Dos quarts de dotze del migdia, en deu minuts, moment per tornar a les dependències del Palau de Justícia de Tarragona.
Joan Maria Bertran, Jordi Sorinyac, bon dia de nou.
Hola, bon dia, novament, Yolanda.
A veure, explica'ns una miqueta quin panorama tenim aquí.
Doncs mira, d'entrada hem de comentar que ens hem mogut una miqueta, ja no estem al Palau de Justícia, l'Avinguda Lluís Companys,
sinó que ara ens hem mogut els jutjats del penal, que estan al carrer Sant Antoni Maria Claret.
Clar, és que aquí a Tarragona recordem que totes les dependències judicials estan disperses,
per tant, per fer el seguiment de la vaga hem de fer un autèntic periple a la nostra ciutat.
Sí, avui fins i tot hem pogut parlar amb el president de l'Audiència Provincial, amb el senyor Antonio Carril,
hem fet una valoració de la vaga i ell comentava amb un to gairebé idònic,
jo espero que abans de jubilar-me aquesta situació pugui millorar.
I ens ha comentat que li queden encara vuit anys per jubilar-se.
I diem, home, tard o d'hora, algun abans farà, diu, sí, sí, ara perquè no el tinc a mà,
però jo tinc al meu despatx un paper en què diu que el juliol del 2001
es posarà la primera pedra de la ciutat judicial.
Jordi, el senyor Carril, persona molt assenyada, si diu això,
és que probablement no es jubili amb el tema arreglat, eh?
Efectivament, en qualsevol cas ens ha dit, eh, aquesta anècdota d'això,
que fa vuit anys ell té un paper que el convida a participar a l'acte de col·locació de la primera pedra,
que tindria lloc el juliol del 2001, es sema el 2009 i la ciutat judicial encara va per llarg.
Però a vegades, i perdona, tu saps que es posa una primera pedra i es posa,
i després no es continua l'obra, no faig una ironia,
és que a vegades es fa aquest acte protocolari i després per altres raons
o per coses allò molt puntuals no s'acaba.
Jo no sé si es va arribar a posar aquella primera pedra.
Jo crec que no, parlo de memòria, però crec que no.
Eren previsions, però vaja, en qualsevol cas no es va complir.
Era un exemple que ens posava el senyor Carril per demostrar una mica
la lentitud en què es mou tot allò relacionat amb la justícia.
Si en parla també, l'escoltarem a la primera edició de Tarragona Actualitat,
a dos quarts de dues,
ell ens deia que aquesta era una data molt important,
perquè tot i que ell personalment,
per unes raons que ella va exposar ahir en una entrevista
amb el Ricard Lóz del matí de Tarragona Ràdio,
tot i que ell personalment no s'ha apuntat a la vaga,
vaja, donava ple suport a les reivindicacions
dels seus companys jutges i magistrats,
i parlava que era una data fins a cert punt històrica,
perquè era la primera vegada que aquest col·lectiu
es posava d'acord per posar en marxa una iniciativa com aquesta,
i remarcava que els jutges que feien vaga,
òbviament, estaven d'acord amb les reivindicacions,
i en la pràctica totalitat dels casos,
també els jutges que no feien vaga
també estaven donant suport a aquestes reivindicacions.
Segurament estem davant d'un cas,
no sé si únic,
però molt poques vegades ha sonat,
que tot un col·lectiu,
gairebé el 100% d'un col·lectiu tan nombrós com aquest,
i segurament tan important per la seva preparació intel·lectual
i per la seva importància en la societat,
que un col·lectiu d'aquestes característiques
estigui donant ple suport a aquestes causes.
Si parlem, però, de seguiment estricte,
ho parlàvem fa uns instants, fa una hora,
es coneixien les dades,
ara estem en disposició d'ampliar-les.
Pel que fa al seguiment de la vaga,
aquí a la demarcació de Tarragona,
el seguiment és d'un 68,11%,
per tant, prop d'un 68%,
podríem dir,
per tant, que gairebé 7 de cada 10 jutges
s'han sumat avui en aquesta convocatòria de vaga.
Hem de dir que aquí hi ha actualment 69 jutges i magistrats
a la demarcació de Tarragona,
i per tant, doncs, vaja,
si fem càlculs,
ens surten que gairebé una cinquantena,
doncs, han participat avui en aquesta aturada,
una vaga que ha estat secundada
més pels magistrats i jutges titulars
que no pas pels magistrats i jutges substituts.
Si fem un cop d'ull a com ha estat la situació
en els diferents jutjats de la ciutat de Tarragona,
veurem, per exemple, casos d'aturada total,
com és el cas dels jutjats d'instrucció,
perquè els 6 jutjats d'instrucció avui han fet vaga,
els 2 del jutjat del social,
de la primera incència,
5 dels 8 jutjats han fet vaga.
Podríem dir que, per tant,
en molts d'aquests tribunals,
en moltes d'aquestes sales,
l'aturada avui s'ha seguit de manera notable.
Nosaltres, com dèiem,
ens hem desplaçat ara aquí al jutjat del penal,
perquè al jutjat del penal ens constava,
segons ens havia facilitat el comitè de vaga,
que 3 dels 4 jutjats havien participat a la vaga.
Hem vingut aquí per poder ampliar una miqueta aquesta situació
i ens han explicat que dos jutges ja no han aparegut en tot el dia,
que l'altre jutge,
que és el del jutjat número 1,
el de la sala número 1,
ha aparegut, ha estat només unes hores
per firmar les causes d'urgència.
Havia de firmar a primera hora una excarceració,
era una d'aquestes causes urgents,
un d'aquests motius contemplats en els serveis mínims,
previstos també en aquesta aturar la vaga.
El jutge ha signat aquesta ordre, aquesta excarceració,
i continua de guàrdia fent aquests serveis mínims,
però fora ara de les dependències.
I la que sí que està treballant en aquests moments
és la de la jutgessa de la sala número 4
d'aquí del penal de la ciutat de Tarragona.
Jutgessa que sí que treballa,
jutgessa que manté els casos convocats per avui,
i per exemple hem pogut parlar,
encara no hem pogut parlar amb la jutgessa,
estem a l'espera que ens atengui, si és factible,
però sí que hem pogut parlar amb una de les persones
que està esperant que comenci un dels jutges.
Ella es diu Pere Ruiz,
i curiosament ens ha explicat que avui participa en un jutge
que s'havia ajornat abans tres vegades,
i que era un jutge d'una causa de l'any 2005
per una disputa,
per un problema de maltractaments,
s'havia de celebrar el judici per primera vegada el mes d'octubre,
s'ha anat postarregant en diferents ocasions,
i curiosament avui tot sembla indicar que el dia de vaga,
aquest 18 de febrer, es finalitzarà realment aquesta audiència.
Escolta'm...
Quatre anys, eh?
Sí, sí, la causa va tenir lloc el 2005,
el judici havia de començar l'octubre de l'any passat,
s'ha hagut d'anar posposant diferents vegades
perquè no trobaven una de les causes,
i vaja, ara finalment sembla que avui començarà aquesta sala.
Si us sembla, podem escoltar res en poc menys un minut,
aquesta petita conversa que manteníem
amb una de les persones que participaran en aquest judici,
en Pere Ruiz.
En principi, no ens van avisar que no se sospenia.
En principi, van dir que es faria i puntó.
Després de quatre vegades, aquesta a la quarta.
Vostès, però, havien trucat avui a Segurança.
Sí, sí, sí.
Vam trucar a veure si havia suspès el judici o no,
i van dir que no.
En principi, van dir que se celebraria,
i amb retras, però, bueno, se celebraria.
I si no us indica això les altres vegades que s'havia suspès,
de què es devien a les suspensions o els ajornaments?
En principi, perquè la part contrària no l'havien localitzat.
L'impotent no estava...
Estava de...
Van dir...
en domicili desconegut,
o, bueno, històries d'aquestes.
Que no el trobaven i que no el podien localitzar.
Per fi.
Doncs són les paraules d'aquest testimoni d'en Pere Ruiz,
que s'ha de l'espera que d'aquí uns incens
comencés aquest judici.
Més enllà, allà fora de micro,
ens ha comentat aquest testimoni
que el jutge, els serveis de justícia,
no el podien trobar a l'altra part,
que es veu que aquesta persona és sexista de professió
i que ell l'havien vist en diferents vegades
per la ciutat de Tarragona.
Coses d'aquestes vegades que...
Suposem que són aquestes coses
que avui els jutges també reclamen.
De poder disposar d'uns mecanismes
que la facin més àgil,
que la facin més eficient.
Podem recordar a grans trets
quines són algunes de les reivindicacions.
es podrien resumir amb més mitjans
i amb més agilitat,
però, per exemple, es poden concretar
que els jutges reclamen
que el Consell General de Poder Judicial
estableixi una càrrega màxima de treball
que pot assumir cada jutjat.
Es veu que la Comissió Nacional
d'Estatística Judicial
va fixar el passat mes de desembre
un termini de sis mesos
per posar en marxa un sistema de mediació,
d'un sistema de mediació
que pugui establir quina és aquesta hipotètica
càrrega màxima de treball,
però, vaja, jutges és una de les seves reclamacions.
També demanen als jutges
que se suprimeixi el traslladat forçós per assents,
una de les clàusules avui vigents
quan sempre que jutges promocionen
han de canviar quin és el seu lloc de treball.
A més a més, d'una banda,
això et permet que hagis de deixar
moltes de les causes que tenies pendents
i, a més a més, també a causa de la lentitud
per poder suplir algunes de les vacants
feia que la plaça que deia el jutge
tardi molts mesos en poder ocupar-se.
Per tant, doncs, clar,
estem endavant en que la causa
que estava tramitant el jutge,
òbviament, el jutge aquell ja no la tramita,
se'n va a un altre lloc i queda pendent,
però encara retrasa després uns quants mesos més
fins que no arriba un altre jutge
i, òbviament, necessita un temps, uns mesos,
per familiaritzar-se amb les causes.
Donades aquestes circumstàncies,
no ens estranya que la senyora Maria Eugeni Alegret,
la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
quan va venir a Tarragona,
van de significar,
i tu precisament vas estar a la roda de premsa,
va significar que a Tarragona
teníem una situació especialment complicada
i difícil i de sobrecàrrega.
Però és que, a més a més,
amb això que explicaves ara s'entén
quan ella moltes vegades diu
que no és només un tema d'inversió econòmica,
sinó també és un tema de reorganització,
perquè hi ha coses que són com a molt kafkianes.
Mira, si parlem de reorganització,
nosaltres hem tingut l'oportunitat
d'entrar a les dependències dels secretaris,
del secretari judicial de la jutjat penal número 1,
i la veritat la imatge fa una mica de fredor,
la quantitat d'expedients, de carpetes,
plenes i plenes de papers,
amuntagades en prestatgeries damunt de les taules,
una cosa gairebé impensable avui en dia,
en què gairebé tot es ha informatitzat,
que es pot arxivar en disdus,
fins i tot, de fet, una de les reclamacions de jutges
és que tots els expedients puguin estar connectats
a través del sistema informàtic,
perquè avui en dia hi ha un sistema més o menys rudimentari
entre els casos de dins de la teva comunitat autònoma,
però les causes de les diferents comunitats autònomes
no estan connectades,
i de vegades es poden produir,
a més a més, situacions una mica estranyes,
que tu estàs buscant una persona
perquè comparegui en un jutge,
no el trobes, oficialment no el trobes,
i resulta que aquesta persona pot estar compareixent
en un altre dia en un jutjat a 10 quilòmetres de la teva sala.
Situacions d'aquestes una mica estranyes,
però que passen avui en dia
en el sistema judicial espanyol l'any 2009.
Clar, però és el que sempre diem, Jordi,
jo m'imagino que tots els ciutadans ens ho preguntem,
si l'agència tributària ens troba sota les pedres,
per què no troben a l'administració de justícia
aquella persona inculpada o que ha d'anar a declarar,
és que no s'entén, no s'entén realment.
Es necessita un sistema global,
de fet el senyor Antonio Carrera ens comentava
que tota aquesta reforma necessita segurament
d'uns grans informes prevists,
i que diu que encara no s'han fet,
ningú encara s'ha preocupat de fer aquesta gran radiografia
dels problemes reals que té la justícia avui en dia,
per tant, tenim el diagnòstic,
però encara no sabem exactament quin pot ser el remei
per aplicar aquesta situació més o menys caòtica.
Només dues qüestions per acabar.
D'una banda, les retribucions,
perquè s'ha parlat molt en un primer moment
que els jutges feien aquesta vaga per reclamar més diners.
Els jutges, com a mínim les dues associacions convocants
d'avui d'aquesta vaga,
ja fa setmanes que van treure les reivindicacions salarials
de les reivindicacions d'aquesta jornada,
per tant, ells insisteixen, els jutges, en dir
que demanen més mitjans, no més diners per la seva persona,
consideren que poden estar més o menys ben retribuïts,
però que se demanen més mitjans
per poder fer la seva feina millor i més còmodament,
no només per ells, sinó també pels ciutadans,
que al cap i a la fi la justícia és per tot.
I de l'altra, les possibles sancions,
perquè s'ha parlat molt que aquesta és una vaga a legal,
ho ha comentat el ministre de Justícia,
ho ha comentat també el Consell General del Poder Judicial,
que de fet es va inhibir en la possibilitat
de decretar serveis mínims.
Doncs bé, els jutges que avui fan vaga,
el comitè de vaga ens ho comentava,
no tenen por a possibles sancions,
no tenen por a possibles represàlies,
i segons comenten avui diferents mitjans de comunicació
en l'àmbit assetal,
sembla que la intenció dels òrgans judicials
no és la de poder imposar sancions.
De fet, els jutges, segons el seu conveni laboral,
no incorren en una causa greu si només falten un dia.
Si falten dos dies consecutius i no ho justifiquen,
sí que estarien cometent una falta greu,
però si només falten un dia aïllat,
no estan comenten una falta greu,
per tant, no orienta per què rebre una sanció important
d'una vaga, que insistim que no és il·legal,
però que sí que és al·legal, fora de la llei,
perquè es troba fora del marc constitucional,
perquè els set jutges són un dels cossos de l'Estat,
al igual, per exemple, que la Guàrdia Civil
no té legislat, no té regulat el seu dret a vaga.
Doncs ja ho han sentit,
seguiment en directe de les conseqüències
de la paga de jutges a la ciutat de Tarragona.
Des de Tarragona Ràdio, 7 de cada 10 jutges,
un seguiment d'un 68,11% a la demarcació de Tarragona.
Dades que està recollint des de primera hora del matí.
Jordi Sorinyac, amb el suport tècnic de Joan Maria Bertran,
moltíssimes gràcies, fins després.
Fins després.
Ara nosaltres farem una petita pausa
i tornarem a l'exterior.
En aquest cas, cercarem un escenari ben diferent,
el de l'entrenament del nàstic.