Deixeu que deixi sentir
la veu del poble pagès,
poble que no deia res
perquè no podria dir.
Del poble que fins aquí
s'ens motiu i s'ens raó
ha regat en la suor
del front que tan al pot dur.
La terra que és del comú i se n'aprofita el senyor.
Serà el proper divendres al Teatre Metropol de Tarragona
que arribaran les cançons republicanes d'en Biel Majural.
El tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Biel, molt bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Cançons republicanes.
Assistirem a un recital de música que té com antecedent un treball de recerca.
A mi em dóna la sensació que no són cançons que estiguessin
catalogades com a tals.
de la memòria històrica?
No, bé, la veritat és que tot allò que fa referència a la memòria històrica
és un treball d'investigació i de recerca.
Perquè, com sabeu, la memòria històrica ja ha estat negada
i fins i tot encara hi ha qui diu que no l'hauríem de recuperar.
Això parteix arran d'uns cançons que es traduven cançons republicanes
que va escriure un mestre d'escola per commemorar l'Avinguda de la República,
entusiasmat per aquest nou ordre, diríem que preferia l'educació a la violència,
i va escriure aquestes cançons i, com per a dos o per a després,
van romandre oblidades durant anys.
El que em veig ha estat posar música a aquestes cançons d'aquest mestre il·lusionat
i, sobretot, tenint en compte que aquest mestre va ser represaliat
i depurat precisament per haver estat republicà
i aleshores, portant fil a l'agulla, què passava
amb la gent que tenia la paraula com a arma de lluita
i vam anar descobrint que les periodes republicanes
que ens són republicanes no moren quan mor la República,
sinó que moren, bàsicament, quan mor el dictador.
Cançons que va produir, que va fer un mestre,
a tu, a banda de ser cantautor o cantant.
Lògicament tens la vessant educativa, que tothom coneguda,
ets professor i parlaves de la memòria històrica.
Per tant, com a professor mantens contacte amb els joves.
Com els tenim de memòria històrica, els joves del país?
Els joves, curiosament, com més...
Mira, fa 32 anys que faig classes allà mateix, a Magisteri,
i ara heu pogut observar aquests darrers anys que els joves
tenen moltes ganes de saber coses.
les classes són un autèntic interrogatori.
Quan faig immersions cap a la culturalitat pròpia
i cap a la memòria del nostre país,
els joves de cada vegada se senten més interessats.
pot ser també una mica per aquesta imbecilitat
que hi ha hagut aquests anys, aquests darrers anys,
que els han volgut, diríem, imbecilitzar
o desproveir d'aquelles referències
que altres generacions tenien dels seus avis o dels seus pares,
i per tant, ells sí que volen i tenen aquesta curiositat.
I aleshores jo, com més vell torn,
més optimistes som pel que fa els meus abrumers i els joves.
De totes maneres, Vial, mai s'havia parlat tant de memòria històrica
i mai ens havíem adonat de quantes mancances tenim en aquest terreny.
Per això, perquè la gent demana coses, s'interroguen,
els avis comencen a ser escoltats,
ja no els han fet creure que l'història dels tebeos
creien que els avis només comptaven batalletes,
sinó que els avis i els pares compten veritats,
compten coses amagades.
Mira, la història amagada és una cosa
que a la mateixa sempre vol sortir.
I per això s'empadla, s'empadla.
Però tampoc no es fa gaire cosa perquè això tiri endavant.
I si no, aquí ho teniu ben clar en la famosa lluita del paper de Salamanca.
Déu-n'hi-do com encara costa tot això.
I una lluita que, a veure, no se'n parla,
perquè això de l'actualitat ja sabem tots que és molt cíclic,
però encara no hi estan tots els documents que haurien de ser-hi a Catalunya.
a Catalunya hi ha altres indrets, no?
Sí, clar, clar.
M'entens? Perquè, clar, de molt llavors també n'hi ha.
I aleshores, això, 40 anys després,
gairebé 40 anys després de la mort del dictador,
bé, una persona no s'ho pot, no el pot ni sospitar.
Jo que escolto molt la ràdio,
perquè som un gran aficionat a escoltar ràdio,
ara he sentit tota aquesta polèmica darrer de molt,
i tu dius, Déu-meu, què passa?
Qui és que té por que la gent se manifesti i digui el que pensa?
I crec que menys som una democràcia consolidada.
Sí, no?
Són coses que fan qüestionar-se, doncs,
alguns aspectes d'aquesta memòria històrica que esmentaves.
Per cert, que he dit a Catalunya,
he dit no, no, i també a Mallorca.
Val a dir que el Biel es manifesta,
i així ho ha fet en algun dels temes,
que és un català insular.
Sí, exacte.
Això ho hem de dir perquè tu vols dir-ho i amb tota la raó del món,
que ets un català insular.
Jo ho dic, a més a més,
el cant a una cançó que hi ha a les cançons republicanes,
que és una cançó que va escriure el mateix mestre l'any 1935,
quan el varen destinar a Montcari Reixac.
I quan va arribar allà va descobrir
que ell era un català insular.
I va ser ell que va començar a definir això com a català insular.
I després jo, com a deixable d'aquest mestre,
com a mirador seu, sempre m'he definit i m'hi sent,
a més a més, la meva llengua és la catalana,
i tots els meus usos i costums
són, clarament, culturalment catalans.
I això és una cosa que és indiscutible.
Qui no ho vol reconèixer és perquè té prejudicis o autodis.
Digue'ns una cosa, Biel, com és aquest espectacle Cançons Republicanes,
una miqueta com s'estructura?
Què és el que podrem veure i gaudir aquest divendres a Tarragona?
Mira, això precisament comença quan se'n van els borbons,
quan aconsegueixen treure els borbons d'esquerra de la guerra del Marroc.
Aquí comencen els poetes i els cantadors,
comencen a fer les seves cançons,
començant a cantar temes, això bàsicament és cantat,
i això és un poeta.
I, aleshores, a partir d'aquí, quan ve la guerra,
busquem aquells poetes que tot i patir la repressió i lliure la guerra,
continuïn il·lusionats i esperançats en aquest esperit republicà,
republicà, que és a través de l'educació
i a través de la paraula
com el món es divindrà
més humà i més lliure.
I, curiosament,
va caminant l'espectacle
amb les musiques d'aquests poetes,
tant des de la repressió
com des de l'exili,
i després acaba justament
amb el poema de Joan Brossa
en la mort del dictador
que encara es vol manifest
aquest esperit.
Això és l'espectacle,
durà més o menys una hora i una miqueta
i intentem
fer un elogi
i, sobretot,
una proclama de la
llibertat d'expressió i de la paraula.
Parles en plural i és que tu no estaràs sol
a l'escenari. No, no, no,
és evident que no. Som
tres persones, jo cant,
Tanya Tigres
és un company meu
de magisteri i gairebé
el pensador d'aquest espectacle
recita,
l'Antònia Font,
també recita els poemes,
també és el mestre
d'Antònia Font,
i després hi ha dos músics,
en Delfí Molet
i en Jordi Milloral
que sonen i fan uns acompanyaments musicals.
Doncs allà estarem,
a dos quarts de deu de la nit,
al Teatral Metropol.
no sé si havies actuat
alguna vegada
a Tarragona.
No, a Tarragona
sí,
sí, perquè
hi tinc molt bons amics
i sempre
m'han convidat,
però en espais
molt petits.
La veritat és que
em fa una mica
de respecte.
Nosaltres
el que farem serà
sortir de Mallorca
a les 5,
perquè al matí,
com sabeu,
justament aquest dia 11 de setembre
a Mallorca,
el nostre estiu
i comencen
les classes
a l'institut.
Ah, clar, és veritat.
Començar les classes
en divendres, no?
Sí, és una mica estrany,
perquè dius,
calla, potser dilluns, no?
Ja.
Però de cada vegada
els mestres
ens volen tenir
una mica més,
diríem,
menys poc espaiats
en el temps
de les vacances.
Sembla ser que la societat
allò que vol
és que al mestre
tinguem les vacances
d'un mes,
que de fet,
de fet,
ja en parlarem
un altre dia,
això també,
només és així.
I després
vendrem escapats,
vendrem a Tarragona
i després del Consell
serà quan
ja ho diran
de l'amistat,
del passeig
d'aquesta ciutat
meravellosa,
que la conec molt bé
i l'estim moltíssim
perquè
sempre que hi venc
m'hi trob beníssim
i necessito estar-hi
almenys un dia
per poder gaudir
de la vostra institucionalitat.
Clar,
aquelles persones
que s'estimen la ciutat
com quan t'estimes
una família,
un amic,
sempre portes un regal
i tu ens portaràs
un regal de cançons
que realment
en gaudirem
al Teatre Metropol.
Sí que és un tema
d'un altre dia,
però aprofitant
que has dit això
dels mestres,
abans es deia
viu pitjor
que un mestre d'escola,
ara hi ha la idea
generalitzada
que els mestres
viviu molt bé,
jo crec que de tant en tant
heu de recordar
tota la feina
que feu
fins i tot a l'estiu,
no?
Fins i tot a l'estiu,
tot el mes de juliol
ho vàrem preparar,
i a més de cada dia
ens canvien els plans
d'estudis,
de cada dia
ens el que envien tot,
i ara ja ho volen retallar,
m'entens?
Abans teníem
el mes de setembre,
més o menys,
per preparar la cosa,
i ara entre elsàmens
que comencen
dia 1
i comencen
de l'escola
realment
no poden preparar res.
Per tant,
fins i tot,
jo conec mestres
que el mes d'agost
han de preparar
qualque cosa.
I a més,
amb les novetats,
en quan s'incorpora
tot això del llibre digital
i tot plegat,
ha calgut fer
un doble esforç?
Ui, Déu meu,
sí, sí,
cursets,
mare meva,
i el model,
i ara de saber unes coses
que sempre sava
que no arribaria a entrar mai,
però tothom
tothom ha d'entrar,
i a més,
amb la tecnologia
és una ajuda bona,
això no discuteix ningú.
Però no hem d'oblidar
que el mestre
també fa
l'ensenyament
a través de la paraula,
a través de la paraula
vol dir
l'oïda,
l'oïda
i
la vista,
és a dir,
les bones maneres
i les bones paraules.
I el mestre
no ho hauria d'haver
baixada a l'aula,
per molt de suport informàtic,
que ja
el mestre
no hauria d'aprendre mai
la oralitat.
El Biel
utilitza la paraula
a les aules
i també als teatres
i en aquells llocs
on volem sentir
aquestes cançons
que van configurant
una cronologia
de la memòria històrica
d'aquest país.
Biel,
gràcies per atendre
la nostra trucada
i et veurem el divendres
al Metropol.
Molt bon dia.
Molt bé,
gràcies,
adeu.
Adéu-siau.
Adéu.
Tot el meu passat
que la història llunya
el tanyai de glòria
la gran Catalunya
en la real profunda
de la meva gent
un conqueridor
porta prou el vent
la nau que se l'ou
deixa se's anar
seguint la bandera
de les quatre barres.
Estim Catalunya
per cada un passat
de lluita incansable
per la llibertat.
jo som de la raça
veia gegantina
que espantà del mar
la gent ¿sa reïna?
No som de la pàtria dels agermenats,
jo no col·lo amb ells antepassats,
defensors herois de tradicions,
cansant que ofegaren àusties i borbons.
Estim Catalunya per cada un passat,
de lluita incansable per la llibertat.
Erois de Mallorca, herois catalans,
que en les hores greus us dareu les mans,
ben del vostre exemple, sagrada costum,
que us tinc en la vida de guia i de llum,
que som Mallorquia, la meva glòria,
a sa català per la meva història.
Estim Catalunya per cada un passat,
de lluita incansable per la llibertat.
Estim Catalunya per cada un passat,
de lluita incansable per la llibertat.