Les 10 del matí i 12 minuts, ara us ho dèiem fa moment en el sumari del programa.
Avui un dels nostres convidats en aquesta quarta hora és el president de la Diputació de Tarragona,
Josep Poblet, en aquesta arrencada del 2009, en aquest mes de gener,
en un any en què la Diputació tindrà un pressupost de 148 milions d'euros,
però a més a més anunciarà aquesta tarda un pla extraordinari d'inversions
per als municipis del conjunt de la demarcació.
Avui volem repassar diferents temes d'actualitat que afecten a la Diputació de Tarragona,
com dèiem, amb el seu màxim responsable, el president, el senyor Josep Poblet.
Senyor Poblet, bon dia.
Molt bon dia.
Com dèiem, aquesta tarda vostè mantindrà una reunió amb alcaldes del Tarragonès,
de l'Alcamp, de la Conca de Barberà i del Baix Penedès,
i a més a més presentaran roda de premsa als mitjans de comunicació
un pla extraordinari d'inversions.
Quin és l'objectiu, quina és la filosofia d'aquest pla especial d'inversions de la Diputació?
L'objectiu d'aquest pla és, fent-nos ressò de la situació econòmica que es viurà en el 2009,
ajudar amb molta més intensitat encara del que fèiem en el Pla d'Acció Municipal
als ajuntaments de les nostres comarques.
En dos sentits.
En el sentit de generar ocupació en els municipis
i en el sentit de generar inversions i manteniment en els municipis i en els serveis que tenen.
Què vol dir això?
Vol dir que és la primera vegada que la Diputació de Tarragona
ha fet una acció
quin univers de destinataris
no és la totalitat dels municipis de les nostres comarques.
Només ho són
aquells que arriben fins a 4.000 habitants.
Per què aquesta discriminació positiva
en favor dels que
arriben només fins a 4.000 habitants,
dels més petits fins a 4.000 habitants?
Perquè
conegut com és
la realitat,
coneguda com és la realitat
del nostre territori, la seva estructura,
del funcionament dels ajuntaments.
I aquells que més poden patir la crisi
ens ha semblat que
en aquesta ocasió
la incidència havia de ser molt més acusada,
molt més intensa,
molt més orientada
als més petits,
que són 152 municipis
i 3 entitats municipals descentralitzades.
Per tant,
155 realitats municipals
és la major part dels nostres municipis,
de la qual
i tenint en compte que això ho fem
només per aquests,
el fons que els hi hem atribuit
de 6 milions d'euros
donarà molt més per cap.
Per què els altres
no els hem incorporat?
Perquè entenem que els municipis
mitjans i grans
tenen altres mecanismes
i altres possibilitats
per sortir-se
de la crisi
pel seu propi esforç
i pels seus propis mitjans.
No així els municipis
que tenen aquesta característica
de ser municipis de 100,
120, 130,
1.000, 1.500,
2.000, 3.000,
4.000 habitants.
Aquests
són els que més necessiten
l'ajut de la Diputació
i aquests hem generat
aquest gran esforç,
aquesta nova ajuda
que no anirà sola,
perquè junt amb això
hem incrementat
els recursos
del servei
d'assistència municipal
un 33%,
concretament
un 33,6%
i l'organisme
autònom
de desenvolupament local
que és
un dels àmbits
de la Diputació
que més ajuda
a iniciatives
de foment
de l'economia productiva
en els municipis
l'hem incrementat
un 125%.
Per tant,
entre els increments
pressupostaris
d'entitats
i organismes
de la Diputació
que van destinats
als ajuntaments,
més aquest fons
extraordinari
de 6 milions d'euros,
més el que ja els toca
pel pla d'acció municipal
per l'anualitat present
que se'n va
a 14 milions d'euros,
més els fons
FEDER
que entre la Generalitat
i la Diputació
aportem el territori
i el pla únic
d'obres i serveis
de Catalunya
per aquesta anualitat
que puja 4,2 milions d'euros
fa un muntant
de 25 milions d'euros
només en aquesta anualitat
que rebran els municipis.
En algun cas tots
i en el cas
del Pla Especial
d'Inversions
i Manteniment
del 2009
només els que arriben
fins a 4.000 habitants.
Per tant,
ens ha semblat que
era allò de dir
que contribuïm tots
amb la màxima força
i intensitat
a superar
la situació de crisis
que tindrem en el 2009.
Un pla
per afrontar
un any difícil
com aquest de crisi
veurem si després
té continuïtat
en el 2010.
Suposo que això
encara no s'ho han plantejat
veuran també
com funciona
si té realment
si és ben rebut
que suposem que sí
per part d'aquests ajuntaments
més petits
a la demarcació.
Que és ben rebut
això sí que ja ho sabem ara
ja l'hi puc dir
perquè en el moment
en què vam anunciar
aquesta mesura
doncs ràpidament
vam tindre el ressò
diguem d'aquests ajuntaments
que evidentment
no només ho han aplaudit
sinó que ho esperen.
Avui precisament
doncs començo
un tomb pel territori
explicant a les 10 comarques
diguem
les característiques
les bases
la regulació
els terminis
i quan ja podran fer
disponibilitat
d'aquests fons
per tant
ben rebut
ja hi ha estat
però com deia abans
és un pla extraordinari
d'inversions
i de manteniment
en temps de crisi
i això ha sigut així
en el 2009
perquè la corporació
ha aprovat
aquest pressupost
amb aquesta incorporació
d'aquest fons extraordinari
si a l'any vinent
intuïm que això
segueix fent falta
doncs farem
aquesta
o una similar mesura
per l'any vinent
si això no fos així
doncs aleshores
deixaríem de fer-ho
perquè evidentment
fer aquest esforç
no ha volgut dir
només aportar aquests diners
en aquesta direcció
sinó que ha volgut dir
deixar de portar-ne
en altres direccions
és a dir
canviar les prioritats
perquè la Diputació
no ha rebut més diners
de l'Estat
té els mateixos que tenia
i per tant
si s'han pogut
lliberar aquests 6 milions
és perquè
hem deixat de fer
algunes coses
hem contingut més despesa
hem deixat de fer
algunes inversions
hem deixat de fer
algunes inversions
i ens hem endeutat
una mica més
i per tant
aquest esforç
no és un esforç
només de voluntat política
és un esforç econòmic
de prioritats
i que va
en moltíssimes direccions
en què evidentment
l'estructura
de funcionament
de la Diputació
tots els tècnics
de la Casa
han hagut d'acomodar
moltes de les accions
per fer possible
aquesta alliberació
d'aquests recursos
per tant
és una acció
que s'ha de valorar
molt ponderadament
i molt singularment
per quan convé molt
i si l'any vinent
això fos així
doncs novament
ho hauríem de fer
però si podem fer-ho
d'una altra manera
doncs ho farem
d'una altra manera
no obstant això
caldrà atendre
l'evolució
de l'any 2009
i quina situació
econòmica
s'espera pel 2010
ara és evident
que cal
que calen
aquests reforços
aquest pla extraordinari
d'inversions
són 6 milions d'euros
que d'alguna manera
complementen
imagino els 140 milions
que comentava
que tindrà de pressupost
la Diputació de Tarragona
per aquest 2009
els 148 milions
és tot el pressupost
i evidentment
la Diputació
és una institució
quina finalitat primordial
és la cooperació
i l'assistència
als municipis
per tant
d'aquests 148 milions
una gran majoria
van als ajuntaments
i altres
naturalment
van a altres
orientats a altres accions
doncs com poden ser
les inversions
en carreteres
com poden ser
doncs
la formació
com poden ser
l'assistència jurídica
tècnica
també als ajuntaments
en aquest cas
com pot ser
l'impuls
de la regió del coneixement
junt amb la Universitat
Rovira i Virgili
és a dir
hi ha moltíssimes altres accions
que pengen
del pressupost
de la Diputació
però amb un percentatge
molt elevat
d'aquesta massa econòmica
la major part
va als ajuntaments
hi ha alguna línia
de totes maneres
prioritària
per treballar
aquest 2009
està clar que la crisi
ja s'afronta
i a més la Diputació
ho afronta
amb aquest pla
extraordinari
d'inversions
però vostè com a president
en la seva filosofia
en la seva manera
de gestionar la Diputació
creu que aquest any
s'ha de treballar
en algun departament
en especial
hi ha alguna línia prioritària?
a veure
les línies prioritàries d'enguant
són aquelles que marca
el pla estratègic
és a dir
quan hem fet renúncies
a despeses
per a poder fer
aquesta lliberació
de 6 milions d'euros
per a aquesta ajuda especial
als ajuntaments
el que no hem deixat
de mantenir
com a prioritat
són els punts
que preveu
la planificació estratègica
és a dir
tot allò que és
el model socioeconòmic
i el coneixement
l'impuls
al territori
i als municipis
l'impuls
a la sostenibilitat
les persones
la formació
i la cultura
aquests àmbits
tal com preveu
el pla estratègic
tenen els recursos
que han de tenir
perquè això és un treball
a mig i a llarg termini
i en aquest
no hi podem posar
cap trava
per tant
hem lliberat els recursos
diguem
desprioritzant altres coses
però no aquestes
naturalment
que aquest pressupost
posa molt l'accent
en la potenciació
de l'economia productiva
és a dir
tots els àmbits
que promouen
creixement econòmic
i creixement
de l'ocupació
són objecte de prioritat
en aquest pressupost
com mai
i per tant
en aquest sentit
hi ha increments
en el patronat
de turisme
que és un àmbit
de promoció
del nostre teixit
econòmic
més important
com deia abans
l'increment
del servei
d'assistència municipal
l'organisme
autònom
de desenvolupament local
que promou
totes les iniciatives
generadores
d'impuls
als productes
del territori
a la inserció
de col·lectius
amb especials
dificultats
a convenis
de qüestions
ambientals
el conveni
amb la URB
OASI
l'organisme autònom
per la societat
de la informació
i la millora
tecnològica
de les nostres
comunicacions
la xarxa
l'e-govern
que totes aquestes coses
s'han vist incrementades
perquè són àmbits
en els que convé molt
no perdre
el ritme del temps
i convé molt
generar l'ocupació
necessària
en polítiques socials
és un pressupost
molt sensible
especialment
en la creació
de llocs de treball
per exemple
una figura concreta
els agents locals
d'igualtat
que hem convingut
amb el Departament de Treball
és una figura
que el que farà
amb 10 persones
concretament
10 tècniques
10 dones
en el Camp de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre
promouran programes
de creixement
de l'ocupació
i de millora
de la qualitat
de l'ocupació
i de la igualtat
d'oportunitats
home-dona
i per tant
aquest és un element
molt important
hem creat una partida
de 600.000 euros
per a fer plans d'ocupació
la pròpia diputació
no amb convenis
amb altres institucions
que ja els tenim
sinó a més a més
d'aquells convenis
amb altres institucions
també de propi
i hem incrementat
fins a 800.000 euros
la partida
d'interessos
de préstecs
pels municipis
què vol dir això?
vol dir
que hem fet créixer
la quantia
d'aquests préstecs
i hem incrementat
la partida
d'interessos
amb què la diputació
financia
que els ajuntaments
no els hagin de tornar
per tant
els ajuntaments
només han de tornar
el principal
el capital
l'interès
el paga la diputació
per tant
com pot veure
hi ha un seguit
de mesures
amb moltes direccions
que persegueixen
sobretot
enfortiment de l'economia
ajut als ajuntaments
generació d'ocupació
hem parlat
d'aquestes polítiques
més generals
ante la diputació
de Tarragona
i sobretot
del suport
que dona la diputació
als ajuntaments
als municipis
més petits
permetin
com sempre
senyor Poblet
en una entrevista
aquí a Tarragona Ràdio
parlar de qüestions
més concretes
que afecten
a la ciutat
i on té
una incidència especial
la diputació
tenim el gran projecte
de remodelació
de la plaça
de Toros
en marxa
ja es va estrenar
la primera fase
de les obres
amb el gran espectacle
del concurs
de Castells
el passat mes d'octubre
i ara està en la segona fase
la remodelació
em fa il·lusió
parlar
novament
d'aquest tema
perquè
des del primer dia
que vaig venir
en aquest micròfon
i ho dic
amb molta alegria
i amb molt de carinyo
em vau preguntar
sobre aquest tema
i reiteradament
cada vegada
me n'heu preguntat
és el gran projecte
de la diputació
de la ciutat
sens dubte
és el gran projecte
de la diputació
de la ciutat
no cap dubte
perquè està en la ciutat
i fins i tot
és un projecte
de tota la demarcació
però és un projecte
de tot el territori
perquè a partir d'ara
que ja està coberta del tot
no hi ha
un altre equipament cobert
en tot el conjunt
de la nostra demarcació
de tanta capacitat
i de tanta confortabilitat
com és
la plaça de Braus
de Tarragona
per tant
n'estic content
d'haver pogut
culminar amb èxit
la primera fase
que no està inaugurada
però sí que està
estrenada
amb el concurs castellà
que va ser un èxit
i que tothom ho va dir
sinó que al mateix temps
tot l'entorn
de la ciutat
que viu
i diguem
evita
i fa comerç
i vida social
al voltant de la plaça
ha notat el gran canvi
la plaça fa goig
està en una façana neta
està aïllada
acústicament
per les finestres
té una cúpula
que evita
la dispersió del so
no és un equipament
que molesti
i per tant
avui és una peça
cultural
diguem
d'un ordre
altíssim
a la ciutat
i en el conjunt
del territori
què queda per fer
ara?
queda per fer
el menys important
el més important
ja està fet
que era la consolidació
les mesures de seguretat
la cobrició
el canvi
de les grades
és a dir
tota la infraestructura
del que és la plaça
la modernització
la posta al dia de la plaça
la neteja
la façana
tot
les mesures d'accessibilitat
l'ascensor
tot plegat
ara hi haies
ara queden
diguem
la climatització
d'aquest conjunt
que és una qüestió
des del punt de vista tècnic
complex
evidentment
i queda
tot el que són
els serveis exteriors
és a dir
oficines
dependències sanitàries
totes les reformes
que s'han de fer
algunes qüestions
que afecten
la vialitat
i l'entorn de la plaça
restes arqueològiques
que s'han trobat
naturalment
com no podia ser
en aquesta ciutat
d'una altra manera
tot això
necessita encara
acabar de fer-se
i és objecte
de la segona fase
de les obres
que és en la que
estem treballant ara
en reajustar
aquests projectes
en recalcular'ls
i sobretot
en tornar-los a redefinir
perquè
com ja recordarà
que ho he dit
en altres ocasions
fases que anaven
accions
que anaven
en aquesta segona fase
s'han avançat
a la primera
com és per exemple
la incorporació
de les grades
que ja van ser
gaudides i estrenades
pel públic assistent
en el dia
del concurs casteller
aquestes grades
estaven previstes
en la segona fase
i ara ja no hi són
per tant
s'han de recalcular
els projectes
de la segona fase
sense tenir en compte
d'aquesta partida
atribuir-hi
les consignacions
econòmiques necessàries
i iniciar el procediment
de licitació
contractació
i adjudicació
de les obres
i per tant
anem seguint
el calendari
que s'havia previst
a tot plegat
culminant
en aquest mandat
de la Diputació?
naturalment
en aquest mandat
de la Diputació
això d'estar enllestit
però vull dir
que ara ja això
no és obstacle
perquè la plaça
en quant convingui
pugui ser utilitzada
per esdeveniments
com el que ja s'ha celebrat
el concurs que es dé
o si convingués
algun altre
tot i que encara
no és objecte
d'una intensa utilització
perquè estem encara
en aquestes fases
diguem
d'acabament
d'aquestes obres
el tema més espectacular
el de la cúpula
ja està d'on s'ha acabat?
sens dubte
la gran sorpresa
ara ja s'ha desvallat
però això
l'eslògan
del dia
del concurs castellera
descobrim
la plaça
que ja està coberta
per tant
era una manera
de jugar
amb les paraules
que la plaça
ja ha aconseguit
el seu objectiu
que ara
una cosa
una plaça de Braus
és
com el seu nom indica
una plaça
com pot ser
qualsevol altra plaça
d'un poble o d'una ciutat
avui no és només una plaça
avui és un equipament
és un edifici
i això canvia molt
perquè s'hi poden fer coses
en bon temps
i en mal temps
en sol i en pluja
en vent i en fred
i per tant
les capacitats
que ara té aquell edifici
són infinitament més grans
de les que tenia abans
que quedava limitat
doncs només pels bons dies
i pels dies que
la climatologia
permetia la seva utilització
si un dia fa una pluja
la plaça no s'hi pot fer res
si fa una ventada
no s'hi pot fer res
és a dir
si fa molt de fred
no s'hi pot fer res
i si fa molta color
tampoc
i ara no és així
perquè a més a més
de coberta
estarà climatitzada
un altre tema
que afecta la ciutat
i que segur que em dirà
que és un altre clàssic
de les preguntes
aquí a Tarragona Ràdio
des de fa temps
sí però aquest és el
li contestaré
el que mateix de sempre
aquest és un tema
que no l'ha de preguntar
el president de la Diputació
que és
li pregunto si vostè
com a propietari
vostè
vull dir la Diputació de Tarragona
com a propietari dels terrenys
en sap alguna cosa
dels promotors
del projecte
de convertir aquella finca
en un centre de coneixement
aquesta finca
està a la ciutat de Tarragona
i sé que l'Ajuntament de Tarragona
no ho sé jo
ho sap tot Tarragona
ho sap tothom
que l'Ajuntament
ha tingut
importants propòsits
sobre aquella finca
la Diputació
com amb totes les coses
que ha de cooperar
amb l'Ajuntament de Tarragona
i amb els altres ajuntaments
i evidentment
l'Ajuntament de Tarragona
d'una manera especial
per la seva importància
i per ser
el primer ajuntament
de la nostra demarcació
cosa indiscutible
per tant
col·labora
i col·laborarà
a fer possible
que allò que l'Ajuntament
vulgui
es pugui fer
però és l'Ajuntament
qui ho ha de fer
és l'Ajuntament
qui ho ha de determinar
i en aquest sentit
les converses
han sigut clares
la Diputació
posa a disposició
aquell indret
aquell indret preciós
que és el paradigma
d'una finca costanera
excel·lent
perquè s'hi pugui fer
allò que l'Ajuntament
determini
però és l'Ajuntament
qui ho ha de determinar
i avui per avui
l'Ajuntament
encara no ha pres
aquesta determinació
En la relació
Diputació-Ajuntament
també hi ha uns terrenys
de la Diputació
a la Via Augusta
dels quals
fins i tot
el regidor d'Urbanisme
Javier Terres
regidor d'Urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona
n'havia parlat alguna vegada
si hi podia haver-hi
algun tipus de permuta
o de negociació
amb la Diputació
per donar-li un altre ús
són uns terrenys
que també els terrenys
coneixen molt bé
perquè baixen
fins a la Via Augusta
des del Palau de la Diputació
Formen part de la finca
que té propietat
la Diputació
i sobre aquests terrenys
l'entesa
entre Diputació
i Ajuntament
és total
és a dir
en el pla general
ja s'ha reflectit
que en aquests terrenys
hi dona una capacitat
edificatòria
no residencial
sinó d'ús administratiu
és a dir
per la pròpia institució
que és lo lògic
lo correcte
lo coherent
amb les característiques
que nosaltres volíem
s'ha recollit
el que la Diputació
demanava
en el pla general
aquest pla general
ja està aprovat inicialment
l'han aprovat
per unanimitat
tota la corporació
i per tant
mai havíem tingut
tan clar
i tan definit
i en tan bon rum
la situació
d'aquests terrenys
que voldrà dir
que en el moment
en què el pla
doncs ja estigui
diguem executable
la Diputació
podrà tirar endavant
un desig
que és construir
una ampliació
als nostres serveis
centrals
que avui en dia
estan dispersos
per molts llocs
de la ciutat
i que necessitem
concentrar-los
per no perdre eficiència
eficàcia
i estalvi de recursos
en la futura ampliació
del Palau
central de la Diputació
per tant
aquest terreny
té aquest destí
i per tant
allà hi construirem
l'ampliació
del que són
els serveis centrals
de la Diputació
ja tenen projecte
o l'estan elaborant
o encara no
fins ara
no correm tant
ja correm
però no podem
correr tant
ara sabem
que el pla
general ja recull
el que la Diputació
volia
i en el moment
en què hi ha
una aprovació
definitiva
del pla general
ja podrem
encarregar el projecte
no de la ciutat
de Tarrona
però molt a prop
de l'entorn
hi ha tot el tema
de l'estació
central
de l'AVE
de Parafort
la Secuita
i dels accessos
aquí la Diputació
no sé si pot fer
alguna cosa
perquè alguna
de les carreteres
al voltant
són de titularitat
pot fer alguna cosa
la Diputació
per millorar
els accessos
a l'estació
del Camp
la primera part
de la pregunta
si és millorable
és evident
que hem de millorar
l'accessibilitat
no només
l'accessibilitat
i la mobilitat
és a dir
els serveis
de transport
que fan
que la gent
vagi
i torni
de l'estació
del tren
d'alta velocitat
de Parafort
la Secuita
cap als seus
orígens
o destins
per tant
aquesta mobilitat
i aquesta capacitat
d'accedir
amb facilitat
en aquesta estació
tan central
i tan important
pel territori
s'ha de millorar
i s'ha de millorar
per aquests dos camins
si la Diputació
hi ha de contribuir
i contribuirà
naturalment
però això
s'ha de liderar
per part
de qui són els responsables
d'aquesta implantació
que és doncs
el Ministeri de Foment
i els seus organismes
a DIF
Renfe
és a dir
que qui té la responsabilitat
ha de millorar
i ha de posar-se d'acord
amb les administracions
catalanes
i naturalment
amb l'estatal
per a poder tirar endavant
les millores
que s'escaigui
perquè allí puguem arribar-hi
i marxar-ne
amb més facilitat
parlen de trens
de comunicacions
d'infraestructures
molt importants
pel territori
la futura estació
intermodal
la que connectarà
el corredor del Mediterrani
amb l'AVE
l'estació que anirà
al sud de l'aeroport
quan sent debats
sobre el seu nom
el nom que tindrà
l'estació entre alcaldes
vostè que també és alcalde
alcalde de Vilaseca
en fi
que em pensa
quin nom creu
que hauria de tenir
aquesta estació
vull dir
perquè fins i tot
del nom de l'estació
del camp
de la que parlàvem ara
se n'ha parlat
se n'ha parlat molt
què li semblen
debats d'aquest tipus?
A veure, el debat
el debat expressa
una cosa molt legítima
i molt humana
que és la il·lusió
que tots tenim
en fer que
el nom de l'opropi
se situï en el lloc més alt
i per tant
l'èxit local
és l'èxit
d'aquells
que se senten representats
per aquella expressió
sigui la que sigui
no vull anomenar-ne cap
hauríem de superar
aquesta fase
per a parlar
més de conceptes
que més que
representar bé
estrictament
lo local
representin bé
tota la nostra àrea geogràfica
que és el conjunt
dels valors
que junts
sumem
i això ho representa bé
doncs expressions com
Costa d'Aurada
Camp de Tarragona
Gaudí
Miró
Picasso
és a dir
o personalitats històriques
o marques turístiques
o denominacions
d'una gran zona
d'una gran àrea
aquestes serien
les definicions
que ens poden projectar
a tots
que ens ajuden molt més
a ser coneguts
com a destí
que quan la gent arriba
ja sabrà qui és cada un
però primer hem de fer
que arribin aquí
i que tinguin
amb una sola impacte
amb una sola idea
amb una sola paraula
amb una sola expressió
una idea claríssima
de què som
els que som
que tenim uns valors culturals
que tenim unes potencialitats
que som una destinació turística
que tenim un patrimoni històric
i això ens ajudaria molt més
per tant
jo soc dels que defenso
que es vagi en aquesta direcció
i que triem el millor nom
i lògicament
que ho fem a gust de tothom
hi ha expressions d'aquestes
tant les que són
de caràcter geogràfic
com les que són
de caràcter històric
vinculades a personalitats
que ens defineixen
molt bé a tots
i que ens podem sentir
molt còmodes
jo em vaig alegrar molt
quan la A16
ara em sembla
que és la C32
l'autopista
Pau Casals
li van posar el nom
de Pau Casals
quin dubte hi ha
que la figura de Pau Casals
no cal situar-la
que la gent ja la situa perfectament
i quin nom
li posaríem a l'estació
més geogràfic
o més d'un nom històric
és igual que sigui geogràfic
que sigui històric
el que ens sentim còmodes
el major nombre possible
d'instàncies territorials
per tant
jo m'apunto
a qualsevol d'aquestes
i n'he dit prou
vull que estic d'acord
en que qualsevol
podria ser prou bona
L'última qüestió
senyor Poblet
i que parlem de temes
de territori
ahir en un debat
amb altres alcaldes
vostè com a alcalde
de Vilasega
però aquesta és una pregunta
que li faig com a alcalde
i també com a president
de la Diputació
es va tornar a parlar
de revifar el Consorci del Camp
aquell organisme
que en fi
va tenir una activitat
prou intensa
durant un temps
però que sembla que ara
el tenim desaparegut
realment hi ha un compromís
si vostè
amb la seva doble condició
de president de la Diputació
i d'alcalde de Vilasega
es compromet a tirar endavant
el Consorci
creu que ha de servir
d'alguna cosa
aquest organisme?
A veure
el compromís meu
amb el Consorci
és conegut
en soc impulsor
instigador
i estic en l'origen
d'aquest Consorci
junt amb d'altres persones
representants municipals
representants empresarials
i representants
d'altres administracions
per tant
no hi ha dubte
que crec
en la utilitat
d'aquest organisme
però aquest organisme
no ha de ser
ni una obsessió
ni una imposició
ha de ser un acte
de voluntat
política
i de generositat
territorial
que vol dir
saber situar
fora del debat local
és una mica
el que estàvem dient ara
en relació al nom
portat a un altre terreny
hem de saber situar
fora del debat
estrictament local
allò que són
les decisions
importants pel territori
la vida municipal
té dues grans direccions
allò que és
estrictament de caràcter local
les nostres festes
els nostres serveis
les nostres qüestions
d'ordre intern
i aquelles qüestions
que cada ajuntament
ha de decidir
però que afecten
també els altres ajuntaments
i el conjunt del territori
les grans infraestructures
les grans decisions
de planificació futura
residencials
espais lliures
les vies de comunicació
la mobilitat
la gestió del recurs
de l'aigua
els residus
les polítiques laborals
la immigració
totes aquestes grans qüestions
la sostenibilitat
no n'hi ha prou
amb què un prengui
determinacions a casa seva
sinó que hi ha d'haver
unes altres determinacions
que s'han de prendre
en el conjunt
i la pregunta
que ens van fer
ja fa uns quants anys
cap al 99-2000
era
quin és aquest organisme?
Quin és aquesta taula
on discutim
tots plegats?
Quin és aquest lloc
on
deixim-ho dir així
prenem cafè tots junts
per a poder parlar
d'allò que ens és comú
a tots?
No la imaginem
el Consorci
com una administració
com un lloc
on fem projectes
i aprovem inicialment
coses
i provisionalment
i sometem al·legacions
i definitivament
i les contractem
no és això
no és un ajuntament
ja existeixen
les altres figures
de l'administració
això és un lloc
on ens trobem
per decidir
sobre un ordre
del dia
sobre un guió de temes
quines són
les conveniències
del territori
i en quin consens
ens sentim més confortables
quina és la millor decisió
que podem enriquir
amb les opinions de tots
això fa superar
la diversitat política
diguem
partidària
normal i present
en el nostre territori
fa superar
les batalles de Campanà
fa superar
els localismes
que no porten enlloc
fa superar
les obstinacions
fa superar
totes les coses
que podríem dir
que són
de visió curta
i ens obliga a tots
a fer un exercici
ens educa a tots
en l'exercici
de pensar
en el mig
i en el llarg termini
del territori
com a persones
que tenim
una cosa
que ens diferencia
de la resta de ciutadans
que és la informació
molt més precisa
molt més acurada
i molt més directa
que els ciutadans
informació
a la que tenim
dret
i necessitat
com a ciutadans
i ciutadanes
que prenem decisions
en nom dels altres
aquesta major informació
aquesta qualitat
de la informació
no podem
sinó fer-ne
un bon ús
per posar-ho
a disposició
de prendre
junts
les millors decisions
i en aquest sentit
va treballar
el consorci
el temps que va treballar
durant dos o tres anys
i va prendre
decisions importants
en l'ordre ferroviari
en l'ordre viari
en les polítiques aèries
de baix cost
fins al moment
en què
coincidint
amb l'inici
de la nova etapa
de govern
de la Generalitat
i coincidint també
amb algunes altres instàncies
que van néixer
en el territori
per caminar
en direccions
semblants al consorci
el consorci
prudentment
es va aturar
per deixar pas
que aquestes instàncies
fessin la seva feina
van començar-la
l'han fet
no s'ha sapigut res més
i aquesta prudència
del consorci
de deixar caminar
els altres ha servit
perquè ens aturéssim nosaltres
i quedés aturat
els altres
i amb això sí que soc crític
perquè s'ha aturat tot
s'ha aturat tot
i hem fet perdre el temps
i hem perdut el temps
el consorci ha fet
un pas enrere
s'ha aturat
per deixar pas a altres
i ahir en el debat
ho vaig dir
ho vaig dir ben clarament
i avui
doncs m'hi torno a referir
perquè no em sentiria còmode
de no dir la veritat
en això
el consorci
se'l podia criticar
per la marxa
més lenta
o més dubtosa
o entremancada
que pogués portar
però caminava
i hi ha un moment
en què deix de caminar
perquè hi ha una instància nova
que diu
aquesta feina
la farem nosaltres
més àgilment
encomanem un pla estratègic
fem el pla estratègic
involucrem un munt
de personalitats
un munt d'instàncies territorials
es fa aquest pla estratègic
que ha passat un any
des que el president
de la Generalitat
va vindre a presentar-lo
amb seu universitària
que havia sigut
la institució
que havia dirigit
els treballs
de confecció
d'aquest pla estratègic
i un any després
no se n'ha sentit parlar més
ni de la instància
que el va impulsar
ni del pla estratègic
que n'és hereu
d'aquesta instància
per tant
ahir vaig apostar
junt amb els altres alcaldes
naturalment
per tornar a arrencar
el Consorci
perquè el Consorci
reestudia el guió dels temes
que tenia damunt de la taula
i segueixi treballant
amb els que quedin pendents
on posi de nous
però aquesta mesa de diàleg
és absolutament indispensable
més reduïda
amb menys gent
però amb la presència
de les sis comarques
del camp
i amb la implicació
d'aquells
que sentim clarament
que aquesta taula de diàleg
és no només necessari
sinó indispensable
pel futur del territori
per donar contestes
al pla territorial parcial
del camp
i per parlar
de les grans qüestions
que ens ocupen
i per una cosa més important
encara
i amb això acabo
per mostrar
davant del govern
la nostra ambició territorial
aquella que volem
i la resposta
que el govern
hi ha de donar
i vam posar exemples d'això
quan el territori
ha parlat amb una veu única
ha aconseguit
la portada d'aigua de l'Ebre
a l'any 89
amb un projecte
que és el que ha fet
més
perquè avui
la societat
camp-tarragonina
pugui tindre
un model social
i un model econòmic
segur
i de futur
de decisions
com aquella presa
del 89
avui se'n requereixen
moltes més
i hem de tenir
la veu única
o el màxim
de cohesió
en la veu
que es pronunciï
davant del govern
de la Generalitat
i la resposta
indefugible
clara
precisa
nítida
del govern
de la Generalitat
cap a aquest territori
que és viu
dinàmic
potent
i ple de possibilitats
i vam afegir una cosa
que és que el camp de Tarragona
i les terres de l'Ebre també
són aportadors a Catalunya
de grans recursos
d'interès nacional
i molts cops
aquesta gran aportació
no es veu corresposta
amb la mateixa intensitat
per part del govern
és el cas
de l'aportació energètica
de l'aportació industrial
química
portuària
turística
pesquera
agrària
tot això
aquest volum
aquesta gran reserva
que som
del territori
l'aigua mateix
que abans deia
que serveix bé
els interessos catalans
de casa nostra
i de la resta
de demarcacions
no es veu sovint
corresposta
per tant el consorci
també ha de fer
diguem
incidència en aquest tema
dir senyor
escolti
nosaltres som
els que generem tot això
i necessitem
rapidesa en aquestes coses
resposta en aquestes altres
i determinacions en aquestes altres
i això
no hi ha cap altra instància
que ho pugui fer
sinó el lobby
el grup de pressió
la iniciativa
que el consorci del camp
volia ser
pot ser
i naturalment ha de ser
ho deixem aquí
la veritat és que queden molts temes
perquè voldríem parlar de turisme
però la setmana que ve
per exemple hi ha futur
i segur que podrem parlar
de qüestions de turisme
o tot el tema
de les relacions
de la Diputació amb la Universitat
amb això que el president
anomena com a regió del coneixement
que són temes molt interessants
i que potser podem abordar
en una altra entrevista
però en fi
avui ho deixem aquí
senyor Josep Poblet
president de la Diputació de Tarragona
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
per donar-me novament
l'oportunitat
i ja que estem encara
dins del mes de gener
deixin-me que
pels nostres oients
i les seves famílies
els desitgi en nom de la Diputació
un molt bon any
un any 2009
que els faci possible
tots els seus propòsits
i que junts
puguem treballar
per a fer d'aquestes comarques
i d'aquesta ciutat
els nostres grans referents
també a vostè
bon
feliç 2009
que vagi molt bé
adeu-siau bon dia
gràcies bon dia