En punt, dos quarts d'onze del matí.
Seguim avançant en aquest recorregut
per les zones del matí de Tarragona Ràdio.
En el programa d'aquest divendres 5 de juny,
parlant ara d'una entitat terragonina,
d'una associació que enguany celebra el seu 25è aniversari.
Parlem de l'associació Egeiro,
una entitat que treballa en programes
de rehabilitació de drogodependències
i que disposa aquí a les nostres comarques
de diverses comunitats terapèutiques i de pisos
que donen suport a la reinserció de persones
que pateixen, que tenen aquesta problemàtica.
Ahir, aquesta associació, precisament aquí a Tarragona,
va organitzar una jornada de debat
per parlar de mesures penals alternatives
i aprofitant, precisament, aquesta jornada d'ahir,
que es va celebrar al Caixa Fòrum,
avui hem volgut convidar el director general
de l'associació, Jaume Vilanova,
perquè ens expliqui la feina que està fent
l'associació Egeiro.
Senyor Vilanova, bon dia.
Molt bon dia.
Com explicaria en poques paraules
la feina d'aquests 25 anys de l'associació Egeiro?
Sobretot d'evolució.
Nosaltres vam començar, com dèieu, fa 25 anys,
amb molt pocs mitjans,
i en tots aquests anys ha hagut una evolució en positiu,
hem anat creixent, ens hem professionalitzat totalment
i estem atenent un nombre important d'usuaris
al voltant de 100 o 100 llescatges permanents.
Per tant, si ho hauria de qualificar d'alguna manera,
és una evolució en positiu.
Què fan exactament?
Quin és el seu principal objectiu
amb aquests 100 o 100 llescatges usuaris
que poden tenir anualment?
Rehabilitar-los.
Vull dir, són persones que tenen problemes d'addiccions,
és a dir, drogodependents.
El drogodependent és un malalt,
això no ho hem d'oblidar mai,
no és una persona viciosa
o és un delinqüent per definició,
és un malalt i el que fem és intentar rehabilitar-lo,
rehabilitar-lo des d'una fase inicial
que ingressa a les nostres comunitats
en consum actiu, per dir-ho d'una manera,
i en una fase final que els deixem treballant
i totalment inserits en el que és la societat.
Addiccions de tota mena?
Bàsicament, els centres que tenim ara,
per una banda tractem el que és l'alcoholisme
en un centre, a Mas dels Frares,
a prop de la Fabró.
Tenim un altre centre on només toquem temes de cocaïna,
un altre centre que ens dediquem més
al tema d'opiàsis en general,
i un últim centre que tenim el que anomenem
patologia dual, que és la malaltia mental
afegida a la drogodependència,
que malauradament és de les coses que ara abunda més.
Per tant, tenen quatre centres, quatre comunitats
repartides pel territori.
Exacte.
Aquestes que comentava, on els pacients, els usuaris,
doncs estan aclopats en funció de la seva patologia.
Exacte.
Com els hi arriben, a vostès?
En un 90% i molt per cent,
ens venen derivades per la xarxa pública.
Nosaltres som una entitat que estem integrada
a la xarxa d'atenció drogadeponent de la Generalitat,
per tant, una persona quan té problemes
de drogadicció assisteix,
es dirigeix primer al que diem el cas,
al centre d'atenció i seguiment,
i des d'allà valoren si és necessari
un ingrés en comunitat terapèutica.
Aleshores, ells, diguéssim,
el cas és a qui ens deriva la persona
i a partir d'aquí ingressa.
També hi ha ingressos a nivell privat,
per entendre'ns, però són els menys.
És a dir, la persona que ingressa
en comunitat terapèutica segurament abans
ja ha fet algun intent de deshabituació
a nivell privat o a nivell d'ambulatori
i precisament el fet de no poder assumir-ho
és el que fa que sigui recomanable
ingressar en una comunitat terapèutica.
Tenim o tenen vostès un usuari,
un perfil predominant d'usuari,
més homes que dones,
d'una determinada franja d'edat?
Depenent de l'addicció.
Si ens fixem, per exemple,
en el programa d'alcohol,
la mitjana d'edat és més elevada
que lògicament, per exemple,
els de cocaïna,
consumidors de cap de setmana,
que són gent molt més jove.
En el programa d'alcohol,
també hi ha molta més dona
que en els altres programes,
que bàsicament tenim molt poques demandes
de dones, per exemple,
en opiacis o en cocaïna.
I depenent de l'addicció,
el perfil és diferent.
i, per tant,
el programa de rehabilitació
també ha de ser diferent.
Expliquem-me una miqueta
com són precisament
aquests programes de rehabilitació.
L'evolució tipus,
ja sé que m'imagino
que cada persona és diferent
i és un cas molt particular,
però quina seria l'evolució tipus
d'una persona que ingressa
en una comunitat
de l'associació de Gairó?
Bé, quan ingressen,
doncs, lògicament,
quan una persona ingressa
en una comunitat
on tot és desconegut,
estrany,
pot semblar,
amb pors també,
de vegades també amb poques ganes,
doncs,
pel fet d'estar consumint
de forma activa,
hi ha un primer procés
que diem nosaltres,
el període d'admissió,
doncs,
que és un període
de conèixer-nos,
d'acceptar la normativa,
de veure com funcionem,
que la persona accepti
que es vol quedar,
l'estada sempre és voluntària
i lliure en un centre,
i a partir d'aquí,
un cop ja s'ha estabilitzat,
comencem a treballar.
Com es treballa?
Des d'un abordatge
que poguéssim dir
biopsicosocial,
és a dir,
no treballem únicament
el tema del consum
de forma única,
és a dir,
el consum com a tal,
el fet d'estar
un temps en comunitat
sense consumir,
la persona ja està abstinent,
això no vol dir
que estigui recuperada.
Hi ha altres aspectes,
des del punt de vista social,
familiar, educatiu,
que s'han d'anar tractant
durant tot un programa.
A més a més,
com que les persones
estan internades,
és a dir,
que estan tot el dia,
hi ha una sèrie d'activitats,
tampoc es pot estar
tot el dia fent teràpia,
i ells treballem
des de la responsabilitat,
és a dir,
fan que el centre
funcioni per si mateix,
lògicament,
amb el tutelatge
dels educadors,
del director
i dels psicòlegs.
Quants mesos
poden estar
en aquesta situació?
El programa,
passant per totes les fases,
és a dir,
des que una persona ingressa
fins que nosaltres
podem donar
l'alta terapèutica,
estem parlant,
potser,
d'uns 12-14 mesos.
Tot i que cada tractament
és individualitzat,
les circumstàncies
són diferents,
i lògicament,
no és el mateix
una persona
que ha tingut
uns consums puntuals,
si no té un historial,
un psicològic molt ample,
o una persona
que potser porta
20 anys consumint
i no hi ha
res social
que el sostingui.
També deia al principi
que l'associació
té pisos
per persones
que estan
en aquest procés
de reinserció.
Quan s'utilitza?
És a dir,
en el procés final?
Exacte.
En el moment final
del procés?
Una persona
quan ingressa,
ingressa a la comunitat,
la comunitat
és més restrictiva,
estan en llocs
aïllats,
és a dir,
creiem
com una
pombolla,
els aïllem
dels problemes
per poder treballar
més lliurement.
Però, evidentment,
els problemes
continuen estant
i han d'anar-los assumint.
Quan estan preparats
comença el desinternament
i aleshores
el comencem a fer
amb sortides
des del centre
i culmina
amb els darrers mesos
del programa
que es traslladen
a viure
en un pis urbà,
com qualsevol pis
que ens podem trobar
en qualsevol ciutat
i des d'aquell pis
comencen a buscar feina,
nosaltres fem el seguiment
de com ho fan
i fins que
entenem
que aquesta persona
ja està en condicions
de poder fer una vida
normal i autònoma.
I quins són els resultats
en general?
Són positius?
Aviam,
parlar de percentatges
és complicat.
Evidentment,
quan una persona
arriba
fins al final
podem parlar
de resultats
esperançadors,
tot i que
quan es pot dir
que un toxicoman
està totalment
en realitat
és complicat.
El toxicoman,
com deia abans,
és un malalt,
és un malalt crònic,
ho serà sempre.
aleshores
s'hauria de fer
potser un repàs
al cap dels anys
aviam com està
cada persona,
cosa que a vegades
no es pot fer sempre.
Parc,
després vostès
els segueixen,
fan un seguiment
encara que sigui
des de la distància?
La major part
dels que es queden
a les nostres comarques
nosaltres fem el seguiment.
Tenim una oficina
de seguiment
a Tarragona
a la ciutat
i amb una periodicitat
que es va marcant
depenent de l'estat
de la persona
anem fent
aquest seguiment
que pot ser
un cop al mes
o potser també
un cop cada tres mesos
depenent.
D'altres
marxen fora
de les comarques
o Barcelona,
Girona,
el seguiment
aleshores
l'encomanem
en els cas
que els han derivat
prèviament.
Els tornem al cas
perquè puguin
fer el seguiment.
El seguiment
és molt important,
bàsic diria jo
per consolidar
tota la feina
feta prèviament.
Els professionals
que treballen
a l'associació,
quin tipus
de professionals,
quants són,
com es distribueixen
les feines?
Actualment
som uns 40
i pocs
professionals
treballant,
és a dir,
cada centre
té el seu director,
que normalment
és un psicòleg,
després està el psicòleg,
independentment
del director,
i la plantilla
també està formada
a cada centre
per tres o quatre
educadors,
un coordinador
i després
mestres d'activitats.
També hi ha un metge,
però el metge
és per tota l'associació,
va voltant
pels diferents centres
i l'equip administratiu
i a més,
doncs que això
ho fem
des del despatx.
I deien que
un centenar
com a mínim
d'usuaris
poden rebre
al cap de l'any?
Nosaltres
permanentment
tenim uns,
no vol dir
que puguem rebre
cent,
podem rebre més,
depenent del moviment
que es produeix.
A vegades
hi ha gent
que abandona
el tractament
només començar,
i hi ha gent
que no.
Quan,
evidentment,
si l'abandonen
abans
i cobrim la plaça,
doncs al cap de l'any
potser
atenem
més de 100 persones.
Ahir,
com deia
al principi
de l'entrevista,
van organitzar
una jornada
aquí a Tarragón
al Caixa Fòrum
per parlar
sobre les mesures
penals alternatives.
Què pretenien?
Quin era
l'objectiu
de la jornada?
Bé,
quasi bé
una quarta part
dels usuaris
que nosaltres
atenem
estan afectats
per el que diem
mesures penals
alternatives.
Nosaltres
el que preteníem,
penso que vam aconseguir
ahir,
era debatre,
parlar entre
totes les persones
implicades
en aquest procés,
és a dir,
per una banda
les comunitats
terapèutiques,
després
la judicatura
i fiscalia
i després
la pròpia administració
del Departament
de Justícia.
Tots vam parlar
des del nostre punt
de vista
de com veiem
les coses
i es van fer
tota una sèrie
de propostes
que creiem
per millorar
l'atenció
a aquest tipus
de persones.
Donada la responsabilitat
que equival
a donar
compliment
a una execució penal
que de fet
és el que fem.
I troben comprensió
vostès
en els altres agents
implicats
en aquest tema?
Val a dir
que sí,
que penso
que hi ha
una intenció
tot i que és veritat
que a vegades
els problemes
no es poden solventar
d'avui per demà
perquè poden ser
problemes
de canvi de lleis
o poden ser
problemes
de dotacions econòmiques
que potser
no és el moment.
Pel que és
la meva experiència
personal
amb el Departament
de Justícia
hi ha hagut
una sintonia
total i absoluta
i de recolzament
a les nostres propostes
quan hem tingut
problemes
i per part
de la Judicatura
el que
vam acabar
una mica
reclamant
no només nosaltres
sinó
la resta
d'entitats
és una
com a mínim
una agilitat
més gran
a l'hora
de resoldre
i de donar
resposta
a les coses
que demanem
una persona
ha d'acabar
la mesura
o ha de canviar
no pot marxar
fins que el jutge
ho autoritzi
des que nosaltres
diem
que pot marxar
fins que pugui arribar
la resolució
del jutge
i que podin pagar-se
tres mesos
ho trobem
ho trobem
perjudicat
no per esperar
nosaltres
sinó perquè el pacient
lògicament
està en una situació
que l'acaba
perjudicant
i qui diu això
doncs
quan tenim problemes
una persona
s'ha d'expulsar
del centre
etcètera
etcètera
deia també
que la immensa
majoria dels usuaris
que arriben a l'associació
i gaire
procedeixen
de la xarxa
pública
de salut
vostès
rebren suport
econòmic
dels departaments
que siguin
del govern
de la Generalitat
o d'altres
administracions
públiques
correcte
sí
nosaltres
a través
bàsicament
del Departament
d'Acció Social
i Ciutadania
de l'ICAS
i després
els casos
que venen
com a mesura
a complir
una mesura
banal alternativa
doncs
pel Departament
de Justícia
25 anys
dèiem
també
una llarga història
que ha evolucionat
positivament
segons s'ha definit
el propi
director general
de l'associació
i per davant
què
és a dir
els pròxims objectius
ha de créixer més
l'associació
pot
no és aquest
precisament
l'objectiu
pot millorar
encara
en la manera
de treballar
els objectius
més corplars
no és
créixer més
sinó
millorar
el que tenim
sincerament
a vegades
doncs
tenim ganes
de fer coses
tenim ganes
de millorar
instal·lacions
tenim ganes
de donar
un millor servei
si és possible
ampliar
plantilla
més que
obrir
centres nous
que potser
ara mateix
no ens ho plantegem
el que sí
ens plantegem
és fer millores
més internes
més d'instal·lacions
i de
com deia
de millora
de l'atenció
general
al pacient
per anar acabant
senyor Vilanova
deia també
al principi
de l'entrevista
que observaven
que malauradament
un fenomen
estava creixent
el de persones
que tenen problemes
de consum
de substàncies
estupafants
però també
amb una derivada
mental
de problemàtica
mental
expliqui'ns una mica
aquestes circumstàncies
aquestes característiques
i com és que estan
notant
aquest augment
aviam
és un perfil
d'usuari
diferent
diferent
fins al punt
que nosaltres
hem hagut
d'especialitzar
un de les nostres
comunitats terapèutiques
exclusivament
aquest col·lectiu
i no ja
dedicar
la comunitat
en si
sinó
que l'equip
que funciona
allà
s'hagi
hagut
de formar
especialment
és un perfil
diferent
perquè
hi ha una
malaltia
mental
greu
afegida
a la
drogodependència
aleshores
són persones
que no ens
podem plantejar
el que ens
plantegem
per exemple
amb altres
programes
és a dir
una reinserció
social
normal
aquestes
persones
segurament
en la major part
ja no tindran
capacitat
de portar
una vida
normal
aleshores
se'ls ha de
derivar
cap a
recursos
de pisos
assistits
molts
de feines
especialitzades
per aquest col·lectiu
és a dir
tenen reaccions
molt diferents
no poden
portar
el ritme
que poden
portar
els altres
pacients
i tot això
ens ve donat
d'un increment
de la demanda
d'aquest usuari
les causes
no les podria dir
nosaltres
som més
el que rebem
que és el que ens ve a dir
no?
el que està clar
és que és preocupant
és preocupant
doncs perquè va molt en alça
el perfil d'edat
cada vegada és més jove
i això vol dir
doncs
que des del punt de vista
de la prevenció
s'haurà de plantejar
urgentment
fer coses
i necessiten
un tractament
absolutament diferent
i fins i tot
una especialització
dels professionals
que treballen amb ells
també força
diferent
no?
pel que comentava
sí, sí, sí
totalment
en fi
doncs
aquest és una mica
el retrat
el que hem volgut explicar avui
de la feina que fa
l'associació Egueiro
en aquests 25 anys
en què han evolucionat
i molt
a les nostres comarques
tenen
quatre comunitats
terapèutiques
tenen diversos
pisos de suport
a les persones
que estan en ple procés
de reinserció
després d'un període
de drogodependències
en fi
una feina
que valia la pena
destacar
i que avui hem volgut remarcar
la sintonia de Tarragona Ràdio
tot just coincidint
amb la jornada
sobre mesures
penals
alternatives
que van celebrar
ahir
aquí a Tarragona
al Caixa Fòrum
senyor Jaume Vilanova
director general
de l'associació Egueiro
felicitats per l'aniversari
felicitats sobretot
per la feina feta
en aquests anys
i que vagi molt bé
gràcies
moltíssimes gràcies
i gràcies
adeu-se'n
bon dia