Som a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio d'aquest dijous.
L'alcalde Josep Feliç Ballesteros es reuneix aquest matí
amb els representants sindicals de Caixa Tarragona
davant l'anunci de fa uns dies de 1.800 acomiadaments
i el tancament de mig miler d'oficines
a causa de la fusió amb Caixa Catalunya i amb Caixa Manresa.
Aquestes reunions ens han obligat a enregistrar
a primera hora del matí aquesta entrevista,
aquí al matí de Tarragona Ràdio, amb l'alcalde de la ciutat.
Una entrevista, això sí que pretén durant els propers minuts
repassar, aclarir algunes de les qüestions centrals
del present i del futur de la ciutat de Tarragona.
Senyor Ballesteros, bon dia.
Molt bon dia.
Quin missatge vol traslladar precisament a les reunions
que té aquest matí els treballadors de Caixa Tarragona?
Doncs, d'entrada, amb solidaritat amb les reivindicacions dels treballadors,
entenem que un ajustament d'aquesta mena,
que sabíem que s'havia de produir,
amb la fusió, i així ho expressàvem tots plegats,
no es pot produir en contra o sense l'acord de les parts implicades.
Per tant, nosaltres exigim que hi hagi un acord amb els sindicats
i que l'aprimament de l'estructura, tant d'oficines com de personal,
es produeixi per acords mutuos i, si és possible,
que tot siguin prejubilacions pactades.
Després de sentir-lo a vostè aquests dies,
també el president de la Diputació, Josep Poblet,
el delegat del govern, Javier Sabater, els mateixos sindicats,
fa la impressió que les tres caixes van amagar,
durant el procés de fusió, tota aquesta reestructuració laboral.
D'alguna manera, les institucions...
No, la reestructuració no, sinó la magnitud i la forma.
I aleshores se sent d'alguna manera enganyat?
No, enganyat no, però sí que estem disgustats, evidentment,
perquè tots hem coincidit en que la fusió era necessària
per sobreviure en un mercat molt competitiu i molt diferent
com és el que apareix a partir d'ara.
Per tant, no tenim cap dubte que es va fer el millor que es podia fer.
Ara bé, no són formes, és a dir,
imposar una retallada de plantilla com es pretén imposar
i cuita corrents no són formes.
I segon, nosaltres sempre hem demanat
que aquest aprimament de l'estructura de les caixes
s'ha de fer de mútu d'acord amb els sindicats
i tornarem a exigir-ho.
Avui els hi vull reiterar als treballadors
que estem al seu costat
i que, a més a més, farem els màxims esforços
perquè la reestructuració aquesta es produeixi
de mútu d'acord amb els sindicats
i, si pot ser, tot ha pactat amb prejubilacions.
Aquests dies, l'actualitat, doncs,
ve marcada en bona part per aquestes qüestions laborals
de la fusió de Caixa a Tarragona
amb les altres dues caixes,
però també l'actualitat ve marcada, i molt,
pel nom de l'aeroport.
Després de la carta oficial enviada
per l'Ajuntament de Tarragona, AENA,
avui, per exemple, podem escoltar
el diputat socialista a Madrid, Francesc Vallès,
dient que AENA, que aquest òrgan públic de l'Estat,
no estudiarà aquesta proposta, entre altres qüestions,
i, bàsicament, perquè no hi ha un consens territorial.
Què li semblen, aquestes paraules?
Doncs que nosaltres seguirem insistint.
Jo sempre he dit que les grans infraestructures
del nostre territori han de tenir el nom de la ciutat
i de la província que els acull.
perquè els referencia geogràficament
i perquè els fa més coneguts.
Exemples en tenim molts.
L'estació Lleida-Alguaire,
l'aeroport Lleida-Alguaire,
l'estació Lleida-Perineus,
en fi, Madrid-Barajas, Barcelona-Alparat,
per tant, seguirem insistint que aquesta és una bona fórmula
per ubicar no aquesta infraestructura,
sinó totes les grans infraestructures del territori.
De totes maneres, alcalde, per acabar amb èxit aquesta iniciativa,
segurament cal aquest consens territorial del que parla el diputat Francesc Vallès.
De consens sembla pràcticament impossible.
ahir mateix els seus companys socialistes a Reus
i Convergència i Unió a Reus
es van posar d'acord per dir que el canvi de nom és irrenunciable,
el canvi de nom de l'aeroport.
Veu alguna possibilitat d'arribar a l'acord?
Coses més difícils s'han vist.
Veu la possibilitat de parlar amb l'alcalde de Reus
i d'arribar a un circonsens territorial?
Amb l'alcalde de Reus en parlem sovint,
evidentment tenim diferències perquè ell és l'alcalde de Reus
i jo soc l'alcalde de Tarragona,
però aquest criteri l'hem de mantenir i seguir defensant els tarragonins
fins a les últimes conseqüències.
Seria partidari fins i tot d'una mobilització de la societat civil tarragonina?
Home, no crec que el nom es mereixi tant d'esforç social
i tant de temps invertit,
però sí que són d'aquells temes que en el passat s'havien deixat anar
o no s'havien defensat prou bé
i jo crec que val la pena que en algun moment
comencem a situar les coses en el lloc que li toquen.
Recordem que l'aeroport de Reus
ha de ser traspassat en el futur a la Generalitat
i per tant el territori tindrà una important presència
en la gestió d'aquesta infraestructura.
Alguns diuen que l'important és això
i que el debat del nom és un debat estèril.
És important que l'infraestructura funcioni bé.
És evident que ens convé moltíssim que l'aeroport funcioni molt bé,
ens convé moltíssim que les extensions funcionin bé,
ens convé moltíssim que el port de Tarragona funcioni bé
i això és prioritari.
Ara, no és accessori,
ni secundari,
ni anecdòtic
el nom de la cosa
perquè un aeroport
se situa
en el nom més conegut del territori,
que és Tarragona,
i en el nom de la capital, que és Tarragona.
Per tant, a partir d'aquí, jo no tinc cap dubte
que hem de defensar-ho
i ho defensarem amb cordura,
sense perdre els nervis,
però amb contundència i perseverància.
Té previst algun contacte amb AENA?
Tinc previstos contactes amb AENA, amb ADIF,
en fi, amb tots els gestors
de les grans infraestructures del territori.
Ja que ha citat ara ADIF,
hi ha una reunió pendent amb ADIF
que els periodistes i els mitjans de comunicació
d'alguna manera n'estem pendents
a propósit d'unes declaracions una mica explosives
que va fer precisament en una línia directa
de Tarragona Ràdio
i en resposta als oients
a aquella amenaça simbòlica
de tancar l'estació
si no s'arreglaven els problemes de mobilitat
que té aquesta infraestructura
de la ciutat de Tarragona.
La reunió encara no s'ha celebrat?
Hem tingut contactes,
ens hem intercanviat alguns materials
en la línia del que ja vaig dir en aquest programa,
de millorar sobretot els serveis
i l'accessibilitat d'aquella estació
per posar-la al dia
com una estació de primera
i no de quarta categoria.
I he de dir que tinguin bones sensacions.
Per tant, jo crec que avança correctament
i espero que tinguem bones notícies.
A Madrid s'ha d'anar a parlar de l'aeroport,
s'ha d'anar a parlar de l'estació de tren,
també s'ha d'anar a parlar
i ja fa temps que es va a parlar del Banc d'Espanya.
Les últimes notícies
expressades després d'una reunió
de la Junta de Govern de l'Ajuntament de Tarragona
és que la voluntat del Constitutori
seria poder entrar en l'edifici,
si em permet l'expressió,
en la propietat del Banc d'Espanya,
intervenir-hi d'alguna manera
encara que no estigui tancat del tot l'acord
amb els seus serrells.
Exacte.
Ja saben vostès que estem a la recta final.
Ha estat una negociació complicada
perquè per mig hi han hagut de ballar
informes tècnics amunt i avall
de Madrid a Tarragona i de Tarragona a Madrid.
Finalment, el més important de tot
és que la ciutat de Tarragona
tindrà un equipament que havia reivindicat
de feia molts anys i que ara el tenim
i efectivament obtindrem una sessió temporal,
provisional, fins que no s'obtimen
i es fan els detalls i es fan els assentaments
al registre de la propietat, etcètera,
de tal manera que puguem acollir-nos ja
a les subvencions de l'any vinent del fil.
Per fer-hi el centre d'atenció al visitant,
com ja s'ha expressat...
Bé, no és...
És que jo crec que no hem estat massa afortunats
a l'hora d'explicar-ho.
No és un centre d'atenció visitant,
perquè sí que podria donar la sensació
que tenim un equipament tan bonic com aquell
o tan magnífic com aquell
per només pels turistes.
No, no, és molt més que això.
És un gran centre d'atenció ciutadana,
és un gran centre d'explicació de la ciutat,
és un gran centre de pedagogia,
és un gran centre d'exposicions
i, per tant, permeti'm que em guardi els detalls
per quan toqui a explicar-ho la seva profunditat.
No estem parlant d'un, entre cometes i amb simpatia,
d'un xiringuito per donar tríptics als turistes.
No, perquè seria absurd tenir un gran equipament com aquest
i, entre cometes, només utilitzar-ho
perquè vinguin dos turistes.
Jo crec que la Càmera de Comerç de Tarragona
ho ha entès perfectament,
perquè coneix l'embregadura del projecte,
també el Gremi d'Hostaleria i Turisme,
els hotelers de Tarragona també,
el Comerç de Tarragona també ho hem vist claríssimament,
és un espai que ens ha de projectar
com una gran ciutat turística,
però també com una gran ciutat romana
i com una gran ciutat que fa indústria cultural
al voltant del seu patrimoni.
El que sí que és bàsic i important
és acollir-se a la subvenció del FIL,
a les ajudes del FIL del 2010,
per poder pagar aquest projecte.
Per cert, parlem d'això,
tenen clara la quantitat, els diners, el pressupost?
La quantitat, sí.
Són 14,8 números redons, milions d'euros,
que són molt importants,
dels quals un 20%,
com preveu el propi decret llei
i com farem tots els ajuntaments,
va destinat a cobrir despesa corrent,
perquè, com saben vostès,
l'Estat en els ajuntaments
de més de 75.000 habitants
ens ha rebaixat,
perquè han baixat la recaptació d'impostos,
un 20% als tributs que ens cedeixen.
Per tant, això contribuirà,
no a compensar,
però a pal·liar mínimament aquesta davallada.
Són 14,8 milions d'euros menys el 20%,
aquesta és la xifra que podrem destinar
a inversions en el Fons d'Inversió Local
de l'any 2010.
Realment ens ajudarà molt
a tirar endavant ja definitivament
algunes inversions que estan per plantejar.
Nosaltres ara tenim un llistat molt ampli
i hem de començar a valorar tècnicament
el cost de cadascun dels projectes
i a ajustar-nos en la quantitat aquesta
i, evidentment, fer tots els concursos
perquè tothom hi pugui dir la seva.
És un fons que ens permetrà,
aquest sí que ja el podem anunciar,
fer el Banc d'Espanya,
perquè el que no vull que passi és
que tinguem el Banc d'Espanya
al final d'aquest any
i que estiguem dos, tres, quatre anys
amb el Banc d'Espanya sense utilitzar.
El cost del projecte del Banc d'Espanya
ja l'han quantificat?
No, ara l'estan acabant d'ajustar.
Hi ha algun altre projecte que tingui en mente
que es pugui acullar el fil?
En tenim uns quants, però com que tots poden quedar-se i caure,
en els propers dies,
durant els propers dies,
acabarem de polir tota aquesta llista
que ja li avanço que no serà una llista
de 99 projectes com vam fer en el fil 2009,
del que, per cert, vull aprofitar per dir
que tenim un nivell d'execució exemplar.
De fet, ens han felicitat
des de Madrid pel nivell d'execució
i, si vostè recorda,
vam ser el primer ajuntament d'Espanya
que vam iniciar una obra
que va ser la remodelació de la vorera de Sant Salvador
i ha seguit tot un reguitzell
d'inversions importantíssimes.
Les últimes presentades
són les escales mecàniques de les 100 escales,
però també la piscina de Torreforta
o una campanya d'asfaltat
que han fet en el centre de la ciutat importantíssima,
la remodelació del parc de Saavedra,
del parc de la reconciliació,
el canvi d'enllumenat de tota la ciutat,
que ens situa com una de les ciutats d'Europa
que més aviat ha fet els deures
de reduir el 20% de les emissions de CO2.
De fet, ara a principis de desembre
anirem a Brussel·les a presentar aquest pla
en el que ens vam comprometre el mes de febrer.
I a més de tots aquests projectes,
el parc Rodríguez de la Fuente,
la remodelació de la plaça Imperial Tàrregó
que s'està fent...
Això és com un man ha caigut del cel.
Realment ha estat una possibilitat, sí, sí,
realment ha estat una possibilitat
d'avançar molt, per exemple,
amb el que els ciutadans més ens demanaven,
el millor manteniment de la via pública,
una millora de l'enllumenat
i les zones verdes.
Pensi que al final d'aquest any 2009
i principis del 2010
haurem renovat gairebé
totes les zones verdes
que tenim en aquesta ciutat,
inclòs el parc de les Tres Granotes
que no és finançat amb fil,
sinó amb fons propis de l'Ajuntament
i podem dir que tindrem la ciutat
amb totes les zones verdes
pràcticament posades al dia,
cosa que no passava des de feia dècades.
Per acabar amb el tema del fill d'aquest any,
el tema de la piscina de Riuclar
que és l'obra més complexa
i em sembla que la que tenia
un pressupost més elevat
dels 99 projectes de la ciutat de Tarragona
estarà a punt.
Es podrà tancar l'obra el 31 de desembre?
Sí, l'obra estarà acabada,
les instal·lacions també.
Només faltarà una petita cosa
per la que hem demanat una pròrroga,
però que no és imputable a l'obra,
sinó a la connexió de FEXA.
Tenim pendent això,
s'està acabant de parlar amb FEXA
perquè es veu que l'estació transformadora,
crec que és alguna cosa així,
si no és així exactament,
ja em corregiran.
crec que l'estació transformadora
que dona llum a la instal·lació,
la que existeix,
és absolutament insuficient
i aleshores s'ha de canviar
o s'ha de potenciar
o reformar la transformadora,
però el que és l'obra,
estrictament certificada, acabada,
les instal·lacions fetes,
les proves en marxa,
ja estarà tota abans del 31 de desembre.
Per tant, podem dir
que hem complert
amb el Fons d'Inversió Local 2009
al 100%
i amb un nivell d'eficàcia enorme.
Ja dic,
per això ens han acabat felicitant.
Permetim, alcalde,
tornar al Banc d'Espanya
per començar un petit repàs
a qüestions d'equipaments.
Ja ha explicat clarament
el que anirà
en aquest edifici emblemàtic
de la Rambla Nova.
Recordo, però,
també que els grups de l'oposició
en els últims dies
han criticat molt
destinar al Banc d'Espanya
aquest centre
perquè diuen
que el que havien apostat
la majoria de partits polítics
era per fer una biblioteca.
Però vostès argumenten
que allà no hi cap una biblioteca.
No, no és veritat
la majoria de partits polítics.
Només nosaltres havíem dit
que el Banc d'Espanya
havia de ser biblioteca.
La resta de partits polítics
ni en parlaven.
Per tant, això...
Ells diuen que sí, però en fi.
Això ha de quedar molt clar
perquè jo tinc els programes electorals.
Primer.
Segon,
efectivament,
creiem que rectificar és de savis
i si allà no hi cap,
miri, el que no podem
és tenir una biblioteca
de 1.800 metres quadrats
amb dues plantes superiors
que seran d'edifici
i l'accessibilitat.
Quan tenim la possibilitat
que la biblioteca
del carrega de gasòmetres
pugui traslladar
dos edificis
del darrere de la teva cadera,
per tant,
tindríem una gran biblioteca
de 7.000,
més de 7.000 metres quadrats,
l'actual té 2.000,
i habilitar aquell espai
com una biblioteca central
de Tarragona,
l'espai del carrega de gasòmetres.
Per tant,
guanyaríem molt més,
no deixaríem de tenir
una biblioteca
que la ciutat necessita,
i efectivament reconec
que la ciutat necessita,
però hem de reconèixer
que en el Banc d'Espanya
no té possibilitat.
El Banc d'Espanya,
útil, útil, útil,
però una possibilitat
per una biblioteca
només tindria
les dues plantes a dalt,
que abans
estaven destinades
a petites oficines
i als habitatges
del director,
del tresorer
i crec que
de l'interventor
del Banc d'Espanya.
La planta baixa
és una planta noble
que volem preservar
totes les guixetes,
la cúpula,
l'estructura,
perquè és molt bonica.
Per tant,
el hall de la planta baixa
difícilment es podria habilitar
per àrea de biblioteca
i el soterrani,
on hi ha les càmeres cuirassades,
té molt poca capacitat
per acollir
moltes estanteries de llibres.
Per tant,
seria un equipament
clarament insuficient
i pràcticament
hauríem de fer
una biblioteca
de butxaqueta.
Per tant,
jo crec que a Tarragona
es mereix una gran biblioteca
i és amb el que estem treballant
amb la Conselleria de Cultura
i amb el Ministeri de Cultura.
Permetim,
a veure si aclareixo
el tema
de la biblioteca
del carregasòmetre
i del trasllad
a la tabacalera.
La biblioteca
actual del carregasòmetre...
La biblioteca del carregasòmetre
proposem
i hi ha un principi
d'acord oficiós
amb els implicats,
que és
Cultura de la Generalitat
i Cultura del Ministeri,
que es traslladi
a dos edificis
del darrere
de la tabacalera.
Per tant,
passaria de 2.000 metres quadrats
a 7.000 metres quadrats,
que és un salt qualitatiu
importantíssim
amb totes les prestacions
i, per tant,
no estem parlant
de fer una biblioteca
de qualsevol manera
i
a l'edifici
del carregasòmetre
passaria, doncs,
a ser la biblioteca
de la ciutat de Tarragona
gestionada
per l'Ajuntament.
La que, teòricament,
alguns reclamaven...
La que, hipotèticament,
podia anar al Banc d'Espanya.
Al Banc d'Espanya.
Molt bé,
crec que queda
molt més clar.
Ja que parlem
de totes maneres
del trasllad
a la tabacalera,
és el gran centre
de cultura
del futur
de la ciutat
de Tarragona.
En quin moment
es troba
tot el procés
per anar
i posar anticoses,
que és el que diria
la gent del carrer,
en el complex
de la tabacalera?
Properament,
quan la Generalitat
ja tingui
també l'estació
transformadora
arreglada
d'un dels costats
de l'edifici
de la tabacalera,
la Generalitat
ja tira endavant
el centre
de classificació
i catalogació
de materials arqueològics
de tot Catalunya,
que serà un centre
molt important
perquè els investigadors
de tot Catalunya
han de venir
a fer recerca
aquí arqueològica
a partir dels materials
que surtin
per tot Catalunya.
Això d'una banda.
De l'altra,
vostès saben
que ja l'any 2010
volem abordar
algunes obres
importants
de remodelació
de la part
de darrere
de la tabacalera
i de tot
l'ajardinament
posterior
que dona
l'avinguda
Vidal i Barraquer
i pel que fa
al Gran Museu
Nacional Arqueològic
tenim converses
ja avançades
per,
i ja ens hem
intercanviat documents
per crear
el Consorci
de Gestió
de la Tarra
Corromana
amb la Generalitat
al que
invitarem
a formar part
del Ministeri
i entre
tots tres
o tots dos
que són qui
tenen la competència
amb la nostra presència
encarregar ja
el projecte
del Museu Nacional
Arqueològic
jo sé que a la gent
li pot semblar
que això va molt lent
però és que pensin
que és una inversió
de més de 90 milions d'euros
que s'ha de pensar
molt bé
què és el que es fa
perquè clar
una vegada
ho decidim
ja no es podrà canviar
i no es podrà canviar
en moltes dècades
per tant
la tabacalera
la tenim ben preservada
el més important
era tenir aquell equipament
ja el tenim
i ara està a disposició
d'aquestes dues institucions
Generalitat i Ministeri
amb els que estem parlant
perquè al llarg
de l'any 2010
puguem tenir ja
un acord
sobre el projecte
ja que estem fent
aquesta repassada
del tema
d'equipaments
hi ha un altre edifici
emblemàtic
el de Lletres
a la plaça Imperial Tarraco
allà tenim
el síndic de Greuges
hi ha anat
també l'agrupament
Escolta el Berna
tenim l'Institut
Tarragona 2
la banda de música
unic musical
han d'anar
hi ha encara més entitats
no no no
hi ha totes les que
han d'anar
ja estan
ubicades
no estan
en activitat física
totes
però ja
ja són ubicades allà
i vostè està content
amb la destinació
que li podem donar
a l'edifici
està satisfet?
Aquesta destinació
sempre és provisional
durant uns quants anys
mentre l'Ajuntament
no pugui fer allà
el futur
gran edifici
de serveis municipals
per tant
les entitats
estan satisfetes
es dona un ús
en aquell equipament
per tant
no es deteriora
en el temps
ni queda abandonat
li he de recordar
també
que allà
va a l'oficina
municipal
d'informació
consumidor
el centre
d'emancipació
juvenil
que fa conjuntament
l'Ajuntament
amb la Generalitat
per tant
s'utilitza
al 100%
s'estan fent
algunes obres
de millora
per consolidar
tot aquell espai
i per tant
tindrem
un equipament
que donarà
utilitat
a les entitats
d'aquesta ciutat
i al propi
ajuntament
que no es deteriorarà
ni tindrà
perill
que s'hi posin
ocupes
o que s'hi posin
coses
que no s'hi han de posar
a la ciutat
s'ha fet un esforç
important
en els últims mesos
per millorar
l'entorn
de les entrades
a la ciutat
de Tarragona
n'hi ha una
el tema
arran de l'obertura
de la variant
de la A7
el tema
de la Sabinosa
de la Vall
de la Rebassada
l'antiga
circunvalació
aquelles negociacions
que han de mantenir
un altre cop
amb el govern central
per veure
si enderroquen
o no enderroquen
l'antiga circunvalació
o si la destinen
a pàrquing
com havia reclamat
vostè
un pàrquing
també provisional
que servís
especialment
pels dies
del partit
del Nasti
que s'enderroca
segur
que es desmunta
segur
el problema
és saber
no problema
la qüestió
és saber
qui ho paga
no no no
quan es fa
qui ho paga
està clar
que l'Ajuntament
no pagarà
per tant
és una qüestió
de saber
quan es farà
i on anirà
destinats
aquests materials
perquè clar
quan es desmunta
una obra
d'aquesta envergadura
s'ha de saber
on van aquests materials
una vegada
sapiguem això
sabrem si
provisionalment
podem fer servir
allò com a aparcament
en superfície
encara que sigui elevat
o senzillament
es desmunta
si és que ha de ser ràpid
i l'aparcament
quedaria en superfície
però més avall
a peu de carrer
ja que estem geogràficament
en aquesta zona
de la ciutat
i que ens situa
molt a prop
de l'actual camp
del Nasti
com tenim
l'altre camp
del projecte futur
perquè aquí
sí que ha de reconèixer
suposo que
anem amb una lentitud
amb un cerratar
sí
no ho he negat mai
vostès saben
que vam tenir
la mala sort
que Pai
no va poder fer
el camp
això ens va obligar
a reconsiderar-ho
tot plegat
el projecte
s'està acabant
però miri
no és que no tingui pressa
però hi ha prioritats
més importants
jo tinc els arquitectes
de l'Ajuntament
dedicats
a moltes coses
entre elles
a tirar endavant
els 99 projectes
aquests del FIIL
del Fons d'Inversió Local
que per mi
és absolutament prioritari
poder fer una guarderia
poder fer una piscina
que necessiten
molts veïns
poder
arrenjar un carrer
una plaça
o canviar l'enllumenat
perquè la ciutat
estalvi mil tones
de CO2
per mi
és prioritari
vol dir que el camp
del nàstic
no ho és
sí
el farem
segur
però el farem
quan toqui
el faran
o està pendent
que Tarragona
pugui acollir realment
els jocs del Mediterrani
i del 2017
no està condicionat
no està condicionat
els jocs del 2017
parlant del nàstic
el tema econòmic
del deficit
avui que per cert
és notícia
una imatge
tota la premsa
veure en una mateixa taula
el president
Javier Salvador
i els expresidents
Josep Maria Andreu
i José Luis García
que hi participaven
en una taula rodona
a l'auditori
de Caixa Tarragona
del deficit
dels números
del nàstic
s'està parlant molt
s'han mirat ja més els números
té una idea més clara
de la situació econòmica
esperant l'informe
de l'interventor
per tant
en els propers dies
el tindré
i parlarem
amb els responsables
tant quan el tingui
tant els responsables
del nàstic
com amb els accionistes
que vulguin
conèixer els números
i la nostra opinió
en profunditat
però ja he dit
que nosaltres
no parlaríem
públicament d'aquest tema
fins a l'assemblea
d'accionistes
de la Junta General
d'Accionistes
i en tot cas
crec que per referència
jo he de parlar
primer amb la Junta
Directiva Actual
i amb tots aquells
accionistes
que tinguin interès
en conèixer
l'opinió
de l'Ajuntament
nosaltres
no farem
deixa
de les nostres
obligacions
i responsabilitats
però tampoc
intervindrem
ja sap vostè
que aquest va ser
el meu compromís
quan no era alcalde
de no intervenir
en la vida interna
del club
i ho mantindré
de manera escrupolosa
ara
això no vol dir
que no estiguem vigilants
i que no controlem
la situació
hi ha un partit
polític de l'oposició
el Partit Popular
concretament
que ha dit
en fi
que vostè ha decidit
canviar el president
que ho té claríssim
i que personalment
doncs això
vol que Javier Salvador
no sigui el president
de la Saternàstic
que així és com farien
les coses
el senyor Rajoy
i ell
que decideixen
que el senyor Rato
sigui president
de Caja Madrid
quan remenen
la nova politització
de Caja Madrid
jo no ho faré això
i ell sap
que no ho faré
més a més
en la recta final
ja de l'entrevista
alcalde
dos anys i mig
de matata municipal
tenim un any i mig
per davant
fins a les eleccions
el 2011
quin balanç
en fa
de com estan anant
les coses
doncs
de molt alta satisfacció
d'un nivell
de compliment
del programa
de govern
altíssim
d'un equip de govern
que funciona
i funciona
de manera
molt cohesionada
i d'una ciutat
que està recuperant
el lideratge
en el nostre territori
en el camp de Tarragona
i que té una presència
important a Catalunya
col·liderant projectes
tan importants
com el centre
d'energies renovables
de Catalunya
que té dues seus
amb igual potència
Barcelona i Tarragona
per tant
l'altre dia
deia el conseller Castells
Tarragona
és cocapital
de la energia
catalana
junt amb Barcelona
i això és un orgull
ara parlem precisament
d'aquest institut
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
i de l'any i mig
que queda per davant
fins a les pròximes eleccions
quines coses
s'ha apuntat
a la seva llibreteta
si és que en té una
amb els ítems bàsics
que creu que s'han de complir
doncs em fa molta il·lusió
acabar les escales mecàniques
tant del Palau
com de les 100 escales
que són projectes
importantíssims
em fa molta il·lusió
acabar el Teatre Tarragona
per fi
aprovar el POUM
per fi
també
em fa molta il·lusió
poder acabar el pla de guarderies
perquè cap nen i nena
d'aquesta ciutat
es quedi sense llarg d'infants
com ha passat
en el passat
i em fa molta il·lusió
que el Club dels Tarragonins
i la gratuïtat
del transport públic
per a infants
sigui un èxit
a tota la ciutat
si a això li sumem
que la Guàrdia Urbana
ho està fent molt bé
que la brigada
d'intervenció ràpida
té un èxit
absolutament aclaparador
i que farem un esforç
que espero que sigui
també compensat
amb la ciutat
amb un gran nivell
de civisme
amb neteja
crec que tindrem
una ciutat
en les millors condicions possibles
per quan
passi la crisi
tornar a l'activitat
econòmica
amb tota la potència
Ara sí
l'última
ara que parlava
de les escales mecàniques
del carrer Vapor
ja han trobat els diners
per finançar l'escola oficial
d'idiomes
aquella operació
no no
aquella operació bancària
jo crec que es va interpretar
malament
les paraules
del delegat
Javier Sabater
o ell es va expressar
malament
no és que no tinguéssim
finançament
és que abans
treies una
petició de crèdit
per aquestes coses
i se't presentaven
14 o 15 bancs
ara se't presenta
un o dos
només
i amb algunes condicions
que hem d'acabar de negociar
però no és que
no hi hagi ningú
que ens vulgui donar els diners
això no
però tenen ja l'operació
tancada o
tenim una oferta
que l'estem acabant de negociar
perquè home
si ens podem estalviar
un 0,25
de tipus d'interès
doncs estem parlant
de molts diners
però sí, sí
no està aturat
i el que sí va
evidenciar
el senyor Sabater
com jo mateix
és que
en fi
l'alegria econòmica
que hi havia fa uns anys
ara no existeix
però no descobrim
la sopa d'all
Alcalde
en Josep Feliç Baia Seros
gràcies per venir aquest matí
als estudis de Tarragona Ràdio
aquesta és una entrevista
com dèiem
enregistrada
a primera hora
d'aquest matí
de dijous
perquè precisament
en aquests moments
en què s'està metent l'entrevista
l'alcalde s'està reunint
amb els representants sindicals
de Caixa Tarragona
davant de tota aquesta qüestió laboral
que pot afectar
fins a 1.800 persones
a causa de la fusió
de les tres entitats financeres
així que gràcies
per participar
en aquesta entrevista
enregistrada
a primera hora del matí
gràcies i fins la propera
gràcies a vostès
per l'interès
adeu-siau bon dia