Un minut i mig serà un quart de dotze del migdia.
L'empresa pública, gestió i prestació de serveis de salut,
ha iniciat el programa de formació en suport vital bàsic
i l'utilització de desfibriladors externs automàtics.
Són uns cursos adreçats a professionals sanitaris
i no sanitaris de l'empresa,
per tal que puguin donar una resposta ràpida
davant una aturada cardiorrespiratòria.
El doctor David Macià és un dels pocs professionals del territori
que està acreditat per poder realitzar un curs d'aquestes característiques
i el tenim a l'altre costat del fil telefònic.
En doctor Macià, molt bon dia.
A veure si el sentim bé.
M'ha arribat la veu així com una mica...
Bon dia.
Ah, perfecte.
Perfecte. Vostè ens escolta bé, no?, en aquest moment?
Sí, sí, jo ens escolto bé.
Clar, algú pot dir, home, això és molt específic,
molt especialitzat, però té interès no només per aquelles persones
que són tributàries a fer aquest curs,
sinó en general per conèixer la importància que tenen aquests aparells.
Jo tinc entès, i segons dades del mateix Departament de Salut,
el 80% de les aturades cardiorrespiratòries
tenen lloc a fora d'un centre hospitalari, no?
Correcte.
D'aquí ve la nostra institut,
d'aquí ve la importància de la difusió
de lo que seria l'utilització del distribuidor esterro-opàtic
amb la formació corresponent, no?
Nosaltres quan vam plantejar la formació interna de l'hospital del GIF,
la Sociedat Sanitària de Quirofrancolí,
vam voler anar una mica més enllà, tenint present aquesta dada.
Que el 80% de les aturades es produiran dins del món extrahospitalari.
Què és el que passa?
Aquí fora, la primera causa és la mort sobtada, no?
La mort sobtada entesa com una malaltia totalment...
que ocorreix de manera inesperada, de repent, no?
I té un denominador comú.
És reversible, no?
És a dir, amb un malalt, amb un procés neoplàsic,
és a dir, amb un càncer,
això no seria una malaltia, una mort sobtada.
Llavors, dins d'aquestes morts sobtades que ocorreixen,
és a dir, que aquell senyor que cau a terra i que es desploma,
la primera que està en el top 10
és aquella malaltia que ha fet el cor.
I es produeix a través del que anomenem nosaltres
una fibrilació ventricular.
És a dir, una rítmia maligna, incompatible amb la vida.
Llavors, això, el DEA, si ho fas en els primers,
en l'àmbit extrahospitalist,
considera com un item adequada l'actuació abans dels 5 minuts.
Si tu fas això, li fas una descàrrega,
augmenta l'índex de supervivència
i ens anem a aproximadament el 60-70%.
Si tenim present que abans nosaltres, fa uns anys,
teníem un event a un domicili, a un lloc públic,
trucaven que teníem algú estès a terra i fins que no venia la Creu Roja,
se l'emportava a l'hospital i feien la reanimació avançada,
l'índex de supervivència era del 2%.
Ara, amb aquesta seqüència que li estic explicant,
que és la cadena de la vida, la cadena de supervivència,
si entrenem el personal no mèdic o no sanitari amb aquesta cadència,
és a dir, amb el reconeixement de la víctima,
amb l'activació dels sistemes d'emergència,
amb les maniobres de reanimació precoç,
el més aviat possible, que és el massatge i la ventilació de suport,
i amb una autorització del DEA en un període inferior de 5 minuts,
la supervivència ens anem al 60-70%.
Per tant, no hi ha cap mena de dubte de la importància
d'en llocs públics o de grans afluència públics
tenir aquest aparell amb el personal, això sí, degudament entrenat.
Diagnòstic ràpid, tractament immediat,
són les dues claus perquè realment aquella persona
pugui sobreviure en una situació que d'una altra manera
doncs probablement no sobreviuria.
Jo fa temps que recordo que des de diferents espais esportius
es reivindica aquesta idea que aquests aparells estiguin en els llocs,
però ja fa anys que se'n parla.
Sembla que altres països ja ho han fet anteriorment,
però clar, ara amb tot això que vostè explica
no es tracta d'instal·lar un aparell, diguem-ne,
al Parc Central aquí a Tarragona per fer-ho com a més local,
perquè l'aparell en si mateix tampoc no donaria el servei desitjat,
per tant, cal que hi hagi gent preparada.
Clar, és per això es fa a través de les línies aquestes
i de les guies de l'European Ressuscitants com Consil,
que són les línies que segueix el Consell Català,
fan una formació reglada on entres al registre del Consell Català
i del Institut d'Estudis de la Salut,
que t'acredita i t'autoritza,
amb uns coneixements fonamentals,
amb un dialecte col·loquial,
un teòric pràctic, però molt bàsic,
però fonamental.
És a dir, nosaltres, clar, és el que dèiem,
això no s'ha regla amb un DEA, no?
S'ha regla amb un DEA i que això estigui a l'abast
de quan més gent formada millor.
Per què? Per guanyar temps,
per mantenir els signes vitals,
per aportar oxigen de manera temporal,
de tal forma que quan arribi el professional del 061,
hi hagi alguna cosa que reanimar,
entenguin, no?
Si ha passat tant de temps que no hem reaccionat,
que no hem fet res,
evidentment després ja no s'importa de res.
Clar, perquè hem de...
Clar, la política...
No, no, i ara, disculpi, que l'he interromput.
No, no, no, no.
La idea, en principi, ja posa,
ja el departament, ja diu que recomana
la instal·lació d'aquestes en els llocs públics, no?
Ja pot ser que hi ha molts, supermercats,
hi ha tets, hotels,
bueno, mitjans de comunicació, etcètera.
Però, bueno, falta una miqueta encara
veure, no?, que la gent acabi d'entendre
de la importància de fer-ho de manera habitual.
Hi ha països com els Estats Units
que això ho tenen molt instaurat.
Hi ha inclús alguna ciutat, em sembla, italiana,
que es diu,
que es considera com una entitat que és protegida,
perquè tenen inclús cent i pico de desfri de dos.
Però ara pararan a qualsevol establiment
que aplegués moltíssima gent.
L'obligació no la té de disposar d'aquest aparell,
però vostè té coneixement que hi hagi algun lloc
on d'una manera, diguem-ne, ho tinguin instal·lat?
Sí, jo conec uns quals,
bueno, uns quals perquè he fet la formació.
Clar.
Un, a Diagonal Mar, de Barcelona,
tenen dos desfri de dos,
a l'EFNAC de Barcelona, el té,
al Futbol Club Granollers, també el té,
a l'hotel Alba Park, de Blanes, el té,
a Protecció Civil de Blanes i de Lloret,
també el tenen, vull dir que hi ha entitats
que ja comencen, comencen a preocupar
llocs com el Corte Inglés aquí de Barcelona,
s'estan preocupant d'altres institucions
que s'estan mirant o empreses com el ProSegur
que també poden intentar oferir aquest servei,
i, si més no, comença a haver ja una mica de necessitat.
Aleshores, aquestes persones que haurien de fer
aquesta actuació d'urgència amb el DEA
són persones que, com vostè deia,
i aquest és el sentit de la conversa,
han de tenir una formació.
No necessàriament han de ser persones formades
en l'àmbit sanitari?
No, no, la clau està
és que per poder arribar a aquests tànics
que nosaltres estem parlant,
ens veiem amb l'obligació
de formar el que és personal no sanitari.
Ens veiem amb l'obligació
de formar a la gent del carrer,
a la gent del carrer,
perquè és el que es trobarà a aquest event.
Llavors, nosaltres, per exemple,
a dir-ho, el que vam aconsellar,
el que vam formar va ser el personal de seguretat,
que és aquell que està a les 24 hores,
el sector rotatori,
i és el que està circulant
per tot el centre comercial.
És a dir, en el cas imaginem,
estem fent allò que aquí a la ràdio
decidim posar un DEA.
Alguna de les persones que treballem aquí,
doncs, fora interessant que fes aquest curs.
Segur.
No tan sols una,
sinó el màxim de nombre possible.
És a dir, aquests que estiguessin
de manera habitual.
Els grups s'aconsegnen
que siguin aproximadament
per un instructor director
de 6 o 8 persones.
Llavors, 6 o 8 persones
que de manera habitual
estiguin a llocs d'estratègies
del mitjà de comunicació,
per exemple,
tindrien que estar formats
i entrenats i acredits
pel Consell Català
o per l'Institut d'Estudis de la Salut.
A més a més, aquest DEA
hauria d'estar en un lloc accessible
perquè l'actuació fos ràpida.
Salvant les distàncies,
vindria a ser com la utilitat
que té que qualsevol de nosaltres
faci un curs de primers auxilis.
Salvant les distàncies,
salvant molt les distàncies,
perquè aquest fonamentalment
es dedica...
Els primers auxilis, fonamentalment...
Però seria bé que tots ho féssim, això, no?
Si tens una immobilització com la fas,
si tens una cremeta com la fas,
si tens una picada que fas...
Aquest està molt dividit
al reconeixement d'una persona
amb valoració de consciència,
valoració de respiració,
activar el sistema d'emergència,
fer massatge,
fer ventilació
i l'utilització del DEA.
Durant aquestes 8 hores fem això
i casos pràctics continu,
perquè el que es fa en aquests casos
és portar un desfibrilador
que és un simulador idèntic
al que es fa servir en la realitat
i simula xocs.
Simula xocs,
llavors el desmanegues,
el poses
i veus com has de seguir
les indicacions úniques
exclusivament de la simulació.
És un pelet, un pelet...
Bueno, un pelet no,
una mica diferent.
El que es fa dir
els primers auxilis
és el que es fa
una mica de suport vital.
Tens a acostumats
a fer massatge
i acostumen a...
a fer una mica el boca a boca.
Però no hi ha l'acreditació expressa
per l'utilització
del desfibrilador externo automàtic.
Home, en aquest sentit,
si em permet,
els cursos de primers auxilis
el que s'aprèn
i és fonamental
és el que no has de fer.
En aquest cas,
si no sabem utilitzar
un aparell d'aquests,
millor no tocar-ho
perquè podríem fer un desastre.
realment.
Sí, és més,
això, així com la normativa
sí explica
molt clarament,
diu que
el tenir un D
en un lloc públic
és una recomanació,
no una obligació,
però el personal mèdic
ja està legislat,
el personal no sanitari
que ja ha d'estar acreditat.
Si no està acreditat,
no el pots fer servir.
L'aparell,
un cop saps
com s'ha de fer servir,
doncs no ha de ser
molt complexa,
però si no ho saps,
realment no és
prema quatre botons
ni de bon tros.
No,
no,
no,
no,
perquè a més a més
té unes connotacions
molt importants
de l'aparell del veixurador,
que és una,
no es pot tocar
aquest aparell
mentre es fa
l'anàlisi del ritme,
pensi que nosaltres
el que busquem
amb això
és que faci
aquesta valoració
del ritme
del malalt
i ell busca
aquesta fibrilació
i evidentment
si en aquest
en principi
anàlisi
nosaltres estem
bellugant
el malalt
es produeixen interferències
i pot portar
errors
de lectura
del ritme
cardíac
de l'individu,
no?
Això per una banda
i per una altra banda
també
no es pot tocar
mai,
mai a la víctima
quan es realitza
la descàrrega.
Clar.
Mai.
Per això,
clar,
això és un tema.
per aprendre tot això.
Perquè hi ha situacions adverses
que et fan
que et liguis.
S'ha de fer aquest curs,
no hi ha dubte,
no ens podem aventurar
ni ser tan atrevits,
són coses
molt serioses.
Estem parlant
de material sensible
a com són les persones,
s'ha de fer aquest curs
i vostè és un dels pocs
professionals del territori
que està acreditat
perquè tampoc
qualsevol metge
pot fer aquest curs.
Bé,
jo crec
que a Catalunya
devem ser
en ser un instructor
i en ser un instructor
suport vital
vagin més bé
un senyoral.
No som tan pocs,
som uns quants, eh?
El que passa
és que ens dediquem
a fer, a més a més,
amb el tema
de l'àmbit hospitalari
que ens dediquem
a fer una mica fora,
doncs, home,
ja,
però n'hi ha, n'hi ha, eh?
Home,
són 190,
no arriben a 200,
però bueno.
El cas és que aquí
tenim algú,
que és vostè,
que fa aquest curs,
que ja ha començat
a meitat d'aquest mes,
14 o 15 d'octubre,
però les persones
que puguin estar interessades
són a temps
perquè aniran fent cursos
fins al desembre.
Nosaltres farem cursos,
la primera jornada
la farem fins al desembre,
però comencem el gener
una altra vegada
perquè ho farem tot l'any.
Això ho farem tot l'any.
En formació contínua.
Sí,
i jo ja em presto voluntari,
ja ho dic aquí,
a fer-te les demostracions
públiques
que es creguin necessàries
amb l'aparatatge
i amb els ninos,
eh?
Perquè es vegi realment
a temps real
que es vegi,
que es visualitzi
de què estem parlant,
no?
A vegades,
eh,
bueno,
tothom em sap
la importància,
jo penso que ens hem de conscienciar,
però també de vegades
un petit exemple
també de vegades
ajudar a veure
una miqueta
una més clara.
Des del punt de vista pràctic,
tenint en compte,
doncs,
que ara vostè dia
a la primera fornada,
però n'hi haurà més.
Les persones
que estiguessin interessades
són cursos que fan
horari matí,
horari de tarda,
on s'han d'adreçar,
quins requisits bàsics
han de tenir?
Ens adaptem,
eh?
Nosaltres aquest any
ja comencem a fer
uns d'algun de matí
i fem alguns de tarda
i l'any que ve
començarem a fer de tarda
i ens adaptem força
a les necessitats
en principi
de qui ens ho demana.
Nosaltres,
evidentment,
amb el personal intern,
doncs,
ja programem
i depenent dels torns,
doncs,
ho fem d'una manera
o d'una altra.
Inclús en alguns llocs,
nosaltres,
inclús,
ens desplaixem.
No ho fem als GIFs,
no ho fem als Sòfics
Sanitaria i Francolí,
sinó que anem al lloc
per fer la formació.
N'hi ha cap tipus de problema.
Per tant,
qui vulguin,
doncs,
fer aquest curs de formació
s'hauria d'adreçar al GIFs,
en demanar informació,
fer la inscripció que calgui
i tot plegat, no?
Sí,
correcte.
Doctor David Macià,
moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
Una qüestió interessant
i tant de bo
que amb el temps
quan visitem
qualsevol espai públic
on ens apleguem
tantes persones,
doncs,
hi hagi un DEA
i una persona,
doncs,
com a mínim,
especialitzada
perquè estem parlant
de salvar vides,
que no és poca cosa,
eh?
Així,
així ho espero.
Moltíssimes gràcies,
molt bon dia.
Molt bon dia,
adeu.
Adéu-siau.