Pràcticament és un quart d'onze del matí.
Aquí seguim a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant, com dèiem fa un moment en el sumari,
d'aquesta proposta anunciada públicament la setmana passada
pel conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall,
una proposta en el sentit de reformar el calendari escolar,
avançant una setmana, l'inici del curs, cap al 7 de setembre,
i a canvi fent una setmana de vacances en ple mes de febrer.
Una proposta que, tenint en compte l'impacte que té en el món familiar,
en el món de milers de persones, ha generat, per tant, un ampli debat al carrer,
però també especialment en l'àmbit de l'ensenyament
i en diferents sectors de la societat.
Avui, però, en els propers minuts, el que volem és conèixer l'opinió,
el que pensen professors, responsables de centres educatius
i també de les ampes de les mares i pares d'alumnes de la nostra ciutat.
Per això, avui hem convidat el senyor Josep Caraltó,
que és director del Col·legi Igual Villalbí de Torreforta
i membre de la Junta de Directors del Tarragonès,
de fet, representant de la zona de ponent de la ciutat de Tarragona.
Senyor Caraltó, bon dia.
Bon dia a tots.
També ens acompanya el senyor Àngel Clua,
que és el president d'una AMPA,
concretament de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes
de l'IES Martí Franqués.
Senyor Clua, bon dia.
Ens acompanya també la presidenta de la FAPAC a Tarragona,
la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya,
com dèiem a la nostra demarcació,
la senyora Laura Escauriza.
Senyora Escauriza, bon dia.
Buenos días.
I de seguida també s'incorporarà a aquesta taula
el senyor Joan Andreu Torres,
que és el titular del Col·legi Sagrada Cor de Tarragona.
Abans de parlar amb ells i de conèixer les seves opinions,
volem recollir en menys de dos minuts
un petit abstracte del que deia ahir en aquest programa
el director dels Serveis Territorials d'Educació, Vicent Villena,
a propòsit d'aquesta proposta.
Ell parla sobretot que el que vol és originar un ampli debat
en la comunitat educativa,
parla precisament de la possibilitat
que hi hagi aquesta conciliació també amb el món empresarial,
és a dir, que la proposta també té com a objectiu
que el món econòmic, el món empresarial del nostre país
pugui adaptar-se a mig termini
amb qüestions com aquestes,
amb aquest calendari canviat,
i parla fins i tot d'un possible calendari adaptat al territori,
és a dir, que en funció de la ciutat
o del territori de les comarques del nostre país, de Catalunya,
doncs es puguin adaptar jornades festives
en funció, com dèiem, d'aquestes qüestions territorials,
qüestions comarcals o locals a nivell de Catalunya.
Escoltem, doncs, breument el que deia ahir Vicent Villena,
que és el director territorial dels Serveis d'Educació aquí a Tarragona.
El debat en educació sempre és positiu,
encara que en un primer moment pugui generar informacions
que no són absolutament precises,
però des d'educació pensem que tot el que sigui debatre
aquesta qüestió tan fonamental per nosaltres com a país,
perquè el principal actiu és la preparació de les persones,
és bo.
Evidentment, quan obrim un debat,
el que ningú pot esperar és que de partida
hi hagi un consens absolut, al contrari.
El debat en si mateix és el camí per arribar a consensos de país.
I respecte a les dificultats que puguin tenir les empreses,
doncs no crec que siguin diferents
de les que tenen a tot Europa.
Que li diré, no és només un període
del que anomenen les vacances de Carnaval,
sinó que la majoria dels països
tenen també un altre període de vacances
del tercer trimestre i després el de primavera
que es podria dir el de Setmana Santa.
Per tant, no crec que les dificultats siguin ni superiors
ni senzillament a fer aquest procés d'adaptació.
En acabament hi ha dues propostes,
amb alguns elements jo crec que força interessants,
quan el debat s'acereix una mica més
i es pugui entrar en el fons dels documents,
fins i tot alguna proposta interessant
que siguin els diferents territoris
que puguin aportar alguns elements de variabilitat.
Hi haurà una possibilitat d'ajustar-se realment
al que és la vida
o les pràctiques també festives del territori.
Per tant, hi ha un esforç també d'adaptar-se
i d'acostar-se al que és...
O sigui, el que anomenem la conciliació.
El que és cert i és destacable
és que a banda de la primera ració
que pugui tenir l'usuari,
a grans trets les associacions de pares i mares
han manifestat alguna petita reserva,
però que en principi estan d'acord
i ens hem de posar ja d'una vegada
a mirar quin és el millor calendari
per a l'educació dels nens.
Aquest és un petit extracte, com dèiem,
del que explicava ahir en aquest programa
el director dels Serveis Territorials d'Educació
de la Generalitat a Tarraona, Vicenç Villena.
Una proposta per obrir el debat.
I per això, com que la Generalitat,
el Departament d'Educació, és el que vol obrir el debat,
nosaltres els hi plantegem els nostres convidats.
Començo pel Josep Caralto,
com a director d'un col·legi,
a favor d'aquesta reforma del calendari escolar.
Bé, molt bon dia.
Jo en principi no diria ni a favor ni en contra
en aquests moments.
Penso que el que faria és una sèrie
de consideracions prèvies
que potser centrarien una miqueta el tema.
De totes maneres, abans de començar,
crec que és un tema relativament poc rellevant
en el moment que vivim en aquest país.
Per tant, les consideracions que jo faria
és en primer lloc que els calendaris escolars
haurien d'estar basats sense cap mena de dubte
en criteris pedagògics.
Per tant, això és fonamental.
Segon punt és que la conciliació de la vida laboral,
sense cap mena de dubte,
hauria d'implicar una flexibilització,
de fet, ho ha dit, ho acaba de dir
el director dels Serveis Territorials,
per part de les empreses.
Això també és fonamental.
És a dir, l'escola té unes funcions determinades
i que hi ha uns problemes socials
també són evidents.
Per tant, l'empresa hauria de participar
en aquesta flexibilització.
Tercer punt, que si mirem a Europa,
quan parlem a temes d'horaris de classe
o de dies de vacances,
veiem en els gràfics que estem en la meitat,
en meitat alta en tots els sentits.
És a dir, ni fem menys hores de classe
que a la mitja d'Europa,
és a dir, més aviat en fem més,
ni fem menys dies de vacances.
Després, com es distribueixen, és un altre tema.
Podríem dir, per exemple, que a l'estiu
Grècia fa 12 setmanes,
Portugal fa 11 setmanes,
Espanya en fa 11,
Suècia en fa 10,
Finlàndia en fa 10, etcètera, etcètera.
En quant al clima,
és un element que penso que s'hauria de tenir present,
a l'hora de planificar tot el tema de vacances.
El nostre director dels Serveis Territorials,
també deia fa uns moments,
d'ajustar el territori.
Bé, jo voldria remarcar
que des de fa molts anys,
des de fa més d'una dècada,
en quant a festes locals,
des de la Junta de Directors,
s'ha proposat tots els anys
a l'Ajuntament i als Serveis Territorials
el tema de poder fer com a dia festiu,
evidentment canviant-ho per un altre dia,
allargant un dia més el curs,
per exemple,
el dia 24 de setembre,
el dia de la Mercè,
per tal que tots els nostres alumnes
puguin participar de les activitats que es fan
i sobretot de la vida castellera.
Per tant, aprofito l'ocasió
per veure si d'alguna manera solucionem aquest tema,
que em sembla que a nivell de conèixer
totes les nostres festivitats
i tots els seguissis, etcètera,
és important.
I també recordar que tots els últims anys
la jornada continuada
que es realitzaven el mes de juny a les escoles,
que sembla ser que ara la proposta és de no fer-la,
durant tots aquests anys sempre a Tarragona,
tot el sud de Catalunya,
és a dir, a Tarragona sempre s'havia fet jornada continuada
mentre que la resta de Catalunya no es feia.
Potser, serà per la climatologia,
que vulguem que no,
és una miqueta més càlida.
En tot cas, també,
tenir present això,
si es flexibilitza,
que es tingui present totes aquestes consideracions.
Per tant, el quart punt que anava a comentar
és el tema del clima,
que estava dient,
però ha sortit una miqueta ara
arrel de les declaracions
del nostre director dels serveis territorials.
El clima, sense cap mena de dubte,
és un factor important
i jo diria que diferencial.
És a dir,
hem de veure a l'hivern,
tenim les escoles preparades per la calefacció,
amb calefacció a l'estiu,
no sé si les tenim del tot preparades.
Per tant,
en tot cas,
tenir-ho present.
El cinquè punt,
i jo crec que important,
és que tant les propostes d'estiu
o les de Setmana Santa,
en fi,
o de qualsevol vacància al llarg del curs,
s'hauria de garantir sense cap mena de dubte
i crec que això ens implica a tots
un sistema de finançament.
És a dir,
no podem dir farem coses,
però com les farem, no?
Això ens implica absolutament a tots,
a direccions,
a professors,
a AMPAs,
a alumnes,
és a dir,
si diem bé,
farem una aturada
al mes de febrer,
molt bé,
i estar en mans de Consells Escolars,
molt bé,
però com ho farem això?
És a dir,
com ho farem?
Tot comença,
no acaba,
però tot comença amb diners.
És a dir,
per tant,
hauria d'estar d'alguna manera
finançat i regulat,
perquè això d'alguna manera
seria l'única possibilitat
de fomentar la igualtat
d'oportunitats
per a tots els alumnes,
no?
I en conseqüència
per a tots els ciutadans.
Per tant,
no és suficient en dir
ho farem,
sinó com ho farem.
I el sis apunt,
jo diria que,
lligat a aquest punt
que estava comentant,
és en època de crisi
com es pagaran les activitats?
Qui les pagarà?
Les famílies,
els poders públics,
qui les pagarà?
També crec que s'hauria de concretar.
I finalment,
i amb això acabo
aquesta introducció
o aquestes consideracions prèvies,
és l'oportunitat o no
en aquest moment
d'aquest debat, no?
O sigui,
quan tenim debats paral·lels importants,
en aquests moments
parlem de calendari,
parlem d'altres aspectes
menys importants
que la llei d'educació, no?
Que sense cap mena de dubte
és el que marcarà
el futur del país.
Per tant,
torno a dir,
no és ni favor ni en contra,
sinó que a través
de totes aquestes consideracions
jo crec que es pot encerrar
a un debat.
El senyor Coraldo,
de fet,
ens ha fet la introducció perfecta
segurament per anar tocant
aquestes qüestions
que plantejava.
Senyor Cloa,
com a president d'UNAMPA,
en aquest cas d'un institut,
què li sembla la proposta?
Quines consideracions també fa
davant d'aquest debat
que s'ha posat damunt la taula?
Sí, a veure,
jo penso que tampoc,
com deia el company,
tampoc hem de fer
massa en renau
d'aquesta proposta que hi ha, no?
Jo penso que és una proposta
important per debatre,
com deia el director abans,
abans.
Jo penso que és molt important
per dues raons.
Primer,
obrir,
què deia,
obrir el debat
a la comunitat educativa.
Això,
per mi,
és important.
Qualsevol debat que és que,
en el seu context,
i sense,
més important aquest
o un altre,
etcètera,
tenim el tema
de l'ALEC
aquí discutint,
i aquest és un més petit,
però jo penso que també és important
per tots, no?
i ha dit una cosa
molt important,
un calendari
adaptat
al territori.
Jo penso,
com deia abans,
que és molt important
que els calendaris,
inclús en funció del clima,
no?
Perquè no tots els territoris
tenen el mateix clima
que nosaltres,
la muntanya,
com pot ser la platja,
l'interior de Tarragona,
com pot ser la costa,
no?
Això també,
jo penso que és important,
sobretot,
que els calendaris aquests
siguin adaptats
al territori
que som,
no?
Parlava de la festa de Tarragona,
evidentment,
aquí la festa de Tarragona
tenien que tirar
un dia de festa
i adaptar aquest calendari aquí.
El tema
de la setmana aquesta,
jo en principi estaria d'acord,
ha d'haver un debat,
un debat,
ha d'haver...
Però en principi
jo penso que
l'estiu
és massa llarg,
és massa llarg,
perquè alguns alumnes
comencen l'estiu
el 5 de juny,
ja,
alguns,
els que aproven
en l'ESO,
a vegades ja comencen
el 5 o el 6 de juny
i fins al 15 de setembre
també,
jo penso que és massa...
I hi ha trimestres
o quatrimestres,
com vulguem,
que són,
per mi,
massa llargs,
no?
Per tant,
jo penso que
és un debat més,
és una proposta més,
que jo penso que
és important
que això és de debat
i també estic d'acord,
evidentment,
amb el que deia abans,
que si fem una setmana
de festa
o,
bueno,
a veure,
què farem aquesta setmana
i sobretot...
I com ho pagarem,
no?
A veure,
senyora Escaurizar,
com a presidenta
de la FAPAC
aquí a Tarragona,
què li sembla?
Bueno,
nosaltres estem a favor.
Jo me quedaria
con el primer punto
que dijo el director,
ja que ha hecho
una buena introducción,
que todo esto
nace de un estudio
que han hecho
psicólogos
y pedagogos
donde dicen
lo que es mejor
para nuestros hijos,
¿no?
Y justamente
es un verano
más corto,
como han dicho,
y, bueno,
las clases
más interrumpidas.
La FAPAC
hace tiempo
que está pidiendo
que se empiece
antes,
en septiembre.
Entonces,
tenemos que estar
a favor.
Lo que sí,
la preocupación
de todos los padres
es esa semana
de febrero
que haya ayudas,
que las escuelas
estén abiertas,
quién las organizará,
que no nos toque
todos los ampas
también,
pero estamos
a favor.
Saludem
també al quart convidat
que ja havíem
anunciat
que s'incorporaria
de seguida,
que és el senyor
Joan Andreu Torres,
titular del Col·legi Sagreta
d'acord.
Senyor Torres,
bon dia.
Hola,
molt bon dia.
Això,
consideracions genèriques
davant d'aquesta proposta
del Departament d'Educació.
Molt bé,
fantàstic.
Tenim el quan,
ja tenim el quan,
la setmana de febrer.
El que no tenim
ni el què
ni el com.
Llavors,
vull dir,
tota mesura,
avui ja penso que
el que he pogut escoltar
del company
de la pública,
doncs,
crec que és
una bona anàlisi,
el cas que s'arribem al mateix.
A veure,
d'experiències
i això en tenim.
Qui ho ha de fer?
Doncs bé,
vull dir,
clar,
suposo que és aquest
com s'ha de fer
si s'impliquen
els ajuntaments o no.
Clar,
vull dir,
hi ha països
que no només tenen
dos mesos
de classe
i dues setmanes
de no classe,
sinó que,
a més a més,
tots els dimecres,
tots els dimecres,
festa.
És a dir,
festa en el sentit
que els alumnes
no van a classe.
I,
què tenen?
Doncs,
jo conec famílies,
concretament a França,
que el pare o la mare,
una família que el pare i la mare
treballen molt bé,
però aquells dimecres,
un dimecres no treballa el pare
i un dimecres no treballa la mare.
En moltes empreses,
en aquests llocs,
el que fan és dir,
els dimecres
tu ho tens lliure,
no vas a treballar,
lògicament cobraràs menys.
Lògicament,
hi ha un sistema
que es cobra menys,
vull dir,
té un sistema
que ho fan.
I els ajuntaments
i esplais,
etcètera,
tenen tot un sistema
per poder atendre
els infants,
adolescents,
joves,
durant aquest dia
o durant aquestes vacances.
És un cost,
és un cost,
evidentment,
que s'ha d'assumir,
s'ha d'assumir
per part de les empreses,
per part dels pares,
per tant,
els pares també penso que,
no és dir,
mira,
no és tan senzill,
tampoc pels pares,
perquè vull dir,
no només qui organitza,
no només qui organitza
les activitats,
que organitzar-les,
teòricament és fàcil,
el problema és qui les paga.
I quin cost té això també,
no tant a les empreses,
sinó a la pròpia família,
com que digui,
en aquests països que diuen,
escolti,
jo el dimecres no vaig a treballar
perquè el meu no va a classe,
però molt bé,
però al final de mes,
aquell dimecres no el cobres.
Estaríem d'acord,
a partir de les quatre intervencions
que hem sentit,
en què des d'un punt de vista pedagògic
seria convenient
avançar i reformar una mica
aquest calendari escolar,
perquè els hi ha sentit
els quatre,
estaríem d'acord també
que segurament
s'hauria d'adaptar el calendari
a les qüestions locals
o territorials,
és a dir,
que hi hagués novetats
o canvis
o diferenciació
per temes festius
de festes locals,
a partir d'aquí
el gran debat
és què fem
amb la qüestió
d'aquesta setmana
de febrer,
a priori,
a partir de la proposta
del Departament d'Educació,
què es fa
amb aquesta setmana
que es fa
amb aquesta setmana de febrer
i aquí aleshores
què creuen
que s'hauria de fer
o qui creu,
aquí està la clau del tema,
és a dir,
qui hauria d'assumir
les possibles activitats
que fessin,
els nens haurien de continuar
a escola igualment
encara que no fossin dies
lectius?
No, no,
és que no hi van a l'escola,
el que passa és que
hi ha una red,
s'ha de muntar
un servei,
un servei d'atenció
pedagògica
diferent de l'escola,
diferent de l'escola
per, evidentment,
per aquesta setmana
i per aquests dies,
que qui vol anar a hi va
i qui no hi vol anar a hi va,
jo t'ho dic,
aprofita moltes vegades això,
les famílies
no només per anar a vacances,
diuen que aquesta setmana
n'hi ha de vacances,
tothom n'hi pot anar a vacances
aquesta setmana,
ni a l'estiu
la millor altres,
no és tan folclòric
o tan bucòlic
a vegades
com es presenten
aquests problemes
que després sorgeixen
quan és el dia a dia,
sobretot amb les famílies.
Senyor Caralto.
Jo crec una miqueta
en la línia
del company Joan Andreu
que el tema és
que barregem
una cosa fonamental
des de fa molt de temps,
no sé si interessadament o no,
i és
que hi ha aspectes formatius
i aspectes de lleure.
I això és la clau,
a partir d'aquí,
si tenim clar què fem,
és que ho barregem tot
i llavors dium
és que allà no,
escolti, miri,
en Suecia
fan moltíssimes menys hores
però moltíssimes menys
que nosaltres
i altres en fan més,
però països que funcionen
fan moltíssimes menys.
Per què?
No és que facin menys hores
d'estada escolar,
fan menys hores
del que és aspectes formatius.
Per tant,
si no diferenciem
de forma clara
què són aspectes formatius
i en qui compet
i què són aspectes de lleure
i en qui compet,
difícilment avançarem.
Una vegada diferenciat això,
llavors hem de veure,
efectivament,
donem volta sobre aquest tema,
qui ho organitza,
com ho organitza
i en quins diners.
Per tant,
jo crec que això és fonamental.
De moment,
aquesta proposta
està d'una forma
molt poc definida
i el poc que hem llegit,
o almenys jo particularment
ho vaig llegint pels diaris
per aquí i per allà,
de forma molt poc indefinida.
Si els consells escolars
els donarà la potestat,
si molt bé,
la potestat,
amb quins diners,
o sigui,
i qui ho farà?
És a dir,
què decidim?
Obrim o no obrim?
Escolti,
això no és una cosa clara,
definida.
Totes les coses,
en qualsevol empresa,
en qualsevol lloc,
tot es té que organitzar
i per tant es té que preveure
i qualsevol proposta
pot ser bona
si està ben organitzada,
definida i financiada.
Senyora Descabrizar.
Sí,
yo lo que quería decir
es que los padres
tenemos normalmente
casi todos 30 días
de vacaciones,
nada más.
Y, bueno,
las escuelas tienen bastante,
o sea,
que el problema
lo tenemos igual
en febrero,
en octubre,
o sea,
nos tenemos que organizar
de esta manera.
Y la preocupación aquí
sería justamente
lo que estamos hablando
todos,
¿quién pagará esto?
Que no les toque
a las familias pagarlos.
Eso básicamente
es la única pega
que encontramos
como los padres,
pero si eso
se puede solucionar,
si todo se puede organizar
y es mejor
para los niños,
y vuelvo a repetir,
mientras todo el trabajo
no nos toque a las ampas
y se implique
toda la comunidad educativa,
yo creo que es perfecto.
Senyora Clúa.
No, sí,
a ver,
es que no,
yo digo lo que decía abans,
no,
eso es sobre un debate
y tenemos que,
en todo caso,
presentar propuestas
a todos,
todos,
no,
es que estamos
en la comunidad educativa,
tots,
y a ver,
hi ha un debate
y yo estoy de acuerdo
en que,
porque a veces
parlem todos,
y digo todos
y generalizo,
a lo mejor
de los alumnos,
pero al final
son interesos
que no son exactamente
todos los alumnos,
a lo mejor son interesos
de la escuela,
de los padres,
de no sé qué,
y eso,
primero,
criterios pediologicos
que decía abans,
¿a qué son los fundamentales?
¿Això es bo?
Si es bo,
lo hacemos.
Ahora,
¿cómo lo hacemos?
Bueno,
parlem,
parlem de eso,
a ver,
a lo mejor también,
el mateix problema
que los padres,
y te decía ella,
el juny,
que el febrero,
la semana que está,
el mateix,
el mateix,
en todo caso,
si,
en criterios pediògicos,
en criterios de que,
ara,
aquesta setmana,
aquesta mitad de curs,
si podemos hacer alguna cosa,
aquests ajuntamientos
o la generalitat,
porque a veces los ajuntamientos
son a la primaria,
pero a la secundaria,
normalmente también,
o a la batxillerat,
también están en la generalitat,
¿no?
Bueno,
a ver,
¿qué hacemos con esta semana?
Pero yo digo,
esto es positivo.
Els convido a hacer propostes,
encara que sea a nivel personal,
o el que representan,
vostès,
és a dir,
¿vostès qué farían?
És a dir,
porque el debate está obert
entre,
fins i tot,
els centres educatius,
en una setmana com la que es proposa
de vacances al febrer,
han d'obrir o no han d'obrir?
Les activitats que farien els nens
serien,
dins del centre educatiu,
haurien de ser fora,
en una xarxa paral·lela?
Quines són les seves opinions
sobre això,
si és que tenen opinions formades?
Després està el tema del finançament,
és evident que si s'organitzen activitats,
qui les paga?
però és que també fins i tot
si es fan dins o no,
dins o fora del centre educatiu.
Tenen propostes concretes per aquests dies?
Bé,
aquí hi ha un problema que...
O han de ser,
perdó,
o han de ser una setmana de vacances,
estrictament de vacances
i que les famílies s'adaptin,
en fi,
com puguin.
Un problema és la qüestió laboral
de les famílies,
clar,
vull dir,
també som conscients
que aquí,
ja hem parlat algunes vegades,
quan parlarem d'educació,
que no és el mateix
que tu facis de 8 a 3,
que facis de 8 a 5,
de 8 a 6 o de 8 a 10,
de la nit,
clar,
no és el mateix,
això clar que condiciona,
vull dir,
no és el mateix
que el pare arribi
a les 10 de la nit a casa
que el pare i la mare
arribin a les 3 a casa
en la jornada laboral feta.
Això també és un hàndicap
que hem de tenir en compte
quan se fa en tota aquesta organització
aquesta programació.
Jo penso que el que s'ha de fer
seria buscar alternatives
pedagògiques,
lúdiques,
recreatives,
etcètera,
per poder donar solució
a aquests dies
dels quals els pares
no se'n poden fer càrrec
dels fills.
Activitats fora dels centres educatius,
pròviament?
Una cosa és que no intervingui
l'escola directament,
és a dir,
l'equip directiu,
el claustre,
etcètera,
i l'altre és que
com a espai públic
les escoles
puguin estar obertes
i puguin estar ateses
o puguin utilitzar
50.000 altres històries,
vull dir,
com es fa
durant activitats
fora de l'àrea escolar.
Això sí que hem de fer,
perquè no tenim prou
ni prou centres cívics,
ni tenim prou centres d'espai,
ni tenim prou,
potser prou activitats
per això.
Aquí qui s'ha de romengar?
Home,
s'han de romengar
són els primers
que es proposen.
La Generalitat
ha de fer, evidentment,
després
unes propostes
d'això,
com se financia
totes aquestes activitats.
Per fer activitats
no hi ha problema.
El mateix Ajuntament
fa un parc de Nadal,
en el parc de Nadal
hi ha un munt de monitors,
hi ha un munt de gent.
Doncs bé,
són idees
que es poden anar
tenint en compte
una d'aquesta setmana
quins parcs
o quins tallers
o quines activitats
se'ls poden muntar
per poder donar
cabuda amb això.
Llavors,
una vegada estigui
clar,
com està,
llavors,
l'imaginació
ja en farem
de propostes concretes.
Activitats
però que d'alguna manera
quedin al marge
de la pròpia feina
que fan els equips directius
perquè, clar,
aquesta setmana
també serviria
per professors
i pels directors
dels centres,
senyor Caralto,
també per feines internes
de planificació
o del que sigui
del que queda de curs.
Efectivament,
però bé,
una miqueta
coincideixo.
Vostè estaria,
coincidiria
amb aquesta línia
votada per Joan Andreu Torres?
No, coincideixo plenament.
A més a més,
el que està clar
és que els edificis
que són públics
sense cap mena de dubte
els hem d'utilitzar.
Per això són,
per això són públics.
Fins i tot està reglamentat
concretament
a les escoles de primària
que són de l'Ajuntament
lògicament
es ha de donar
la màxima
utilització possible
perquè és la màxima amortització.
Evidentment,
no farem cinc edificis
i amb un ho podem fer.
Això és de sentit comú.
Però jo el que voldria dir
una miqueta
insistint
i tirant endarrere
en tema formatius
i de lleure
que des de fa molts anys
ja fan propostes
en aquesta línia.
És a dir,
recordo concretament
l'any 86
que jo treballava
ja a la funció pública
i concretament
a una escola de Tarragona
el FIIP Campclar
que en aquells moments
era el director
el senyor Carles C. Pero
actual director
de l'Institut Municipal
d'Educació
de l'Ajuntament de Tarragona
que en aquells moments
ja es parlava
escolta,
si fem jornada intensiva
tot el matí
comencem a les 8
això aniria
en la línia
de conciliació laboral
comencem
no sé si a les 8
a les 8 és molt matí
suposo que eren dos quart de nou
i acabem a les 3
amb unes parades
i a la tarda monitors
i de fet actualment
a Tarragona
hi ha un centre
que es fa això
que és el FIIP Mediterrani
de la zona de Ponent
per tant clar
de possible ho és
però calen
i sempre anem
als mateixos llocs
calen diners
i aquests diners
en tot cas això
si ho volen
m'ho contesten
en la propera ronda
la senyora Escauriza
què creu que s'hauria de fer
en aquesta setmana
de què serien partidaris
que hi hagués activitats
això pedagògiques
extraescolars
pels alumnes
bueno
jo crec que estem parlant
tots de la mateixa
poden fer
quizás alguna actividad
passar per el consello escolar
per a que tots esten de acord
què actividad ser
i hi ha tantas coses
que es poden fer
és qüestió de organitzar
i entre el asuntament
el AMPA
si la escola està de vacances
el AMPA també
es poden fer moltes coses
sí, jo també estic d'acord
no es poden fer
i tenen que utilitzar
els edificis públics
com deia abans
el company
no tenen
activitats pedagògiques
i lúdiques
evidentment
i els costes
suposo que parlarem després
no, no
si volen ja parlem ara
evidentment
evidentment
a veure
suposo que també
la Generalitat
els ajuntaments
a veure
podríem parlar
de què costes
hi ha els ajuntaments
i la Generalitat
i quins
si hi ha més interessants
fer-los aquí
a l'educació
o als altres llocs
podríem parlar
inclús
del camp del nàstic
per dir una cosa
que és molt això
que és molt
molt clara
potser no fa falta
fer un camp del nàstic nou
però sí fa falta
que les nostres escoles
tinguin uns
en tot cas
gimnasis
etcètera
que a vegades
les nenes
han d'anar
en camps
que no
això ets porta al debat
sobre les prioritats
evidentment
que qualsevol administració
ha de prendre
de prioritats
de totes maneres
perdonim però
de les quatre intervencions
intuïo això
que ningú es planteja
doncs
en el món
de la comunitat educativa
que ja pugui ser una setmana
estrictament de vacances
d'oci
perquè no sé si els nens i nenes
també
en fi
de tant en tant
necessiten
això
trencar el ritme habitual
perquè si és una setmana
en què
continuen
havent-hi activitats
més o menys
pedagògiques
més o menys
extraescolars
ningú
entenc de les seves intervencions
que es plantegi
això com una setmana
de vacances
entre altres coses
perquè suposo que això
ens portaria al debat
de difícil conciliació
amb la família
és a dir
vostès són partides
que hi hagi realment
activitats
en aquella setmana
jo soc partides
d'això
però evidentment
també hi ha
aquesta proposta
que pugui haver
una setmana de vacances
per mi
tampoc hi ha massa problema
si evidentment
evidentment
l'he deia abans
la setmana de febrer
per als pares
també és el mateix
que la setmana del juny
o la setmana de juliol
o la setmana de setembre
perquè al final
és una setmana
tindrem 30 dies
de vacances
llavors
en principi
tampoc seria
massa
devia ser massa problema
evidentment
és millor
un altre tipus d'activitats
que també trenca una mica
el tema
pedalloc
activitats
extracolars
etcètera
però jo penso
que és un debat
que està obert
i bueno
parlem d'això
setmana pura i dura
de vacances
ni ho contemplen
a la FAPAC
és que se plantea
la solució
para los padres
que trabajan
el que pueda hacer
vacaciones
se lo tiene solucionado
o sea que no hace falta
plantear nada
si no el problema
lo tienen
los que realmente trabajan
y no pueden hacer vacaciones
senyor Torres
i senyor Caralto
vacances
pures i dures
o no?
no no
jo el terme vacances
no ho diria
vull dir
jo penso que és una
una parada
escolar
vull dir
i que es pot aprofitar
per alternatives
inclús esportives
que fer un campus
d'esportiu
fer colònies
vull dir
anar-se'n a la neu
vull dir
en fi
llegir llibres
escoltar música
o
un de la 1 de la 100
esparramar-se
des de les 8 del matí
fins a les 12 de la nit
al sofà
ben esparrancat allà
al sofà
veient la tele
també
hi ha tot un munt
de possibilitats
junt amb això
un grapat de possibilitats
que els poders públics
han de posar al servei
de la ciutadania
en què cas dels infants
o adolescents
d'activitats
que puguin fer
jo crec que en aquest cas
a veure
tampoc hi ha un tema
de vacances
o no vacances
hi ha diversos aspectes
i tots es tenen
que tractar diferents
i tampoc estan concretats
ni definits
un és el tema
dels mestres
això seria un altre debat
que crec que aquí no toca
i evidentment nosaltres
en fi
modificar el calendari
exigeix
modificar
totes les formes
de treball
és a dir
tenir un altre xip de treball
una altra organització
de treball
per tant aquest seria un punt
l'altre tema
és el dels alumnes
que després s'hauria de veure
què passa amb els alumnes
és a dir
han d'estar a casa
no han d'estar a casa
i estaríem una miqueta
en el debat
que penso que hem parlat bastant
que en fi
que evidentment
hi ha múltiples
fórmules
d'abordar-ho
i un altre tema
és la problemàtica
dels pares
i conciliació
que és un altre tema
insisteixo
amb els alumnes
es té que concretar
i es té que definir
és a dir
perquè qualsevol activitat
i més en la societat actual
sempre preguntem
qui és el responsable
i per tant
això té que estar concretat
les fórmules
que fins ara han arribat
no dic que no estigui concretat
però en tot cas
les que han arribat
o les que jo he pogut llegir
això evidentment
no està
no està clar
tema diners
tema finançament
que és la clau
com en qualsevol altra qüestió
aquí més o menys
podríem estar d'acord
que hi tothom
que tingui alguna cosa a veure
amb la comunitat educativa
hi posi
hi posi
de la seva part
creuen que
bàsicament
ho ha d'assumir
qui
l'administració
que té
la competència
màxima
i plena
en matèria educativa
que és
el govern
de la Generalitat
i han de participar
els ajuntaments
la setmana passada
li preguntàvem
al regidor d'ensenyament
del cas
de l'Ajuntament de Tarrona
i el cas
de la ciutat de Tarrona
doncs evidentment
esmentava les dificultats
econòmiques
que té aquest ajuntament
com pot tenir
qualsevol altra administració
qui ho ha d'assumir
senyora Escobriza
lo mío es muy breve
los padres no
la resta sí
los padres no
no
la més breu
és que això
ens toca a tots
ens toca a tots
vull dir
als pares
els tocarà també
responsabilitzar-se
i a vegades
amb temps
i també amb butxaca
segur
perquè passa a tot arreu
on ho fan
vull dir
no perquè aquí
serem diferents
vull dir
perquè passa a tot arreu
tots els països on fan això
els pares doncs
han de poquinar
no hi ha altra solució
també
i evidentment
l'escola també
alguna cosa
haurà de fer
perquè clar
si hi ha uns edificis
que es fan servir
o hi ha una aula informàtica
que es fa servir
o hi ha una sèrie d'espais
que es fan servir
doncs evidentment
també
hi haurà de tenir
un paper important
i el paper frontal
evidentment
hauria de ser
l'administració pública
en temps de crisi
en fi
això també ens portaria
és un element col·lateral
però importantíssim
a veure
el que hem parlat abans
prioritats també
quines prioritats hi ha
en crisi
o no s'ha de ser crisi
en altres coses
hi ha d'haver prioritat
jo
m'ha agradat
a veure
l'ho he dit abans
estem parlant aquí
d'alumnes
estem parlant de nanos
estem parlant d'equitèix pedagògic
i això és el principal
i després
si els pares
tenen que pagar
si els mestres
tenen que canviar horaris
fem-ho
haurà de fer-ho
però
si no esten parlant
o parlant d'una altra cosa
els criteris són
el B
per les nenes
i per les nenes
si el B
per les nenes
i les nenes
significa
que tenen que parar
fer una setmana
de vacances
o no vacances
tenen que pagar
els pares
o no pagar
els pares
i si els mestres
tenen que parar
o no parar
o modificar
els horaris
i les administracions
tenen que
subvencionar
o pagar
fem-ho
això és el que fer
si no estem parlant d'una altra cosa
la emissió
de què no vull gastar
és mestre
que no no sé què
i és pares
que no podem fer res
si el debat
és
criteris pedagògics
i aquest és el que és important
si estem d'acord
si estem d'acord
que això és el que és important
l'altre secundari
és suplementari
jo evidentment
com no he estat
amb aquest grup d'experts
que ha dictat
aquests criteris pedagògics
no puc opinar
en aquest respecte
però només diria
i això no voldria ser
cap entrebanc
en què es pogués fer així
de gent
que estudia la pedagogia
i la filosofia
des de l'època dels grecs
si llegim els grecs
qualsevol llibre de filosofia
la podríem aplicar avui en dia
ens sembla que hagi escrit
un company dels nostres dies
llavors
fa molts anys
que s'està educant
i ningú s'havia plantejat mai això
això només ho deixo sobre la taula
no en un sentit negatiu
senzillament
és a dir
tota la vida ha existit l'escola
tota la vida ha sortit gent formada
tant o millor que avui en dia
i per tant
això no s'havia plantejat
per tant
no sé si estrictament
i no vull
no s'havia plantejat la proposta
diu
de reforma del calendari
fa 20 anys o 25
sense cap mena de dubte
sé que avançant molt
però els criteris pedagògics
de l'essencial
no han canviat
a vegades oblidem
oblidem
que l'essència de l'educació
no canvia tan fàcilment
deia de totes mesos
no voldria entrar en polèmica
només és un element
no voldria
he dit al principi
que em semblava
que no era un tema
realment molt rellevant
aquest tema del calendari
si voldria dir
tot el que estàvem dient
que aquí
ha de pagar
que l'estat del benestar
té limitacions
evidentment
no és un estat màgic
i per tant
evidentment
ha de pagar tothom
això segur
com?
això és el més complicat
però sí que voldria diferenciar
per als anys que porto ja treballant
he treballat en escoles diverses
o en zones diverses
he treballat a l'escola concertada
i a l'escola pública
i senzillament
en fi
hi ha famílies de tot tipus
per tant
això d'alguna manera
es té que intentar veure
que hi ha famílies
que no poden gens
i altres que poden més
qui pot
el que no pot dir no
tothom
igual
a tothom
en fi
és a dir
és difícil
però evidentment
les quotes de pagaments
són les que s'haurien
d'alguna manera
d'ajustar
o d'intentar
reglamentar
sabent que és un tema difícil
acabo
plantejant
diverses qüestions
totes en una
a veure si és possible
perquè el senyor Caralto
ja deia al principi
de la seva intervenció
que aquest considerava
que era un debat secundari
en el món educatiu
tenint en compte
que hi ha segurament
qüestions més importants
no sé si coincideixen
amb això
consideren que es pot arribar
ara sí
amb un consens
perquè aquest és un tema
del que potser
s'ha vingut parlant
durant molt de temps
però no públicament
o no hi havia una proposta
tan ferm
com la que ha fet ara
el conseller
creuen que ara sí
s'ha d'avançar
en aquesta línia
i que és possible
el consens
entre totes les parts
i d'altra banda
si coinciden també
que malgrat això
aquest és un tema
poc rellevant
el canvi d'una setmana
de curs escolar
Joan Andreu Torres
Jo en aquest moment
penso que és un tema secundari
penso que en aquest moment
el que ens ha de preocupar
és l'ALEC
l'ALEC
que és la llei d'educació de Catalunya
que està en tramitació parlamentària
aquí ens hem de desmarsar esforços
aquí on anem
hem de posar d'acord
tots plegats
comunitat educativa
i polítics
i clar
sabem ara que està
el Parlament
està en tramit
encara
de la comissió
que va escoltant
totes les aportacions
que van fent
els diferents
elements
de la comunitat educativa
i aquí és on hem d'esforços
una vegada
vull dir
ja tinguem clara
la llei
i quin és
el finançament
de la llei
perquè clar
si no estem
estem muntant
estem muntant
l'edifici
sense fonaments
i és com una mica
la casa per la teulada
això és una teula
de l'edifici d'educació
clar
si volem posar la teula
i encara no tenim l'edifici
doncs
ja podíem fer esforços
jo penso en aquest sentit
que el que cal ara
és centrar
tots els esforços
de les comunitats educatives
pares
professors
polítics
etc
amb el que serà
la llei
tenir una bona llei
ja ho té per tothom
i després
ja l'anem vestint
i aquesta
modificació
que anirà
com altres 50.000
modificacions
que hi puguin haver
això serà
el que anirà
modificant
una envada
de l'edifici
una taulada
o una taula
o una cadira
de l'edifici
senyor Cloar
evidentment
estic d'acord
l'important
és que la LEC
sigui
baixi endavant
i
sobretot
amb el màxim
consens possible
perquè el que no podem fer
ja parlàvem
fora d'aquí
que anem canviant
de lleis
cada 4-5 anys
en funció del govern
que hi ha
i això és un desastre
per a tots
per a tota
comunitat educativa
jo espero
no sé si
aquesta llei
que no va massa
en aquesta línia
que estic dient
a més
fins i a on jo sé
perquè sigui
el que dic
que sigui una llei
que perduri
i que sigui
un massiu consens
i que això sigui
evidentment
sigui el millor
per a tots
per a tota la comunitat educativa
sobretot
per als alumnes i alumnes
senyor Escauriza
és un debat important
rellevant
el del calendari
i creu en el consens
a mi particularmente
me dio la sensación
de mucho ruido
con esto
del calendario escolar
no
es bueno
que se discuta
pero creo
que se llegará
a un consenso
porque evidentemente
estamos todos
de acuerdo
en lo mismo
o sea que creo
que si que se moverá
el calendario
todo el mundo
estará contento
senyor Caralto
per acabar con usted
jo crec que en fi
per veure si estarem
o no estarem contents
es tenen que tornar
a tocar
els tres punts
que deia abans
tema de mestres
no se n'ha parlat
gens ni mica
és a dir
no sabem exactament
com hem d'organitzar
aquestes activitats
és a dir
evidentment
necessitaria un canvi
de xip
però quins són
els canvis de xips
què és el que haurem
de fer
per tant és un tema
fonamental
tema d'alumnes
el que dèiem
una i una altra vegada
hem de veure
com s'organitza
el temps de lleure
qui el paga
i qui és el responsable
i tema de pares
doncs en fi
uns ho tindran més fàcil
altres no ho tindran
tan fàcil
i per tant
tal com dèiem també
al principi
d'alguna manera
la flexibilització
de la vida laboral
hauria d'existir
en fi
hi ha moltes coses
per parlar
segurament el debat
donarà molt de xic
veurem si també
és un debat fonamental
en el marc de la llei
d'educació de Catalunya
que s'està tramitant
al Parlament
o queda amb això
ara ha comentat
la senyora Escauriza
això del molt soroll
veurem si això
és una qüestió
d'aquests dies
que en parlem tots
i queda diluït
en les properes setmanes
o no
és un tema
que es continua parlant
i fins i tot
es vol aplicar
a partir del curs vinent
tot i que
segurament hi ha
molts dubtes
començant pel tema econòmic
que com sempre
és el fonamental
agraïm avui
a les quatre persones
que ens han acompanyat
en aquesta taula
del matí de Tarragona Ràdio
per parlar d'aquesta qüestió
la senyora Laura Escauriza
que és la presidenta
de la FAPAC
a Tarragona
el senyor Àngel Clua
que és el president
de l'associació
de mares i pares alumnes
d'Elies Martí Franquís
el senyor Joan Andreu Torres
que és el titular
del Col·legi Sagrat Cor
i el senyor Josep Caraltó
que és el director
del Col·legi Públic
Gualvi i Albí
de Torreforta
a tots quatre
moltes gràcies
i fins la propera
adeu-siau
bon dia