El matí de Tarragona Ràdio
No us ho creieu pas, eh?
Són granotes de plàstic.
No, hi ha granotes al Parc de les Granotes.
O sí, no ho sé.
En Josep Sunyer, en Josep Ardila, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Sou al Parc de les Granotes,
el que han de ser uns jardins romans en un futur magnífic, no?
I tant, i tant, eh?
Avui hem fet la visita a les obres,
ara mateix acaba de marxar a Valcaut.
El que són de plàstic traiem les granotes, et molesten?
Sí, perquè no n'hi ha per aquí de granotes, eh?
No n'hem vist, no n'hem vist.
Doncs sí, acaba de marxar ara a l'alcalde
on ha fet una visita a les obres
per conèixer quin és l'estat actual
d'aquestes obres que s'estan realitzant al Parc de les Granotes.
Ara ens ho explicarà la tinent d'alcalde de Mediambient,
Carme Crespo, que l'haurem de canviar de nom.
A partir d'ara ja no es dirà a Parc de les Granotes.
Carme, bon dia.
Pensava que era la regidora que havíem de canviar de nom.
un jardí romà de l'amfiteatre,
que és el que va demanar l'alcalde
que fos un jardí romà de l'amfiteatre.
Què tal la visita a aquestes obres?
Com ho veieu, això avançat?
La veritat és que està més avançat del que em pensava,
doncs amb una mica de sort.
Perdó.
Ens han dit que a final d'any podria estar acabat,
perquè clar, aquí hem de comptar que ara és obra civil
i després ha de completar amb la vegetació de tot aquest espai
i diferents vegetacions,
perquè seran diferents àmbits de vegetació
que utilitzaven els romans.
Per tant, depenent de quin tipus d'arbre
o de quin tipus de planta s'hagi de plantar,
sabeu que no es planten sempre tot el mateix mes.
Per tant, això vol dir que intentarem
que estigui tot ja per acabat a finals d'any,
que és amb el que comptàvem,
és el que vam demanar
i no ens hem desviat massa.
Ara estem sobre el terreny,
Jovanda, el que veiem és que s'ha construït això,
la part més civil,
potser la part més complicada, Carme, podríem dir.
La part més elaboradeta ja serà el tema de plantar totes les plantes.
Bé, encara falta una part de l'obra civil,
falten a posar l'enllumenat,
que es posarà molt poc enllumenat,
tot just perquè il·lumini
els diferents marges de pedra seca que hi ha,
perquè el que volem és que l'amfiteatre sigui...
El monument és l'amfiteatre,
això només és l'acompanyament,
llavors el que realment ha de destacar és l'amfiteatre.
També cal recordar que ho tancarem a la nit,
a l'hora que es tanqui l'amfiteatre,
per tant no serà un parc que s'hi pugui estar a la nit,
no necessita molta llum, només la suficient i indispensable.
I això és el que faltaria,
falten també potser les connexions d'aigua,
perquè algun punt d'aigua hi haurà,
i després d'això ja començarà tota la plantació.
Han remarcat molt durant la visita
que el monument realment,
la importància d'això és l'amfiteatre,
i com dèiem que això és un acompanyament,
que a més s'ha fet una mica assimilar les corbes de l'amfiteatre.
Sí, sí, és el que s'ha intentat.
Es va intentar quan es va dissenyar,
la veritat és que el model que hem seguit,
i hem estat assessorats per a Empúries,
i una mica és això, no?,
fer un jardí, però que sigui tot un conjunt.
De fet, fan les mateixes corbes que des de dalt, no?,
de la via Augusta,
es pot veure la mateixa distribució,
el que després és l'amfiteatre.
I ara, Jovanda, estem situats, si no m'equivoco,
a la tercera o quarta planta
d'aquestes tres terrasses
que s'han colocat en aquest jardí,
i realment hi ha unes vistes privilegiades,
i hem pogut veure els mapes,
les simulacions virtuals de com quedarà,
i realment serà una cosa, Carme,
realment espectacular.
Pensem que sí, que quedarà.
Ara ja es veu com quedarà,
fins ara era un dibuix o un projecte amb un paper,
ara ja es pot veure,
realment abans no es veia,
no es veia l'amfiteatre des d'aquí,
i ara des de la terrassa de dalt de tot,
evidentment, és magnífica,
però també es va veient l'amfiteatre
de les terrasses més baixes,
que és el que es pretenia.
Molt, però sí, de moment, positiva, doncs.
Doncs molt, molt, molt positiva.
Era un objectiu que teníem,
que aquest jardí fos això,
fos el jardí de l'amfiteatre,
i de moment estem ja a punt d'assolir-lo.
Carme, moltes gràcies i bon dia.
A vosaltres, bon dia.
Però, Jovanda, la part més important...
Jo, Josep, perdona, disculpa,
una cosa, i és que ens costarà molt
acostumar-nos a dir jardins de l'amfiteatre.
Sí, sí, això.
Tota la vida, el Parc de les Granotes,
des que érem petits, no sé si...
Els monuments i els espais urbans,
això li preguntarem a algun expert,
perquè jo no ho sé,
si pot posar nom i cognom,
perquè hi podran posar de nom,
Jardí Roma de l'amfiteatre,
del Parc de les Granotes.
Com tu i jo, que tenim nom i cognom,
és que no sé, no sé si ens costarà una mica.
Després ho podem preguntar,
això potser l'arquitecte municipal potser ens ho trobem.
Ah, doncs mira, bona idea.
Que ho tenim també esperant,
que també parlarem amb ell.
Però si et sembla, com dèiem,
la part més important del jardí
és, sens dubte, el jardí,
la part de vegetació,
tot el que es plantarà
en aquest futur jardí romà de l'amfiteatre,
i per això tenim amb nosaltres
el Francisco Domínguez,
el responsable dels jardins d'aquest projecte.
Francisco, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè ens entenguem,
què és el que es plantarà
en aquest futur jardí romà?
A veure, aquest jardí,
ara mateix estem veient
que està confeccionada ja l'estructura,
l'estructura de moviment de terres
i contenció de terres.
I el que ara s'ha de redibuixar
és la configuració de la vegetació.
El tipus de vegetació
és l'habitual que es feia servir a l'època aquí.
Ara mateix hi ha molt flux de plantes
d'uns continents amb uns altres
i això a l'època romana no existia.
Doncs es fixarà en això,
en les plantes que hi havia en aquell moment
i agrupades de la manera que els feien
en aquella època els romans.
I quines són aquestes plantes?
Ara, plantes, a veure,
són molt comuns, molt conegudes per tots.
Pot ser la vinya, l'olivera, el xiprer
i molts fruitets que fan servir habitualment.
La gràcia està en com es fan servir ara
i com es feien servir al seu moment,
a l'època romana.
A més, visitant les obres,
hem vist que hi ha diversos espais,
hi haurà un petit llac,
a l'altre una zona de culte
on a més a més anirà acompanyat
de vegetació específica.
Clar, la gràcia està en que la gent
que visita el parc
es formi una miqueta
sobre el que volem comunicar a la gent,
que és que, per exemple,
en una zona de culte
on hi havia un temple,
ara no reproduiren un temple,
però sí que es pot reproduir
quin tipus de jardí es feien servir
al voltant del temple
o quin tipus de jardí
es feien servir al voltant d'un enterrament.
Això era molt diferent
i, a més, molt diferent
de com es fa ara.
Un exemple, per exemple,
és que els nostres cementiris
ara es fan servir xipressos,
com a arbre espiritual.
A l'època romana
es feien servir vinyes
perquè era la planta
que representava la comunicació
entre l'esperit
de la persona vivent
i el més enllà, no?
Clar, les coses canvien
amb l'època
i la gràcia està en explicar-ho
perquè la gent entengui
que sempre varien els conceptes.
Per tant, entenc que també
totes les plantes,
totes les vegetació
que es planti en aquest jardí romà
anirà etiquetada
o la gent podrà conèixer
exactament què és.
Sí, clar, però a part
d'un jardí botànic
que seria
una etiqueta purament
de la planta,
la gràcia està
en etiquetar
el conjunt.
Aquest grup de plantes
servien per això
o la feien servir per això.
Sempre contextualitzat
a l'època romana.
Clar, la gràcia
és la contextualització
perquè la planta
individualment
la podem veure
en qualsevol jardí.
La gràcia està
que aquella planta
en aquell lloc
tenia un significat
que és el que és important
d'aquest jardí.
Doncs, Francisco,
moltíssim les gràcies.
Vinga, de res.
Doncs ja ho veieu, eh?
Interessant, eh?
Hi ha una gran
varietat
de plantes
de vegetació
que es plantarà
en aquest jardí romà
de l'amfiteatre,
com dèiem,
que passarà a dir-se així, eh?
Jardí romà
de l'amfiteatre.
I si et sembla,
Jolanda,
per conèixer més detalls
exactament en quin és
l'estat actual
de les obres
i quines modificacions
i novetats
veurem en aquest parc,
en aquest jardí romà,
parlem amb el Roger Vio Jiménez,
arquitecte municipal.
Bon dia.
Bon dia.
Un de les novetats
és a la pèrgola
que hi ha a dalt de tot
i anirà a un quiosc aquí dalt.
Sí, exacte.
Pensem que un dels,
diguéssim,
problemes
o defectes
que tenia aquesta pèrgola
era la seva situació
en cul de sac,
amb la qual cosa
el que s'ha volgut
és fer una altra escala
perquè hi hagi
una circulació en ella
que ens garanteixi
que aquest sembra
sigui un lloc
visitat
i, diguéssim,
no abandonat.
Llavors aprofitem
aquesta nova escala
per encabir
a sota un quiosc
i gaudir
d'una situació
de privilegi
que tenim
amb aquesta pèrgola
que és la visió
de, diguéssim,
del perfil
del Mediterrani
al mar al fons.
O sigui que jo garantitzo
que aquest serà
un espai
dels més concurrits
de Tarragona
per fer la cerveseta
al migdia
o per fer qualsevol cosa.
A més,
parlant d'aspectes tècnics,
Roger,
jo,
hi ha uns petits,
hi ha els marges
que diferencien
cada una de les terrasses
del jardí
que ara mateix
estan coberts
amb una mena de ferros.
Això, comentava,
el que es mantindrà.
Sí,
això és un sistema constructiu
que s'utilitza normalment
amb òmora pública,
es diuen gavions,
i que permet
fer mur de contenció
que són drenants,
sense que,
si fem un mur de contenció
de formigó
pensem
que hem de fer
tot un tractament
de drenatge
per evitar
les acumulacions d'aigua.
Llavors,
aquest element
s'ha volgut introduir aquí
sofisticat,
perquè no són
els gavions de carreteres,
aquests són uns gavions
que s'han fet
a Alemanya,
que tenen
tota una mecanització
que fa que els ferros
no puguin fer mal
a ningú,
però que ens permeten,
diguéssim,
mantenir l'aspecte
d'uns marges
de pedra
sense,
diguéssim,
apropar-se
massa
amb una imatge
d'una construcció romana
que és el que no es volia.
Això s'ha de tenir clar
que el concepte
d'aquests jardins
és
no fer competència
en cap moment
a l'amfiteatre,
que és l'autèntica peça
important i valuosa
de l'entorn,
sinó ser un complement
de l'amfiteatre.
És per això
que això justifica
la seva geometria
amb aquestes curbes
que reprodueixen
les curbes
de les grades
de l'amfiteatre
i a l'utilització
d'aquesta pedra
que reprodueix
el que és l'amfiteatre,
però amb un element
de l'arquitectura moderna
que són aquests
alús d'aquests
gavions industrials,
diguéssim.
Per tant,
que la gent no es confongui
que això és una construcció romana.
Exacte,
això no donarà peu
a cap tipus de confusió
i al mateix temps
se'ns permet,
diguéssim,
fer aquesta diferenciació
entre les diferents terrasses
i tindre un bon sistema,
diguéssim,
d'adrenatge
de tot el jardí
que volem
que d'alguna manera
que sigui,
diguéssim,
que el comportament
sigui el més sostenible possible
en el que sentit,
en el qual
les superfícies vegetals
són les que són
i a més
les superfícies
que haurien de ser
de formigó
s'han transformat
en aquestes pedres drenants
que és l'ús del gavió.
A més,
comentaves
que el passadís central,
el que pots baixar
d'una terrassa a l'altra
també va
en direcció
a l'amfiteatre.
Això jo crec
que es veurà
de seguida
la que tinguem
el parc acabat,
l'eix central
que diguéssim
que nosaltres
l'anomenem
el recorregut ceremonial
que és el que el permet
anar de terrassa a terrassa
de la manera més directa
està en alineació perfecta
amb el que era
l'eix transversal
de l'amfiteatre.
De manera que s'entén
molt bé
que el recorregut
que es pot fer
per aquest parc
té un objectiu final
que és portar a tothom
a la porta
de l'amfiteatre
que és realment
l'element
que a nivell cultural
és el que pot enriquir
diguéssim
el visitant
o el ciutadà.
Hem cuidat molt
per altra banda
de mirar
de fer un espai
que després
de fer una visita
a l'amfiteatre
amb un dia d'estiu
com el que tenim avui
que tinguin
que tinguin una mica
de pau
de frescor
de verdor
d'una mica
d'ombra
que mirem d'aconseguir
portant el màxim
que puguem
de pins
i de plantació
autòctona
com s'ha parlat
abans
el Francisco
i que sigui
d'alguna manera
l'espai
de relax
però que mantingui
aquesta posició
de gaudir-ne
del paisatge
i de la visió
del perfil
de l'amfiteatre
i el mar al fons
Per tant sí que entenc
que hi haurà zones
on la gent pugui seure
tranquil·lament
per relaxar-se
Nosaltres
hem de tenir paciència
perquè tots sabem
que els parcs
triguen a fer-se
però el que podem garantir
des de primer dia
és que hi hagi
un tapisant verd
de manera que
la frescor
estarà garantida
i confiem
que l'ombra
a poc a poc
la puguin anar fent
amb els arbres
que anirem aportant
que al principi
òbviament
hauran de ser
el màxim
que ens dona el pressupost
però s'ha d'esperar
sempre
amb els parcs
4-5 anys
per veure allà
els arbres
amb el seu porte
i que puguin
donar
les cilles
d'ombra
i de frescor
que volem tenir
I a més a més
Rogelio
s'ha planificat
a la zona
si ens posem
a l'amfiteatre
al davant
a la zona esquerra
d'aquest jardí romà
una zona de llac
un petit llac
Exacte
Això no és realment un llac
el que
amb el procés
de fer
l'obra civil
diguéssim
de recuperar
aquest nivell original
que tenia
definitiva
el terreny
abans de la intervenció
que es va fer
per fer
l'antic part
de les granotes
el que s'ha trobat
és que hi havia restes
d'una bassa
i d'un rec
que portava fins a la bassa
que els standardats
del segle XIX
aquests restes
són evidentment
d'un caràcter agrícola
però ja que els tenim
sí que els volem aprofitar
perquè pensem
que la diferència
entre
una bassa romana
que el projecte
tenia contemplada
de fer
i una bassa
que utilitzaven
els antics
pagèsos
al segle XIX
gairebé
no pot ser
massa gran
amb la qual
jo crec que
la reconversió
de la bassa
agrícola
amb bassa romana
que és la que es proposa
ara
doncs està molt adient
mantenir
el mateix lloc
que la trobada
que s'ha fet
a l'hora de fer
l'obra civil
Comentàvem amb la Iolanda
així a nivell d'anècdota
i com a dubte
li preguntarem
a l'arquitecte
a veure com ho veu ell
això es dirà
Jardí Romà
de l'amfiteatre
diem que costarà
que la gent s'assimili
a aquest nom
i que no viigui
part de les granotes
no sé si això
hi ha alguna mena
de normativa
de com s'han de dir
si hi ha noms
i cognoms
en els parcs
o les zones de la ciutat
No, de fet no n'hi ha
però jo crec que
la gent
i el ciutadà
entendrà
que el canvi
que s'ha produït
és tan radical
de tenir un espai
que era un clot
on es podia anar a jugar
però que no deixava
de ser un clot
sense cap tipus de visual
a tindre aquestes terrasses
amb el mar al fons
és un canvi
suficientment radical
com perquè
es justifiqui
que això sigui realment
el jardí
de l'amfiteatre
i jo mateix
he vingut molt a jugar
aquí al parc de les granotes
però també entenc
que això ara
és una altra cosa
amb la qual cosa
jo trobo que és correcte
que es produeix
aquest canvi de nom
perquè la situació
que tenim és una altra
evidentment
mantenim
les mateixes
diguéssim
condicions
que hi havia originalment
aquí es podrà vindre
a passejar
es podrà vindre
a llegir un llibre
es podrà vindre
a gaudir
d'aquest panorama
fabulós
es podrà portar
els nens
a que juguin
els jocs
que es posaran
aquí a la pèrgola
tot el que es feia abans
es podrà fer ara
però en una situació
jo crec
que molt més encaixada
amb el que tenim
realment al costat
i el que hem de ser
complementaris de
que és l'amfiteatre
Rojo Jiménez
arquitecte municipal
moltíssimes gràcies
i bon dia
a vosaltres
doncs molts detalls
hem conegut
moltíssims
i a més
a mesura que ho anaven
explicant els diferents
convidats
jo no sé tu
i els oients
però jo ho anava visualitzant
és que m'ha agradat moltíssim
això que feien els romans
d'envoltar
els recintes
dels morts
els cementirs
amb vinyes
en lloc de xipressos
m'ha agradat molt
la idea
una dada molt curiosa
que a més ho hem comentat
quan fem la visita
a les obres
i l'alcalde també s'ha sorprès
perquè no coneixia
aquesta dada
per tant
realment una dada
una dada molt curiosa
eren molt llestos els romans
molt llestos
ja t'ho dic ara
per tant si algú s'acosta
tot i que està ballat
per les oles
però des d'alç
sí que es pot veure
que l'aspecte és totalment diferent
sí que des d'aquestes
diversos nivells
les terrasses
tenim una vista privilegiada
a l'amfiteatre
i al mar de fons
per tant realment
tu t'estàs fent la imatge
i nosaltres hem pogut veure
els mapes
les imatges virtuals
i realment
té un aspecte
molt espectacular
per dir-ho d'alguna manera
moltíssimes gràcies Pep
fins ara
fins ara Iolanda