Molt bona tarda, alcalde, delegat del Govern de Catalunya,
consellers i conselleres, exconsellers i exconselleres electes de la ciutat de Tarragona,
actors i protagonistes de la democràcia municipal,
nois i noies, alumnes de l'IES Pons d'Icart,
benvinguts al Saló de Sessions de la vostra ciutat, de la ciutat de Tarragona,
gràcies també a la direcció i a l'equip directiu del centre per la col·laboració amb aquest acte.
No cal que us digui que sou el present, però sobretot el futur de la ciutat.
Autoritats, senyores i senyors, gràcies per haver vingut a una celebració
que vol ser el símbol de la consecució dels anells de la ciutadania durant moltes dècades.
Després de la Guerra Civil, que hem recordat recentment,
el règim imposava un concepte de vida on no hi havia massa lloc per la llibertat.
I convé fer memòria i dir-ho d'aquesta manera a les noves generacions de tarragonins i tarragonines aquí presents,
perquè ningú pugui oblidar mai
que el poble i la cultura van romandre segrestats per la força i de vegades també per la por.
Avui en aquest saló de plenaris hi trobem la presència d'homes i dones
amb experiència acumulada en el servei a la ciutadania
i també de nois i noies que tenen la vida per davant
i que no han conegut altra cosa que la llum, afortunadament, de la llibertat.
Jovent, que tard o d'hora, serà el relleu generacional de la nostra societat.
A uns, els va tocar viure moments històrics on la recent democràcia
se sentia encara feble i amenaçada,
com quan va haver-hi el cop d'estat del 23 de febrer de 1981,
o instants puntualment complicats i difícils,
com l'atemptat d'ETA al RAC de les hores en petrolo.
Els altres, joves, seran els hereus, custodis i seguidors
d'una democràcia que cal salvaguardar, perfeccionar
i defensar per damunt de qualsevol altra cosa.
Sortosament, l'experiència del passat i l'esperança del futur
coincideixen avui, ara i aquí.
que aquest aniversari, aquest trentè aniversari,
ens serveixi per ser fidels a la memòria col·lectiva
i ens faci recordar que no s'ha de baixar mai la guàrdia
en defensa de les llibertats cíviques.
Tot seguit, la senyora Núria Soler, periodista,
presentadora del TN, senadora tarragonina,
condiurà l'acte.
Quan vulguis, gràcies per fer aquesta conducció.
El 19 d'abril de 1979 es constitueix el primer ajuntament de Tarragona
fruit de les primeres eleccions municipals democràtiques.
Enguany se'n comemora el trentè aniversari,
una efeméride per tant prou important com per celebrar diversos actes,
el primer del qual aquesta recepció institucional
que, com apuntava l'il·lustríssim alcalde Ballesteros,
reuneix diverses generacions,
les que han treballat per la ciutat i les que ho faran en un futur.
D'entrada i per començar,
llegirem la declaració del Dia Municipal 2009.
Ho farà Natàlia Rodríguez Martínez,
una de les esportistes més brillants de la ciutat,
atleta especialitzada en proves de migfons.
La seva última fita ha estat la medalla de plata en 1.500 metres
en els campionats d'Europa de pista coberta a Turí.
En la mateixa especialitat va ocupar el sisè lloc
en el campionat del món de l'atisme Helsinki l'any 2005
i també en els Jocs Olímpics de Pequín l'any 2008.
Natàlia Rodríguez, pretora del Senat de Tarragona,
també va néixer justament l'any 79,
per tant és exactament coetània del mateix any,
aquests 30 anys d'aquest Ajuntament tarragoní.
Té la paraula Natàlia Rodríguez.
Bona tarda.
Declaració del dia del municipi 2009.
Els municipis democràtics celebren el nostre 30è aniversari.
En aquests 30 anys hem transformat completament els pobles i ciutats,
dotant-los dels serveis necessaris
i convertint-los en els espais comuns i de convivència que avui compartim.
Tant els que van assumir la responsabilitat de la gestió municipal
aquell 1979, com els que ho hem anat fent al llarg d'aquests 30 anys,
ho hem fet des de la vocació de servei públic
i construint, de manera conjunta,
l'administració més propera als ciutadans i ciutadanes.
Tinguéssim o no les competències,
els ajuntaments porten tres dècades fent front
a les necessitats i demandes canviants de la ciutadania.
I cal recordar que els inicis a Tarragona no foren gens fàcils.
La ciutat estava completament desestructurada,
amb un urbanisme que dispersava els barris en mons a parts del centre.
Durant aquests anys s'ha intentat pertebrar la ciutat,
però la Tarragona en què es va trobar el primer ajuntament democràtic
no era gens fàcil de cohesionar.
La manca d'aigua potable, que sortia completament salada de les aixetes,
també és un factor que forma part de la memòria col·lectiva de la ciutadania de Tarragona
que no es va solucionar fins que va arribar a l'aigua del ministre,
a esbassament de l'Ebre.
El primer ajuntament democràtic de Tarragona
es va trobar grans problemes sobre la taula
que van haver d'afrontar amb pocs recursos i menys experiència,
però sortosament amb un gran voluntarisme
i molta il·lusió que ens ha permès arribar fins al dia d'avui.
És en aquest context que,
aprofitant una data tan assenyalada com el 30è aniversari de la democràcia local,
els ajuntaments volem retre homenatge
a aquests primers electes del 1979.
Volem reconèixer la tasca desenvolupada per tots i totes
els que van constituir els primers consistoris
en un moment històric tan complicat com el que us obria,
construint des de zero el que han estat les bases per a tota la feina posterior.
Però no podem limitar-nos a celebrar aquests 30 anys d'ajuntaments
després de la instal·lació de la democràcia.
Encara queda molt per fer i molt per avançar.
Establir les bases d'un nou model de finançament local
és la nostra prioritat.
Per això, demanem que un cop que la Generalitat
tingui aprovat i consensuat un finançament just
i suficient per a Catalunya
s'inicia el procés de diàleg
i aprovació d'un nou model de finançament per als ajuntaments.
No podem obviar el fet que en 30 anys de democràcia local
els ajuntaments no hem viscut ni una sola revisió
del nostre sistema de finançament.
Hem avançat gràcies a un nou estatut
que ens reconeix per primera vegada competències pròpies.
Però aquestes competències comporten uns obligacions
que tots sovint no poden assumir per manca de recursos.
Reivindiquem, doncs, l'aprovació de la Llei de Finances Locals de Catalunya
en el marc de la garantia de suficiència de recursos i autonomia local.
Perquè els ajuntaments som els principals garants de la cohesió social
i hem de tenir els recursos justos i suficients
per continuar desenvolupant aquesta funció,
especialment en un moment de crisi econòmica globalitzada.
Affrontem aquests reptes i objectius amb la convicció
que les administracions de l'Estat i la Generalitat
tenen la voluntat de treballar coordinadament
per a l'autonomia del món local.
Aquest 19 d'abril, Dia del Municipi,
el món local manifesta la ferma voluntat
de continuar treballant per la cohesió social dels nostres municipis,
per la millora continuada dels nostres pobles i ciutats
i per acordar un nou model de finançament local
que permeti augmentar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.
Gràcies.
Des del Departament d'Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
s'ha considerat que aquest aniversari és una bona ocasió,
una oportunitat única per l'aprenentatge.
Per això s'ha elaborat un material específic
i una proposta didàctica lligada al currículum de batxillerat.
És per aquesta raó que avui ens acompanyen
els alumnes de primer de batxillerat de l'Institut Pons d'ICAR.
El Pons viu a Tarragona en primera persona.
Les seves aules són els museus, els teatres i els nostres carrers.
De fet, el pati quotidià dels grans és la Rambla
o, per exemple, el carrer Sant Agustí.
El passat de la ciutat és en el seu nom i en el seu esperit
i el seu futur madura dins de les aules
que dibuixen què ha de ser Tarragona d'ara en endavant.
Amb aquest esperit s'ha treballat,
aquesta activitat propodejada des de l'Ajuntament,
activitats prèvies a l'acte d'avui
i que culminen en les preguntes
que els alumnes tot seguit faran
als representants polítics
que han estat treballant en aquest Ajuntament
en aquests darrers 30 anys.
Per tant, comencem amb Patrícia Ruana
que dirigirà una pregunta a Lluís Balart.
Quina relació hi havia entre les associacions de veïns
i els partits polítics?
Des d'aquí, des d'aquí. Endavant.
L'associacionisme veïnal
va néixer com una alternativa reivindicativa
a l'absència de canals democràtics
del règim franquista a tots els nivells,
que en el municipal es manifestava
amb una manca absoluta d'equipaments
als barris populars
i insensibilitat per les seves demandes.
Els militants dels partits de l'oposició
que fins l'any 1977 eren il·legals
van participar activament en la fundació
i les activitats de les associacions de veïns
junt amb persones que provenien
d'altres moviments amb vinguetats socials,
en especial organitzacions catòliques.
Bona part dels dirigents veïnals
provenien d'un d'aquests dos orígens
o bé s'hi incorporaven
en el decurs de la seva activitat veïnal.
Per això els partits hi tenien
una notable influència,
en especial els d'esquerres,
cosa que es manifestava
a les eleccions municipals de 1979,
on la presència de líders veïnals
en aquelles candidatures era notable.
Però també hi va haver
altres activistes veïnals,
sobretot en els barris obrers,
que van tenir una actitud de desconfiança
envers la capacitat dels partits
per representar adequadament
els interessos de la ciutadania.
Aquesta manca de confiança es va expressar clarament a Tarragona
per la presència de la candidatura
per la participació dels veïns a l'Ajuntament,
formada per persones directament relacionades
amb el moviment veïnal,
que obtinguia un notable èxit assolint dues actes de regidor
a l'Ajuntament de Tarragona.
En aquella època s'atribuïa el fenomen
del desencís polític,
ocasionat per la diferència entre els postulats teòrics
dels partits i la seva acció política quotidiana.
Aquesta afirmació, en la meva opinió,
caldria revisar-la en l'actualitat,
perquè tal vegada
era un signe de maduresa de les classes populars
davant d'unes formacions polítiques
que, a causa dels hàbits
de l'activitat clandestina,
encara no estaven prou avaçades
al debat obert amb l'entorn social
on actuaven.
A partir de les eleccions municipals de 1979,
les demandes dels barris
van començar a ser ateses
i les relacions entre el nou Ajuntament
i les associacions de veïns van canviar.
El moviment veïnal
va haver de reformular el seu paper,
que ja no podia ser només de reclamació
i reivindicació.
I els regidors van haver d'aprendre a dialogar
i matitzar les seves propostes
escoltant la ciutadania,
en una democràcia que ja no era només de delegació,
sinó que començar a adquirir
trets participatius.
Següent pregunta,
la fórmula Sandra de la Cruz
i respon Francesa Mar.
Quines són les motivacions
que porten algú a presentar-se
a les primeres eleccions democràtiques,
tot i la deplorable situació municipal d'aquell temps?
Bé, bona tarda a tots i a totes.
En primer lloc, agrair la pregunta
que acaben de formular aquests joves de Pons i Cartes.
És una pregunta ben fàcil.
Si quan jo estudiava, quan era més jove,
haguéssim fet unes preguntes tan fàcils com aquesta,
sempre hauria tret matrícula d'honor.
Per tant, agraeixo realment la pregunta,
perquè és ben fàcil per nosaltres,
pels que representàvem la candidatura
per la participació dels veïns.
Bé, en aquell moment
vam viure
una Tarragona molt
desfeta
perquè la dictadura de...
Bé, la dictadura ja sabeu de qui és,
aquesta dictadura,
prefereixo no dir el nom,
doncs ens va deixar una ciutat
desmantelada, diguem-li, no?
Però no solament Tarragona,
sinó totes les ciutats de Catalunya
i també d'Espanya.
I llavors, alguns de nosaltres,
el meu company de la candidatura,
l'Antonio Ruiz,
doncs, juntament amb altres persones
que nosaltres havíem treballat molts anys
dintre de la clandestinitat inclús,
en els barris havíem rebut
algunes represàlies dels grisos,
estàvem treballant a favor d'aquesta gent
que va arribar a la primera
fornada d'emigrants
del sur d'Espanya,
d'Andalusia sobretot i d'Extremadura
i això va fer que tota la ciutat de Tarragona
estigui rodejada per barris obrers,
barris obrers que no tenien
l'elemental, diríem, fonamental,
com les escoles, la llum als carrers,
també l'asfaltat, transport públic.
Jo, amb el barri que encara estic vivint,
vaig ser un barri que durant bastants anys
estàvem a l'extraràdio de Tarragona
i per tant, què vol dir l'extraràdio de Tarragona?
Vol dir que no teníem telèfon públic,
no podíem tenir telèfon particular tampoc,
no teníem transport per anar dels barris
a Tarragona Centre,
solament podíem agafar el transport
que venia de Tarragona o de Tarragona-Reus.
És a dir, això és un petit botó de mostra
de la mancança de serveis que hi havia als barris.
Volvíem treballar molt des de l'associació de veïns,
lògicament, amb moltes dificultats,
i llavors va arribar el moment
que ens podíem presentar nosaltres
aquell moviment ciutadà
que el meu company amic
que acaba de parlar i ha fet referència a ell
que va tenir molta força,
era el moment fort i ric, diguem-li,
de l'associació de veïns,
ens va semblar que podria ser també interessant
no solament fer una reivindicació
des de l'associació de veïns,
sinó fer una reivindicació
pels tres fonamentals de la gent
que estava més marginada de la ciutat
des de dintre de l'Ajuntament de Tarragona,
i dintre del consistori.
Ens vam presentar
i com també el nostre company ho ha recordat
vam sortir a llegir dues persones.
Bé, nosaltres vam treballar molt
l'aspecte que vam passar
d'una dictadura a una democràcia,
això és un pas de gegant, naturalment,
però creiem que aquesta democràcia delegada,
aquesta democràcia de cada quatre anys,
és positiva realment
i em sembla que s'ha anat consolidant,
però ja des de llavors,
i seguim pensant el mateix,
sense ser naturalment consellers,
que juntament amb la democràcia delegada
era important la democràcia participativa.
Nosaltres creiem que la democràcia,
si no és participativa,
no s'arriba a l'autèntica democràcia.
La primera no voldria negar-la
ni treure-li tots els valors que ella té,
però crec que no és suficient.
Juntament amb la democràcia delegada
i té a veure la participació constant
dels veïns i veïnes de la nostra ciutat.
És a dir, el teixit social no s'enforteix,
no s'arriba a una autèntica participació ciutadana,
sinó d'una forma el més acurada possible
als veïns constantment,
a part del vot que es fa cada quatre anys
o cada dos anys o cada sis anys
en determinades institucions,
si a més aquest vot que es fa
cada un determinat temps
no va seguit d'una presència constant,
diguem-li, dels veïns i veïns.
És un element fonamental
per formar les persones
i per formar també la convivència
dintre de la nostra ciutat.
Per tant, potser la característica més important
d'aquella candidatura nostra
era la defensa, diguem-li,
de la participació constant dels veïns.
Alguna vegada, o potser,
sent una mica més optimista,
ja amb això acabo,
l'Ajuntament em va fer cas
d'aquesta participació ciutadana,
però moltes vegades ens vam trobar frenats
perquè no vam poder arribar allà on podíem.
Bé, jo crec que és una lliçó
que hem d'aprendre tots,
és un tema que està obert,
que no està tancat,
avancem juntament amb la democràcia delegada,
avancem cada vegada més
amb una democràcia participativa
perquè serà pel bé de tota la ciutat.
A continuació, l'alumne Isa Cano
dirigeix una pregunta a Josep Anton Burgassé.
Bona tarda, senyor Josep.
Quina va ser la política social
del primer Ajuntament Democràtic de Tarragona
envers els barris
on s'havia concentrat la major part de la immigració?
Senyor alcalde, amics i amigues,
bones tardes.
Com podeu veure les preguntes, ja les coneixiem,
i per tant, és la facilitat d'això
poder tenir les respostes preparades.
Primer que tot, deixeu-me fer un breu pronunciament
respecte al que jo crec del dia d'avui.
Els veritables protagonistes
de la transformació de la ciutat de Tarragona
durant aquests 30 anys,
nosaltres som actors, però els protagonistes han estat
els tarragonins i les tarragonines.
I a bé, jo crec que aquí tenim que dirigir-nos
i felicitar-nos perquè Tarragona és, avui,
una part gràcies a la nostra feina,
però a l'impuls que ens han donat els ciutadans
que al final són els que han depositat
la seva confiança en nosaltres.
Ho volia dir, no perquè no ho tinguem aquest sentiment,
sinó que també els joves estudiants
que avui ens acompanyen,
que sàpiguen que això no ha sigut fruit
no més d'aquests que estem seguts aquí,
sinó dels seus pares,
possiblement quasi tots vosaltres,
els vostres pares i els vostres avis,
que fa 30 anys van començar a treballar
en aquest projecte que és la ciutat de Tarragona, avui.
I jo no vaig ser la pregunta,
gairebé que semblava que jo fos el regidor d'urbanisme
durant molts anys, jo al 79 era el regidor de joventut,
de joventut i esports,
perquè a més era el més jove.
Per tant, el més jove de la taula d'edat d'aquest any,
de l'any 79, vaig ser jo.
Quan veig les fotografies de com era fa 30 anys
i com soc ara, a més que soc més vell,
com han canviat les coses.
Però bé, jo val la pena dir
que si d'alguna cosa en aquesta vida
no sento orgullós és d'aquell acte
de l'any 79, d'abril del 79,
19 d'abril del 79,
en què vaig entrar per primera vegada
com a regidor aquest Ajuntament.
Què vam trobar en aquest Ajuntament l'any 79?
Doncs primer que no en teníem ni idea
de com funcionava un Ajuntament,
malgrat que quasi tots els que estem aquí
havien fet algun curset,
però curcets que de veritat no els va servir per res.
Perquè quan vam entrar aquí,
primer que ens vam adonar que les caixes
estaven buides.
Primer, buides de diners.
Per tant, difícilment es podia fer
algun projecte de ciutat sense tenir diners.
Teníem, com ha dit abans el Lluís
i ha dit el Paco,
un urbanisme,
tampoc urbanisme,
teníem una ciutat desordenada.
El nostre primer objectiu
era intentar al llarg dels anys
ordenar aquesta ciutat
perquè tothom se sentís veí de Tarragona.
Hi havia molts veïns que vivien a Tarragona,
però se sentien cadascú del seu barri,
principalment del seu barri,
i a vegades amb referències dels seus pobles d'origen,
però no es consideraven ciutadans de Tarragona
com el que avui molts d'ells,
quasi tots senten que formen part d'ella.
El Paco també ho deia,
penseu que l'any 79 encara hi havia carrers
sense asfaltar a la nostra ciutat.
Carrers, alguns al cas Corbà,
i també el que deia ell a l'Estre Ràdi,
molts carrers sense asfaltar,
molts carrers sense llum,
molts carrers sense telèfon,
i molts carrers, si us en recordeu,
sense rebre el correu.
L'any 79 encara hi havia llocs
en què les cartes no podien ser rebudes
per als veïns perquè el correu no funcionava.
Per tant, un dels objectius que ens vam plantejar
des de l'any 79 i tots els ajuntaments posteriors
va ser un tema a aconseguir
el que és la cohesió de la nostra ciutat.
Cohesió que es fa des de molts punts de vista.
Jo el que vaig conèixer més
va ser aquell que va tenir a veure
més amb la representació física,
amb el que eren els carrers,
amb el que eren la millora de les condicions de vida.
Abans de parlar d'una altra cosa,
en aquesta ciutat el que vam haver de parlar
era de les condicions de vida de la gent que vivia,
de la gent que vivia a Torreforta,
de la gent que vivia a la part baixa de la ciutat,
a la part alta de la ciutat,
que també hi havia molts problemes
i altres barris d'aquesta nostra estimada Tarragona.
Si som sincers, val la pena dir
que el resultat no podia ser d'una altra manera,
que el resultat ha estat magnífic.
Jo crec que avui tenim la gran sort
que a la nostra ciutat
tothom se considera veí de primera categoria.
independentment de que cada vegada s'hi hagi crítiques
o que hi hagi retrets o que hi hagi insatisfaccions,
però vam aconseguir el que preteníem,
connectar millor els barris de la ciutat.
Un altre eix important que es va aconseguir donar el temps
va ser també la referència dels centres cívics,
que primer en centres cívics alguns situats
en baixos de blocs de vivendes,
en locals comercials,
però a poc a poc això no va anar canviant.
Com a mínim tenien referències
del que era la vida municipal,
del que era l'Ajuntament de Tarragona
en aquest moment i en aquests anys
a cada un dels barris de la ciutat.
Crec que vam aconseguir
que independentment d'alguns problemes puntuals
aquesta política ens portés
a que no hi hagués greus problemes de convivència.
A la nostra ciutat jo crec que podem dir
en veu alta que més enllà d'algun problema puntual
el que vam aconseguir
és que aquesta política de cohesió
no comportés problemes de convivència.
Aquesta no existència de problemes socials
en aquell moment
és el que ens porta avui a dir
que som una ciutat plenament cohesionada
i tothom se sent plenament satisfet
de sentir-se veí de la ciutat de Tarragona.
Moltes gràcies.
A continuació,
Lluís Alejandro Lanceta
adreça una pregunta a Josep Maria Mosté.
Bona tarda.
Quins van ser els motius
que van comprometre l'Ajuntament de Tarragona
amb la implantació de les indústries químiques?
Bona tarda.
Suposo que has preguntat sobre la indústria química
i què va fer l'Ajuntament.
És que no sabia fins a l'última hora si vendria
i bé, jo crec que l'Ajuntament de Tarragona
en la seva època democràtica
ja es va trobar amb una indústria química
més o menys començada
perquè el boom de la indústria química
va ser en torn dels anys 60-70
si no tinc mala memòria.
Aleshores, nosaltres vam trobar
una indústria química ja
pràcticament implantada
en la major part de la seva ubicació.
No obstant,
com ha parlat la senyora Arcalda,
entre el passat i el futur que sou vosaltres,
doncs, esclar,
ja ha considerat alguna cosa.
Avui tots tenim i parlem
que estem en uns moments de crisi, no?
I això sí que no heu sentit parlar
ni a la televisió i a tot arreu,
però en Riau s'han de l'any 79
les gris que teníem, no?
Tothom recordarà
les parcel·les Toset,
les barraques del riu,
vull dir,
era una situació realment crítica de veritat
i amb anterioritat també,
encara que avui en la indústria química
algú ens queixem
i potser ens queixem en raó
per la seva contaminació,
en aquells moments hi va haver
verdaderes manifestacions aquí a la pressa de la Font
perquè vingués una petroquímica, eh?
vull dir, i tothom estàvem entusiasmats
perquè vingués,
perquè el primer que necessitàvem
era tindre llocs de treball.
Avui,
en l'indústria química
ha de proporcionar
a l'entorn dels 3 o 4 mil llocs de treball
ben bé
i els que, a més a més,
dels directes,
els que indirectament poden comportar.
El que sí que és cert
que acompanyat d'això,
que és interessant
i és bo
i tot el que és progrés
i en tenim a la nostra universitat,
que ja
la facultat de químiques
és una de les que té més
arrelament a Tarragona,
doncs, a part d'això,
necessitem que hi hagi
un tractament
del que és
la conservació
del medi ambient,
el que és la conservació
de l'atmòsfera de Tarragona.
Nosaltres, ben implicats,
necessitem
de la indústria,
és un dels peus
en què s'aguanta
l'economia de Tarragona,
però també necessitem
que per la nostra salut
sigui conservada
d'una manera adequada.
i jo us diré,
fa pocs dies
he llegit a la premsa
i vosaltres m'heu llegit,
jo heu llegit
amb més interès
un noi
no gaire més gran
que vosaltres,
amb molt pocs anys,
amb 22 anys,
i de la Universitat
de Tarragona
ha inventat
un sistema
per al reciclatge
de les partícules
atòmiques
de l'aigua,
per desfer
la contaminació
de l'aigua
d'aquestes partícules.
Això,
a l'Universitat
de Tarragona
i això
és també
conseqüència
de la indústria química.
Vull dir
que una cosa
hauria d'anar
acompanyada de l'altra.
He dit que nosaltres
en el nostre temps,
a part de contemplar
les fumeres
que encara ens fan mal avui,
doncs poca cosa
vam poder fer.
Anar treballant
des de l'Ajuntament
amb el que podíem,
em recordo
un garacón xista
de l'NAPE
que algú protestava
i deia
no volem més
de contaminació.
Hi havia un
que se n'enreia
des de dalt
perquè la contaminació
era el que era
però el que interessava
era posar les indústries
i tindre-les a Tarragona.
Per tant,
nosaltres
tenim la indústria,
tenim la química,
no hem de rebutjar-ho
però sí que hem de treballar
perquè es millori
sobretot
en el seu sentit
de conservació
de medi ambient.
I això,
la paraula,
ja no la té
el consistor actual
sinó vosaltres,
aquests que esteu aquí,
que esteu estudiant
i que el vostre esforç
i la vostra suriositat
en què prengueu els estudis
serà el que comportarà
que Tarragona millori
i tot això
del que ens podem queixar
vagi desapareixent.
I de crisi
la superarem
amb la vostra voluntat
i el vostre esforç.
Nosaltres ja hem fet
el nostre també.
Moltes gràcies.
Gràcies.
A continuació,
Joan Lluís Martínez
adreça una pregunta
a Joan Vallbé.
Bona tarda.
Com se sent un regidor
quan entra a una regidoria
i ha de començar de zero?
Perdo la vida, gràcies.
Bona tarda a tothom,
senyor alcalde,
autoritats,
consegals,
Pau.
A veure una cosa,
si la contesta
que jo et faig
no t'agrada,
m'ho dius.
Si no, no,
claro i catalan
que diuen,
a veure,
vosaltres,
per què esteu aquí?
Esteu perquè esteu
interessats
per la política
i no hi ha cosa
que sempre parlem més
que la gent com jo
que ja som avis
i que ens hem dedicat
part de la nostra vida
a la política,
el lluny que estem
de la joventut.
I m'agradaria
que aquest allunyament
avui almenys
sigui un apropament.
Per això t'ho dic,
no vinc aquí
i encara que sabia
la pregunta
que em faries,
només m'he preparat
dues parauletes,
dos mots
per tindre una mica
d'idea
perquè com deia
m'ha faig gran
i se me'n van les paraules.
Bé,
quan arribes
amb un aconsejari
aquí una mica
t'agafa una mica
el suor fred,
vull dir,
perquè primer sents
una gran responsabilitat,
dius,
bueno,
hi ha molta gent,
molts ciutadans
que esperen moltes coses
del que jo faci.
Seguidament,
encara que tinguis companys
i ja pugui haver un alcalde
o pugui haver gent
del teu partit,
amics,
la família,
tens una gran soledat,
vull dir,
te sents sol,
vull dir,
has d'aprendre
de decisions,
ho has d'arrencar una cosa
i quan mires enrere
moltes vegades
no veus res.
I després també
el que jo vaig intentar ser
i em va costar molt disgusto
i a tu ho dic jo,
és ser inconformista.
Inconformista
per això t'ho dic,
vosaltres,
perquè sou gent jove
heu de ser inconformistes,
un tio jove
sense ser inconformista
seria una desgràcia,
aquest país
no venceria,
vull dir,
la gent jove
és la que té que
moure una mica els ciments
i com deia
nosaltres
doncs vam ser una mica
més calmats,
més atemperats,
perquè les coses
puguin anar al davant.
Perquè ja t'ho dic
i acabo la pregunta
que m'has fet
i per què,
perquè jo pensava,
escolta'm una cosa,
quan jo arribo aquí
a l'Ajuntament
i em trobo coses
que tinc que fer
o que m'agradaria fer,
són decisions
que poden afectar
a molts ciutadans
i m'agradaria
que aquestes decisions
que poden ser criticables,
vull un fill meu
em van criticar
aquí fora i això,
però ja ho sabia,
ja sabia
aquest rol
em tocava a mi
i et ho dic
per molta gent,
però que les decisions
que jo prenia
eren molt importants,
ja no siguin
solament pujar els impostos,
sinó, per exemple,
no voldria posar
cap medalla
per la meva època
i vaig ser aconsejal
de promoció econòmica,
doncs teníem
dues coses importants
que vam tirar endavant,
no jo,
sinó entre tots,
perquè això
no deixava de ser
un equip,
els rupos municipals
que manen
són equips
i un sense l'altre,
vull dir,
és com tot,
no funciona
sinó equip,
doncs hi ha coses
que van ser molt criticades,
per exemple,
hi ha un palau
de congressos
aquí a Tarragona,
la gent deia
i on vas?
Boig aquí,
doncs sí senyor,
Boig aquí,
perquè en aquella època
els comerciants
estaven molt empipats,
per què?
perquè hi venia l'època
dels hipermercats
i jo,
home,
doncs,
perquè la gent vagi
d'un centre
on van a fer
unes xerrades
o unes jornades
als hotels,
puguin anar caminyant
i puguin passar
pel centre de la ciutat,
bueno,
arriesgat o no,
pot ser criticat,
veus,
doncs en algun moment
tens que aprendre,
com tu a la teva vida,
tens que prendre
algunes decisions
i una segona,
aclariria,
perquè si no la callo
me la rebento
i ara que un sacalim
van dir,
escolti'm,
a vostè li toca
una cosa que es deia
el congrés d'arqueologia clàssica
importantíssima
a la seva època
a Tarragona
i llavors em deia
escolti'm,
i vostè al mes de setembre
vinen aquí 600 persones,
deia,
Joan Déu meu,
600 persones
al mes de setembre
a Tarragona
que sempre plou
a Bots i Barral,
si no recordem Santa Degla,
i van fer,
pese,
malgrè,
a molta gent
van fer la carpa
aquesta del camp de mar,
doncs almenys,
escolta'm,
mira,
no va ploure,
no va ploure,
però hi ha hagut altra gent
que l'ha pogut gaudir
en un altre sentit
i doncs,
almenys,
no s'ha mullat,
bonic que ho lleig és això,
per això vull dir-te,
te trobes
totes aquestes coses
i al final,
perdona que et digui així,
tots els consejals
surten normalment
molt mal pagats,
jo no dic,
jo ho he fet
perquè he volgut,
ningú em va portar aquí
arrastrant-me del pitet,
no, no, no,
vaig vint
perquè vaig voler
i m'ha fet molta il·lusió,
ni tampoc volia
que quan sortís
me sortessin aquí
a portar-me en burro
fins al final de la plaça
i aplaudir,
però a vegades
són moltes hores,
jo us ho he de dir,
s'abandona molt
a la família,
això t'ho contrarien
els meus fills,
t'ho podien dir el pare,
es passava més hores
a l'Ajuntament
que a casa,
però vull dir,
tot això era,
evidentment,
perquè volia.
Això és una mica
en resum
el que
me vaig trobar
i vaig seguir
fins al final.
Gràcies a tots
i perdoneu
la llargada.
Gràcies.
La següent pregunta
la fórmula
Ryan Boulard-Noir
i la contesta
Xavier Almagró.
Bona tarda,
senyora Roset.
Com creu que van viure
els electors
i els candidats
la nit
els resultats electorals,
tenint en compte
que el cens
no era gens fiable?
Repetim un segon
la pregunta
perquè tothom
ho entengui bé.
Com creu que van viure
els electors
i els candidats
la nit
els resultats electorals,
tenint en compte
que el cens
no era gens fiable?
Endavant.
Gràcies.
Bona tarda,
ciutadanes,
ciutadans.
La vam viure
amb molta il·lusió
perquè abans del 79
va haver-hi
unes altres eleccions,
el cens
ja havia estat
trillat
i abans
d'aquestes eleccions
hi havia una cosa
que es deia
en partits polítics.
Els partits polítics
existien abans del 75
malgrat
l'IPC és el dictador
i aquests partits polítics
estaven implicats
en la situació de dia
i Tarragona
ens coneixíem tots.
Aquests partits polítics
treballaven
des de les associacions,
treballaven
des de les
agrupacions
parroquials,
treballaven
des del
Club de Joves.
Aquests partits polítics
coneixien molt bé
la gent de Tarragona.
Per Esquerra Republicana
va ser
una nit
molt especial
perquè
per primer cop
ens vam poder presentar
com Esquerra Republicana
de Catalunya.
Per això
podem
dir que sí,
que commemorem,
que festegem
els 30 anys
d'Ajuntaments Democràtics.
L'1 del 78
no.
N'entro no hi érem.
Aquesta democràcia
estava coixa,
no volia
republicans.
Va ser més fàcil,
va ser més senzill
que es presentés
al Partit Comunista,
el SUC,
que no,
Esquerra Republicana
de Catalunya.
Amb aquesta democràcia
monàrquica
li molestaven
els republicans.
Avui
tenia que contestar
aquesta pregunta
amb Barrufet,
però amb Barrufet
està a Barcelona
no ha pogut vindre.
Jo no hi era
en aquell Ajuntament
com a regidor,
però hi era
com a membre
del Consell de Joventut
de Tarragona.
i conec molt bé
que la il·lusió
que estàvem
gaudint
la gent dels partits,
els electors,
aquella nit electoral,
aquella nit electoral
de l'any 79,
després a l'entrar
a l'Ajuntament,
es va veure reflectida
en una colla
de ciutadans
i ciutadanes,
cosa que avui no existeix,
cosa que avui existeix,
una classe política.
al 79
hi havia una colla
de ciutadans
i ciutadanes
que van ser escollits
per uns altres
ciutadans i ciutadanes
i es van posar
a fer un Ajuntament.
Aquella il·lusió
va ser molt important
perquè tothom
treballava per tothom.
L'Ajuntament
i el Consell de Joventut.
Van ser dues eines
fonamentals
per a la participació
ciutadana,
per engegar
el que representava
pels partits polítics
la democràcia,
el poder triar,
el poder parlar,
el poder escollir,
el ser conseqüent
amb el que escollies.
O sigui,
la nit aquella
jo no em vaig presentar,
però ho recordo molt bé
perquè em vaig presentar
el 99
i Esquerra
va treure el mateix
percentatge.
Per tant,
va ser una nit
amb il·lusió,
va ser una nit
amb nervis,
però va ser una nit
amb un esclat de joia.
Gràcies.
Finalment,
Víctor de la Torre
li adreça una pregunta
a Xavier Sabaté.
Bona tarda,
senyor Sabaté.
La meva pregunta és,
dels objectius
de política municipal
que teníeu el 1979,
quins han vist complert
i sobretot
quins no?
Moltes gràcies.
Jo procuraré
dir algunes coses
que em sembla
que pensem tots
els que estem reunits
aquí,
els alcaldes
i els regidors
de tots els partits.
El que volíem
al 79
era que
els alcaldes,
els regidors,
es preocupessin
de tot allò
que preocupava
els ciutadans.
No només
d'allò
que tradicionalment
havia vingut fent
els ajuntaments
de l'etapa anterior,
de l'etapa no democràtica
i crec que això
s'ha complert.
tots els alcaldes,
tots els regidors
que han estat
a l'Ajuntament
de Tarragona
s'han preocupat
no només
d'aquelles coses
tradicionals
d'arreglar els carrers,
de proporcionar aigua,
etcètera,
sinó també
de tot allò
que preocupava
els ciutadans,
tingués a veure
o no
amb l'Ajuntament.
I per tant
han fet gestions
davant dels altres governs,
de la Generalitat
quan va arribar,
del govern de l'Estat,
etcètera,
perquè Tarragona
tingués bones carreteres,
tingués una bona universitat,
etcètera,
que no li tocava
a l'Ajuntament.
Però això se'n van preocupar.
Això com a cosa general
que em sembla
que s'ha complert
i han seguit
tots els regidors
i regidores
i els alcaldes
que han passat per aquí.
I després hi ha dues coses
que a mi em sembla
que són molt rellevants,
més concretes.
una és la que fa referència
al medi ambient.
Avui Tarragona,
després de tots aquests anys,
té aigua en quantitat
i de qualitat suficient.
Aigua.
Era molt important.
Llavors no teníem aigua
ni en quantitat
ni de qualitat.
I això s'ha aconseguit
també entre tots.
I amb altres administracions
també.
I després l'aire.
aquí ha fet referència
el senyor Mosté abans.
La qualitat de l'aire
en una ciutat
que tenia
i té una indústria
tan important
i un port
tan important
al llarg dels anys
s'ha aconseguit
que hi hagués
una reducció
del que ha estat
la contaminació
de l'aire
i avui
podem dir amb satisfacció
que sempre es pot millorar.
Però que Tarragona
és de les ciutats catalanes
que té una qualitat
de l'aire millor.
I això és així
encara que
continuem tenint
la fama
entre alguns sectors
que tenim problemes
de contaminació.
I després
una altra cosa
que s'ha aconseguit
també és molt important
a la ciutat de Tarragona
és tenir
una xarxa
de serveis socials
de molta qualitat.
De treballadors
i treballadores socials
que atenen
sobretot
aquelles persones
que tenen més dificultats.
Aquelles persones
que
bé sigui
pel seu origen
perquè han nascut
en una classe social
determinada
o que han nascut
dones
o que són joves
que tenen dificultats
per insertar-se
en la vida laboral,
etcètera,
doncs els hem d'ajudar
o persones grans
que van perdent
autonomia
i que necessiten
l'ajut de tothom.
Tarragona
avui té
una xarxa
de serveis socials
que jo crec
que és
molt important
encara que
com sempre
també es pot millorar.
I quines coses
dieu
que no s'han aconseguit?
Doncs en tenim
algunes,
algunes encara,
jo en diré
dues,
que potser
tampoc no són
competència
de l'Ajuntament
en la seva totalitat
però que hauríem
d'intentar aconseguir
entre tots.
La primera
és la que fa referència
al ferrocarril.
S'ha millorat molt
en carreteres,
tenim un tercer carril
de l'autopista
que fa poc
que s'ha inaugurat,
tenim una autovia
que s'està construint
cap avall,
etcètera,
i la 340
gairebé desviada.
Però el ferrocarril
continua sent
una assignatura pendent
que segurament
entre tots
i sobretot
aquelles administracions
que ho havien de resoldre
encara no han resolt.
I pel que fa
al ferrocarril
hi ha dues coses.
Una, la més popular
i que tothom pensa
que és la façana marítima.
Voldríem tots els tarragonins
que el tren
no estigués
a la façana marítima.
Però n'hi ha una altra
que és molt important
per la nostra economia
que és que les mercaderies
no només de la ciutat
sinó també
de tot el camp de Tarragona
sortissin
per una línia segregada
que només
fos per les mercaderies
que seria molt important
per les nostres empreses
perquè guanyaríem competitivitat.
I la segona
i última
ja acabo
perquè podríem parlar molt.
doncs és tot el que fa referència
a l'arqueologia.
Hem avançat
en aquests anys
però encara
per sort
també
perquè és una cosa
que encara
diria per sort
entre cometes.
és una desgràcia
que no ho tinguem
tot en condicions
però
és una sort
que encara
tinguem camí a recórrer
perquè vol dir
que Tarragon encara
pot progressar molt
en el terreny
de l'aprofitament
de tot el seu passat
de tot el seu llegat històric
Tarragon ha aconseguit ser
reconeguda
per la UNESCO
com a patrimoni mundial
però les seves restes
arqueològiques
encara tenen
un recorregut a fer
per el seu condicionament
per la seva difusió
per tenir un museu
arqueològic nou
etcètera
que correspon també
a altres administracions
però que els tarragonins
espero que durant
els propers temps
puguem aconseguir-ho tots.
Moltes gràcies.
Bé, doncs
fins aquí
el torn de preguntes
i respostes
esperem que les respostes
us ajudin
els alumnes
a ampliar
els vostres coneixements
i la feina
i el treball
que heu estat fent
durant tot aquest curs
i els nostres polítics
per fer una revisió
realment crítica
del que han estat
d'aquests 30 anys
i de tots els reptes
de futur
que encara hi ha
sobre la taula.
A continuació
ens adreçaran
unes paraules
als diversos portaveus
dels grups parlamentaris
de l'Ajuntament.
Comencem
pel senyor Sergi
de los Rios
portaveu
del grup municipal
d'Esquerra Republicana.
Bona tarda a tothom.
Senyor alcalde,
delegat del govern
de la Generalitat
de Catalunya,
companys de Consistori,
regidors, regidores,
diputats,
senyores i senyors,
fa no gaire més
de tres mesos
commemoraven
a la nostra ciutat
el 70è aniversari
de l'ocupació franquista
i per tant
de la pèrdua
de les llibertats democràtiques
del nostre país
que d'entre altres coses
ens va fer perdre
la institució de la Generalitat
de Catalunya.
Avui,
commemorem,
celebrem,
en aquest cas,
30 anys
d'Ajuntaments democràtics
que constitueixen
una experiència
globalment positiva.
Els Ajuntaments
han esdevingut
els protagonistes
actius
de la vida social
i econòmica
del país,
han estat
també
un factor
de redreçament
nacional
del nostre país
i han posat
en marxa
molts dels serveis
bàsics
necessaris
per a la població.
Ara fa
una mica més
de 30 anys
el polític
i pedagog
Josep Pallac
afirmava
que la política
havia de ser entesa
com a transformació,
la democràcia
com a via
per canviar les coses.
En el seu llibre
titulat
La democràcia
per fer què?
escrit
l'any 75
deia
hem d'insistir
en el nostre
incomible
punt de referència.
Volem
les llibertats
democràtiques
i organitzar
sobre aquestes bases
la vida
del país.
Ara,
malauradament,
estem atrevessant
un període
en què hem perdut
el prestigi
de la política,
el reconeixement
social
de les persones
que han lluitat
que lluitem
pel bé comú,
gent
amnegada,
treballadora,
emprenedora,
amb els seus encerts
i amb els seus errors,
persones
de carn
i ossos.
Avui mateix,
aquí,
en aquest saló
de plenaris
de l'Ajuntament
de Tarragona,
en tenim molts,
molts exemples.
Què hi ha més noble
de més digne
que treballar
per solucionar
els problemes
de la gent?
Malgrat això,
hem entrat
en una dinàmica
perversa,
que ens porta
a mirar
amb els ulls
tot allò
que ve de la política.
Estem
matant
la política
perquè,
en el fons,
hem de fer
una reflexió.
Ens manca
encara ara
cultura democràtica
i sense
política
no hi ha
democràcia.
Hem de superar
aquesta etapa
entenent la política
com la forma de fer
també
pedagogia social,
és a dir,
fer entendre
que les decisions
polítiques
afecten
el dia a dia
de les nostres vides.
La pedagogia
contra la política
de l'espectacle,
la pedagogia
de l'urgent
i de l'important,
la pedagogia
dels reptes
de ciutat
i de país.
Moltes gràcies
des del grup municipal
d'Esquerra Republicana
per tots aquells
que hi heu dedicat
de forma,
com deia,
abnegada,
treballadora
i emprenedora,
moltes hores
per la nostra ciutat.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Ens adreça
també unes paraules
el senyor Alejandro Fernández,
portaveu
del grup municipal
del Partit Popular.
Benvolgut,
alcalde,
delegat del govern,
regidors,
autoritats,
antics regidors,
senadors,
alumnes del Pons d'Icar,
amics i amigues.
Bé,
el trentè aniversari
dels ajuntaments democràtics
arreu de Catalunya
i d'Espanya
està servint
bàsicament
per dues coses,
a diverses poblacions,
a totes,
en general.
Primer,
per fer una reivindicació
genèrica del municipalisme,
s'ha fet fins ara.
I la segona,
per un reconeixement
del mèrit
i del deute moral,
fins i tot,
que tenim
amb els primers alcaldes
i regidors,
sense oblidar,
evidentment,
s'ha comentat també
el paper decisiu
que va tenir
el moviment veïnal.
En relació
a la primera reivindicació,
la del municipalisme,
entès
amb el seu sentit
més genèric,
tothom
arriba a la conclusió
més o menys
consensuada
que l'estat
de les autonomies
s'ha desenvolupat
d'una manera
extraordinàriament àmplia,
amb els detalls
i diferències
de matís
en funció
de cada ideologia.
Però,
en canvi,
no podem dir
el mateix
de l'estat
dels ajuntaments.
Ens manquen recursos,
no s'ha produït
aquesta segona
descentralització
dels recursos
i tampoc no hi ha
una delimitació
de competències
que vagi
acompanyada
dels recursos.
Aquest binomi
competències-recursos
és una assignatura pendent.
Avui és un bon moment
per recordar-ho.
i en relació
a aquest homenatge
necessari
a la fornada,
si se'm permet
l'expressió,
de l'any 79,
som precisament
els més joves
aquells que hem de valorar
més que mai
la tasca
de totes aquestes persones.
Però seria un greu error
caure amb la tentació
de quedar-nos només
amb una valoració
nostàlgica
o sentimental
de la feina
d'aquestes persones.
Van fer molt.
Els professors
Sobirats i Quim Brugué,
en el seu llibre
Governs locals
i Polítiques Públiques,
defineixen
Espanya
el període 79-89
com el de les polítiques
de primera generació
i expliquen
les coses
que van fer
a línies generals
aquesta generació
de polítics.
Regulació
dels usos urbanístics
com els coneixem
avui en dia,
determinades figures
de fiscalitat municipal
tal i com
les coneixem
avui en dia,
implantació
de serveis socials,
protecció
d'espais verds
també s'ha comentat,
són coses
extraordinàriament
importants,
però el més important
de tot
és posar especial èmfasi
en l'esperit
d'aquesta gent.
precisament Bruguet i Sobirats
diuen textualment
que aquesta generació
juny de la professionalització
de l'activitat política
dediquen moltes hores
i sacrificis personals
a la feina municipal
i són autèntics
polítics
vocacionals
i m'agradaria
subratllar
especialment
aquesta paraula
vocació
cal vocació
política
per tant
quan ja han passat
30 anys
des de la recuperació
dels ajuntaments
democràtics
no podem parlar
només
de recursos
no podem parlar
només
de finançament
no podem parlar
només
de competències
aquest seria
un 30è aniversari
estèril
si no fóssim
capaços
d'anar directament
a buscar
l'esperit
d'aquella generació
el seu compromís
ètic
la seva voluntat
de servei
la seva
en definitiva
vocació
repeteixo
no només
hem de parlar
de competències
tenim reptes
endavant
molt importants
també s'ha dit ara
no podem ser conformistes
no podem caure
amb el cofoïsme
hi ha reptes
de futur
que hem de ser capaços
de resoldre
conjuntament
des del municipalisme
la baixa participació
a les eleccions municipals
tot i que són
en principi
les més properes
al ciutadà
per què?
ho hem de resoldre
l'urbanisme
sota sospita
com un fenomen
extraordinàriament
preocupant
el conjunt
de la geografia
espanyola
la percepció
ciutadana
d'una part
molt substancial
dels nostres veïns
del municipalisme
com una administració
de vegades
clientalista
amb poca visió
del bé comú
hem de ser capaços
d'erradicar això
hem de ser capaços
de posar fil a l'agulla
per aconseguir
que el prestigi
de l'activitat política
com comentava
fa un moment
l'amic de los rios
doncs
vagi cap endavant
avui
en definitiva
més que mai
hem de ser capaços
d'estar a l'alçada
dels primers regidors
de la fornada del 79
els hi devem amb ells
i sobretot
al conjunt de la ciutadania
moltíssimes gràcies
Des del grup municipal
de Convergència i Unió
té la paraula
el seu portaveu
el senyor Joan Aregio
Moltes gràcies
il·lustríssim
senyor alcalde
alcalde Nadal
delegat del govern
regidors, regidores
segurament és imperdonable
en un acte com aquest
no porta res apuntat
però ho he fet expressament
per tant no els hi faré cap cita
no els hi recordaré res
que no sigui
parlar-los-hi
des del sentiment
d'un acte
que crec
que no pretén ser
un acte nostàlgic
no sé si per vostès
ho és
però jo crec
que no hauria de ser
un acte nostàlgic
aquí estem
per reivindicar
l'acció política
de moltes
i moltes
i moltes
persones
durant 30 anys
des que va ser possible
en aquest país
que els ciutadans
i ciutadanes
escollissin
aquelles persones
que volien
que els administressin
els seus afers
els afers que són de tots
els afers públics
i nosaltres
n'hem estat
i permetin-me
que m'inclogui
perquè
d'aquests 15 anys
ja em porto camí
de quasi 15
en aquesta casa
nosaltres
n'hem estat
actors
i aquí s'ha dit
però no hem sigut
els únics actors
si el nostre país
la nostra ciutat
i els nostres pobles
s'han transformat
no ha sigut solament
per la nostra tasca
ha sigut per les tasques
de moltíssima gent
i vostès ho saben
vostès saben
que al voltant de la tasca
quan han sigut regidors
o han sigut regidores
sempre hi ha hagut molta gent
molta gent
del carrer
molta gent de la nostra ciutat
que també hi ha posat
molt esforç
en la transformació
de Tarragona
i ho hem fet
i ho hem assolit
amb els seus encerts
i els seus defectes
però
precisament perquè els he dit
abans que no volia
que fos
a l'hora d'escriure
unes notes
que no em traïsinés
el subconscient
i em compartíssim això
en un record estricte
dels temps passats
crec que el que hem de fer
ara
és parlar de futur
jo crec que l'important
és parlar de futur
i estic segur
que tots els homes i dones
que estan aquí
asseguts
i que en algun moment
han tingut responsabilitats
en aquesta casa
volen que parlem
de futur
perquè tenen
una característica
principal
ells els que estan aquí
tots
els que estem aquí
tots
la vocació de servei
i les ganes
de transformar
millor la nostra societat
en aquest cas
la nostra ciutat
per tant
això es viu
en el futur
no es viu
en el passat
això es viu
en el futur
i jo estic segur
que és la vocació
de tots
els que
han passat
per aquesta casa
vaig acabant
o no portar-ho escrit
tampoc sé si estic
gastant tres minuts
o no senyor alcalde
com que no porta llumetes
avui doncs
confiaré en la seva vènia
per tant
em dirigiré molt especialment
a tots els nois i noies
que han vingut de l'institut
per dir-los
un parell de coses
si voleu
dites
més amb el cor
que amb el cap
mireu
jo no conec
en aquests
anys que he portat
en aquesta casa
no he conegut mai
a cap opa
o a cap dona
que s'hagi presentat
en unes eleccions
a l'Ajuntament de Tarragona
amb allò que en diuen
en castellà
amb una voluntat
torticera
per aconseguir
no sé què
jo tots els que he conegut
amb els seus encerts
i els seus errors
la política és com la vida
a vegades l'encertem
a vegades ens equivoquem
com la feina
com tantes i tantes i tantes coses
no he conegut
absolutament
a ningú
amb independència
del partit
del que representés
que no s'hagi presentat
a les eleccions
i que no hagi exercit
el seu càrrec
amb tota
la millor
voluntat possible
i això ens ha de servir
us ha de servir
per fer una cosa
que també s'ha dit aquí
que és per reivindicar
la política
mireu
l'acció política
no parlo de partits polítics
l'acció política
és l'única manera
civilitzada
de transformar
la nostra societat
l'única
i això es demostra
en aquests 30 anys
s'ha fet
s'ha fet aquí
s'ha fet a molts llocs
però
reivindiquem la política
reivindiquem les idees
un altre cop
reivindiquem la voluntat de servei
en una societat
que cada vegada
és més egoista
reivindiquem la vocació
cap als demés
i fem-ho
amb optimisme
us prego
que ho fem amb optimisme
sé que són moments
per tots
difícils
per molts motius
la crisi econòmica
els ajuntaments
estan ben finançats
mal finançats
ens falta això
ens falta allò
escolteu
sempre ens faltaran coses
mai assolidem
el 100%
del que volem
però hem de ser optimistes
a l'hora de perseguir-ho
hem de ser optimistes
a l'hora de mirar el futur
hem de tindre la vista alta
això
és l'únic
l'únic
que ens seguirà sent
que ens seguirà fent lliures
ho hem fet durant 30 anys
esperem fer-ho
altres segurament
ho faran durant 30
40
50 anys més
i aquests altres
alguns estan assentats
per aquí
i potser alguns
estan pel carrer
estan passejant
ells
són el futur
nosaltres hem sigut
els que hem portat
la torxa
fins aquí
però té que haver-hi
gent
que segueixi
tant compromesa
amb tot allò
que l'envolta
en aquest cas
amb la seva ciutat
amb Tarragona
jo estic segur
que si serà
felicitats
lògicament
perquè toca
a tots els que
heu tingut
o hem tingut
l'ocasió
de servir
els nostres ciutadans
i que actes
com aquests
els puguem celebrar
moltes vegades
ja us dic
no tant amb una visió
nostàlgica
sinó amb una visió
de futur
moltes gràcies
Begoña Floría
porta veu
del grup municipal
de PSC
gràcies
Nostíssima Alcalde
Nadal
delegat del govern
regidors
regidores
regidors
exregidores
alumnes
ciutadans
ciutadanes
el cert és que avui
no teníem massa clar
quin quòrum
tindríem
en aquest acte
perquè
doncs
les confirmacions
a vegades
són complexes
de gestionar
i el primer
que volia
és agrair
la presència
de tots vosaltres
en aquesta sala
i a l'esforç
que heu fet
per poder venir
un dilluns
un dilluns
que ha estat triat
perquè és un dia
després
de la Constitució
dels Ajuntaments Democràtics
que van ser
el 19 d'abril
de l'any 79
i per tant
tal dia com ahir
fa 30 anys
alguns de vosaltres
hi éreu
uns altres
com jo
devíem estar jugant
al pati de l'escola
o fent alguna cosa
molt infantil
altres
ni tan sols
havien nascut
com els alumnes
de l'IES
Pons d'Icaro
parlar
l'última
com a grup
tot i que no sóc
l'última
dels intervenents
fa que
s'hagin ja comentat
moltes de les qüestions
que jo volia posar
de rellevància
entre altres
reivindicar
exactament aquesta vocació
de servei
el paper de la política
en un moment
més important
que mai
l'altre dia
Fernando Cardenal
en una conferència
organitzada
aquí a Tarragona
nicaragüenc
explicava
li preguntava
a una persona jove
també
com els alumnes
del Pons d'Icaro
una mica més gran
si ell pensava
que s'estaven polititzant
en excés
les accions
que ell feia
en aquest moment
a Nicaragua
a partir de les escoles
i ell va reivindicar
que no
que la política
té més sentit
que mai
en aquest moment
que el compromís
polític
en un sentit ampli
té més sentit
que mai en aquest moment
en aquesta societat complexa
diversa
amb reptes
difícils
a vegades
fins i tot
d'entendre
amb informació
que funciona
d'una manera
molt diferent
a la manera
en què nosaltres
l'hem conegut
històricament
i amb un sentit
del veïnatge
que ha anat
modificant-se
tot i que
tot i que jo
sempre reivindico
que sí que estem
amb la societat
dels individus
cada cop més
però també
veig molta esperança
en que no estem
amb la societat
de les individualitats
per això pensar
i mirar cap enrere
també ens serveix
per tenir referents
del present
i també mirar
cap al futur
com deia
el senyor Arejo
en aquest cas
i per tant
veure com
la Tarragona
del 79
i l'actual
són molt diferents
jo no hi era
el 79
ja ho he dit
però sí que hi soc
ara
i sé
que estem
en una societat
molt madura
a nivell democràtic
d'això ens hem de felicitar
tots
i totes
les que estem aquí
amb grans esperances
en nous reptes
com deia
en el camp social
econòmic
urbanístic
d'infraestructures
culturals
esportius
s'hi han referit
el senyor Sabater
s'hi han referit
el Sergi
s'hi han referit
l'Alejandro
també
a nivell
dels reptes
com a ciutat
com a il·lusió
i el que volia dir
és que
pels socialistes
i parlo ara
en nom del meu grup
com a portaveu
de tots els companys
que estan aquí asseguts
i que són
companys
del grup municipal
socialista
pels socialistes
el municipalisme
i això sí que ho vull destacar
és un tret d'identitat
al que mai
hi renunciarem
perquè la proximitat
és per nosaltres
la manera
de poder dur a terme
aquestes transformacions
per tant
el paper
i la democràcia municipal
és per nosaltres
fonamental
i per això
en un dia
com avui
en aquest 30 aniversari
fer pedagogia
de la importància
de la democràcia
en l'àmbit municipal
em sembla
fonamental
en aquell moment
fa 30 anys
els ajuntaments
eren institucions
allunyades
totalment
de la ciutadania
ja s'ha explicat
o han explicat
els companys
també
i el metge mar
que hi era
en aquell moment
ho ha explicat
el senyor
Magro
ho ha explicat
ho hem comentat
el senyor Burgessé
tots
els que hi eren
en aquell moment
eren
com deia
entitats alienes
totalment
que vivien
d'esquenes
a la ciutat
i que en aquests
30 anys
el que hem aconseguit
és donar un gir radical
al paper
de les institucions
municipals
com a tal
que siguin properes
que a data d'avui
20 d'abril del 2009
els tarragonins
i tarragonines
saben
que tenen
un alcalde proper
en aquest cas
l'alcalde Ballesteros
però parlo
de l'alcalde
com a figura institucional
un alcalde
que se'l troben
pel carrer
que escolta
que sap
què passa al carrer
que coneix
els problemes
que també posa
de rellevància
quan es pot
i no es pot
resoldre una qüestió
perquè no sempre
podem arreglar-ho tot
jo sempre dic
que m'agradaria
tenir una vareta màgica
per solucionar
tots els problemes
de Tarragona
quan el plantegen
els veïns
quan visitem els barris
el meu Bonavista
en aquest cas
el meu com a regidora
de zona
m'agradaria tenir
una vareta màgica
per arreglar-ho tot
no la tenim
però sí tenim
una cosa fonamental
la tenim nosaltres
i l'hem tingut
tots els regidors
que estan aquí
i ara també
m'adreço els alumnes
de l'IES
perquè ho expliquin
perquè ho expliquin
perquè explicar les coses
al boca o orella
també és molt important
expliqueu
quan sortiu d'aquí
que tothom
que s'asseu
amb aquests bancs
ve a treballar
cada dia
amb renovades il·lusions
que tots i totes
els que ens asseiem
amb aquests bancs
o que ens hi hem assegut
hem tingut molt clara
quina és la nostra responsabilitat
i quin és el deure
que els ciutadans
ens ha imposat
a partir de les eleccions
i després d'haver-nos votat
com els seus representants
uns des del govern
uns altres de l'oposició
però tots amb molta consciència
que ser regidor
de Tarragona
és una gran responsabilitat
i així ho hem entomat
durant aquests anys
i així ho seguirem entomant
acabo per dir
tornar a repetir
que els ajuntaments
són una de les bases
més sòlides
de la democràcia
que la diversitat
i la pluralitat
d'aquest acte
i de tot el que s'ha dit
aquí n'és un exemple
i per tant
ens felicitem tots
i us
crec que ens hem de felicitar
tots
per aquesta riquesa
i que en nom
dels meus companys
i companyes
del grup municipal
socialista
vull dir simplement
que estem orgullosos
d'estar aquí avui
els que ja han sigut abans
també estan molt orgullosos
i que volem seguir estant
durant molts anys
amb aquest compromís renovat
de treballar cada dia
per Tarragona
el compromís amb la democràcia
i el compromís amb la nostra ciutat
moltes gràcies
Bé, a continuació
ens adreçarà també unes paraules
l'exalcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
senyor alcalde
senyors regidors
antics
i presents
senyores regidores
antigues
i actuals
moltes gràcies
senyor alcalde
per la seva invitació
i per permetre'm
estar
aquí avui
voldria saludar
a tots aquells regidors
i regidores
que avui estan aquí
entre nosaltres
compartint
aquells instants
de commemoració
del 30 aniversari
i voldria també
tindre un record
a tots aquells
que com a conseqüència
del destí humà
no poden estar
entre nosaltres
i no poden gaudir
d'aquest instant
fraternal
i d'amistat
de fet
l'Ajuntament
s'ha construït
entre tots
entre els que avui
estem presents
entre els que estan
avui governant
i entre aquells
que desgraciadament
no han pogut
estar aquí
o per feines
o simplement
perquè no han tingut
la sort necessària
a la vida
també voldria tindre
jo avui
un record d'agraïment
a tots aquells
funcionaris
d'aquesta casa
que d'una manera
o d'una altra
han ajudat
a construir
la ciutat de Tarragona
però
aquest record
el vull fer extensiu
a aquells funcionaris
que
amb l'època
de la dictadura
i amb l'arribada
dels ajuntaments
democràtics
van col·laborar
d'una manera
molt eficaç
en que la transició
fos efectiva
i que s'assolissin
les fites
que en aquell moment
eren necessàries
si no hagués estat
justament
per a aquelles persones
que ens van ajudar
en aquella transició
probablement
no s'hagués fet
de la mateixa manera
senyores i senyors
hem de ser sincers
la democràcia
va arribar
com a conseqüència
de dos fets
un
inevitable
poc reconegut
però inevitable
és que
el Franco
va morir
al llit
no derrocat
per ningú
al llit
i la segona
és que hi va haver
moltes persones
que van patir
penes de mort
penes de presó
que van lluitar
per la democràcia
perquè entenien
que en una dictadura
la democràcia
és un dret
és un dret
important
doncs bé
avui crec
que hem de
felicitar-nos
pel fet
que estem aquí
però aquest acte
ha de ser
una manifestació
d'un nivell
important
d'autoexigència
personal
de totes
aquelles persones
que han col·laborat
amb la democràcia
de l'Ajuntament
de Tarragona
autoexigència
personal
encara que estiguem
fora del propi
Ajuntament
i una felicitació
a tots
els que han estat
treballant
al llarg
d'aquests anys
nosaltres
necessitem
fer un anàlisi
acurat
del que va
passat
nosaltres
tindríem
que recordar
d'una manera
clara
quins eren
els nostres
objectius
a l'any 79
què és
el que la ciutadania
demanava
de nosaltres
en aquell moment
i què és
el que nosaltres
vam exposar
a la ciutadania
com a regles
bàsiques
del nostre
treball
llintre
de l'Ajuntament
aleshores
fruit
d'aquesta
d'aquesta
anàlisi
tindrem
que
admetre
o no
segons el raonament
propi de cada un
de nosaltres
si hem complert
amb suficient
qualitat
si hem sigut
suficient
entenedors
del llenguatge
que ens enviava
el propi
Ajuntament
o si en definitiva
no hem aconseguit
el que la democràcia
plantejava
a l'any 79
en tot cas
en tot cas
senyores i senyors regidors
aquells nois
que ens han fet
les preguntes
no ho
oblidin
seran
el que jutjaran
aquests
30 anys
no nosaltres
seran ells
que jutjaran
això
nosaltres
estem aquí
per jutjar
probablement
una història
més profunda
i més difícil
i més complicada
i més terrible
que va ser
la dictadura
nosaltres
podem fer un anàlisi
del que va succeir
en aquells moments
però
no caiguem
en la vanitat
o el cofoïsme
d'analitzar
el que hem fet
nosaltres
i declarar-ho
com absolutament bo
no
aquest paper
no es pertoca
a nosaltres
aquest paper
els hi pertoca
a ells
i seran ells
demà
o els seus companys
o les seves companyes
de classes
que ho diran
nosaltres
hem
donat a la societat
el que la societat
ens demanava
jo indicaré
que
crec que existeixen
uns motius
que ens tenen
que portar
amb una reflexió
important
primera
en aquests
30 anys
la democràcia
ha perdut
molts valors
i la societat
ha perdut
molts valors
cada vegada més
el valor
és allò
que em va bé
a mi
en cada moment
i no pas
el valor
o el principi
de l'ètica universal
l'ètica universal
ja no es correspon
sinó que
el valor
és exactament
el que jo necessito
i que s'acomoda
els meus sentiments
del moment
ha desaparegut
la cultura
de l'esforç
ja no existeix
a la nostra societat
una cultura
de l'esforç
que sí la tenien
els nostres pares
o els nostres avis
que van viure
en dictadura
però quan ha arribat
la democràcia
els 30 anys
organitzen
un desaprofitament
de l'esforç
i de la pròpia cultura
nosaltres hem tingut
una incapacitat
important
en dir
sí o no
a les coses
moltes vegades
hem dit que sí
o que no
pressionats
per una minoria
de la societat
anteposant
els que eren
els principis generals
del que és
la globalitat
d'una ciutat
abans se deia
una pèrdua
importantíssima
una pèrdua
importantíssima
de confiança
de la societat
amb les classes
polítiques
amb els governants
una desafecció
de la societat
respecte dels polítics
ha aparegut
entre nosaltres
com a classe política
l'adamisme
Adam
la filosofia
que implica
la societat
on se diu
amb claretat
que jo soc
el principi
de totes les coses
i que d'abans meu
no existia res
jo lamento molt
contradir
amb els molts companys
amb els que aprecio
valoro
i que significativament
estic reconegut
amb ells
mirin
Tarragona
l'any 79
estava molt malament
sí
tenen tota la raó
però a Tarragona
van arribar
mils i mils
i mils
i mils
de persones
d'Andalusia
d'Extremadura
i del nord del Marroc
jo l'any 71
vaig començar a treballar
d'abogat
i vivia
molt a Andalusia
i Extremadura
i al Marroc
moltes i moltes
i moltes persones
que van emigrar aquí
i que han fet
un mestissatge molt positiu
a la nostra societat
que aquells
sí que vivien malament
perquè dir
que a Tarragona
l'any 79
se vivia molt malament
sí
però si es compara
amb totes aquelles persones
que desgraciadament
van tindre que
deixar els seus llocs d'origen
per vindre aquí
no es pot dir el mateix
i no es pot dir el mateix
de com vivien la gent
al nord d'Àfrica
al centre d'Àfrica
a Centroamèrica
o a Sudamèrica
s'ha judicialitzat
la vida política
cada vegada
és més important
veure si els diaris
reculleixen
que jo he anat a veure
amb aquest jutge
aquell fiscal
que he denunciat
amb un o l'altre
i això
fa desafecció
a la pròpia societat
i després
el paper del periodisme
s'ha empobrit
notablement
per què s'ha empobrit
notàriament?
probablement
perquè el periodista
no ha rebut
dels seus editors
la qualificació necessària
possiblement
perquè els editors
dels diaris
han volgut
disminuir
els sous
o alternativament
perquè era obligat
a reomplir
una pàgina
i una altra
al diari
cada dia
s'ha empobrit
el periodisme
ara bé
si perquè jo
digui això
demà he de ser criticat
com poden imaginar-se
tots vostès
a mi ara
m'importa poc
però s'ha empobrit
el paper del periodisme
a la societat
i després
hi ha un problema
importantíssim
d'ensenyament
dintre del que és
la nostra societat
no ho hem fet bé
davant de tot això
si hi han hagut
unes actuacions
positives
dels ajuntaments
democràtics
molt positives
la primera
i referida
a la nostra ciutat
és que
s'ha convertit
o s'ha consolidat
com la Tarragona
protagonista
i la Tarragona
capital
ara direm
de les comarques
però abans
se deia
capital
de la província
de Tarragona
ara direm
de les comarques
de Tarragona
del camp de Tarragona
com vostès
en vulguin dir
però la capitalitat
que defensa
el senyor alcalde
i que els alcaldes
anteriors
també van defensar
aquesta s'ha consolidat
la consolidació
de la Tarragona
com a patrimoni
arqueològic mundial
com una ciutat industrial
com una ciutat turística
i com una ciutat universitària
és un èxit
de la democràcia
i dels governants
és a dir
de tots vostès
la millora
de les pròpies condicions
de vida
que vostès
han ressaltat
amb les seves intervencions
sí
és cert
l'àmplia capacitat
per integrar
i per convertir
aquesta ciutat
en una ciutat
de mestissatge
com no ha sigut cap altra
no oblidin
senyores i senyors
que la ciutat
en poc temps
va doblar
el seu número
d'habitants
posant-se els 80
o 90 mil
als anys 80
79-80
i ara passant
en quantitats importants
per tant
hi ha hagut
una capacitat
i una voluntat
d'integració
realment important
la consolidació
hem viscut
de Catalunya
mitjançant
justament
dels seus ajuntaments
i els seus pobles
home
la millora
del finançament
dels ajuntaments
que no és suficient
això és una evidència
però hi ha hagut
una millora
dels ajuntaments
tots els que estan aquí
i pertanyen
al primer cicle
de l'any 79
se'n recordaran
que en aquell moment
el govern
de l'UCD
ja va fer
una aixugada
de la deuta municipal
similar
a la que ara
tornarem a fer
mitjançant
el sistema diferent
que de moment
té el seu sistema
però aquí
a l'any 79
81
ja hi va haver
una aixugada
dels dèficits municipals
la delimitació
jurídica
i econòmica
clara
sobre els nivells
competencials
dels ajuntaments
també és un èxit
i la aparició
del concepte
de pertinença
a la teva ciutat
jo voldria demanar
a tots plegats
que hem de seguir
treballant
que el concepte
del treball
és un concepte
bàsic
que no és un concepte
simple
que és un concepte
bàsic
fonamental
i important
i que tots vostès
o tots nosaltres
en plural
hem de continuar
treballant
perquè la societat
pengui consciència
que el treball
és un element
essencial
per la transformació
i pel progressisme
un jove de 30 anys
o un jove de 40
o potser un jove de 50
ho puc dir
perquè supero
aquesta xifra
ha viscut poques crisis
i amb els últims 15 anys
tot ha anat tan bé
tan bé
tan bé
tan bé
que ara
tenim dificultats
per posar-se a treballar
perquè falta
la cultura
de l'esforç
hem comès un error
que ara s'està corregint
i és bo
el gratis total
els ajuntaments
ens hem permès
fer moltes
i moltes
i moltes
i moltes
i moltes coses
en grans anuncis
bones publicitats
amb connexió
amb la pròpia societat
però no hem explicat
al ciutadà
el que costaven les coses
i ara resulta
que els hi tindrem
que explicar
perquè ara
per fer una cosa
hi haurà que tindre
i hi haurà que plorar
molt més
jo crec que la dictadura
és condemnable
amb tots els seus conceptes
jo crec que la dictadura
sobretot
la dictadura
que es va viure
a Espanya
va ser una dictadura
terrible
llarg
amb el temps
nefasta
probablement
els que van patir
menys
aquella dictadura
són les ciutats
que van tindre
uns nivells econòmics
destacats
respecte a les altres
que eren
carn d'immigració
per a Alemanya
i per a altres llocs
la dictadura
s'ha acabat
reivindicar la democràcia
en l'època
de la dictadura
i amb això
acabo
senyor alcalde
era lògic
se tenia tot el dret
a reivindicar
la democràcia
però ara ja no
ara pel fet
de treballar
en democràcia
el responsable polític
no té que rebre
cap mena d'agraïment
perquè està complint
amb la seva feina
i no ens hem de confondre
reivindicar la democràcia
en aquell moment
era reivindicar un estatus
d'una necessitat política
un dret a respirar
amb llibertat
la democràcia
ja està aquí
ara no podem esperar
que se'ns doni
les gràcies
pel que hem fet
perquè el que hem fet
era la nostra obligació
o és que algú
pensa el contrari
o és que algú
es pensa que
ens tenen que sortir
que tenim que sortir
al carrer
i que ens ho agraeixin
no no
nosaltres
tenim que felicitar
amb aquells que van treballar
per aconseguir la democràcia
perquè avui poguessim
estar sentats aquí
però nosaltres
hem complert
com a humans
responsables
demòcrates
a llegit
amb la nostra obligació
i aquí s'acaba tot
i l'únic que demano
és que
tinguem sort
com diu aquell
i que queixos nois
i noies
quan ens jutgin
o quan facin
l'anàlisi històric
del nostre temps
ho facin
amb una voluntat
de donar-se
com a mínim
la
com deia el Joan Aregio
la quota
de la
de la
sensació
que ho hem intentat
ho hem intentat
fer
el millor possible
i que hem intentat
complir
amb la nostra obligació
moltíssimes gràcies
Bé, finalment
l'encarregat
de claure l'acte
serà l'il·lustríssim
senyor alcalde
Josep Fèlix Ballesteros
En primer lloc
vull aprofitar
per excusar
l'alcalde
Requesens
que no ha pogut
estar entre nosaltres
la seva filla
la Roser
ex-regidora
també
d'aquest ajuntament
m'ha fet arribar
una salutació
tampoc hi són avui
els representants
del CDS
tots dos
el Lluís Badia
i el Matías Palau
doncs s'han excusat
que no hi podien ser
aprofito també
per saludar
algun altre
ex-il·lustre
algun alt
funcionari
d'aquesta casa
que fa poc
ens ha deixat
entre cometes
em sembla que era
Pau Vila
ho fa més de 80 anys
que parlava
que Catalunya
havia de ser ciutat
i no ho deia
perquè Catalunya
fos una sola ciutat
això és absolutament impossible
sinó que ho deia
en aquell moment
perquè el major esforç
que havia de fer un país
poble a poble
ciutat a ciutat
és superar
les profundes diferències
que hi havia
entre la qualitat de vida
de les ciutats
o del món urbà
i les poques oportunitats
o les gairebé nules oportunitats
que tenia el món rural
de progressar
jo ara sentint
i veient
les companyes i companys
que ens han acompanyat
en aquest acte
i parlant aquests dies
amb altres companyes
i companys
que han estat
en aquest ajuntament
els vull fer un homenatge
perquè ells
l'any 79
la dècada dels 80
i sobretot
amb una gran combinació
la dècada dels 90
han fet possible
allò que
en Pau Vila
va demanar
que és
que el progrés
que les condicions
de vida
dels ciutadans
siguin
d'on siguin
indepenentment
que visquin
en una ciutat
o en un poble
de muntanya
siguin
cada vegada
més semblants
o que la diferència
entre les seves qualitats
de vida
siguin cada vegada
menors
això s'ha fet
bàsicament
gràcies a aquest avenç
de les dues dècades
primeres
dels ajuntaments democràtics
la democràtics
la democràcia
es va visualitzar
en primer lloc
a les ciutats
als pobles
em correspon a mi
com a alcalde actual
fer la cluenda
d'aquest acte
important i entranyable
per la salut democràtica
després del manifest
que s'ha llegit
i dels parlaments
pronunciats
i sobretot
després de les preguntes
dels més joves
i les respostes
corresponents
dels veterans
sembla
que queda poc a dir
quan parlem dels ajuntaments
avui afegim
l'adjectiu
democràtic
per diferenciar-ho
d'altres èpoques
però algun dia
sortosament
aquest epítet
desapareixerà
i significarà
que les noves generacions
no hauran conegut
altra cosa
que la democràcia
amb normalitat
mentretant
parlar d'aquests 30 anys
ens suposa apreciar
positivament
el canvi radical
que va significar
la nova situació
iniciada l'any 79
després d'una llarga etapa
autoritària
que incidia
en els aspectes
que afectaven
la vida de les persones
ja fos
la llibertat
de pensament
i d'acció
de reunió
o d'altres
els ajuntaments democràtics
van esdevenir
l'eina més propera
al ciutadà
per exercir
la democràcia
en una de les seves
formes més preuades
la participació
ciutadana
a peu de carrer
però
què hem de fer
per representar
millor
la gent
com podríem
avançar
i aprofundir
la participació
ciutadana
com
ho podríem fer
per governar
millor
per a tots
o almenys
per a la gran majoria
i amb la proximitat
que aspirem
i proclamem
és evident
que no n'hi ha prou
en gaudir
la democràcia
sinó que cal saber-la
aprofitar
fins a les darreres
conseqüències
practicar-la
amb tolerància
i amb fermesa
els homes i dones
del nostre país
varen
passar
a ser ciutadans
i ciutadanes
de primera
en igualtat
de condicions
en els països
més avançats
en plenitud
de drets
i per tant
en millors oportunitats
per sentir-nos
també obligats
als nostres
deures
comuns
que estalvíem
de comú acord
i que són
la base
de la nostra convivència
i de les nostres
societats
plenament
madures
sense els ajuntaments
les institucions
més properes
a la gent
la democràcia
no hauria assolit
de ben segur
la plenitud
que ha adquirit
la democràcia
però
no és un destí
és un camí
per tant
cal caminar
dia a dia
per assolir
els màxims
valors
de llibertat
de respecte
i d'esforç
en un món
canviant
finalment
vull aprofitar
per felicitar
a totes aquelles persones
alcaldes
regidores
regidors
que en els anys
més difícils
de la incipient democràcia
van demostrar
un ferm compromís
de servei
a la societat
moltes vegades
pagant
un alt preu
a nivell personal
familiar
i fins i tot
laboral
també vull
encoratjar
la gent jove
a les generacions
que tindran
la responsabilitat
de governar
i governar-nos
el nostre futur
a ser valents
a ser tolerants
a ser idealistes
a ser coratjosos
per preservar
i valorar
aquests
tresors
valuós
que és
la convivència
en pau
i llibertat
i més concretament
si m'ho permeteu
la democràcia
i la participació
en la vida
municipal
a tots
i a totes
joves
i no tan joves
moltes gràcies
i per molts anys
d'Ajuntaments Democràtics
de l'Ajuntaments
de l'Ajuntaments
m'humid i fentes
a t'inniu
i fes
que z' 감�ost