Salparà el proper mes de maig.
És aquest creuer que ens portarà per algunes de les terres
i els indrets que va trepitjar Sant Fructuós.
Amb tots els aspectes, ell no viatjava en un creuès ni de bon tros,
sinó que al llarg de tot aquest any jubilar
hem tingut ocasió d'acostar-nos a la seva personalitat,
la d'ell i la dels seus diaques.
Però avui anirem a cavall entre la tradició i el turisme
i per això hem convidat i, com sempre,
ha acceptat la nostra invitació l'Andreu Muñoz, president,
de l'Associació Cultural Sant Fructuós.
Andreu, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per venir.
Avui a la ràdio acostem una miqueta més el micròfon
i així podrem sentir-te com et mereixes, només faltaria.
La vinculació d'Itàlia, la Ligúria italiana,
és un dels punts on s'aturarà aquest creuer.
I els tarragonins que viatgin tindran alguna cosa
a veure, a contemplar, relacionada amb Fructuós?
Molt tindran a contemplar i a veure amb Sant Fructuós, no?
No és allò, no, és que tenia parents,
és que va néixer, és que va viure.
A veure, això és com molt més transcendent.
Efectivament, efectivament.
És a dir, molt sintèticament,
el que trobem a Sant Fructuós o de Capodimonte,
ara possiblement als radioients els hem d'ubicar.
Quan parlem de la Ligúria italiana,
parlem d'una regió del nord d'Itàlia...
Que mirin la bota.
Que mirin la bota, val?
Estem a la banda que mira cap a Tarragona, del Mediterrani,
pugem cap amunt fins a Gènova.
Ara estem a Gènova i mirant a Gènova des del mar,
doncs cap a la dreta baixem 30 quilòmetres, aproximadament.
Com si anéssim viatjant cap a Roma per autopista, no?
La zona, diguem-ne, que és fronterera en França.
Que és fronterera pràcticament en França.
Doncs tenim Gènova, però ara hem d'anar en direcció cap a Roma,
a 30 quilòmetres.
Allà s'ubica un poblet que li diuen Camolli.
I aquest poble, que és un poble preciós, de pescadors, mariner,
molt a propet seu, té el que diem aquesta abadia,
aquesta mena de monestir dedicat a Sant Fructuoso di Capodimonte.
No és un ermita, és una abadia.
És una abadia, eh?
I ara fem uns cinc cèntims de la seva història.
Però la importància que té per nosaltres
és que les relíquies de Sant Fructuós s'anauguri i s'aneologi,
creiem que al segle VIII van arribar aquest indret.
I, per tant, avui dia se custodien dintre d'aquesta abadia.
De tal manera que la que nosaltres venerem avui dia a Tarragona
és perquè l'any 1959, quan fèiem el 1700 aniversari del martiri,
el cardenal de Gènova, el cardenal Siri,
va regalar a l'església de Tarragona,
a través del cardenal Benjamín Arribai Castro,
una part de les relíquies d'aquell cofre
que es custodia a l'abadia de Sant Fructuoso de Capodimonte.
I que el va portar l'arcabisbe Pròsper.
Exacte.
I que van ser transportades cap allà,
en el segle VIII, després de la incursió islàmica,
un bisbe de Tarragona que s'anomena Pròsper.
I del que d'ell pràcticament no sabíem res de res,
fins que als anys 30,
mossèn Serra i Vilaró,
el famós canonge, el gran excavador i arqueòleg
que va fer aquí les excavacions al fòrum local,
de la necròpolis.
Ell aleshores està exiliat,
estem en plena guerra civil espanyola,
i allà descobreix per tota una sèrie d'evidències
que aquest pròsper, aquell bisbe ispà,
que no es tenia massa coneixement a Itàlia d'ell,
era un bisbe que, amb tota seguretat,
era el bisbe tarragoní,
que havia partit de Tarragona,
en el segle VIII,
doncs amb les relíquies per posar-les a custòdia
en el moment que se produeix la incursió islàmica.
Amb quin objectiu?
Home, l'espera d'un prompte retorn.
Però aquest prompte retorn la història no ho va voler,
perquè van passar més de quatre segles
fins que Tarragona se torna un altre cop
a restaurar en època medieval.
Però en quatre segles va haver-hi prou
perquè es creix no només aquesta abadia,
sinó també una devoció a la zona per Sant Fructuós.
Efectivament.
Tant és així que avui dia
registrem dintre de la Ligúria italiana
un total d'onze parròquies.
És a dir, onze llocs de culte,
bé, parròquies, oratoris,
que veneren la figura també de Fructuós
una mica com a efecte d'expansió d'aquest culte
per l'abadia de Sant Fructuoso de Capodimonte.
Ah, podíem fer un agermanament?
Clar.
Amb la Ligúria, no?
Clar, clar.
S'ha més que justificat?
Justificadíssim.
I quan tu hi vas allà,
veus que la gent de Gènova,
de Sant Fructuoso, de Davanya,
tenen un sentit de pertinença a Tarragona
més gran que el que nosaltres
podem arribar a tenir sobre Sant Fructuós.
Ells són plenament conscients
d'on provenen, d'on venen,
ells ens han visitat, nosaltres també,
però tenen un gran sentit de contacte.
Tres característiques, no?
Un poble basat al mar,
un poble mediterrani
amb una realitat portuària com nosaltres.
una zona romanitzada,
amb un patrimoni riquíssim com nosaltres.
Un culte, que és el culte de Sant Fructuoso de Tarragona,
que el tenen tan clar com nosaltres.
És a dir,
amb menys raons de vegades,
ens agermanem,
que està molt bé,
però ens agermanem amb altres ciutats.
Però similituds per compartir experiències
i coses en comú.
A més, també tenen tota una sèrie
de ciutats molt turístiques,
costaneres a prop,
com Sant Remo.
Sí, bueno,
Sant Remo té que una mica més cap a la banda,
però, per exemple,
Portofí, no?
Portofí no està,
al costat mateix de Sant Fructuoso de Tarragona.
Imagina nosaltres aquí tenim Salou,
Cambrils,
clar, no, no,
sí, hi ha moltes similituds, eh?
A més, és preciós, eh?
De veritat.
A veure, parla'ns justament d'aquesta zona.
Ara fem una mica mirada de turista.
Vinga, mirada de turista, no?
Jo he arribat a Gènova, d'acord?
Perquè així ens posem tots en situació
i Gènova ens la trobem
com una ciutat portuària,
molt bruta, però preciosa, no?
Amb un patrimoni monumental
que evoca que va ser capital de república.
Hipotètica membre sol de Colón,
si no era de Tarragona,
com diuen alguns.
Bueno, ells ho tenen claríssim.
Sobre això,
quan anem al Creuer no discutim, eh?
No hem de fer aquest esmenys, no?
No, no, no.
Molt bé.
Bueno, un altre patrimoni comú, doncs, eh?
Colón, eh?
Però, de totes maneres,
no incidim massa.
Hem arribat a Gènova
i ara ens dirigim per autopista, d'acord?
Anem baixant en direcció a Roma, d'acord?
30 quilòmetres, hem dit.
Sortirem cap a una petita població
que es diu Reco.
Allà ja estem pràcticament a tocar
en Camolli,
aquest petit port de pescadors tan bonic,
en el que hi ha una basílica preciosa,
d'origens medievals,
però se construeix a finals del Cinquecento,
dedicada a basílica,
atenció, on se venera ara,
allà el patró és Sant Prósper de Tarragona.
Per tant, allà trobareu un reliquiari,
que és divertidíssim,
és tot un cap de plata,
on dintre se conserven les restes de Sant Prósper.
Que va ser l'organisme que va portar
les relíquies de Sant Fructuós.
Per guardar-les dels serraïns.
Molt bé, aquesta és la idea.
Però ara t'explico una anècdota divertidíssima.
Diu la llegenda que Prósper volia
tornar cap a Tarragona una altra vegada
i en la via Aurelia, és a dir, la via romana,
que encara avui dia està fossilitzada
pel damunt de Reco, de Camolli,
heu de pensar que els Alps i els Apanins
s'hi lliuren totalment,
hi ha uns penyassegats tremendos.
I diu que Prósper va morir
enmig de la via Aurelia,
entre Camolli i el petit poble veí, Reco.
Aleshores, on s'havia de venerar aquest sant?
Doncs bé, un problema que es va solucionar
col·locant el cos del sant de Sant Prósper
al damunt d'un ase
i l'ase es va decantar per Camolli.
Escolta'm, festa major pels del Camolli
i els de Reco es van quedar amb dos pams de nassos.
Fixa't, eh?
Doncs aleshores, Camolli,
aquesta és la llegenda,
venera aquesta figura de Prósper, no?
I és preciosa.
M'imagino dues localitats
amb aquella localitat típica, no?,
que hi ha sempre per la proximitat.
Molt simpàtics tots,
perquè són gent, els equips humans, eh?,
de Reco i de Camolli,
són fabulosos.
Són persones obertes, no?
Són persones obertes,
és una persona que a més
han treballat molt pel patrimoni.
Jo fa poc vaig estar, doncs,
en un congrés molt oberts
a entendre quines són les relacions.
Clar, ells busquen, aviam,
com ve aquí Prósper, no?
Nosaltres diem bé com marxa.
Tenim, no?,
una sèrie de lligams comuns.
Al costat mateix, per tant,
hem arribat a Reco
per autopista,
però ara,
per anar a Sant Fructuoso
de Capodimonte,
no tenim més remei
que fer-ho per barco.
Perquè resulta que
Sant Fructuoso de Capodimonte
ens l'hem d'imaginar
com una petita península
que sobressurt, no?
Com si fos, ara,
imagina't,
el cap de Salou,
però que fos un pelet més gran
i tot ple de muntanyes brutals,
que per anar caminant
tinguessis que fer
tres hores de senderisme.
Doncs bé,
el més pràctic
és agafar un vaixell
i desembarcar a l'abadia
per mar.
Això és el que es fa.
Imagino que allò ja està organitzat
i periòdicament
deuen sortir vaixells capellà.
Periòdicament hi ha vaixells.
Si la mar no està,
malament,
perquè és difícil.
I tu arribes a l'abadia
i és imponent.
És una abadia com,
a més,
està protegida,
ells han construït
allà el FAI,
el Fondo Ambiente Italiano,
que és com una organització
per protegir
l'entorn cultural i natural.
Per tant,
és d'aquells...
Només hi ha l'abadia allà.
Només hi ha l'abadia
i dos casetes més,
però tota la resta
és un promontori
amb una vegetació ufana,
mediterrània,
verge.
És a dir,
és el Mediterrani
en estat verge.
És de veritat paradisíaca,
és molt bonic.
Per tant,
tu arribes allà
i veus l'abadia,
que és una autèntica meravella
amb orígens del segle IX.
Hi ha moltes llegendes
en aquell territori.
És un lloc de pirates,
de cursaris,
és una preciositat.
Te citaria mil,
mil històries.
Però hi ha un detall
molt bonic.
L'abadia,
que es construeix
a finals del segle X,
s'enforteix molt
perquè,
imagina't,
Adelaida,
l'esposa d'Utor I,
Utor I,
és aquell emperador
que estudiàvem
del Sacre Imperi Germànic,
important,
d'acord?
Resulta que son fill
pateix un naufragi
i ella,
la dona d'Utor I,
Adelaida,
adboca Sant Fructós
de Tarragona,
i el fill
se salva.
I a partir d'aquí,
ella vol dotar
de propietats
l'abadia de Sant Fructós.
Se fa una devota
de Sant Fructós
de Tarragona.
I la beneficia
tot el que pot.
Tot el que pot.
I clar,
que de cop allò
es va expandint
més i més
èpoques de crisi...
Hi ha un ordre monàstic,
ara.
Ara ja no.
Ara està totalment secularitzat,
hi ha església,
l'església es manté
a nivell de culte,
però no,
està com un espai
en què està musealitzat,
un museu interessantíssim,
on tenim algunes coses
que hem fet arribar
de Tarragona,
és molt emocionant.
Suposo que ara portarem
una bandera de Tarragona,
ara que te l'estic veient
aquí al darrere.
Porteu alguna cosa
pel museu bíblic,
també.
I alguna cosa també demanarem.
que hem fet intercanvis.
Que consti que sí,
que tenim a nivell d'església
un magnífic quadre
d'un autor molt important
de l'Aliguria,
de Sant Fructuoso
de Capodimonte.
Però on volia arribar
una llegenda,
no una llegenda,
un fet real,
allà se fa molt forta
també perquè aquella famosa
família dels Dòria,
saps,
la beneficia molt
i allà instauren
el seu panteó.
Per tant,
doncs,
una gran abadia,
un espai preciós
on els Dòria
seran protectors
i allà tindran
el seu propi
panteó familiar.
Dintre de les històries
i de les curiositats,
l'any 1855,
un Periscaf,
aquests vaixells
que van en vapor,
bateix una tragèdia
extraordinària.
Hi ha un naufragi
col·lusal
i la gent
de Sant Fructuoso
de Capodimonte,
és a dir,
els petits masos
que hi havien,
van sortir
a salvar-los,
a ajudar-los.
I aquí va perdre
la vida
una dona
que tenia
vuit fills
per salvar
aquestes persones
que havien naufragat.
Doncs,
va rebre
un privilegi
que és
l'única persona,
no dels Dòria,
que està enterrada
dintre del panteó
dels Dòria.
Tota una nissaga
de navegants
i de gent importantíssima
a Itàlia,
clar.
Increïble,
és preciós.
Acabat,
doncs,
tu ara,
per exemple,
ara has acabat
de veure el monestir,
que és una meravella.
Ens donarà temps
en el creuer,
allò,
en la toradeta
que farem?
Bé,
pel meu gust,
clar,
el meu gust
no pot ser.
En aquest tipus
de viatges
pots fer-te una idea?
Dona temps,
perquè és un espai
petit,
molt petit.
És una badia
coquetona,
a més a més,
amb dos claustres
sobreposats,
capitells romans,
és un mestissatge
de cultures
que t'està dient,
és un úter,
no?,
dintre del promotori.
I a cada història
que hi ha hagut al voltant,
si tothom ha fet
la seva aportació,
doncs això ha anat
canviant en el temps.
Clar,
ha anat canviant
en el temps,
no?
Interessant.
Ple de llegendes,
hi ha una molt bonica
imbricada en Sant Fructuós,
però bueno,
això ja ho anirem
desgranant en tot cas,
perquè avui no hi ha
temps per tot,
no?
Però bé és una terra
en la que
al costat mateix,
ara bueno,
sortim del monestir,
no?
Molt bé.
I ara tornem a agafar
el vaixell,
travessem un altre cop
per mar,
la punta oposada
del promontori,
com si estiguessin
bordejant el cap de Salou,
diguem-ho així,
però cap de Salou,
allò que diríem ara,
alho ganso,
és a dir,
enorme,
no?
Doncs bé,
arribem a la ciutat,
a un port que és
Portofí,
no?
Que és Porto,
i és finíssim,
perquè clar,
ja hi ha un turisme,
i caríssim deu ser,
no?
És un turisme,
clar,
d'elit,
el que passa que és un paisatge
preciós,
deliciós,
ple d'uns xalets
i d'uns vaixells
extraordinàriament,
és molt bonic,
no?
Ja és un centre
d'elit,
no?
I sí,
sí,
després hem de tornar
un altre cop,
doncs,
bé,
cap a Recó,
cap a Génova
o des d'allà,
o que a Molli,
des d'on hem agafat,
doncs,
aquest petit vaixell.
Tota aquesta,
diguem-ne,
mitologia,
en el sentit positiu
del terme,
es fa patent
quan visites
aquesta abadia,
hi ha referències,
tens possibilitats,
clar,
tenint en compte
que hi aniran persones
que ja entenen,
molt bé,
però també hi ha,
ja estan,
diguem-ne,
musealitzats de manera
que un turista,
un tarragoní,
en aquest cas,
doncs,
pot veure la transcendència
que té,
la presència.
Jo diria
que és quan nosaltres
arribem allà,
perquè és difícil
fer-se la idea,
que on,
on té consciència
de la transcendència
d'aquest patrimoni,
perquè tu primer et deixes
imbuiar la gent
que m'està sentint,
jo estic introduint
llegendes,
tal,
però fixeu-vos
que aquí hi ha un nucli
històric
poderosíssim.
Hi ha un vincle
molt important
entre les dues zones
de la Mediterrània.
Molt, molt, molt, molt, molt, no?
I quan estàs allà,
ets conscient,
realment,
de com Tarragona
està tan present
en el patrimoni material
i humà
de les persones,
perquè allà,
per exemple,
el noi que porta
la direcció
del FAI,
d'aquest Fond Ambient Italiano,
el Franco Dioli,
doncs,
és una persona
que, escolta'm,
la sents parlar
de Tarragona
i parla amb més passió
de Fructuosi
de Tarragona
que nosaltres, no?
Instituts d'estudis
que treballen
al voltant d'aquest fet.
Queda esperat,
però has d'anar
pel Parlo,
s'ha de veure, això,
s'ha de veure.
S'intenta, eh,
potenciar ara, per exemple,
des de l'Ajuntament
aquesta bonica iniciativa.
L'Arquivis va també preparar
un altre,
el que passa
que és un viatge
únicament, doncs,
cap a Sant Fructuoso
de Capodimonte.
En l'Associació Cultural
de Sant Fructuoso
ja portem uns quants anys, no?
Vull dir,
tenint aquesta relació
fecunda
d'amistat.
és un patrimoni històric,
un patrimoni humà.
O sigui, jo crec que estem
en el llindar, eh,
just per el que tu deies
amb en Serio i Holanda
que a l'inici
era crear un agermanament.
I aquest nexa
com a ciutats mediterrànies
que tenen un territori
i un passat comú
és interessantíssim.
A més real
perquè és un vincle espiritual.
A vegades ens ho fem venir bé
tots plegats, ho fem, no?
Per lligar les coses.
Això és ja ben lligat
de naturalesa, eh?
I si acabat
s'afavoreix el turisme
perquè nosaltres anem cap a Génova,
els de Génova
anem cap aquí,
i les relacions comercials
es poden donar entre els dos ports
endavant, eh?
Però com a ciutat
tampoc ens hauríem
de dormir en aquestes coses
perquè veus que Génova
i Barcelona
estan molt ben relacionades.
Tarragona, què ens passa?
Sempre que ens queda
com una mica així
aquesta cosa
de no entendre massa
el nostre patrimoni intangible, no?
Aquest patrimoni
que és brutal.
Tenim aquesta tendència
o no valorar el que tenim
o no valorar el que tenen els altres.
Per això s'ha de viatjar,
sortir,
conèixer tothom,
tornar a casa,
explicar-ho
i és el que ha fet
l'Andreu Muñoz
i que tornarà a fer
alguns que altres dimecres
aquí a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat.
Jo diria que hem fet
una introducció
perquè és tan ampli el tema
però jo crec que
tindrem ocasió de parlar-ne, no?
Vinga, així ho espero.
Moltíssimes gràcies
com sempre ha estat
un plaer de veritat.
Molt bé, igualment.
Que vagi molt bé.
Una abraçada.