El protagonisme al Metropol
el prenen aquest cap de setmana la dansa
amb dues propostes completament diferents
però totes dues força atractives.
D'una banda, arriba la companyia de dansa, la MOF,
dirigida pel ballerí Víctor Jiménez.
Presentarà dues noves coreografies.
Diuenja hi haurà un espectacle de dansa catalana
amb motiu del centenari de l'Esbar Català de Dansaires.
De moment ens ocupem d'aquest espectacle de la companyia MOF
perquè tenim justament a l'altre costat del fil telefònic
una de les integrants de la companyia, la tarragonina Emma Garau.
Emma, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Primer que tot, arribeu aquí al Teatre Metropol
després d'una experiència professional,
individualment en companyia,
que heu tingut tant tu com un altre dels companys
que també és d'aquí, Sergi Amorós, no?
Exactament, també és de Tarragona.
Explica'ns una miqueta com van ser els orígens,
teus com a ballarina, i quin és el periple que has fet?
Bé, vaig començar de petiteta a l'Escola d'Artenis de Tarragona
i d'allí als 17 anys vaig marxar al Conservatori Professional de Madrid
on vaig acabar la meva carrera de dansa
i d'allí vaig entrar a la companyia nacional de dansa
dirigida per Nacho Duato a la 2 a la Junior
i allí he estat dos anys i després he entrat aquí a la Mó.
Generalment sempre és un primer objectiu
un cop s'acaba la carrera entrar en una companyia nacional
perquè no només pel prestigi sinó per l'aprenentatge.
Jo m'imagino que l'ambició com a ballarina
és anar a fer un trànsit per altre tipus de companyia
fins al punt de crear la teva pròpia, no?
Sí.
En un futur, si més no, no?
Sí, de moment, ara és el moment d'aprendre de tots els coreògrafs que es pugui
i d'aprendre molt i d'aquí un temps ja es veurà
si es pot crear una companyia dirigida per mi
o em vull posar a ser professora.
Hi ha diversos camins després.
La producció que porteu al Teatre Metropol, Con Nuestro Corpo,
és la segona producció de la companyia de dansa Mop.
La vau estrenar el desembre de 2008
i dos mesos després pràcticament ve aquí a la ciutat.
Sí, sí, exactament.
Explica'ns una miqueta quins són els trets d'aquest programa
que, si no m'equivoco, és programa doble,
dues coreografies, les que presenteu al Metropol.
Són tres coreografies.
Tres, exactament.
Són tres coreografies molt diferents entre elles.
La primera és d'Antonio Ruf, un coreògraf que ha utilitzat la música en directe,
tenim un pianista que toca en directe, i utilitzem el moviment contemporani,
i és contemporània, però més gestual i minimal.
Després, la segona és d'un francès, David Brun, es diu,
i és contemporània també, utilitzant més la tècnica release.
i la tercera és del nostre director, del Víctor Jiménez,
que aquesta ja és més neoclàssica,
i tracta de la relació amb la parella
i en diverses situacions que es troba una relació.
Per tant, els amants de la dansa amb aquestes tres coreografies
poden transitar per tots els estils,
dels del més clàssic fins al més contemporani.
Exactament.
Que no és habitual, no és la primera vegada que es fa,
però no és habitual perquè les coreografies actuals tendeixen,
o a ser contemporànies o a ser clàssiques,
però anant fent aquestes evolucions,
trobo que pot captar tota mena de públic.
Sí, perquè et trobes a un públic molt diferent,
i també els hi fas veure com to...
O sigui, diversos estils de dansa,
no només neoclàssic o no només un contemporani,
surten amb una visió més general.
Doncs estareu aquí el dissabte a dos quarts de deu,
i m'imagino que fa una particular il·lusió treballar a Tarragona.
Sí, home, i tant.
Tornar a casa.
Tornar a casa i ballar pels de casa.
Pels de casa, i a més algun que altre amic o company d'estudis,
també segurament tindràs ocasió de retrobar-te.
Ja se sap, la gent que esteu en el món de la dansa
i que aneu amb gira i amb companyia,
no teniu moltes ocasions de tornar a casa i passar uns dies?
No, no massa.
Per tant, també...
Nadal, estiu i poca cosa més.
És una oportunitat personal, també m'imagino que sí.
Exacte.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Emma Garau,
per atendre la trucada del matí de Tarragona Ràdio,
i no ens perdrem aquest espectacle.
Molt bon dia.
Vinga, gràcies a vosaltres.
Adeu-siau, que vagi bé.
Això serà dissabte, però és que hi ha programa doble
al Teatre Metropol.
Tenim dansa clàssica i contemporània,
amb aquestes tres peces que contemplen una evolució
passant per totes les etapes.
I el diumenge, a partir de les set de la tarda,
tenim a l'Esbar Català de Dansaires,
que està d'aniversari una entitat centenària
amb una llarguíssima experiència.
És un espectacle en el que actuarà, lògicament,
l'Esbar Català de Dansaires,
l'Esbar Santa Tecla, l'Esbar Dansaire de Tarragona,
i la cobla principal del Llobregat.
Tenim a l'altre costat del fit telefònic
la directora de l'Esbar Català de Dansaire,
Anna Vigas, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, enhorabona per aquests cent anys.
Doncs moltes gràcies.
Perquè, clar, cent anys, dius,
no, no, cent anys una entitat,
però cent anys que han estat molt aprofitats,
i, clar, un segle treballant en el folclore català,
home, ja és una... ja és una veterania, eh?
Sí, sí, són molts anys i molta feina i molta experiència
i molt contents, la veritat,
molt contents d'arribar a aquesta fita, no?,
i poder-la celebrar.
Ja, perquè a més vosaltres, no només, lògicament,
com l'entitat que representes, representeu o danseu,
sinó que feu treball de recerca, d'estudi, de difusió,
no sé, també, m'imagino que recreació de noves peces,
anar investigant, no només viure del passat,
sinó cercar el futur de la dansa catalana, no?
Sí, nosaltres, la nostra entitat,
es dedica purament a la dansa catalana tradicional.
Sí, sí.
Nosaltres no fem coreografies,
però sí que anem investigant, doncs,
danses que puguin estar vives arrel del nostre país.
I, bé, doncs, anem a les poblacions
i ens reclamen i ens diuen,
doncs, mira, aquí tenim unes informacions,
ens agradaria que ens vinguéssiu, que ens investiguéssiu,
i a veure si podem reconstruir, doncs, la nostra dansa.
Doncs, aquesta és la nostra tasca.
Feu un treball de canvi important.
Clar, reconstruir una dansa no és només reconstruir una dansa,
és reconstruir un vestuari, és reconstruir una tonada, no?
Sí, sí, és reconstruir...
Quan parlem d'una dansa, parlem de tot un conjunt
de coses que configuren aquella tradició.
Sí, és molta feina, doncs, d'investigació
de tal com es ballava en aquell moment
o intentar reproduir-ho com es ballava en aquell moment,
perquè és molt difícil,
perquè la gent, quan va començar a ballar,
doncs, hi ha gent que ja no hi és.
Clar, clar.
Llavors, doncs, bueno, és la senyora més gran del poble,
doncs, ens diu, doncs, mira, jo ho feia d'aquesta manera,
llavors, doncs, amb el que ens van dient de veu
i les transcripcions inscrites que hi ha,
doncs, intentem treure, doncs, el ball de la cada població.
Tenint en compte la història de la institució,
el vostre repertori, ja no parlo del de començaments del segle passat,
sinó fins i tot del que heu anat incorporant,
segur que teniu un repertori amplíssim,
i en bona part no només repertori que estigui en actiu,
en l'actualitat, que representeu els diferents espais,
sinó també que forma part de la vostra història, no?
Sí, sí, perquè tenim recollides amb un arxiu,
doncs, més de 2.000 danses,
i d'aquestes, evidentment, hi ha moltes que es fan més i menys, no?
Però, evidentment, tenim un arxiu important de danses, sí, sí.
Em comentaves, Anna, que vosaltres, doncs,
no feu creació a partir de la dansa catalana,
sinó que treballeu amb la dansa tradicional.
Quan et parlava de mirar cap al futur,
també em referia en que teniu el futur assegurat,
perquè hi ha les tres seccions, la infantil i la juvenil.
Sí, sí, d'infantils en tenim, doncs, una quarantena de nens,
des de 4 anyets fins a 7 anyets,
i després la secció juvenil, doncs, bueno,
doncs, això, des de 7 fins a 13, 14 anys,
i la veritat és que tenim molta canalla, molta canalla,
i esperem que siguin constants
i que segueixin passant per tots els grups de l'entitat.
Que passin per la juvenil i després al cos de dansa.
Sí, després al cos de dansa.
Quants sou, ara, al cos de dansa?
En el cos de dansa som unes...
quasi 40 persones.
Ah, molt bé.
Quasi 40 persones.
Això es permet, doncs,
fer danses amb prou dansaires, no?,
per les a terme.
A veure, normalment, les danses són de 6 o 8 parelles,
normalment, i llavors, doncs, bueno, això,
tenir gent et permet, doncs,
fer danses d'aquest número de persones, no?,
seguides una darrere a l'altra,
perquè, clar, no tinguin que repetir la gent, no?
Clar.
L'important és tenir gent, això sí.
Hi ha temporades, eh?, per això hi ha temporades de tot.
Clar.
És que hi ha variables que sembla que no tinguin res a veure amb la dansa,
però que també influeixen vacances, exàmens,
tant d'aquest tipus de coses que vosaltres segur que ho noteu, eh?,
pels sessius.
I tant, i tant, exàmens, vacances, família...
Clar.
És tot, és tot, i llavors, clar,
i has d'emmullar-te una miqueta, doncs,
amb la vida actual que portem tots, no?
Llavors, és una lluita constant,
però, bueno, al mateix temps agraïda, no?,
perquè la gent ho fa amb ganes,
i llavors, doncs, estem contents, la veritat.
Anna, a mi, a priori,
em dóna la sensació que l'espectacle que ens portareu diumenge al Metropol,
a banda de ser bonic, de ser, doncs, molt vistós,
ha de ser força emotiu,
perquè, clar, la música en directe, lògicament,
però també la participació de les bars Santa Tecla
i les bars d'ençai d'ara de Tarragona,
no ho sé, pot ser un espectacle que si ens poguessis fer cinc cèntims?
Sí, bueno, mira, la idea de venir a Tarragona a fer l'espectacle
va ser una miqueta motivada, doncs,
primer perquè amb cent anys, doncs, hem ballat, doncs,
per tota Catalunya.
Llavors, durant el centenari,
hem volgut, doncs, viatjar una miqueta pel nostre país, no?
Llavors, ens en vam adonar que a Tarragona,
doncs, hi havia un teatre que també feia cent anys.
I vam dir, doncs, mira, estaria bé, doncs,
poder fer una actuació, un espectacle aquí.
I també estaria bé, doncs, compartir-ho amb els esbars de la ciutat,
que no tenen les mateixes tendències que nosaltres,
però no som incompatibles.
Clar.
Vull dir, podem fer un bon espectacle.
Llavors, ens vam posar en contacte amb els esbars,
amb l'Ajuntament, i, bueno,
hem arribat a la fi, doncs,
a poder-ho celebrar, no?
Llavors, la idea de l'espectacle
és, doncs, ensenyar al públic
les diverses tendències
que hi ha de dansa catalana, no?
La dansa coreogràfica,
la dansa de creació i la dansa tradicional,
que no estan renyides entre elles.
Som tres esbars que fem coses diferents,
però que no tenim cap problema
a l'hora d'ajuntar-nos
i fer una mateixa dansa,
cadascú de la seva manera.
Que aquesta serà, doncs,
una dansa que ballarem al final de l'espectacle
els tres esbars junts.
Doncs molt bé, no?
És molt vistós, el que deia.
Sí, sí, sí.
I això començarà a les set.
I a les sis, al vestíbul,
hi haurà un fòrum
a càrrec de Josep Maria Fuentes,
que és el president d'una altra entitat
d'aquí de Barcelona,
de l'esbar Cetat Comtal,
que, bé, doncs, explicarà una mica
les tres tendències dels tres esbars
que després es veurà a l'escenari.
Home, està molt bé,
perquè sí que hi ha persones
que tenen un gran coneixement
d'aquesta tradició,
però hi ha d'altres
que els agrada l'espectacle,
no tenen moltes nocions
i amb aquesta explicació
en gaudirà més de l'espectacle.
Sí, entendrà una miqueta,
perquè si no diran
com és que aquests ballen d'aquesta manera
i els altres ho fan d'un altre.
Doncs si escolten el d'abans,
doncs igual ho entendran.
I també al vestíbul
es podrà veure l'exposició
del centenari de l'esbar Català d'Adençaires.
Us la portarem a Tarragona
doncs perquè veieu, doncs,
la història que hem volgut resumir,
com hem pogut, doncs,
amb uns 18 plafons,
perquè, doncs, bueno,
podeu llegir
i sapigueu una mica, doncs,
qui som nosaltres, no?,
l'esbar Català d'Adençaires.
Doncs, home,
el nom el teniu, eh?
perquè, Déu-n'hi-do,
una entitat prou coneguda
arreu dels països catalans.
I fora perquè també, Déu-n'hi-do,
heu sortit a fer coses
més enllà de Catalunya,
heu participat en diferents activitats.
Sí, sí, sí.
Bueno, hem anat per Europa,
hem anat a Sud-amèrica,
bueno, hem viatjat bastant,
la veritat,
Barcelona, perdó,
a part de Catalunya,
doncs, bueno, hem anat a Mallorca,
hem viatjat per Espanya,
podem participar
en moltíssims festivals
d'arreu.
Molt bé, doncs, aquest diumenge
us atureu a Tarragona,
que estem encantats que ho feu.
Recordem que és a partir
de les 7 de la tarda,
l'entrada es lliura
amb invitació
per un tema
d'aforament de la sala.
Sí.
Gràcies, Anna Vigas,
directora de l'esbar Català
de D'Adençaires,
per atendre la nostra trucada
i enhorabona
per aquest centenari.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.