Molt bon dia, Josep Vís.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Gràcies.
I enhorabona, 25 anys.
Ahir vam tenir dues companyes teves.
Sí, exactament, que són tecleres.
Tecleres d'honor.
25 anys ballant, eh?
Sí, sí, sí.
Però normalment no les hem ballat tots els 25 anys,
vull dir que entre Santa Tegla i Santa Tegla descansem,
que si no...
Si no, no, si fos tot l'any ballant, escolta.
Perquè Déu-n'hi-do si us moveu, eh?
I munteu escàndol, que diuen dels diables i dels elements de foc,
però vosaltres us feu notar.
Home, a veure, nosaltres pensem que els balls de festa major
han de ser no uns balls estàtics, sinó això,
que transmetin alegria a la gent que t'està mirant.
Llavors, la millor manera és això,
fer soroll, fer jaleo,
que la gent noti que arribem, que marxem
i que, bueno, que estiguin contents amb nosaltres.
I la millor manera és això,
de transmetre aquesta alegria de la millor manera que puguem.
L'exposició és commemorativa,
per tant, aquestes ocasions, entre altres coses,
permeten un exercici de nostàlgia.
He de recordar una miqueta, doncs, aquí,
com en el sí de les bars estàveu dins d'una entitat,
diguem-ne més que consolidada en el que és el ball tradicional.
Però recorden aquell moment aquí com s'us va ocórrer,
doncs, de recuperar el ball d'Agita.
No estem parlant d'un ball nou,
estem parlant, com la majoria d'elements tradicionals,
balls que ja hi havia i que es recuperen amb el temps.
Sí, es recuperen, exactament.
A veure, això va ser sobre l'any 84,
bueno, llavors el Seguici Popular,
d'alguna manera era de mínims, no?
I des de la gent que portava de l'Ajuntament
tot això, tot el tema festiu,
van intentar, doncs, anar-lo revisculant a poc a poc, no?
Com després ho van aconseguir.
Aleshores, bueno, van mirar diferents maneres
i una d'elles que se'ls va ocórrer
és anar precisament als esbars,
als dos esbars que hi havia aquí a Tarragona,
que es dediquen a això, no?
A recuperar i a difondre les danses del nostre país,
doncs a intentar que en poguessin muntar alguna dansa.
El 84 se surt, a veure, sense gaires coneixements,
amb danses forànies,
és a dir, danses que portàvem als esbars
i aleshores des de l'Ajuntament
s'intenta reconduir una mica això.
Es crida el Salvador Fà,
que és el nostre director,
i se li comenta que, bueno,
que a veure si ho podíem reconduir d'alguna manera.
i dintre del ventall de valls que se li ofereixen,
doncs hi havia el Vall de Gitanes.
Ell tenia informació,
és un ball que és molt conegut,
que és molt estès per tota Catalunya,
tot l'Estat, tot Europa
i tot el món, podríem dir,
perquè aquestes danses derivades de l'Abra de Maig
estan molt esteses.
Llavors, l'Esbar va triar aquesta
i jo crec que amb fortuna,
perquè la veritat és que creiem que estem molt a gust
i que li hem tret molt de suc.
És un ball alegre, és un ball molt vital,
et dóna molta alegria a la festa.
Sí, home, és un ball que el que intenta transmetre és això,
és que això estem passant bé,
dintre de la seva simbologia ja vol dir això,
és agraïment,
és donar gràcies als déus, a qui sigui,
per les fruits que dona la natura,
nosaltres hem d'estar contents
i s'ho passem pipa, la veritat.
Clar, algú pot pensar,
mira, surten allà i ballen i giren,
ni les cintes, això té una estructura formal
que s'ha de contemplar molt acuradament
perquè si no, no sortiria com surt.
Oh, i tant, a veure,
a més és un ball que amb els altres balls
te pots equivocar
i a veure, individualment pots notar l'errada,
algú que va fora de temps,
però aquí, només que hi hagi una petita errada,
allò no es fa, ni es desfà.
Queda un nus, alguna vegada ens ha passat,
vull dir, no és que passi molt sovint,
però alguna vegada passa
i allò no hi ha manera de desfer-ho després.
T'acaba de preguntar si alguna vegada
us havies fet un nus.
Sí, sí, home, jo en els 25 anys
jo recordo dues vegades
que s'han, s'hem liat,
perquè a vegades saludes a gent,
la confiança, no?
Bé, estàs tan cansat de fer-ho
que tampoc prestes atenció.
I clar, la que un no passa per on ha de passar,
allò després ja no hi ha qui ho deslligui.
I què passa en aquell moment?
Tenim dues solucions.
Agafar les estisores,
però no la fem perquè
seria molt traumàtic.
I l'altre és
mirant les cintes,
doncs sense música,
desfem, anem mirant per on han de passar,
perquè les cintes te van marcant
per on has de passar,
i bueno, en sentit contrari,
doncs ho desfem.
És nota qui s'ha equivocat,
li fotem la bulla.
És el que t'anava a dir.
Home, clar.
Que el culpable s'identifica.
És nota, perquè quan ha de passar per un lloc
i veu que no,
ja sap que ha sigut ell que s'ha equivocat,
llavors, bueno,
però vaja,
jo, les vegades que s'ha equivocat,
el públic,
encara ha aplaudit més
que quan ho fem bé.
Diu, doncs no sé,
a vegades val la pena equivocar-se.
Home, és una manera de demostrar
que és un ball complicat.
Sembla senzill,
perquè, clar,
un pal,
trenes,
però, clar,
és complicat de fer-ho.
Aquells que us agrada
tot el que té a veure
amb els actes tradicionals
de la festa,
us aconsellem
que entreu
a la pàgina web
del Ball de Gitanes
de l'Esbar,
perquè de veritat
hi ha moltíssima informació
molt curiosa
i que jo m'imagino
que si t'assabentes
de quina és l'estructura
i que per això en parlem,
després en gaudeixes més
quan ho mires.
Per exemple,
aquí veiem
terminologia del ball,
cordó,
trena,
estaquiró,
desfer trena,
marxada,
tot aquest tipus
de conceptes.
A veure,
on es veu
el ball tot sencer
és quan fem parlaments.
Perquè, clar,
mentre anem en Cercavila,
l'estructura de la Cercavila,
que és una cosa
que és caminant,
clar,
permet fer parades molt curtes,
aleshores el que fem
és dividir
tota l'estructura del ball
en trossets
i a cada lloc
anem fent un tros.
Per això,
a vegades,
dues persones que es vegin
possiblement no es veuran
fer la mateixa cosa
en llocs diferents.
En canvi,
quan fem els parlaments,
que fem tota l'estructura pròpia,
doncs,
és quan es veu
totes les parts que té,
com entrem,
primer fem una trena,
després fem un cordó,
després ballen els galerons,
l'Esta Quirot diu,
clar,
van entrant
els diferents personatges,
s'ha de desfer tot
i després hi ha una marxada
per sortir de l'escenari.
Són les quatre parelles,
el Gitano Grós,
quin és el seu paper?
El Gitano Grós
seria el cap de colla,
per entendre's,
és el que d'alguna manera
diu quan ha de començar,
quan s'acaba.
És a dir, tu en aquest cas.
En aquest cas, sí,
sí, sí,
faria jo.
Llavors,
és una mica
portar el control del ball
i si s'equivoquen
és el que es crida.
El que mira aquí
s'ha equivocat amb la cinta.
Clar, no,
a vegades són petits detalls,
com que la cinta
quedi ben posada al pal
perquè si es regira,
a veure,
visualment no queda tan bé.
A veure,
això potser el públic
no ho veu,
però clar,
de portar un pal ben entrenat
a portar un pal
amb les cintes girades,
tu et vas fixant una mica
perquè els balladors
van més a la feina
i tal,
tu posa bé la cinta,
no sé què.
És una mica de control.
Ara ballarem això,
ballarem allò.
Clar,
algú ha de decidir
perquè si no allò seria
una mica un caos.
No pot ser un moviment assembleari,
eh?
Sí, sí,
sobre la marxa
malament, malament.
L'està querut,
lògicament,
és qui aguanta el pal?
El pal,
que com ell diu,
és una feina molt important
perquè si no l'aguanta
doncs no hi hauria ball.
Ell sempre reivindica
la seva feina,
encara que hi ha,
per exemple,
a Burgos,
és que la semà passada
vam anar a veure
un festival,
ballàvem uns de Burgos
i ho ballen
sense ningú
que aguanti el pal.
El pal que s'aguanta sol?
Sí, sí, sí.
Ja,
bueno,
la gràcia és
que aleshores
has de tindre
una cosa més afegida
que és vigilar
a l'hora de tansar.
Has de tansar-ho?
Sí,
de manera que
les forces contràries
estiguin equilibrades.
A veure,
si es planta bé
i es vigila
no hi ha problema.
Clar,
aquí nosaltres
que anem més a fer gresc
que a fer broma,
a passar-s'ho bé,
el del pal,
si no l'aguantes ningú
acabaria.
Clar,
si te concentres
al d'allò
i intentes tansar les cintes
doncs,
evidentment,
també aconseguiríem fer sense.
Però, de fet,
si vau recuperar el ball,
quan vau recuperar el ball
ho vau plantejar així?
No, no,
és que era així,
era així,
era així,
tot el que són
els balls de gitanes
del nostre voltant
tots tenen.
Els galerons
són els animadors,
com si diguéssim,
no?
Sí,
són una mica
els que porten
tota la gresca,
en teoria van donant
voltes al ball,
se n'enriuen
de les gitanes,
les s'espenten,
a vegades se posen
a ballar amb elles,
al costat,
són una mica
els que van fent
la cunyeta
i després,
a l'hora de fer
el ball,
tenen una part específica
que ballen
amb totes les gitanes.
I aleshores,
una cosa peculiar
que fem nosaltres
és que li aixequen
les faldilles
i intenten despistar,
la fan mirar
per amunt
i a la que es disquenta,
li puyen
les faldilles.
És una forma
de fer broma
i de fer una mica
entretingut el ball.
Hi ha moments
determinats
del seguici
que és tantíssima
la gent que hi ha
al carrer
que hi ha coses
que ens poden
passar desapercebudes
perquè no podem veure
tota la seqüència.
Hi ha moments
específics
dins de la coreografia,
per exemple,
la baixada
de les escales
de la catedral,
vull dir que
durant el seguici
del 22
que l'anar de processó,
per exemple.
Sí,
a veure,
el que et comentava abans,
el que intentem
és tot el que és
la seqüència del ball
al llarg del recorregut,
ja sigui de la cercavila
o de la processó,
anar-lo fent a trossets.
Aleshores,
clar,
hi ha coses específiques
com és la baixada
de les escales
que, a veure,
això ha vingut
una mica de conseqüència
que la resta
de balls
van començar
a baixar
per les escales
i evidentment
en altres
el nostre ball
no ens permet
aquesta d'allò
i vam haver de inventar
un pas diferent
per poder aconseguir
baixar per allà
i, bueno,
més o menys
ho hem solucionat.
Ha sigut sobre la marxa.
Les músiques
també van ser creades
en aquell moment,
les músiques
que us acompanyen?
A veure,
el 85,
quan es recupera,
com que no teníem
noció
que a Tarragona
hi hagués
una música pròpia,
es van agafar
les músiques
que hi havia
al Penedès,
és a dir,
Vilafranca,
Vilanova,
l'Arbós,
tenen una música
que,
a veure,
per semblança,
hauria de ser
semblant
a la de Tarragona.
Llavors,
a manca d'una
és la que vam triar.
Després,
va ser l'any 90
que,
des de l'Ajuntament,
es comenten
que s'ha trobat
que en unes partitures
del bonet
de la catedral
sortia
el ball de Gitanes.
Aleshores,
el que vam fer
van dir,
si tenim unes
que són pròpies
de Tarragona
i ens diferencien
d'alguna manera
de la resta
de balls,
agafem-les.
El que passa
és que, clar,
teníem una coreografia
adaptada
a la música anterior.
Tampoc es tractava
de si canvies la música
canviar la coreografia.
Aleshores,
el que vam fer
va ser intentar adaptar
la música
a la coreografia
que teníem.
Van variar una mica
la coreografia,
van variar una mica
la música
i d'això tenim
la música
i la coreografia actual
que anem portant ara.
Josep Lluís,
amb la pròpia memòria
perquè,
afortunadament,
vau ser molt joves
quan vau iniciar
aquesta aventura,
sou aquí
actius,
participant,
amb tot l'arxiu
que teniu,
també,
perquè teniu un fons
d'arxiu important,
el que és l'entitat,
l'exposició que inaugureu avui,
és prometedora.
Sí,
home,
a veure,
per nosaltres
és una forma
de fer memòria,
a mesura que hem anat
recuperant fotografies,
perquè ara,
en l'època digital,
és fàcil,
hi ha fotografies,
però dels començaments
això ha costat.
Tenim la foto
de la primera sortida
i hem anat intentant
muntar una mica
el que ha sigut la història,
intentar,
a veure,
per nosaltres
és molt significatiu,
per la gent
que no tingui tant de contacte,
veure una mica
el que han anat passant,
les diferents etapes,
es veuen els diferents
vestits que hem portat,
els diferents pals,
és a dir,
si t'hi fixes
en les fotografies
veus una mica
l'evolució,
només entrar
ja hi ha una mica
d'explicació
i el títol és
25 anys d'evolució,
és a dir,
no és allò
que entres i ja està
i es queda plantat,
sinó que poquet a poquet
ha anat evolucionant,
ha anat sortint,
ara canviem la música,
ara canviem els vestits,
ara canviem el pal,
ara introduïm
la baixa de les escales,
han anat fent
poquet a poquet
el ball
com ara el coneixem
i allà és una mica
el que intentem veure,
que es vegi
aquesta evolució.
L'exposició
als 25 anys
tenint en compte
aquesta fita,
Salvador Fa,
justament,
ho comentàvem ahir,
ha estat a títol pòstum
triat com un dels perpetuadors
de les festes
amb Carles Llorac
i dues tecleres
d'honor,
com dèiem,
és un any important
pel ball de Gitanes.
Sí, sí, sí, sí,
a més a més,
bueno,
abans de la
de la proclamació
dels teclers
i dels perpetuadors
es donarà
la postal de les festes,
la número 20
i va dedicada també
al ball,
per tant,
és un motiu més
d'alegria
que, home,
se'n recordin de nosaltres
per celebrar
aquest aniversari.
I a més,
jo m'atreviria a dir,
aquest podria ser
el verb correcte,
obsequieu a la ciutat
amb una representació
de vuit
balls de Gitanes.
Bé, al final,
són onze.
Onze al final?
Són onze,
sí, a veure,
en principi,
és a dir,
el que hi ha és,
com que també celebrem
el desè aniversari
dels petits,
el ball de Gitanes de Reus
porta també
les Gitanes petites,
és a dir,
a veure,
és una manera
que també
algú els acompanyi a ells,
perquè si no,
anirien sols,
perquè nosaltres,
encara que només sigui
a nivell d'acompanyament,
el que farem
serà obrir
la cercavila,
a veure,
no volem cap afany
de protagonisme,
el protagonisme
el tenen els que venen de fora,
nosaltres ja el tindrem
el 19 i el 22 i el 23,
però sí perquè
se sentin acompanyats,
anirem amb ells
i en principi
són nou valls
i nosaltres,
el que passa que és això,
els d'arreu són els grans
i els petits,
per això són d'avui que tirem.
Molt bé,
en Josep Lluís Penyalbert,
moltíssimes gràcies
per venir avui,
sabem que són dies
que s'ha de combinar
la festa,
la feina,
i a més a més enguany
que teniu
tota aquesta activitat extra.
Renaudela,
però contents
de tindre aquest motiu
per poder fer
una cosa extra.
Doncs moltíssimes gràcies,
enhorabona
i per molts anys
que estem d'aniversari.
A vosaltres per convidar-nos.
Adéu-siau, bon dia.