A les 10 del matí i 37 minuts, pràcticament,
seguim en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat de l'inici del curs polític,
marcada per la crisi econòmica.
Hem repassat temes d'economia amb el president de la PIMEC a Tarragona
i ara és qüestió de tornar a parlar avui,
igual que ahir, de l'inici del curs escolar.
Ahir tornaven les classes milers de nens i nenes,
de nois i noies de tota la demarcació de Tarragona,
de tota la ciutat.
Ahir vam visitar un nou institut
que s'instal·la provisionalment a la plaça imperial Tarracó,
a l'antic edifici de Lletres,
i avui el que fem és visitar amb la unitat mòbil
una nova llar d'infants que també s'estrenava ahir
amb els seus mestres i els seus petits alumnes.
Parlem de la llar d'infants de l'escola Bressol César August,
situada al costat del col·legi del mateix nom.
I allà tenim la unitat mòbil.
Un altre cop amb Josep Ardila.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Fauló a nova, la llar d'infants?
Totalment a nova, perquè és un edifici a més d'obra,
totalment nou, totalment...
Vaja, una novetat d'aquest centre,
una nova escola Bressol a la ciutat,
justament al costat del CEIP César August
i que, per tant, agafa també el seu nom.
Per situar avui, estem aquí a baix a tocar
del parc del Francolí.
No sé si m'equivoco,
però és el carrer Joan Baptista Plana.
Per tant, ens trobem exactament
on hi ha aquesta escola Bressol municipal.
Avui, ahir, ja va començar la seva activitat.
Avui ja és una activitat més normal,
tot i que no sé si la pluja, l'ha alterat una miqueta,
això ja ho parlarem.
Però vaja, sí que ens acompanya, Ricard,
la directora del centre, la Cristina Prat.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal aquests primers dies de feina?
Bé, bé, una mica de nervis,
per començar i engegar el tot plegat,
però bé, bé, en principi, no hi ha hagut problemes.
Aquest és la teva primera experiència com a directora o no?
Sí, sí, la primera, la primera.
I què tal?
Bé, bueno, és això, no?
La novetat sempre impacta una mica,
però a poc a poc ens anem posant al dia
i a més l'equip és molt bo i ajuda a tot.
Què comporta això de ser directora d'una escola a Bressol?
Més que res, sobretot, la feina de coordinar, no?
Perquè som un equip, tots hem d'anar amb una,
ens hem de posar d'acord i, bueno,
prendre decisions basades en l'experiència
i en la millora de cara al tracte amb els nens.
I és simplement això, és coordinar i posar-nos d'acord.
És la feina principal.
I la Cristina s'estrena com a directora
estrenant un edifici totalment nou,
totalment, vaja, una novetat destacada.
Sí, sí, és totalment nou.
Bueno, no hi havia res,
la gent que viu a Tarragona ja ho sap que era un descampat
i ens han fabricat quasi expressament per nosaltres, no?
I, bueno, això és una bona garantia
que la cosa almenys començarà bé.
Què hi podem trobar en aquesta escola, però sol,
així com a novetat?
És a dir, que tingui aquesta i que no tinguin les altres, per exemple.
A veure, l'espai, sobretot, hi ha molta lluminositat,
hi ha entrades i sortides directes al pati per les finestres.
Després també, bueno, com que és una escola nova,
doncs ve tota equipada, té cuina pròpia,
aire acondicionat, clarabolles al sostre,
també pel tema aquest de lluminositat que hem comentat,
les aules són molt àmplies,
tot adaptat a l'alçada dels nens,
lavabos separats de les classes,
bueno, una mica així en general,
la gent que es dediqueixi al món dels nens,
ja es pot fer una idea.
Sí, perquè veiem aquí justament el pati,
a l'entrar a l'escola,
hi ha tot un pati força gran
i cada una de les classes dona el pati,
per tant, la llum l'utilitzareu poc aquí.
Sí, no, no fem massa consum perquè ja ens ve directe,
no necessitem encendre les llums.
Per tant, a les instal·lacions anem-ho repassant una miqueta.
A l'entrar, què és el que ens podem trobar una miqueta?
A l'entrar, just a l'entrar, a mà dreta,
hi ha el despatx de direcció,
a l'esquerra hi ha un lavabo per als pares i la gent que entra,
la sala de mestres,
i llavors ja caminem cap al passillo
on hi ha tota la distribució de les classes.
Al llarg del passadís van haver des d'aula nadons,
que és la primera,
fins a pedos grans, que és l'última.
Al final del tot hi ha el menjador i la cuina.
Quants moments tenim?
Ara per ara 94.
Però?
Però, bueno, sempre hi ha alguna baixa
o algú que entra nou
i llavors al llarg del curs pot anar modificant,
però en principi els que som ara som 94.
I esteu contents amb les noves instal·lacions, Cristina?
Sí, de moment moltíssim, moltíssim.
I les professors què diuen?
També, el mateix, molt contenta.
Tothom que ve visitant,
diu el mateix, que es nota que és nou,
que està pensat de cara als nens,
i bueno, tothom diu que és molt bonica.
Perquè queda, perquè és el que dèiem abans,
té forces novetats,
totalment adaptades als nens,
perquè queda tenir una escola com aquesta
perquè estigui totalment adaptada als nens,
que és l'indispensable
i que aquesta deu tenir, vaja.
Accessibilitat, sobretot,
perquè estem parlant de nens molt petits,
són nens de 0 a 3 anys,
estan començant a caminar,
llavors és convenient que el terra estigui adequat,
les coses estiguin a la seva alçada,
que no precisin sempre de l'adult
per poder abastir una joguina
o moure's per l'espai, no?
Això jo crec que és el més important.
Molta lluminositat,
perquè la llum del sol també és bona,
i, bueno, espai, sobretot molt espai.
I aquesta, l'escola Brassol,
el CIP és al costat,
l'escola Brassol del César August
ho compleix, això, doncs?
Sí, sí, sí, sí, totalment.
Ha començat, doncs, el nou curs.
Una mica, quines són les activitats
que feu amb la canalla?
Ahir vam començar,
venien, comentaves que ahir
venien amb els pares,
els pares es quedaven,
avui els pares ja ho deixaven,
és una mica la mecànica.
Sí, bueno, hem començat,
sobretot, amb adaptació,
és la primera setmana,
perquè hi ha nens que estan
una mica acostumats, no?,
a anar damunt i avall,
però hi ha nens que han estat
sempre a casa amb els avis
i, bueno, això de deixar-los
amb un estrany no ho porten massa bé.
Ploren molt,
ho passen malament
i és convenient que sigui progressiu, no?,
per no crear una mala experiència d'entrada.
Llavors, aquesta setmana
estem en procés d'adaptació,
ahir van venir amb els pares
una horeta i mitja,
van aprofitar per conèixer l'espai,
jugar a la classe,
conèixer la mestra,
un primer contacte.
Avui és el segon dia,
també estan una hora i mitja,
però sense pares.
i, bueno, ja hem tingut un matí
una mica mogut
amb el tema de ploreres
i disgustos,
però a veure demà
si podem encaminar una mica més
ja que estiguin,
sobretot pel tema d'horari, no?,
allargar una miqueta progressivament
fins que al final ja es quedi
l'horari estable per als pares,
el que els vingui bé.
Per tant, això, eh?,
perquè ara vèiem
que ja marxava alguna canelleta,
ja marxàvem els pares, avis,
per tant, avui una hora i mitja només, eh?
Sí, ho hem fet en dos torns,
uns comencen a les 9
i acaben a les 10 i mitja
i l'altre torni a les 11
fins a les 12 i mitja
perquè no es barregin tots junts.
Perquè també això del plor es contagia, no?
Quan comença a plorar un,
la resta s'apunta en el carro.
I ploren tots, ja?
I ploren tots, ploren tots.
Llavors, perquè sigui més tranquil,
ho hem fet així dividit
i és una hora i mitja cada torn.
I els pares què diuen del nou centre?
A veure si tindrem ara
d'aquí una estona oportunitat
de parlar amb ells
o què us diuen,
si els sembla bé,
els agrada, no els agrada?
Bé, en general,
per els comentaris que he sentit
estan molt contents, eh?,
per això que ho comentàvem,
perquè les instal·lacions són molt noves
i està tot molt pensat de cara als nens.
Fins ara no hem tingut queixes
en aquest sentit.
Doncs, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
La veritat és que, Ricarda,
les instal·lacions són molt modernes,
com dèiem,
hi ha molta llum,
tot el pati,
totes les classes.
Fins i tot hi havia una curiositat
que ahir,
quan vam venir a concretar l'entrevista,
fèiem una visita a les classes
que estaven comunicades entre elles.
Això em va cridar l'atenció.
Sí, hi ha algunes aules
que tenen un mirall de la paret,
bueno, un mirall d'un vidre,
més ben dit, a la paret,
que entre ells els nens
i les professores es poden veure.
Llavors, també es fa molt
per tema de la comunicació,
encara que no sigui verbal,
visual, s'estableix.
I, bueno,
també tenim molts germans bessons
que potser van a diferents classes,
així també es poden veure
a l'allar del dia,
no només al pati.
Bueno, és una mica fomentar,
no?,
la sociabilització dels nens.
Que no s'enyorin un a l'altre.
A veure si podem parlar,
Cristina,
ara ha entrat cap dins,
a veure si ara,
quan entri o surti algun pare,
els preguntarem
el que us hi sembla
això de que es trenin
a un nou institut.
Hola, bon dia.
Hola, buenos días.
Com estem?
Bé.
Que ha portat el net,
el nen,
la...
Ha portat mi hija
i ara yo me lo llevo.
Què me parece esta escuela?
Pues, la verdad,
he empezado ahora,
no puedo opinar todavía.
I les instal·lacions,
què et semblen,
però bé?
Bien, bien.
Probes, no?
Sí.
Sí.
I a veure,
hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Que petiteta, eh?
Sí, molt petiteta,
que és de cinc mesos.
Cinc mesets.
Què tal?
com és que heu decidit
portar-la a aquesta escola?
Perquè està molt a prop de casa
i llavors, mira,
tot nou,
és una passada.
Us agraden les instal·lacions?
Molt,
és una passada.
Tot gent jove,
un tracte,
buah,
és una passada.
Estic molt contenta.
No he plorat ni res.
No he plorat,
no he plorat.
Deu ser de les poques,
doncs, eh?
Ni ella ni jo.
Això és bo, això és bo.
Molt contentes les dos,
sí,
el pare també.
Tots contents,
doncs.
Així, bueno,
així ho teniu a prop de casa,
això, doncs.
Que vagi molt al costadet,
el Joan XXIII.
Doncs molt bé,
que vagi molt bé,
gràcies.
Doncs ja ho veieu,
alguns dels pares que,
avis, pares que han vingut a l'escola
a portar els nens.
No és massa normal,
no?
Que no plori,
no què,
el primer dia,
Cristina?
Bueno,
hi ha de tot, eh?
Hi ha de tot.
Els petits,
com per exemple ella,
que són bebès encara,
se n'adonen potser una miqueta menys
i no noten tant el canvi
dels pares amb un altre adult,
però ja quan comencen
a estar aferrats els pares
i són conscients
que marxen
i els deixen,
l'habitual és que plorin.
De fet,
si no ploressin
se'ns faria com a estranya
a nosaltres i tot,
no?
I, bueno,
la tònica general
avui ha sigut aquesta,
és el consol,
agafar braços
i, bueno,
explicar-li que vindrà una miqueta
m'estarà el pare,
que no passa res,
ensenyar-li que venim a jugar,
que venim a passar-nos-ho bé
i això avui ha sigut
la tònica general.
I ho comentava
una de les mans
amb què parlàvem
que sou gent molt jove,
amb, per exemple,
tu ets la directora del centre,
això suposo que es fa
a partir d'oposicions
o com funciona?
No, nosaltres,
a veure,
és un centre
que està gestionat
per la Fundació Pere Terrés,
llavors a nosaltres
ens contracta
la Fundació Pere Terrés
i ells, bueno,
fan un seguit d'entrevistes
i tal
i al final fan una selecció final
i ens ubican a l'escola
per la que estem determinats.
Quantes professors sou?
A veure,
ara són sis professores
tutores d'aula
i dos auxiliars.
En principi,
hi ha previst
que s'incorpori
un altre auxiliar més endavant
però, bueno,
amb el temps
i depenent del número
de nens que tinguem,
es veurà a veure què passa.
Doncs hem conegut
moltíssims detalls
d'aquesta nova escola
de Bressol,
el César August,
Cristina Prat,
moltíssimes gràcies,
la directora,
que vagi molt bé
i vaja,
que gaudiu
d'aquestes noves instal·lacions.
Moltes gràcies.
Doncs ja ho heu sentit,
la Cristina
i també alguns dels pares
que ens explicaven
una miqueta
com funcionava
aquesta nova instal·lació.
Ahir ja visitàvem
Lies Tarragona 2,
totalment diferent,
evidentment,
aquest és totalment d'obra nou
al costat del César August
a tocar del Parc del Francubí
unes instal·lacions modernes
totalment adaptades
als més petits
i que per tant
estan adaptades
com dèiem
per les seves necessitats.
Ricard.
Perfecte,
doncs ha estat un plaer
fer aquesta visita.
Dues visites,
portem ja dues visites
a un institut
i avui amb una llarda d'infants.
Josep Ardila,
gràcies per aquesta connexió en directe.
Fins ara,
que vagi bé.
Era el nostre company
des d'una de les noves llars d'infants,
una de les novetats
en l'inici del curs escolar
d'aquest curs 2009-20,
2010.
Passen dos minuts
de tres quarts d'onze del matí.
Seguim endavant
el matí de Tarragona Ràdio
en un matí de tardor.
Recordeu que només tenim
16 graus de temperatura
ara mateix aquí
al centre de la ciutat.
Avui hem tingut
una davallada considerable
pel que fa a les temperatures.
Un ambient de tardor,
un matí gris
amb núvols,
amb pluges.
Ara mateix no plou,
però l'amenaça de pluja
es manté
encara en les pròximes hores.
Un matí
al que li posem música,
camí de les notícies
de les 11,
abans,
però repassarem
tota l'agenda
d'aquest primer dia
de les festes a Santa Tegla.