Ara són dos quarts d'una del migdia, gairebé set minuts.
Estàvem conversant amb alguns dels representants
de les entitats del Seguici, de les entitats de foc,
i ens hem trobat aquí al Pla de la Seu,
no només al Tòfol del Campanar, sinó que ha passat,
jo diria que una altra de les persones que sovintegen
la part alta de la ciutat és el Xavier Pagés.
Ja diré bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Per què li hem dit, queda't una miqueta, home,
ni que tinguis feina, és que Can Cordaret ha portat
com cada any al Ciri de Santa Tecla.
Sí, ja fa una sèrie d'anys el vam recuperar,
és un ciri que nosaltres pendem expressament.
A la primera de les misses està la Capella Santa Tecla,
després està l'Altamajor,
i la particularitat no és ni més ni menys
on es recupera el ciri que es feia fa una sèrie d'anys,
i a més a més està tot pintat a mà,
i cada any hi ha la imatge d'una de les tecles del món.
Que n'hi ha moltes tecles al món?
Moltíssimes.
Vam començar amb una imatge de la tecla d'un mosaic
de Cònia, d'on era Santa Tecla, a Turquia,
i així hem anat fent una investigació,
hi ha una setentena o una vuitentena d'imatges,
la d'enguany, és curiós, és austríaca,
és de prop de Salzburg, és una imatge gòtica,
i cada any intentem trobar-ne una que sigui de diferent.
Per què?
Perquè així ens agermenem amb tots els tecleros
que hi hagi al voltant del món.
Però no l'estaríeu catalogades, cada any busqueu.
Si més no, cada vegada anem tenint una miqueta més de remenent,
i anem cercant-les, o de vegades se'ns les porten,
o de vegades les vaig a buscar jo quan vaig de viatge,
o les paradetes que puguem fer.
N'hi ha moltíssimes, moltíssimes, moltíssimes,
i la gent no se'n faria el cas si no les veies.
Hem tingut la sort que hem pogut veure el Siri,
perquè tot just el Javier ha vingut a portar-ho a la catedral,
ja ho has lliurat.
Sí, sí, sí.
Ara ja està a la capella de Santa Tecla.
I on el posen? A la capella de Santa Tecla?
A la primera de les missas està a la capella de Santa Tecla,
i després per norma general el posen al costat mateix
del baràs de Santa Tecla, l'Altamajor.
I quan s'encén demà per la processó?
Home, està molt bé.
A la missa de les 10 del dematí, em sembla.
Ah, quan es fa l'ofici, és en aquell moment que l'encén.
Home, per això està, és com les falles valencianes,
i per donar la comparació.
Sí, és el nostre mental particular.
Però sap greu, eh?
Ja fa molts anys.
Perquè jo l'he vist, i és un treball, és una filigrana, allò.
Com l'heu fet? Perquè, no sé, tenia com uns relleus,
és molt bonic. Explica'ns una miqueta com elaboreu aquest fill.
A veure, la cosa és, està pintat a mà,
no està pirografiat, hi ha molta gent que treballa en pirografiat,
és una tècnica en la qual amb un burxó calent
vas derretint la cera,
sinó que aquesta està pintat,
i a més a més tot el que són els repujats
estan fets a mà.
Deixant assecar, és una tècnica de pintura
on es deixa d'assecar la pintura
un cert temps, per tant,
et tires com a 15 dies per fer-lo,
per aconseguir aquests relleus.
Però els relleus no són altra cosa que pintura.
Així no es treu
cap part de cera del cine.
Sempre té la mateixa mida?
No.
O van funcionar una miqueta de la creació que voleu fer?
A veure, hi ha hagut anys que l'hem fet en quadrat,
hi ha hagut anys que l'hem fet en rodó,
hi ha hagut anys que l'hem fet una miqueta més baixet,
i a vegades que és una miqueta més alt.
Depenent dels motllos,
perquè intentem fer-los cada vegada diferent.
És la nostra ofrena,
l'ofrena que fa Casa Cordaret,
que és la casa amb la qual jo estic treballant
a la serreria més antiga de Tarragona,
el 1751,
i és la nostra ofrena que fem a la ciutat de Tarragona
i en concret, clar, a Santa Tecla.
A Santa Tecla i la festa que es va nodrint
del seguici, de tot això,
i també d'aquests detalls.
Es perden una mica,
però també és una voluntat que hem tingut nosaltres
d'oferir alguna cosa a la catedral
i per fer la cosa una miqueta més,
acostar-nos a lo que eren els oficis medievals
en els quals es feien aquest tipus d'ofrena.
És mantenir justament aquest esperit de la part alta
de la ciutat de Tarragona,
que sou l'escenari natural, la festa.
A veure, els que sempre quedem una miqueta
com allò amagadets,
però és que fem allò una feina constant.
Ara, quan sentia parlar de les festes,
nosaltres les festes...
Darrere la finestra de l'establiment, no?
No podem, bàsicament,
perquè treballem moltíssimes hores,
perquè precisament és una de les èpoques de l'any
en les quals hi ha més moviment.
Per què? Treballeu molt, ara?
Per norma general.
Quasi bé totes les festes són molt sentides,
a part que la gent ve i passeja per Tarragona,
gent que és de fora,
i també la gent de Tarragona,
que hi ha molts, molts, molts, molts debats
i que porten el seu siri o la seva ofrena a la catedral.
En aquestes dates de Santa Tecla, no?
Sí, sí, sí.
És un aspecte que moltes vegades s'oblida.
Per Sant Magí i per Santa Tecla són aquells,
és el repunt.
Quin tipus de siri porten a la patrona, en general?
A veure, per norma general,
vam trobar els colors originals,
que aquest era un altre historià.
A més, a més, la majoria dels siris de Santa Tecla
fan olor de llorer,
perquè és la llorejada patrona de la ciutat de Tarragona,
és l'arbre mediterrà per excel·lència.
Així vol dir, poseu essències o alguna cosa?
Sí, ja veus.
Doncs ens hem de fer olor de llorer.
El Javier, si us en recordeu,
per setmana Santa alguna parla,
hem parlat de siris,
sempre ens explica coses que ens deixen així com a molt sorprès.
És un muntant desconegons, no?
Intentes acostar-te a l'essència, no?
Intentes acostar-te a com es devia viure això.
Llavors, la base del siri és blanc, vermell i lila.
Lila és el color del camp de Tarragona,
el vermell és el del martiri
i el blanc és el de la llum.
Per tant, està col·locat de tal manera,
juguem amb els colors de les simbologies originals,
perquè gairebé totes les imatges
van vermelles i blanques, elles vestides,
i nosaltres hem incorporat el lila del camp de Tarragona.
Jo recomanaria a tots aquells que hi vulguin,
abans de la processó,
que s'acostin a la capella de Santa Tecla
i que observin i contemplin aquest siri,
l'ofrena de Can Cordaret de Tarragona,
enguany, no és una experiència singular d'avui,
sinó que ja és una tradició,
i que nosaltres estem encantats també d'incorporar-la aquí,
al matí de Tarragona Ràdio, per explicar-la.
Doncs moltes gràcies.
Javier Pagés, moltíssimes gràcies a tu per dedicar-nos uns minuts.
A tu.
Bona festa major, ni que sigui darrere del vidre.
Nosaltres farem festa després.
Molt rebé.
Adéu-siau, gràcies.
Adéu-siau.