companyes,
en la qual cosa jo diria,
des de fora, em rectifiqueu,
que aquest tàndem Maria Jesús-Anna
és fantàstic per tirar endavant aquest projecte, no?
Tens molta raó.
Sense l'Anna seria pràcticament impossible
poder fer aquest projecte,
perquè el que es tracta és d'arribar
al màxim de dones que van treballar a la fàbrica
de diverses generacions, de diverses èpoques,
i si hi ha una persona que té
com aquest lligam i aquesta relació
i que pot, com si diguéssim,
atreure-les envers la possibilitat
de tenir les entrevistes orals,
posa l'Anna.
Clar, quin és el...
Cronològicament, fins on podeu...
Creieu que podeu arribar,
que pot partir aquest projecte,
en quant a tenir informació
de com era aquell passat d'aquelles dones treballadores?
D'informació directa,
crec que des del 45,
fins que va tancar la fàbrica.
És més difícil abans,
perquè, clar, és la fàbrica de Tarragona,
és l'última de totes les talcaleres
que s'obren a l'estat espanyol.
Prèviament hi havia hagut moltíssimes dones
treballant a la producció de tabacs.
Per molts llocs de l'estat espanyol
era l'única indústria existent,
una indústria fonamentalment femenina,
aquí a Catalunya no,
perquè ja teníem el tèstil
i zones prop de Tarragona,
com Reus i altres zones de Catalunya,
ja hi havia una producció tèstil important.
Però la fàbrica de Tarragona s'obre molt tard,
per diverses causes, no?
S'obre el 32.
Quasi quan engega
té molt poca gent treballant,
uns 80-90 al 36,
arriba la Guerra Civil
i l'han de treballar de Vic,
torna a començar,
i un cop que s'acaba la guerra
i retorna a Tarragona,
que és el 39,
la gent no torna a ingressar immediatament.
Es fan com si diguéssim uns reingressos
temporals
mentre es investigaven a les persones,
perquè hi havia persones
que ja no van poder tornar a entrar a la tabacalera.
Ni a la tabacalera ni enlloc.
perquè es va fer tota la depuració,
es va fer la depuració
durant el feixisme
de tota la gent treballadora
que es considerava
que no era efecte al règim
o que havia estat
i moltes d'aquestes dones
ni van entrar
ni tan sols van poder tornar a Tarragona
perquè van tenir de partir a l'exili.
Era una època
que la majoria de dones
que treballaven
treballaven al servei domèstic,
que treballaven cosint,
que treballaven al camp,
que comerciaven
d'una manera de petit detall,
però el treball
com el concebim ara
amb un horari,
amb una nòmina,
amb un sou,
dones poquetes
per no dir-me cap.
Perquè les fàbriques de tabac
opten
per l'ocupació femenina
i no dels homes.
En general
i en particular
la de Tarragona.
Sí,
perquè hi havia un detall concret
i era que era molt manual.
Aleshores,
els homes
en aquell moment,
bueno,
en aquell moment i sempre
el treball manual
no es dona massa bé.
Però que les dones
tenen més traça,
no?
Aquella cosa que diuen.
Sí,
sí,
el treball manual
era molt més...
I el fer els cigarrets
es feien tots a mà,
en principi.
Hi havia algunes màquines,
però eren màquines
molt rudimentàries
i tota la base primera,
la matèria primera,
doncs era tot manual.
I per això
són les dones
les que...
Sí,
són les dones
les que entren a treballar.
I era majoritàriament de dones.
Clar,
ara,
avui en dia,
treballem,
tirem endavant la família,
en molts casos,
afortunadament,
amb les tasques domèstiques
i la cura dels fills compartida,
altres vegades no.
En aquella època,
una dona que anava a treballar al carrer,
jo no sé com el seu entorn,
començant per la seva pròpia família
i el seu entorn de veïnat,
ja ho podia prendre,
doncs perquè era una pobra desgraciada
que el seu marit
no guanyava prou,
eh,
pobreta,
fixa-t'hi,
està mantenint el marit.
Les veïnes també podien dir,
en fi,
aquesta és que és molt lleugera,
el que no li agrada és estar a casa.
Des del punt de vista sociològic,
molt ben vist,
no devia estar que una dona
anés a treballar a una fàbrica.
Això també va passar a diverses èpoques,
no?
Perquè,
és cert,
per una banda,
al començament de la industrialització,
que van entrar moltes dones
a Tabacalera
i amb altres empreses,
a fàbriques de tabacs,
i
algunes d'elles
s'ha fet massa vegades un mito,
no?
Perquè
de les de fàbriques de tabacs
sempre pensem
en la Carmen de...
en la Carmen de Sevilla.
La Carmen de Sevilla Rera,
que jo,
la veritat,
les manetes de treballar molt
i de...
Com era allò?
Batenar o batejar el tabac,
allò?
Desbenar.
Desbenar.
De desbenar tabac
no li veia jo les mans
a Carmen de Sevilla Rera.
Sí, no.
I la cosa no era tan així,
no?
Era un treball molt dur,
era un treball
en què les dones
s'hi deixaven,
van començar,
més a més,
portant-se les pròpies eines
de la casa,
van començar
sense uns horaris
i van començar
quan es van fer,
aquestes,
com diu l'Anna,
els cigarrets.
perquè al principi de tot
les fàbriques de tabac
eren d'homes.
Quan treballaven
en fardos i en pols,
el treball en pols
tipus raper,
eren homes.
Quan es va començar
amb els cigarrets,
amb aquest estereotip
que les dones
tenen més finura,
ja es va començar
a integrar les dones.
Les dones...
Era contradictori
perquè, sí,
us podia dir,
bueno,
és que aquestes dones
han de treballar,
però és que les dones,
si ens fixem bé
en tota la història,
treballar han treballat sempre.
Perquè fins i tot
les dones del camp...
Treballant de forma remunerada.
Sí, però...
Exacte,
però l'avantatge que tenien
és que rebien un salari,
perquè moltes de les dones
que estaven al camp,
per exemple,
i que han treballat
més hores que un rellotge,
elles no tenien
cap tipus de salari.
Ni salari ni reconeixement.
Ni reconeixement social.
I llavors, clar,
la insucialització
el que dona
és la visibilitat
d'un treball
fora de la llar
o fora dels àmbits
que havien estat
i es veu
que a les dones
se li comença
a anomenar treball.
Ara,
jo crec que tornem
a teoritzar
i a dir
que el treball
és un concepte més ampli,
que el treball
és el treball domèstic,
que el treball
és el treball salarial
i que també el treball
és el treball comunitari
o el treball cívic,
perquè tots són treballs,
no només el salaritzat.
Però hi havia aquestes coses
i a més a més
aquí es va ajuntar
després al franquisme,
perquè
també les tabacalets
van anar guanyant autoritat
amb el temps,
van lluitar molt,
van haver-hi molts motins,
van haver-hi moltes vegades,
les dones de les fàbriques
de tabacs
d'arrel d'estat,
si hi va haver-hi
un sector combatiu,
van ser elles.
A les de Tarragona
que es tancava
en el despatx del director.
Exactament.
Oh,
aquestes dones.
Això va ser molt posterior,
eh?
Això va ser més cap aquí,
més cap al final.
Però van continuar
la tradició
d'un sector
on les dones
van ser molt combatives.
És curiós,
en una empresa
de caràcter estatal,
no?,
un monopoli
d'aquestes característiques
que sorgeix
d'aquest moviment sindical,
és ben curiós,
no?
treballaven en molts males condicions,
amb la qual cosa
les dones,
a més a més,
treballaven moltes,
això els va donar
capacitat d'agrupació,
van posar primer
les seves esperances
en la revolució
del 1868,
després en la república,
malauradament,
arriba el franquisme.
I el franquisme
és un tall,
és un tall
respecte
al que hi havia,
perquè el franquisme
ja instaura,
no només
això que tu dius
que sigui socialment,
com es veia la gent,
sinó que instaura
un tipus de legislació
que expulsa les dones
dels treballs salarisats.
Per què?
Perquè les dones
durant la guerra
havien estat ocupant
un munt de feines.
Perquè eren necessàries.
Eren necessàries,
però calia retornar-les
a la llar
perquè no hi havia,
com si diguéssim...
Per fer les tasques
pròpies del seu sexe,
que anaven incorporades,
ja de sèrie venien,
no?
Per tant...
Venien de sèrie
i a més a més
no hi havia treball per tothom.
Clar.
Treball salarisat per tothom.
I llavors,
què van dir?
Bueno,
doncs aquí
va molt unida
a les necessitats econòmiques
amb la ideologia.
Però perdona,
Maria Jesús,
jo tinc memòria
fins i tot als anys 70,
que quan la dona
més cap aquí
es comença a incorporar
al mercat laboral,
molts homes
i a les teles
i a tot arreu
diuen
les mujeres a casa
que quitan
los puestos de trabajo
a los hombres,
quitan los puestos de trabajo
a los hombres.
Això que ara qualsevol jove
de 18 anys
que ens pugui sentir
o quines barbaritats
diu aquesta dona,
això era real,
vosaltres ho recordeu també.
I no fa pas gaire.
I no fa pas gaire.
I esperem que no torni.
Efectivament.
i esperem que no torni.
Disculpa,
que t'he interromput
que estaves parlant
de...
No, no,
però és que tens molta raó.
És a dir,
les dones
sempre han tingut
com a qüestió
de socialització
i de rol de gènere
la qüestió fonamental
de la cura de la família.
Sempre s'ha considerat
com a excepcional
el que treballin
per un salari
i sempre
com un salari complementari
a qui ha de tenir
el salari principal
que és l'home.
Fins i tot això,
els sindicats
van tenir moltes disputes
i moltes discussions
amb les teix proteccionistes
perquè en realitat
també les veiem
com a competidores
dins del mercat de treball.
I tota aquesta ideologia
que ve de tan lluny,
no?,
s'ha continuat
com si diguéssim
reproduint
i reproduint
amb la socialització
de dones i homes
i no és difícil
trobar
el que tu comentes.
Gent que consideri
que una dona
en realitat
ha d'estar a casa seva
amb els fills
i ara surten
fins i tot
debats
de com el fet
que les dones
estiguin tan incorporades
al mercat de treball
fa que no es doni
una bona educació
a les criatures,
no?
I que s'ha donat
l'opció de triar
si vols quedar-te a casa
i que socialment
també estigui tot valorant
no es tornen a replantejar.
A mi el que em crida
molt l'atenció
i això, clar,
vosaltres teniu més
el coneixement
és que si parlem
dels anys 40 i 50
que hi havia dones
a Tabacalera
no eren dones
des del punt de vista
ideològic educades,
no eren dones
ideogilitzades
però, és a dir,
combatien el sistema
suposo que
per les males condicions
laborals
perquè ja es van atipar
de segons quines circumstàncies
perquè no eren dones
polititzades,
no eren dones
militants de partits.
No, al revés.
Per això?
L'ingrés a la Tabacalera
aquí a Tarragona
com el reingrés
a totes les Tabacaleres
es va fer
sota un estricte
control ideològic.
És a dir,
que les dones
no només passaven
les que havien treballat abans
passaven
un període de prova
menys a asseguir
a veure
què havien fet
durant la guerra
sinó que les dones
que entraven de nou
a part de fer l'examen
hi havia policies
que anaven
a les cases
del veïnat
a preguntar
el seu entorn
sobre elles
i sobre els pares.
És a dir,
que hi havia
un filtre important
que amb aquesta fàbrica
no hi entressin dones
que poguessin tenir
unes actituds
excessivament
reivindicatives
o que fossin
problemàtiques.
El període
de la postguerra
va ser molt dur.
També tot el moviment obrer
va quedar molt...
Es va fer una depuració
tot, clar.
Es va fer una depuració
bestial
continuaven els afusellaments
havia molt exili
als anys 50
també la cosa
es va
com si diguéssim
va agafant l'economia
un altre impuls
però no és fins als anys 60
que el moviment obrer
es comença
a reorganitzar una mica
a partir
de les vagues
astúries
i fins a aquella època
les fàbriques
per molt malament
que es passés
era molt difícil
fer cap actuació
teníem
l'organització
sindical
espanyola
con sus enlaces
sindicales
que eren
la veu
de la patronal
que moltes dones
ens diuen
jo ni sabia
que existísim
perquè no els hi vaig
veure mai
i les dones
malgrat treballar
en males condicions
amb fred
amb humitat
amb pols
no hi havia
espai
per la protesta
van haver-hi
alguna protesta
estem descobrint
algunes protestes
que van surgir
de manera
com molt espontània
ja perquè
estàvem fartes
no hi ha vinculat
amb el caràcter
de les pròpies dones
que treballaven
ja no podem més
però que fins i tot
et diuen
si haguéssim sabut
que allò era una protesta
no sabem si ho haguéssim fet
perquè la por
a l'acomiadament
el fet que a Tarragona
no hi haguessin
molts llocs de treball
el fet que
està a la tabacalera
guanyaves més
que en altres sectors
que era un moment
en què
la postguerra
i els anys 50
van ser molt durs
i el salari
de les dones
era el principal
de la família
era el principal
moltes dones de la tabacalera
guanyaven més
que els pares
tot el salari
anava a la casa
aquest treball
és un treball
de tall científic
és un treball
d'investigació
però per sobre
de tota aquesta rigorositat
en el treball
de camp
i sistemàtic
aquí hi ha una voluntat
de retre un homenatge
a totes aquestes dones
hi ha una part emocional
del treball important
jo crec que sí
jo crec
bueno
jo també sóc
sindicalista
també cal dir-ho
jo vinc del sector
ja t'he vist el remelasso
del sector del metall
i
és
és un homenatge
i és
jo crec que és
un acte de justícia
és un acte de justícia
si
aquí a Tarragona
hi ha
com si diguéssim
una empresa
que hagi estat
capdavantera
en donar-li
com vida
a la ciutat
i ser
important
amb les transformacions
que s'han produït
a la ciutat
ha estat tabacalera
però no l'empresa
han estat les dones
perquè és important
que aquí es fes
una tabacalera
una empresa
però qui va
aportar la riquesa
és la gent
que treballava
i fonamentalment
van ser dones
fins als últims anys
que ja es van
equilibrant
el nombre
de dones i homes
perquè
es van anar
retallant
moltes dones
a producció
directa
de tallers
per la qüestió
de la mecanització
es van donar
tots uns increments
de productivitat
i es van anar
retallant
un nivell
de plantilla
molt alt
que va recaure
sobretot
amb les dones
i es van equilibrar
però
la part fonamental
tant d'aquesta
tabacalera
com de les altres
fàbriques de tabacs
han estat les dones
i són aquestes dones
les que han provocat
els canvis
i els han viscut
i moltes vegades
no són conscients
de fins a quin punt
elles han estat
protagonistes
de moltes coses
de canvis
petits
a vegades
quotidians
amb les seves vides
el fet de tenir
un salari
que podia representar
per una dona
en aquell moment
el fet de no
seguir la pauta
aquesta
de la doble moral
franquista
perquè es deia
liberarem-nos
a la mujer
del taller
i la fàbrica
però no era veritat
perquè les dones
igualment
anaven a fregar pisos
anaven a cosir
amb pitjors condicions
que si poguessin treballar
de forma regular
a les empreses
l'únic que va condenar
el franquisme
a les dones
de les classes populars
és a treballar
amb males condicions
perquè ara diem
s'han incorporat
les dones
al treball salaritzat
no
s'han incorporat dones
d'altres classes socials
de les classes mitjanes
perquè les dones
de les classes populars
sempre van tenir
d'estar buscant-se
la vida
perquè no podien
treballar en precari
moltes d'elles
el que sí que és cert
és que moltes filles
i moltes netes
d'aquestes dones
que estan en aquesta situació
ara són professionals
que trien la seva vida
i que treballen
i home
no hem de deixar
que aquestes mares
i àvies
siguin invisibles
aquí està
és molt important
que els hi posem valor
per cert
que heu fet una web
que jo recomano
els ho ja és molt fàcil
donastabacalera.net
no té pèrdua
i aquesta tarda
fareu la xerrada
oberta a tothom
a les 6 de la tarda
a la sala d'actes
de l'Ajuntament
ja per acabar
quina forma
ha d'aprendre
aquest treball
i com ens ho fareu
arribar a la societat?
El que nosaltres desitgeríem
i esperem
comptar
amb això
que la societat
de Tarragona
també estigui
amb les mateixes
ganes
que nosaltres
i que les institucions
hi col·laborin
és que dins
de l'espai
de la tabacalera
es destini
com un espai
d'interpretació
on es pugui
visionar
es pugui conèixer
com era el treball
en aquells anys
com vivien les dones
a la fàbrica
a les cases
als barris
i a partir
d'un vídeo
d'un llibre
de les històries
i d'una exposició
noves generacions
entenguin
el paper
importantíssim
que van jugar
aquestes dones
que siguin
com tu dius
visibles
i que sàpiguen
que moltes
de les coses
que altres dones
poden fer ara
és fruit
dels esforços
que en aquell moment
van desenvolupar
aquestes dones
de Tarragona
tenim la memòria
tenim les fonts
espai a tabacalera
n'hi ha
n'hi ha
n'hi ha molt
per sort
per tant
falta una miqueta
la voluntat
de tirar-ho endavant
però en principi
aquesta voluntat
hi és
és el que t'anava
a preguntar
Anna
diguem que hi ha
una bona predisposició
per part del titular
que és l'Ajuntament
aquí està
hi ha molt bona predisposició
perquè en principi
sembla ser
que sí que
hi ha el tema
del Museu Arqueològic
però dintre del Museu Arqueològic
hi haurà
segons
hem estat parlant
amb el Jordi Piqué
que és
el del fons
d'arxiu
de l'Ajuntament
de què
hi ha aquesta idea
de fer aquest petit espai
on constarà
un petit museu
del que va representar
la tabacalera en si
en plan industrial
en plan de
com es va obrir
a la ciutat
i tal
i dintre d'aquest espai
el nostre
l'espai de les dones
a veure si
anem a tallar
la senta
plegades
totes
i tant de bo
la senta d'inauguració
aquell dia
jo crec que ha de ser
un dia molt feliç
per totes
sobretot
per les dones
que hi van treballar aquí
però també ens agradaria
que poguessin venir dones
d'altres fàbriques
de tabacs
de l'Estat
perquè
cap fàbrica de tabac
de les que han tancat
han destinat un espai
a això
a les dones no
cap ni una
cap ni una
han fet llibres
han fet algun vídeo
però no han detenat
un espai
i per nosaltres
això és central
i com diu l'Anna
si hi ha aquesta voluntat
que sembla ser que sí
doncs és l'oportunitat
que no podem deixar passar més
entrint
hi ha fotografies
que realment
desperten aquesta memòria
històrica
que es recupera
amb aquest treball
que està fent
la Maria Jesús Pinto
a Antropolo
aquest projecte de recerca
amb la col·laboració
d'Anna Guas
que ex-treballadora
de Tabacalera
sindicalista
i moltes altres dones
que també estan fent
les seves aportacions
a través de material gràfic
o el propi testimoni
enhorabona senyores
moltes gràcies
moltes gràcies a vostès
adeu-siau
molt bon dia
gràcies
adeu-siau