Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, molt bon dia!
El Jaume és d'aquells que cada any va veure alguna de les etapes del Tour, no?
Sí, sóc un fidel. No sóc ni ciclista, però l'esquela en Viena és indescriptible.
I, bueno, pràcticament ja m'he recorregut tots els ports aquests, tant dels Alps com dels Pirineus.
És a dir, tu has vist etapes als Alps als Pirineus?
Sí. Bueno, pràcticament quasi tot. El Tourmalet, el P2F, el Mont Ventus, l'Otacam, Sant Lari, les dos Alps, la Colombier, bueno, tots.
I aquest any?
Aquest any em toca el Tourmalet. La meva idea era anar al Mont Ventus, perquè, clar, és l'última etapa abans de l'etapa final a París i, a veure, la veritat és que es presenta terrible, no?
Però perquè em coincideix amb festes majors del poble i família i tota la història, doncs un any m'escaparé divendres i atiro cap al Tourmalet.
A veure, al Tourmalet.
És a dir, al Tourmalet, que serà una de les etapes del proper cap de setmana, un cop el Tour has-hi passat per Catalunya?
Sí. La veritat és que, parlant dels ports més importants del Tour, a veure, per mi, dels que més m'agraden això, està en el Tourmalet,
que tot i no ser, potser, dels més llars i tal, solament per l'ambient que es viu,
perquè pràcticament és basc, allò. Vull dir, l'ambient és espanyol al 100%, no?
Després tens el del Mont Ventus, que, diríem, allò és com la Lluna.
Pràcticament d'espanyols tampoc no n'hi ha gaies i no tens lloc ni per cobrir-te-ho i passes una calor terrible
i a l'altre, doncs, hi ha, no sé, et diria, doncs, als dos Alps, no?
O, no sé, o a P2F, per exemple. El P2F també és impressionant de l'ambient que hi ha,
sobretot d'holandessos i d'anessos que invadeixen tot, no?
I com és l'ambient? Com podríem descriure una jornada d'aquestes de muntanya al Tour de França?
Mira, el Tourmalet, on tota la gent més o menys es posa, és, per fer-te una idea així,
la base seria la Moji, que és on està el poble i és on hi ha, doncs, tot l'ambient, les festes,
vull dir, allí no dorm ningú en tota la nit, vull dir, està tot amb xiringuitos i molt maco l'ambient
i ja cap a les 5 i mitja, 6 del matí, la gent ja comença a pujar cap al dalt de la muntanya, doncs,
per anar a agafar posicions, no?, per tenir una bona visió dels ciclistes.
I allò a partir ja les, normalment, sobre les 3 o una cosa així, ja comença a passar la caravana publicitària,
que tothom ja es tira allí, que allò, bueno, jo no sé com no hi ha més disbarats,
perquè a veritat que la gent s'atira allà per res, per agafar una gorra o una cartolina d'una mà
o el que sigui per agafar alguna cosa, i normalment allò a les 4, les 5 de la tarda, doncs, ja és quan passa, no?
I l'ambient, ja et dic, per la tele ja ho veieu, vull dir, és que és una serp humana i...
La veritat és que el ciclista que ho veus per la tele ofega, no?, per allà és que no et pots aguantar,
vull dir, t'hi tires allà i el bonic és que no hi ha una rivalitat, sinó la gent, passi qui passi,
l'anima, sigui el primer, si és l'últim allò i no et veuen, doncs l'emputxes una miqueta al sillín,
vull dir, l'ambient és molt maco.
Però suposo que deu ser molt diferent, ara que comentaves això de la televisió,
deu ser molt diferent veure una tapa assegut al sofà de casa, per molt emocionant que sigui,
la diferència deu ser brutal en veure'l en directe, no, allà?
Bé, si solament ara, mentre estàveu, us estava sentint pel telèfon,
la música, quan estava radiant el perico i això, ja se'n posava la pell de gallina,
és que allà quan arriben, l'adrenalina et puja al 200%, eh?
Perquè és que és duríssim.
Normalment quan arribes allà al dematí, que et poses i agafes la posició i tal,
i veus, doncs, que ciclistes amateurs, però que els dos ben preparadets, allò, fibrats i tal,
i puja en un port, i per nosaltres, per exemple, el turmalet, no,
que arriben allò clarats, i tu penses, i aquests paios, els professionals, no?
O sigui, tot el que tu vulguis, però és que porten, potser, sis ports enrere,
i dos horts categori, i dius, és que és animal, és sobrehumà,
l'esforç que fan és sobrehumà.
I què et sembla, que aquest any, després de tants anys, el tour arribi a Catalunya,
primer en una etapa urbana, podríem dir, o entre dues ciutats, Girona i Barcelona,
i després en una etapa de muntanya que acaba Andorra?
Home, jo crec que és bonic, no solament per la promoció de Barcelona i Catalunya,
sinó, a veure, perquè la gent ho vegi, perquè moltes vegades,
que el bonic és, el que tu comentaves, anar a veure-les de muntanya,
perquè et passen molt a poquet a poquet, els pots pràcticament tocar,
li veus la suou, i és un contacte molt directe,
que quan et passen per Diàlgo, quan passen per Vendell,
o passa la Volta a Catalunya, o són llocs que són plans,
ja han passat, dius, ostres, què, no els he vist, no?
I, bueno, ja dic, com a promoció està molt bé,
i sobretot l'etapa aquesta d'Ordino és duríssima,
vull dir, la pujada és forteta, i jo crec que...
A veure com reacciona Contador, com està la història aquesta de l'Astana i l'Amstrong...
Sí, perquè ara t'anava a preguntar, aquesta és una mica la discussió,
el debat d'enguany entre Armstrong i Contador,
que estan al mateix equip a l'Astana, com ho veus?
Home, és complicadet, és una mica com allò de la Fórmula 1,
de l'Alonso i el Hamilton, no?
Jo crec que darrere d'Amstrong hi ha un treball de màrqueting tremendo,
vull dir, perquè cada vegada que es parla d'Amstrong,
es parla de l'Amstrong aquesta, la seva fundació,
es parla d'Astana i tot això, vull dir,
mira, és que tu pones a la tele i, a veure, el guanyador del Tour és astre,
i és que no estan dient absolutament res, res!
I dius, però com pot ser de del guanyador,
que és el que hauria de tenir més canxa i a veure com, no sé,
plantar cara tant amb Contador com amb Armstrong,
i en canvi l'únic que es parla és del pic aquest entre l'Amstrong i Contador.
Bueno, no sé, jo crec que la muntanya dictarà sentència.
Dictarà sentència.
Escolta'm, per acabar, Jaume, explica'ns, doncs, una mica el teu planning.
Marxeu divendres cap als Pirineus, cap al Tourmalet, no?
Sí, jo suposo que surto d'aquí perquè ara estic fent cur aquí a Barcelona
i ja portaré tot preparat dins el cotxe i directe de Barcelona cap a...
I suposo que arribaré sobre les unes sis hores, més o menys,
cap a les onze o dotze de la nit,
plantar allà la tenda, buscar algun lloc...
La plantaràs al costat de la carretera?
A veure, on te trobem?
On trobeu lloc?
M'agradaria una anècdota, per exemple, a Lluís Plen,
me'n recordo, estar allí plantificat amb la tenda,
a veure, el típic aperitiuet, el porronet, allí,
i de cop i volta venia el que m'havia costat trobar aquell lloc
i res, potser em faltaven, no sé, un parell d'oretes
perquè ja passés l'etapa per allà,
i venir la gendarmeria, fora d'aquí, no sé què, no sé quantos,
total, em van fer recollir la tenda, la taula, tot,
perquè resulta que allà, on tenia lloc la tenda,
aterrava un helicòpter del ministre, no sé què.
Vull dir que...
Aleshores, serà muntar la tenda la nit de divendres?
Sí, però normalment a la mojí,
perquè tot el que és la pujada, el turmalet,
normalment ja el dia abans la gendarmeria ho talla,
es posen allí els dos amb la matralleta i el xaracú,
i solament deixen passar, suposo que són els que són veïns,
que van de poble a poble,
però ja el dia abans ja no et deixen posar,
a part que és una pujada molt estreta
i els cotxes no podries aparcar.
I res, i el dissabte, doncs, esperar l'arribada de l'etapa?
Sí, i home, la meva senyera del nàstic, i vinga.
Molt bé, perfecte.
Doncs Jaume, a gaudir un any més del Tour de França,
que a més enguany presenta això,
característiques especials com aquest pas per les carreteres de Catalunya,
i amb aquest debat que comentàvem ara entre Contador i Amstron.
Jaume, moltes gràcies i bona estada al Tour de França.
Molt bé, un plaer.
Gràcies, bon viatge.
Jaume de gener, un aficionat al ciclisme,
de les nostres comarques, que estarà al Turmalet,
ara en línia directa també amb Diego Bosch,
president d'un club ciclista,
d'una llarguíssima tradició aquí a la nostra ciutat,
com és el club ciclista Camp Clar,
que segur que també segueix apassionadament aquests dies al Tour de França.
Diego Bosch, bon dia.
Hola, bon dia.
El Diego Bosch anirà a alguna de les etapes del Tour de França en guany?
Sí, en principi, las dos de Barcelona,
bueno, las Girona-Barcelona, Barcelona-Andorra,
y posiblemente la de las Pes de Ués también estaremos por allí,
no yo, sino gente de Campo Claro.
En un microbus iremos unas 10 o 12 personas.
A les Alps, a les muntanyes dels Alps.
Sí, señor.
Té alguna cosa especial anar a veure una etapa de muntanya del Tour?
Hombre, el vivir en vivo y en directo la etapa,
una etapa concreta dura y tal,
es indescriptible si realmente te gusta este deporte.
Lo que sí es verdad es que ver la etapa por televisión,
que te va comentando en cada momento cómo está todo,
clasificaciones, quién está a tanta distancia,
tanto tiempo, quién es el que da el palo, quién no,
pues eso no lo vive.
Vive el ciclista que pasa por allí,
empieza tú a contar, coge tu cronómetro,
vas controlando tú, pero es diferente, ¿no?
Es otro tipo de vivencia.
Demá Diego Bosz diu que anirà a veure l'etapa que arriba a Barcelona.
Anirà al final, a l'arribada a Barcelona?
Sí, sí, a l'arribada y al divendres a la sortida
porque el club también va a poner unos voluntarios
para dar seguridad a la salida en Barcelona.
Lo ha pedido el Ayuntamiento de Barcelona
y la misma Federación Catalana.
Entonces estaremos allí para, bueno, para eso estamos,
para echar una mano y que salga todo bien
y que Cataluña demos ejemplo de eso,
de que hacemos las cosas estupendamente.
De buena organización.
Com a president d'un club ciclista com el Camp Clar,
¿qué creu que suposa Diego Bosz precisament
que el Tour s'hagi fixat en Barcelona i en Catalunya
per fer un parell d'etapes?
¿Qué representa pel ciclisme d'aquí?
Hombre, representa mucho, es un hito
y este evento no es una cosa repetitiva cada año,
como, por ejemplo, la Vuelta a España,
que también concretamente este año
la tendremos concretamente en Tarragona.
Es lo máximo del ciclismo
y tener esa vivencia es un, ya te digo,
es un para enmarcarlo porque no se repite, ¿no?,
cada tres o cuatro.
Y yo concretamente estoy contentísimo
de poder vivir una experiencia de esta índole, ¿no?
¿Per qué es diferent el Tour?
No sé, pues por todo el concepto general,
todo lo que arrastra, todo lo que lleva en sí el Tour, ¿no?
cómo lo organizan, cómo lo hacen,
quién van, qué ciclistas compiten,
bueno, qué recorrido tienen,
es que es totalmente diferente.
Molt diferent a la Vuelta a España,
al Giro d'Itàlia,
i no diguem a les altres curses que són més petites.
És l'ambient, ¿no?,
el que comentava abans també l'altre convidat,
el Jaume Gené,
l'ambient,
tot el que es genera a l'entorn de la prova
és radicalment diferent,
és molt més espectacular que la resta de proves.
Sí, sí, sin lugar a dudas.
O sea, es...
Los medios concretamente como vosotros os volcáis con el Tour,
como por ejemplo en esta entrevista,
esto no se hace ni siquiera cuando llega la Vuelta a España,
si no pasa por Cataluña, bueno, pues la comentamos y tal, ¿no?
Pero es que el Tour se vuelca a todo el mundo,
o sea, desde cualquier medio a todo, todo, todo se vive.
Yo qué sé, te puedo decir,
es otro circo que se monta alrededor de él,
que es indescriptible, ¿no?
Parlant de mitjans de comunicació,
aquesta polèmica bastant mediàtica,
segur que també real, entre Contador i Armstrong,
és bona pel ciclisme, és bona pel Tour,
és bona pel seu equip.
Recordem que són dos corredors
que estan en el mateix equip a l'estanar.
Com ho veu, Diego Bosch, aquesta rivalitat?
Deportivament hablando, la rivalitat sempre és bona.
La rivalitat existente hoy día entre Contador i Aspen,
jo la veu bona,
però particularment jo,
mi opinió en particular,
si Contador no gana el Tour i lo gana l'Astron,
no creo que sea bueno para el ciclismo en general.
Una persona que ja lo ha dado todo,
que ha conseguido todo,
que tiene,
al día de hoy tiene 14 años casi,
o casi, casi, más que Contador.
Y que ganar a esta persona el Tour
no creo que sea ni bueno para este deporte,
pero, bueno,
yo creo que no lo va a ganar,
yo creo que Contador marcará la pauta
a partir del viernes,
dirección Andorra,
yo creo que Contador va a decir
hasta aquí hemos llegado y me voy, ¿no?
Esa es mi opinión
y creo que lo que me gustaría que pasara,
pero no sé qué decirte,
yo no creo que sea bueno
que un Astron ganara hoy día un Tour.
¿Quién creo que guayará el Tour?
¿Contador?
Si no es Contador,
poquitos más ahí,
más ahí,
porque Sastre no lo veo yo
como el año pasado,
Pereiro tampoco lo veo,
lo vi ayer,
en la etapa no lo veo yo que termine de...
Pero el Tour es muy largo,
son veintitantos días,
la segunda semana es muy dura,
no lo sé.
Hazme esta pregunta d'aquí a ocho días
y te diréis quién se perfila como posible.
Molt bé,
doncs ja la hi tornarem a preguntar.
De moment,
quina creu?
Això sí, Diego,
pos que pot ser l'etapa clau del Tour.
Bueno,
cada semana tiene una,
concretamente,
la del viernes en Andorra,
que al final es durísimo,
creo que empezará a marcar mucha diferencia.
Creo, ¿eh?
Y el resto,
los Pirineos,
pues bueno,
puede ser,
pero yo creo que la que empieza a marcar
será Andorra.
En fi,
el Tour es el Tour,
acaba de comenzar,
queden moltes etapes per davant,
així que ho viurem apassionadament,
molts a la carretera,
anant a algunes de les etapes,
als Pirineus o als Alps,
o aquestes que hi haurà,
o aquesta que hi haurà demà a Barcelona,
i molts altres també que ho veuran a través de la televisió.
Diego Bosch,
president del Club Ciclista Canclar,
moltes gràcies,
que vagi molt bé l'ajuda
i tota la col·laboració que feu demà
i divendres com a club
en l'organització del Tour
al seu pas per Catalunya,
i en fi,
que sigui tot un èxit,
que vagi tot molt bé.
Muchas gracias,
y nada,
eso,
que no ocurra nada,
ningún accidente
y que veamos un ciclismo competitivo
y de alta calidad.
A disfrutar del Tour,
gracias.
Gracias a vosotros.
Bon dia.