Dos minuts i mig, a tres quarts d'una del migdia,
aquí seguim en directe i contents.
Per què no dir-ho?
Perquè ens acompanya Marisa Suárez,
és la responsable del servei pedagògic del museu,
sempre que la Marisa ve als estudis de l'Avinguda Roma,
o nosaltres anem al museu,
la veritat és que quedem molt satisfets,
perquè parlar d'art amb aquesta passió
i amb aquestes iniciatives que ens porta,
la veritat és que ens dona un punt de vista
molt, molt positiu a la vida.
Tota aquesta introducció és per dir que
un museu d'art modern,
del nivell del Museu d'art modern de Tarragona,
acull exposicions d'alumnes.
D'alumnes d'una escola d'art?
No, d'alumnes de primària, d'alumnes de secundària.
És una iniciativa que jo imagino que no és habitual,
tot i que al museu ja tenen experiència.
Marisa, bon dia.
Bon dia, Jolanda, bon dia a tothom.
És el tercer any que feu aquesta proposta.
El tercer any, el tercer treball interdisciplinari,
i va ser a través d'una escola que ho va demanar
perquè els nens no podien,
després de fer tot el treball a l'escola,
la visita al museu, etcètera,
perquè no podia culminar aquest treball
amb una exposició al museu.
Fa dos anys vam començar amb pràctiques.
L'any passat vam tenir dues escoles,
Bonavista i Sant Salvador, de Tarragona,
i en guany tenim aquestes dues escoles.
El CEIP dels Pallaresos,
que hi ha alumnes des de P3,
o sigui, d'educació infantil,
P3, P4 i P5,
i ells només tenen els dos primers cursos de primària.
És una escola molt jove,
amb mestres molt joves.
I l'altra escola és una escola concertada de Tarragona,
Mareu del Carme,
que estan a l'Avinguda Estanua Figueres,
cantonada amb Rovira i Virgili,
i aquests han col·laborat
una classe de segon d'ESO
i una classe de quart d'ESO.
Però el que dèiem és insòlit
que en un museu d'art modern
els treballs escolars
que generalment es pengen a l'aula,
o com a molt,
en alguna institució,
tipus Pati Jaume I de l'Ajuntament,
que vagin al museu.
I el tractament que li fem de les obres.
I el tractament que fem un tractament
com una instal·lació de qualsevol artistat contemporàni
que vingués a mostrar la seva obra.
Exactament. Des que nosaltres comencem a parlar amb les escoles,
perquè és un projecte de llarga durada.
Comença el començament de curs,
quan venen a la visita al museu.
Aquestes escoles solen venir el primer trimestre,
la resta dels mesos fins al mes de maig,
que es va inaugurar l'exposició,
va ser el 6 de lluny,
fins al final de curs,
tinguin tot el curs per treballar.
Anem a pams, perquè el tractament és molt diferent
per a uns nens de primària,
lògicament, i per a uns nens de secundària.
Comencem per qualsevol dels grups, si vols,
perquè els volem explicar.
Comencem pels petits.
Pels petits, és infantil.
Per tant, infantil, estem parlant de nens i nenes...
De 3 anys fins a...
Aquest cas són nens de 3 anys,
fins a segon de primària, fins a 9.
Com ha anat el procés de tota l'exposició?
El procés primer va ser la prèvia.
Els mestres van conèixer aquesta experiència
a través de les altres exposicions,
els van cantar,
van pensar per què no la nostra escola
pot col·laborar amb aquest projecte,
és participatiu, és col·laboratiu,
i primer van demanar les hores per visitar el museu.
Jo vaig reunir-me amb les mestres,
li vaig dir que era un projecte molt seriós,
que això implicava molta feina per part del museu,
molta seriositat per part de l'escola
i molta feina per part dels nens,
que eren els veritables artistes,
que no pensessin que era un projecte de fi de classe,
que pengen els plafons al passadís...
Activitat extraescolar per passar l'hora del menjador.
No, que això era un projecte molt seriós
i que implicava feina per part de tothom,
que n'altres com a educadores,
la Núria i jo mateixa,
tindríem molta feina,
però que també n'altres li demanàvem a elles
molta col·laboració i molta feina,
col·laboració de les famílies
i sobretot la feina dels nens.
Tothom ha complert, descomptatius.
Tothom, la veritat és que ha estat un èxit total.
Van venir a les visites que van ells concertar,
aleshores jo vaig fer la prèvia...
I van visitar l'obra de Miró i de Rollo.
Ells sí, ells van tenir la sort
que quan van demanar la visita al museu,
era el mes d'octubre que teníem l'exposició
a la farinera al Tele del món.
Ah, la que veieu inaugurat.
Sí, la que veieu inaugurat, exacte.
Aleshores ells van visitar l'exposició,
van poder conèixer Josep Rollo,
van veure els obretes i cims...
I tant, van parlar també amb l'artista.
El van conèixer.
El van conèixer, no directament.
L'artista s'ha trobat ara,
ho explicaré, una agradable sorpresa,
perquè va estar ahir al museu
i des del carrer,
des del gran ventanal finestral
que dona el carrer Sant Anna,
es veu l'obra d'aquests nens
del Segui dels Pallaressos
i va entrar.
Sempre el Josep, quan passa pel museu
i veu alguna cosa que li agrada,
passa i entra, no?
I va quedar parat.
Perquè dic, això és el que han treballat
a partir de la vostra exposició
que vau fer amb el Joan Miró,
al sobret i cims.
I va quedar, bueno, estorat.
Vam fer fotos amb el Josep
i jo avui mateix li he enviat
les fotografies a la directora,
la Susana Urbano,
i està molt contenta.
Diu, a veure si els nens
poden conèixer personalment.
Fixa't al cercle com es va tancant, eh?
Sí.
El Josep és una persona molt tímida
i aleshores les grans multituds
no li agraden
i el dia de la inauguració
va ser una bogeria.
Pensa que al carrer Sant Anna
i al museu hi havia més de 300 persones
tombant per al museu.
I era un control
perquè eren crits molt petits.
Són els nens, són els pares,
són els avis, les tietes
i l'experiència que és magnífica.
Per tant, fan la visita...
Fan la visita al museu,
aleshores ells ja comencen a pensar
com projectaran el projecte de la farinera
o del Tele del Món,
dels Sobret i Cims, a l'escola.
Nosaltres hem anat,
me'n recordo,
però quatre o cinc vegades a l'escola
per donar-los l'assessorament necessari.
Aleshores parlem amb les mestres,
ells trien els temes,
en aquest cas han treballat la massia i l'hort,
i és preciós,
veniu a veure-ho perquè han treballat en plastelina
totes les peces petites,
les bajuguetes, les pastanegues,
els tomaquets,
ho han fet tots amb plastelina
i amb robetes ells,
i han fet un hort i una massia.
I després han treballat el Sobret i Cims
a partir de robes de sac
i també d'un suport de palla.
Per tant, han conegut els materials,
han conegut les tècniques
i el que és molt important,
la simbologia,
tot allò que pots expressar a través de l'art.
Ells van treballar primer
tot el treball individualitzat.
Aleshores van conèixer
que era Miró,
que era Rollo,
tot el món de Miró i de Rollo,
i després els van fer fer al col·le,
perquè això és un treball transversal.
Ells van treballar la llengua,
van treballar el català, el castellà.
Hi ha activitats que les han fet en català
i altres que les ha fet en castellà.
I després tota la part de visual i plàstica
de l'educació artística.
D'aquesta manera han experimentat
amb diferents materials.
Ells no tenien materials
i van veure que Miró
utilitzava material de rebuig.
Aleshores van demanar
la col·laboració dels pares
perquè materials,
sabatetes, robes,
perxes, plàstics,
coses que a casa les llencem,
les portessin a l'escola.
Diu que van ser camionades de material
que arribaven a l'escola
per poder manipular i treballar-les.
I les obres ara estan alli penjades.
Són magnífiques.
Sé que és complicat
traslladar l'expressió dels nens
quan veuen que la seva obra
està exposada allà.
Quines opinions mereix la seva pròpia obra?
A més, una obra col·lectiva.
No oblidem,
no estem parlant d'una obra d'un nen,
sinó d'una obra col·lectiva.
Una cosa és quan venen amb la mestra
i venen com una activitat curricular,
una activitat de l'escola,
i venen amb la bata del col·le,
o amb el xandall,
o amb el nom penjant amb una corda,
i ja és una activitat del col·le.
I una altra cosa és el dia de la inauguració,
quan ells n'estan empapant-se
durant sis o set mesos
d'aquesta activitat a l'escola
i treballant i estudiant,
i ells saben que quan arribin a l'escola,
quan arribin al Museu de Perdó,
es trobaran l'obra col·lectiva penjada.
La cara que posaven els nens
quan entraven,
de la mà del seu pare, del seu avi,
i ho explicaven tots, segurament, no?
Sí, mira, la Marissa o la Núria,
i ara veureu el que hem fet,
i entraven amb aquella...
A més, venien mudats.
Jo li deia, oh, que veniu mudats avui al museu.
No, és que avui venint que és festa,
avui és el dia de la inauguració,
i tothom venia amb els artistes,
amb els protagonistes, clar.
Estaven encantats.
Hi ha un seguit de fotografies
que recull tot el procés,
el procediment i el procés
que han fet ells l'obra,
i un audiovisual magnífic que també hem fet,
doncs, bueno,
des que van començar a treballar al museu,
la visita,
fins a la culminació que és l'obra, no?
Per tant, tot aquest procés
està muntat amb un audiovisual,
que això, la producció és del Museu d'Armoder,
i, bueno,
s'ha pogut visualitzar quan vulgueu estar allí.
A veure, aquests nois o noies,
potser, a mesura que es facin gran,
abandonin l'habit d'anar a exposicions i museus,
però allò quedarà latent a la seva personalitat
i tornarà a despertar d'aquí uns anys.
Jo estic segura.
Els fumaments estan posats.
Sí, jo estic segura.
L'altra escola.
Secundària.
Parlem d'edats diferents,
d'objectius diferents
i de problemàtica diferent.
Estem parlant de nens de segon i quart d'ESO,
per tant, són 12, 14 anys,
o 15 segons,
i ja són nens que quan venen al museu
igualment venen per una obligació,
perquè la professora les diuen
anem a veure un museu d'art i tal,
ells, l'expressió que tenen és aquesta,
quin rotllo, això ho sé fer jo.
Sí, clar.
Això és molt fàcil,
això de mirar...
I d'això, ja veus.
Això és una obra d'art,
això quant val?
És molt cara aquesta obra
i incideixen molt en aquesta qüestió econòmica
o de la facilitat o no
de fer una obra abstracta, no?
Per tant, és primer tota la part educacional,
d'explicar les obres del museu
i vam amb ells establir un projecte
que era el paisatge.
Però no el paisatge típic d'una muntanya
i una casa i un riu, no.
Sinó la geografia del cos,
a partir d'una obra...
Sempre treballem a partir d'obres del museu.
Tenim un col·legi fantàstic de mans
de l'Anna Sánchez
i a partir d'aquí
ells van treballar a les geografies del cos.
Se'n van fer una màscara,
ells de la seva cara,
i està projectada,
veu les fotografies del procés que t'he portat
i aquestes fotografies
les podeu veure també
als radioigents del museu
i aquestes cares estan projectades a la paret.
Ells van fer un treball en Photoshop
de combinar cares,
llavis d'un nen amb l'esboca
amb el nas d'un altre
i aquestes cares estan projectades
damunt d'aquestes màscares blanques
que estan penyades al museu.
Van treballar altres tipus de paisatges
el que les envolta,
el que li preocupa
és el de la ciutat de Tarragona
on van a fer skate,
on no poden fer bici de muntanya,
on els agradaria
que el monument dels castells
estigués si no fos a la Rambla
i aquest treball
un nombre petit d'alumnes
perquè va ser un treball voluntari
i a quart d'això
és molt difícil
enganxar la gent en aquest aspecte
però ha estat curiós
perquè ara la gent
que ha participat en el projecte
està superorgullós
i s'ha trobat
que la vàl·lua que porten ells dins
o la seva creativitat
l'han pogut expressar
d'una manera fantàstica
i la tenim al museu penjada.
I aquesta vessant de l'art
fins a cert punt
i acotant molt
com a eina reivindicativa
també l'han fet servir
perquè el que han parlat
és de la seva problemàtica
com a joves.
Jo li deia
quan ens ensenyàvem paisatges
que un grafit pot ser un paisatge
doncs li deia
un grafit pot ser
per reivindicar
una persona que fa una assignatura
amb un monument
evidentment
explicaven
què es podia fer
i què no es pot fer.
Parlem a partir del respecte
envers a la nostra ciutat
als nostres monuments
però ells després
anaven experimentant
i van fer un treball
molt bonic també
que era el paisatge propi
l'íntim.
L'íntim és
la seva habitació
el seu calaix
els seus records
i cada nena ha agafat
una capsa de sabates
i dins
dins de cada capsa de sabates
ells han fet
els seus records més íntims
i amb frases
també les hem projectat
a la paret
i veureu que és
un treball fantàstic.
El més bonic
que eren aquests alumnes
que potser
no donen tanta importància
a la visita d'un museu
o a una obra d'art
i allò que deien
això us ho he fet jo
ara s'han donat compte
del que costa
que hi ha un treball conceptual
i un treball intel·lectual
darrere o davant de l'obra.
No, no és agafar
qualsevol material
i fer allò
l'enviament.
La rogada i ja està.
Aquí hi ha un procés.
Home, quina satisfacció
no Marisa
per aquest any
pel museu
o per vosaltres?
Estic molt contenta
és molta feina
perquè pensa que
continuem amb totes les visites
de les altres escoles
són més de 4.000 alumnes
a l'any
altres escoles
que no participen
en el projecte
per diferents motius
sí que potser
volen mostrar
els seus treballs
a les famílies
dins del seu àmbit escolar
l'escola
o el cole
la setmana que ve
anem al Mare Nostrum
perquè ells van venir
al setembre
a treballar
el vestit
a la Mediterrània
i a través d'aquí
han fet una gran exposició
i s'han convidat
a les educadores
del museu
que anirem
a visitar l'exposició
per tant
hi ha diferents vessants
és una feina contínua
estem preparant
la visita dels mestres
el 26 de juny
al dematí
fem un esmorzar
se reunim els mestres
donem l'activitat
per l'any que ve
fem les pautes
què hem fallat en guany
què coses ens surtin malament
què coses hem de millorar
què coses surten bé
i se poden potenciar
per tant
també fem reunions
nosaltres parlem molt
amb els mestres
i amb els nens
i jo crec que a partir
de la comunicació
del diàleg
és quan surten les coses
mitjanament bé
hi ha talent
hi ha formació
hi ha moltes ganes
de treballar
hi ha planificació
hi ha un treball racional
ho acaba d'explicar
la Marisa
encara no ha acabat el curs
que encara estem gaudint
de tot el resultat
de la feina d'enguany
i ja
abans que acabi el mes de juny
ja se sap el que es farà
quan es torni a setembre
planificar, treballar, coordinar
i posar-li moltes ganes
és important
el mateix que et preguntàvem
els petits
els de secundària
quan van veure la seva obra
al museu
m'han quedat parats
és una cosa
emocionats
sí
i venen molt
avui jo tenia un altre grup
de Saavedra, de P3
que ara ve en corrents
encara no m'he canviat de roba
i enganxa 3 o 4 adolescents
diu
que no va al museu
diu
sí, sí
anem a veure les nostres obres
i estaven tan contents
allò que dius
és l'espai de les sales
d'exposició temporals
va als serveis tècnics
de la Diputació
va a buscar les obres
amb furgoneta
a l'escola
reben al tractament
que qualsevol artista contemporani
menys l'assegurança
que no estan assegurades
la veritat
però el més tractament
els tècnics del museu
són els que penjen les obres
els nostres tècnics
tenim cura de com s'embalen
com se retornen les obres
com se fan
bueno, clar
són obres molt fràgils
a vegades
això de la plastelina
i aleshores
fem tot un treball
de conservació
mentre dura l'exposició
i després hi ha una altra cosa
per als petits
un interactiu
hi ha una gran roba de sac
és un sobretessim
hem deixat allí colors
cintes, robes, plàstics
i la gent que vol
doncs pot interactuar
i pot col·laborar
amb fer un sobretessim col·lectiu
home, interessant
que cadascun d'aquests centres
faci una donació
al museu d'algunes obres
perquè qui sap
qui sí?
tenim algunes
que marisa
d'un futur
escolta
és un patrimoni
també pel museu
ens faltaria espai
és un museu molt ric
però és un museu petit
i ens faltaria espai
espai per les activitats
espai per les escoles
però bé
dins de l'espai que tenim
fem tot el que puguem
no, no, l'administreu bé
i el temps
perquè en paral·lel
tot el que és
la vessant pedagògica
d'una banda
però també la preparació
d'exposicions
que s'han d'incorporar
al museu
s'han de preparar
a mitj i llarg termini
esteu preparant coses espectaculars
quan arribi el moment
suposo que ja es dirà
ja es pot avançar
alguna cosa
és que si ho pots avançar
jo crec que val la pena
dir-ho als oients
ara el dia 28
s'acaba la dels nens
i per la setmana següent
la inauguració
de Juan Cruz Plaza
un gran artista
de Tarragona
amb una obra geomètrica
magnífica
i per a les dates
de Santa Tecla
16-18 de septembre
ara quan surti
el calendari
al programa de Santa Tecla
ho veureu
una gran antològica
del pintor, gravador
i artista
Mariano Rubio
un autèntic luxe
quan la Marisa
ja ha dit
que per Santa Tecla
tindrem l'antològica
de Mariano Rubio
un artista
viu, magnífic
artista
millor persona
o al contrari
jo crec que les dues coses
se complementa tant
ara se n'adonen
perquè quan feia la introducció
deia que dona gust
que vingui la Marisa
perquè sempre ens deixa
un bon gust de boca
us convido a tots
a que vingueu al museu
i que gaudiu de les obres
recordem fins quan podem
fins al 28 de juny
estaran les obres dels nens
ets un artista
i exposes el MAMT
i després ja
la tasca nostra
sempre de continuar
de fer moltes exposicions
i de donar aquesta oferta
artística tan gran
a la ciutat
artistes en la divulgació
de l'art
sigui usant
al Museu d'Art Modern
de Tarragona
Marisa enhorabona
a tots i totes
moltes gràcies
i moltíssimes gràcies a tu
moltes gràcies
a veure bon dia
molt bé