Tres minuts, un quart de dues de la tarda.
Us dèiem que tancaríem el programa d'avui
des de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona,
però no des d'una vessant mèdica,
sinó des d'una vessant solidària oberta
que se centra en diferents activitats.
En aquestes festes de Nadal en parlarem immediatament,
però de fet aquesta tasca es fa d'una manera continuada
al llarg de tot l'any en el mateix centre,
però també amb les diferents línies de cooperació internacional
que té l'hospital.
Ens acompanya per parlar-ne de tot plegat
la responsable de comunicació, Montse Salvador.
Montse, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda.
Saludem Maria Montiagudo, és la responsable de la Ciberaula,
també cooperant a Guatemala.
Maria, molt bon dia.
Bon dia.
I saludem la Carmen Canturri.
Bon dia, Carmen.
Hola, bon dia.
Ella és treballadora de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona
i voluntària perquè sempre que hi ha moment
de col·laborar en qualsevol acció que pugui dinamitzar l'hospital,
trobarem la Carmen, no?
Sí, sí.
Allà estàs.
I en guany, doncs bé, heu preparat tot un seguit d'activitats per Nadal,
que en tot cas les detallarem perquè en són moltes.
però fem una miqueta, doncs, ubicar els llibres.
Diu, va, escolta, a l'hospital anem al metge,
ens ingressen, estem malalts,
ara que m'oblinin de tanta cosa.
No, s'agraeix moltíssim tota aquesta activitat.
Sí, sí.
Clar, perquè els dies de Nadal,
nosaltres vivim immersos en les festes i al carrer,
però, clar, hi ha un col·lectiu important de ciutadans
que estan malalts,
que per diferents circumstàncies estan en un hospital
i que es queden una mica aïllats d'aquest món
i que, a més, són dies que es viuen com amb tristesa, no?,
quan estàs ingressat.
Estem tubets.
Estem tubets.
Ja de natural, estem tubets i estem ingressats ja.
Qualsevol cosa que et facin s'agraeix molt,
estàs molt receptiu,
tant grans com petits.
I al llarg de l'any,
també qualsevol cosa que es faci,
la gent està molt receptiva
que se'ls facin activitats.
Clar, i també vosaltres,
quan feu activitats,
intenteu coordinar-les,
que totes estiguin entrellaçades
per donar més fruit de tot aquest esforç que feu.
D'una banda, importantíssim,
n'hem parlat d'altres vegades,
tampoc no ens entendrem,
estendrem ara,
és tota la línia de treball
de cooperació internacional
que feu des de l'hospital.
Hi ha moltes persones que treballen
i en el seu temps lliure,
amb vacances, fins i tot,
doncs dediquen unes hores
i la seva expertesa
a treballar en projectes fora d'aquí.
Hi havia, històricament,
molts professionals de la casa
que feien a títol individual
o adherits a alguna organització
projectes solidaris
a nivell internacional
i el paper que fa en aquest cas
la Maria Montiagudo
és des de l'espai de la Fiberaula,
que és un espai d'oci,
de trobada, de cooperació,
és coordinar
totes aquestes accions
per estalviar una mica d'energia,
que no tothom vagi per lliure,
sinó coordinar una mica
aquests treballs
i dirigir-los
i encaminar-los
i la veritat és que
s'estan lluint més,
les coses organitzades
llueixen més.
Sí, perquè, de fet,
aquest terme a Ciberaula
lligada a l'Hospital Joan XXIII
de Tarragona
ha assolit una certa notorietat
en els darrers temps
perquè és molt activa,
perquè, afortunadament,
els mitjans se'n fan ressò
perquè feu jornades,
de les conferències trobades temàtiques.
Quan heu de parlar
del món de la diabetis,
parleu de la diabetis,
però si heu de parlar
d'un projecte de Guatemala,
també ho feu.
És un espai
que pot acollir
moltes vessants de l'hospital
o extrahospitalàries,
en aquest cas.
Sí, sí, así es.
La Ciberaula
el que pretende
és intentar
conservar
els valors
que tenim
a nivell de solidaritat,
de socialització
del medi hospitalari,
intentar també
que pacients
veien que també
en el medi hospitalari
se poden encontrar
espacios
para...
lo mismo para distraerse
como para compartir,
como para informarse,
como para aprender,
como para distraerse
y escuchar música
en directo,
que hacemos unas...
los sábados por la tarde,
muchos sábados
hacemos música en directo,
como una terapia,
¿no?
Y, bueno,
resulta
bastante
agradable.
muchos de los pacientes
manifiestan
cuando les hemos preguntado
qué ha significado
para usted
esta experiencia
que ha tenido
dentro de este espacio
que ha estado usted
ingresado,
los momentos
que ha tenido
aquí en la Ciberaula,
en la que ha participado
de las actividades
y algunas personas
han dicho
esto
es como un mimo,
lo entendemos
como un cariño,
como una caricia
dentro de
un contexto
en que se le suele
ser bastante agresivo.
Home,
tots ho sabem,
això,
a aquestes alçades,
que la recuperació
d'un pacient
té molt a veure,
lògicament,
amb la tasca
que fa
tot el personal sanitari,
però després hi ha
un tema
de proximitat
i de superació
d'un entorn agradable
que ajuda i força.
Has esmentat
el tema de la música
quan parlem
de la Ciberaula,
des dels mitjans
fem en ressò
conferències,
jornades,
però aquesta Ciberaula,
aquest espai
està ocupat constantment,
posaves l'exemple
de la música,
deu haver-hi d'altres,
no?
Sí,
sí,
sí,
aparte de la línea
que hacemos
sobre todo
talleres enfocados
a prevenir
los problemas
de salud,
que ya son
la línea
de dieta
y salud,
cuidado
de la higiene
postural
de la espalda,
que el dolor,
tratamos todas
las basantes
del dolor,
el dolor crónico,
el dolor agudo,
después todo
lo que es
el área
materno-infantil,
desde qué es
el parto,
cómo va a ser
el parto
en el Hospital
Juan XXIII,
el cuidado
del recién nacido,
y después
la lactancia
materna.
Y ahora
estamos enfocando,
intentando hacer
una línea
que sería
una escuela
de padres,
o sea,
hacer un espacio
para que padres
que mismo
del mismo
entorno hospitalario,
nosotros mismos
que tengamos
problemas
y que no
sepamos
encajarlos
en el área
médica,
tener un espacio
para darle
una orientación
diferente,
¿no?
Vaja,
allò que plenarament
coneix la criatura
dius
ja ha passat el pitjor
i et diuen
no,
el pitjor
comença
ara,
no?
Doncs aquí
intervé
el que és
l'escola
de pare,
segurament.
Sí, sí,
y ha sido
muy positivo
porque en cuanto
a la participación
de gente joven,
mamás
y papás,
han ido
las parejas
constantemente,
o sea,
han sido
muy...
enseguida
han cogido
el hilo
y han participado
en todos los talleres,
incluso
ha sido sorprendente
como los padres
han participado
preguntando
cosas tan básicas
como el baño,
la temperatura,
la piel del niño,
como,
incluso han intervenido
más los padres
que las madres.
Es muy curioso,
eso quiere decir
que va haciendo un cambio
dentro de estas generaciones.
És un bon observatori
també la Cibera Eulà.
Sí, sí, molt, molt.
I en això la Carmen Canturri
tan aviat es disfressa
de Paranuel Mandit
com es posa a ballar
Savillanes
o el que convingui,
no?
No sé si has arribat
a aquest punt,
però bé.
Savillanes de moment no,
però bueno,
però si cal també,
s'ha de fer,
s'ha de fer.
Bueno,
doncs mira,
de moment
explicarem
que el dia 20
hi ha un pacient
que ve a diàlisi
ja fa molt de temps
i llavors
doncs,
bueno,
va voler posar
també el seu granet
i cantarà,
i hi ha el mestre Godall
que l'acompanyarà
al piano.
Això ja pot ser fantàstic.
Vull dir la veritat
que és un senyor
molt conegut
aquí a Tarragona,
no?
Llavors això serà
el dia 20
per a la tarda,
a les 6 i mitja
de la tarda.
El dia 21
també fan una visita
al Port Aventura.
Llavors,
bueno,
el dia 22
hi ha l'aperitiu
per tot el personal
de l'hospital.
Llavors,
ja està el dia 24
que el dia 24
el mossèn Fort
fa la missa
a l'hospital
i de fa ja
molt de temps
doncs que,
bueno,
està ara
venir a l'escola
de música
però, bueno,
els alumnes
se fan grans
i...
I tenen altres compromisos
i aquest any
doncs vindrà
la coral
del conservatori.
Llavors,
passem per totes les plantes
perquè sempre,
doncs, bueno...
Van per les plantes
cantant Nadales.
Per totes les plantes
anant cantant Nadales.
Llavors,
la gent que es pot
sortir de l'habitació
doncs surt
i, bueno,
doncs cantem dos
o tres cançonetes
depèn del temps
que tenen.
després el mossèn
fa la missa
i llavors,
doncs,
ja venen els pages
per la gent
que ve a la missa
doncs normalment
venen els avis
o així,
porten els nens
i els hi entreguen
allà les cartes.
Nens que estan malalts,
nens de la zona,
fills del personal
també, no?
Bueno,
els fills del personal
a vegades doncs...
Però normalment
és per la gent
que els nens
que estan ingressats
els que es poden aixecar
doncs venen allà
els hi fem cagar el pió
i després
els que no es poden aixecar
els pages
van a la planta
i els hi porten
una tonterieta.
D'acord?
Llavors,
el que tenen la carta escrita
donen la carta
i el que no,
doncs, bueno.
I vinga,
i ja li portaran el res,
clar.
I llavors,
doncs,
farem també aquest any
vull dir l'hospital
els dies,
no serem segurs,
no?
Els dies que seran
però no sabem
si serà
el dos o el tres
o de totes formes
s'anunciarà.
Vindran també
dos pages
i per tota la gent
doncs llavors
els fills
de la gent
de l'hospital
i els crius
del barri,
vull dir,
tots els que vulguin vindre
els pages
segurament
que estaran aquí
a la...
Per recollir les cartes.
a la ciberaula
i, bueno,
serà per la tarda,
també es dirà l'horari
que encara no el sabem.
En el seu moment,
eh?
Quan estic...
Perdona,
els pages tenen molta feina,
eh?
Han d'arribar,
han d'arribar,
després ja vindran els reis
però també han d'arribar
els pages.
de totes formes,
bueno.
I després,
el dia...
Ah,
el dia 25
també ve el Pare Noel
que és de...
Penso que ho fa
l'agrupació
del Serrallo
que s'encarrega també de...
És el Pare Noel del Serrallo
i el cada any.
Sí,
és el Pare Noel
que fa ja bastants d'anys que ve.
El mariner,
el Pare Noel mariner.
Llavors,
a les 12 del migdia
també passa per totes les plantes
i, bueno,
per la gent,
visitar la gent que...
Home, clar,
un Nadal,
si estàs malalt,
ingressat,
si ens ho mena,
encara més,
però gran,
que et passis sense pena ni glòria,
que tinguis que estar a l'hospital
ingressat...
Que no notis que és Nadal,
i dius,
home,
com a mínim.
Llavors,
com a mínim,
donar-los una mica de...
Home,
però en guany es notarà molt
perquè a més heu muntat
el Mercat Solidari
que l'heu posat,
el vestíbul?
Sí,
el vestíbul
al costat d'una exposició
molt bonica
que ha fet
la Teresa Fargas
perquè
és una exposició
sobre Guatemala
y va todo en la misma línea
de cooperación
que estamos trabajando
en el hospital.
Treballeu amb el Comitè de Solidaritat,
Oscar Romero,
en aquest sentit,
col·laboreu,
no?
Són línies
i el que deia la Montse,
doncs aglutineu allò
a iniciatives
i intenteu,
doncs,
aprofitar.
Aprofitar,
sí.
Molt bé.
I què veneu en aquest mercadet?
Perquè no veneu qualsevol cosa.
No,
és artesania
que treballen
les propies indígenes,
són
muy artesanes,
trabajan
en telares
muy manuales
i són teles molt boniques
amb els seus colors
tradicionals.
Llavors,
hem intentat fer,
ells facen les teles
i nosaltres aquí
les donem un poquet de forma,
fem revisteros,
armem en coses
que sean vendibles,
forros de libros,
forros para les agendas,
llavors treballen elles,
treballem nosaltres
i el frut d'aquesta venda
és per cobrir les becas
de les niñas indígenas
de les poblacions
rurals de Guatemala.
Estem parlant
de nenes molt jovenetes,
no?
Sí,
aquestes indígenes,
si se quedan
en el centre
en la misma población,
entre 13 i 15 anys
estan embarazades ja.
Llavors,
reproducen
el mateix model
de les madres.
S'ha de tanca una porta
ja i no la poden
no dir més.
Efectivament,
ahí està.
I una de les portes
és la educació,
a part de la salut,
la educació.
Aleshores,
amb els diners
que es recaptin
en aquestes i altres accions,
després allà,
doncs jo m'imagino
que s'articula
la possibilitat
que puguin desplaçar-se
d'entrada
perquè són zones
molt isolades,
segurament.
Sí, sí,
ahí està el problema
d'estes becas
que, claro,
són un poco costosas
porque tienes que contemplar
el desplazamiento,
la ubicación,
los gastos de la academia
o del instituto,
entonces son un poquito
costosas.
Tenemos que trabajar
no solo en Navidad,
sino haciendo calzotadas
solidarias,
la cena de vera,
i això ho feu tot l'any,
no?,
per poder soler
i aconseguiu,
doncs,
després veure el resultat
d'algunes noies
que realment
poden tirar endavant.
Algunes volen fer estudis superiors
i això hi ha encoratge més,
no?
Sí, sí, sí,
sí,
hay algunas que quieren
hacer enfermería,
bueno,
magisterio ya hemos conseguido
que haya un volumen
importante de esta carrera
porque es relativamente
económica
y más accesible,
pero estudios así
más diferentes,
una licenciatura
más importante
ya cuesta un poco más,
pero bueno,
ahí estamos.
Una formación mínima,
claro.
Y la colaboración,
yo quería resaltar también
la colaboración
del Musee Ford
que es un poco
el ánima del hospital
en este sentido.
Él cada Navidad,
independientemente
también lo que
del mercadillo
y todas estas actividades
que hacemos,
él ya hace
la campaña
por su cuenta
a la que nos vamos
añadiendo todos los demás,
se planifica
para dónde va a ir
esta campaña
y se pone en marcha.
Y él,
por sí solo,
genera una solidaridad
increíble.
En aquesta ocasió
per Nadal
és aquesta campanya
però n'hi ha moltes més
al llarg de l'any.
Moltes, moltes, moltes.
Ha d'anar treballant sempre
i això no es pot deixarà
de costat.
El mercadet
que no teniu cap familiar
que estigui malalt
ni ingressat
és igual.
Igualment podem
atensar-nos el vestíbul
i comprar
algun d'aquests elements,
són bons regals
per a les festes.
Sí, sí, sí.
De hecho ya
hemos agotado
todas las asistencias.
M'estás diciendo.
Sí, sí.
En dos días
ha sido una avalancha
de...
Monta gent de l'hospital
com que ja ho coneix
també ho explica
a famílies,
a veïns
i la veritat
és que és posar
la paradeta
i aquest any
ha sigut
vista i no vista.
Sí, sí.
És molt...
És que la gent
de l'hospital
a poc a poc
s'ha fet molt solidària.
Molt, molt.
Doncs escolteu,
no comprenem artesania
però sí que podem
gaudir,
per exemple,
d'aquestes activitats,
algunes d'elles lògicament
estan integrades
dins dels pacients
però després hi ha d'altres
que es poden compartir
a la ciutadania
i al llarg de tot l'any
el que feu a la ciberaula.
Sens dubte
que també es ho verà a tothom.
Moltíssimes gràcies
per venir avui
a la ràdio de veritat.
Ha estat un plaer.
Ja sabem
que l'hospital
Joan XXIII
i els hospitals
ja no són el que eren
però val la pena
recordar-ho de tant en tant
i pensar que
a banda que hi ha gent
que té cura del nostre cos
també teniu cura
del nostre esperit.
Moltíssimes gràcies
i bones festes.
Adéu-siau.