Pel teu minut per arribar al punt horari de 3 quarts d'11 del matí.
Ara, durant uns minuts al matí de Tarragona Ràdio,
us volem parlar d'una mostra que s'inaugura aquesta tarda a les 7,
al tingle d'un número 4 del moll de costa del port de Tarragona.
Es tracta de l'exposició Imatges i memòria de Mauthausen,
una mostra produïda pel Museu d'Història de Catalunya
i l'Associació Amical de Mauthausen,
que podrem veure aquí a Tarragona fins al proper dia 31 de gener.
Precisament, ara mateix tenim línia directa amb la senyora Rosa Torán,
que és presidenta de l'Amical Mauthausen
i que, en el decurs, en el marc de l'acte d'inauguració d'aquesta tarda,
pronunciarà una conferència sobre els republicans espanyols als camps nazis.
Senyora Rosa Torán, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns una miqueta què podrem veure en aquesta exposició,
Imatges i memòria de Mauthausen.
Bé, a veure, un primer clariment és que l'exposició
és fruit d'un projecte internacional
que es va portar a terme durant dos anys
i que, finalment, va quallar l'any 2005,
que va ser quan era el 60è aniversari
de l'alliberament de Mauthausen i els altres camps.
Remarco això perquè és una gran exposició
que es va fer entre nosaltres,
la Mical d'Espanya, la Mical de França
i el Ministeri de l'Interior Austríac.
Per tant, és una exposició que té un caràcter internacional,
que està en tres llengües,
que ha voltat per moltes ciutats ja d'Europa
i que ara, doncs, sortosament,
doncs la podreu veure aquí a Tarragona.
Bé, l'exposició és una exposició gràfica,
bàsicament, a partir d'uns fons documentals molt valuosos,
que són imatges preses pels propis SS,
els que treballaven al laboratori fotogràfic del Camp de Mauthausen,
i que, per una acció combinada entre diversos republicans,
van robar milers de negatius
que després han sigut bona part del que s'ha pogut usar
per fer l'exposició.
I després, també hi ha un fons com molt important
que està extret dels exèrcits de lliberadors,
en aquest cas, l'exèrcit americà,
que va documentar també àmpliament
com havia trobat el camp,
les espantoses condicions en què estava el camp de Mauthausen
i els seus comandos.
També hi ha fotografies de després de l'alliberament
fetes per Francesc Vox,
que posa molt èmfasi en els republicans supervivents
i en actes molt singulars que van tenir lloc
durant les setmanes que van seguir l'alliberament al propi camp.
El camp de concentració de Mauthausen
seria un molt bon exemple,
si em permet l'expressió,
per mostrar als ciutadans del segle XXI,
a la gent d'ara,
com era un camp d'aquestes característiques
sota el règim nazi?
Sí, és evident.
Mauthausen és un dels grans camps,
dels 20 grans camps que hi havia durant el règim nazi.
Mauthausen era el camp,
mare diríem, per tota Ústria.
Era un camp d'unes dimensions impressionants,
per ell van passar-hi uns 200.000 persones
i a part del camp central el que hi havia era tota una sèrie,
una xarxa molt important de comandos
per fer treballar els reportats en treball esclau,
sobretot en indústries d'armament.
Mauthausen no cal dir que està encladat
en un indret especial,
perquè és la gran cantera d'Àustria,
la Pedrera,
on tots hem vist moltes vegades
la famosa escala que portava des de la Pedrera
fins al recinte del camp,
on els deportats havien de transportar les pedres,
etcètera, etcètera.
Gairebé 65 anys després de l'alliberament
dels camps de concentració nazis,
creu, senyora Torrent,
que encara cal fer molta pedagogia, no?
Cal explicar a les noves generacions,
però també a la gent més gran,
el que va passar sota el règim nazi.
Sí, és evident que les lliçons
del recordatori del passat
no són lliçons fossilitzades ni mortes,
són lliçons que han de servir
per reflexionar sobre
fins on pot arribar una doctrina
i un estat criminal
que considera que les persones no són iguals
i que hi ha uns que tenen el dret a dominar
i els altres només poden ser esclavitzats
i exterminats.
Per una banda, aquesta concepció criminal
basada en la desigualtat de les persones.
Bé, d'altra banda,
també hi ha un tema molt important
que és veure com la diversitat de grups
que van ser víctimes dels camps nazis,
perquè, a part dels republicans,
és el tema dels gitanos, dels jueus,
dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà, etc.
de l'oposició política,
és a dir, que els destinataris del camp
era un ampli ventall de la societat.
I un altre tema com molt important
que dóna peu a reflexionar
és el tema de les complicitats
perquè això fos possible,
complicitats que anaven des del no voler saber,
el no voler sentir
i el que hi ha davant el que era una cosa evident,
perquè la vida dels camps dura 12 anys,
des de la mateixa posada de Xile del Poder
fins a l'acabament de la Segona Guerra Mundial.
Vostè pronunciarà, ho dèiem al principi d'aquesta conversa,
pronunciarà aquesta tercera una conferència
aprofitant l'acta d'inauguració
parlant de la presència dels republicans als camps nazis.
I és que, precisament, crec, senyora Toran,
que és a Mathausen
on hi ha una presència notable d'espanyols, no?,
exiliats a republicans?
Sí, el nombre de republicans que acaben a Mathausen
són uns 100.000,
per tant, és el contingent més important dels republicans,
després, més endavant,
hi haurà deportats a altres camps,
però la xifra important és la de Mathausen.
Són homes capturats en les primeres setmanes,
després de la invasió de França,
per l'exèrcit alemany,
que perden la seva condició de presoners de guerra
i passen a ser enemics del Reich
per connivencia i per assentiment del règim de Franco.
En fi, de tot això,
ens sabrem moltes més coses aquesta tarda.
Com dèiem, a partir de les 7 de la tarda,
amb aquesta conferència de la senyora Rosa Toran,
i tindrem l'oportunitat,
jo crec que realment excepcional a Tarragona,
de veure aquesta exposició de nivell internacional,
imatges i memòria de Mathausen,
que podrem veure durant pràcticament dos mesos,
fins al 31 de gener,
en el tinglado número 4 del moll de costa del port de Tarragona.
Senyora Rosa Toran,
moltes gràcies per atendre aquest matí
la trucada de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé fins la propera.
A veure.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.