Ara són dos quarts d'una del migdia en 10 minuts i ja ens acompanyen aquí als estudis de l'Avinguda Roma, Gemma Fuster i Carme Blanco.
Gemma, Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingudes. Elles són integrants d'un col·lectiu que s'ha volgut batejar Ferran 24 Hores perquè els noms al final és el de menys.
El que importa és el que es fa i la tasca que desenvolupen aquest col·lectiu de persones que treballen en les 24 Hores solidàries, podríem dir-ho així, i que ho feu per quarent any consecutiu.
Exacte, per quarent any.
El que ens queda normalment és que Ferran un cop l'any pots anar a pujar-te a la bicicleta i començar a donar voltes, voltes i voltes, no?
Sí, Ferran és un poblet, bueno, un barri molt petit que té dos col·les.
A veure, és un barri, administrativament parlant, però escolta, com a entitat, cultura i tradició no deixa de ser un poble.
Jo sé que sou molt prudents, però...
Ens sentim així, ens sentim així.
Clar que sí, com un poble, clar que sí.
Doncs això mateix, Ferran és un poble molt petit que té dos carrers, dos places, és molt bonic, i llavors del que es tracta és de donar voltes al poble amb la bicicleta i cada volta que es dona és una volta de solidaritat.
I llavors aquesta volta, Canteres Ferran ens dona un euro per cada volta donada.
Un euro per volta?
Exacte. Això durant 24 hores sense parar ni un minut.
Què pot durar una volta d'aquestes, més o menys?
Uns 40-50 segons.
Ja veus?
És que la pujada és forta, eh?
Depèn qui la dono. Si la dono jo, suposo que un minut i mig.
Exacte. Hi ha molts nens també, vull dir, tot compensa una mica.
Es tracta de... Però és igual, eh? Si no som molt destres amb la bici, val la pena.
S'admeten totes les marques i tots els temps, no?
Sí, sí. Això és com si diguéssim l'activitat principal.
Això és el que es fa durant les 24 hores contínuament.
Llavors, a part d'això, allà al poble organitzem activitats paral·leles durant aquestes 24 hores.
Activitats de quin estil? Molt familiars, molt per tothom i sobretot pensant una mica en els nens, no?
Sí, sí, són activitats molt... Doncs tallers, per infants, per adults, música, humor, xocolatada, dinar, sopar...
Clar, durant 24 hores es fan moltes coses.
Per tant, en qualsevol moment que ens puguem acostar allà, Ferran, sabem que hi ha alguna cosa.
Que sols no ens hi trobarem. No trobarem aquests dos carrers buits, sinó tot el contrari.
No, sempre hi haurà un ambientillo. A més a més, després de cada àpat, doncs més o menys també hem fomentat alguna activitat.
Que sigui el vingo solidari, després del dinar, que sigui el mercat solidari també després d'esmorzar,
que aquest també està, a més a més, per coses donades per la gent del mateix poble,
i per verdura solidària, que li diem també dels pagesos del voltant.
També, ah, molt bé.
Això també està...
És una activitat constant. I com és que des de Ferran en el seu dia us vau plantejar, doncs, a fer aquest tipus d'activitat?
Que ara explicarem amb detall cap a on va adreçar tot el que s'aconsegueixi de diners en aquestes 24 hores.
Va sorgir de veïns del poble que vau dir, escolta, fem alguna cosa o com va anar?
Sí, sí, sí. Tenim un veí que és molt llançat.
També podíeu haver organitzat, no sé, un altre tipus d'activitat, jo què sé, un campionat de pàdel o... no sé, no sé.
Doncs tot va sorgir en un autobús, en una excursió, no?
Sí, sí.
I xerrant, xerrant i, bueno, i ara aquest deia, a veure qui deia la tonteria més grossa i al final, doncs, va quedar les 24 hores solidàries amb bicicleta, sí.
A l'esforç de tota la gent del poble, no? Vull dir, a més a més, després ens vam posar en contacte amb l'empresa que us sponsoritza
i va dir, si vosaltres feu aquest esforç, doncs nosaltres també ho farem.
I realment és un exemple que tothom està per fer les coses, no?
Perquè la gent més gran també ens ajuda molt als àpats, en el concurs de pastissos també participaran.
Vull dir, no és només la gent jove que participa, eh?
Clar.
La gent del poble s'involucra.
Molt, perquè Ferran, no oblidem que té entre 50 i 60 habitants, eh?
I entre els 50 persones ho fem tot.
No vol dir que tothom hagi d'anar en bicicleta, ni molt menys, perquè va més la gent de fora que nosaltres.
Però les dones fan el dinar, els altres recullen, els altres...
O sigui, cada un té la seva funció i, clar, la solidaritat és les 24 hores amb tot, amb totes les activitats.
Diuen que la festa es va configurant a base de tradició.
Per Ferran, això, no dic, amb tots els respectes, que tinc la mateixa categoria,
però dins del vostre calendari ja deu ocupar un lloc gairebé com la festa major.
Sí, ara ja comença el teu lloc.
Mica en mica, doncs ja té el seu lloc i ja, diguem-ne, que un any rere l'altre ja us podeu plantejar...
Entre maig i juny són les millors dades, perquè també el primer any ho vam fer el gener,
vam passar molt de fred, la nit i tot va ser molt dura.
En canvi, van dir que la primavera-estiu ha de ser la millor,
perquè també van provar el segon a l'estiu i va ser també encara pitjor.
És la millor època, és aquesta.
Fixeu-vos-hi, cada cosa al seu lloc, però ara, clar, allò que lligues idees,
fa una estoneta, aquí on sou vosaltres, estaven representants de l'Associació Cultural i Folcloric Andaluza de Tarragona,
que estaran tota la nit desperts vetllant la Virgen del Rocío.
I la mateixa nit, vosaltres, tota la nit desperts, pedalant al voltant dels carrers de Ferran.
Nosaltres i la gent que vingui de fora, que per això fem la crida.
Ara obrirem el capítol, que vosaltres organitzeu, però del que es tracta és que vingui molta gent.
I escolteu una cosa, el que també crida molt l'atenció i és molt positiu,
que una empresa privada, d'una manera egi tan incondicional, digui,
doncs sí, sí, jo col·laboro i ajudo, que és veí també, no?, de la zona,
per això també la proximitat suposo que ha ajudat.
Bé, és la proximitat, és que ell també coneix tota la gent del poble,
aquesta empresa, llavors, clar, s'involucra d'una manera directa, no?
Llavors, és per aquest.
Quan veu l'esforç dels altres, doncs fa que tu també...
A veure, quan comença la cosa, a les 12 de la nit de divendres, a veure...
Divendres a les 8 de la tarda.
Vinga, a les 8 de la tarda.
Fins dissabte a les 8 de la tarda.
Divendres a les 8 de la tarda, jo he de portar la bici de casa
o vosaltres poseu la bici?
No, no, les bicicletes estaran allí.
Ara, si algú, per exemple, és d'Altafulla, de Torre d'en Barra,
i ve des de casa seva amb la bicicleta i utilitza la seva bicicleta,
clar que sí, però si algú ve amb autobús de Tarragona,
doncs allí es trobarà la bicicleta, no té cap problema.
Per tant, jo arribo allà, bona tarda, que s'ha de ser educat.
Sobretot, vinc a participar a aquestes hores,
espero allà que hi hagi una bici lliure, suposo.
Exacte, hi ha també un taulor que ens apuntem,
cada 5 minuts mínim, o cada 10 minuts,
llavors posem els noms, un taulet molt gran,
fem mides molt grans, que fins i tot començament amb escala,
i llavors a partir d'allí van canviar.
Hi ha un compte a voltes, informàtic, i va comptant les voltes.
I a cada volta, vinga, caixa registradora.
Exacte.
Un neuret que cau, està molt bé, està molt bé.
A banda que sigui solidària és una idea que té el seu atractiu,
de ser diferent, divertit.
Bueno, és l'esforç de tothom, però una bona causa, no?
Com bé ho ha anat de participació en els últims anys?
Home, l'any passat van ser al voltant de 600 persones.
600, sí, més o menys.
Entre totes les 24 hores, no?
Sí.
Per anar rodant i Déu-n'hi-do.
I d'una manera, tots aquests diners on van aparar?
En principi a dos projectes i a l'apadrinament que teniu en marxa?
Exacte, tenim nens apadrinament des de l'inici, no?
Tenim tres nens i aquests nens els continuem mantenint.
Llavors, el segon any es van fer el projecte dels adibasis,
de la Fundació ADA,
que és la Fundació pel Desenvolupament dels Adibasis,
que és una de les castes més pobres de l'Índia.
I el projecte aquest, doncs, bàsicament està per fomentar l'educació,
perquè aquests hindús viuen a les muntanyes
i no tenen accés a l'educació.
Són els pobres dels més pobres.
Exacte.
Llavors, aquesta organització és molt directa.
Fins i tot al novembre van ser convidats
tots els col·laboradors hindús d'allà per la Universitat de Barcelona
i van tindre la delicadesa de vindre'ns a veure'ns
i fer-nos una xerrada a ferrat.
Era el senyor Calton i la senyora Dipti,
Sister Dipti,
i van ser impactants el seu testimoni,
a més a més amb vídeos, ensenyant-nos les coses,
un entusiasme i una competència i un compromís excepcional.
És un programa que, a veure,
em va adreçar als nens i nenes,
però les nenes sobretot...
Sobretot, sobretot va ser...
La Sister ens va comunicar molta força
d'educar les dones,
perquè allí les dones, bàsicament, no tenen cap paper,
només el de cuidadores.
I en aquest cas, doncs, era que podíem gestionar
l'economia familiar,
que poguessin arribar a l'educació, sobretot,
perquè si no, no podíem...
Sabeu de tot això...
He estat mirant...
Perdó, el vostre web,
i el que sorprèn quan mires, doncs,
programes i projectes que es duen a terme,
és tot el que es pot fer amb molt poc,
perquè aquí jo veig escolarització de 60 alumnes un any.
Ara veníem parlant que la mitjana de despesa
aquí al nostre país dels llibres de text
quan comença el col·le són uns 200 euros,
per nen només, la mitjana de despesa de llibres.
Clar, aquí estem parlant que 60 nens durant un any
poden rebre, en principi, una educació bàsica
per només 1.800 euros.
Sí, sí.
I fins i tot el projecte en específic
que nosaltres donàvem
eren escoles portàtils
que els anaven muntant allà
on no hi havia manera
que els nens poguessin anar.
i que els pares potser no els podien portar
ni creien que l'educació fora important
perquè el nivell d'analfabetisme
és molt, molt elevat.
A més, és que hem tingut amb ells
un contacte tan directe
que ens ha sorprès tant,
perquè clar,
quan vam fer la bicicleta de l'any passat
sí que teníem fotos,
teníem informació,
teníem...
Però que ens vinguessin a veure
que a més just ens va coincidir
amb la Setmana Cultural de Ferran
i va haver aquella xerrada
i ho vam poder veure tant de prop
i ens ho van explicar tan bé
que, ostres,
se't ficava la carta a gallina, no?
Vull dir, llavors la gent del poble
sap perfectament per qui ho fa.
No, no esteu fent un acte solidari
i mira, i els diners, no, no.
És a dir, formen part de la vostra comunitat,
aquesta comunitat en aquesta vegada.
A més, és que va directe amb ells,
que això és molt important.
Això és el que la majoria de persones
quan volen col·laborar,
doncs a vegades tenen una certa recància
i diuen, no, no, si no és un tema
que jo no vulgui col·laborar físicament
o materialment
és que exactament no tinc la certesa
de si els meus diners serviran d'alguna cosa.
No perquè desconfiïs,
sinó perquè no saps exactament.
En aquest cas, sí.
I en burocràcia se'n va tant
i la gent sempre té una mica de por.
Veig que hi ha també un tema
en el pressupost del projecte,
després parlarem del Talperú,
un tema de tallers de formació,
no és només allò de rebre l'educació bàsica,
que és acabar amb l'analfabetisme,
sinó també tallers de formació
microcrèdits,
que m'imagino que deuen anar adreçats
a les famílies
perquè emprenguin alguna activitat
que siguin autosuficients
i apadrinaments.
Entrem en aquest terme també,
si us sembla, no?
Expliquem una miqueta els ullons.
Mira, la senyora...
No me'n recordo com se diu.
L'adipti.
L'adipti que va vindre
ens va estar explicant
com en un mes
aquestes senyores
que tenia ell allí
tenien que ser capaces
d'estalviar un euro.
Un euro al mes.
per quan venia totes les pluges
i els monzons i tal
i els homes no podien treballar,
ella poder tindre aquests diners
per menjar.
Per menjar, exacte.
I que el marit no ho sapigués.
I que el marit no ho sapigués.
Perquè si no se l'estava.
Sí, sí, sí.
Llavors, tot això
són com microcrèdits
i són cosetes d'aquestes
que elles van fer.
Doncs tu imagina't
que a ells se li es donen
400 euros,
per dir alguna cosa, no?
Clar.
Vull dir, és una barbaritat.
Són unes magnituds
que a nosaltres se'ns escapen.
És a dir,
quan veiem tot és micro,
quan parlem d'economia
en aquestes comunitats.
El cas del Perú
és un projecte més recent.
Sí, és d'aquest any.
I no en teníeu prou amb aquest.
Anem a un altre, va.
Bé, perquè tenim una col·laboradora
que està allà
amb aquest projecte,
in situ.
Que per això també
aquell mateix dia,
o sigui,
el dia que comencem
les 24 hores,
a 3 quarts de 12
fem una videoconferència
amb ella.
Ah, molt bé.
Per tant, podràs explicar
el projecte de primera mà a ella.
Sí, sí.
I el veurem,
i veurem els nens,
i veurem amb ella
el que estan fent,
el que estan treballant,
i llavors
ho podrem gaudir
en directe.
I aquest projecte,
una miqueta,
és sobretot
un tema de menjar,
de crear uns menjadors,
unes cases
que puguin acollir
nens, sobretot.
Aquest projecte
és per nens
amb pobresa extrema.
Crea un allar
per a nens, no?
Sí.
Són nens
amb pobresa extrema,
abandonats.
Pobresa extrema
al Perú
no és la pobresa extrema
a Occident.
No, no, no.
És molt més, sí.
Doncs,
i llavors,
allà,
hi ha tota una sèrie
de projectes
i una de les coses
que necessiten més
és la rehabilitació
de l'allar,
amb cuines,
amb banys,
i això és amb el que
intentarem ajudar-los.
i nosaltres ajudem
anant a pedalar.
Exacte.
A més,
és tot un atractiu
perquè dius,
a veure,
dissabte.
A veure,
ojo,
pedalant,
i si venen
el mercadet solidari
que compren
alguna coseta,
tots aquests enciams
boníssims,
aquesta cosa.
Va vendre un còctel
a la salut.
A les dues de la matinada.
A les dues de la matinada.
A les dues de la matinada.
A les dues de la matinada.
Escoltant música en viu.
Com passeu les hores?
Home, així.
No,
les dues és una hora
que encara,
escolta,
pots estar engrescat.
Però ja quan toquen
les quatre,
les cinc,
si no va de cap a caiguda
una mica,
que és el que feu.
Sí, però s'ha de mantenir
el brou de mitjanit,
el mal de cor.
A les quatre de la matinada
hi ha el mal de cor
que tothom diu
què és això del mal de cor?
Doncs és una dita
que es feia als pobles.
Ui, tinc un mal de cor
que volia dir
tinc com l'estómac buit,
no?
I llavors,
doncs,
intentarem treure
aquest mal de cor
amb un ressupor.
Clar,
amb la qual cosa
val la pena pedalar molt
per cremar
tot el que prèviament
ens hem crospit,
no?
Sí, sí.
Ho veure absolutament
a tothom.
Tothom.
Tothom qui vulgui.
Edats,
doncs,
no hi ha problema
perquè estem parlant
d'anar en bicicleta
que això ho fan els nens,
ho fan la gent més gran,
fins i tot aquelles persones
que ja surten de ruta
amb la seva BTT
al cap de setmana
que es desvien una miqueta,
que és una zona
de camins de bici,
que el cars de setmana
està ple de gent,
que es desvien una miqueta,
fan algun tom per allà
i després continuen
al seu camí,
si volen, no?
El cas és que tothom
doncs es deixi caure.
Te'n vas a la platja,
doncs mira,
de tornar d'una d'anada
de la platja,
m'aturo un momentet
i també faig un tomet,
clar.
Cap problema.
És que cada volta
que fem amb bicicleta
donaran un euro
a aquestes campanyes.
És fàcil.
Ens ho poseu fàcil,
per ser solidaris realment.
Ens deixem alguna cosa important?
A veure,
que comencem a xerrar, xerrar.
Allò bàsic,
de 8 del vespre del divendres
fins a les 8 del vespre del dissabte
i en aquestes 24 hores
ferran obert a tothom.
Per ser l'apadrinament,
no hem parlat,
no sé si teníeu interès
també de destacar,
que és una altra de les propostes.
Són tres nens
que els tenim des del començament
i els hem volgut mantenir.
Els teniu apadrinats?
Sí, sí, els mantindrem.
L'associació de veïns
els té apadrinats
i llavors, clar,
s'ha de pagar la quota anual
d'aquests nens
i llavors també va...
Surt d'aquí.
I periòdicament també surt
d'aquestes 24 hores.
Doncs escolteu,
no sé què dir-vos,
felicitar-vos en tot cas
a tot el poble
de Ferraz.
Sí, col·laborar a tothom.
Perquè, com bé dieu,
no hi ha molts casos
en què un poble sencer,
ni que sigui de 50 habitants,
s'abocqui en fer una festa,
perquè no deixa de ser una festa,
tot i que s'aborden
qüestions realment
molt dramàtiques.
Gemma, Carme,
gràcies, de veritat.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Adeu-siau.
Adeu.