de Reus, senyor president de l'autoritat portuària, senyora de Virulés,
ex-regidor, senyor síndic de Greuges, alcalde, José, Dani, Daniel,
benvinguts en aquest acte que com podeu entendre és per mi molt emotiu
per tota la ciutat també.
Un acte de lliurament del guardó de fill predirecte de la ciutat de Tarragona
que com llegirà el regidor en aquest acte va ser acordat per unanimitat
i en honor a la veritat va ser proposat pel senyor Ballbé.
Hem descobert que avui el senyor Ballbé i jo ens han posat les medal·les
i el senyor Ramon López no estava previst en el protocol però, en fi, per referència,
sobretot l'important és que va ser aprovat per unanimitat de tots els grups polítics
i per mi com a fill polític, doncs, Josep Maria Requesens és un autèntic honor
poder-ho fer.
No m'ho hauria imaginat mai que jo com a alcalde et lliuraria a tu com a alcalde
també d'aquesta ciutat aquest guardó.
Té la paraula el senyor Joan Sanaujés, conseller d'ensenyament,
que aglossarà la figura del senyor Josep Maria Requesens.
Llegirem l'acord del plenari.
Per a clor del ple de l'Ajuntament, de data 20 d'agost de 2007,
s'acorda la incoerció de l'expedient per a la concessió del títol de fill predilecte
de la ciutat de Tarragona al senyor Josep Maria Requesens i Comes.
El senyor Josep Maria Requesens i Comes va néixer a Tarragona el 19 de març de l'any 1918.
Anar al Col·legi de Pàrvols de Doña Maximina, al carrer de la Destral.
Fó alumne del Col·legi Públic de Saavedra, de l'Institut Martí Farqués i de l'Escola de Comerç,
entre els anys 1925 i 1936.
Aquest mateix any entra a treballar de temporer a l'Ajuntament de Tarragona.
El 1937 deixa de treballar a l'Ajuntament per incorporar-se a l'exèrcit,
on romant fins al 23 de juny de l'any 1940.
Durant la seva estada a l'exèrcit, exerceix diverses comeses i destinacions.
Entre els anys 1940 i 1942 fa diverses feines,
entre d'altres de mestre interi a Vallfogona de Rucó.
L'any 1943 entra a treballar com a administratiu al Club Gimnàstic.
És cofundador del Club d'Escats de Tarragona
i participa en diversos tornets entre els anys 1951 i 1954.
El 1955 és guanyador de la segona medalla Antonio Agustín,
otorgada al Mejor Estudio de Història de Tarragona i su provincia,
amb el treball, el corregiment de Tarragona i su junta en la Guerra de la Independència.
Entre 1958 i 1962 és corresponsal de la revista Serrador.
El 1962, congressista del segon Congreso Histórico Internacional
de la Guerra de la Independència i su tiempo.
Entre els anys 1962 i 1979 publica diversos llibres i treballs,
entre els quals destaquen la ciutat de Tarragona, volum 1, el volum 2
i la primera edició de la guia de Tarragona.
Se'n feren 10 edicions.
També el senyor Iu del Morell, etc.
L'any 1979 és elegit alcalde de Tarragona.
A les primeres eleccions municipals convocades després de la restauració de la democràcia
per encapçalar la candidatura del Partit dels Socialistes a Catalunya,
que fou la més votada.
L'alcaldia dura 10 anys, fins l'any 1989,
en què fou destituït del càrrec per una moció de censura
presentada per una col·leició de partits de dreta,
Convergència i Unió i Partit Popular.
Entre els anys 1992 i 2005 publica una nova guia de Tarragona,
el llibre El municipi i el govern municipal de la ciutat de Tarragona,
segles XVI i XVII.
També la taula de canvi i dipòsits de Tarragona,
i la ciutat i el seu temps.
I darrerament la Fundació de Tarragona i la historiografia,
editat pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem d'Oliver.
S'ha afirmat que Josep Maria Requesens i Comes és una història vocacional,
que no ha fet de la seva dedicació a la història un modus vivendi.
Curiosament, Requesens ha estat qualificat de publicista
pel crèdic dels seus articles publicats entre 1962 i 1979
a la revista tècnica de la propietat urbana.
Entre d'altres mèrits dels seus extents currículum,
Requesens és un destacat membre de la Real Societat Arqueològica Tarragonesa.
Milita en el Partit dels Socialistes de Catalunya des de 1978.
Ha estudiat diversos aspectes econòmics, demogràfics i urbanístics de la ciutat
i del Camp de Tarragona.
Com a resum dels seus treballs,
es recullen 122 títols bibliogràfics,
llibres 14, articles 84 i 5 altres diverses comunicacions.
Examinat aquest expedient i vist
que s'hi han seguit els tràmics que perceptua el reglament especial
per la concessió de distincions legalment aprovat,
especialment en els articles 15 i següents,
i reconeixement de les dades i informes assenyalats
com a mèrits suficients per a recompensar
el senyor Josep Maria Requesens i Comes,
amb distinció ben merescuda
per la seva tasca realitzada durant molts anys
en la divulgació i coneixement
de la història, economia i urbanisme
i de la societat arragonina,
i per la seva dedicació
a la defensa dels interessos de la ciutat,
segons assenyala l'article 8 del ciutat-reglament.
En conseqüència, el Consell Plenari acorda
concedir el títol de fill predilecte
de la ciutat de Tarragona
al senyor Josep Maria Requesens i Comes.
Josep Maria, fins aquí
tot això que acabo de llegir
forma part del protocol
propi d'un acte d'aquesta mena i naturalesa.
reflexa en gran part la teva personalitat,
però no reflexa tota la teva personalitat
ni la trajectòria política teva.
No és tot.
És per això que m'agradaria
adreçar-me a tu
com a amic i com a company.
Per unes quantes generacions
de tarragonins i tarragonines,
tu ets i seràs
l'alcalde constitucional de Tarragona.
Com molt bé
i encertadament
ressaltaves en els teus bans municipals.
Per a molts de les altres
tu vas ser
aquell líder
que va encarnar
la llibertat que volíem en aquells moments
i que reclavava la societat tarragonina.
La ciutat necessitava sortir
del llarg i verd del franquisme.
I l'Ajuntament necessitava
ventilació, llevant d'ells.
Calia obrir portes i finestres
de bat a bat
i que els tarragonins i tarragonines
encertissin ciutadans i ciutadanes
per primera vegada.
I això només ho podia fer
una persona
d'una dimensió humana,
política i intel·lectual com tu.
També ets aquell alcalde
del temperem fort,
molt fort, a vegades,
que va saber
per on s'havien d'iniciar
les tasques de recuperació
de la ciutat.
Dignificant
la nostra Rambla,
posant clavegueres i asfalt
a la bona vista,
portant l'aigua de l'Ebre,
fent llars d'infants,
construint centres cívics,
un gran equipament a camp clar,
posant mestres de música
a les escoles.
per això ens dubte,
i potser el més important,
va ser que va estremetre a la ciutadania
una nova manera de treballar,
basada en la responsabilitat,
la seriositat,
la dedicació i, sobretot,
l'honradresa i l'honestetat.
Ens va ensenyar a tots que,
a la política,
si és per servir als demés,
i no per benefici propi.
Josep Maria,
a títol personal,
et vull fer un petit retret.
A tu,
al Daniel,
amb qui fem música fa molts anys,
i a la Roser,
amb qui he col·laborat
i seguirem col·laborant,
i el petit retret és
mai cap dels tres
m'heu invitat
al vostre xalet d'Andorra.
Sí,
aquell xalet d'Andorra.
Aquell xalet d'Andorra
que te'l van adjudicar
quan van començar
a fer la campanya
per fer fora de l'alcaldia.
Fora ara,
un bon moment,
ara que hi ha els fills
per i del·lecte,
que aquells mateixos
que et van difamar
te'n regalessin un de veritat
i no un d'imaginari.
Però el temps
sempre posa les coses
al seu lloc
i així ha estat.
Gràcies,
Josep Maria,
pel teu mestratge,
la teva dedicació,
el teu esforç,
la teva bona fe,
el teu terraconisme actiu
i sobretot
per la teva honestitat,
honradesa
i sentit de la justícia social.
Enhorabona
per aquest reconeixement
que avui reps
i que només
és una manera
d'agrair-te
tot el que has fet
per la teva,
la nostra ciutat,
Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Senyor alcalde, senyores i senyors regidors, benvolgut amic, amics d'oigues.
Per mi és motiu de gran satisfacció que el Consell Plenari d'aquest Ajuntament hagi trobat en la meva tasca realitzada
durant molts anys en la divulgació i coneixement de la història, economia, urbanisme i societat tarragonina.
I per la meva dedicació a la defensa dels interessos de la ciutat de Tarragona, mèrits suficients per mereixer el nomenament de fill predilecte d'aquesta ciutat.
Permeteu-me, però, que a les dades i antecedents que figuren a l'expedient incluat per la concessió del guardó,
i afegeixi algunes coses mereixedores de ser recordades, no obstant, no figurar-hi.
En primer lloc, em referiré als historiadors d'història social i econòmica francesos,
especialment Marc Bloch, Ferdinand Braudel i Pierre Vilar, per la influència que han tingut en la meva manera d'interpretar la història.
Tots ells constituïren una història que volia ser científica basada en la demografia, la geografia, l'economia i les estructures socials.
Una història inspirada en principis marxistes, però sense regatejar la influència que en totes les èpoques ha tingut la simbologia com a model d'història.
Un model d'història que a Catalunya conreà el mestre Jaume Vicenç i Vives.
Seguent aquesta metodologia, vaig presentar una comunicació
que tractava de la mortal epidèmia de febre tifoidea que es propagava l'any 1809 a Tarragona.
El Congrés Històric Internacional de la Guerra de la Independència i el seu temps celebrat l'any 1962 a Saragossa.
Altres activitats més compromeses que la construcció de la història,
pel significat que li volíem donar,
foren
una d'àmbit comarcal
que anomenàrem
Converses de Salou
d'Economia i Història del Camp de Tarragona
i el Congrés de Cultura Catalana
de Caràcter Nacional.
En els dos esdeveniments vaig intervenir com a organitzador.
Amb els companys de Reus, els estius, en un hotel de Salou,
celebravem converses sis anys seguits del desènic dels anys 60 del segle passat.
Comptàvem amb el patrocini de la Banca Catalana
i participaven
com a economistes
com per Pinyà Grau,
representants de la indústria química
i del turisme.
i assistien
oients
de Reus, Tarragona i Valls.
El Congrés de Cultura Catalana
s'ha celebrat
el 1977-1978
i vaig participar com a congressista
amb Enric Baixeres
i presentar-me
diverses comunicacions
que figuren a les actes del Congrés
que publicà la Diputació de Barcelona.
A Tarragona
es celebra
la cluenda de l'àmbit religiós
al barri de Sant Salvador.
Val a dir
que el Congrés
no tingué l'èxit que s'esperava
malgrat l'entusiasme dels participants
potser perquè tenia un perfil polític
massa d'esquerres.
Tot molt semblant
el que succeï
20 anys després
més tard
amb el 14 Congrés
Internacional
d'Arqueologia Clàssica.
i ja que surt a relluir
l'arqueologia
ho aprofito
per recordar
que vaig exercir
uns anys de secretari
i a més
formant un tàndem
amb Amadeu, Soberanes
i Lleó
que teníem cura
de la publicació
del bolletí arqueològic.
Eren anys
del deseny del 60
que encara es discutia
quin poble
havia estat
el constructor
de la muralla de Tarragona.
Hi havia defensors
de totes les hipòtesis
possibles
cartaginesa,
ibèrica,
ibero-romana
i romana
de diverses èpoques.
Però el meu interès
per a l'arqueologia
fortificar
quan l'Estat
concedir
una subvenció
a l'Ajuntament
per obrir
un taller escola
d'arqueologia
durant
tres anys
en un d'aquells plans
contra l'atur
que es posaren
en pràctica
durant la forta
crisi
econòmica
dels anys
vuitanta.
El DEDA
sota la direcció
de Xavier
Dupré
i la col·laboració
d'arqueòlogs
competents
i molt joves
realitzaren
un treball
la major part
en jaciments
arqueològics
de Tarragona.
Foren divulgatives
les notícies
sobre la nostra ciutat
que vaig publicar
entre el
1958
i 1962
a Serra d'Or.
Teníem interès
en quedar bé
perquè
aquell temps
era l'única revista
publicada
en català
si acceptuem
l'infantil
Cavallfort.
A més,
en aquell temps
que encara
no hi havia
partits polítics
ni cap signe
democràtic
autoritzat,
aquella revista
pel fet
de publicar-se
en català
era mirada
com una eina
cultural
amb forta
càrrega
patriòtica.
per altra part
una industrialització
mal
planificada
havia estat
la causa
d'un creixement
demogràfic
i urbà
desordenat
que havien deixat
Tarragona
amb un
gran dèficit
d'equipaments
i amb
escassos
serveis
amb
molt de
xebolisme
i
més de
20 anys
sense
altres
recursos
hídrics
per ús
de boca
que
aigua
salada.
La
normalització
del
greu
problema
de l'aigua
no
arribar
fins a
l'any
1990
amb el
mímic
resbessament.
Ara que
ja m'he
expletat
prou
fent
memòria
d'algunes
coses
que
el meu
entendre
no
està
de més
recordar
prego
el senyor
alcalde
que tingueu
present
que
a més
de les restes
arqueològiques
de l'antiga
Tàraco
o d'una
altra època
també
forma part
del patrimoni
de la nostra
ciutat
la
valuosíssima
col·lecció
de documents
que es
conserva
a l'arxiu
municipal
i a l'arxiu
històric
de Tarragona.
Probablement
els més
significatius
d'aquests
documents
són els
llibres
del
Consolat
que
contenen
les actes
dels
plenaris
i de les
promenies
equivalents
a les
comissions
actuals.
És a dir,
la història
de la ciutat
escrita
pels
ciutadans
contemporanis
una història
que comença
al segle XIV
però
que no es
conserva
completa
per la pèrdua
dels bons
llibres
i el pèssim
estat
dels altres.
Precisament
per evitar
la pèrdua
definitiva
del text
d'una
documentació
tan valosa
i a la vegada
perquè
es pogués
divulgar
fa anys
que començar
a publicar-se
una col·lecció
d'actes
municipals
amb el text
original
i amb una
transcripció
al català
actual
i un llibre
de les
ordinacions
i crides
del mateix
període
històric.
crec
que la
represa
de la
publicació
de les
actes
municipals
o d'alguna
col·lecció
similar
sota la
direcció
d'un equip
tècnic
per exemple
de la
Universitat
Rovira i
Virgilí
ajudaria
a incrementar
el prestigi
de la
ciutat
en un aspecte
cultural
avui
poc
conegut.
Bé,
i res més,
siguin
aquestes
darreres
paraules
per agrair
als amics
que amb la
seva presència
m'han volgut
acompanyar
en aquest acte.
gràcies
a tot
dżeric.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Alcalde,
Josep Maria,
moltes gràcies.
per fer-nos l'honor
d'acceptar
aquest guardó.
Moltes gràcies
també per la teva
trajectòria
que ja està remarcada
i és prou
coneguda.
I gràcies
per la teva
recomanació.
Jo sabia
que
on queia
una recomanació
on queia
una reganyina.
Per tant,
en fi,
prefereixo
la recomanació
i
prenem
nota
i
l'any
vinent
de fet
ho teníem parlat
però vaja,
ja ho puc dir públicament
l'any vinent,
reprenem
tot el treball
de recuperació
de les actes
municipals
que tu vas deixar
jo ara
faig un exercici
molt complicat
perquè no tinc ni idea
però tu vas deixar
sobre el segle XIV
més o menys
més o menys
per tant
allò
em prenc nota
i també
et torno
uns deures
que em vas posar
fa
un any
i escaig
d'una banda
era
que no comprés
més accions
del nàstic
no en tenim més
està complert
i l'altre
que no em vengués
el 51%
de les accions
de matxa
i tampoc me les he venut
per tant
allò
dues feines fetes
i ara en tinc una altra més
que és la de les actes
Josep Maria Requesens
i Comas
nascut a Tarragona
l'any 1918
demà
fa
91 anys
pertany
a la cada vegada
menys
nombrosa classe
d'historiadors
catalans
de formació
autodirecta
i és un excel·lent
representant
d'aquella mena
i perdoneu
el joc de paraules
d'estudiosos
sense estudis
universitaris
que poden deixar
malparats
en les comparacions
tot i que siguin
odioses
a força professors
de facultat
amb pretensions
intel·lectuals
això no ho dic jo
això ho deia
ho diu
en Jaume Massó
que no sé si és per aquí
arqueòleg allà
arqueòleg
ex
component
del taller
d'escola d'arqueologia
i que
ho va escriure
en el llibre
dedicat
a Josep Maria Requesens
que és l'home
i l'historiador
ell afegeix
tard o d'hora
més endavant
estem segurs
que hi ha d'arribar
que li ha d'arribar
el reconeixement
universitari
com a doctor
honoris causa
jo també
estic segur
que tard o d'hora
arribarà
i que ho comparteixo
amb el Jaume Massó
jo crec que
seria
bastant
reiteratiu
afegir més
currículum
en tot cas
em permeteu
que ens ressenyi
una miqueta
una altra part
del seu currículum
molt breument
el Josep Maria
és el marit
de la Teresa
i això
també forma part
del seu currículum
en Josep Maria
és un home
en fi
m'ho he preparat
m'havia preparat
diverses coses
i al final
he decidit
fer un full
del que
a mi m'evoca
la relació
amb en Josep Maria
amb l'alcalde
és
si el poguéssim definir
en poques paraules
treballador
honest
tarragoní
d'esquerres
i auster
segur que en podíem trobar
4 o 5
o 10
o 25
adjectius més
és tan modest
i tan auster
que
s'ha deixat dir
i ara m'ho apuntava
el delegat
que
ha estat
un dels redactors
de la enciclopèdia
catalana
de la gran enciclopèdia
catalana
amb moltes entrades
amb molts articles
i que
concretament
l'entrada de Tarragona
és
una entrada
que es deu
a la seva feina
també
forma part
del seu currículum
i de la seva
tasca
divulgativa
treballador
ho explicarem
algunes anècdotes
una que m'explicava
fa poques hores
l'exdirector
de l'arxiu històric
i ara
el director
Jordi Piqué
director
de l'arxiu
municipal
en Josep Maria
tenia el costum
passés el que passés
d'anar cada dia
de dos quarts de 12
a dos quarts de 3
a fer recerca
a l'arxiu
de la Rambla Vella
caminant
cada dia
cada dia
cada dia
i algun dia
es desconnectava
normalment es desconnectava
l'aparell
i es passava allà
i diu
el Jordi Piqué
diu que l'havien d'anar
a dir
escolta'm que ja
tanquem
tant ensimismat
estava
amb la seva feina
i un dia
dos dies
sempre constantment
i un dia
ve la Teresa
diu que ve la Teresa
a l'arxiu
i li diu
el Jordi Piqué
diu
vull saber
exactament
què fa el meu home
de dos quarts de 12
a dos quarts de 3
i el Jordi
no esquerque esconfies
però
i el Jordi
va
li explica
mira seu aquí
des que seu
fins que li diem
que hem de tancar
no plega
i es fa un faro
de treballar
diu
anem
em quedo més tranquil
però
jo tinc una negra
amb un viatge
a Berlín
que a més ara
has recordat
quan vam anar
a buscar la candidatura
del 14
del 14
congrés
d'arqueologia
clàssica
va ser un viatge
doncs molt apretat
molt
però molt
molt
cansat
i vam arribar
bé
ell fumant en pipa
al darrere de l'avió
quan es podia fumar
en fi
tots els passatgers
d'unitat de l'avió
que ens podeu imaginar
quan vam arribar a Tarragona
jo estava esclat
el cotxe
ens esperava a l'aeroport
vam venir aquí
i el diem
el xòfer
em porta a casa
després porta a l'alcalde
o al revés
jo sí, sí
em porta a la meva casa
i quan
el xòfer
diu
on anem
diu l'Ajuntament
que encara em falta
una mica de feina
després d'un viatge
jo tenia 27 o 28 anys
jo estava esclat
i ell que ja tenia una edat
encara s'anava a l'Ajuntament
perquè tenia temes pendents
bé que per tant
aquestes dues
anècdotes
si m'ho permeteu
il·lustrem perfectament
aquest perfil
de treballador
absolutament
infatigable
honest
honest
fins a tal punt
que no ho dubta ningú
ni aquells que ho van
voler qüestionar
al seu moment
i el Josep Anton Burgessé
i el Javier Sabateu
recordaven perfectament
quan li dèiem
hem d'anar a buscar
una subvenció
que hi ha empreses
que ens donen una subvenció
per fer no sé què
i
ens deia
diu
no
massa subvencions no
o molt grosses tampoc
perquè després serem presoners
i la ciutat està per damunt de tot
i nosaltres allò
a callar
a acatar
i a perdre
algunes oportunitats
però
no ho feia
des de
l'allunyament
de les empreses
no no ho feia
des de la preservació
de la llibertat
de l'autonomia municipal
i de la honestetat
del que ell creia
que era més honest
fer en aquell moment
Tarragoní
ell no s'ha posat mai
jo no l'he sentit mai
dir que soc un Tarragonista
o un Tarragoní
no s'ha posat mai
l'etiqueta de Tarragonista
però ho és
i tothom ho sap
tothom sap
que és un gran Tarragoní
un enamorat
de la ciutat
un autèntic
apassionat
per la seva ciutat
no per això
menys crític
també
en alguns aspectes
de la ciutat
però un autèntic
mestre
d'allò que em podien
anomenar
Tarragonisme
fins a tal punt
que ara
li recordava
li recordava
que
el monument
de Domènec i Montaner
que hi ha al pati
de Jaume I
es deu
que un dia
vam anar
amb mossèn Ramon Batlle
a la catedral
a veure
crec que era
la capella
del cardenal
Vidal i Barraquer
quan estaven per allà
hi van veure
unes capses
totes de costa
guardades
abans d'entrar
al claustre
i li diu
a mossèn Batlle
això és el monument
aquell
jo no sabia
de què parlava
evidentment
això és el monument
aquell
de Domènec i Montaner
del rei Jaume I
total
que al final
la catedral
no sabia
què fer
amb aquell monument
el vam demanar
i anys més tard
amb un ajut
d'una entitat
financera
es va poder
posar
es va poder
reconstruir
i posar
el monument
aquí al pati
de Jaume I
i a més a més
em va fer
tota una dissertació
que la podria repetir
però que us hi estalviaré
de per què
aquell monument
estava allà
d'on havia d'anar
a la catedral
aquell monument
de per què
en aquell moment
el capítol
de la catedral
va decidir
no posar-ho
i evidentment
perquè el rei Jaume I
encara no està
ni està
ni serà
enterrat
a Tarragona
ni a la catedral
ni al pati
de Jaume I
d'esquerres
profundament d'esquerres
treballar per la justícia social
la llibertat
i aquells que més necessiten
el treball
públic
ha estat
i és
encara
sempre
el seu nord
només així
per això últim
només així
s'entén
que en aquell moment
la més gran inversió esportiva
que es feia
no només a la nostra ciutat
sinó a la nostra demarcació
es posés
en un barri
que es diu
Camp Clar
un gran complex
produs esportiu
que en aquell moment
va generar moltes crítiques
però ell sempre deia
que els equipaments
han d'estar
allà on fan més falta
en fi
probablement
el temps
en Josep Maria
li ha acabat donant la raó
perquè l'estadi nou
del Nàstic
el farem allà també
per tant
d'alguna manera
la història
retorna
i retorna a raons
Auster
és un home
d'una societat
absoluta
absoluta
jo diria que en alguns
casos
inclús excessiva
us explico
una anècdota
a un club de bàsquet
que ens va venir a veure
quan jo era regidor
d'esports
i que van explicar
les excel·lències
del que ha fet
un club de bàsquet
a la ciutat
ja n'hi havia
tres en aquest moment
va venir
em van explicar
van explicar tot allò
bastament
en fi
tot una reunió
molt intensa
d'explicacions
del que havien de fer
en el seu futur
i l'única pregunta
que va fer
el Josep Maria
és
i per què us hem de donar
una subvenció
jo quan jugava a bàsquet
em pagava les esperdenyes
allò com a pobra
regidor d'esports
vaig fer el que vaig poder
per salvar la situació
però és que era un reflex
de la seva austeritat
de la seva
del seu compromís
però també
de la seva
austeritat
i és tan auster
que
difícilment
et dedicava
a una elogi
o et dedica
a una elogi
o a una felicitació
ni amb ell
tampoc
és molt
autoxicent
amb ell mateix
però
en Josepia
que és per mi
sobretot
un pare polític
i un gran mestre
amb el temps
tot i que
hi ha moments
en què ha patit
també al seu costat
amb el temps
l'acabo recordant
com un pare
no només polític
com un pare
com un amic
i com un mestre
d'aquells que
tot i que et fan suar
la signatura
al cap dels anys
descobreixes
que has après molt
d'aquella signatura
que te l'ha fet estimar
i que malgrat que paties
ell
estava sempre
al teu costat
discretament
des de l'autoritat
des de l'austeritat
des de la severitat
però des del seu compromís
amb tu
i amb el que representes
ja ho he dit abans
jo
per res del món
hauria imaginat
que podia
que podia acabar
sent alcalde
i per res del món
podia acabar pensant
que lliuraria aquest guardó
moltíssimes felicitats
en nom de tot el consistori
de la ciutat de Tarragona
i estic convençut
de tota la ciutat
per molts anys
Gràcies
Gràcies