Hola, bon dia, Ricard. Efectivament, estem a l'interior del mercat central de Tarragona.
Avui, per cert, força moviment.
Els dixous al matí ja saben que és un dia de força tràfeg.
El mercat avui no n'és una excepció.
I un dia en què també, entre les paradisses, encara es comenta aquest canvi,
aquest nou rumb que ha pres, com comentàveu ara, el projecte del nou mercat central.
La principal noventat, com ja ho he explicat, és que finalment sembla que ara sí,
s'ha certificat que el nou mercat disposarà de dues plantes de pàrquing subterrani.
Per comentar aquesta notícia, ens acompanya el president de l'Associació de Venedors del Mercat,
el senyor Albert Ribot. Senyor Ribot, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el gerent de l'Associació, el senyor Rafael Martínez.
Senyor Martínez, bon dia.
Bon dia.
Fins a quin punt, senyor Ribot, la pressió que han exercit els venedors del mercat
ha suscitat aquest canvi respecte al projecte que coneixem el mes de gener,
i la voluntat de l'Ajuntament de no disposar de pàrquing soterrani al mercat
i de construir-ne un a la Rambla.
Bé, això li hauria de preguntar, doncs, amb el regidor.
Jo vull pensar que, més que pressió, se'n van escoltar els pregs que van fer
i se'n van entendre, doncs, que no podíem fer un projecte tan desgavellat per tot arreu
que fins i tot no comptaven cap planta d'aparcament, no?
La seva negativa era molt ferma, però...
Sí, evidentment, nosaltres vam fer saber que ens plantaríem
i agafaríem una postura no massa agradable per nosaltres,
però sí dura, que no acceptaríem un projecte desgavellat.
Per tant, si això va servir, doncs, perquè qui sigui
o fes el que hauria de fer i buscar una solució pràctica i l'ha trobat,
doncs celebro que hagi estat així i que no ens tinguem que veure obligats,
doncs, a fer coses que són desagradables, no?
Creiem, doncs, que això és una bona solució, no la que volíem,
però és una bona solució, on no atura un projecte com el nostre gens ni mica
i que en un futur, doncs, podrà acabar de completar-se,
si ha de ser amb el de la Rambla, doncs amb el de la Rambla, no?
Què canvia tant? Per què és tan important, senyor Martínez,
construir, disposar d'aquestes plantes de pàrquing soterrani sota el mercat,
a disposar-les a 80 metres, a la Rambla Nova?
Bé, per diversos motius, és a dir, el primer podria ser perquè, clar,
si aquí el que volem és fer, com aquell que diu,
un centre comercial a l'aire lliure al centre de Tarragona,
lògicament el que no podem fer és fer una zona pràcticament peatonal
i que la gent no pugui venir a comprar amb el cotxe.
Després, l'altre punt és que si aquí, doncs,
el projecte contempla un supermercat, clar, un supermercat sense tindre places d'aparcament,
doncs difícilment el podríem tenir, o almenys un supermercat amb cara i ulls,
que és el que necessita aquesta zona.
I finalment, doncs, que per l'entorn del mercat, tant pels botiguers com pels veïns del mercat,
de la zona del mercat, doncs és molt important que una vegada fet aquest projecte,
doncs hi hagi suficientes places d'aparcament pel servei,
no solament del mercat, sinó de tots els comerços i serveis que l'envolten.
El projecte inicial en què treballava l'Ajuntament contemplava quatre plantes de pàrquing,
el mes de gener l'Ajuntament treballava amb la idea de no fer-ne cap,
ara es treballa amb la idea de fer-ne dues, sembla que ara és la definitiva.
dues plantes són suficients?
Aviam, jo diria que no estic content, però t'ho diria que no estic enfadat, no?
Crec que són les justes per poder fer un projecte amb cara i ulls,
que en tinguessin més oli amb un llum, però que no poden ser,
jo crec que amb dos, per començar amb el projecte del mercat,
podem començar a treballar.
Si després, en un futur, el que l'Ajuntament tenia pensat de fer a la Rambla
es pot incorporar amb espai i gestió en aquest nou aparcament de la Rambla
junt amb el de Corsini, jo crec que acabaríem de consolidar aquest projecte.
Sí, disculpi, per vostè, senyor Ribot, el pàrquing de la Rambla,
el pàrquing a la coca central de la Rambla, en aquest tram central,
també podria ser útil?
Aviam, si arqueologia i geologia ho permeten,
jo com a comerciant crec que com més aparcaments, millor.
Per tant, seria una bona opció, però en el moment adequat.
És el que sempre hem reclamat, no abans del projecte del mercat,
sí després, quan el projecte del mercat ja estigui consolidat.
Ara, el senyor De Los Rios explicava que, amb el calendari més optimista,
les obres de remodelació del mercat podrien començar a principis de l'any 2010.
Què els sembla aquest calendari? Creuen que és realista, senyor Martínez?
Home, en principi, de la forma que ho han dit,
sembla que estan molt segurs que es puguin iniciar les obres
a primers de l'any que ve.
En realitat, el projecte aquest, ara, s'ha accelerat molt
i, pel que nosaltres hem pogut comprovar
i les informacions que tenim de l'Ajuntament,
es veu que estan convençuts que difícilment es podrà plaçar
a l'inici de les obres i que aquestes tindran a l'inici
a primers de l'any que ve.
Si a l'inici de les obres no retarda
i, efectivament, comencen a principis de 2010,
quant poden durar els treballs, senyor Ribot.
En quina previsió treballen, vostès?
Aviam, més que nosaltres, el que ens ha explicat l'Ajuntament
és que estan en 27-30 mesos.
Si això fos així, doncs ho trobem un temps correcte.
Estaríem parlant de, si no hi ha cap imprevist, finals de 2012.
Correcte, sí.
Val.
Home, clar que ens agradaria que ho tinguéssim acabat demà,
però això sabem que no pot ser.
Per tant, el que hem de fer és que triquin el que tinguin que trigar.
Vull dir, però no més del que sigui absolutament necessari
per tirar endavant aquest projecte, no?
Tenint en compte que el senyor Delorio has explicat
que s'utilitzarà una tècnica constructiva força innovadora
per poder disposar d'aquestes plantes d'aparcament soterrani,
tenen por que aquestes innovacions sècniques
puguin comportar retards en l'execució dels treballs?
No, jo crec que s'ho van explicar molt bé
i des d'aquí vull agrair el suport tècnic que ens ha donat
el senyor Rafael Cabré, que és un tècnic que ha contractat
a l'Ajuntament per assessorar aquesta obra.
Doncs ens ho han explicat molt bé i crec que és del tot correcte.
Aquest mètode constructiu el que fa és,
a banda de no ser tan enfarregós com el que teníem en primera instància,
el que fa és poder anar fent la part B,
o sigui anar omplint aquestes plantes que es van construint,
tot i que no s'hagi acabat de perforar.
O sigui que compaginem la perforació amb l'ocupació
i millorem el temps, evidentment.
Senyor Martínez, ara ens ho comentava en aquest calendari,
en la millor de les previsions,
el nou mercat podria ser enllacit a finals de 2012.
Les actuals instal·lacions, aquesta carpa provisional de la plaça Cursini,
s'ha preparada per aguantar tot aquest temps
fins al final de les obres de l'edifici tradicional del mercat?
Sí, ja ho crec.
És més, hi ha venedors que diuen que ja, tal com està,
que continuarien treballant aquí,
és a dir que en aquest aspecte no n'hi haurà de parlar.
No s'han plantejat, no?
Però ho deixaran a banda el projecte del mercat.
Ara, lògicament, nosaltres el que ens interessa
és que es porti, finalment es faci el projecte
i anem allà al mercat nou i remodelant, no?
Però que no n'hi ha cap problema per continuar treballant aquí,
tant pels venedors com pels clients.
És a dir que aquest problema no el tenim.
Això remarca que moltes vegades els mitjans de comunicació,
els ciutadans, hem parlat d'aquest mercat com a provisional,
però de provisional no en té gaire.
Volem dir que les seves característiques
de l'edifici d'aquesta carpa no són provisionals.
Ja estava previst que pogués durar força anys,
com així està sent.
Home, hi ha molts mercats que no són provisionals
que ja voldrien tindre les instal·lacions que tenim nosaltres aquí.
És a dir que aquest mercat, tant, ja dic,
torno a repetir, tant pels clients com pels venedors,
està en condicions òptimes per aguantar dos anys,
tres anys, quatre anys, fins que durin les obres.
Senyor Ribot, vostè precisament aquesta setmana
ha renovat el seu càrrec com a president de l'Associació de Venedors,
crec que per quatre anys més.
El seu principal objectiu durant aquest nou mandat
serà supervisar les obres del nou mercat?
Continuarem amb la línia que portàvem
i el nostre màxim objectiu i prioritari
és acabar aquest projecte com pensem que ha de ser.
Aquest serà el nostre cavall de batalla
sense descuidar, doncs, totes les promocions
i tot el treball, doncs, que aquest associació porta,
que n'és molt, no?
En principi...
No, en principi i al final.
Vull dir, el nostre objectiu és que això s'acabi consolidant
en aquest gran projecte.
Vaja, no sé si deduï de les seves paraules
que a vostè li agradaria plegar acabar el seu mandat
amb la inauguració del nou mercat.
M'hauria agradat poder haver acabat aquest mandat
amb el mercat inaugurat, perquè crec que
quan un s'aferra en un lloc, doncs, no és bo per cap col·lectiu,
però, d'agudes les circumstàncies,
amb Junta, doncs, ens vam decidir que era del tot necessari
continuar amb la mateixa línia que portàvem.
Jo encantat de poder servir a la meva associació, doncs,
des d'aquest punt i acabar aquest projecte,
però també és cert que ahir els hi vaig fer un recordatori
que cal buscar, doncs, hi ha una imatge nova,
no tan desgastada o cremada com se diu avui dia,
perquè quan el mercat estigui acabat i inaugurat,
doncs, necessitarà una persona jove i amb molta il·lusió
i amb molta imaginació perquè allò, doncs, sigui efectiu, no?
Senyor Ribot, senyor Martínez, gràcies per atendre'ns en directe
avui al matí de Tarragona Ràdio
i anirem parlant, de ben segur, comprovant
l'evolució d'aquest servei del mercat central.
Moltes gràcies, novament.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs, ja ho he pogut escoltar, Ricard,
els venedors al mercat donen el biciplau, ara sí,
a la projecta de remodelació del mercat,
però també pensant en el futur, a mitjà i a llarg termini.
De moment, des d'aquí, des de l'interior del mercat central de Tarragona,
això és tot, fins ara.