45 segons i seran en dos quarts d'una del migdia.
A vegades se'ns ha comentat per aquí,
però quina precisió que teniu en dir l'hora.
És fàcil dir un quart i cinc minuts,
no cal dir cinc minuts i mig, mig minut,
però vosaltres no sabeu la importància que té el temps.
Tom Carsey, bon dia, Tom.
Hola, bon dia.
Benvingut.
El temps és fonamental en la teva vida,
però sobretot en el teu procés creatiu, no?
Sí, i intento reflectir-lo en l'obra que faig
i hi ha elements que són molt evidents,
com segles i hèlices i formes
que fan pensar possiblement en el temps
i altres que és més subtil,
però està omnipresent, sí.
A tall d'anècdota, ara conversàvem breument
mirant el rellotge de l'estudi, que és molt precís,
i em comentaves que l'altre dia vas veure un rellotge
que era diferent al convencional, no?
Sí, estava marcat, era una obra d'art que va fer a Itàlia,
vaig fer una reproducció i sembla que tenia...
era un rellotge de 8 dies i que tenia 19 hores per dia.
Et va fer pensar alguna cosa, m'imagino.
És clar, pensava...
Això no deixa indiferent a ningú.
Vaig pensar que, clar, fem servir el rellotge
per arribar a les cites a temps,
com ara mateix amb nosaltres.
Heu estat molt puntuals, eh?
I després també no portar el rellotge,
si no tens cites i no has de coordinar amb altres persones,
llavors tenim una percepció del temps molt diferent.
És més condicionat amb el pas del sol
i després l'imaginació,
perquè també ja sabem que és molt relatiu.
A vegades hi ha instants que semblen eterns
i a la inversa, que tots vivim, no?
Aquesta percepció del temps sempre va en funció
de si el moment que estem experimentant és feliç o no.
La felicitat passa molt ràpid, el temps.
Quan no estàs gaire bé, allò es fa etern, no?
Sí, sí.
Entès que hi ha un fluir,
que podem...
Tothom, en una feina o una tasca
o una activitat que estem molt, molt a gust,
ens cappiquem, estem concentrats
i realment el temps no es percep.
No sabem si hem estat deu minuts
o mitja hora o quatre hores
fins que no parem i mirem el rellotge, no?
Us ho comentàvem abans de saludar.
Així, amb el rellotge a la mà,
Tom Carr és un artista nascut a Tarragona
més que coneguda,
però per primera vegada presenta una exposició retrospectiva
de la seva obra.
La mostra es titula Reverberatio
i són obres que basten un període
comprés de creació des de l'any 1974
fins l'any 2009.
S'inaugurarà aquest vespre a les 8
a la sala de Caixa Tarragona
en un acte en què també està previst
que participi el poeta Vicenç Altalló,
director del Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.
Nascut a Tarragona
però no has viscut molts anys aquí, no?
En principi...
Al principi vaig estar quatre.
Quatre anys.
La infància, podria dir.
La infància, però us puc distinguir molt fàcilment
perquè recordes la petita plaça
on em semblava immens,
però em semblava com Plaça Catalunya,
perquè era una infinit,
tenia prohibit passar a l'altra banda,
tindria tres i quasi quatre anys.
De quina plaça parles, perdona?
L'habitat no sé com es diu.
Però era la part alta o no ho recordes?
No gaire lluny d'aquí.
I després, a tornar a veure els 14 anys,
vaig veure que tenia sis metres amplada,
o sigui que era gairebé un carrer.
Tornem a la percepció del temps
i ara a la percepció de l'espai.
Justament, sí.
Que són dues de les claus
de la teva trajectòria creativa, clar?
Sí, sí, sí.
Està en relació amb el que es veu a l'obra.
Hi ha uns espais marcats,
el recorregut d'un espectador
que l'intent és estimular els seus múltiples punts de vista
i llavors hi ha l'implicació espaial.
Llavors, a poder veure aquests diferents vistes
i hi ha una acumulació de temps.
Llavors, és estar entrelaçat.
En la teva formació acadèmica
es va desenvolupar en Belles Arts a Barcelona.
Et vas graduar en pintura,
però justament és un aspecte de la creació artística
que no has conreat gaire.
Bona part de la teva obra és escultòrica,
són instal·lacions,
molta obra pública,
molta obra de carrer,
que això ja ens explicaràs a què ho veig,
aquest plaer o aquest gust
o aquesta intencionalitat
que teniu molts artistes
que l'obra estigui al carrer.
Ja en parlarem.
Com es va fer aquest canvi
de graduar-te en pintura
i en un moment determinat
decideixes que no és aquest el camí que vol seguir?
Qui ho utilitzaràs,
els teus coneixements quan et convingui,
però que no és aquest el camí de creació?
Sí, estem parlant d'una formació
d'un rectangle,
pintar sobre pla, quadrat,
i llavors acabo i veig que hi ha una complexitat de l'espai
que sempre m'he atret des de molt petit.
Ahir la sensibilitat de la mesura de la plaça que on vivia,
i anècdota que em recordo,
i llavors vaig portar la pintura a les tres dimensions.
Llavors hi ha un crític que ha comentat
en el passat que dibuixo a l'espai i pinto a l'espai.
Llavors també es podria veure en aquesta exposició
que hi ha molt l'ús de color,
potser és excepcional per allò que seria escultura.
Tenim aquí el català, precisament,
sobretot la primera...
Bé, obres de format més petit,
són les que utilitzes més el color, segurament,
però les de format gran també.
Sí, el format gran també.
Hi ha uns èl·lics aquí a l'exposició
que són de color vermell,
i després hi ha un altre a París
que té molts metres d'alçada
que també és de color vermell.
I justament color vermell bombè,
o sigui que és bastant viu.
El cercle i l'espiral,
Això és allò que diem a vegades
quan utilitzem els ordinadors en el tema de la ràdio,
que reiterem allò una i una altra vegada
i que diem fer el bucle.
És una mica això?
Totalment.
Sí, sí, sí.
El cercle té a veure amb un viatge,
hi ha un punt de sortida i després un retorn.
Tots com a existència apareixem i tornem.
Llavors també aquí a l'exposició,
el tornar a Tarragona,
el que m'agradaria pensar que no és un cicle que està encara,
sinó que hagués una continuïtat
i ahí potser podríem pensar la forma de l'hèlice,
que és com una espiral.
L'hèlice pot retornar sobre un mateix camí,
però és una mica diferent sempre.
Llavors jo entendria el temps cíclic com elicoidal
i que per cert hi ha uns quants hèlices a l'exposició
i per això amb una esperança de continuïtat també.
Els que hi entenen diuen de l'obra de Tom Carr
que es caracteritza per la bellesa i la simplicitat.
Els que no entenem però que la contemplem
com una creació artística pensem que també.
I precisament tot i que sembli una paradoxa,
crear aquest binomi belles i simplicitat és molt complex.
Allò que a l'ull em sembla molt senzill
és el més complex a l'hora d'elaborar, no?
És aquesta la sensació que dona?
Sí, s'ha de ser molt, molt, molt precís
perquè a treballar amb simplicitat
amb una tendència de resumir
i intentar dir un màxim en poc
requereix mirar molt la mesura.
és mil·límetre.
Tots els detalls,
el tema de superfície, de color,
ha de ser un color exacte,
ha de ser d'un perímetre exacte
amb una llum després il·luminant-lo
que ha de ser molt precís.
Si es desvia alguna d'aquestes característiques,
aquesta simplicitat es pot veure,
simplement pot desaparèixer l'expressió.
Has parlat de formes i colors
pel que fa als materials que empreses de tot.
Des del començament, parlem de la retrospectiva.
Des del començament fins ara,
quina mena de materials són els que t'atreuen més?
I després en parlarem, segur que tens interès
en descobrir les possibilitats que tenen altres materials
que t'arribin a les mans.
Sí, treballo i toco més físicament la fusta,
però ja es pot veure a la sala
hi ha objectes més macissos,
de més pes físicament fins i tot,
i després alguns extraordinàriament lleugers,
que són uns contraplacats de dos o tres mil·límetres de gruix,
i molt llogers precaris, fràgils,
que també és part d'una bellesa que està
i pot arribar a no estar en qualsevol moment,
la precarietat de l'existir una altra vegada al temps.
Llavors, la fusta,
i ara justament hi ha una combinació de fusta i leds,
que l'última obra que té el mateix títol que l'exposició,
Rebe Beratio,
té uns leds per al darrere que va canviant color
i passant pel prisma cromàtic.
I parles de la fusta i justament
sembla que amb aquest concepte d'objectes
que són cercles, que són espirals,
tingui molta més dificultat de treballar
que un altre tipus de material, no?
Sí, podria ser.
En formes més geomètriques,
probablement la fusta no té tanta dificultat,
però tractant-se d'espirals i tot plegat,
dius, home, jo no hi entenc gaire,
ni he fet mai una obra d'art amb fusta,
però m'imagino que té la seva complexitat.
És qüestió de trobar unes solucions tècniques per poder...
I tipus de fustes, molt determinats o desiguals?
Procuro buscar...
Molt simples.
Justament el contraplacat
està entraliaçat amb perpendiculars,
permet tallar curbes i després manté força bé.
Que, per cert, els hèlisses són molt primets i molt flexibles,
però a vegades són donats a la seva flexibilitat,
que hi ha hagut una escala al costat,
s'ha trencat l'escala,
s'ha trencat la pintura per tot arreu,
el meu braç no s'ha trencat però s'ha fet mal,
i l'element allà que s'estava pintant,
penjant allà de manera impertinent, impecable.
És que aquest concepte de temps i d'espai,
de què deies?
Que comentàvem de la teva obra que pintes l'espai.
Ho podem veure segurament en aquesta exposició,
ara tinc el català,
que aquestes èlicks que hi ha suspeses del sostre
són algunes de les obres que podrem veure aquí a Tarragona?
Sí, justament.
Hi ha una tria ampli,
sense ser moltes obres,
volem simplificar,
donar un missatge clar i contundent,
evitant confusió,
i llavors totes les obres,
junt amb la comissària Fina Durany,
hem fet aquesta tria
perquè sigui una oferta atractiu
per a qualsevol persona
que tinguin més o menys formació artístic o cultural,
tothom està convidat.
Tornarem a l'exposició,
perquè a més excepcionalment,
endemà Tom Carr farà de guia
aquells visitants de la mostra
i diem que és un fet excepcional,
perquè no sempre tenim l'oportunitat
de conèixer l'obra amb l'artista,
que ens va parlar de la mateixa.
Però m'agradaria també fer referència,
tot i que no les podrem veure
per les seves dimensions,
lògicament,
a les seves instal·lacions públiques,
que són molt nombroses,
que estan a diferents indrets,
i fins i tot a la ciutat de Tarragona.
Si jo no vaig a Rada,
en tenim dues.
Una d'elles és el port de Tarragona,
que són aquells daus de formigó,
em penso.
Sí, que està desmuntat.
Que no són cercles, curiosament.
No són cercles.
Mira, la seva ciutat no fa cercles.
No, però sí que és,
que podríem entendre com piràmide.
O sigui que hi ha una acumulació dels blocs
de manera convergent cap al centre amunt
i podríem catalogar-lo
com forma piramidal.
Una mica això de les instal·lacions públiques
dels artistes,
ara que parles de piràmides,
ho veus també a una certa vanitat
que tots tenim,
no només els artistes,
de romandre en el temps,
justament,
que quedin allà,
que formin part del paisatge,
de les ciutats,
de l'espai.
Sí, aquest és una...
Un punt, no?
Un punt de vanitat, lògicament.
No.
No necessari.
Podria tenir un punt de vanitat,
però, bueno,
fins i tot ahir en una entrevista
em van preguntar
si volia tenir més obres públiques
aquí a Tarragona.
I vaig dir que no.
Hi ha una...
No, que sé que ara està...
Aquesta, justament,
que està desmuntada al port
i ara està pendent
de tornar a, igual,
reubicar i tornar a posar a punt.
Però no...
Una de les coses
que em preocupa molt
és la mida
d'aquestes intervencions públiques.
Si són...
Si és molt gran
i em posa...
No estic còmode.
Llavors,
la qüestió és
si un vol veure-ho,
que el vegi.
i, si no,
pot passar tots els dies
i no veu-lo.
Buscar aquest punt
de ser present
i tenir una oferta
que és molt ampli
la quantitat de persones
que poden arribar
a apreciar una obra
que està en l'espai públic
en contra d'una sala d'exposicions
que poden passar,
diguem, 10.000.
Però és que
en tota una exposició
en l'espai públic
passen 10.000 diaris, potser, no?
És el segon nom
que no està.
Clar, amb el tema
de les obres
en un espai públic
jo m'imagino
que és un tema
molt complex
que no només
obeix
l'esperit
del creador
sinó que obeix
altres factors
on s'ha d'ubicar
cap a on ha d'anar
perquè, clar,
s'ha d'integrar molt bé
a l'espai.
Jo no sé com
quan tu treballes
en una obra pública
quin és el procés
que fas.
Són obres per encàrrec
moltes vegades
aquest tipus d'obres
coneixes l'espai
et diuen
d'anar a aquest espai
tu tries l'espai
cada creador
té la seva manera
de fer
tu com ho fas
exactament?
Pel que deies
perquè és molt important
i transcendent
on queda la teva obra
cara a la gent
que transitarà
correcte
Sí
es fa un estudi
primer
el client
què és el que vol
què és l'objectiu
la proposta
què es vol
aconseguir
i llavors
un estudi
de l'indret físic
i sociològic
històric
depèn de l'indret
s'accentua
unes direccions
més que altres
i llavors
una vegada
acumulat
màxim material
doncs
es comença
a concebre
l'obra
per l'indret
Tornem a l'exposició
que inaugureu
aquest vespre
parlaves
que s'ha optat
de fer una selecció
molt acurada
perquè per una qüestió
d'espai
entre altres coses
no es pot
posar tota la teva obra
i més una retrospectiva
però veig
és una mostra
de tota l'evolució
d'aquests anys
de la teva trajectòria
artística?
Sí
és força completa
perquè comença
amb uns dibuixos
que vaig fer
sobre paper
al Serraio
hi ha un dibuix
força
més significatiu
i acaba
amb una obra
de nova producció
i entre mig
hi ha
un ventall
ampli
de materials
preocupacions
que he anat
treballant
al llarg
d'aquests anys
i t'aportem
això
de fer de guia
perquè això és el que et tocarà
fer demà
no?
De fer de guia
als visitants
és el fer de guia
i em vaig oferir
des al principi
de tant tallers
fer de guia
una conferència
el que volguessin
pensant
que
cada públic
que Caixa Tarragona
pot oferir
doncs
penso que
és
un dels
punts claus
que serveix
com pont
entre l'obra
i el públic
justament ara
aquesta entrevista
que estem fent
també
són
maneres
que l'espectador
pot entendre
molt millor
o apropar-se
a l'obra
i com els textos
en el llibre
també hi ha
cinc textos
excel·lents
que
llegint-les
clar
no veuries
ni la meva obra
ni moltes coses
igual
perquè
et fan
hi ha un
enriqueiment
de
coneixements
que amplien
els horitzons
de com
mirem les coses
no?
Traspassa la mirada
i ja entre tot el procés
intel·lectual
que cal
després d'observar
des de fer una obra
d'art
i això és imprescindible
per gaudir-ne
de l'art realment
Tom
normalment
vens sovint a Tarragona
si no a Xerrada
normalment
estàs a Sant Quirza
sí
Sant Quirza
del Vallès
que allà tens una obra
molt extensa
a més a més
vens de tant en tant
a Tarragona
feia temps que no venies
en tant en tant vinc
no vinc tant
com m'agradaria
però tinc família aquí
i cosins
pare
germà
i vinc
i
totes les oportunitats
que puc
escapo
aquella plaça
que no recordes el nom
canviadíssima
dels teus anys
d'infantesa
doncs justament
aquest matí
he estat pensant
he estat pensant
en passar
a veure
si existeix
o no
i
vaig passar
alguna vegada
però
he a més
de noms
sóc un desastre
tinc una tendència
d'oblidar-me
jo crec que no cal
que ho digui
però Tom Carr
no dur rellotge
al Canell
no dur rellotge
no és que l'has tret
perquè ara miro el Canell
dic no dur rellotge
dic que és com estrany
per tant
diguem-ne que quan tens cites
i coses d'aquestes
el temps sí que compta
el temps real
exacte
les teves obres
Tom Carr
moltíssimes gràcies
per haver vingut avui en directe
al matí de Tarragona Ràdio
no ens perdrem
la inauguració
aquest vespre
ni tampoc
aquesta visita guiada
que a més
forma part
de tot aquest seguit
d'activitats
culturals
que s'organitzen
amb motiu
de la nit 10
de TV3
moltíssimes gràcies
bon dia
moltes gràcies a vosaltres
bon dia