Bernat López, bon dia.
Molt bon dia.
Si haguéssim de fer uns titulars,
ja que hem de parlar d'això de comunicació
i del mapa dels mitjans de comunicació a Tarragona,
si haguéssim de fer uns titulars,
què és el que destacaries
després d'aquesta investigació, d'aquesta recerca
que heu estat realitzant durant els últims mesos?
Home, no em fas una pregunta fàcil, eh?
Perquè tu ja saps que en el món de la comunicació
titular és la feina més difícil.
Per això no et demano un,
sinó que et demano tres o quatre, com a mínim.
A veure, titulars,
hi ha molts mitjans
però són de dimensions modestes.
Tenim un mapa mediàtic,
almenys durant la segona meitat del 2008,
perquè tots sabem que estem en crisi
i que tot això també afecta i molt als mitjans,
però en el període que vam fer l'estudi,
que el vam tancar a desembre de 2008,
a la demarcació de Tarragona
vam registrar fins a 200 mitjans de comunicació,
que jo considero que és una xifra elevada,
tot i que també he de dir
que no tenim molts elements comparatius amb altres províncies,
perquè aquest estudi micro, fet a escala provincial,
jo no en conec d'altres estudis d'aquesta mena.
Però bé,
deixant de banda aquesta falta de referents comparatius,
jo diria que
hi havia una certa situació d'opulència
pel que fa a nombre de mitjans,
però aquesta imatge d'opulència és una mica enganyosa,
perquè la gran majoria d'aquests mitjans
són de molt petites dimensions,
són mitjans no professionals,
revistes de poble,
revistes municipals,
emissores de ràdio
a petita escala,
i per tant,
doncs un sector atomitzat,
un sector dispers,
nombrós quantitativament,
però amb poc potencial econòmic.
I amb aquestes característiques,
la salut considera,
el director de l'estudi que és bona,
la salut dels mitjans de comunicació,
d'aquests mitjans,
aquests 200 mitjans registrats a la demarcació de Tarraona,
en fi, ja sabem que els casos poden ser molt diferents,
però en general,
és una salut bona?
Home, és ben sabut que quantitat no vol dir,
no és sinònim de qualitat necessàriament,
tot i que de vegades sí.
Per tant, aquest estudi,
el dia que el vam presentar,
ja vam dir, jo personalment vaig dir,
que el següent pas era fer un estudi qualitatiu,
que és el més difícil realment,
perquè fer un estudi quantitatiu,
es tracta de comptar,
sumar,
aquí hem fet una enquesta via internet autocompletada,
etcètera,
i hem fet unes estadístiques,
i això dona unes xifres que són interessants,
jo crec que és interessant perquè és la primera vegada
que es posen damunt de la taula,
però les xifres ja sabem que són fredes,
i a més a més,
tots sabem una mica que les xifres es deixen llegir
del dret, del revés,
amb l'ampolla mig plena o amb l'ampolla mig buida.
Què vull dir amb això?
Doncs que amb aquestes dades damunt de la taula
es pot fer un estudi hiperoptimista,
però també es pot fer un estudi bastant pessimista,
ai, perdó, un estudi, una anàlisi,
una valoració pessimista.
Jo, ni que sigui per tarannà i per personalitat,
m'inclino més per les lectures optimistes,
i per tant jo diria que el sector,
en el període analitzat,
era un sector, això,
nombrós,
amb uns 650 treballadors,
en total per una província de marcació
amb 800.000 habitants,
doncs,
bueno,
en fi,
és allò que dèiem,
no es pot fer una valoració,
doncs,
de veure l'ampolla mig plena o mig buida,
jo crec que en el període analitzat,
doncs,
200 mitjans de comunicació,
Déu-n'hi-do,
és una xifra considerable,
ara bé,
aquest estudi no entra en analitzar qüestions,
per exemple,
de professionalització,
de qualitat laboral,
de qualitat dels continguts,
aquest és un estudi,
com deia abans,
molt més complicat i molt més compromès,
perquè, clar,
dir que hi ha 200 mitjans,
bueno,
això és fantàstic,
ningú no t'ho rebat,
no?,
ah,
molt bé,
però, clar,
dir si els mitjans són bons,
o mediocres,
o excel·lents,
i quins són els bons,
i quins són els dolents,
imagina't el problema que això genera,
per tant,
fins jo m'inclino per una lectura optimista,
tot i que,
també sabem que les coses han anat avall en aquests mesos,
però també dic que hi ha bastanta feina per fer,
pel que fa a la professionalització,
i a la professionalització no m'estic referint només a la quantitat de salaris que es paguen,
sinó a l'aplicació de criteris professionals,
tu que ets un il·lustre membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
saps a què m'estic referint,
m'estic referint al codi odontològic,
m'estic referint als valors propis de la professió,
i en aquest sentit,
això també està vinculat amb la precarització laboral,
tots sabem que la precarització no ajuda a uns continguts de qualitat,
però també he de dir que això no és exclusiu ni particular de Tarragona,
sinó que això és un problema genèric, general,
del sector periodístic, del sector mediàtic a Catalunya i a Espanya.
La lluita per la qualitat, la lluita per l'ètica, la lluita per la independència no s'acaba mai,
i això a Tarragona i a Madrid, a Madrid ja ni parlem del que passa a Madrid.
L'estudi està tancat a 31 de desembre del 2008,
per tant no recull aquests primers sis mesos del 2009,
creuen els responsables de l'estudi d'aquesta radiografia
que l'impacte de la crisi s'ha notat també en aquests mitjans de les comarques de Tarragona?
Home, aquí m'agradaria que hi hagués algun empresari de la comunicació
i que expliqués com els hi ha anat quant a ingressos publicitaris,
i penso que, en fi, a Tarragona Ràdio també alguna cosa tindria a dir al respecte,
perquè totes les fonts d'informació que jo tinc parlen d'un daltabaix,
o sigui, la paraula seria un daltabaix,
en la xifra de negocis, en els ingressos, en les insercions.
També aquestes fonts amb qui jo he parlat parlen d'una tímida reactivació,
allò dels brots verds sembla que també arriben al sector,
a la indústria mediàtica, a la publicitat,
però jo crec que la meva percepció des de fora,
perquè jo no soc periodista en actiu,
però sí a través dels contactes i les converses que he pogut tenir,
és que s'està vivint un període dramàtic,
de fet amb acomiadaments, amb tancaments,
i el sector de la comunicació no s'escapa.
De fet, el sector publicitari és ben segut,
que és dels primers que nota les crisis
i que ho nota de manera més dràstica,
perquè el primer que retallen les empreses,
i per mi això és un error,
és la despesa en comunicació,
perquè la consideren una despesa suntuària,
una despesa supèrflua,
i jo crec que això és un greu error,
perquè per vendre t'has de donar a conèixer,
i t'has de visibilitzar,
i si no vens, no fas negoci,
i per tant no pots deixar-te de visibilitzar.
Però, en fi, això és la teoria,
la pràctica és que les empreses retallen,
el primer que retallen són aquestes despeses en intangibles,
i això, evidentment, qui primer ho nota són els mitjans
que treuen una part, o tota,
o una part molt considerable al seu pressupost de la publicitat.
En aquest context de crisi,
i abans ho parlàvem amb la tinent d'alcalde
de l'Ajuntament, Begoña-Floria,
ara apareixerà un nou mitjà de comunicació
a nivell de territori, a nivell intercomarcal,
com és la televisió pública del Camp de Tarragona,
de les comarques del Tarragonès,
de l'Alcàm i de la Conca de Bàrbara,
on hi té un pes,
i ella també ho remarcava en l'anterior entrevista,
hi té un pes molt important,
la Universitat de Rovira i Virgil,
i perquè s'ha arribat a un acord que és pioner
a nivell de l'estat espanyol.
Com s'implica, doncs, la universitat,
ja que parlem avui d'aquest estudi,
també de la radiografia del sistema mediàtic
de les nostres comarques,
elaborat per la universitat,
de quines altres maneres s'implica,
i aquesta és una, la universitat,
en el panorama comunicatiu de les nostres comarques?
Home, doncs, mira, deixa'm que et comenci
fent una mica de falca publicitària,
i em permetràs que parli una mica de la competència,
tot i que la tele no és competència de Tarragona Ràdio,
sinó que són mitjans complementaris,
però jo voldria dir que jo estic molt il·lusionat,
com a habitant de Tarragona,
ja no com a professor universitari
o com a responsable o exresponsable d'uns estudis,
sinó com a ciutadà,
estic molt il·lusionat amb l'aparició
d'aquesta nova televisió,
d'aquest canal de televisió,
que no hem d'oblidar que serà una iniciativa pionera,
mai a la història de la ciutat de Tarragona,
i, en general, de les tres comarques implicades,
hi havia hagut un canal de televisió públic de proximitat.
Per tant, això, jo no sé si la ciutadania
és molt conscient d'això,
però la ciutadania n'hauria de ser conscient
i se n'hauria de felicitar.
Després ja veurem quin és el producte
i quin és el resultat, no?
Però la iniciativa en si,
que set ajuntaments de tres comarques diferents,
de colors polítics diferents,
hagin sigut capaços de posar-se d'acord
per tirar endavant una televisió de proximitat,
per mi és una gran, gran notícia
i és un exemple que està donant el territori
a la resta de Catalunya i a la resta d'Espanya.
Perquè a la resta de Catalunya i a la resta d'Espanya
la TDT local està en bolquers, per dir-ho suaument.
En canvi, aquí hem sigut exemplars.
Jo crec que això ho he de dir
i n'estic molt orgullós
que això hagi sorgit d'aquesta ciutat,
d'aquestes terres,
i també n'estic molt orgullós, per què no dir-ho,
del paper que ha tingut la Universitat Rovira i Virgili
en això, participant mitjançant un conveni
que estipula un ús compartit
dels platós de televisió de la URB.
Es parla molt, últimament,
de la necessitat de l'austeritat,
de l'estalvi,
que les administracions han de donar exemple
i aquí, perdoneu-me també la immodèstia,
però en la URB i el Consorci Taco Alt,
que es diu,
hem donat exemple
d'estalvi, de contenció
i de compartició de despeses
perquè cofinancem aquests platós
i els utilitzarem conjuntament.
La qual cosa també tindrà un efecte molt positiu
en la formació dels nostres estudiants,
perquè es parla molt també
que a la universitat no s'ensenya
el que passa en el món real,
però ara nosaltres tindrem una televisió
a dintre de la nostra universitat,
una televisió professional operant dia a dia,
en la qual els nostres estudiants
es podran implicar en aquesta
i en qualsevol altre mitjà,
evidentment, nosaltres col·laborem
amb tots els mitjans del territori,
amb estudiants en pràctiques,
però clar, jo crec que té molt de valor
pels nostres alumnes
que estiguin convivint en el dia a dia
amb un canal de televisió professional.
Sí, perquè en la pràctica això vol dir
perquè la gent ens entengui
que a partir del setembre
els informatius d'aquesta nova televisió
es faran en els platós
que estan a la universitat,
al Campus Catalunya,
que els convidats que vagin a entrevistes
aniran als platós.
Això també vol dir revitalitzar
moltíssim aquests platós,
aquestes instal·lacions tècniques
del Campus de l'Avinguda Catalunya,
que per cert es van estrenar
fa pocs mesos,
perquè recordem també als oients
que els estudis de comunicació,
com els de lletres en general,
es van traslladar al nou Campus.
Efectivament,
això també crec que és remarcable
i és interessant
com a revitalització
i com a imbricació
de la universitat en la ciutat.
Es parla també molt
que la universitat viu en una torre d'Ibori,
que viu d'esquenes a la ciutadania
i en canvi això significarà
que la ciutadania,
els polítics,
els empresaris,
els artistes,
els esportistes,
aniran als nostres platós,
als platós de la Universitat Rovira i Virgili,
entraran a dintre de la universitat,
es prendran un cafè amb els estudiants
a la cafeteria,
que per cert convido a la ciutadania
a que s'hi acosti,
a la cafeteria,
perquè en definitiva és...
És una cafeteria oberta a la ciutat,
no és del campus.
Exacte.
I per tant,
això és bo,
t'ho miris com t'ho miris
i n'hem d'estar contents
i n'hem d'estar orgullosos.
Jo crec que aquesta televisió
serà molt benvinguda.
El que dèiem abans
de la necessitat
de revitalitzar
el sector comunicatiu,
el sector mediàtic,
serà una injecció
de professionalitat
que es posarà al costat
de mitjans com Tarragona Ràdio
i no ho dic perquè estigui aquí
com a exemple
de savoir-faire,
de bona feina,
de professionalitat,
per una mica
aixecar el llistó,
augmentar el nivell.
Jo també estic content,
tot i que
hi ha hagut una certa polèmica
sobre...
Estic content
de quina és l'empresa
que prestarà el servei,
que és l'empresa
d'iniciatives de televisió
configurada
pels millors professionals.
que anava a dir
d'Espanya,
però això sonaria
una mica grandiloquent,
però els socis
d'iniciatives de televisió
són dels millors professionals
d'Espanya,
no diria els millors,
però entre els millors,
sens dubte,
hi ha els socis
d'iniciatives de televisió,
gent amb molta projecció,
gent molt professional,
que a més a més
han acreditat
la seva capacitat
de fer televisió
i de fer comunicació
en general
i per tant
jo també em felicito,
em felicito sincerament
d'aquesta decisió,
d'aquesta concessió
dels programes informatius
a iniciatives de televisió.
La signatura
d'aquest conveni
que dèiem
entre la universitat
i la TDT pública
del Camp de Tarragonès
és una de les últimes coses
que ha impulsat
Bernat López
com a cap dels estudis
perquè, en fi,
no deixa la docència
ni molt més
ni deixa la Universitat
de Rubir i Bergili
però deixa enrere
a ser una etapa
de set anys, no, Bernat?
De que aquells estudis
de comunicació
van començar...
Des d'abril de 2002,
des d'abril de 2002
jo estava acabat
d'aterrar a Tarragona.
Que es van començar
amb quatre canyes.
Amb quatre pals
i amb quatre tal
i ara, doncs,
afortunadament,
bueno,
hem estrenat
les noves instal·lacions
que tu coneixes molt bé.
Contents, per cert,
del canvi, del traciat?
Molt contents,
molt contents.
Jo crec que tothom,
estudiants,
professorat,
el PAS,
tothom molt content
perquè, en fi,
escolta, això,
allò del seminari
era molt romàntic
i estava molt bé
allà amb les muralles
i la capella
de Sant Pau,
però, escolta...
Era poc pràctic,
diguem-ne.
Poc pràctic
i, escolta,
ara estem...
A més a més,
estàvem aïllats,
no hi havia ambient
universitari de campus,
ara estem en un campus
amb 3.000 estudiants
i això
està molt bé.
Tot i que té
algun inconvenient
i és que ara
els alumnes
fan més campana
que abans
perquè suposo
que això d'estar...
L'ambient del campus
universitari.
Això de la cafeteria
i estar al mig de la ciutat
estimula més
l'absentisme a les aules
però bé,
també deu ser culpa
dels professors
que no som capaços
de generar l'interès
i l'atractiu
que caldria
per retenir aquests alumnes.
En fi,
Bernat López
ha estat durant 7 anys
al cap d'estudis
de comunicació
de la Universitat
a Rovira i Berzil
i continuarà vinculat
al món de la docència
i de la universitat
evidentment
tot i que deixa
aquest càrrec.
Ell ha dirigit
a més aquest estudi
i aquesta radiografia
sobre el sistema mediàtic
de la demarcació de Tarragona
que avui hem volgut comentar
breument
al matí de Tarragona Ràdio.
Bernat López,
moltes gràcies,
molta sort,
que vagi molt bé,
bon estiu
i fins la propera.
Ja ens veurem.
Adéu-siau, bon dia.
Salut.