Set minuts a les 12 del migdia, ens atencem ara fins al balcó del Mediterrani,
no per prendre el sol, com dèiem, sinó que allà ens esperen
Joan Maria Bertran, la part tècnica, Anna Plaça i només ells,
perquè els convidats que esperàvem, doncs es veu que no han arribat.
Anna, bon dia.
Acabem d'arribar ara mateix, eh?
Ui, que això és tenir sort, Anna, això és tenir sort en aquesta vida.
Però finalment ha arribat, suposo que és l'Antonio Ruiz.
Antonio, bon dia, saludem ja en directe.
Bon dia. Esteu fent avui una acció informativa sobre l'alimentació transgènica
i els motius pels quals considereu que no és la més apta.
Sí, avui comença el primer dia d'un seguit d'accions que es faran
durant aquesta setmana de lluita contra els transgènics i per la sobirania alimentària.
Aquesta primera acció consisteix, de fet, en el repartiment de màscares de protecció
entre la població de Tarragona per a denunciar l'ús del port de la ciutat,
per a descarrega de farina de soja i de blat de moro transgènic,
fins i tot unes 100.000 tonelades cada mes es descarreguen d'aquests productes
que no són aptes per al consum humà, que de fet no ha estat assajat el seu efecte
entre cap animal durant més de tres mesos i, per tant, considerem que exposa
a la població de Tarragona un seguit d'afectes no desitjables a la seva pròpia salut.
Aquest grup de persones que esteu fent acció formeu part d'un grup de treball
contra els petroaliments, com anomeneu, i està integrat per diverses entitats
i associacions molt diverses.
Sí, de fet, aglutina entitats que es dediquen pràcticament a la denuncia
d'aquestes efectes dels productes transgènics, com és la plataforma Som el que Sembrem,
que ha presentat la iniciativa legislativa popular en el Parlament de Catalunya,
o Transgènics Fora, que és un col·lectiu que fa molts anys que hi és,
com fins i tot entitats més de gaire social, o fins i tot com veterinaris sense fronteres,
per exemple, que agafa amb un pensament molt global els impactes que tenen
la producció d'aliments avui en dia a tot el planeta.
Els aliments transgènics són aliments que en el seu procés de producció
han sofert alguna modificació genètica, normalment per fer-los resistents
amb algun tipus de plaga o per adaptar-se millor allò on es cultiven,
perquè considereu que aquesta manipulació genètica, que ara es fa en laboratoris,
pot ser tant perjudicial, tant per la salut com per l'ecosistema,
perquè també parleu de danys en l'ecosistema.
De fet, no estan en laboratoris, estan en el camp.
Catalunya i Aragó produeixen 100.000 hectàrees anuals de blat de moro transgènic
i a l'hora considerem que és una tecnologia que és un fracàs
i fins i tot una estafa democràtica.
És un fracàs perquè després de 20 anys d'experimentació i de milions de dòlars i euros invertits
només s'han aconseguit dues aplicacions.
La una és una varietat que està, que en diem que és resistent a les plagues,
però en realitat el que està fent aquesta planta és segregar un insecticida.
Segregar una toxina des que neix fins que és collida,
tota la pròpia planta, tot el seu fruit és insecticida.
L'altra aplicació que s'ha fet és una planta que és tolerant amb un herbicida.
Això vol dir que es pot ruixar amb un herbicida molt tòxic.
De fet, la planta ho tolera, fins i tot l'absorbeix
i tota la planta està imprimada d'aquest herbicida que també controla les multinacionals.
A l'hora, aquestes plantes, quan floreixen,
quan floreixen, els polen que llencen les seves flors,
pol·linitza tota la resta de conreus,
converteix en transgènic tot allò que no ho era.
Això, aquest perill, el tenim avui en dia només dues varietats,
tres que estan legalitzades en el món.
Si es compleixen els objectius de les multinacionals,
tota la producció agrícola, tot el que ens menjarem, serà transgènic.
Actualment només es produeix blat de moro i quina soja?
Hi ha alguna altra varietat, algun altre producte?
Es produeix, aprovat a Europa, blat de moro, soja.
També hi ha altres parts del món que es produeix cotó
i la Unió Europea està a punt de decidir
si aprova o no l'arròs transgènic.
Si ens hi fixem, pràcticament estan cercant
que tots els productes que són la base de l'alimentació mundial,
el blat de moro, la soja, l'arròs,
fins i tot més enllà ja ho van intentar amb la patata,
només falta el blat i tindran controlada
la base de l'alimentació de tot el planeta.
Aquesta és una altra de les coses que critiqueu,
que això permet que hi hagi un punt de producció controlat
i un punt de distribució de llavors
i que no hi hagi independència de producció d'un país respecte als altres.
O sigui, també crea una major segregació entre els països nord-sud.
No és només controlat, és completament independent.
El plagès, quan compra les llavors transgèniques,
es compromet a no guardar ni una sola de les llavors
que collir per sembrar el proper any.
té, per tant, que comprar cada any les llavors a la multinacional,
que a més també li ven l'herbicida associat,
doncs només tolera l'herbicida de la seva pròpia marca
i, per tant, destrueix en prou d'augmentar,
que en molts casos no és ni cert la producció,
destrueix tot un sistema de varietats tradicionals.
Hem de pensar que pràcticament s'han perdut milers només d'arròs,
unes 6.000 varietats que hi havia hagut
des que s'estan entrant els híbrids i ara amb els transgènics.
Ana, breument, perquè tenim dos minuts.
El tema de l'etiquetatge, si jo compro una llauna de blat de moro,
m'ho indica, l'etiqueta és ben clara, que és un producte transgènic,
el que no sé si amb els pinsos amb els quals s'alimenten els animals,
els consumidors després d'aquella carn,
sabem si ha estat alimentat amb algun tipus de producte transgènic o no.
De fet, pràcticament, el 90% dels pinsos
hi ha components de soja i de blat de moro transgènic.
Per suposant, nosaltres no mengem directament transgènic,
el que consumim són les proteïnes dels animals,
però moltes vegades el que estem consumint són animals que viuen malalts,
creen molts problemes a la seva salut.
Que a vegades no és tant el producte que ens arriba directament a les mans,
sinó aquell que ens arriba esbiaixant, no?, a través d'altres vies.
Sí, tot i així hem de tenir en compte que les citines de soja,
midors de blat de moro,
adolcorants de gran part de les begudes que anem refrescant sense sucres,
contenen partícules que són derivats d'aquests aliments
que no són aptes pel consum humà perquè no tenen qualitat suficient,
però sí que es poden processar industrialment.
Avui esteu fent aquesta acció aquí al mercadet de Tarragona,
però en teniu previst algun altre, no?
Hi ha una altra acció demà també aquí a la Rambla Nova
per donar una degustació de productes ecològics i de producció local
amb una paella vegetal que s'ha produït localment
per fer veure que per produir una ració d'una hamburguesa industrial
es necessiten 15 vegades la superfície de terra
que per produir una ració de paella que nosaltres repartirem,
que a més serà de màxima qualitat,
però hem de pensar que són accions que es fan a tot Catalunya
i a tot l'estat espanyol durant tota aquesta setmana,
que culminarà dissabte amb una manifestació a Saragossa.
D'acord, Antonio, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs gràcies també, Anna Plaza.
Joan Maria Bertran ens han posat al corrent d'aquesta acció
que s'està duent a terme en aquests moments a la ciutat de Tarragona.
Són les 12, repassem l'actualitat nacional i internacional
de tornada al futbolí, l'IPES, aquesta jornada sobre la hiperactivitat.
No marxin, que tornem immediatament.