Alfonso, bon dia. Hola, molt bon dia, Ricard.
Primer que res, quants diputats votarem?
Tindrà Espanya en la propera legislatura del Parlament Europeu?
Bé, doncs aquesta vegada a Espanya li toca escollir 54 diputats.
El nombre de diputats va vendiant d'una legislatura amb una altra
perquè depèn de la població que té cadascun dels estats
i també d'un altre element que són el nombre d'estats.
Pensa que en la darrera legislatura hi va haver una ampliació
amb dos nous estats membres,
la qual cosa va fer incrementar el nombre de diputats.
Però com que hi ha un topall màxim de diputats que es poden tenir,
que són 736,
doncs, i s'havia superat aquest escreix,
s'ha hagut de reduir el nombre de diputats.
Recordem que són 54 diputats
i que en aquestes eleccions Espanya és una circunscripció electoral única.
Això també dit amb paraules clares i entenadores
perquè els oients sàpiguen de què parlem. Què vol dir?
Bé, el que vol dir és que els diputats elegeixen
tenint present una única circunscripció,
és a dir, tot el territori espanyol,
i, per tant, els partits que es vulguin presentar
hauran de presentar una única llista per tot el territori espanyol.
La Unió Europea dona llibertat als estats membres
per decidir com s'organitzen les seves eleccions al Parlament Europeu
i Espanya, en el seu moment, quan va entrar a la Unió Europea,
va decidir seguir aquest sistema.
Aquest sistema per què el va escollir Espanya?
Doncs, essencialment, va ser un gran acord
entre el PSOE i el Partit Popular
per intentar restar presència al Parlament Europeu dels partits nacionalistes.
Si s'hagués mantingut les inscripcions provincials,
que és el que s'utilitza per les eleccions a les Corts Generals
i a les Autonòmiques,
això hauria produït que partits nacionalistes,
com Convergència o Esquerra Republicana,
o el PNB o el BNH,
haguessin obtingut més diputats
perquè s'havia de garantir la representació a les petites províncies.
D'aquesta manera, amb una única circunscripció,
els partits que tenen implantació en tot el territori espanyol
tenen la possibilitat de treure més diputats.
Per això, en aquests moments,
dels 50 i escaig diputats que hi ha,
pràcticament 50 diputats
se'ls reparteixen entre el PP i el PSOE.
Això vol dir que diumenge,
quan anem als col·legis electorals,
votaran la mateixa llista
un ciutadà de Tarragona
que un ciutadà de Cádiz
o un ciutadà de la província de la Corunya.
Efectivament.
No hi haurà cap diferència.
La llista és única
amb tota la circunscripció electoral de l'estat espanyol.
És única.
El que passa és que hi ha una cosa bastant curiosa
i és que la papereta com a tal,
els partits poden escollir
que la papereta dins de cadascuna de les províncies
o de les comunitats autònomes
només recullin els diputats
d'aquella comunitat autònoma.
Llavors, nosaltres, per exemple,
la papereta segurament del PSC
o d'Esquerra Republicana,
que estan coaligats amb altres partits
d'implantació d'altres comunitats autònomes,
potser només veurem
cinc o sis noms o vuit noms
que són els diputats d'aquell partit
dins de la llista més grossa.
Tots els estats de la Unió Europea votaran diumenge?
No.
La Unió Europea també dona una forquilla de dies
perquè puguin organitzar-se aquestes eleccions
i, per exemple, el Regne Unit
han començat avui mateix
fent-les coincidir amb les eleccions municipals.
La majoria d'estats membres votaran això sí el diumenge
perquè és el millor dia per anar a votar.
Estem acostumats que els mandats municipals,
els ajuntaments, durin quatre anys,
que les legislatures,
bé el Parlament de Catalunya
o el Congrés dels Diputats
i el Senat a nivell espanyol,
també durin quatre anys
i no hi ha un avançament de les eleccions.
Quant duren les legislatures
del Parlament Europeu?
Justament les del Parlament Europeu
duren cinc anys.
No hi ha cap motiu,
cap explicació
per donar-li una certa continuïtat de quinquenis
i això fa que, per exemple,
en el cas d'Espanya
no coincidència amb cap de les eleccions
que s'acostumen a organitzar.
Si hi ha 54 diputats per a Espanya
i va tot això en funció de la població,
quins són els estats que tenen més diputats?
Que han tingut
i segurament continuaran tenint més diputats
en el Parlament Europeu.
En aquests moments,
l'estat que té més diputats és Alemanya
amb 99 diputats
perquè és l'estat que té més població.
Després ja venen Regne Unit,
França, Itàlia.
I si mirem per la forquilla baixa
dels que tenen menys representació
del Parlament Europeu,
aquí trobem països com, per exemple,
Malta i Xipre
que compten només amb pocs diputats.
De fet, són sis i set diputats.
És a dir, que són molt poquets diputats.
Això fa que per intentar
que els països tan petits com aquests,
com Malta i Xipre,
tinguin un nombre digne de diputats,
s'hagi hagut d'inflar moltíssim
els que estan més representats.
90 i pico diputats per a Alemanya
són molts diputats,
però és que si li donaves menys a Alemanya,
llavors potser a Malta
li quedava només un diputat.
I llavors això el que provocava
és que tot l'arc
de representació política
de Malta o de Xipre
no pogués estar representat
al Parlament Europeu.
Clar, la Cambra Legislativa Europea
aleshores té 700 i escatx, no?
Sí, 700.
En aquesta vegada li tocarà 735.
El ciutadà, segurament,
el ciutadà de carrer,
el que no segueix especialment
la política i menys la política europea,
segurament que té una imatge
a través de la televisió,
imatges dels diputats europeus,
la majoria amb auriculars,
precisament per qüestions
de traducció idiomàtica.
Expliquem una mica al fons
quines són les competències,
què fa el Parlament Europeu.
Ara hi haurà aquestes eleccions,
tots els estats membres votaran,
per tant, suposem que d'aquí a una setmana
es constituirà el nou Parlament Europeu,
sortirà un nou president
i una nova mesa d'aquest Parlament Europeu,
però després, en la pràctica,
quines competències té aquesta cambra?
El Parlament Europeu en aquests moments
funciona de manera molt semblant
al que seria un Parlament d'un estat
o el Parlament de Catalunya, per exemple.
És a dir, té essencialment
dos tipus de competències.
Competències legislatives,
és a dir, participa en els processos
d'adopció de normes comunitàries,
les pot esbenar, les pot batar,
si no li agrada,
i també té competències
de tipus de control polític,
control que exerceixi
sobre les altres dues grans institucions comunitàries,
que són el Consell,
que és una institució formada
pels representants dels governs dels estats membres,
i sobre una altra institució
que també segurament la gent n'ha sentit parlar,
que és la Comissió Europea,
que és una institució formada
per persones independents.
La veritat és que el procés de construcció europea,
el que és la Unió Europea actual,
es fonamenta essencialment
en aquestes tres grans institucions,
que cadascuna representa un interès diferent.
La Comissió Europea
representa l'interès
de la pròpia Unió Europea,
del procés d'unificació d'Europa,
i per tant està format
per aquestes persones independents
que només pensen
en el bé comú de tots plegats.
Després tenim el Consell,
on es troben representats els governs,
i aquí representa els estats,
l'interès de cadascun dels estats.
I després tenim el Parlament Europeu,
i el Parlament Europeu representa els ciutadans,
les persones,
i per això nosaltres anem a votar.
El que es fa és que el procés d'adopció de normes
en l'àmbit de la Unió Europea
participa en aquestes tres institucions.
Cadascuna juga un paper de tal manera
que al final la norma
és una norma on han participat
els tres grans pols d'atracció
de la Unió Europea.
La pròpia procés d'integració europea,
els propis governs
i els propis ciutadans.
I això fa que sigui també
un procés molt novedor,
perquè les organitzacions internacionals
només acostumen a tenir la paraula
els governs.
Pensem en l'ONU, per exemple.
Doncs a l'ONU,
quan es prenen decisions,
allà només parlen els governs
i es representen el propi govern
i el propi estat.
Però als ciutadans, moltes vegades,
hi ha coses que no els agrada
de les Nacions Unides,
però no tenen res a fer,
perquè són els governs que hi tenen.
En canvi, la Unió Europea
juga en aquests tres interessos
i fa que les decisions,
al final, siguin decisions
que a vegades no contenten a tothom,
però que són més plurals,
més participatives,
més democràtiques, en el fons.
I de quines matèries?
De tota mena de coses?
De tots els àmbits
de la nostra vida quotidiana?
De molts àmbits
de la nostra vida quotidiana.
Pensa que el procés
de construcció europea,
inicialment,
quan es va crear ja fa 50 anys,
es va pensar
que aquesta nova organització
havia de,
essencialment,
fer dues coses.
Una,
estrenya els llaços
entre els països europeus
després de dues guerres mundials.
I, per tant,
es pensava
que si s'aconseguia
estrenyar aquests llaços
i crear realment
sinergies positives
entre aquests estats,
les possibilitats
que tornés a haver-hi
una gran guerra a Europa
es finiqueteria.
De fet,
s'ha aconseguit,
perquè tots els estats
que han format part
d'aquest procés
ja no han tingut guerra entre ells.
i pensa que
hi havia dos estats,
ara la gent pensa
que una guerra entre França
i Alemanya
és impossible.
Doncs França i Alemanya
van ser els dos protagonistes
de les guerres
durant aquell període de temps.
Ara ja no hi haurà
guerres entre ells.
I l'altre segon motiu
que va portar
a la creació d'això
era intentar
reflutar econòmicament Europa.
Com es va voler
reflutar econòmicament Europa?
Doncs creant
un únic mercat
a nivell de tota Europa.
De mateixa manera
que tu a Espanya
doncs pots circular
lliurement
d'una ciutat
amb una altra,
d'una regió
amb una altra
i pots vendre
els teus productes
d'una regió
amb una altra,
la idea és
que Europa funcionés
com si fos
un únic país
en aquest sentit.
Per aconseguir això
es va dotar,
es va donar competències
a les organitzacions
perquè poguessin
aconseguir això.
I aquestes organitzacions
creaven normes
que després s'aplicaven
als estats
i els estats
no es podien negar.
aplicar.
Com que això
va ser un èxit
perquè s'ha aconseguit
que Europa
funcioni
com un únic mercat
a poc a poc
es van donar
noves competències
i ara té competències
en molts temes
en temes de medi ambient
en temes de cultura
en temes
d'investigació
i recerca
en temes
d'ensenyament
també
molts, molts temes
en política comercial
en política econòmica
i en política monetària
s'ha aconseguit
una cosa
que fa uns anys
era impensable
tenim una única moneda
per la gran part
dels països membres
de la Unió
i hi ha un banc
a nivell europeu
per sobre dels estats
que gestiona
aquesta moneda
ja ens hem oblidat
abans anàvem
amb pessetes
alguns encara
comptem amb pessetes
perquè tenim una edat
i ens consta
que façada una moneda
a l'altra
però pots anar
amb aquests euros
a 16 països
ja de la Unió Europea
i oblidar-te
de les comissions
de canvi
i oblidar-te
de totes aquestes coses
que dificultava
a vegades
els viatges
el tema
de la moneda
és segurament
el més visible
i el que han percebut
més ràpidament
els ciutadans
però per exemple
en temes com
medi ambient
ensenyament
o altres aspectes
més de la vida quotidiana
les normes
que aproven
les institucions
europees
impliquen directament
i són d'obligat
compliment
en tots els territoris
en tots els estats
i encara que contradiguin
normatives
o lleis
pròpies
de cada estat
efectivament
una de les característiques
d'aquest procés
és que la Unió Europea
adopta normes
i aquestes normes
són obligatòries
pels estats
i moltes vegades
aquestes normes
a més
no només són obligatòries
sinó que
no necessiten
de cap norma estatal
perquè pugui produir
tots els seus efectes
això també és una novetat
de tal manera
que si hi ha una norma estatal
que contradiu
una norma comunitària
una norma de la Unió Europea
no s'aplica
la norma estatal
està prohibit
aplicar la norma estatal
s'aplica només
la norma comunitària
i en moltes matèries
i en coses
a vegades
tan importants
s'estava repassant
fa uns dies
com
quines normes
havia adoptat
el Parlament Europeu
i coses com
per exemple
reduir el preu
de les trucades
de mòbil
entre els països
de la Unió Europea
ara pràcticament
els preus
de trucades
dins de la Unió Europea
amb el mòbil
és molt semblant
al preu
d'una trucada nacional
quan abans
era com trucar
a l'estranger
i això era caríssim
o per exemple
l'obligació
que tenen
les companyies aèries
d'especificar
clarament
quin és el preu
en les seves ofertes
abans
tu entraves per internet
per comprar un bitllet
d'avió
i et deia
bitllets
a 10 euros
començaves a comprar
el bitllet
i et començaven
després a fer-hi
taxes
i al final
el bitllet valia
300 euros
doncs ara hi ha
una normativa comunitària
que això ho prohibeix
i si tu dius
que són 10 euros
hauran de ser 10 euros
o en matèria
per exemple
química
aquí a la província
de Tarragona
s'ha aprovat
una normativa
que estableix
tota una sèrie
de controls
i prohibicions
de l'utilització
de determinades
substàncies químiques
i un registre
de substàncies químiques
per protegir
la salut
de les persones
doncs aquesta norma
també ha tingut
una gran incidència
dins del nostre territori
perquè
d'aquesta manera
es protegeixen
a nosaltres
o altres normes
per exemple
ara
fa pocs
mesos
s'havia d'adoptar
una norma
sobre el límit
de la jornada laboral
a Espanya
en aquests moments
cada país
posa el límit
que vol
a Espanya
hi ha 40 hores
setmanals
i la resta
són hores extres
doncs
la proposta
de la Comissió Europea
sobre quin havia de ser
el límit
era de 65 hores
setmanals
doncs el Parlament Europeu
això va vetar
i finalment
no seran 65 hores
per aquestes coses
serveix el Parlament Europeu
aquesta de les 65 hores
va tenir un debat
va tenir un impacte evident
i un ampli
i un ampli debat
en aquell moment
el que passa és que
segurament
tenint moltes competències
els electors
els ciutadans
no veuen tan clarament
les ideologies
com poden veure
en unes eleccions
al Parlament de Catalunya
o al Parlament Espanyol
no s'aprecia tant
aparentment
les esquerres
i les dretes
els progressistes
i els conservadors
o els liberals
els nacionalistes
o no nacionalistes
perquè després
clar
el Parlament
està agrupat
amb aquests grups
que suposo
que l'Alfons
ens podrà explicar
una miqueta més
va més enllà
el Parlament Europeu
de les ideologies clàssiques
tal com les entenem
a nivell de país
o a nivell d'estat?
Bueno
intenten
un dels reptes
del Parlament Europeu
en el seu moment
era evitar
que el Parlament Europeu
estiguessin
els parlamentaris
agrupats per països
perquè el que havien de defensar
els ciutadans
i els ciutadans
tenen opcions ideològiques
també representant un país
llavors el que es va fer
és establir
uns criteris
per organitzar grups polítics
en base
al fet
que es fossin
de diversos països
de tal manera
que es facilitava
l'agrupació
per ideologies
en aquests moments
el Parlament Europeu
hi ha
depenent
la legislatura ha anat variant
però hi ha sis o sis
grups parlamentaris
que representen
les grans ideologies
llavors
si fem una transposició
veurem
per exemple
els parlamentaris
de les llistes
del Partit Popular
se'n van
amb un grup parlamentari
al Parlament Europeu
que es diu
Partit Popular Europeu
que allà
què hi ha?
doncs hi ha demòcrates cristians
i conservadors
els parlamentaris
del PSOE
del PSC
i del PSOE
se'n van amb un grup parlamentari
que es diu
Grup Socialista Europeu
per tant allà
hi ha els partits
de socialdemòcrates
després tenim
i aquí ja comencen
a haver-hi
algunes dificultats
l'embolic
tenim un grup
que són dels liberals
aquí a Espanya
no hi ha molta tradició
de partits liberals
tot i que per exemple
els parlamentaris
de Convergència
sempre s'acostumen
anar al grup liberal
i per tant
al grup liberal
van els Convergents
però hi ha una cosa
molt curiosa
si sortís un diputat
de Convergència
aniria al grup liberal
i si sortís un diputat
d'Unió Democràtica
que aquí a Espanya
estan coaligats
el d'Unió Democràtica
no aniria al grup liberal
aniria al grup conservador
i demòcrata cristià
després tenim
els grups
que són
europeïstes
però nacionalistes
des del punt de vista
de no
de nacions sense estats
i de nacions
hem estat
aquest tenen un grup
parlamentari
no hi ha cap partit espanyol
que estigui en aquest grup
però jo crec que per exemple
si
Unió, Progrés i Democràcia
que és el partit
de la Rosa Díaz
tregués
algun diputat
segurament aniria
aquest grup
polític
i després tenim grups
d'esquerra variats
és a dir
doncs els verds
on va per exemple
en aquests moments
ha estat el Raül Romeva
d'Iniciativa per Catalunya
i també va estar
en el seu moment
el diputat
d'Esquerra Republicana
tenim el grup
de l'esquerra unitària
on va
el d'Izquierda Unida
i després tenim
un altre grup
que són els eurosceptis
que estan en contra
de la Unió Europea
no hi ha cap partit espanyol
que estigui dins
d'aquest grup
però sí que tenim
doncs molts diputats
britànics
i alguns diputats francesos
i alguns diputats
de l'Europa de l'Est
per tant
sé que hi ha grups
al Parlament
per la seva ideologia
per la seva afinitat
ideològica
en fi
tot això ho hem volgut explicar
i li hem volgut preguntar
a l'Alfons González
perquè segurament
el ciutadà té un gran desconeixement
malauradament
les previsions
sobre participació
en les eleccions
el pròxim diumenge
són molt baixes
perquè precisament
i malauradament
els partits polítics
i fins i tot
els candidats
no s'han dedicat
gaire a explicar
ni en aquesta campanya
ni en campanyes anteriors
les competències
i el funcionament
del Parlament
Sí, jo crec que
tenim un déficit gran
en aquest sentit
tenim un déficit gran
que és com a conseqüència
de l'actitud
dels propis polítics
però actitud
ja no només
en aquesta campanya
sinó que s'arrossega
de molts anys
respecte a Europa
no s'ha volgut mai
donar molta importància
a Europa
quan resulta
que en aquells moments
i això
s'ha de dir clarament
es diu
les dades
diuen que
més del 50%
de les normes
que s'apliquen a Espanya
tenen origen a Europa
més del 50%
això vol dir
que les eleccions
al Parlament Europeu
són més importants
que les eleccions
al Parlament Espanyol
o al Parlament Català
i en canvi
això els polítics
no ho expliquen
no ho expliquen
perquè
bueno
hi ha diversos motius
jo crec que a vegades
juguen amb una cosa
que ha afectat
a la credibilitat d'Europa
quan Europa
adopta una decisió
que és bona
per nosaltres
els polítics espanyols
el govern espanyol
s'apunta al tanto
i diuen
ei
això és gràcies a nosaltres
ho hem aconseguit
perquè els altres
no volien
però nosaltres sí
i quan Europa
adopta una decisió
que a nosaltres
potser no ens sembla
tan beneficiosa
perquè a vegades
quan s'adopten decisions
a vegades
una cosa es afaforeixen
i a altres no
doncs llavors
els polítics
el que diuen és
això és culpa d'Europa
que no ens tenen
per res
i llavors
clar
les coses bones
que fa Europa
és gràcies
als nostres polítics
les coses dolentes
que fa Europa
és per culpa d'Europa
total
Europa
no serveix per res
no ens ajuda a res
i malauradament
la campanya d'aquests dies
hem vist això precisament
que els partits polítics
s'han dedicat a parlar
bàsicament d'altres coses
hi ha picabaralles
dialèctiques
entre uns i altres
parlant de política
més interior
política en aquest cas
espanyola
i no tant
a fer propostes
en matèria europea
en fi
nosaltres hem intentat
pal·liar una mica
aquest dèficit de coneixement
de les competències
i de la manera de funcionament
del Parlament Europeu
conversant aquest matí
amb el professor
de Ciències Jurídiques
de la Universitat
Rovira i Brasil
Alfons González
Alfons, moltes gràcies
per totes aquestes explicacions
pràctiques
i planeres
del funcionament
de les institucions europees
gràcies
i fins la propera
a vosaltres
bon dia
gràcies