Quatre minuts seran dos quarts d'una del migdia.
Aquesta música que sona, ja sabeu,
característica de la representació del retaule de Santa Tecla.
Serà diumenge vinent a la catedral, seguint el que és la tradició.
Però l'Esbar Santa Tecla avui també ens proposa
una cita de dansa catalana a la plaça de la Font.
Per parlar de tot plegat, ens acompanyen dos Jaumes Huasc.
Bon dia, tots dos, Jaumes.
Bon dia. Hola.
Un Sergi Huasc, que diuen que no parlaran, però jo els presento.
Bon dia, Sergi.
I ens acompanya a Ione. Bon dia, Ione.
Bon dia.
Santa Tecla, per cinquè any consecutiu?
Sí.
Ininterrompudament?
Sí.
Ets molt jove.
19 anyets.
Per tant, va començar amb 15.
14.
14.
Escolta, quina edat diuen els historiadors que podia tenir Santa Tecla
quan li van passar totes aquelles coses?
No ho posava, això.
No se sap.
Jo les cartes i l'iconografia de Santa Tecla no ho he posat mai.
En aquella època no es valorava tant això de l'edat i tot allò.
Aquí te pillo, aquí te mato.
Però havia de ser una...
Qui representés Santa Tecla al Retaula havia de ser una noia jove i guapa, eh?
Com la Ione.
Sí, sí.
Va fer un càsting, eh?
És el que us anava a dir.
Una mica de càsting feu a les bars, segurament.
Ara, seriosament, dius, tornem a parlar del Retaula com cada any.
I amb el Jaume ja històricament fent broma.
Bé, hem de venir a parlar del Retaula.
Heu de venir a parlar del Retaula.
I què explicarem, si tothom ho sap?
I què?
D'això es basa la tradició d'anar repetint.
També és una tradició, com representar el Retaula, que vingueu a la ràdio a l'estand de les festes per parlar-ne.
Sí, és que si no, no seria Santa Tecla, no? Jo crec que val la pena.
El Retaula és el de cada any, que d'això es tracta.
Recordeu que només es pot veure un cop l'any, per tant, és una cita irrepetible.
Sí.
Sempre hi ha alguna incorporació nova, però és el primer any.
En quan s'estrena un noi i una noia, però bé.
Incorporació en quan a l'Ensaires.
Sí, l'estructura de coreogràfica és la mateixa.
L'estructura és...
Es va fer bé l'any 90, doncs crec que ja no s'ha de tocar.
Poques coses s'han tocat.
L'any 90 va ser?
Sí, no? 91.
Ah, no, mira, mira, m'apuntem-ho.
91, veus que em fas bé de apuntar el guasque en guasque?
El guasque en guasque.
Aniran rectificant tot el...
Ai, que un dels guasque ha estat tecle d'unor enguany, eh? Poca broma.
Penseu que ells, quan van començar el Retaula, els dos guasques petits,
es posaven darrere l'escenari i ventaven l'incens que tiràvem i feien fum amb l'incens
per donar olor al Retaula, no?
I els dos eren petits i partint dels entretinguts els posaven darrere i ells ventaven l'incens.
No, no, ja, ja.
I ara ja ballen el Retaula.
Estaven predestinats, no podia ser d'una altra manera.
Sí, però és el que passa amb aquestes famílies.
O ballo el Retaula o ballo el Retaula.
Sí, és el que passa amb aquestes famílies, no? Que estem tots involucrats.
Però això és el que fa que es refermi aquesta tradició de la representació del Retaula.
I on és? Fes de Santa Tecla, clar, tu fas altres coses dins de l'ESBAR.
Sí, ballo el cos de dansa.
Balles el cos de dansa.
I pico bastons, també.
També. Alguna cosa més? Perquè, clar, segur hiperactius, la gent de les entitats de cultura popular.
Fes de Santa Tecla té una coseta especial per tu?
Sí.
Respectar altres coses que fas a l'ESBAR.
Qualsevol dansaire li fa il·lusió fer el Retaula, no?
Jo crec que per nosaltres fer el Retaula és com una meta.
Qui no ha fet el Retaula té ganes de fer-lo.
Llavors, mon pare fa el Retaula, també, i jo era ben petita quan ell va començar a fer el Retaula.
Anaves ventant l'encens, també?
No.
Jo era la que l'anava a veure, bueno, tots.
i ell sempre em deia, tinc la il·lusió que algun dia puguem fer el Retaula junts, com a dansaire, com a noia, però mai pensava...
Ja com iguals, com si diguéssim.
mai pensava que podria ser Santa, i bueno, la noia que hi havia abans, ens va quedar embarassada i ens van fer un càsting a tres noies, i d'aquestes tres noies, doncs vaig sortir jo.
I escolteu, aquests càstings i aquestes coses, com de les estrelles aquestes de qui te té tu per a poner millor i aquestes coses?
No, no, no, de fet, no, no és un càsting d'aquests el que vol dir.
No, però algú deu dir, a veure si la Ione es fa grandeta ja, o es casa, o alguna cosa, no?
Hi ha una cosa que és fer el Pilar, no?, i el Pilar fa molt de respecte, llavors, sí que buscava una mena de sensibilitat, algú diferent de les tres noies que hi havia.
Totes les noies ho van fer molt bé, eh? El que passa que el que es va decantar és que, bé, per posar el Pilar, doncs la feiem pujar damunt d'una escala i la feiem aguantar,
hi havia gent que no podia estar damunt de l'escala pujant, no?, d'aquestes de pintor, no?, llavors es van decidir per ella, però realment les tres noies ho feien bé.
A veure, era en tota broma. A veure, permeteu-me que em posi una mica sentimental. L'espectador, quan veu el retaule, s'emociona.
A veure, a mi m'estranyaria que hi hagués algú que no veies el retaule i s'emocionés.
No vull ni pensar el que podeu sentir els que participeu al retaule i tu en particular que fas de Santa Tecla, en aquells moments, eh?, importants.
Es pot expressar d'alguna manera el que pots arribar a sentir quan fas de Santa Tecla el retaule?
No sé, és que és una sensació de... Portes nervis, el primer any portava nervis una setmana abans i ara cada any, fins al dia abans,
no m'agafen els nervis, però és a l'hora d'acabar, és quan te surten tots els nervis, llavors tothom s'emociona
i realment fer-ho amb tons pares o amb la gent que coneixes, doncs és bonic, no?
Estem parlant d'una coreografia que, lògicament, tot ha d'estar minutat, tot ha d'estar perfectament harmonitzat, coordinat
i això requereix concentració, lògicament.
A vegades aquesta emoció s'ha de combinar amb aquest punt de concentració que has de tenir perquè tot quedi bé.
Clar, a més els ensaires estem acostumats a fer actuacions, però és l'única actuació que veus a tothom nerviós
i concentrat per l'hora de sortir. Llavors ningú riu, ningú... i és una cosa que és bonic de veure.
Sí, realment es transformen, eh? Tots són molt de la conya, però al moment que dic cinc minuts
i els dic anem a començar, veus que el comportament va canviant la fesionomia de la gent
i tothom es posa com si entrés d'un tel paper, no? Que si fossin aquest, el retaule de la catedral
que es tornen de pedra i surten amb aquella cara de concentració total, no?
I jo fa molts anys que el veig i jo sempre m'emociono, sempre, sempre, sempre, des que sona la primera nota.
Això que diu el Jaume és veritat, no ho elevarem a la categoria d'espectacle,
però quasi ho és minuts abans de començar, veure el Jaume per la catedral en un estat de tensió.
és que si se li transforma la cara. Nois, sí o no? Ja sé que no voleu parlar avui,
però com a mínim el vostre pare, minuts abans de començar, és que, escolta,
està supertencionat, no?, aquell estat de nervis.
Bé, perquè per mi és molt important el retaule, per mi potser, de fet,
he fet moltes coreografies, he fet moltes coses i he portat moltes coses a la festa,
però crec que el més important i el sumo i que qualsevol coreògraf de Catalunya
pogués expressar en dansa la seva patrona i que tingui el ressò que té
i la qualitat que té, doncs és important.
I òbviament, doncs, estàs concentrat, estàs nerviós, vols que tot surti bé,
vols que els dansàries es concentrin, vols que els dansàries es posin el paper,
tal com els jo els he explicat, i llavors, clar, això et comporta que estàs tensionat, no?
Però un pic sona la primera campaneta, us ho dic de veritat,
m'abaixa tot i m'acaba d'anir, apujat a l'altar major de la catedral,
mirant-me el retaule i que ell me la bava com qualsevol més espectador.
El retaule té el valor pel que és, pel que representa, pel que es fa.
També té un altre valor afegit, el fet que només el podem contemplar una vegada a l'any,
Poblet i Elx, són els únics llocs que excepcionalment ha sortit el retaule.
Aquest tipus de manifestacions de cultura popular,
a vegades es conviden a algun lloc, no sé si últimament,
perquè, clar, és molt conegut fora de Tarragona com una peça d'una llegenda àurea com aquesta, no?
Sí, sí, no, realment és conegut.
El que passa que treure el retaule de la catedral ha de ser una cosa molt puntual,
un lloc molt puntual, vull dir, la basílica de Santa Maria d'Elx,
vull dir, és que allí no ha ballat ningú, ha ballat les bars Santa Tegla amb el retaule,
vull dir, això és superimportant, la gent que està dintre el món de la cultura popular
sap que allí només es fa el misteri d'Elx, per tant, és superimportant.
I ballar a Poblet, vull dir, jo crec que, què més, no?
Vull dir, és superimportant.
Ara, no ho sé, no s'han plantejat mai anar a la catedral,
ai, anar a Montserrat a fer el retaule,
però és que, de fet, crec que nosaltres no es busquem aquestes actuacions,
crec que s'han de convidar per fer això,
perquè el retaule és de Tarragona i el fem per Tarragona.
Algun any, fa molts, el Jaume, em retreia en privat que tu parles d'uïda perquè mai l'has vist.
Veus com no em fa vergonya dir-ho?
Vergonya cap ni una.
Després de molt de temps al final.
I dic, sí, home, però tu ja veus els fullons que tenim amb Santa Tegla i tot plegat,
i jo he vist el retaule,
i la veritat és que sempre, vulguis que no, et crees unes expectatives en tota la vida.
Per mi les va superar, primer com a espectacle plàstic tradicional,
i després aquest punt d'emoció en el que incidim moltíssim.
És que t'esborrones, i és així, que no l'hagi vist mai, doncs que s'animi.
Jo crec que tothom s'esborrona i tothom sent aquesta emoció.
I hi ha molta gent, majoritàriament hi ha molta gent que repeteix el retaule,
i realment tothom s'emociona.
No som els únics els que veiem, que estem concentrats i emocionats.
Jo crec que els tarragonins esperen el retaule per començar aquesta fase ritual
de les festes de Santa Tecla,
i amb el retaule, diuen, ara ja hi som.
Algú que ens escolta pot pensar,
però per què no expliquen de què va el retaule?
Doncs perquè el retaule s'ha representat cada any,
el que interessa és que vagin.
No sé si... Vols que fem una mica d'esquema, o és innecessari?
Fes, fes, va.
No, fes tu. Sí, home, a sobre.
No, no ho sé, el retaule és la llei.
El tecler. El tecler d'honor, va.
Va, va.
Fes un esforç, home.
Per cert, que el ball de Sarcolets, molt bé, eh?
Molt bé, molt bé.
Ahir, va anar molt bé, molt d'èxit,
i va tenir molt d'èxit també aquesta iniciativa que hi havia
de que la gent...
Sí, sí, va venir molta gent.
...Vallés, per primera vegada.
Per l'any que ve tornareu.
L'any que ve hi tornarem, a veure si cridem més gent encara.
Molt bé.
Explica tu l'estructura del retaule.
No, no, no, no, ja té les que m'ha preparat.
No, sí.
Ara s'estima un conflicte generacional sense sentit.
No, de fet, com veus, va amb el programa,
perquè realment fa molts anys que el faig,
però m'ho he de fer.
No vull que m'agafis.
M'agafis alguna pregunta que no ho sabien.
Bé, de fet, el retaule és la llegenda àurea de Santa Tecla,
és la vida de Santa Tecla des del seu baptisme,
convertida al cristianisme,
fins a la seva devoció per Tarragona.
Això són vuit quadres,
més el de glorificació i benvinguda de la relíquia,
i es va seqüenciat amb un ritornelo,
que anem a la música d'enllaç.
Les figures són la conversió, el baptisme,
la presó, el judici,
el martiri del foc, el de les fedes,
la roca, que és la famosa roca
on es surt el braç de Santa Tecla,
que es tanca la roca i es surt el braç,
la glorificació, que és on fem el Pilar de Tres,
aquest famós,
que no podem acabar musicalment
perquè tothom ha plogat els germans
i llavors ja estem prou nerviosos
que la gent aplaudeix,
la gent ja no es pot contenir més
i llavors aplaudeix.
I llavors al final el trasllat de Santa Tecla
a la ciutat de Tarragona,
tot això enllaçat, com he dit, pel ritornelo.
És una música de Francesc Cassú.
En directe?
En directe a la còpla principal del Llobregat.
Són 30 minuts intensos
que realment val la pena,
val la pena,
i ningú surt mai dient
no m'ha agradat,
no és un esbart,
som un esbart,
però el que veiem
és una dansa més contemporània,
una coreografia més contemporània,
i llavors això és on
tothom surt amb el dubte de dir
això és l'esbart Santa Tecla
o és una altra història, no?
Jo crec que això és el bo, no?
Que la gent,
en vez de parlar de
si ha fallat un foco o no sé què,
doncs que parli de
hosti, això és molt diferent.
Home, això que dius és important destacar el vestuari.
Té un pes important
en el que és
des del punt de vista plàstic, eh?
Sí, sí, esclar,
el vestuari també és avantguardista,
perquè l'estuari quan nosaltres els vam posar
aquestes malles,
van dir
això no ho sé,
de totes maneres
el primer any que ho vam fer
va que les processions van
digues, digues
es van cagar una mica
perquè dèiem
això no ho entendrà ningú,
el vestuari se'l fotran pel cap
i que això serà un caos total.
Però bé,
l'acollida va ser tan brutal
que van quedar sorpresos, no?
Ja sabeu que és diumenge,
en principi entrada lliure,
però clar,
s'ha de trobar lloc, eh?
Sí, però
de fer la gent que no pensi
oi, és allò que s'ha de fer
una hora de cua.
És que molta gent diu
ui, és que no he vingut mai
perquè s'ha de fer una hora de cua.
Però, coi,
espereu-se
que s'obrin les portes
i llavors entres tranquil·lament.
Òbviament no estaràs
assentat a la falda
de Santa Tecla,
però...
Que proveta
prou feina, eh?
Però tindràs lloc
i llavors jo sempre dic
és que, bueno,
qui vol estar davant de tot
fa mitja hora,
però qui vol sentir
i veure el retalló
no fa falta
que es faci
una hora de cua, no?
Però bé,
és que només hi ha una porta.
I és una catedral,
escolta,
que tampoc és un teatre.
A veure...
Ordenadament i en silenci.
A veure, digues-hi-les.
De totes maneres
es veu bé
de qualsevol lloc.
No, és veritat.
Que no és que s'hagi de veure
els bancs asseguts.
Hi ha molta gent
que any rere any
es va a darrere de tot
i des de darrere de tot
ho veu.
El missatge és que no us faci mandra
anar-hi pensant
que anireu fins allà
i no tindreu lloc
perquè en trobareu
en un costat o un altre.
Fragments de festa.
També és habitual
que les Bars Santa Tecla
ofereixi a la festa major
de la ciutat
un espectacle de dansa.
És aquest vespre
a la plaça de la Font.
Primer que tot
perquè és el tema del dia.
Espai alternatiu
en cas de pluja.
El sabeu?
Sí, el espai alternatiu
és el Teatre Metropol.
Dos cordons a la mateixa hora, suposo.
Jo no crec que plogui,
jo crec que s'aguantarà.
Santa Tecla, no ens la facis.
Però en cas de pluja
tots cap al Metropol
perquè realment
l'espectacle s'ho val, eh?
Doncs mira,
explica per què hem d'anar a veure'l.
L'important és que
ens agrada ballar
per les festes majors
i això per les nostres festes majors
Sant Magí i Santa Tecla.
Jo crec que és una actuació
molt especial.
M'agrada anar al Metropol
quan toca,
però m'agrada molt
ballar al carrer
per Sant Magí i Santa Tecla.
Jo crec que triem un espectacle
d'una mica de tot
perquè la gent estigui...
Ves-hi de tot.
Perquè a vegades
depèn de quin programa fem
la gent diu
és que no som un esbar.
Bé, és que resulta
que nosaltres fem dansa
més avantguardista
i fem coreografies
i no fem dansa popular tradicional.
I això ho ha d'entendre la gent.
Som un altre branca
dintre del folclore
i les bars Sant Tecla
ha apostat
per l'espectacle, no?
I és el que fem, no?
I llavors, bueno,
hem triat
des d'una col·laboració
que vam fer
amb el Cor Ciutat de Tarragona
que són
les core i dansa
que són les cançons
de Manel Oltre
que és un recull
que vam fer
amb una coreografia
meva
i això és un espectacle
que vam portar amb ells
i el portem nosaltres
com sols, no?
Sense el Cor Ciutat de Tarragona.
Llavors hi ha Viatge
que són unes músiques
unes músiques valencianes
populars
coreografiades
per Lluís Calduc
i és una música
d'un grup
que es diu Trullàs
que ha desaparegut
però bé
que formava part
doncs el Javi Richard
que és un dels
de la inestable
que ven guany
per la festa major, no?
Llavors com a més tradicional
com a música
és el Ball per la Valladurs
que és
una de les peces
més
més
més
més de tant
de tot tradicional
però
òbviament
està arranjada
pel Joan Manel Miquel
però és una peça
fabulosa musicalment
de Joaquim Serra
és una de les coses
brillants
de Joaquim Serra
després
trencant el xip
de la dansa més tradicional
se n'anem
amb músiques de Serrat
i fem
de mica en mica
que és tot un ventall
de músiques
adaptades
per Jesús Ventura
i Jordi Molina
però són melodies
d'en Serrat
i fem una grafia
més acusarada, no?
Després ve el Bolero
de l'Alcúdia
que és un bolero
que són
netament espanyoles
però que a València
doncs es manté
aquest tipus de ball
és la música
que és
del grup
Guaita
que són uns que també
venen per Santa Teca
són valencians
si els sonadors de Guaita
són els de la Guaita
són els de la Guaita
llavors és una coreografia
que vam fer
amb en Lluís Calduc
per aprofitar aquesta música
que era superbonica
llavors hi ha dues incorporacions
que són
que formen part
de l'espectacle
onades
que van presentar
al Metropol
que han volgut posar
unes dues pinzellades
del que van fer
l'espectacle
aquest
tants èxits
que s'han adonat
com és
la Rosa dels Vents
que són les músiques
mallorquines
del grup Caponam
i Salvaida
amb una coreografia
de David Martínez
és un ball
superfrenètic
de molt de color
i que sobta
perquè realment
doncs
és molt diferent
és molt diferent
del que estem acostumats
a veure
i llavors
per acabar
doncs han triat
Terra Mar
que és una
és una visió
per molt particular
tant del músic
el Sergi Guas
que està aquí
com meva
del nostre
barri mariner
i volem acabar
i donar
doncs una mica
d'il·lusió
a la gent
del Serrat
perquè jo crec
que s'ho val
peces que la coreografia
és molt maca
perquè s'ha pogut veure
i la música
també l'han pogut escoltar
diverses vegades
home
doncs és molt rodonet
eh
molt variat
és una hora
intensa de dansa
però jo crec
que és variat
i la gent
s'ho passarà molt bé
els francs béns
de festa
dos quarts d'onze
avui plaça de la Font
si plou
que diu el Jaume
que no plourà
i ell que té contacte
amb Santa Tecla directa
serà que no?
per cert
tu has de ser santa
la teva vida
durant tot l'any
per fer-ho
si tens un comportament
poc recte
et treuen el títol
o què?
no ho sé
no ho sé
perquè ja m'han vist
amb els Diables
amb la Víblia
és santa
i ja no
comporta't eh
si no te l'estàs jugant
per l'any que ve
tu mateixa
hi ha algú que té
algun li al cap
si és veritat
Ione
gràcies per acompanyar-nos
gràcies
t'anirem a veure
només faltaria
tu la resta
de l'Esbar
el proper diumenge
Jaume
Jaume
Sergi
moltíssimes gràcies
i enhorabona per la feina
A vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Gràcies