Joan Pasqual, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i enhorabona a tu i espera que no m'equivoqui
i als 900 personatges o persones, millor dit,
que han passat per l'aula al llarg de 15 anys.
Sí, són molts anys i estem molt contents.
De fet, l'experiència que va començar com un impuls
a la formació teatral a la ciutat a través de la Universitat Rubí i Virgili
ha anat creixent i ha anat passant moltíssima gent
i estem molt contents, molt contents de continuar vius
i molt vius i, a més, aquests 15 anys els volem celebrar,
doncs, continuant treballant, com has dit tu abans,
i continuant apostant per una formació de qualitat
a la ciutat de Tarragona que m'assembla que és imprescindible.
Aquests anys que va néixer, tota universitat ben preguada
sempre ha tingut aquell grup de teatre universitari.
Quants grans actors, quan expliquen la seva vida,
no, no, jo vaig néixer dins del grup de teatre universitari.
Una universitat sense un grup de teatre,
diguem-ne que està mancada d'un aspecte cultural molt bàsic.
Sí, a mi em sembla, a més, que és important per tothom.
És a dir, una cosa l'experiència teatral com a plantejament professional,
però a part del plantejament professional,
n'hi ha l'altre aspecte, que és l'aspecte lúdic,
però l'aspecte social i de comunicació i d'intercanvi entre persones,
que és el que em sembla fonamental i que també és important.
I malgrat que és el que he tingut durant aquests 15 anys aquest aspecte lúdic,
després s'ha de dir que de la gent que ha passat per l'aula de teatre,
n'hi ha gent que després s'ha dedicat, si no directament al teatre,
moltes vegades a altres activitats culturals,
a través d'unes inquietuds que té la gent quan s'apropa a temes d'aquest tipus.
I per tant, aquesta funció social de l'aula de teatre de l'Universitat de Rubí i Virgili
m'assembla fonamental.
I també m'assembla fonamental mantenir aquests espais,
jo li dic un espai de llibertat dins de l'àmbit de les arts escèniques,
fonamental avui en dia perquè no hi ha aquella pressió del teatre professional,
que ha d'haver una rentabilitat després del plantejament de muntatges,
sinó que són espais que pots permetre-te a luxe d'experimentar,
d'aprovar, de fer una recerca,
i al mateix temps, com ho he dit abans,
aquest aspecte ludic de les persones que s'apropen.
Tradicionalment, els col·lectius teatrals vinculats a les universitats
a més, sempre han apostat per treball, per textos, per experiències,
que sortissin una miqueta del que era més convencional.
Vosaltres, des d'aquest punt de vista,
també heu seguit al llarg dels 15 anys aquesta dèvia,
amb autors coneguts, no sé, Albert i Vicenç Andrés Estellers,
vull dir, coneguts, però que la seva obra,
des del punt de vista del teatre comercial o professional,
diguem-ne que era massa arriscada.
I vosaltres, des d'aquest espai de llibertat,
us heu pogut permetre aquest luxe, si em permets l'expressió.
Sí, sí, és un luxe.
És un luxe i, a més, si anéssim rascant una mica en aquests moments,
dintre del que és el panorama de les arts escèniques en el nostre país,
les universitats, i això hem parlat molt amb els companys d'altres aules de teatre,
les universitats poden oferir aquest espai, sobretot de recerca,
i de replantejar el que és el llenguatge teatral,
replantejar-lo, buscant noves possibilitats,
noves poètiques, i buscant altres alternatives a lo convencional o lo més comercial,
o allò que moltes vegades és imprescindible en tots els àmbits.
Si no hi ha recerca, és difícil evolucionar.
I la recerca, evidentment, es pot fer dintre de la universitat.
I recerca teòrica i recerca pràctica, que això també és important,
i nosaltres sempre això ho hem volgut tenir molt present.
Pensem que és important reflexionar teòricament al voltant de les arts escèniques
i al mateix temps fent propostes de tipus dramatúrgic
i anar apostant per aquests nous llenguatges
i apostant una mica per l'experimentació.
A una ola de teatre no només fa treballar els actors,
sinó que fa treballar en altres elements relacionats justament amb això.
Parlaves d'investigació, fem una miqueta, no gaire, d'inventari d'aquests 15 anys,
perquè en la recerca les farses atelanes, que se'm va parlar moltíssim,
és una de les característiques, o del segell, del currículum de l'aula.
Diguéssim que el currículum de l'aula, jo penso que té dos àmbits bastant clars.
Un és el taller de teatre clàssic,
que aneix arrel una mica de la demanda o de la proposta
que ens fa el Magí Seritjol amb Tarracoviva,
de fer una aposta per la reconstrucció històrica
del teatre clàssic romà.
I aquesta proposta ens la fa el Magí Seritjol
i a partir d'aquí comencem a treballar i aportem 10 anys
fent recerca al voltant del teatre romà.
I aquesta experiència ha sigut molt important
perquè tant a nivell teòric com a nivell pràctic
hem fet unes aportacions que ens semblen imprescindibles
i importants avui en dia per parlar del teatre romà.
De fet, les farses atelanes,
que és una de les experiències que van culminar després també amb una publicació,
s'ha continuat fent treballs al voltant dels autors més clàssics com un Plauta
i ara l'any passat vam engegar també una experiència de reconstrucció històrica
al voltant dels titellers romans.
Que són àmbits teatrals, moltes vegades no tan coneguts
o perquè són més populars o perquè no ha quedat informació escrita
com amb els textos literaris,
però que són imprescindibles per entendre com era el teatre en aquella època.
Però malgrat que estem parlant de teatre clàssic,
jo sempre explico una cosa,
jo vinc del món del teatre contemporani per entendre'ns,
però a mi l'haver-me incorporat en aquesta recerca de teatre clàssic
m'ha permet entendre moltes altres coses.
Si no coneixem els orígens,
si no fem una reflexió al voltant de com ha evolucionat el teatre
al llarg dels dos mil anys que podríem parlar
referent al teatre clàssic,
és impossible entendre el que estem fent
o entendre-ho del tot.
I per tant, aquest taller de teatre clàssic
jo dic que ha sigut importantíssim per evolucionar
l'altra característica de l'aula de teatre de l'URB
que és apostar pel teatre contemporani
en el sentit de recerca de noves poètiques
i que ens ha permès afrontar l'activitat de formació de l'actor
d'una manera més contundent.
I poca broma que si ens rematem a determinades peses
determinats autors romans
i alguns en grec són molt més subversius i trencadors
que molts autors contemporanis,
que mantenen aquella frescura
que ara en l'actualitat són absolutament vigents.
Jo sempre explico que la humanitat
des que...
No ha canviat tant.
No ha canviat tant.
I des que és humanitat,
és a dir,
els problemes o les problemàtiques
o les inquietuds o les necessitats
que té l'home o l'individu
continuen sent les mateixes
i el gran secret està en reflexionar,
com sempre,
el que fem aquí,
com ens relacionem,
quins són els problemes que tenim al voltant.
I això,
realment, com dius tu,
no ha canviat tant.
És a dir,
que la problemàtica que teníem a l'època romana
continua sent una problemàtica bastant semblant
a la que tenim ara.
Ha canviat poc,
evolucionem molt,
però evolucionem poc,
segons com ho mirem tot això.
Progressem tecnològicament moltíssim
per allò altre.
Ens costa una miqueta més.
Joan,
una de les característiques,
que a més és pròpia,
és que l'aula de teatre
també ha fet intercanvis,
ha viatjat molt,
però d'una manera endogàmica,
en el bon sentit del terme,
vull dir que us heu mogut
en els circuits universitaris.
Una de les característiques,
doncs,
d'aquesta nova etapa
després dels 15 anys
és tot el contrari,
obrir-vos a la ciutat
i oferir propostes
molt participatives
i per totes les edats.
Exacte.
De fet,
sempre com a filosofia,
dins de l'aula de teatre
a la Universitat de Rubí Vigili,
sempre hi ha hagut gent
de fora de la universitat,
han tingut les portes
sempre obertes.
És a dir,
quan alguna persona
ha vingut a demanar informació
o ha volgut afegir-se al projecte,
sempre han tingut
les portes obertes.
Però em semblava,
vull dir sobretot això,
amb la vicerrectora Maria Bargalló,
hem parlat molt a fons,
que la universitat
té l'obligació
d'obrir-se a la ciutat
i que hi hagi un intercanvi
en les dues direccions.
Si això afegim
que l'oferta, diguéssim,
de formació teatral
a la ciutat de Tarragona
no és que sigui una oferta
excessivament clara i definida,
pensem que...
Hi ha oferta d'entrada?
Bé, n'hi ha...
No, no, t'ho pregunto.
No, no n'hi ha massa oferta,
n'hi ha alguns projectes
d'altres col·lectius
que han anat fent intents de...
En quant a formació, parlo, eh?
En quant a formació, sí,
alguns intents de...
Com a grups de teatre
tenim una salut excel·lent.
Sí, sí, sí.
I en formació no hi ha hagut
una proposta estructurada
d'una manera, diríem,
no sèria,
perquè totes les propostes
que es fan...
Reglada seria la cosa?
Sí, una mica més reglada,
una mica més estructurada.
I ens pensàvem
que d'aquests 15 anys
podien ser un pas endavant
i fer aquesta oferta
a tota la ciutat de Tarragona.
I, per tant, a partir d'ara,
els cursos i els tallers
de l'aula de teatre de l'URB
no són solament
per la comunitat universitària,
sinó que van dirigits
a tota la ciutadania
i a totes les persones
que estiguin interessades
en la formació teatral.
I d'entrada,
i de fet,
amb la proposta que fem,
la fem a partir de nens de 8 anys,
90, 95, 100,
és a dir,
no hi ha edat,
a partir dels 8 anys
ja comencem a fer propostes de cursos.
I hem lligat, d'alguna manera,
l'experiència que hi havia
amb el taller de teatre de Tarragona,
que és la proposta pedagògica
que a través dels zones de l'at
havíem mantingut durant un temps,
però hem unificat esforços
i a partir d'aquí el que volem
és que hi hagi una oferta clara
i decidida de formació teatral a la ciutat
a través de la universitat.
Més enllà del que és la formació d'actors.
Més enllà de la formació d'actors.
I a més,
ara estem acabant de negociar
un conveni
amb l'Ajuntament de Tarragona
i sumar esforços
per tal que aquesta oferta
sigui clara
i la gent pugui accedir.
És a dir,
que la gent quan vulgui fer formació teatral
tingui un referent
i pugui accedir
a tots aquests cursos
que proposem.
Hi ha un laboratori
de teatre contemporani.
Fem una miradeta així
a cadascun aquest,
que era el moment que deia,
home,
més enllà de la formació d'actors.
Aquí la proposta és molt àmplia.
Sí, sí.
Sobretot a laboratori
aquest de teatre contemporani
hi ha un altre plantejament
que hi ha darrere
d'aquests tallers,
que és la col·laboració
amb col·lectius creatius,
col·lectius
i individuals
i de persones
que estan implicades
en altres arts
o en altres processos de creació
i el que pretenem
és conjugar
el que és la formació teatral
i l'experimentació teatral
a partir de textos poètics
amb les arts plàstiques,
amb la música,
amb el videoteatre,
que dic jo,
i experimentar,
com també hem vingut dient abans,
experimentar nous llenguatges
i noves formes
d'interpretar
a dalt d'un escenari.
Tallers d'introducció al teatre
molt bàsics, segurament.
Sí, aquestes són els...
diguéssim,
és la part més elemental,
és a dir,
és introduir a les persones
en el llenguatge teatral.
Jo sempre explico
que en realitat
la formació bàsica
i central
és l'actor,
és a dir,
el teatre sense l'actor
no existeix,
per tant,
l'eina fonamental
que tenim per constituir
o per construir
dramaturgies i espectacles
és l'actor
i l'actor, a més,
té la seva eina
és la veu i el cos
i a partir d'aquest element
tan simple
que és la veu i el cos
doncs,
articular tota la formació
i introduir
a la gent
doncs,
en el que significa
la improvisació,
què significa
la interpretació,
què significa
el treball corporal,
què significa
el treball vocal
i per tant,
fer un testet
i fer una aproximació
al llenguatge.
Més enllà de l'actor,
tallers de construcció escènica.
Sí,
aquest és un taller
que l'any passat
vam plantejar-lo
per primera vegada
i el que és un taller
molt pràctic
el que fem
és els espectacles
o les dramatúrgies
que plantegem
cada any
doncs,
donem la possibilitat
que la gent
que està interessada
en la construcció
escenogràfica
o està interessada
en aquesta part
del teatre
que moltes vegades
oblidem
i que és important
doncs,
puguin participar
directament
en la construcció
de les escenografies
dels espectacles
que s'aniran desenvolupant
al llarg del curs.
Clar,
em veig que també
hi ha un curs
de formació teatral
de tres anys
un cicle formatiu
com a tal
perquè pot prestar-se
a la confusió.
Sí,
és un cicle formatiu
en el sentit
que per primera vegada
i d'una forma decidida
volem començar
a assentar les bases
d'una formació
a tres anys vista
per tal d'aprofundir més
el que és el treball
de formació.
Fins ara
els tallers de l'aula
de teatre
eren tallers
que estaven basats
en el muntatge teatral
és a dir,
agafàvem els muntatges
i el muntatge
era l'excusa
per treballar
la part de formació
de l'actor
i era un temps limitat
amb poca dedicació
per entendre'ns
bé,
bé,
la suficient
com per fer l'experiència
i pensàvem
que havíem de donar
un pas endavant
i començar a oferir
a la gent
uns cursos
una mica més arreglats
en aquest sentit
i més estructurats
amb assignatures
on diferents professors
especialistes
en diferents temes
poguessin anar donant
o aportant a les persones
que estiguin interessades
doncs la formació necessària
per d'aquí dos, tres anys
poder tenir
un planter
de persones
amb una formació sòlida
per plantejar-se
fins i tot
al dedicar-se al teatre
més seriosament
o més professionalment
més que seriosament
aquí a vegades
seriosament
les coses
sempre són sèries
però fins i tot
més professional
o més
o més en profunditat
és a dir
més dedicació
vol dir més profunditat
o pots accedir
a una sèrie
d'elements
que d'una altra manera
doncs és difícil
i no ens enganyem
en un món
on la formació
doncs hi ha tanta oferta
tothom està tan format
és gairebé imprescindible
poder demostrar
que tens una formació
arreglada
i en aquest cas
aquí a Tarragona
mira que no hi ha manera
no hi ha manera
bueno
la tens que s'està lluitant
des d'aquella històrica
escola
teatre
sí
però allò
és història passada
i jo sempre dic
hem de mirar cap endavant
i veure com
podem sentar les bases
per estructurar
algun tipus
de formació
però això d'aquí depèn
d'aquí depèn
de les ganes
perquè ganes n'hi ha
jo sempre dic
els culpables tots
la corresponsabilitat
sí
amb això estic convençut
és a dir
les administracions
tenen una responsabilitat
però la resta de persones
també tenim una responsabilitat
o les persones que estem implicades
en els processos
de creació teatral
o de formació teatral
o d'aquest àmbit
també tenim la nostra responsabilitat
i per tant
bueno
penso que són molts factors
que has d'aconseguir
és a dir
lligar-ho tot
és a dir
d'alguna manera
posar damunt de la taula
que si sumem esforços
serem capaços
de fer una oferta
una oferta clara
en aquests moments
la universitat
té moltes ganes
l'Ajuntament de Tarragona
està obert també
a apuntar-se
amb aquest projecte
i nosaltres
com a col·lectiu
com a zona zàlata
doncs
sempre hem pensat
que és imprescindible
que una ciutat
tingui una formació
de qualitat
en l'àmbit que sigui
clar Joan
però
no sé si estaràs d'acord
tu que portes tants anys
amb el tema del teatre
potser també és una mancança
que tenim com a mentalitat
de país
que encara considerem
que determinades
formacions artístiques
no tenen
diguem-ne
el nivell
que podrien tenir-ne
d'altres
que podríem cursar
a la Universitat Rovira i Virgili
els cicles formatius
a diferents instituts
és a dir
que és normal
que tinguem
una enginyeria X
però que
plantejar tenir
una escola de teatre
formada
amb una titulació universitària
com a Gran Bretanya
per exemple
com a altres països
i que no cal que te'n vagis
a la capital
a Barcelona
sinó que a petites ciutats
que tenen
escoles de teatre
de música
de dansa
reglada
amb una formació
reconeguda
amb una titulació
és un tema
no només de Tarragona
jo diria
que bastant general
no apostem
per això
no apostem
i després
això és
ja un
diguéssim
el tema
aquest
va més enllà
i és un problema
de l'estat
és a dir
manca encara
una llei
més definitiva
al voltant
de les arts
en general
de la formació
de les arts
en general
però no només
del teatre
parlem de música
parlem de les arts visuals
de places
per la música
i per tant
això no m'ha acabat
d'apostar del tot
i jo penso
que és un error
perquè
des de la perspectiva
de la formació
de l'individu
aquesta formació
integral
si ens oblidem
de potenciar
la part
sensitiva
sensible
la part
creativa
doncs
estem lluitant
en contra
de moltes
coses
i no parlem
ja solament
de la gent
que es vulgui
dedicar professionalment
sinó que
aquesta formació
integral
de la persona
es dediqui
el que es dediqui
és evident
que és necessari
que accedeixi
a formacions
que poden ser
teatrals, musicals, literàries
el que sigui
perquè això després potenciar
altres registres
de les persones
que són fonamentals
però és culpidor
que un jove
que té talent
que sacrifica
que és més
que diu
jo vull estudiar
en magisteri
per posar un cas
sap que
el que ha de fer
és traure-se l'activitat
en condicions
però un jove
que vulgui estudiar
teatre
no
doncs no
vés-te en un grup
troba companys
que sàpiguen més que tu
que t'ensenyin
home
i a nivell oficial
en aquests moments
continuen existint
solament
l'Institut del Teatre
en places limitadíssimes
i la Real Escuela
d'Arte Dramàtica
de Madrid
que són
diguéssim
els dos nuclis
de formació
a nivell universitari
però que darrere de tot això
no existeix res més
que estigui arreglat
hi ha una reivindicació
de moltes escoles
de teatre
que estan fent
una funció importantíssima
i que en canvi
no estan reconegudes
oficialment
i que n'hi ha
algunes d'aquestes escoles
que el nivell
de treball
que s'està desenvolupant
és important
a veure
que sigui
una miqueta
la llavor
ja ho veurem
continueu inassequibles
al Desalé
com deies
allò va ser història
a veure si creem
una història nova
penso que sí
que s'ha d'anar
mirant endavant
hi ha un taller
de teatre infantil
un d'introducció
al teatre
que es farà
a la cooperativa
mar. Això és una gran cosa
també. Sí, sí
de fet ja fa uns anys
que l'aula de teatre
de la universitat
està desenvolupant
la seva activitat allí
és un espai
que continuem reivindicant
i que se continua
utilitzant
per aquesta activitat
no és el més adequat
perquè manca
encara una reforma
i manca
doncs adequar-lo
una mica
a la modernitat
que dic jo
vull dir que
però jo penso
que poquet a poquet
s'anirà fent
i jo soc optimista
i sempre ho he sigut
i de moment
estem treballant allí
i estem
utilitzant uns espais
que em semblen
importants
per a la ciutat
Des del punt de vista
pràctic
hi ha inscripcions
obertes
on s'ha d'adreçar
qui estigui interessat
Sí, nosaltres estem
ara
bueno, n'hi ha
un telèfon
que és el 977
24 50 56
per demanar
informació
per telèfon
però després
nosaltres ara
a partir
d'aquest dilluns passat
estarem tots els dies
al Teatre Metropol
de 7 a dos quarts
de 9 de la tarda
per donar
la informació
en directe
del contingut
de tots els tallers
i per fer
les inscripcions
i explicar
quin és el projecte
formatiu
que tenim
davant nostre
Joan Bascoal
coordinador
de l'Aula de Teatre
de l'Universitat
Rovira i Virgili
per molts anys
gràcies
enhorabona
per la feina
que feu
perquè sou un
col·lectiu
molt ampli
i fins a 900 persones
han passat
a llarg de 15 anys
per cert
que entre els actes
commemoratius
tinguen des
que voleu fer
com un sopar
a rebella
quan vinguin tots
ja podeu buscar
un tinglador del port
o alguna cosa així
jo penso que val la pena
i trobar-nos
els que puguem
per celebrar
aquests 15 anys
i volem fer
el final de festa
amb una rebella
a sopar
i aprofitarem
per fer la presentació
del llibre
dels 15 anys
de l'aula de teatre
de l'URB
per això queda que encara
una miqueta
i en parlarem
quan arribi el moment
molt bé
gràcies Joan
gràcies a vosaltres
adeu-siau
bon dia
bon dia