de ràdio.
Efectivament serà ella, Aretha Franklin,
que interpretarà una composició nova que ha fet John Williams,
acompanyada del xalista Jojo Mal, violinista Isaac Berlman
i la pianista venezolana Gabriela Montero.
Serà el moment en què començarà aquest acte de jurament del càrrec
del president dels Estats Units, Barack Obama.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic Judit Garriga,
una tarragonina que ja fa un quant temps que viu concretament a Filadèlfia
i volem comentar amb ella com ja vam fer en el moment previ a les eleccions,
com s'està visquent allà aquests moments previs.
Judit, molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Molt bé i encantats de saludar-te una vegada més.
Si no vaig a Ràdara a Filadèlfia, què són?
Les 7 del matí, més o menys?
Sí, les 7 i 10.
I a aquesta hora et lleves normalment o t'hem despertat?
No, no, tranquil·la, tranquil·la, em llevo a dos quarts de set normalment.
Ara comenceu una jornada que jo no sé si a Filadèlfia
que pot estar una hora, hora i algun minut més?
No, estar en cotxe està a dues hores de guàrdia.
Dos hores.
Però jo m'imagino que les distàncies físiques en aquest cas no tenen res a veure
i que poc o molt a Filadèlfia també esteu molt influïts, lògicament, per aquest esdeveniment, no?
Sí, sí.
Sí, o sigui, bueno, la gran festa és a Washington, però està repercutint a tot arreu.
Per exemple, aquí, bueno, sé que hi haurà pantalles pels carrers, els llocs importants,
com hi ha una part aquí a Filadèlfia que és on es va signar la independència,
és la part històrica que en diem, allí hi haurà una gran multitud de gent seguint en pantalla
en directe als esdeveniments, però, per exemple, a mi directament jo treballo a una universitat
i, per exemple, avui s'ha demanat que es cancel·lin les classes
a l'hora en què hi haurà el jurament d'Obama
o, si més no, que es tinguin en compte si els estudiants volen,
a través d'una de les televisions que hi ha pel campus, poder-ho seguir i així.
És el que t'anava a dir, si d'alguna manera es facilita que els americans interrompeixin
la seva vida quotidiana, el seu horari laboral, perseguir de prop aquest acte multitudinari.
Almenys pel camí em pertoca, sí, és més, el departament on jo estic,
avui teníem una conferència a les 12 i l'hem canviat,
o sigui, ahir mateix vam canviar-la i es va posar a les dues,
perquè, bueno, el jurament serà cap a les 12, 12 o 1,
i, doncs, a aquesta conferència hi ve un visitant de fora i s'ha canviat
i seran les dues, no?, així perquè tothom realment que vulgui pugui escoltar el discurs.
I a nivell d'escoles també sé que moltes escoles han preparat actes,
però avui no, o sigui, no fan una jornada normal lectiva,
sinó actes que fan coses referents al dia aquest,
i, doncs, suposo que també faran que la canalla, si pot ser,
ho puguin veure el discurs o els hi explicaran, o així.
Jo recordo que quan vam conversar amb tu,
quan era, doncs, la recta final de la campanya electoral,
per l'enjustament de la canalla,
també comentaves que els nens i nenes a les escoles,
que també estaven visquent molt aquest procés,
en el cas dels teus fills, als centres que van,
et consta que també d'alguna manera interromperan les classes,
tot i que són petits, encara, però...
Doncs la veritat és que no em consta.
No et consta, és a dir, que faran el que convingui en el seu moment, no?
Sí, però tenen 5 i 7 anys.
Això, que són petitets.
I no sé si ells ho han...
No em va arribar cap notificació així,
però suposo que els més grans sí que alguna cosa faran.
El que passa també és que ahir ells no tenien escola,
perquè ahir celebrava el dia del Martin Luther King,
i llavors no hi ha escola,
i en part una de les raons per les que és avui el dia de la inauguració,
tot això, és per coincidir amb l'endemà del dia del Martin Luther King.
Llavors, totes les celebracions així van començar al cap de setmana,
ahir va ser una jornada, el que es diu aquí, de serveis comunitaris,
i continua avui.
Llavors, clar, a veure aquesta interrupció d'ahir,
no sé ben bé què faran a l'escola,
però estic segur que coses en faran,
i que els nens quan tornem ho explicaran.
Jo ja els hi he dit, evidentment, ja ho saben.
Ja està en el cas del que passa avui, tot això.
Ara que deies això del dia de Martin Luther King,
de jornada de serveis comunitaris,
això com es tradueix en la vida de la gent a nord-americà?
Doncs aquest any molt.
Els altres anys, vols que en digui la veritat,
jo no n'era tan conscient.
O sigui, mica en mica...
S'hauria posat més èmfasi, doncs, a aquesta celebració també.
Sí, sí, i tant, i tant.
Per exemple, no només tot el que hem sentit
que ahir va estar fent el Barack Obama i el Biden i així, no?
Sí, que van estar pintant, no?
Sí.
Molt bonics.
Però sí que és veritat que allò que parles amb gent,
i em deia, jo, jo tenia un dia...
Mira, un dia de vacances pagades,
una amiga meva que treballa en una escola,
diu, mira, un dia de vacances pagades que teníem,
però aquest any l'administració així ha decidit
que més valia que utilitzéssim amb algú,
i, doncs, mira, a l'escola prepararem menjar per,
com se diuen, homeless, llens sense casa,
i portarem menjar, això.
O sigui que penso que sí que aquest any ha hagut com a més allò...
Bé, va, anem a fer el que realment se suposa
que hem de fer aquest dia, no?
I a la nostra universitat,
tot i que ahir no hi havia classes...
O sigui, aquí va per semestres, no?
Bueno, ja sé que a Catalunya també quan jo estudiava, no.
I llavors el semestre de primavera comença avui.
O sigui, es va acabar just abans de Nadal i comença avui.
O sigui, que ahir encara n'hi havia ni classes ni res,
però a la universitat es van organitzar molts actes de voluntariat
i molts, molts estudiants realment van participar en fer diferents activitats, no?
Doncs, no ho sé, potser anar a un hospital,
o anar amb una llar de crius i fer coses,
o pintar, bueno, tot això, no?
De fet, hi ha molta feina comunitària a fer en aquest país,
o sigui, que qui vol fer-ne en pot fer, que sense problemes.
O sigui, que sí, jo diria que ahir es va notar molt més que no pas altres anys,
que ja està bé, sí.
A més que segueixi, no només un dia, sinó cada dia.
Sí, però de totes maneres, la perspectiva que tenim des d'aquí, lògicament,
és que quan l'anterior president, el que encara ho és,
va prendre el seu càrrec, quan va ser relegit,
tota l'expectació i tot el que es va muntar,
tu ja vivies a Filadèlfia.
Sí, sí, jo ja porto 15 anys aquí.
Per això, res a veure, no, Judit?
Ah, no, no.
Era un tràmit més, mira, una cosa més.
Clar, aquest parament que s'ha muntat era impensable, no?
Això és increïble, sí.
Jo, fins i tot, penso que potser no han fet un gra massa, no?
Però, no, bueno, si la gent això els motiva i els anima,
doncs ja està bé, no?
Però si ja he estat aquí a la segona reelecció d'en Clinton,
però, bueno, a la reelecció d'en Clinton,
que doncs ara fa 12 anys,
i bueno, però clar, ja ho era president,
doncs bueno, no té tant d'importància, no?
Després, quan va sortir en Bush,
doncs sí, recordo una mica el dia que va entrar a ell i tal,
sense gaire alegria, per cert, per mi, però bueno,
però bueno, es va fer, sí, sense, sense,
a les notícies se'n parla,
i després a la reelecció, doncs tampoc una mica així,
però ara, amb aquesta,
des del dia 4 de novembre, en què va sortir la Xica,
bueno, parlant d'altra cosa, de la gran inauguració, no?
Clar, jo m'imagino que també els aparadurs,
les botigues que el marchandeixin,
deu continuar funcionant tant o més
que en l'època de la campanya electoral.
Sí, sí, sí.
Home, tant o més, no ho sé,
no t'ho puc dir directament,
perquè, bueno, jo acabo de venir d'estar aquí a Tarragona,
i a Barcelona per Nadal,
i, o sigui, no m'he mogut molt pel centre,
jo visc una mica a les afores,
però sí que el que he notat on visc jo
és que, per exemple, la gent té encara,
saps quan hi ha eleccions,
aquí tothom posa lletreros,
a la casa, així,
tothom els té posats, no?,
o sigui, des del dia de l'elecció fins avui
la gent ha seguit amb els lletreros posats a fora,
posant el nom de l'Obama i així, no?,
o sigui, que sí que realment s'ha seguit pisquent.
I després el que d'ahir,
per les notícies,
sí que sí, que tot,
samarretes, barrets de tot, no?,
i ho he vist pel carrer, també,
no molt perquè per la zona
on no em moc jo
no hi ha molta activitat comercial,
per dir-ho d'una manera, no?,
però aquesta acció que ho haixent donar
és massa, vull dir, sí.
La mirada que a Europa
ha de determinats sectors,
en principi, quan va guanyar les eleccions a Obama,
doncs molta alegria, tot plegat,
però també ja saps tu que sempre hi ha
un cert accepticisme,
a l'hora de, sí, sí, bé,
però si fa o no fa, tot funcionarà igual.
Aquest pensament que pot haver-hi,
doncs, a Europa,
hi és, als Estats Units,
o que tu tinguis constància,
vull dir, realment hi ha fe
que això suposarà un canvi?
I tant, no, no, de veritat, eh?
Diguem que a Europa la gent
és més descreguda des d'aquest punt de vista, no?
Sí, o potser els americans
són més ingenus, no?
No ho sé, però no, no,
aquí hi ha...
O sigui, aquí realment la gent
està convençuda que hi ha un gran canvi
i, bueno, es necessita, no?
Jo, home, no sé,
si hi haurà un gran canvi,
però per poc que n'hi hagi
ja serà un gran què,
perquè la veritat fa falta ara que...
O sigui, Barack Obama
es troba amb la pitjor situació econòmica del país
amb els darrers 80 anys,
una guerra, aguantant-me,
o sigui, no ho sé,
realment se necessita moral
per poder començar una presidència
en aquesta situació,
però no, no,
realment hi ha un esperit d'optimisme
que jo no havia vist mai aquí,
o sigui, no ho sé,
la gent realment està engrescada
i que pensen que sí,
que sí, que la cosa anirà bé
i això...
Bueno, això és bo,
perquè, si més no,
millor que la gent estigui optimista
que no pessimista, no?
I, Judit,
després de viure 15 anys
el que anomenen
sentiment patriòric
que tenen els nord-americans,
que és un sentiment
amb unes excepcions diferents
als que poden tenir a altres països,
juga un paper molt important
al que podria ser, doncs,
la renovació del país, no?
Perquè tu aquest sentiment patriòtic,
diguem-ne que,
com a positiu,
com a col·lectivitat,
tu el veus,
el respires allà?
Sí.
Existeix realment?
Sí, sí que existeix,
però jo l'he notat
en moments determinats, no?
O sigui, bueno,
clar, pel carrer,
tothom té la seva bandereta americana
allà penjada,
però no, no, això no,
però, o sigui,
el país aquest realment
està molt dividit
entre el que són demòcrates
i republicans.
I això, realment,
últimament s'ha notat molt
amb tota la presidència del Buix
i ha arribat a uns extrems
molt bipartidistes, no?
En canvi,
en moments determinats,
no sé,
quan hi va haver els atacs
a l'11 de setembre del 2001, no?
O sigui, tothom es va abocar al carrer
i tothom era americà
i, o sigui,
no era independent,
si jo crec,
en aquest,
en aquesta política
o en aquella altra.
Tothom es va,
sentia un gran sentiment
de solidaritat
i així,
i no he tornat
a notar una cosa així
fins després de l'elecció
del Barack Obama.
O sigui,
o sigui que realment
hi ha aquesta,
aquesta,
no ho sé,
no sé com definir-ho,
perquè com tu dius,
nosaltres no tenim aquest.
No, no el tenim a veure.
Clar, perquè
llegeixes analistes,
enquestes d'opinió,
i tothom ha d'estar
que aquest esperit
del poble americà
de superació,
que realment
quan arriba el moment
són capaços de posar-s'hi
ni que les estiguin passant magres,
vull dir que no són tòpics,
sinó que realment
ho demostren, no?
No, sí, sí,
o sigui,
i això crec que en part
això és el que et deia
d'aquest sentiment
d'optimisme
que hi ha ara
crec que és bo, no?
Perquè
l'abre aquest sentiment
d'optimisme
ells ho associen
al sentiment patriota
i llavors
doncs va,
vinga, vinga,
tots endavant, no?
No ho sé,
no,
no conec així
molta gent
que directament
ara estiguin passant
malament per la crisi,
però sí que sé
de molta gent
que s'ha quedat
sense feina
i així
i
doncs
és un moment
dur,
però el fet
que ara hagi entrat
el Barack Obama
i pensin
que realment
pot arreglar la situació
i pensin
i em dic
bueno,
doncs vinga,
som Amèrica
o hem superat altres vegades
i això ho farem,
vinga endavant,
en lloc de quedar-se a casa
donant-se cops de cap
i pensant
que malament que estic
i què faré,
doncs penso que això és bo.
No són emprenedors
en aquest sentit.
Sí,
sí,
exacte,
és una gent
que està acostumada
a dir vinga,
ningú em treurà
les castanyes del foc,
ho he de fer jo
o ho hem de fer
com a grup
i sí que és bo.
Esmentaves Irak,
esmentaves Guantànamo
quan vèiem
que realment
a Barack Obama
se li ha girat
molta feina.
internament,
tu treballes a la universitat,
vius als afores,
però després de 15 anys
ets capaç de conèixer
la realitat del teu entorn
i com funcionen
els sistemes socials,
no?
Un país en què
la sanitat ja sabem
que està fatal,
és a dir,
que és privada
i la pública
és gairebé inexistent.
Sí.
Com a prioritats
per als ciutadans,
quines creus
que haurà d'abordar
de manera urgent?
Des de la perspectiva
d'una ciutadana
que viu a Filadèlfia,
no des de la perspectiva
de l'analista
que aquests ja els hem sentit
prou.
El de l'assistència mèdica,
sí,
això és penós.
I ell és una de les coses
que va dir
que faria immediatament,
el d'aconseguir
un sistema
d'assistència sanitària
per a tothom
i jo crec que
que és prioritari
des del punt de vista
del ciutadà
és una de les coses
que els afecta.
Però sí que t'he de dir
que com que l'americano
coneix res més,
o sigui,
ells no són ben bé conscients
del que vol dir
tenir un sistema
de seguretat social.
Universal, gratuït,
que el tenim aquí, clar.
No se'n fan el cas,
no ho acaben d'entendre.
I potser el dia
que ho tinguin
notaran lo bo que és,
no?
O sigui,
això ho nota
la persona que...
Sí que és veritat
que no hi ha
un sistema general,
però, per exemple,
a nivell dels estats
que aquí serien
com a autonomies,
que realment
és molt més autonomia
que no pas
tenim allà a Espanya,
doncs hi ha molts
governs estatals
que tenen cobertura
per nens.
O sigui,
els nens fins als 16 o 18 anys
estan coberts,
però un cop tenen 18 anys
doncs ja t'ho faràs,
no?
Però llavors parles
amb la gent
i dius,
bueno,
llavors què, no?
Si et penses mal així,
ah, bueno,
doncs esperem que no passi,
no?
No sé,
donen respostes així.
Clar,
hi ha assegurances privades,
funcionen moltíssim,
ja és habitual
als Etats Units.
A la universitat,
el sistema educatiu,
que tu no ets coneixedora,
com el valores?
Com el veus?
Respecte a altres
que coneixes,
com el d'aquí,
no sé.
Bé,
jo l'únic que veig
aquí anar a la universitat
és caríssim
i el que encara
no acabo d'entendre
és com els americans
estan tan orgullosos
que tothom tingui
accés a l'educació
i penso que perquè tothom
tingui accés a l'educació,
l'educació hauria de ser gratuïta
i l'educació és gratuïta
fins a acabar
la secundària,
no?
Bé,
per qui vulgui,
evidentment.
Sí,
el que seria aquí l'ESO,
no?
Exacte,
fins a l'ESO,
però després,
un cop tu entres a la universitat,
és molt car,
o sigui,
és caríssim
i la universitat
on jo estic
en teoria
és una universitat
que aquí
seria semiestatal
i penso que un curs
universitari
val,
no sé,
deu valdre uns 15.000 dòlars
Déu n'hi do!
I en una semiestatal,
com dius?
Sí, sí.
Perquè té una part subvencionada,
no?
Exacte,
exacte.
Si és realment privada
és caríssim,
llavors,
però
això és un dels punts
que encara no
no...
Això no he sentit
com parli ningú, eh?
Jo com que no havia sentit
parlar del sistema educatiu
per això t'ho preguntava,
no?
Perquè clar,
és el que tu dius
i els hi deu semblar bé,
no?
Com ho tenen.
Sí,
aquí hi ha molts sistemes
de...
com se diu això?
De prèstecs per estudiar,
o sigui,
jo no havia sentit parlar
mai de prèstecs d'estudiants
fins que no vaig venir aquí,
però és que
no hi ha altra solució,
no?
Si no,
com te pots pagar una carrera.
Llavors,
és clar,
la gent,
si té accesses a l'estudiar,
així els hi donen prèstecs
bastant bons,
però un cop acaba
no han de tornar tot
i llavors,
clar,
trobes amb gent de 40 anys
que està dient
no,
no,
és que jo encara estic
pregant els prèstecs
de quan vaig a estudiar,
no?
Déu-n'hi-do,
l'has d'afegir a la hipoteca
després.
Sí.
El prèstec a la carrera.
En fi,
Judit,
com serà el dia
d'avui teu?
Normal?
Sí,
bueno,
ara d'aquí tinc dos nens,
ara d'aquí una mica
els despertaré,
els portaré a l'escola,
m'assabentaré
si fan algun acte o no,
però ja m'ho explicaran
ells després,
he d'anar a treballar,
però evidentment
penso seguir
l'acte inaugural
i no sé si
on estic jo
hi ha un centre
així d'esbargiu
per a estudiants
que tenim una
gran televisió,
doncs potser
o aniré allí
o miraré
des de l'ordinador
i així,
no,
no,
jo,
o sigui,
el discurs
no me'l penso perdre
perquè si una cosa
té l'obana
és que és un gran orador
i, mira,
m'agrada com parla,
o sigui que
potser
com tots els grans líders
se sap vendre així
a la gent,
no,
a base de discursos,
però té el seu mèrit
i,
segons tinc entès,
és ell mateix
el que se'ls escriu
i així,
o sigui que amb el que diu
realment és
el que ell pensa,
no,
ja veurem què passa.
Realment serà espectacular,
eh,
perquè estem parlant
de 9.500 policies,
11.500 militars,
i la previsió
de 3 milions
de persones
pels carrers
seguint
tot l'itinerari
pràcticament
des del Capitoli
fins a la Casa Blanca,
és una cosa
espectacular,
realment,
eh.
Bueno,
ara,
quan m'he llevat
he mirat a la CNN
i allò
ja està ple de gent,
a les 6 del matí
a 10 graus
tot a 0
i...
Com els casaments
reals d'aquí?
Més,
si no,
no fan més encara,
no?
Més,
més.
Em sembla que
els catalans
això d'anar a les 6 del matí
a 10 sota 0
a un lloc,
eh,
no?
Jo crec que no,
eh?
No, eh?
Els americans,
sí,
ells allà.
Tampoc no tenim un Barack Obama,
eh?
No,
tampoc.
no cal comparar un casament real
amb això,
no?
No, no dic
quant a afluència de gent
i m'imagino que és el comentari
del dia
perquè si ho és aquí,
lògicament,
ho ha de ser allà.
Judit Garriga,
jo recordo que una de les coses,
i deixa'm fer broma,
que a tu et va agradar moltíssim
de la campanya
és que vas veure de gratis
el millor concert de la teva vida
de Bruce Springsteen,
no?
Sí.
Jo recordo com a anècdota
quan vam parlar amb tu
perquè dic,
oh, és que realment
és un gran què, no?
Això.
Us ha proporcionat moments gloriosos
la campanya de concerts,
d'espectacles
i de tot plegat, no?
Aquest diumenge
van tornar a actuar a Washington,
però clar,
no hi vaig poder anar.
Sí,
el diumenge van començar les...
Bé,
ja ho deveu saber,
el diumenge va sortir en tren
des de Filadèlfia,
després el diumenge
hi va anar a concerts
i allà també tots gratuïts
per la gent
i, bueno,
ho hi segueixen.
Si viéssim a Washington
evidentment n'hi hagués anat,
però és una mica massa en renou.
No, i el que dius,
dues hores de cotxe
en una situació normal,
no res,
però clar,
per arribar-hi
i la quantitat de controls
de seguretat
i tot plegat
que t'hi trobaries...
És una mica massa.
I a més,
sé de gent que...
sé de gent que viu a Washington
i...
perdona,
i han optat per marxar
i llogar l'apartament
perquè s'han forrat
llogant a l'apartament
aquest cap de setmana.
Sí?
Sí,
perquè es van esgotar
les places hoteleres
en pocs dies
després que l'Ogama
fos a l'Egid.
Llavors la gent va començar
a buscar apartaments,
va començar...
Veus?
Això també ho va fer
pels carraments reials
aquí, eh?
Veus com hi ha similituds?
Judit Garriga,
de veritat un plaer
parlar amb tu,
una abraçada molt forta
i fins a la propera,
ja sigui aquí a Tarragona
quan vinguis de vacances
o en fi,
que ja saps que...
que et truquem immediatament
quan volem saber
alguna cosa
de com s'està a Filadèlfia
i en aquestes circumstàncies.
Hauríem de tornar a parlar
d'aquí uns anys
a veure com ha anat
tot això de l'Ogama.
Jo crec que sí, eh?
Jo crec que sí.
A veure si realment
les expectatives
que tothom ha posat
han sigut reals,
esperem que sí.
Esperem que sí,
pel bé,
sobretot de la ciutadania
nord-americana,
sobretot.
Gràcies, Judit.
Fins aviat.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.