Hola, bona tarda. Ara queden 4 minuts perquè siguin les 6.
A partir d'ara, ja ho saben, poden seguir en directe
a través de Tarragona Ràdio i Tecla Televisió
la retransmissió íntegra del pregó de les festes.
Els saludem des de la sala de plens a l'Ajuntament de Tarragona.
D'aquí uns minuts començarà un dels actes principals a Santa Tecla,
el pregó que dona el tret de sortida al tram important de la festa major.
Enguany, el pregoner encara no ha arribat a la sala,
és Lluís Gabaldà, el solista dels PETs.
Laura Casas, bona tarda.
Hola, Tere Ortega, bona tarda.
Bona tarda també als oients de Tarragona Ràdio
i a tots aquells que ens veieu a través de la Tecla Televisió.
Fem un petit repàs molt breu de la trajectòria de Lluís Gabaldà,
el nostre pregoner d'enguany.
Lluís Gabaldà ha estat, com dèiem,
escollit per pronunciar aquest pregot de Santa Tecla.
Ell és nascut a Constantí, però es considera, de fet,
un tarragoní d'adopció.
Gabaldà també destaca com a articulista,
ha participat en programes de ràdio i de televisió
i forma part també del Senat tarragoní.
Aquest 2009, a més, com a fita a destacar,
s'acompleixen 20 anys de la cançó Tarragona Masburrona,
una de les més emblemàtiques dels PETs
i que hi ha portat el nom de la ciutat arreu de Catalunya.
Escoltarem de seguida les paraules de Lluís Gabaldà
en el seu prego de Santa Tecla.
Sens dubte és el protagonista d'aquesta tarda
d'arrencada del tram fort de les festes majors de Tarragona.
Per primera vegada es podrà seguir aquest acte en directe
des de la plaça de la Font, des de les pantalles de Tecla Televisió.
A més, s'ha instal·lat una pantalla gegant a la sala d'actes
de l'Ajuntament de Tarragona,
la sala que hi ha davant mateix de la sala de plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
També a la rotonda de l'Ajuntament de Tarragona
s'han instal·lat de l'ordre de 30 cadires
on els diversos convidats que s'hagin desplaçat avui
a l'Ajuntament de Tarragona
podran viure en directe aquest acte del pregó de la festa major
a càrrec, com dèiem, de Lluís Gabaldà.
Falten pocs minuts per les 6 de la tarda.
Encara no comença el que s'hi va arribant la gent a poc a poc.
Serà un acte presidit per l'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Vallesteros.
Vallesteros l'acompanyaran, com és habitual,
a la taula presidencial l'arcabisbe Jaume Pujol,
el rector de la Universitat Rovira i Virgili Xavier Grau
i també hi seran presents el president del Port,
ja ha arribat, de fet, i Josep Anton Burgueser,
la subdelecada Teresa Pallarès
i els regidors de l'Ajuntament de Tarragona en ple
que ocuparan els escons que hi ha a banda i banda
de la sala de sessions.
De fet, alguns d'aquests regidors,
tant de l'equip de govern com de l'oposició,
ja han arribat aquí a la sala de plens.
També han arribat aquí a la sala de plens
i estan ocupant els seus seients.
Una representació de les ciutats
i germanades amb la ciutat de Tarragona,
com és habitual, cada any presents
en aquest acte del pregó de la festa major de Tarragona.
Estrenem enguany també, per primera vegada,
això s'ha de tenir en compte,
aire condicionat, 22 graus de temperatura
és el que hi ha aquesta tarda de dilluns
a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Recordem històricament altres pregons
amb moltíssima calor, repartiment,
d'avantalls fins i tot per aguantar amb calor
aquest acte del pregó de la festa major de Tarragona.
Com dèiem, van entrant a poc a poc els convidats,
els regidors, els representants de les ciutats
agermanades, també representants del Senat tarragoní
i les primeres cadires del públic
ocupades pels familiars de Lluís Gabaldà,
el pregoner d'enguany també,
pels familiars de Josep Sendri Navarro,
que és en guany la persona guanyadora
en què recau el Premi Balcó Tarragoní de l'Any
que atorga cada any Òmnium Cultural.
Recordem, això sí, exacte,
que primer abans de la lectura del pregó
es farà entrega d'aquest premi, d'aquest guardó
al Balcó Tarragoní de l'Any
que atorga any rere any Òmnium Cultural del Tarragonès.
Com apuntàvem, el protagonista és Josep Sendri Navarro.
Sendri va néixer l'any 1932 a la ciutat de Tarragona.
Ha estat president de la cooperativa obrera tarragonès
durant 25 anys i també va presidir
fins l'any 1977 Càritas, el casal tarragoní,
i va ser vicepresident d'Òmnium Cultural del Tarragonès.
En l'àmbit polític, Josep Sendri Navarro
va ser també un dels fundadors
de Convergència Democràtica a Tarragona,
diputat al Congrés, regidor de l'Ajuntament,
del primer Ajuntament de la Democràcia de Tarragona.
Va ocupar un escó al Parlament català
i va formar part de la comissió dels 20
que van redactar a Sau
l'avantprojecte de l'Estatut de Catalunya.
També recordem que abans de tot això
inclús es farà la lectura del manifest
per part de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona
per recordar precisament que avui, dia 21 de setembre,
es commemora el Dia Mundial d'aquesta Malaltia.
Serà un manifest que llegirà el president d'aquesta associació,
Jaume Soler,
i que es farà, com dèiem, minuts abans de començar aquest pregó.
També, Teres, s'han repartit unes diferents obsequies
entre els convidats per representar això,
per commemorar el Dia Mundial de l'Alzheimer.
Sí, veiem a la gent que està lluint aquest llacet verd,
a la solapa, a la camisa, al vestit.
És avui el Dia Internacional de la Lluita contra l'Alzheimer
i el fet que s'hagi fet coincidir aquest acte amb el Dia del Pregó
ha fet que molta gent llueixi aquesta tarda de dilluns,
aquest llacet verd,
contra la malaltia de l'Alzheimer.
També s'han repartit diverses invitacions
de l'Associació de Familiars de l'Alzheimer de Tarragona
en diferents idiomes.
Els targetons estan en castellà, en català, en anglès i en francès,
suposem en deferència amb els representants
de la ciutat germanes de Tarragona,
que avui omplen, entre d'altres persones,
la sala de plens de l'Ajuntament.
Són representants de les ciutats de Vinyó, d'Orleans,
totes dues a França, de Clarenford, Àustria, de Pompeia i de l'Alguer,
d'Stanford, d'Anglaterra,
i també hi ha representants de Pancebo,
la ciutat que demà mateix serà com a reconeguda
com a ciutat amiga de la ciutat de Tarragona
en un acte que es farà a les 12 del migdia,
precisament en aquest mateix espai.
Són representants d'aquestes ciutats germanes
que també estan ocupant ja pràcticament tot l'espai
que tenen reservat, com cada any,
per contemplar de primera línia la lectura d'aquest pregó.
També recordem un fet,
en guany d'aquestes festes,
i per culpa de la crisi s'ha eliminat el sopar de Santa Tecla,
d'avui hi ha entitats tarragonines per estalviar diners.
En temps de crisi, com deien,
també participaven gent de les ciutats germanades,
en total s'han estalviat uns 36.000 euros.
Així ho havia anunciat el regidor de Relacions Ciutadanes
a Tarragona Ràdio fa dies, Manel López Pasca.
Aquesta intenció de treure aquest sopar multitudinari
que plegava totes les entitats tarragonines.
Es farà el sopar, això sí,
amb els membres de les ciutats germanades,
de les ciutats germanades en Tarragona,
però s'eliminarà aquest sopar multitudinari
amb totes les associacions i entitats de la ciutat de Tarragona.
Han aparegut ja la sala de plens,
els agents de la Guàrdia Urbana vestida de gala,
i també els macers són protagonistes,
són elements indispensables d'aquest acte solemne
de lectura del pregó de la festa major de Tarragona.
La sala de plens estarà presidida per l'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros.
També ocupen els seients presidencials de la sala,
el rector de la Universitat Rovira i Vergili,
Xavier Grau, ocupa també els seients de la presidència,
l'arcabisbe de Tarragona, Jaume Pujol,
i com dèiem, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros,
que tancarà aquest acte amb el seu desig de bones festes
a tots els tarragonins,
que segueixin l'acte des de la sala de plens
i des de la plaça de la Font.
Es pot seguir enguany en directe aquest acte,
també a través de Tarragona Ràdio i Tecla Televisió.
Si et sembla, Tere, també el que podem fer ara
és repassar una mica què se succeirà a partir d'ara mateix.
Posteriorment, a la lectura del pregó a càrrec de Lluís Gabaldà,
hi haurà el tradicional, l'arribada,
aquest adreçament fins al balcó de l'Ajuntament,
on és previst que es produeixi aquest acompanyament
dels mercers de la ciutat, l'alcalde i el pregoner,
fins al balcó central de l'Ajuntament,
cap a les 7 de la tarda,
hi haurà el toc de pregó a càrrec de les dues trompetes
del Consell Municipal,
i que anuncien l'aparició de la senyera municipal
mentre les 21 salves dels mortarets es pateguen.
A l'hora, hi haurà un repic general de campanes
des de la catedral i, finalment,
la tronada del pregó anirà càrrec
per part de la pirotècnia Martí de Burriana,
els guanyadors del darrer concurs
internacionals de focs artificials.
Arriba ja a la sala de plens
el protagonista, Lluís Gabaldà,
amb una camisa blanca
de màniga llarga.
Jo crec que porta uns piquets
negres en aquesta camisa,
vesteix de manera molt informal,
ha accedit a l'interior de la sala de plens
i s'ha interessat per allò exacte
des d'on haurà d'adreçar-se la gent
a pronunciar aquest pregó de la festa de Santa Tecla.
Ha saludat la seva família,
porta un full, diversos fulls,
que seran el pregó que ell ha confeccionat
en els últims dies,
que es podrà escoltar aquesta tarda
des de la sala de plens
a l'Ajuntament de Tarragona.
Primer el pregó,
després la festa al carrer
a la plaça de la Font.
Ara repassàvem una mica
quina seria la seqüència
de tota aquesta festa.
Un dels moments més significatius,
l'arribada de les bandes de música convidades,
la banda Unió Musical de Muro del Coy,
la banda de Cardona
i el primer,
emperito roca de les festes,
amb el primer ball de l'emperito roca
dels gegants de la ciutat de Tarragona.
Està previst que cap a dos quarts de vuit
es produeixi aquesta arrencada
dels gegants de la ciutat
després dels tres coels d'avís.
Hi haurà un recorregut,
bé a ser el recorregut habitual,
es partirà des de la plaça de la Font,
que és el lloc on la cadada,
on sempre es queda,
des d'aquí es parteix,
arrencaran cap al carrer Portalet,
per passar per Rambla Vella,
Comte de Rius,
Rambla Nova,
faran un tomb per la coca central de la Rambla
i tornaran a enfilar pel carrer Sant Agusti
i de nou per Portalet
i la plaça de la Font.
Aquest serà més o menys
el recorregut que seguirem també nosaltres
a partir des de la plaça de la Font,
anirem parlant i comentant
amb els diferents participants
d'aquest recorregut dels gegants,
a veure què ens expliquen,
quines sensacions tenen
a pèrdu de plaça de la Font.
Parlarem amb els protagonistes
de l'acte del pregó,
de l'arrencada oficial
de la festa major de Tarragona,
amb els protagonistes polítics,
institucionals,
amb el pregoner,
amb l'alcalde de Tarragona,
volem comentar, volem valorar
amb ells el significat d'aquest acte,
com ha transcorregut aquest acte,
que seguiran en directe a través
de la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada,
a través també de la nostra pàgina web
de tarragonaradio.cat
i a través de tecla televisió
en les diferents pantalles
que s'han instal·lat per la ciutat.
És el d'enguany,
un acte que s'ha volgut fer
el màxim popular possible,
perquè així ho és el personatge.
Per tant, es podrà seguir
per primera vegada
des de la plaça de la Font
de l'Ajuntament de Tarragona,
per primera vegada
oberta al públic,
a la ciutadania,
aquest acte mig solemne,
mig festiu
del pregó de la festa major.
Ara, per primera vegada,
hem vist l'aparició
de l'alcalde,
Josep Fèlix Ballesteros,
que ha començat a saludar ja
alguns dels representants
que hi han asseguts
en les primeres files
aquí a la sala de plens.
Una sala de plens
que a poc a poc
ja està començant
a gaudir
d'un bon nivell d'ocupació.
Pràcticament no queden
cadires buides.
Els que sí que veiem
bastants ja ocupen
els seus llocs habituals
són els regidors
de l'Ajuntament de Tarragona,
tant de l'equip de govern
com de l'oposició.
També, com comentàvem abans,
els representants
de les ciutats germanades
també ocupen els llocs
que se'ls ha reservat
per ser presents
en aquest acte tan especial
de les festes de Tarragona.
De lectura d'un pregó
que dóna el tret de sortida
als dies forts
de la festa major de la ciutat.
També veiem
com arriba en aquests moments
el delegat del govern
a Tarragona,
Xavier Sabater,
o altres alcaldes
del Tarragonès,
com és el cas
d'Eudal Roca,
alcalde de la Secuita.
Ara sí,
tots ells seuen
en aquesta taula presidencial,
com dèiem,
encancelada per l'alcalde
Josep Félix Ballesteros.
Són els convidats,
els polítics,
els representants institucionals
que ocupen ja
el seu seient.
Suposem que aquest acte
començarà d'aquí a uns instants.
S'han obert les portes principals
a la sala de plens
de l'Ajuntament
poc abans de les 6 de la tarda,
a les 5 i 46 minuts,
per ser més exacte,
la gent que continua parlant,
però es farà un silenci
d'aquí a uns instants
perquè parlarà l'alcalde,
obrirà oficialment
aquest acte del pregó
de la festa major de Tarragona.
Dona l'ordre
perquè es tanquin
les portes principals
de la sala de plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
S'aixeca l'alcalde,
l'escoltem en directe,
s'inicia l'acte del pregó.
Senyor govern de Catalunya
a Tarragona,
senyor representant
del president de la Diputació,
senyor arquebisbe,
senyor president
del Consell Comarcal
del Tarragonès,
senyor secretari general
de la Universitat
Ravira i Virgili,
senyor president
de l'Audiència,
senyor fiscal en cap,
senyor delegat de defensa,
senyor diputat,
senyor president
de l'autoritat portuària,
senyor síndic de Greuges,
senadors tarragonins,
conselleres,
consellers d'aquest consistori,
friends for Stanford
and Pangevo,
welcome to the Tarragona.
Freunde von Klagenfurt,
Willkommen aus Tarragona.
Amiqui di l'Alguero e Pompei,
benvenuti a Tarragona.
Ami d'Avignon e d'Oglean,
sueyé, benveni a Tarragona.
Benvinguts tots
en aquest pregó
de festa major,
que és l'inici oficial
protocolari de les nostres festes.
Té la paraula
el senyor Jaume Soler Martí,
president de l'associació AFAT,
associació de familiars
malalts d'Alzheimer,
que donarà lectura
al manifest del Dia Mundial
de l'Alzheimer.
És per això
que portem aquest llaç
de color verd.
Moltes gràcies,
senyor Jaume,
i a tota la seva associació.
Jaume Soler,
que està a punt de prendre la paraula.
Recordem també que l'acte
s'està fent en directe
a través de llenguatge,
de signes,
per a qui hi ha gent
amb deficiences
que pugui seguir-lo.
Escoltem, Jaume Soler.
Com a president de l'associació
de familiars
de malalts d'Alzheimer
de Tarragona,
vull agrair en primer lloc
a l'Ajuntament de Tarragona
i, en especial,
a la Conselleria d'Acció Social,
Polítiques d'Igualtat i Habitatge,
el fet de donar-nos
l'oportunitat d'intervenir
en una data tan assenyalada
per la ciutat de Tarragona,
com és l'inici
de les festes de Santa Tecla
i abans del pregó oficial,
i per tant seré breu.
La festivitat de la nostra patrona
coincideix casualment
amb la celebració
del Dia Mundial de l'Alzheimer.
Des del 21 de setembre de 1990
s'ha anat posant èmfasi
en consenciar la ciutadania
sobre què és la malaltia de l'Alzheimer
i l'abast de la potencial població afectada.
Tothom, sense distinció de raça,
sexe, posició social i o econòmica,
s'hi pot trobar afectat.
El Dia Mundial de l'Alzheimer
té com a principals objectius
el donar a conèixer la malaltia
i difondre informació,
el de sol·licitar el recolzament
i la solidaritat dels ciutadans no afectats
i el d'unir esforços
amb les autoritats sanitàries i governamentals.
Aquesta és una malaltia crònica
de lenta i llarga evolució
que comporta la dependència progressiva
de la persona que la pateix.
l'impacte econòmic sobre la societat,
malalts, família i centres de salut,
és considerable.
Cal remarcar que el 80% de les persones
que mateixen Alzheimer
o algun tipus de demència senil
són ateses a les pròpies llars
per a algun membre de la família
com a cuidador o cuidadora principal.
tasta que des de l'associació
valorem i els agraïm sincerament,
coneixedors com són del gran esforç
que suposa a les famílies
que s'hi veuen afectades.
Denunciem, però,
que a Tarragona hi ha una manca considerable
de residències.
La població en velleix.
Reconeixem com a associació
el suport que sempre hem rebut
de l'Ajuntament de Tarragona
al llarg d'aquests anys.
Instem a les administracions
a desplegar de forma activa
la llei de la dependència
i que aquesta sigui una prioritat
en les polítiques socials
avançant cap a una gestió descentralitzada
i assegurant transparència en la informació.
Això inclou l'increment de recursos assistencials
i d'atenció a les persones
per pal·liar les situacions
que viuen aquestes i les seves famílies,
sense oblidar la importància
que té el treball interdisciplinari
en l'abordatge d'aquesta patologia.
I finalment,
i aquest crec que és un desig compartit
per tothom,
estimuem a continuar investigant
amb el desig que en un futur no llunyà
els avenços científics i tècnics
possibilitin guarir,
o si més no,
mitigar els efectes que produeix l'Alzheimer.
Vull acabar el meu Parlament
amb el lema de la campanya d'enguany.
recorda,
hi ha esperança.
Moltes gràcies.
Aplaudiments per Jaume Soler,
que ha tancat el seu discurs
amb el lema de la campanya d'enguany
del Dia Internacional de la Lluita contra l'Alzheimer,
un discurs on ha fet èmfasi
en la manca de residències que hi ha
a la ciutat de Tarragona,
ha agraït el suport de l'Ajuntament
i ha instat a l'administració a desplegar
també la llei de la dependència.
Segueix l'acte a parlar de l'alcalde.
Aquest manifest Santa Tecla
té una component solidària important
i ho demostra la presència en aquest acte
de la vostra associació.
Saludo també l'alcalde de la Canonja,
el cronista oficial de la ciutat,
el comandant de Marina,
que està entre nosaltres
i a totes les autoritats,
presidents d'associacions,
membres d'associacions de Tarragona
i a tots els que representen
diversos col·lectius a la nostra ciutat.
mossèn Miquel Barberà també saludat.
Molt bona tarda.
Així com els habilitats nacionals
que esteu aquí entre nosaltres.
Té la paraula a continuació
el senyor Joan Andreu Torres i Sabater,
president de la delegació
del Tarragonès d'Òmnium Cultural,
que glossarà la figura
del senyor Josep Cendra i Navarro,
guardonat amb el Premi
al Balcó Tarragoní de l'any 2009.
Té la paraula.
S'aixeca el president d'Òmnium Cultural
per glossar com sentíem,
explicar-nos la figura
i el per què del Premi al Balcó
que ha recaigut en guany
sobre la figura de Josep Cendra.
Molt bona tarda.
Excelentíssim, senyor alcalde.
autoritats,
amigues i amics.
Òmnium Cultural del Tarragonès,
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona,
es complau en aquesta diada significativa
per la ciutat
i per tots els tarragonins i tarragonines,
atorgar el Premi al Balcó
al senyor Josep Cendra i Navarro
i nomenar-lo Tarragoní de l'any 2009.
Després que el jurat
hagués valorat els mèrits
que el fan mereixedor
amb escreix
d'aquest guardó.
Josep Cendra va néixer a Tarragona
el 1932,
on ha viscut sempre llevat dels anys 1939 i 1940,
quan a l'exili va viure refugiat
a la col·lònia suïs d'enfants espanyols
de l'Ot de Soà.
Està casat,
té quatre fills
i vuit nets.
En la seva tasca
del món associatiu tarragoní,
va presidir
la cooperativa obrera tarragonense
durant 25 anys,
evitant que fos absorbida
en diferents ocasions
pel sindicalisme vertical
del règim franquista,
que pretenia apoderar-se'n
a través d'educació i descanso.
Va convertir la cooperativa
en eixopluc
de moltes entitats culturals
i folclòriques
d'arrel catalana i tarragonina,
que no haurien pogut subsistir
sense el suport de la cooperativa,
entitat que també va rebre
el premi al Balcó l'any 2004.
Va presidir Càritas Diosessana
en un temps de canvi
en l'actuació d'aquesta institució
en la lluita per assolir
una major justícia social
sense oblidar la caritativa.
actitud difícil de ser ben vista
per les autoritats polítiques de l'època.
Càritas va crear una guarderia infantil
al barri de Torreforta.
Va fundar i acollir
el secretariado Gitano,
desenvolupant projectes a favor
d'aquesta comunitat
amb risc d'exclusió.
I va impulsar la creació d'un allar
que atengués els transauns de la ciutat.
També va presidir
el Patronat de Nostra Senyora de la Mercè,
institució creada
per ajudar els presos i les seves famílies,
tant en els seus processos judicials
com en el camp de la reinserció social.
De l'any 1969 al 1985
va presidir el Casal Tarragoní,
entitat en la qual també
Òmnium va otorgar el Premi al Balcó
l'any 2007.
Tarragona, en aquesta època, doncs,
va ser proclamada
Ciutat Pobilla de la Sardana
amb gran repercussió
a tot Catalunya.
Era l'any 1973.
Entre altres accions,
va inspirar i organitzar
un homenatge al nostre poeta
mossèn Cinto Verdaguer,
que va culminar en un monument
a la plaça que porta el seu nom
l'any 1976.
El 1971 forma part
d'un grup de socis d'Òmnium
que, en qualitat de promotors,
es constitueixen en delegació territorial,
presidida pel Josep Anton Baixeres.
Actuarà de president d'aquesta entitat
de l'any 1975 al 1978
sota la presidència d'Olga Chirinax.
En l'àmbit polític,
diputat del Congrés en les Corts Constituents
l'any 1977 i 1978,
fou secretari de la Comissió de Medi Ambient
i membre de diverses comissions legislatives,
per la qual cosa se li ha otorgar
l'òrden del mérito constitucional.
Pel seu grup parlamentari,
fou nomenat membre de la Comissió dels Vint,
que va redactar l'avantprojecte
de l'Estatut de Catalunya a SAU.
L'any 1979 fou elegir conseller municipal
i nomenat tinent alcalde de Sanitat i Medi Ambient
en el primer Ajuntament Democràtic de Tarragona,
impulsar l'enfortiment del laboratori municipal
que actuava en un estat bastant precari
i sense medis tècnics adequats
per a la seva activitat.
L'any 1992 fou designat com a primer delegat territorial
de governació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona
i coordinador de totes les delegacions
de les conselleries d'aquesta institució.
Elegit diputat al Parlament de Catalunya,
exercí de l'any 1984 al 1992,
fou oponent a la llei de la creació
de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Professionalment, director d'empresa
de tractaments fitosanitaris
en l'àmbit de la salut pública,
ramaderia i agricultura.
Va ser elegir president
de l'Associació Espanyola de Control de Plagues
amb seu a Madrid
de l'any 1975 a 1979.
Elegit representant espanyol
d'aquesta associació Europa
amb seu a Brussel·les
va assistir en diverses reunions
davant el Consell d'Europa
i en diversos països d'Amèrica.
Josep, la teva ha estat una trajectòria
de vida impossible de poder-se realitzar
si no està amarrada d'uns valors humans
i ciutadans
que et donen sentit i coherència
a les accions
i són punt de referència
per a les persones que t'envolten.
El teu treball silenciós
al capdavant de les associacions,
la teva lluita per dignificar
les persones més marginades
i maltractades de la societat,
els teus esforços
per desvallar els sentiments
de nació catalana
des del compromís polític
al servei de les persones,
tot mantenint-te fidel
al servei del país
que vols per a viure,
de la ciutat on vas néixer
i de la família que has educat
amb el suport imprescindible
de la teva muller, Alícia,
els teus fills,
la Maria Assumpció,
en Jordi Miquel,
la Maria del Mar
i el Josep Joaquim,
ara les seves esposes
i també els vuit nets
que segurament compliquen
i alegren la vida
al mateix temps.
Aquest, doncs,
és un gran llegat
que ens deixes.
En aquests moments finals
de les meves paraules,
què millor que els versos
d'un poeta,
sempre cerquem els versos
d'un poeta,
que resumeixin i corroborin
tot allò que s'ha exposat.
En el teu cas,
ho farem d'una altra manera.
Desmentirem els versos
d'en Miquel, Martí i Pol,
que ja ha preguntat abans
si et coneixia,
perquè si t'hagués conegut,
segur que no hagués escrit
aquests versos quan deia
Tot està per fer
i tot és possible.
No, no,
no tot està per fer.
Gràcies a tu,
hi ha molt de fet
i ho has fet possible
amb coratge i il·lusió.
Enhorabona
per a aquest guardó
merescut
en nom d'Òmnium
i de la ciutat de Tarragona
i que continuï
la festa major.
Enhorabona.
La sala de plens
aplaudint les paraules
de Joan Andreu Torres,
el president d'Òmnium Cultural,
que ara li farà
entrega lliurarà
el guardó
juntament amb l'alcalde
de Tarragoní de l'any
el Premi al Balcó
a Josep Cendra
i Navarro.
La sala de plens
de l'Ajuntament
s'ha aixecat
amb peu
aplaudint aquest reconeixement,
aquest home
que des del silenci,
des de la discreció,
va treballar
al capdavant
de diverses entitats
socials i culturals
de la ciutat de Tarragona
en temps difícils,
en temps de dictadura
i als inicis de la democràcia.
Josep Cendra i Navarro
és avui el protagonista
que ha rebut el Premi
al Balcó
al Tarragoní de l'any.
Ara mateix podrem
escoltar
les seves paraules
després d'aquest
reconeixement públic
d'Òmnium Cultural.
Escoltem, doncs,
el guardonat
Josep Cendra i Navarro.
El grandíssim senyor
arquivisbe,
honorable senyor
delegat del Govern,
president d'Òmnium Cultural,
autoritats,
consellers,
tarragonins,
amics i amigues.
En primer lloc,
moltes gràcies,
senyora Torres,
per la vostra generositat
emparant
tant al·lusiósos termes
al grusar la meva trajectòria
com a ciutadà.
Gràcies, també,
els membres del jurat
per la seva benevolència
escollint-me per rebre
aquest honroso guardó
i la Corporació Municipal
per acollir aquest acte
en aquest saló tan solemne.
Per mi,
buscar possibles mèrits
per mereixer
aquest entranyable guardó
em porta a remuntar
la memòria
a temps passats,
memòria
de la que gaudeixo
i per això
avui també vull
adherir-me
a la Diada Mundial
de l'Alzheimer
perquè és una de les coses
que ha de protegir
aquesta entitat.
Dic, doncs,
que l'època crucial
del meu capteniment públic
compromès
com a capdavanter
de diverses entitats
terragonines
es remunta
als anys 60 i 70
del segle passat.
Més que terragonir
de l'any 2009
hauria de ser
terragonir
de l'any 1960
o 1970.
És cert
que anys més tard,
advinguda la democràcia,
també vaig tenir
protagonisme polític,
però en aquest cas
no existeixen mèrits
per premiar-me,
perquè per mi
va ser un privilegi
poder servir obertament
els meus ideals
en plena llibertat democràtica.
En l'àmbit
de la cultura,
el que preteníem
fa 40 anys,
fa 50 anys,
era,
al cap i a la fi,
fer realitat
l'anel
de Ferran Soldevila,
terminent historiador,
que deia
que l'últim objecte
dels catalans
és fer de Catalunya
un poble normal,
un poble
de ciutadans
benvinguts
que estimin
i cultivin
la seva identitat.
la seva identitat pròpia,
tan arrelada
en la manera de ser
i de fer,
de vegades diferenciada
de d'altres
pobles veïns.
I voler fer això
en temps de dictadura
comportava
assumir
molts riscos
a nivell personal
i col·lectiu.
Com a ciutadà,
doncs,
he de sentir-me agraït
envers aquelles persones
que en temps difícils
van formar part
d'entitats
que agermanaven
sentiments i actituds
posant-los
al servei de Tarragona.
A tots ells,
els considero
meritors de rebre
aquest guardó,
el balcó,
que avui se m'ho atorga
simbòlicament a mi
i no cal dir-ho,
el rebo
com un gran honor,
com ho va ser
rebre aquí mateix
el nomenament
de fill
per dilecte
de Tarragona.
I acabo recordant,
com feia abans
el president d'Òmnium,
quan un grup
de ciutadans,
amb en Josep Anton Baixeres,
vam decidir crear
la delegació
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès.
No oblidem
que la llengua
és l'ànima
dels pobles
i el català
és l'ànima
del nostre poble,
és la part
capdalt
de la nostra cultura.
I en aquell temps
calia fer front
a moltes restriccions
en el seu ús,
tan escrit
com parlat,
perquè
se'ns imposaven
uns estaments
oficials
nodrits
d'intolerants
i d'intransigents
partidaris
de seguir
obligant-nos
a emparar
només
la llengua
de l'imperi.
Amics i companys
d'Òmnium Cultural,
sabem tots
que heu fet molt
per la cultura,
heu fet molt
per la llengua,
però lamentablement
us he de dir
que encara queda
molt per fer.
Acabo
agraint
a tots
vosaltres
l'assistència
a aquest acte
i també
agrair-vos
la paciència
que heu tingut
en escoltar-me.
Gràcies,
moltes gràcies.
Un emocionat
Josep Cendra
i Navarro
que acaba d'agrair
públicament
Òmnium Cultural
a l'Ajuntament de Tarragona
i als ciutadans
en general
aquest reconeixement
que ha rebut
aquesta tarda
en l'acte
previ
al pregó
de la festa
major de Tarragona.
Josep Cendra
està ara saludant
un per un
a l'arcabisbe,
el delegat
de la Generalitat
de Tarragona
de la Generalitat
i el delegat
de la Generalitat
de la Generalitat
de la Generalitat
de la Generalitat
del Consell
del Consell Comarcal
o de la Roca.
L'acte continua
a la sala de plens
amb l'alcalde de Tarragona
que està esperant
que Josep Cendra
torni al seu seient
per recuperar,
per reprendre
l'acte que segueix ara mateix.
Paraules.
Té la paraula
a continuació
la senyora
Rosa Maria
Rossell
que farà
la presentació
del pregoner
de les festes
que és
en Lluís Gabaldà,
músic,
cantant,
compositor
i membre
del Senat Tarragoní.
Com és habitual,
la regidora
Rosa Rossell
també glossarà
la figura
de personalitat
de Lluís Gabaldà
del Pregoner.
Benvingudes
autoritats,
senadors,
síndic,
tarragoní,
tarragoní de l'any,
cronista de la ciutat,
representants
de les ciutats germanes
de Vinyó,
Orleans,
Clagenfurt,
Estatfor,
Alguer,
Pompeia
i Pancebo.
Quan et toca
fer la presentació
i llegir
el currículum
del pregoner
de les nostres festes,
que a més
és senador
de la ciutat,
és mestre,
músic
i cantant
d'un grup conegut
ja només
a la nostra ciutat
sinó a l'estranger
i com diem
aquí a Tarragona,
a tot el món mundial
i a més
és amic,
la cosa,
la veritat
és que es complica
una mica
i et fa
un cert respecte
dir alguna cosa
que el millor
al senyor pregoner
no li ve gaire
de gust
que s'expliqui
encara que potser
a mi em faria
molta gràcia
de dir.
Així doncs,
vaig creure
que el millor
que podia fer
en aquest cas
era parlar
amb el pregoner
i dir-li
mira si us plau
passa'm unes quantes notes
amb el currículum
i a veure
què vols dir.
Per tant,
el currículum
que jo llegiré
avui del pregoner
diguem-ne
que és
collita
del senyor
Lluís Gabaldà
i una miqueta
de collita meva
així una mica
tot barrejadet
però
vostès em disculparan
doncs si es diu
alguna cosa
així que pot sonar
una mica
fora de to
però bé
si la diu ell
jo no faig res més
que llegir
ja sé que potser
ho podria explicar ell
però llavors
no tindria la gràcia
que ha de tindre
que tingui un presentador
que li llegeixi
el currículum
així doncs
començo
el senyor
Lluís Gabaldà i Roig
va néixer a Constantí
el dia 15 d'abril
del 1963
i com tots vostès saben
és cantant
compositor
del grup
Els Pets
fins aquí la meva feina
ara és ell
qui parla
per boca meva
a partir d'ara
doncs
el que llegiré
estrictament
és collita
del senyor
Lluís Gabaldà
i jo hi afegiré
alguna coseta
però bé
és ell
eh
qui parla
quan era petit
i tenia dos anys
i mig
la seva mare
el va ensenyar
a llegir
llavors
diu ell
em passejava
tota cofolla
per les botigues
a l'hora
d'anar a comprar
on jo llegia
les marques
dels productes
davant l'asturament
de les mares
del poble
que deien
ai mira el nen
de la Neus
ja sap llegir
des de llavors
em vaig crear
una imatge
de nen prodigi
que va fer fortuna
i em va perseguir
bastants anys
total
per acabar
fent de cantar
en dalt dels escenaris
el cert és
que en Lluís
va començar
a anar a l'escola
com tots els nens
de Constantí
a l'escola
del poble
i ell mateix
ens recorda
que per passar
després
al col·legi
Turó
on vaig sortir-ne
bastant bé
tenint en compte
la meva poca disposició
a combregar
en cap tipus
de doctrinament
i que després
vaig passar
a l'Institut Martí
Franquès
durant un any
molt intens
on vaig provar
de recuperar
tot el temps perdut
en una classe
on per cada noi
hi havia quatre noies
d'allà
vaig passar
a la Roviri Virgili
per fer
filologia
anglogermànica
tot vigilant
molt
a l'hora
de fer campanes
perquè mon pare
se li va acudir
al cap
de les seves belleses
de fer filosofia
a la mateixa
universitat
que jo
la diferència
és que ell
va treure
una matrícula
d'honor
a l'últim curs
i el seu pare
no
al sortir-ne
vaig muntar
una acadèmia
d'anglès
al carrer Pere Martell
que es deia
American School
tot i que els dos socis
eren un de Constantí
i l'altre de Salou
que malgrat ser
dues viles precioses
no estan pas
a l'estat d'UTA
a Tarragona
precisament
allà on tenia
l'escola
feia classes
amb arrecs
de tres anys
amb estresses
de casa
de 40
i a tota aquella
colla
de repetidors
compulsius
que havien d'anar
classes d'anglès
però el rau-rau
de la música
en Lluís ja el tenia
dins seu
des de feia molt de temps
ja composava
i feia música
al seu poble
el que ell en deia
el seu hobby
així doncs
de la seva escola
en va haver de plegar
perquè havia de ser un hobby
i es va convertir
quasi en una professió
i feia més campanes
a l'escola
on ell donava classes
que a la Universitat
Rovira i Virgili
em va sapia greu
diu
perquè m'encantava
fer de mestre
i res
em fa més content
que retrobar-me
amb ex-alumnes
que s'han fet grans
els pets
van fer
el primer disc
l'any 1989
però abans
en una maqueta
casolana
feta l'any 86
ja parlàvem
de Tarragona
deia la lletra
de la cançó
haig de ser a Tarragona
abans de les 10
no tinc suc a la vespa
i hauré d'anar-hi a peu
deia la cançó
que portava per títol
abans de les 10
Tarragona m'esborrona
va ser feta
a Massachusetts
a 23 graus sota 0
per això suposo
que estava esborronat
tot pensant en Tarragona
i la va escriure
tot esperant
que obrissin el forn
on treballava
il·legalment
fent dònuts
el rap del final
passa revista
a tot l'imaginari
emocional
que m'identifica
amb la ciutat
segons diu
el mateix Lluís
Tarragona
és també
el lloc
on torna content
a fer cançons
com la titulada
és l'hora de tornar a casa
i a la part alta
hi succeeixen
totes les històries
de la cançó
del balcó de casa
però com ens diu
ell mateix
de totes maneres
per mi
la cançó
que millor defineix
el meu vincle
amb la ciutat
és precisament
bon dia
la vella Montserrat
el cafeter
l'avi Josep
la peixatera
les veïnes
que un cop has passat
et critiquen
tota aquesta gent
és gent observada
a Tarragona
i l'espectacle
de la gent
és l'espectacle
dels tarragonins
fem ara però
un pas enrere
perquè cal que ens expliqui
que el primer concert
a Tarragona
el va fer a la Rambla
l'any 86
i l'any següent
el 1987
van fer un concert
per recollir peles
per al viatge
de fi de curs
a la nostra promissió
a la universitat
una part
la van cantar
com els pets
i l'altra
com no
eren
tefarts
i feien versions
amb anglès
amb la llengua aquesta
d'en William Shakespeare
un mes més tard
vam tocar
espolvets
jo amb barba
per primer i últim cop
i va ser molt bonic
perquè aquest era el bar
de referència
per molts tarragonins
jo puc donar-hi fe
perquè hi era
aquell dia
en aquest bar
ara
en aquest moment
és quan ell
torna dels Ussa
de fer dònuts
i es troba
amb un concert sorpresa
muntat pels amics
a la platja
tot cantant
menjar ballanes
i aquest concert
el van seguir
cancers
en el Flores Tropicana
en el Pupquit
que el Celsia
i a partir d'aquí
va continuar
tocant a la plaça
del Mercat
els tinglados
del Moll
i en molts altres
llocs de Catalunya
no va ser però
fins a l'any 1992
que va fer
la primera plaça
de la Font
un pèl tard
certament
i des de llavors
diu
n'hem fet cinc més
és a dir
Tarragona
és el lloc del món
on hem tocat
més vegades
ja que també
hem fet el Metropol
el Camp de Marc
i el Parc de la Ciutat
en un concert
amb focs d'artifici
al final
just quan va tornar
de viure a Anglaterra
i on va cantar
segons ens explica
és hora de tornar
a casa
i diu
ho diu ell
eh
no jo
em vaig emocionar
com un titot
i no vaig poder
acabar la cançó
aquest
segons ell
va ser un concert únic
però no ens enganyem
no va ser
l'únic concert
únic
d'en Lluís Gabaldà
perquè ara
fa bastants anys
un dia
va fer un concert
a Cardedeu
un mes de març
si no recordo malament
i en Lluís
estava cantant
una cançó
que no estava publicada
en cap disc
en aquell moment
i no sé si ara
l'has publicat
que la cançó
es deia
Silenci Criminal
estava cantant
les fans
estaven
bastant callades
perquè era una cançó
que no estava publicada
però de cop
en Lluís
se'n va adonar
que hi havia
una pobilla
d'ulls clars
morenassa
que li estava cantant
la cançó
i ell
va pensar
com pot ser
que aquesta noia
conegui aquesta cançó
que jo no he publicat
i quan va acabar
el concert
la va buscar
i li van a preguntar
que com és
que sabia cantar
una cançó
que ell no havia publicat
jo no sé què es van dir
però a partir d'aquí
van ser parella
i al cap d'uns quants anys
va néixer un marrec
que es diu Lluc
en aquell temps
el Lluís
es va estrenar
com a pare primerenc
modern
implicat
i desbordat
d'aquest marrec
que ara deu estar
per aquí corrent
no sé si el veig
o ja ha marxat
en aquest període
és quan el Lluís Gabaldà
escriu un llibre
de títol
Estic prenyat
un llibre
que parla
dels homes
toca panxes
de les dones
explica parts
del nen
que no dorm
de la son
que té el pare
dels amics
amb fills
dels amics
que no entenen
vaja
un llibre
que fa riure
els pre-pares
els pares
que s'acaben
d'estrenar
i aquells
que s'ho miren
de lluny
també en aquest període
són les seves
col·laboracions
amb Catalunya Ràdio
en el programa
Eduqueu les criatures
paradoxes d'un pare
perplecs
i en TV3
en el programa
Qui els va parir
els tarragonins
a en Lluís Gabaldà
li hem d'agrair
moltes coses
el programa
El paisatge favorit
de Catalunya
on Tarragona
va ser l'única capital
que va arribar
a la final
la música
dels tarragonins
que sigui
senador de la ciutat
que ens regali
la seva música
però sobretot
li hem d'agrair
que sigui amic
dels seus amics
i que estimi
i porti
Tarragona al cor
amb tots vostès
doncs
el pare
el mestre
el músic
i cantant
el nostre senador
Lluís Gabaldà
Molt aplaudida
també aquesta introducció
a la vida
obra
treball
de Lluís Gabaldà
que ara
s'abraça
amb la tinent
d'alcalde
Rosa Rossell
que sentia
embolossava
la seva figura
amb una imatge
la del seu fill
Lluc
dormint
entre el públic
a la sala
de l'alcalde
continua dormint
mentre parla
el pregoner
estimats
conciutadans
si fos un pregoner
com Déu mana
hauria d'encetar
aquest pregó
dient que és
un honor
i un motiu
de gran satisfacció
haver estat escollit
pregoner
de les festes
de la meva ciutat
sé que ho hauria de fer
però què voleu
que us digui
em costa
em costa una miqueta
de dir-ho
primer
perquè això del motiu
de gran satisfacció
em sona
a discurs
de rei
borbó
cosa que com
ja us podeu imaginar
em fa una miqueta
d'angúnia
i segon
perquè si ho digués
diria la veritat
i tant
però no la diria tota
total
que no és que us vulgui
aixafar la guitarra
però fa dies
que tinc un neguit
tinc un rau rau
que no em deixa dormir
tranquil
un dubte existencial
que us vull plantejar
i si resulta
que no sóc
un pregoner
com Déu mana
ai sí
autoritats
i conciutadans
em fa l'efecte
que no ho sóc
no ho sóc
perquè per norma general
qui fa el pregó
s'ha de trencar
les banyes
per trobar un vincle
entre la ciutat
i ell
a mi
vesperon
això no em passa
i és que
una altra cosa no
però connectat
el que es diu connectat
un servidor
ho està des de fa
una pila d'anys
ho estic
des de ben petit
quan tocava ferro
amb els pares
i les meves germanetes
els diumenges al matí
i ja de gran
quan vaig llogar
amb la meva xicota
el primer pis
de 25 metres quadrats
al carrer Trinquet Vell
d'amagat de la mare
per no disgustar-la
ho estic
des de fa 15 anys
quan els pets
vam encarregar
al Sastre Ambrós
que ens fes
unes americanes
de la bandera
de Tarragona
per passejar-les
amb la xuleria
que ens caracteritza
per tots els països catalans
ho estic
perquè durant tots aquests anys
he fet
religiosament
tot el que fa
un tarragoní
com cal
he anat a fer
la mona
al pont del diable
i a missa
el llorito
i he fet campana
a l'insti
per anar a fer
futbolins
al bar La Joia
he fet un vermut
al motoclub
tot repassant
de dalt i baix
l'anatomia
insuperable
de la dona
tarragonina
he comprat
un braç de gitano
els diumenges
al rebessó
i he fet
un rabo de toro
al tòfol
per no parlar
dels suquets de peix
del barquet
arrossos del serrallo
o el menú
degustació de la cu
i sobretot
he fet festa major
he fet festa major
com només
un tarragoní
sap fer-la
apassionadament
com si fos
l'última
assaborint
amb tota l'ànima
cada acte
cada espectacle
barrejant-me
en aquesta eufòria
col·lectiva
que fa bullir
la ciutat
i la fa
bategar
el ritme
del nostre cor
accelerat
bé
i per què no dir-ho
amb permís
del senyor
que visva
alguna mamadeta
per la festa major
també he caigut
com a tothom
vaja
suposo que és una cosa
normal
no?
i ja que m'estic
confessant
també he de dir
que he fet
el peregrinatge
nocturn
de cap de setmana
que tot pel a canyes
com cal
ha de seguir
per fer-se home
sí
jo també
m'he passat
moltes hores
intentant
menjar-me un torrat
enmig
la nit tarragonina
descobrint
a les tantes
que l'únic torrat
que quedava
era jo
com sempre
des dels polvets
i els poetes
passant pel tocant
i el cocodrulo
de l'estrella
i la flora estropicana
fins a arribar
al cero
i al cau
ai sí
quins records
ah
i he acabat
com tothom
o gairebé tothom
sortint del tòtem
de quatre potes
que això
gairebé
fa més tarragoní
que l'espineta
en caragulins
és o no?
que per cert
ara que miro
em fa gràcia
perquè
em sembla recordar
borrosament
que algun regidor
me feia companyia
però
no diré noms
perquè
sóc una persona
molt discreta
tot això
ja fa temps
que no ho faig
i ja m'està bé
perquè el meu cos
sexy
però escanyolit
m'ho agraeix
i molt
i a més
perquè ara
per sentir-me
tarragoní
no em cal
sortir al carrer
i és que
a casa meva
tinc un tros
de pelacanyes
químicament pur
rondinaire
i trapella
amb unes ganes
de juerga
i de quechundeio
que no es poden aguantar
un
que cada dia
del món
em demana
d'anar
a la casa
de la festa
i que m'examina
després
a veure si sé
els noms
de tots els components
del seguici
tots
i que em fot
de cara a la paret
si confong la víbria
amb l'àguil
amb l'àliga
o el nanocapità
i el nano pagès
un tarragoní
tan convençut
tant
que ha aconseguit
el que mai a la vida
m'hagués imaginat
que la cançó
més popular
i repetida
de casa meva
sigui
un pas doble
veu-lo
veu-lo
veu-lo home
veu-lo que em té rebentat
l'emperitor
rogui
em té rebentat
home
tot l'údia
ai sí
quina enveja
ser d'aquells pregoners
que fan cap
el dia del pregó
escudellen
i se'n tornen
i se'n tornen cap
al seu poble
sense saber
si ha agradat
o no
jo no amics
jo Tarragona
la porto
tatuada al front
per això
el tinc tan gran
tant
que no tinc
més remei
que assumir
que els ulls
i les orelles
de la gent
vagi on vagi
per sempre més
seré el noi
el qual
Tarragona
l'esborrona
és així
no hi puc
fer res més
tant és que reivindiqui
que la frase
no és meva
o que la cançó
la vam fer mitges
o que Constantina
me'n feia patir
sóc el de Tarragona
m'esborrona
i no passa un dia
en què alguna padrina
no m'ho recordi
pel carrer
d'aquí ve
que no em consideri
un pregoner com cal
i que em costi tant dir
que ser-ho en guany
és un motiu
de satisfacció
i és que
més que satisfacció
que la tinc
i molta
el que tinc
és una càrrega
de responsabilitat
que el meu cos
sexy
però escanyolit
amb prou feines
pot suportar
i és que porto
21 dies
provant d'amagar-me
però què coi
és impossible
a cada cantonada
em trobo
un conciutadà
que té claríssim
de què he de parlar avui
nen
ve si parles
de la caca del colom
nen
hauries de parlar
de l'AVE
i del corredor
del Mediterrani
nen
a veure si parles
dels horaris
dels bars
o el pitjor de tot
aquell
que et troba
i mirant-te fixament
als ulls
et diu
nen
fes-ho bé
que t'agafa un
canguelis
que t'amagaria
sota el llit
fins i tot
mon pare
em va trucar
i em va dir
nen
podries explicar
que els primers
de tenir
el braç
de Santa Tecla
vam ser
naltros
els de Constantí
que jo vaig dir
pare
vols dir que cal
remenar més
el pobre braç
de Santa Tecla
que el que ja té
uns quants anys
deixem-lo tranquil
home
i és que
desenganyem-nos
cada tarragoní
té el seu pregó
al cap
i la majoria
d'aquests pregons
estan plens
de greuges
reivindicacions
i queixes
perquè un pel a canyes
com cal
serà rondinaire
o no serà
això sí que ho tenim
els tarragonins
tenim una tendència
natural
i sempre donarà
el senyor
el arquivisbe
trobar-ho tot
cagat i pixat
potser per això
i perquè a més
sóc el noi
del Tarragona
més borrona
em sembla que
molta gent
espera de mi
que ompli aquest pregó
de queixes
i de reivindicacions
que parli
de que passen els anys
però les mancances
de la nostra ciutat
són gairebé
les mateixes
que denunciï
que a nivell cultural
estiguem encara
a anys llum
de pobles
i ciutats
amb unes possibilitats
teòricament menors
que Tarragona
és un lloc
on costa massa
expulsar-hi la caspa
i la carrinclonaria
enquistada
de tants
i tants anys
una capital
on la gent jove
sembla
que fa nosa
a tot arreu
fins i tot
els pubs
que mira que té mèrit
eh
que aquesta ciutat
és un indret
on les avantguardes
els nous talents
i les ganes
d'innovar
xoquen sempre
o gairebé
sempre
amb un mur
d'incomprensió
que les fa fugir
cap a terres
més acollidores
que Tarragona
la cultura en general
i la música en directe
en particular
està mal vista
i perseguida
que vivim en un lloc
que per la festa major
bull de vida
i esdeveniments
però que entre
una santa tecla
i l'altra
es transforma
en un desert
cultural
un territori
gairebé
erm
malgrat els intents
dels quatre
dinamitzadors
que dia
rere dia
es troben
sempre
amb tantes
pegues
burocràtiques
que el miracle
és que no hagin
decidit
com tants
i tants
d'altres
fotre el camp
d'una punyetera
vegada
el que passa
però
és que si només
dic això
tampoc seria honest
amb mi mateix
i és que
malgrat
totes les mancances
abans esmentades
i moltes altres
que segur
que m'he deixat
Tarragona
també és
almenys
als meus ulls
un lloc
engrescador
un indret
amb un potencial
tan immens
que malgrat
la crua realitat
costa no pensar
que tard aviat
ha de canviar
i a més
estic convençut
que aquest canvi
no ha de tenir gaire
especialment
sortint al carrer
i copsant
la quantitat
de talent
que s'amaga
entre els tarragonins
anònims
gent
que no s'instal·la
en la queixa fàcil
sinó que treballen
diàriament
per canviar la ciutat
gent
els quals
no els cal ser senadors
per bullir d'idees
i projectes
que facin de la nostra ciutat
el que tots
voldríem que fos
jo
sincerament
vull pensar que sí
per això
tot i que
com a bon tarragoní
sóc rondinaire de mena
avui
que faig el pregó
no tinc ganes
de trobar-ho tot
cagat i pixat
potser serà
perquè sóc incapaç
de ser objectiu
amb aquesta ciutat
fa tants anys
que la tinc
injectada a les venes
que fins i tot
enyoro la patroquímica
quan sóc fora
i el pitjor de tot
és que si m'ho preguntéssiu
em costaria dir-vos
per què em té tan enganxat
podria dir-vos
que és
perquè és una ciutat
feta a la mesura humana
ni massa gran
ni massa petita
com si l'haguessin creat
expressament
per poder conjugar
un verb
que cada cop
costa més
de fer servir
badar
sí, badar
fer de badoc
passejar
xinutxano
estirar les cames
que deien abans
ja sigui de bon matí
pels carrerons
de la part alta
o abans de dinar
rambla amunt
fins a tocar ferro
o mitja tarda
al serrallo
just quan tornen
els pescadors
o a la platja
de la Rebassada
al capvespre
ara al setembre
quan torna
a ser només nostra
i es poden veure
les parelles
com festegen
i tots sentint
l'olor del mar
intuir
que el món
no és tan complicat
com ens volen
fer creure
podria dir-vos
que és una ciutat
on es menja bé
i on es veu bé
que hi ha bona teca
i bon mam
per entendre'ns
o també podria dir-vos
o parlar-vos
durant hores
de la llum
de Tarragona
aquesta claror
diàfana
que il·lumina
descarada
l'espectacle
quotidià de la gent
aquest sol
tan insolent
que ningú
no ha demanat
però que treu
els millors colors
de cada pedra
de cada núvol
i de cada rostre
us ho podria dir
però no ho faré
i no per presa
no
sinó perquè em sembla
que tot això
ho sabeu tan bé
com jo
teniu la sort
de comprovar-ho
cada dia
cada sant dia
que us lleveu
mort de son
plens de llaganyes
i comproveu
fascinats
com des de l'altre costat
de la finestra
la ciutat
us crida
silenciosament
amb un dia radiant
esplèndid
que sembla que us digui
desperta dur
m'ilega
que fora hi ha un bon dia
que t'està esperant
i a més a més
em temo que tot això
que us he dit
malgrat ser veritat
no és el motiu principal
de l'atracció fatal
que em provoca
la meva ciutat
i és que
el motiu principal
que tingui tan clar
que jo
ja he trobat
el meu lloc en el món
per viure
i per conviure
és
la gent
sí
xiquets i xiquetes
el patrimoni
més universal
de Tarragona
no és
l'amfiteatre
ni la muralla
ni el mèdol
ni tan sols
el nàstic
el patrimoni
més universal
de la meva ciutat
són els tarragonins
sou vosaltres
i és que
els tarragonins
i les tarragonines
potser sí que som
rondinaires
i poques soltes
i tenim certa tendència
a trobar-ho tot cagat i pixat
però un tarragoní
també és una persona franca
riallera
i vital
prou assenyat
per anar a la processó
o a buscar
l'aigua de Sant Magí
però prou arreuixat
per pujar
amb un tres de nou
o ballar
sota del foc
amb l'única protecció
de la seva voluntat
tossuda
el tarragoní
és una persona
per damunt de tot
sàvia
amb la saviesa
que et dona
no pas tenir molts títols
sinó entendre la vida
tal com és
perquè el tarragoní
sap
sense haver-ho estudiat
enlloc
que la felicitat
està plena
de petits moments
que s'han d'assaborir
poc a poc
per això
aquí la gent
no té pressa
per anar enlloc
aquí
qualsevol encàrrec
pot trigar
el doble de temps
del que tenies calculat
perquè a Tarragona
tots ens coneixem
tots
i és bastant segur
que a mig camí
et trobis
algun conegut
algú aquest que et convidi
a fer una canya
o un tallat
o un vermutet
i et faci deixar
per més tard
allò que suposadament
era tan important
fixeu-vos
fixeu-vos
si som de savis
els pelacanyes
que fem la festa major
no a bo de l'estiu
com tothom
sinó ara
al final de setembre
perquè sabem
que ara és
quan més cal
quan més
ho necessitem
perquè copsem
que res millor
que una festa major
per ajudar
a que els dies
de tornada a la feina
es facin
menys feixucs
i costaruts
sí
vull dir-ho
clar i català
m'estimo Tarragona
perquè els tarragonins
m'ensenyen
cada dia
a mi
que vaig tot el sant dia
amoïnat
i pensant en les moceranyes
el que és realment
importar
el contacte humà
preguntar
com estem avui
compartir amb la gent
que aprecies
els bons moments
i els que no ho són tant
ocupar-se
i preocupar-se
dels que t'envolten
ni que només
siguin uns breus moments
a la peixateria
mentre decideixes
si avui fas llobarro
o lluç per dinar
és per això
que acabo
aquest pregó
diem-vos
que sí
que és un motiu
de gran satisfacció
i d'orgull
ser l'encarregat
de fer el pregó
d'enguany
i tant que ho és
però que tot
escrivint aquest pregó
m'he adonat
que encara
hi ha una cosa
que m'omple més d'orgull
que fer el pregó
viure aquí
ser un de vosaltres
sentir-me
en definitiva
una cosa
tan senzilla
i alhora
tan important
sentir-me
tarragoní
moltes gràcies

Aplaudiments que continuen pel pregó de Lluís Gabaldà.
Ha durat 18 minuts el discurs del solista dels Pets,
el pregoner d'enguany.
Parla ara l'alcalde, Josep Fèlix Vallès.
Dic això perquè sé que, i per això li agraeixo molt, molt, molt,
i molt, i molt, que hagi acceptat fer aquest pregó,
perquè li va costar dir que sí, per moltes raons,
perquè això no és el seu, el seu és cantar, o fer de pare,
o fer d'espós, o caminar, o badar, o fer el vermutet,
però no fer pregons, i perquè a més a més està en ple procés creatiu.
I, en fi, la conversa que vam tenir va ser llargueta i amb molts silencis,
jo, en fi, per tant, t'agraeixo molt, de veritat, que hagis fet aquest enorme esforç.
No ho he passat gens malament.
Quan sortíem de la roda de premsa, dius, potser em passaré una mica,
no ho he passat gens malament.
Evidentment, inclús la crítica, Lluís, ens ajuda molt.
Ens ajuda molt perquè la part de crítica que has fet és absolutament certa.
I és, no sé si l'única, però, de les assignatures pendents a la nostra ciutat.
Per tant, inclús en la crítica l'encertes.
Dir que et vull agrair, personalment, però estic segur que ho faig en nom dels milers de tarragonins
que segueixen aquest pregó, et vull agrair l'esforç que has fet per portar la ciutat de Tarragona arreu
amb orgull, amb passió, amb descaro, com deies tu també,
amb aquelles americanes de la bandera de Tarragona,
que tant van fer furor en tots els concerts,
i que hagis fet aquest esforç també en totes les ocasions que has tingut,
en situacions difícils, com els paisatges de TV3 que va arribar a Tarragona altíssima,
per meris propis, però també d'aquell que la defensava davant de tot un país.
Per tant, moltíssimes gràcies, agraeixo moltíssim el que has fet
i també t'agraeixo el concert de l'altre dia, que va ser la Pere.
Veure tres generacions a la plaça de la Font Plena, de gom a gom,
cantant pràcticament a l'uníson les cançons dels Pets.
Moltíssimes gràcies i felicitats.
Senyor Josep Cendra, felicitats per aquest guardó tan merescut,
merescudíssim i tots els superlatius que li volem pujar al darrere.
En Josep Cendra és una persona que es fa estimar la seva bonomia,
la seva passió per la nació catalana, compartida amb tots nosaltres,
el seu catalanisme, però sobretot el seu tarragonisme,
són senyals indelebles que respires cada dia, cada hora i en cada gest.
I això ho has fet en moments més agraïts,
quan vas tenir instruments a la teva mà,
com quan eres delegat del govern, el primer delegat del govern, per cert,
o en moments més complicats, en els anys 60, anys 70,
quan la teva tasca al capdavant d'entitats tarragonines,
catalanistes, compromeses, no era tan fàcil.
Jo no em considero un amic teu des del punt de vista de tracte directe,
però sí que hi veig amb tu un amic, i ho saps, de fa molts anys t'ho dic,
i tant de bo tinguéssim molts amics així.
vull aprofitar també per saludar la teva família,
els teus fills i la teva esposa, que sempre t'acompanya,
i que per molts anys que puguis disfrutar d'aquestes rambles,
d'aquests passejos, d'aquesta Tarragona que tant estimes i estimaràs.
Moltes gràcies.
Bé, l'alegria inunda aquests dies als carrers de la nostra ciutat, de Tarragona.
Indicador òptim de les ganes de viure, de l'optimisme i de l'autoestima dels tarragonins.
Ciutadans que s'identifiquen amb el més gran de la nostra història,
la cultura i el tarannà mediterrani dels fills dels escipions.
Som en un període de crisi,
però això no ens impedeix que visquem amb joia els dies dedicats a la nostra patrona màrtir.
Vivim les festes més participatives i intenses de la història,
d'ençà de la recuperació festiva que es feu ara fa uns 30 anys.
Però el xivarri festiu no ens ha fet oblidar el sentit solidari del nostre poble.
Sempre disposat a donar el millor d'ell mateix,
com ho ha demostrat en el rècord de la Marató de la Donació de Sang,
amb més de 800 donacions de sang espontànies,
o amb actes de la festa per tothom,
pensant en els discapacitats,
o en el braç de Santa Tecla per a nens celíacs,
o amb el manifest que avui mateix hem fet
per la malaltia de l'Alzheimer en aquest acte.
En aquest sentit, cal valorar el mestratge
que ha de fer sobre nosaltres la vida generosa de Santa Tecla.
Una societat que pensa en aquells que més ens necessiten
és madura, sana i imbatible
per proposar-se tot allò que es plantegi per difícil que sigui.
És per això que optem a la capitalitat cultural europea
i als jocs mediterranis,
amb confiança i amb treball ben fet.
Tarragona va fer tremolar Catalunya el passat dia 10,
i Catalunya se sentirà i se sent orgullosa de Tarragona.
Catalunya reconeix i encara reconeixerà més
Tarragona com a gran capital catalana.
Ningú té dret a dubtar de la nostra capitalitat
i la defensarem,
que ningú ho dubti fins les darreres conseqüències.
Vull aprofitar per felicitar els nens i nenes de la ciutat
que han fet possible que el club dels tarragonins
superi ja els 6.000 socis,
socis, nens i nenes,
enamorats de la nina d'Ibori.
Les ciutats són les persones.
És ara el moment de recordar
els perpetuadors de les festes
com Salvador Fa, dissortadament,
traspassat,
o en Carles Llorac.
Dos grans tarragonins
que juntament amb gent com Pitu Rovira,
Alfred Fort i altres
van fer possible que es recuperés
a principis dels anys 80
la festa impressionant i orgullosa
que ara celebrem
i que és envejada arreu.
Seguim l'estela marcada
per aquests tarragonins
i contaminem,
com ells ho han fet i ho fan,
totes les futures generacions
d'un tarragonisme imparable,
generós, orgullós i potent.
Permeteu que acabi
amb unes estrofes
d'una cançó dels Pets
en honor al nostre pregonent,
que diuen
«Vine a la festa
i tindrem de tot».
Em salto els dos següents versets.
Ja els diràs tu, si cal.
serà una gran festa.
No em diguis que no.
No inventis excuses,
que ens coneixem prou.
Us demano un darrer esforç.
Crideu a mi
«Visca Santa Tecla!»
«Visca Tarragona!»
I ara
té la paraula el senyor
que visbe
per acabar aquest acte
com que ha de ser tradicional.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies,
senyor alcalde.
Un saludo
molt particular
a tots vosaltres.
Permís,
un honor
i
em fa sempre una mica
de vergonya
que el calde diu
que hi ha una tradició
que el senyor
que visbe
de concloure
aquest acte.
Ho faig,
penso que em fareu caminar
menys que
Sant Magí
i per tant
és una més fàcil.
Veure,
diria que Santa Tecla,
aquella noia
que sentint a Sant Pau
es va convertir
a icònic
i que tenim
per nosaltres
unes reminiscències
tan fortes
i que ens porta
cada any
a celebrar
amb tanta alegria
aquesta festa.
Escoltant,
el Lluís
feia una enveja
molt gran
això de ser
tarragoní,
de veritat,
de sentir-me
més tarragoní
després ja
de cinc anys
d'estar entre vosaltres
i per tant
començar a celebrar
aquesta sisena vegada
la festa
de Santa Tecla
que per mi
és imborrable
i
aquell ofici
al matí
portant el braç
de Santa Tecla
emocionant
us puc dir
que de veritat
que en aquell moment
sento una emoció
molt, molt particular
i després
a la processó
de la tarda
veient
els nens petits
tothom allí
veient els pares
que porten
la canalla
petita
i per mi
és de veritat
és una festa
entranyable
que m'omple el cor
d'alegria
i em fa pregar
per vosaltres
i perquè aquesta festa
de veritat
sigui una festa
de tots nosaltres
i que ens posem a dintre
també d'alguna manera
d'aquells nostres
abans passats
que vam portar
al braç
de Santa Tecla
i que durant
tants segles
han conservat
el seu amor
us puc dir només
que estem preparant
un congrés
igual que vam fer
el de Sant Pau
i Santa Tecla
i el Sant Pau
i fructuós
l'any passat
d'aquí dos anys
si Déu vol
farem un gran congrés
sobre Santa Tecla
i d'alguna manera
voldríem
aprofundir
en aquest coneixement
i també
amb les arrels
que Tarragona té
la devoció
que té
aquesta santa
tan estimada
per tant
només
us desitjo
a tots vosaltres
que passeu
unes bones festes
i moltes gràcies
a tots vosaltres
una felicitació
molt particular
al senyor
Cendra
i també
Lluís
pel teu pregó
que de veritat
m'ha agradat moltíssim
t'ho puc dir de cor
i no t'has passat
en cap moment
no tinguis cap d'això
al contrari
jo pensava
que estaries més
d'això
però bé
cantarem les cançons
teves
i les disfrutarem
com d'això
enhorabona a tots
i endavant
i bona festa
les 7 i 10 minuts
es dona per conclòs
l'acte a l'interior
de l'Ajuntament de Tarragona
i corredisses
els protagonistes
de l'alcalde
i del pregoner
perquè ràpidament
han de sortir
al balcó
de l'Ajuntament
de Tarragona
i doncs
donar el pas
al toc de pregó
que a càrrec
de les dues
trompetes
del Consell Municipal
el Josep Maria Gual
el Javi Torné
són els trompeters
que donaran
aquest toc
de pregó
anunciaran
l'aparició
de la senyera
de la ciutat
escortada pels massers
i els llançaran
les 21 salves
dels morterets
des del campanar
de la catedral
hi haurà
el repic
general
de campanes
que podran seguir
també
en directe
a través
de la sintonia
de Tarragona
ràdio
un acte
que ha anat
més ràpid
més lent
del que en principi
es preveia
ha durat
més d'una hora
i per tant
aquestes corredisses
com deien
a les portes
de l'Ajuntament
de Tarragona
de la sala
de plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
per donar pas
a aquest acte
que es farà ja
des del balcó
de l'Ajuntament
escoltem
el primer toc
de les dues trompetes
del Consell Municipal
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament
i la llum
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament
de l'Ajuntament
Aplaudiments
a la gent
especialment
de la plaça
de la Font
que han pogut
seguir en directe
aquest pregó
de la festa
major
era el primer toc de les trompetes municipals,
escoltarem el segon abans de la tronada
que donarà l'inici oficial al tramfort
a la festa major de Tarragona.
Molta gent que s'ha quedat a l'interior de la sala de plens
que no ha pogut accedir a l'exterior
per poder comprovar com es donava aquest tret de sortida,
aquest ràpid general, sonen per segona vegada les trompetes.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
º municipal.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i Lluís Gabaldà, ja estan començant tots dos junts
a unejar l'antiga bandera del municipi de la ciutat de Tarragona.
Estan fent aquest moviment de la bandera,
tots dos, cadascun, estan acompanyant-se mútuament
i tota la plaça de la Font pendents d'aquest moviment de bandera
que donarà, com sentíem, el punt de partida,
el toque de pregó seguidament.
L'alcalde, que agafa també el micro, el sentim.
Visca la festa major i han posat, visca Catalunya lliure, també.
Visca Catalunya lliure.
El paragoner Lluís Gabaldà, parlant per la gent que ha seguit l'acte
des de la plaça de la Font, insistim que en guany s'ha fet per primera vegada
oberta al públic, s'ha pogut seguir en directe des de la plaça de la Font.
Molta gent des de les 6 de la tarda esperant aquest acte
que han pogut escoltar i seguir en directe, com dient,
des de la plaça de la Font.
Es llança ja la tronada de les festes.
i la torta de la Font.
Permu down al públic...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...


...
...







...


...




...











...
...












...
...






...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
Ràdio de la Tec, la televisió.
Doncs tanquem aquí aquesta retransmissió,
una retransmissió que podran tornar a seguir repetida,
podran tornar a escoltar de manera repetida
aquesta nit a partir de dos quarts de d'onze
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Bona festa major, adeu-siau.
Tarragona Ràdio és la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio