El proper dilluns, aquest 2 de febrer,
el campus universitari de l'Avinguda Catalunya
estrenarà una nova etapa
i ho farà amb la incorporació dels estudis
de lletres i d'infermeria que s'assumen
als que ja hi havia, als de jurídiques.
Aquesta qüestió serà avui el punt de partida,
el repàs de l'actualitat
de la Universitat de Rovira i Virgili
que volem fer amb el seu rector, el senyor Francesc Xavier Grau.
Senyor Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
Tot a punt al campus Catalunya?
Prou a punt, sí.
Tot a punt, sí.
A dilluns 11 es garanteix l'inici de les classes?
Sí, de fet, en algun ensenyament ja han començat.
En l'ensenyament d'infermeria ja ha començat les seves classes
i les restes d'ensenyaments comencen com estava previst
aquest segon quatrimestre.
Les instal·lacions han quedat com vostès havien previst?
Encara no estan totes acabades.
En aquest quatrimestre els estudiants
i el professorat i el personal d'administració i serveis
encara experimentarà incomoditats
perquè no totes les obres del seu entorn de treball estan acabats.
Particularment, ens falta encara el que ha de ser una peça clau en el campus
que és el que diem el CRAI,
Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigació,
que incorpora recursos de biblioteca,
de serveis de recursos educatius,
de serveis audiovisuals,
per unir un espai de treball conjunt en tots aquests àmbits.
Aquesta peça, el CRAI, encara no està acabada.
Esperem acabar-la per Setmana Santa
i, mentrestant, hi haurà desincomoditats
de conviure entre una part del campus
que està en obres
i està treballant normalment a les aules i en els despatxos.
Despatxos i aules sí que estan tots acabats
i crec que amb tota normalitat.
Tenen calculat aproximadament quants alumnes
i quants professors es traslladaran a partir de la setmana vinent
a l'Avinguda Catalunya?
Sí, estem parlant d'uns 1.500,
entre 1.500 i 2.000 estudiants nous que s'incorporen.
El campus ja té una bona mida
que, ajuntat al mes de 1.000 de la Facultat de Ciències Jurídiques,
ens porta a gairebé 3.000 estudiants
que encara en el futur seguiran creixent
perquè també el campus ubicarà a la Facultat d'Educació i Psicologia.
Ara parlarem d'aquest nou trasllat,
però abans deixem preguntant-li què significa el trasllat actual,
el de la setmana vinent,
no sé si des d'un punt de vista fins i tot de trajectòria històrica
per a la Universitat de Rubri i Virgili.
S'obre una nova etapa, podríem dir?
De fet, figurativament, sembla que tallem un cordó umbilical.
Aquella universitat que va néixer amb les arrels de l'any 71,
amb la delegació universitària de lletres i de química,
amb aquests estudis que eren de 3 anys
i després els estudiants acabaven a Barcelona.
Això era l'any 71, fins que fa 37, 38 anys.
Allò es va fer en aquest edifici històric
de la plaça Imperial Terracó
i ara aquí ja pràcticament no hi queda activitat.
Per tant, la llavor de la Universitat de Rubri i Virgili
que estava aquí l'abandonem.
i això sembla com si sortíssim definitivament
d'aquella universitat primigenia i ara tenim ja una universitat
que descansa sobretot bases noves.
Tots els centres de la universitat, finalment,
quan acabem el programa d'obres, que és llarg,
tots els centres estan treballant amb edificis nous.
Encara ens queda avui un centre
que existia quan encara no érem Universitat de Rubri i Virgili.
Als anys 80 es va arreglar l'edifici
que era del cinema Cosmos de Reus,
per la Facultat de Medicina.
Aquest és l'únic edifici que ens quedarà,
que encara és, diríem, dels antics.
Però també aquest, en un proper pla d'inversions,
podrem renovar i portar-lo a bellicens.
quan fem aquest últim pas,
sí que podrem dir que totes les facultats de la URB
són edificis nous fets
en temps en què s'ha creat la universitat.
S'acabarà el simbolisme de deixar aquest edifici
de la plaça imperial del Tarracó.
La universitat manté el seu compromís
d'abandonar completament les instal·lacions
a finals d'aquesta setmana, a finals d'aquest mes de gener?
Sí, sí, ho mantenim.
Malgrat tot amb l'Ajuntament tenim un acord
que mantenim encara uns espais
que necessitem com a pulmó
perquè no tota l'activitat és traslladable.
Tenim un centre, un institut de recerca
que s'està construint,
el de Paracol·lusió Humana i Evolució Social,
dirigit pel professor Carbonell,
que aquest institut encara no té fet el seu edifici.
Aquest institut s'ubicarà a les assalades
i mentre no estigui acabat l'edifici
mantindrà la seva activitat a la plaça imperial del Tarracó.
No és pròpiament dit URB
perquè l'institut té personalitat jurídica pròpia,
però sí que és un institut lligat a la universitat
i en aquest sentit mantenim activitat.
O sigui que l'IPES, per tant,
serà encara uns mesos a la plaça imperial.
No, no mesos, algun any.
Algun any, fins i tot.
Sí, sí.
Que l'edifici va per llarg.
L'edifici no s'acabarà en guany,
crec que s'acabarà l'any que ve.
No està per acabar encara.
Ho preguntarem cada dimarts,
ja saben els nostres oients
que fem a l'espai de l'IPES,
per parlar de l'actualitat de l'institut
que dirigeix l'Odel Carbonell
i n'estarem, òbviament, el cas.
Posseu es mantava de fa uns instants
la propera incorporació
de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia
al campus de Catalunya.
Per quan s'ha previst aquest futur trasllat?
Aquest trasllat està previst
en l'actual programa d'inversions
que s'acaba el 2013,
però l'edifici l'acabarem abans.
Crec que puc dir
que començarem l'edifici a final d'any.
Tenim el projecte últimant-se.
En l'etapa tenim un projecte bàsic
i hem de passar a un projecte finalment executiu.
Quan tinguem acabat aquest projecte
passarem al període de licitació
i jo crec que abans de final d'any
podrem iniciar les obres.
El període d'obres
és un mínim de dos anys d'obres.
Per tant, estem parlant
que d'aquí tres cursos
el curs començarà...
El 2012-2013.
Sí, jo crec que això és molt raonable.
El 2012 és molt raonable.
No sé si ara, calculo mentalment,
no sé si el 2011
si acceleréssim les obres podria començar.
El meu objectiu inicialment
era fer servir el curs 2011-2012.
Que es pot fer com en guany
han fet a meitat de curs.
El trajet se pot fer
durant la periode de Nadal
i començar el segon quatrimestre.
Amb la incorporació
d'encara centenars d'alumnes més
al campus de Catalunya,
doncs vaja,
completarà una miqueta
el desenvolupament
d'aquest centre universitari.
s'hauran d'abocar més esforços comuns
o més serveis comuns
un cop ja estigui gairebé completat
a tot el campus?
Efectivament.
El campus,
el que li falta per completar-se
és la facultat d'educació
que si mireu l'edifici
i com s'ha fet amb la facultat de lletres
i l'escola d'infermeria,
l'edifici té una concepció única
i el que fa és continuar.
La part que tanca el campus
i que d'alguna manera
ajunta conceptualment
el tren d'eulari
amb el tren de despatxos,
aquest és l'espai
que s'ubicarà a la facultat d'educació.
I entremig també hi ha espai
per recursos comuns de campus,
espai per estudiants,
per associacions,
per activitat esportiva.
Aquest edifici de serveis comuns de campus
s'inclou en el projecte d'educació i psicologia.
Va junt, són les dues pares.
Tot pagat en el mateix projecte
de tal manera que quedi un campus
amb el sentit estricte de la paraula,
si em permet.
Sí, complet.
amb les facultats,
amb els centres
i amb els serveis comuns
de tots aquests centres.
Per cert,
el Campus Catalunya
va estrenar l'any passat
l'aparcament de pagament,
aquest canvi,
que va aixecar, per cert,
protestes per part d'un sector
dels estudiants.
Ara ja fa uns mesos
que es va implantar.
Quin balanç en fa el rector?
És cert que va haver
algunes protestes d'estudiants,
però també és molt cert
que el disseny
del pàrquing,
de l'aparcament,
va ser fet
amb l'acord dels estudiants
de les juntes de centre,
dels centres implicats,
tant d'infermeria,
de llatres,
com de ciències jurídiques.
I un cop estudiat
i acordat en aquestes juntes,
vam tirar endavant el projecte.
Tirant endavant el projecte,
no es clou que en un moment determinat
segueixi havent persones,
estudiants o no,
que els dissembli bé
o que els dissembli malament.
Això és el que va passar.
Crec que la realitat mostra
que és un disseny
que va ser molt curós,
molt consensuat
i que funciona molt bé.
El pàrquing està
amb molt bona ocupació.
Fins i tot,
veig
que en un futur
pugui ser necessari
alguna mena d'ampliació
perquè el campus
tindrà molta vida
quan s'incorpori l'educació,
encara més estudiants
i en aquell moment
no ho sé,
però és possible
que hagin de pensar
en alguna mena
de mecanisme
d'ampliació
de l'aparcament.
Hi ha espai físic
en els terrenys
que disposa la URB
al Campus Catalunya
per ampliar aquest aparcament?
Hi ha possibilitats
d'ampliació
sense increment
de la superfície
ocupada.
Si no podem créixer
a l'ample
haurem de créixer per alt, no?
Hi ha possibilitats
o per baix.
Aquesta fórmula
de la qual vostè
ara en feia
una valoració positiva
es pot estendre
a d'altres campus
de la universitat,
per exemple,
a Sassalades?
Crec que el concepte
que hi ha darrere
és el que es pot estendre.
En cada cas,
la forma de l'aparcament
s'adequa a l'entorn.
Un aparcament
en el centre de la ciutat
on al seu voltant
té zones blaves
i aparcaments de pagament
necessita
algun sistema
de pagament.
Un aparcament
en una zona
d'una ciutat
on al seu entorn
no hi ha cap zona blava
ni hi ha cap sistema
de pagament
no té sentit
que estigui lligat
també a un sistema
de pagament.
En la mesura
que l'entorn
urbà
s'apropa al campus
i la pressió
d'aparcament
creix,
la pressió
també
d'aparcament
en l'aparcament
universitari
també creix.
Això és el que ha succeït
de manera clara
al campus
de Catalunya
i pot arribar a succeir
també
a Sassalades.
Sassalades
és una zona
que
sis anys enrere
no hi era un descampat
on estem ara ubicats,
mentre que ara
és una zona urbana
que a més a més
s'ha seguit desenvolupant.
Aquest desenvolupament
pot fer incrementar
la pressió
sobre l'aparcament
i aquesta pressió
sobre l'aparcament
pot derivar
en una fórmula
semblant
a la campus de Catalunya,
però això ja ho veurem.
És una possibilitat
que no s'escarta
per qualsevol cas
a mig i a llarg termini
depenent fins a cert punt
del desenvolupament urbanístic
i ciutadà d'aquella zona.
Aquesta és la idea.
Si al costat del campus
hi ha una zona blava
és que potser
en el campus
hi ha d'haver
una zona d'aparcament.
Doncs en parlarem,
estarem atents
a les decisions
de l'àrea de mobilitat
de l'agentament de Tarragona.
Continuem parlant
de recerca.
Li voldríem preguntar
ara sobre els parcs científics
i tecnològics
que la Universitat
de Rovira i Vergili
vol posar en marxa,
ja pendent
el parc de la química
al campus de Salades,
el parc d'oci i turisme
a Vilaseca,
el parc de la indústria
neurològica a Falset,
el parc dedicat
a la nutrició a Reus,
quatre projectes
que estan ja desenvolupats
però que se'ls ha de posar
fil a l'agulla.
Com es troben
aquests projectes?
Cada projecte d'aquests
necessita
de continuïtat
en el finançament.
Una de les feines
importants
és aconseguir
any enrere any
que la convocatòria
de parcs
del Ministeri
sigui favorable
i obtinguant el finançament
per continuar les obres.
I això és el que estem fent
els que estem fent
els darrers anys
i fruit d'aquesta feina
doncs el parc,
l'edifici
del parc
de la química
és possible
que
l'hi haurem
enguany,
està a punt d'acabar-se,
també
el de
Vilaseca
i també
el de
Falset.
Aquests edificis
compto
que estiguin
operatius
aquest 2009,
a final d'any.
el de Nutrició
i Salut
de Reus
necessita
d'una nova convocatòria
d'ajut
de parcs
i aquest espero
que sigui completat
en el 2010.
Per tant,
tots els edificis
segueixen
com havíem programat.
La universitat
no té
un fons
de finançament
estable
per garantir
diguéssim
la inversió
en aquestes
infraestructures.
Recordem,
el cost global
d'aquestes infraestructures
finalment s'apropa
als 40 milions
d'euros
que hauran estat
obtinguts
convocatòria
rere convocatòria.
I així,
dic,
enguany
acabarem
aquest edifici
de
Sassalades
de 5.600 metres
quadrats
i un edifici
d'uns
2.000 metres
quadrats
de Falset
i un altre
d'uns 2.000 metres
quadrats
de Vilaseca.
A partir d'aquí,
si finalment
es compleixen
aquestes previsions
i aquest 2009
es poden inaugurar
aquestes infraestructures
pròpiament
l'obra,
la part personal,
aquesta col·laboració
entre universitat
i empresa privada,
que és la filosofia
principal
dels parcs
científics
i tecnològics,
també es pot
posar en marxa ja?
Aquest,
de fet,
ja està en marxa
sense edifici.
S'han creat
dues fundacions,
una fundació
Centres Tecnològics
de Nutrició i Salut
que està presidida
per un empresari
de l'empresa
Pintaluva
i una fundació
Centres Tecnològics
de la Química
de Catalunya
presidida
per Repsol,
pel director
de Repsol
aquí a Tarragona.
En aquestes dues
fundacions
hi participa
també el CIDEM
i la Universitat.
Aquestes fundacions
on
en cadascuna
d'elles
hi ha majoria
d'empreses
són les estructures
de relació
entre l'empresa
i la Universitat
i els centres
de recerca
i ja són operatives
malgrat no tinguem
l'edifici.
en el patronat
també
del parc
de turisme
hi participen
les empreses
turístiques
i en el patronat
del parc
d'enologia
també
les denominacions
d'origen.
L'activitat
en els diferents àmbits
ja té
comptes de resultats.
Ja hi ha
projectes
de transferència
actius
actius
per exemple
en l'àmbit
de l'enologia
es van fer
contractes
aquest any
per valor
superior a 100 milions
de pesetes
a 600.000 euros
sense tenir
la infraestructura
acabada.
Per tant
aquestes infraestructures
naixeran ja
diguéssim
amb compte
de resultats
en marxa.
Parlem d'un altre
futur
centre d'investigacions
i demanarà
geogràficament
a la zona
de la Sabinosa.
Com està
aquella proposta
de convertir
la Sabinosa
en un centre
cultural
de referència
internacional
vinculat
sobretot
a l'àrea
de la Mediterrània?
Ja sabeu
que la universitat
a instàncies
de Diputació
i de la Cambra
va fer un projecte
el vam lliurar
els que ens ho van demanar
i també
el vam presentar
al govern
de la Generalitat
sé que s'està
treballant
amb inspirança
en el projecte
que va
definir la universitat
per
des del govern
assumir
el disseny
d'un centre
d'infraestructura
cultural
a la Sabinosa.
És un projecte
complex
que requereix
de molta inversió
i de definició
de responsabilitats
per part
d'Ajuntament
Diputació
i
hi ha diferents fases
no s'ha entrat
encara en la definició
d'aquest projecte
de què correspon
a cadascú.
La circumstància econòmica
probablement
no és la millor
per avui
per endegar
un projecte
que només la seva construcció
se'n va
als 50 milions d'euros
probablement
haurem d'esperar
una millor
conjuntura econòmica
per definir-lo.
Però el projecte
que va presentar
a la universitat
és el que inspira
de moment
el futur
de la Sabinosa.
Estarem atents
al desenvolupament
d'aquesta qüestió.
Ens queden pocs minuts
d'entrevista,
senyor Grau,
però no m'agradaria
acabar aquesta conversa
preguntant-li
per l'espai
europeu
d'educació superior
al que popularment
es coneix
com el Pla Bologna.
Aquest 2009,
sobretot
del curs 2009-2010
serà un curs
clau
per l'aplicació
del nou marc europeu
a la Universitat
d'Urbira i Virgili
ja que s'ha previst
que la majoria
de titulacions
es converteixin
en graus.
Com afronta
l'Urb
aquest canvi?
Amb experiència.
Hem posat en marxa
fa tres anys
ja títols adaptats
a l'espai europeu
d'educació superior
que són els màsters
en ple èxit.
Està funcionant
perfectament
i en guany
estan funcionant
dos títols de grau
ja adaptats
a l'espai europeu
que són els d'història
i història i l'art
que van funcionar
també com a avançadilla
per començar el procés
i han funcionat molt bé.
els estudiants
s'han adaptat
a aquest nou esquema
d'ensenyament.
Al curs que ve
espero que comencin
més de 20 titulacions noves
i així aquest és el gran canvi
del moment.
Però per fer-ho
durant tot l'any
els centres
hi han estat treballant.
Hi ha molts aspectes
nous a tenir en compte
relacionats
amb l'assegurament
de la qualitat
de les noves titulacions.
Un concepte molt lligat
també a l'espai europeu
d'educació superior
i això s'està desenvolupant.
També crec que
crec que estem ben preparats
per començar
aquest curs nou
amb aquest
més de 20 titulacions noves
deixant
encara
pel darrer
curs
del que estava previst
en el real decret
que és el següent
la complació
de la substitució
de les titulacions actuals
per les noves.
Un procés
que s'esplica
en diferents fases
i un procés
que s'ha envoltat
de força crítiques
per part del sector
de l'alumnat universitari.
Hi ha hagut tancades
de estudiants
en diferents universitats
de Barcelona.
Hi ha hagut crítiques
en molts aspectes
del Pla Polonia.
Què en pensa
d'aquestes crítiques?
Creu que s'han ajustat
a la realitat
d'aquestes preocupacions
de part dels alumnes?
És difícil
de generalitzar.
Jo crec que no podem dir
de part dels alumnes
com si fóssim
el col·lectiu
globalment
que s'ha queixat.
És cert
que hi ha hagut
queixes
per part
de col·lectius
d'estudiants.
Però crec
que aquestes queixes
han emprat
el procés
de construcció
de l'Espai Europeu
d'Educació Superior
com a vehicle
excipient
d'altres inquietuds.
Es parla
com a elements
de queixa
de comercialització,
de privatització,
es parla
de capitalisme,
de la mort
del capitalisme,
de conceptes
que estan
probablement
en l'ànim,
en les preocupacions
de molts ciutadans,
però
no són
intrínsecament
lligats
al procés
de Bolònia.
Creu que s'han
ficat moltes coses
en un mateix sac
i potser no li pertocaven.
De fet,
difícilment
em podrà donar
una queixa concreta
en relació
al procés
de Bolònia.
Una de les queixes,
no sé si,
vaja,
vostè dirà
si és molt concret
o no,
és que precisament
el Pla Bolònia
s'ha muntat
amb l'objectiu
en bona part
de facilitar
la mobilitat
dels estudiants
en el conjunt
d'Europa,
homogeneïtzar
els estudis
i que a l'hora
de veritat
falten segurament
beques
i més ajuts
per ajudar
econòmicament
a aquesta mobilitat.
Aquesta sí que és
una queixa concreta
dels alumnes
en aquest sentit.
L'harmonització
que no
la homogenització
dels ensenyaments,
el que facilita
és la transportabilitat
de les titulacions,
el que vol dir
que un ciutadà
que té un títol
amb aquest títol
es pot moure
fàcilment per Europa
perquè serà reconegut
i això
és el que es fa.
Un problema
ben diferent
i tothom té raó
a reclamar-lo
és que
hi hagi
canvi de pla d'estudis
o no hi hagi
canvi de pla d'estudis
per tant,
independentment
del procés de Bolònia
sigui necessari
tenir més beques
perquè hi hagi
major equitat
en l'accés
a l'educació superior.
L'existència
d'un major nombre
de beques
no és un problema
lligat
al canvi
de pla d'estudis
pel procés
d'harmonització europea.
És una reclamació
justa
però independent
del procés
de Bolònia.
Imaginem-nos,
sabrem aquest problema
i
el procés
de Bolònia
el que fa
és ajudar
els ciutadans
a que amb el seu títol
puguin viatjar
per Europa
i quan vagin
on vagin
el títol
li serà reconegut
sense cap més tràmit.
Per entendre's
que el títol
de llicenciat
de Medicina
aquí a Reus
ens serveixi
aquí a Espanya
a Holanda
a Òstria
i a altres països d'Europa.
Pel que fa
a l'aplicació pràctica
i pel que fa
al reconeixement de nivell
és a dir
un grau en química
és un grau en química
aquí
a França
i a Suïssa
igualment
i no cal explicar
per què
sinó perquè
hi ha un paper
que és
un suplement europeu
al diploma
que és comú
a tot Europa
i per tant
s'explica
de manera comú
a tot Europa
i això
és un avantatge
del cantó
que es miri
que existeixi
major nombre
de beques
perfectament
però és independent
del procés
de Bolònia.
Per tant
crítica
de la manca
de beques
pel fet
que es faci
un canvi
de ple d'estudis
és aprofitar
un procés
per incorporar-hi
una reivindicació
que és per altra banda
justa.
Ara sí
ja per acabar
vostè
deia ara precisament
que aquesta reivindicació
de més beques
per part
dels alumnes
era justa
entén
doncs
desmarcant-ho
potser del Pla Bolònia
algunes crítiques
que s'han ofert
ja no només
al Pla Bolònia
sinó al sistema
universitari
en conjunt?
Quan es tracta
de qüestions concretes
com aquestes
podem discernir
jo
el que trobo
des del punt de vista
el que trobo
necessari
de
de
de treballar
és en l'equitat
a l'accés
l'equitat
vol dir
justícia
en l'accés
i això
és un
és parlar
de preus
de
de política
de taxes
i de beques
i fins i tot
de salaris
per a aquelles famílies
on
deixar
o posar-se a estudiar
vol dir
deixar de treballar
per tant
fins i tot
el país
s'hauria de plantejar
si en alguns casos
l'estudiant
ha de cobrar
per estudiar
això és possible
però no és possible
fer-ho aïlladament
cal fer-ho
conjuntament
cal analitzar
tota la política
de preus
de l'universitat
i això
i això
no s'està potser
enfrontant
globalment
i adequadament
també
per exemple
per dir
avui
els estudis
universitaris
un estudiant
que estudia
qualsevol
del grau
nou
o un màster
unes coses
que s'està
explicant
potser
inadequadament
està
pagant
un preu
de matrícula
que és
inferior
el cost
d'una guarderia
estem parlant
d'un total
de 1.000 euros
a l'any
per uns estudis
universitaris
o
si es tracta
d'un títol
de màster
pot arribar
en el cas major
a 1.800 euros
l'any
diríem
200 euros
al mes
de cost
per uns estudis
universitaris
això és
la sisena part
cinquena
sisena part
del seu cos real
i això
és el cost
que paga
tots els estudiants
independentment
del seu nivell
adquisitiu
independentment
de la seva
situació familiar
parlar de política
de beca
sense parlar
de les taxes
tampoc crec
que sigui adequat
senyor
Francesc Xavier Grau
rector de la Universitat
Torrebrer i Virgilí
ho deixem aquí
però són qüestions
òbviament
aquestes
molt llarg recorregut
i que ens tindrem
de parlar-ne
més ampliament
en altres ocasions
moltes gràcies
per atendre'ns
avui al matí
de Tarragona Ràdio
i fins el proper
bon dia
gràcies a vosaltres
som