Parlem ara de publicacions en paper.
Si fa un moment amb Enric Brull parlàvem dels i-books
i aquests llibres digitals,
ara volem parlar d'una publicació de paper.
És lleig dir d'aquelles que s'han fet com a tota la vida,
perquè té un punt del que s'ha fet amb tota la vida,
allò carinyo, artesania, ofici,
i té un altre punt que és absolutament innovadora i moderna
i atrevida, perquè estem parlant d'una revista que es publica
per mostrar-nos el panorama de les arts escèniques.
En aquests temps que corren, la veritat és que és una gran cosa
i val la pena parlar-ne.
Hem convidat d'una banda el seu director, Alfred Arola.
Molt bon dia, Alfred.
Molt bon dia.
Benvingut al director d'art d'Edicions Arola, Fèlix Arola.
Molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el director de continguts, Damià Barbany.
Damià, bon dia.
Hola, bon dia.
Us podeu saludar, si voleu.
Hola, Damià.
Bon dia, Damià.
Hola, Alfred i Fèlix.
Escolteu, comencem per la part més social,
perquè la vau presentar el dia 9, al Romeà,
fent una mica de teatre, que és el que toca.
Com va anar la presentació, Alfred?
Bé, va anar molt bé, molt bé.
Va vindre molta gent i més gent del teatre.
O sigui, va ser...
Jo crec que va estar molt bé.
Es va fer una petita representació
d'un seu de Hamlet que es va inventar el Damià
i va anar molt bé.
A Hamlet, aquí se li va ocórrer titular-la així,
posar-li aquesta capçalera.
El Damià.
Damià, doncs mira, comencem per tu, si et sembla.
Comencem pel títol, per saber de què hem de parlar.
Hamlet?
Sí, us sento malament, eh?
Sí, a veure si ho podem arreglar una mica.
A veure si...
A vegades se sent millor des de Hong Kong
que no pas des de Tarragona, eh?
A veure...
Ara millor, sí.
Millor, Damià?
Sí.
Doncs ara et repeteixo la pregunta en tot cas
perquè li comentava l'Alfred,
una revista de teatre que es digui Hamlet,
que el títol se t'havia acudit a tu.
M'agradaria saber per què Hamlet
i no una altra obra universal de teatre,
de Shakespeare o de qualsevol altre autor.
Bé, Hamlet jo crec que és l'emblema teatral
per excel·lència.
És una icona sonora, gràfica,
en tots els sentits, teatral 100%.
Aquesta és una raó.
I l'altra és a partir d'un optimisme a priori,
que és la possibilitat
que la revista en el seu dia, ben aviat,
es pugui fer una doble edició,
una en català i una en castellà
per la resta de l'estat espanyol,
amb la qual cosa ja no caldria traduir el títol.
Bé, una qüestió pràctica, eh?
Doncs en darrere de tot això.
Bé, pràctica en segon terme.
En primer terme, teatral.
A veure, cal ser pràctics,
perquè tenim alguna miqueta de dificultat,
no sé vosaltres, eh?
Per això dificulta una mica la conversa.
Però, en fi, jo crec que ho anirem arreglant tot plegat.
Una revista teatral que sorgeix de Tarragona
amb vocació no només catalana, sinó universal,
perquè no només us ocupareu de continguts
que tenen a veure amb les arts escèniques a Catalunya,
sinó arreu de l'estat,
però també amb una mirada cap a l'exterior.
Com es crea tot això, Alfred?
Bé, nosaltres, des del principi de l'editorial,
vam apostar per l'edició de llibres de teatre
perquè ens interessava
i creiem que era una temàtica
que estava molt poc tocada, no?
I hem apostat de valent i cada vegada més
i fins que va arribar a un punt
que el Damià es va proposar la idea aquesta
de publicar una revista
i vam veure que no hi havia pràcticament res al mercat
i que les arts escèniques movien
una quantitat d'espectadors i de diners
i de gent molt interessant.
Per tant, la idea del Damià
creiem que era molt viable,
encara que costés molt,
perquè tot costa molt,
però era una aventura d'editorial més
dins la nostra línia
que havíem apostat des del principi
i tant teatre.
Important això que dius d'apostar pel teatre
perquè, de fet, vosaltres heu publicat
col·leccions de teatre,
heu estat molt vinculats
amb algun que altre premi de prestigi
d'autors contemporanis,
cosa que també és difícil
que es publiqui obra d'autors
i que després, a més a més,
es representin aquestes obres
que també heu trobat
en algun que altre cas.
És difícil,
però el temps va passant
i es va fent, jo diria,
una mica d'història.
O sigui, el que avui és contemporani
d'aquí un temps,
una part del que sigui avui contemporani
és de vindre clàssic,
perquè crec que estem editant,
jo diria,
els autors més relevants d'aquí
i els que estan fent
el millor textos teatrals,
crec jo.
I per això crec que són apostes
sempre a llarg termini
perquè editant un text teatral
no vas enlloc,
però portem més de 120 textos teatrals
contemporanis.
Jo crec que això ja fa un paquet,
per dir-te un exemple,
nosaltres vam editar el Pinter
abans que fos Premi Nobel,
vull dir,
això el que fa és reforçar-te
amb la teva trajectòria.
Damià, jo m'imagino
que aquest currículum de l'editorial
fa que persones vinculades
des de fa molt de temps
al món del teatre
es fixin en un gran editorial,
però que no estan als circuits
de les grans ciutats.
Bé,
jo vaig engegar
una aventura de creació,
però evidentment
aquesta aventura de creació
necessitava una aventura
de concreció
en forma d'edició
i em va semblar que
per la seva trajectòria
i pel seu currículum
Arola eren els idonis,
els perfectes.
I allà em vaig adreçar.
I afortunadament
tot ha anat molt bé
i estem en un moment
de llançament
que jo crec que tindrà
uns fluids
llargs
i interessants.
Damià Barbany,
jo crec que tota la vida
s'ha dedicat al teatre, no?
Home, tota la vida no,
però bona part d'ella.
Gairebé, gairebé.
És un referent
dins del teatre
a Catalunya,
per tant té una visió
de com està
el panorama
en l'actualitat també
i el paper
que pot jugar
aquesta publicació
una mica
per articular
tot el que s'està fent.
Sí,
i una mica
també potser
dit des de la modestia
per ubicar
i una mica
situar
les diferències
que pot haver-hi
entre cultura
i oci.
El teatre
una mica
cobreix
les dues vessants,
la de la cultura
i la de l'oci
o l'entreteniment,
però són dues coses
diferents
i una mica
la intenció
de Hamlet,
de la revista
és anar més
per satisfer
la demanda
cultural
que la d'oci.
La d'oci
hi ha la televisió
i l'espai station
i tot això.
Algú pot pensar
que potser
us poseu
una mica
exquisits
i selectius?
No, no,
la cultura
no té
exquisites
ni té
èlits.
El que passa
és que
la cultura
és una cosa
que pot ser
divertida,
inclús està bé
que ho sigui,
però que no és
frívola.
Aquesta seria
la diferència.
Salvant
les distàncies,
el format,
el pas del temps
i fins i tot
la llengua,
jo en quant
a continguts
allò ferms
i salvant
les distàncies
temporals,
a mi em recorda
l'objectiu
i la manifestació
que acaba de fer
el Damià,
aquella històrica
i prestigiosa
revista teatral
primer actor,
que encara existeix,
però que en els seus
fonaments també va néixer
d'aquesta manera,
no?
Amb aquesta diferència
de cultura
i oci.
Sí,
el que passa
nosaltres
en diferència
de primer actor
volem fer
que la revista
sigui molt més
visual
i molt més,
no dic fàcil
perquè no és un problema
de facilitat,
sinó que sigui
més atractiu
el poder llegir
la revista,
vull dir,
per això
la part d'imatge
és potent.
i aquí
hauria d'intervenir
el Fèlix
perquè realment
la vessant artística
de la revista
com a objecte
és una preciositat
també,
s'ha de dir
el que és la fotografia,
el disseny
molt modern,
molt visual,
com deia l'Alfred,
per això no treu
que els articles
siguin d'aquells
que llegeixes
a poc a poc,
que no són quatre titulars
i molta imatge,
està força equilibrat,
no?
Déu-n'hi-do,
som un equip
de gent treballant
i crec
que ho he aconseguit.
vam crear
aquesta portada
a partir
de moltes portades
i vam decidir
que aquesta portada
seria el logo
de la revista
que l'aplicarem
després
en una portada
més convencional
i el disseny
ha estat molt,
hem tingut temps,
hem tingut força temps
per pensar
i anar-la curant
fins que crec
que hem aconseguit
un bon producte.
En quant a continguts,
ho dèiem a la introducció
no només us ocupeu
de tot el que es fa
a Catalunya,
es continua dient
que Catalunya
a dins del conjunt
de l'Estat
és on està
havent-hi
més creació teatral
de qualitat
i aquí diu
que és un tòpic
però els que ja en tenen
i els que els agrada
el teatre
fins i tot
de fora de Catalunya
diuen que és així.
Per tant,
aquí tenim
un bon terreny
del que parlar
però també
el voleu mirar
una miqueta més enllà.
Aquí he viscut
responsalies i tot.
Sí, sí.
Damià,
ho expliques tu,
ho explica l'Alfred,
el Fèlix?
Home,
en quant a l'Estat espanyol
els punts calents
de creació
són
Barcelona i Madrid
indubtablement
i també una mica
València-Sevilla
i a nivell internacional
que també tenim
la intenció
de tocar-ho
i ahir és present
en el número zero
doncs ciutats
com
Buenos Aires
en aquest moment
és un punt
de creació
extraordinari
Londres
Berlín
París
Nova York
i tornant
a casa nostra
Catalunya
també tenen
a part de Barcelona
una puntual importància
de creació teatral
doncs Girona
Terrassa
i Reus
amb els seus centres
de creació teatral
Miren
podem cantar una mica
el contingut
d'aquest número zero
que tenim
damunt la taula
i que heu repartit
exemplars
de manera gratuïta
per prendre un primer contacte
amb els futurs lectors
podem cantar
quin és el contingut
Damià
entre tots una mica
voleu explicar-nos
quin és el contingut
del número zero
perquè els ulls
ens diguin
mira
parlen
parlen
però a veure
realment
què hi ha
a la revista
Hamlet
bé
a la revista
Hamlet
hi ha
en primer lloc
hi ha crítiques
és a dir
hi ha
quatre crítiques
de teatre
corresponents
a quatre espectacles
una de les crítiques
és de format llarg
per dir-ho així
feta pel Joan Anton Benach
i després
hi ha un paquet
de tres crítiques
més curtes
fetes
per la Begoña Barrena
hi ha un article
sobre
el festival
temporada alta
de Girona
que en aquests moments
ja té
una importància
internacional
hi ha un reportatge
un magnífic reportatge
de fotografies
fet pel fotògraf
Ros Ribas
sobre l'espectacle
rock and roll
del Tom Stopper
que ara es torna a reposar
en el Teatre Lliure
hi ha
un article
de
l'Eduardo Mendoza
hi ha un altre
del Lluís
Parmenyer
un altre
del Pablo Lehi
un parell
de la Belen Guinard
de la Mercè
Saumell
també
hi ha un article
sobre circ
un altre
sobre el Teatre Musical
un altre
sobre òpera Contemporània
i un altre
sobre òpera Clàssica
hi ha dues
entrevistia
una
la Sílvia Munt
i un altre
el dramaturg
i director italià
Pipo del Bono
hi ha la notícia
de l'obertura
imminent
de dos teatres
l'Almaria Teatre
que està en el barri
de Gràcia
de Barcelona
i que s'acaba
d'inaugurar
i l'Arteria Paral·lel
que serà un teatre
gestionat
per l'Esgai
i que obrirà
les portes
al febrer
aquests són
alguns dels
molts elements
que hi ha a l'interior
de la revista
Sí, perquè jo estic
estava passant pàgines
mentre el Damià
feia l'inventari
i a veure
jo crec que amb aquesta revista
si a tu t'agrada
el teatre
però com a espectador
ja saps perfectament
què és el que s'està
coent en aquests moments
Deixa'ls tractar
Deixa'ls tractar
és una revista
que pots aprofundir
però que també
t'orienta
i és una guia
ben complerta
és el número zero
al febrer
tinc entès
que ja començarà
diguem-ne
el seu caminar
normalitzat
no?
Exacte
la publicació
mensual
periòdica
serà mensual
amb quants exemplars
teniu previst sortir?
Bé
sortirà
els dies 15
cada mes
és una cosa
que no és massa habitual
però per nosaltres
creiem que ens va molt bé
els exemplars
que es faran
en principi
s'ha d'anar veient
com va funcionant
d'aquest exemplar
número zero
n'han fet
més de 7.000
exemplars
que es reparteixen
gratuïtament
han fet un bon escampall
i nosaltres
ens agradaria
una cosa que ens agradaria
però que serà difícil
d'arribar
però no impossible
és arribar
a 10.000
exemplars
cada mes
el tema de la distribució
per subscripció
naturalment
per subscripció
naturalment
i demanem des d'aquí
que la gent s'inscrigui
perquè
ens és molt
molt
molt important
es vendrà
a totes les llibreries
de
de l'estat espanyol
podem dir-ho així
perquè nosaltres
treballem amb l'art de verà
des de sempre
des de l'inici editorial
o sigui
la xarxa
de llibreries
la tenim més que coberta
i es vendrà
també
als quioscos
més especialitzats
i també
a les llibreries
dels teatres
estem pensant
de posar
més a més
punts de venda
també
o les entrades de teatres
és important
perquè vosaltres
sabeu millor que jo
que esteu en el negoci
que a vegades
vas a buscar
una revista
nova
innovadora
ha passat amb alguna
no direm noms
i aquí a Tarragona
per exemple
no l'has trobat
aquí a Tarragona
ho trobarem
perquè els Arola
són de la Tarragona
Arola editors
només faltaria
que aquí no la trobéssim
però clar
a vegades ens ha passat això
d'anar al quios
ni pensar-hi
però anar a una llibreria
i no tenir aquella revista
aquí
això a vegades passa
amb revistas especialitzades
Sí, sí
i no puc dir
que no passarà
perquè
passarà
perquè és difícil
avui en dia
la distribució
de tanta quantitat
de productes
que hi ha al mercat
per això
és interessant
la subscripció
però nosaltres
crec que tota la gent
que està al teatre
la farem arribar
perquè
ens centrarem molt
als teatres
i
les lliburies
especialitzades
lògicament
Carles Santos
serà sempre l'encarregat
de la contraportada?
No
en principi
no
no diem res
però és que la contraportada
és Carles Santos
total
i no direm res
quan la gent tingui
l'exemplar entre les seves mans
no direm res
no direm res
ja creiem un punt
un punt perquè
intentin fer-se
amb un exemplar
número zero
que heu ofert
absolutament a tothom
que ha volgut
a través de la vostra web
fins que s'exceureixin
esclar
ara per exemple
l'estrena del rock and roll
que es fa lliure
el dia 17
se reparteix
un exemplar gratuït
a tots els existents
l'altre
el dissabte
també l'estrena
que va bé
el car
també es va repartir
un exemplar
vull dir
la gran escampada
i en aquesta escampada
clar
poc o molt
algú us ha fet
arribar a l'opinió
i vosaltres
doncs ja teniu
prou experiència
per saber
quan és aquella opinió
que ve en un acte social
de cortesia
i qual és aquella opinió
que dius
home
aquí hi ha entusiasme
i a aquesta persona
li ha agradat
fem una miqueta
de memòria
de l'acte
dels diferents contactes
que heu tingut
Alfred
com ha caigut
aquesta revista
la primera impressió
que ha tingut la gent
jo la gent
que l'ha vist
i ho he comentat
això tu ho saps
quan és
si et parlo
del que m'han dit
és
que la gent
la troba
molt atractiva
molt agradable
la gent diu
que és moderna
és moderna
sense estridències
sí
exacte
diuen que és per guardar
és moderna
però recorda
també molt
el grafisme
de principis
o de mitjans
del segle XX
vull dir
ja
jo crec
que hi ha
un saber fer
per dir-ho
de fer una revista
que
no es pugui llançar
vull
aquelles revistes
que es feien als 80
tipus poesia
la luna de madria
l'ajo blanco
tot aquell tipus
de revistes
és que sí
és que m'ha vingut
visualment
poesia era una revista
una gran revista
doncs sí
és una revista
que sempre he tingut
com a referència
poesia
perquè jo crec
que és una revista
com s'han de fer
les revistes
o sigui
s'ha cuidat tot
des del contingut
i la poesia
entraves
perfectament
en els poetes
que et plasmava
i més a més
molt visual
molt visual
vull dir
era una manera d'entrar
jo vaig conèixer
grans poetes
o vaig entrar-hi
molt a fons
a raó
de la revista
poesia
doncs creiem
que aquesta revista
més o menys
ha de ser el mateix
o sigui
amb un sol número
no podem arribar enlloc
penso que sortirà
més cada mes
o sigui
el panorama
de les arts escèniques
te l'aniràs construint
a poc a poc
durant
en el transcurs
dels mesos
jo crec que això
és fonamental
i jo crec que és
la visió de la revista
la gent que diu
doncs diu
que és molt maca
i què ens hem de dir
nosaltres
no, però això es nota
tu saps
quan les persones
són educades
però els pot deixar
indiferents
però per educació
doncs diuen
que està molt bé
i veus
quan hi ha un punt
d'entusiasme
això es nota
el Fèlix
que és molt observador
i jo crec que haurà
vist el panorama
de les cares
que anava posant tothom
quan obria la revista
no, les cares
més significatives
són
la de Cavalens
clar
més que que maca
la gent
no l'havia digut
l'havia apolletjat
estem en les primeres
d'opiniers sèries
no han arribat
han sigut
de dir
si hi ha això
hi ha això
però no
no opinions
de veritat
a l'opinió aquesta
de Cavalens
tothom
clar
és que costa
l'entenda
vull dir
mira escolta
fem un fanzin
o a través d'internet
a través de la xarxa
fem una coseta
així arregladeta
innovadora
moderna
trencadora
i ja està bé
però clar
apostar per aquesta revista
en majúscula
doncs dona gust
Damià
que la gent de teatre
és magnífica
i és molt especial
i sou molt criticons
tots plegats
també
no ens enganyem
quina percepció tens
després de presentar-la
en Societat
el passat dia nou?
Bé
jo tinc una percepció
i crec que és
absolutament
encertada
del tot òptima
és a dir
la revista
ha agradat molt
i això que
hi havia
unes grans
expectatives
pel fet
que
existia
un buit
és a dir
això
el fet
que no hi hagi
possible competència
per una banda
juga a favor
però per l'altra
també
et crea més exigència
no?
la gent
estava esperant
a veure
com seria
aquest tornar
a tenir
una revista
de teatre
que ara feia
molt temps
que no existia
no?
i jo tinc
constància
que la gent
està molt
molt satisfeta
d'aquest
número zero
que tingui
un camí
molt llarg
que de totes maneres
això que apuntava
el Damià
no hi ha competència
no hi ha cap altra
capçalera
dedicada al teatre
en l'actualitat
a Catalunya
especialitzada
és que a mi no em sona
per això us ho pregunto
hi ha una gratuïta
em sona que és gratuïta
que és en format petit
que és
BCN
teatre
BCN
però més
enfocat a l'oci
que deia el Damià
més a l'oci
és més agenda
o sigui
més programació
però així
una revista
de fons
i de contingut
avui per avui
en català
no hi ha res
la que podria semblar-se
més
és la
l'art
que ha dit
anar a Bilbao
podria semblar
aquesta línia
una miqueta més
doncs té aspiracions
d'anar més enllà
perquè com deia
el Damià
Hamlet
no cal traduir-ho
la idea seria
en anglès, francès, alemany
en tot
per l'estat espanyol
podria aparèixer en castellà
d'aquí a un temps
podria aparèixer en castellà
la voluntat hi és
un bon pas endavant
sí, sí
doncs agrair-vos
i felicitar-vos
i subratllar el que hi ha
Fèlix
sou uns valents
és així, no?
no, no
diuen
diuen
vosaltres sabreu
però vaja
des de fora
ho sembla
la feina de l'editor
sempre
arriesgarta
cada llibre que treus
no cada llibre
no tampoc és veritat
perquè hi ha llibres
que són trets segurs
però la majoria de llibres
i més a més
nosaltres
tu ho saps
i Holanda
són aventures
cada vegada
és una aventura
doncs hi ha aventures
que surten molt bé
d'altres que no surten
també
però aquesta
jo diria
que vaja
que els elements
els teatres
és qüestió dels lectors
i que tots
els amants del teatre
de la lectura
doncs
recolzem
justament
doncs
amb la subscripció
i et faig una mica
de màrqueting
que probablement
és el més segur
no cal que hi pensi
ja sé que m'arribarà a casa
i estaré
no només informat
del que es fa
a l'escena catalana
i més enllà
sinó que em donarà elements
per poder doncs
aprofundir
i conèixer més
aquest meravellós món
de les arts escèniques
Damià Barbany
un plaer saludar-te
igualment
de veritat
moltíssimes gràcies
i moltíssima sort
com a director de continguts
Alfred Arola
Fèlix Arola
enhorabona
València
un altre cop
i que tingui
el que us deia abans
un camí molt llarg
aquesta revista
Hamlet
la revista
de les arts escèniques
de Catalunya
de moment
gràcies
bon dia
gràcies