també en cotxe, amb la unitat mòbil,
el nostre company Josep Ardila.
Gràcies a ell també podem fer aquestes
connexions. Jolanda, bon dia. On et trobes
ara mateix? Hola, bon dia. Doncs mira, tot just
acabem d'arribar a la
cantonada Prat de la Riba,
higiene anglès. El Ferran em comentava
hem fet el trajecte més senzill,
més fàcil de tot l'itinerari.
És complicat,
Ricard, és complicat. No és posar-te a la cadira
i donar-li
força. Has de tenir en compte
cadascuna de les rajoles pràcticament
amb les quals t'hi vas trobant. Les rampes,
una de les rampes, per exemple, la que ja
l'ha vingut a Roma per poder baixar, coincideix
amb una claveguera, amb la qual
cosa, clar, perquè jo anàvem amb el Ferran i diu
compta amb això perquè se't pot quedar clavada
la roda de la cadira i pots
comptar. Ferran, em deies que l'itinerari
més fàcil, baixar.
Sí, ara hem fet la part més planeta,
la part més fàcil.
De totes maneres, és valenta i
va seguint, apren, apren ràpid.
No, però ell em deia
guarda-te energies perquè
fas unes... li dones
molt els braços i potser s'ha d'anar
racionalitzant la força, no? Quan em prens
un itinerari amb la cadira.
Sí, home, has de veure del punt
A al punt B el que m'espera i
és com una carrera de fons.
I és com a qualsevol altre aprenentatge
a la vida. M'ha caigut un objecte al
terra i anava a agafar-lo i el Ferran el primer
que m'ha dit no, no pots agafar l'objecte
de qualsevol manera. Has de posar-te
no tombi la cadira. S'han de tenir en compte
molts aspectes. I jo li preguntava al Ferran
dic, escolta, no t'has plantejat mai
una cadira elèctrica? I em deies
que no. Podríem explicar-ho als oients, per què vas
amb una cadira manual i no pas una elèctrica?
Perquè tu tens problemes tan bé de
força als braços. Sí, a veure,
jo tinc una tetrapleja incomplerta.
Al sortir de l'hospital ja vaig
començar amb una cadira elèctrica,
fa 21 anys d'això, i vaig decidir que
mentre es pogués fent els braços faria
la manual, que a més a més em serveix
com de manteniment i ja tindré temps,
quan sigui gran, d'agafar una cadira elèctrica.
Amb la majoria de cotxes s'aturaven els
passos d'avianants, alguns no s'han aturat,
a veure, és normal. Quines són les dificultats
habituals amb les que es pot trobar una persona
amb cadira de rodes per la ciutat de Tarragona?
A veure, a banda de la barrera
arquitectònica, que és una cosa que és
ja fas un circuit mental i saps
per on pots passar i per on no pots passar,
el problema més gran és
l'incivisme de la gent. La gent
que diu són 5 minuts i a part que davant
d'un pas
rebaixat, o la gent que va
amb un aparcament de discapacitats i diu
és que he de fer un encàrrec i ho deixo
aquí una estoneta. Aquesta estoneta per nosaltres
pot ser vital. Gestos
com per exemple anar a treure diners
i ara et preguntava, la qüestió dels caixers
automàtics, teniu problemes per accedir-hi?
Depèn de l'entitat. Per exemple,
hi ha caixers que no
pots entrar i altres que sí.
Nosaltres el que fem ja és memoritzar
directament les entitats que podem
i allà on pots treure calés.
Com a col·lectiu, el teu o d'altres,
diguem que quan treballeu contínuament
a millorar la vostra qualitat de vida
i sobretot tenir els mateixos drets,
les mateixes oportunitats de qualsevol ciutadà,
aquests punts de vida quotidiana,
darrere dels grans discursos que heu de fer,
també els treballeu dia a dia amb entitats,
amb organismes?
A veure, la nostra entitat
predica sempre
amb la
participació directa.
Llavors, nosaltres sempre
participem o anem a
llocs que sabem que estan adaptats,
que aquestes persones, un restaurant
que ha fet una adaptació o una entitat
que ha ficat un queixer a l'abast,
diguéssim, els donem de menjar
amb aquesta gent que ens estan donant
una oportunitat.
A la gent que ja directament
no ho té en compte,
doncs no hi anem.
Per exemple, estem davant
de la Fleca Flaquer,
jo ho dic perquè no ens dona
tel si no n'arribarem,
però si el Ferran i jo
volguéssim fer un cafè,
aquí el podríem fer perquè
hi ha una rampa
i cabria perfectament la cadira, no?
Sí, és un dels punts,
una de les cafeteries,
aquí darrere la Poma
també té una rampa,
hi ha tres o quatre cafeteries
per aquesta zona que sí
es pot accedir.
Ho deixem aquí Ferran,
si no, no arribarem.
Ricard, en tot cas,
d'aquí una estoneta,
en la propera etapa,
tornem a connectar.
Molt bé, doncs bon recorregut,
bona passejada.
Gràcies, fins ara.
Gràcies a Jolanda García,
en Josep Ardila...