La primera autoscola de Bonavista t'ofereix un sistema d'ensenyament innovador
perquè et treguis la teòrica amb menys del que et penses.
Estudia i fes l'examen virtual a la nostra aula d'informàtica
o a qualsevol hora del dia a través de la nostra web.
Sastreria Pizarro i Pizarro Gala són, sin duda, la referència en moda de Tarragona i Provincia.
Sus años de experiencia y personal cualificado te asesoran de las nuevas tendencias
y siempre con un servicio personalizado.
Encontrarás trajes de calle, ropa de sport, trajes de ceremonia y de acompañante
y todos los complementos que puedas buscar y siempre con las mejores firmas.
Enzo Romano, Sábato Ruso y Antonio Miró.
Recuerda, con la compra de un traje te regalamos camisa, corbata, calcetines y cinturón de piel.
Por tu fidelidad por todos estos años, Sastreria Pizarro y Pizarro Gala
te ofrecen unos precios especiales en todo este año 2009.
Ven a comprobarlo en la calle Mallorca número 1 y 27 de Tarragona.
Visita nuestra web, sastreriapizarro.com, teléfonos 977-21-3617 y 977-22-8073.
Somos profesionales.
Oferta especial. Trajes desde solo 99 euros.
El matí de Tarragona Ràdio.
D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Matí de Tarragona Ràdio, som a la quarta hora.
Parlant avui també de política local, però des d'una perspectiva històrica,
la que ens dona un llibre que es presentarà dilluns vinent a l'Ajuntament de Tarragona.
Un llibre titulat La represa democràtica, 30 anys d'eleccions municipals a Tarragona.
Els seus autors són vuit periodistes tarragonins que han repassat precisament els vuit mandats
que hi ha hagut en aquesta etapa democràtica a l'Ajuntament de la nostra ciutat.
Avui tenim bona part d'aquests companys periodistes,
als que volem agrair que hagin vingut als estudis de Tarragona Ràdio
per repassar precisament aquestes tres dècades de política i de vida també ciutadana aquí a Tarragona.
Ens acompanyen Tomàs Carot. Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
Ferran Gerard, bon dia, Ferran.
Bon dia.
Javier Bass, bon dia.
Bon dia.
Javier Balló, bon dia.
Bon dia.
I Carles Balló també, bon dia.
Bon dia.
Esperem que s'incorpori de seguida aquí als estudis de Tarragona Ràdio,
una altra companya periodista que ja ha participat, a Salut Muñoz.
També podrem saludar d'aquí uns instants des de Brussel·les a Griselda Pastó,
que és una altra de les autores d'aquest llibre,
i sí que hem de disculpar una absència a última hora
per raons professionals, la de la companya Sara Sanz,
que precisament ha elaborat la part final del llibre,
la que està relacionada amb aquest mandat municipal,
que encara funciona, el que va arrencar després de les eleccions del maig del 2007.
Són vuit autors terragonins, vuit periodistes terragonins,
en una idea que d'alguna manera ha coordinat Javier Balló,
així que ell ens podrà explicar una mica la idea,
com va sorgir i com ha funcionat la coordinació del llibre.
Primer, abans que tot, hi ha vuit periodistes, certament,
però també hi ha una altra persona que ha participat,
que és en Jordi Piqué, l'historador,
que és el que ha fet la part més gràfica,
és la que ha coordinat les tasques també de dades des del propi Ajuntament.
Ara bé, a part d'aquesta part més gràfica,
on, per exemple, podrem veure diversos cartells electorals,
on podrem veure fotografies d'aquelles primeres,
des de les primeres eleccions fins a les endarreres,
com també alguna fotografia que, d'alguna manera,
dels temes més importants que han passat en cada una de les legislatures.
A part d'això, el que, com ja deies tu,
hi ha un article per cada legislatura o cada mandat,
que ha fet, doncs, ja ho has explicat una mica tu,
que ha fet cada un dels periodistes,
són vuit periodistes diferents,
aquí hi ha una gran representació,
i la seva tasca ha estat aquesta,
agafar aquella legislatura,
treball de manoteca, treball d'arxiu personal,
ells t'ho explicaran millor que allò,
i a partir d'aquí, doncs, intentar explicar,
interpretar una miqueta la realitat de cada un dels quatre anys.
Per tant, la presentació del llibre que es farà dilluns vinent
anirà acompanyada d'una exposició
que es podrà veure al mateix Palau Municipal.
La part gràfica que estàvem dient abans
també té una part d'exposició,
que és la que s'inaugurarà immediatament després de presentar el llibre.
Com dèiem, som vuit periodistes tarragonins,
cadascú ha fet un mandat municipal,
per ordre seria Tomàs Carot, Griselda Pastor,
Ferran Gerard, Javier Balló, Javier Bas, Carles Avelló,
Salut Muñoz i Sara Sants.
Per tant, el Tomàs Carot és el que s'encarrega
del primer mandat municipal,
el que arrenca amb les eleccions del 1979 fins al 1983,
amb la victòria dels socialistes,
Josep Maria Recasens, alcalde de Tarragona.
En síntesi, què destacaries d'aquells quatre anys, Tomàs?
Em pensava que ara m'ha dit que Tomàs és el més jaio.
No sé si això també hauríem d'entrar a aquestes qüestions.
Fa no fa, no? Més o menys.
En algun refregar, però vaja.
Van ser quatre anys apassionants,
perquè a més veníem del 77 o del 75 fins al 79,
uns altres quatre que també Déu-n'hi-do,
i era la culminació d'aquell procés
que començava el 20 de novembre del 75,
d'alguna manera,
amb un punt d'inflexió que va ser el 15-J del 77.
L'esperada dels ajuntaments democràtics
era l'última reivindicació
i l'expectació, tant per part dels polítics
com de la ciutadania, era important.
En 30 anys, en aquesta distància,
han canviat moltes coses,
lògicament començant per les persones,
però també per les formes
i per un seguit de qüestions
que han contribuït a canviar tota la societat.
Per exemple, la comunicació,
és a dir, el 79,
no hi havia gabinet de premsa,
l'Ajuntament va començar a haver
un gabinet de premsa
amb un periodista a temps parcial,
però no hi havia fluxos de comunicació,
és a dir, les coses s'enviaven per correu.
Per tant, imagineu-vos la diferència
i la distància que ens separa
del correu postal, el correu electrònic,
el fax va venir després
i plantejava qüestions
com a veure qui envies el primer fax,
si el diari,
perquè eren els hàbits ancestrals
del diari espanyol del Movimiento,
o una emissora o una agència,
vull dir, canviar coses d'aquestes
des del punt de vista de la comunicació.
I després també tenint en compte
les complicitats, en certa manera,
que hi havia entre premsa
o mitjans de comunicació i polítics
que tothom apostava una mica
per transformar i fer aquest canvi de ciutat
després amb el temps,
i suposo que els companys
que han fet les altres legislatures,
es va veient com, entre cometes,
es va professionalitzar en la política,
van haver-hi portaveus
que posen distància
en la relació directa
cos a cos més càlida
també entre el professional periodista
i el polític.
Grans trets.
Una altra cosa serien anècdotes
o fets històrics.
Després en podem parlar
si en tenim temps.
El Tomàs Carot, com deia,
en fa la primera part,
el 79-83,
després la Griselda Pastor,
actual corresponsal de la cadena CERA
a Brussel·les,
fa el segon mandat municipal.
Mirarem de contactar amb ella
d'aquí uns minuts.
Avui està en feina també
a la capital comunitària.
El tercer mandat municipal,
el del 87-91,
és el que cobreix el Ferran Gerard,
que a més és especialment significatiu
perquè és el mandat
de la moció de censura
del canvi de govern,
del canvi d'alcalde.
Què destacaries d'aquell període, Ferran?
Aquell període es podria definir
com uns temps turbulents,
perquè a part hi va haver
l'element bàsic,
que va ser la moció de censura,
que va trencar
el domini de l'esquerra a la ciutat,
i a la vegada va provocar
una diferenciació molt forta
tant dins del moviment social o cívic
com, per exemple,
el moviment veïnal,
que es va començar a cindir
ja d'una forma clara
i ha continuat fins ara,
i després també
dins d'un context
a nivell de les comarques
de Tarragona
i sobretot del camp de Tarragona
molt mogut,
perquè jo vaig quedar
realment sorprès
al mirar
dels meus arxius
d'aquella època
de la quantitat
de fets
que van esdevindre.
Podem recordar,
per exemple,
dos atemptats
al RAC
d'Empetrol,
el d'ETA
i el del Grapo,
també l'incendi
de la central nuclear
Bandellós 1
que després va comportar
el seu tancament,
per altra banda
el que ja havíem dit
de la divisió
del moviment veïnal
que va començar allí,
la moció de censura,
lògicament,
que va comportar
tota una sèrie de temes
que es van començar
a discutir allí
i que després van condicionar
molt l'actualitat
informativa de Tarragona,
com per exemple
l'especulació urbanística.
Els primers casos
van a ser en aquell mandat,
recordo l'aparició
d'una empresa
que es deia
Medsport,
que va generar
tot un conflicte
d'interessos
i el famós
pelotazo
del Parc Central
que encara no s'ha
diluït ara,
vull dir que no s'ha
no s'ha averiguat
exactament
què és el que va passar,
hi ha una comissió
rogatòria
per adisos fiscals
que no en sabem res més,
allò ha quedat penjat
a medi dels anys
que han passat,
també el cas
d'una
sobrepreu
sobre una antiga clínica
que és
on hi ha el tenatori
ara de la ciutat,
eren casos
que van començar
en aquell mandat
i que després
se n'hi van afegir
d'altres,
que la majoria
també s'ha de dir
van quedar
amb no res
perquè els jutges
van absoldre els imputats,
però que
havien sorgit
en aquell moment.
També
podem
parlar
doncs
dels moviments
de la Vallana
cada diumenge
hi havia
la guerra de la Vallana,
hi havia manifestacions
els caps de setmana,
el pla de residus
que va generar
un dels primers
conflictes seriosos
en què va obligar
el govern de la Generalitat
a retirar-lo
i fins i tot
l'Ajuntament de Tarragona
hi ha el de després
de la moció de censura
amb el tripartit
de llavors
que eren el CDS,
el Partit Popular
i Convergència Unió
van votar una moció
a favor
de la retirada
del pla de residus,
és a dir,
que això demostra
fins on havia arribat
la conflictivitat
o la dimissió
dels alcaldes
de Convergència Unió
de la Conca de Barberà
i, bueno,
tota una sèrie
de temes
que, bueno,
que també
podríem recordar
el crim
de la Gemma Biosca
que tampoc s'ha resol,
aquell crim
va passar també
en aquest mandat,
és a dir,
que manifestacions
de 10.000 persones
que ara seria impensable
demanant l'expulsió
per exemple
de famílies gitanes
de Camp Clar
que estaven acusades
de tràfic de drogues
coses que denotaven
també una situació
d' deteriorament social
i de plantejaments greus
és a dir,
va ser un mandat
que no sols
evidentment
políticament
clau
per la moció de censura
però que dins
del context social
i civic
també va ser molt mogut.
Déu-n'hi-do,
el relleu d'aquesta història
d'aquest mandat
del Ferran Gerard
l'agafa el Xavier Belló
que políticament
analitza el mandat
91-95
en què Convergència
i Unió
assoleix
la majoria absoluta
a l'Ajuntament
de Tarragona.
Doncs si l'anterior
mandat
és la moció de censura
aquest seria
d'alguna forma
la consolidació
de la moció
de censura
amb uns resultats
electorals
que van fer
com tu dius
la formació
Convergència
i Unió
guanyadora.
va governar
amb un dels seus
anteriors
socis
que era el Partit Popular
i no és una legislatura
tan moguda
com la que
ha explicat
el Ferran
però
que sí que té
molts atractius
perquè comença
tot i que va començar
una mica
al final
de la darrera legislatura
la que ha treballat
el Ferran
comença una nova manera
de fer
política
en aquesta ciutat.
després de vuit anys
d'unes maneres
de fer
comencen
a fer-se
les coses
d'una altra manera
en aquest cas
jo no analitzo
què és millor
o què és pitjor
simplement
que sí que hi ha
una manera
diferent
de fer les coses.
És una legislatura
com dèiem
més tranquil·la
que l'anterior
però no
pas tranquil·la
del tot
perquè recordem
una miqueta
fem una mica
de memòria
més ràpidament
hi ha afers
com el nom
de la universitat
que va crear
una mobilització
important
en aquesta ciutat
i una participació
activa
tant del govern
com de l'oposició
de l'Ajuntament
de Tarragona
hi ha conflictes
que van començar
potser al final
de l'anterior legislatura
però que en aquesta legislatura
doncs
es fan més palesos
com són els conflictes
que van protagonitzar
l'Ajuntament
amb l'autoritat
portuària
etcètera
etcètera
passen tot un seguit
de coses
que passen
al voltant
del que és
la pròpia
la pròpia activitat
municipal
i fan
que sigui
doncs
una legislatura
atractiva
tot i que
remarco
segurament
com a fets
noticiables
l'estrella
és l'anterior
de partir
de la moció
de censura
i dels esdeveniments
que ja
acaba de dir
el Ferran
després
d'aquest
mandat municipal
arriba
el període
95-99
que és el que
analitza
Xavier Bas
aquí recordem
que políticament
el mandat
està presidit
per un pacte
de govern
entre Convergència
i Unió
i els socialistes
que arriba
uns anys després
de la moció
de censura
en què
Convergència
havia desbancat
el PSC
va passar
en les eleccions
d'aquell any
95
una gran paradoxa
Convergència
i Unió
va obtenir
fins i tot
millors resultats
que els anteriors
que els que li havien
donat
majoria absoluta
més vots
però no va aconseguir
la majoria absoluta
es va quedar
per sota
i
i es va produir
al cap
uns mesos després
de les eleccions
en què van haver de governar
en minoria
perquè el PP
en aquella època
no estava massa
per la labor
de tornar a repetir
el pacte
van acabar
pactant
amb els socialistes
i això va ser
d'alguna manera
el tancament
d'un cicle
d'una ferida
oberta
10 anys abans
gairebé
8 anys abans
és a dir
la moció de censura
de l'any 89
doncs bé
el 95
finals del 95
van tornar-se
a tancar
aquestes ferides
i van propiciar
aquest pacte de govern
durant un temps
un temps llarg
al marge d'aquesta qüestió
això va donar
estabilitat política
al marge d'aquesta qüestió
va ser un mandat
caracteritzat
també sobretot
per les infraestructures
és a dir
per tirar endavant
grans projectes
no només en aquest mandat
alguns havien començat
però sí que
es va caracteritzar molt
per qüestions com
per exemple
el nou projecte
per al port de Tarragona
les inundacions
ja havien sigut
les inundacions
de l'any 94
ja havien passat abans de les eleccions
però en aquell període
es va negociar molt
va ser un
també un any
per a grans
es va parlar molt
de la variant
de la nacional 340
hi havia hagut
l'accident
famós
de l'autocar
es va parlar
també
en el terreny
de la infraestructura
d'un tema
que no afecta directament
el terme municipal
però simula la ciutat
i que ara torna a ser
molt d'actualitat
que és el tema
de l'estació
en aquell moment
la línia de tren
d'alta velocitat
no passava
per Perafort
anava de Lleida
a Barcelona
seguint l'autopista
és a dir
per Vilarrodona
podríem dir
i en aquella època
es va aconseguir
i es va començar
a negociar
a l'apropar-la
amb el resultat
que ja sabem
finalment
a l'apropar-la
fins a Perafort
i altres qüestions
sobretot en clau
urbanística
i de grans infraestructures
va ser l'època
del Palau de Congressos
també
de la construcció
del Palau de Congressos
amb les dificultats
que van sorgir
o del mateix
Jeroski també
Això ens situa
en el 99
el 99
noves eleccions
Carles Avelló
analitza
el següent mandat municipal
en què aquí
Convergència i Unió
continua amb l'alcaldia
Joan Miquel Nadal
al que davant
però canvia
la parella de socis
i entra a governar
el Partit Popular
Sí, aquí es ve
a produir el fet
que jo defineixo
com el gir cap a la dreta
vull dir
és un gir
que es podeix
aquí a Tarragona
i també
a nivell d'estat
perquè també
els resultats
de les eleccions
en aquell moment
generals
van ser molt positius
pel Partit Popular
i a Catalunya
es produïa també
una altra situació
que era que
l'hegemonia convergent
es començava
a trontollar
també els resultats
d'aquelles eleccions
també es començava
a veure
que hi havia
possibilitats
que en unes pròximes
eleccions
es poguessin perdre
llavors
bàsicament
la Converència Unió
el que va fer
va ser
aquest gir a la dreta
per evitar
que a Tarragona
la coalició
entre ells
i els socialistes
al govern municipal
els poguessin
prendre vots
tal com
va ser el resultat
de les eleccions
del 99
jo crec que va ser
una legislatura
bastant plana
una legislatura
que potser
va estar marcada
bàsicament
per un fet històric
que va ser
que a Tarragona
va ser proclamada
patrimoni de la humanitat
aquest és
el fet
més significatiu
d'aquesta legislatura
i a més a més
que va ser
una legislatura
que com deia
el Javier
ja es parlaven
de coses
que després
s'han anat arrastrant
jo recordo
mirant l'hemeroteca
que jo crec
que és molt important
que tothom
es mire les hemeroteques
perquè veurem
la cantidad de coses
que t'arribes a trobar
i que després
ressusciten
al cap dels anys
i al cap dels anys
i al cap dels anys
però ja es parlava
de la demolició
del fortí de la reina
m'han tardat 10 anys
en fer-ho
ja es parlava
de fer el pàrquing
de Joma primer
en aquella època
vull dir que
ja han tardat 10 anys
en fer-ho
i ha sortit
com ha sortit
i també es parlava
d'una altra polèmica
que no sé si en recordareu
però que
el sobrecost
del Palau de Congressos
un sobrecost
que també va ser enorme
vull dir
són fets d'aquells
que quan ho analitzes
veus com
com les coses
la història es va repetint
i també
va haver cert escàndols
escàndols
com pot ser
el tema
de la dimissió
del subdelegat
en aquella època
devia ser
governador civil
sí
governador civil
el subdelegat
del govern
el subdelegat del govern
pel teu famós cas
Irixa
i altres
d'aquest estil
i què els ha suposat
més enllà d'explicar
la seva parcel·la
el seu mandat
municipal respectiu
què els ha suposat
recuperar una mica
els arxius
la meroteca
què els ha suposat
rebre aquest encàrrec
de recordar
de repassar
un període determinat
de la història recent
de la ciutat
i de l'Ajuntament
com ho han viscut
a nivell
personal i professional
tenint en compte
que avui ens acompanyen aquí
periodistes
que continuen en actiu
en diferents mitjans de comunicació
o en empreses
relacionades amb la comunicació
per exemple
Ferran
va ser com redescobrir
perquè el temps havia passat
eren molts anys
i moltes de les coses
doncs les tornaves a veure de nou
amb una perspectiva