Ara són les 12 del migdia
i 3 minuts.
El matí de Tarragona Ràdio.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe
a Matí de Tarragona Ràdio des del Saló d'Actes
de l'Organització Nacional de Sexe.
Estem parlant al voltant de la discapacitat
amb persones que estan directament implicades
que no treballen avui sinó que amb la seva condició
i tota la problemàtica que implica treballen tot l'any
i volem posar èmfasi, insisteixo, en allò que dèiem
en inici a l'hora anterior que lògicament
no totes les entitats estan representades.
Una mostra era la Maite, una de les persones que està de públic
que parlava de la síndrome que té el seu fill.
És una síndrome relacionada amb l'autisme.
com aquesta discapacitat en trobaríem moltíssimes
que avui no les veureu reflectides en aquest programa.
No per un tema d'exclusió, sinó per un tema purament d'espai i de temps.
Però jo imagino que amb els apunts que van fer els diferents convidats
ens podem anar fent una idea de tot plegat.
Estem compartint aquesta taula des del començament de programa.
Taula i altres coses que hem compartint amb la Ferran Roca.
ell és el president de, però m'ho he apuntat aquí,
Acció Cívic Antibarreres Socials,
perquè escolta, quan parlem de discapacitat serà per cicles,
m'he hagut d'apuntar-les totes.
Sou una bona colla d'entitats que treballeu.
Doncs com us dèiem, amb el Ferran,
des de les 2 quarts de 10 del matí,
que estem compartint aquesta jornada,
amb el Miquel, company periodista de Tarragona Ràdio.
El saludem novament, Miquel.
Bon dia.
S'incorpora a aquesta taula Javier Noguers,
ell és el president de l'ECOM.
Javier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, gràcies per acompanyar-nos.
L'ECOM és una entitat a nivell estatal, no?
És una entitat de segon nivell,
és una federació estatal,
és una confederació catalana
de quatre federacions de Tarragona,
Lleida, Girona i Barcelona,
i és aquí a Tarragona una federació provincial també d'entitats.
Que aglutineu diferents entitats de discapacitat física.
d'una dotzena d'entitats amb discapacitat física,
que lògicament, en alguns,
sobretot en els que tenen centres,
com pot ser el paràlisi cerebral,
que abans estava parlant el Jaume,
moltes vegades ve acompanyat de pluridiscapacitats.
Aleshores està una mica a cavall en altres entitats,
com ara, per exemple...
Però diguem, l'eix central del nostre treball
és per les persones amb discapacitat física.
Perquè el que és la discapacitat psíquica,
la malaltia mental, síndrome de Down,
altres tipus de discapacitats,
hi ha altres entitats que també treballen,
des de fundacions, des d'entitats que creen
i funden en el seu origen les famílies afectades.
En aquest sentit, també ens acompanyarà,
més endavant el programa, Esperança Picó,
ella és la directora general de la Fundació Privada Onada,
que treballa en temes relacionats amb la discapacitat mental.
Ens acompanya també en aquesta sala,
que ha tingut l'amabilitat d'acostar-se en aquest programa,
Victòria Pellegrin, ella és la regidora responsable
de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'àrea de serveis a la persona.
D'on tenim el Josep amb el micro?
Que ara de seguida...
Corre, corre, que saludarem a Victòria Pellegrin,
però només la saludem, després li demanem si pot
que es quedi una estoneta,
perquè hi ha un senyor que vol plantejar un tema
i una pregunta molt interessant.
Victòria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per venir en directe al programa.
Gràcies a vosaltres per aquest magnífic programa.
La veritat, crec que és una gran iniciativa,
un dia com el d'avui.
Si l'objectiu és que tots aconseguim
un mínim d'empatia com a societat,
jo crec que això ja el donarem per bé.
Ahir vau fer moltes activitats a l'Atropol,
vau fer una representació, en el bon sentit de la paraula,
de les associacions que treballen a Tarragona?
Exacte.
La veritat és que vam començar amb una taula rodona,
després va haver aquesta mostra de les entitats,
on el que preteníem era arribar a apropar-nos a la ciutadania,
donar a conèixer tot allò que fan,
i la veritat crec que el grau de satisfacció
de tots plegats és força alt.
I crec que avui amb el programa de ràdio
aconseguim un pas més,
com ho dèiem ahir,
és una finestra oberta a la ciutadania
perquè realment conegui, sàpigui
i sobretot això ens ajudarà també a eliminar barreres.
Com la resta de convidats i la resta del públic,
jo et demano d'una manera plenera,
deixem els protocols que intervinguis quan ho desitgis,
què et sembla?
Perfecte.
formant part d'aquesta taula rodona.
Josep, corre cap a aquest senyor,
que escoltarem el seu comentari,
que és molt interessant,
després farem una pausa per la publicitat,
si no des de la ràdio em picaran la cresta i amb raó,
i continuarem i obrirem un altre tor de converses,
quan vulguis Josep.
Vinga Josep Maria, endavant.
Bon dia Josep Maria i perdona,
que t'hem fet esperar molta estona per la teva intervenció.
Ho he fet amb molt de gust.
Jo també tenia intenció de felicitar Ràdio Tarragona,
perquè aquests programes són un plon de joia,
quan veus que s'apropa tant amb els ciutadans,
i en temes tan importants com aquests.
I d'una manera especial, clar,
anava a dir senyoreta perquè a la vegada és molt jove,
però potser que queda més bé dir senyora i Holanda.
Home, jo l'agraeixo a això de que es veu jove,
però vaja, ara no ens posarem coquetos.
La que domina la situació.
Llavors, si se'm permet, també m'agradaria molt
agrair d'una manera especial a la ONCE,
perquè jo he estat, ara en aquests moments soc jubilat,
he estat durant pràcticament nou anys
treballant a la ONCE com a venedor.
Ho he fet sempre amb molt de gust,
m'he trobat sempre molt, molt apujat
per la direcció de la ONCE,
i sobretot especialment aquí a Tarragona,
i m'he jubilat fa cosa d'un any,
i voldria fer constat que ho enyoro.
Ho enyoro perquè hi ha una gent molt maca,
i això de vendre cupó és més divertit del que sembla,
perquè la gent, quan la veus amb aquella il·lusió
i totes aquestes ganes de comprar i de treure,
com és lògic, t'animes, t'animes,
no et costa gens d'animar-los a comprar,
de tu vendre i de fer aquesta tasca
que és tan solidarit i tan engrescadora.
Josep Maria, perdoni, abans el Ferran,
quan veníem amb la cadira de rodes,
ens hem aturat a la Rambla,
és que li dic perquè això que diu vostè té gràcia,
una anècdota, alguna vegada hi he estat aturat amb la cadira
i ha vingut una senyora a preguntar-me
quin número va sortir ahir.
Jo no sóc sec, vull dir,
és a dir que en aquest món hi ha anècdotes realment.
Continuï, sisplau.
M'he allargat potser una mica,
perquè la pregunta és molt breu.
I estava mirant jo aquests dos joves,
i com ells n'hi ha molts d'altres a la 11,
que els veien molt preparats, molt intel·ligents,
tenen una gran cultura,
i tenint en compte que jo diria que políticament
hi ha un... que se'm perdoni, eh?,
amb tot el respecte,
perquè n'hi ha de molt bons de polítics,
però potser n'hi ha d'altres que no estan al nivell.
Em sembla que hi ha gent a la 11 jove
que fora capaç de representar un gran col·lectiu
si es dediqués a la política
i fora capaç de treballar poder més directament
a través de la política
pels seus...
pels afiliats i per tota aquesta gent,
amb tots els respectes, clar.
Llavors, només era dir això com a suggeriment
i preguntar-los a ells si en saben d'algú,
perquè jo no veig mai,
en les coses gent que estigui de discapacitat
o que estiguin secs,
i em faria molta gràcia veure'ls
i que es defensessin els interessos d'aquest col·lectiu.
No estan representats en el món de la política
les persones que tenen discapacitats.
Jo crec que no.
I és un lloc que, malgrat el que hi ha de tot,
n'hi ha de molt bons de polítics
i n'hi ha de molt treballadors.
I jo diria que especialment aquí a Catalunya.
Aquí a Catalunya hi ha una gent en general,
actualment.
Llavors ells estan molt preparats,
els veig molt preparats,
i fora una tasca molt engrescadora per mi,
a veure què en pensen ells
o què en poden dir al respecte
o que s'animin a fer-ho, almenys.
No us trobo que és una qüestió molt interessant
la que planteja.
Fem aquesta petita pausa per la publicitat
i de tornada posem aquesta qüestió davant la taula
i la comentem tots plegats, si us sembla, d'acord?
Gràcies.