Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que sobretot adreçada als joves i als adolescents.
N'hem parlat alguna vegada també al TASTA,
treballs que s'estan fent a diferents centres de secundària
sobre el tema del tabac i als més joves.
I a veure, la Cristina, juntament amb altres companys i companyes,
estan elaborant un programa per detectar com les sèries juvenils de televisió,
les més exitoses, d'alguna manera, no d'una manera claríssima,
però sí subliminalment, poden convidar a l'habit del tabac.
Així és.
Els heu fet un tip de mirar la tele.
Ens hem fet un tip de mirar sèries, pel·lícules, totes les nits,
doncs, bueno, una miqueta les sèries que van dirigides a aquests adolescents
amb els que nosaltres treballem,
i veure com, d'aquesta manera, algunes sèries, no totes, també és veritat,
deixen entreveure algun tema del tabac que no ens acaba d'agradar massa.
És curiós perquè, en principi, jo tinc aquest...
A vegades que ens posem així com a molt nostàlgiques, la Cinta i jo, en aquest espai,
jo recordo que de petita a la tele es fumava.
Fumaven els presentadors, fumaven els convidats,
era com a més glamurós quan entrevistaven una estrella,
no parlo de la sèrie Montiel i Los Puros,
sinó que qualsevol fumava una cigarreta, les pel·lis, tothom fumava.
A veure, la tele reproduïa el que era la vida quotidiana,
i allò corregit i augmentat, perquè és així,
dotava d'un cert glamur al personatge que estava fumant.
Hi havia anuncis de tabac, molts burros...
Clar, però en principi no.
Ara no.
Doncs bé, en principi, avui en dia la llei ens diu que això no està permès,
que no es pot fer una publicitat directa del tabac en cap sèrie de televisió,
no es poden veure anuncis ja ni a la tele ni a la ràdio, tampoc.
Però el que nosaltres veiem és que, bueno,
s'ha transformat aquesta mena de publicitat,
i el que podem veure és com en diferents sèries apareixen personatges fumant,
amb un missatge clar positiu sobre el tabac,
i també podem veure amb alguna sèrie marques de tabac, fet que no és legal.
És molt complexa, perquè ara la Cinta deia
que no es pot culpabilitzar mai el fumador.
Dius que alguns personatges surten fumant
i a vegades hi ha aquella perversió de les ficcions.
És a dir, no, no, el dolent farem que fumi,
que sigui un imprudent a la carretera,
és a dir, que transgredeixi tots aquells comportaments socials.
Però si la persona aquella que fuma no té, diguem-ne,
aquesta imatge negativa, sinó tot el contrari,
que és probablement on reu el perill, no?
Doncs sí, la veritat és que veiem algunes sèries
on el protagonista principal és un protagonista fumador,
però que a més apareix fumant en moltíssimes escenes,
que tampoc no s'ajusta a la realitat, no?
No té per què ser així.
I el que veiem és aquesta imatge positiva,
que quan està fumant té un caire més protagonisme,
o que comenta que bé que senta fumar després d'estar al llit,
o que bé que senta després d'un dia dur de treball,
aquest tipus de comentaris.
Amb tu, Cristina, si ens hem perdut algun capítol d'aquesta sèrie,
ens poses al dia, perquè, clar, per això és el que tu dius,
heu vist moltes sèries, moltes pel·lis,
ara, a veure, jo no conec gaires,
però lògicament una de les que em ve al cap,
perquè tots els que tenim filles i filles,
la Cinta també segur que s'ho miren a lo de física i química,
per exemple, és la primera que m'ha vingut,
però podem comentar d'altres.
En aquesta, per exemple, fumen alguns dels personatges?
Amb aquesta sèrie que, per cert, ahir van emetre...
La van incendiar, no?
Em van dir, l'institut no ho vaig veure,
sabia que la...
pensaven que l'incendiarien a l'institut.
Doncs bé, hi ha un personatge, que és la Ruth,
és un dels personatges principals,
que just després de saber la notícia que s'han mort els seus pares,
s'encena una cigarreta i diu que, bueno,
en un moment d'entrist, doncs, ha de fumar, no?
Dóna aquest missatge.
A més a més, amb una actitud provocativa,
s'encena una cigarreta dins el centre.
Sabem que això els joves no ho fan,
encener-se cigarreta al hall del centre.
També en algun capítol veiem els adolescents
que s'encenen cigarreta als lavabos,
que potser sí que és una imatge una mica més ajustada a la realitat.
Avui ja no sé si ja es fuma als lavabos, no ho sé.
Amb algun potser que sí, però no és l'habitual.
Amb aquesta sèrie sí que veiem com els protagonistes principals
doncs fumen i, a més a més, en situacions poc habituals.
Els seus perfils són protagonistes, diguem-ne,
amb problemes, amb unes vides tortuoses,
o són joves, diguem-ne, amb una vida més o més normal,
amb els seus problemes, com a qualsevol jove que vagi pel carrer.
Hi ha una miqueta de tot.
Una miqueta de tot.
Els que fumen són aquests més rebel·les, diguem-ho així.
Però són els més atractius, segurament.
Són els més atractius.
Per als joves que miren la sèrie.
És una miqueta el que nosaltres volem aportar, no?
El per què uns personatges sí i d'altres no
i quin caire li volen donar a aquest personatge que apareix fumant.
Per tant, a física i química, fumen.
Fumen, fumen.
Fumen, però descaradament.
Descaradament.
I quan tenen problemes, i quan estan agobiats, i quan passi el que passi, fumen.
Heu fet un mostreig més ampli amb altres sèries?
Podem anar comentant-les, si et sembla.
Nosaltres, en una de les activitats del programa Taves,
que les meves companyes Ampar i Maris han vingut aquí a comentar a la ràdio,
una de les activitats d'educació sanitària que fèiem als instituts
era mostrar aquestes imatges d'aquestes sèries.
Llavors els van preguntar als adolescents quines eren les sèries que ells miraven,
i a partir d'aquí ens vam posar a mirar televisió i a veure què passava.
Llavors, altres sèries on s'hi apareguin.
La famosa Sinteta Esnoi Paraíso,
on el protagonista principal, un home de poder...
És molt dolent, no? El personatge. O no? No ho sé.
No és dolent del tot. És atractiu, és un narcotraficant,
però que té un caire...
Té un punt.
Té un punt, diguem-ho així.
Que diríem, així col·loquialment, eh?
Sí, sí. Molt atractiu.
Que era el famós, el duque.
El duque.
Era el protagonista...
Cinta, et veig, eh?
Això és cultura de peluqueria.
Clar que sí, i absolutament necessària.
Doncs molt bé, aquest personatge, el que més ens va cridar l'atenció,
una de les escenes que els hi mostravem als adolescents,
és que just li acaben de pagar un dret al pit,
el primer que fa és demanar una cigarreta.
Això, clar...
És que la cigarreta, les escenes que estàs descobrint,
apareixen com una teràpia immediata a qualsevol experiència traumàtica.
a la noia que se li moren els pares,
a aquest senyor que li donen un tret,
immediatament la cigarreta que em salva de la situació conflictiva, no?
Sí, sí.
Però, bueno, és una imatge que poc habitual, no?
Estem d'acord que...
Això també serveix per saber les sèries que veuen els joves,
perquè Sinteta és noi paraíso,
una altra de les sèries que es miren,
perquè van ser ells qui us van dir,
i estem parlant de nens de secundària, però de l'ESO.
De segon d'ESO.
De segon d'ESO.
Què miren aquestes sèries?
Que es fan a partir de les 10, quarts d'11 de la nit,
i són aquestes més sèries.
Més sèries.
Per exemple, diguem-ne una que no fumen.
Sí?
I tant, home.
Aquí hem de dir el que és bo i el que no és tan bo.
Aida és una sèrie que habitualment veuen els joves,
és una mica de caire més per riure, per passar-s'ho bé,
que alguna vegada apareix algun personatge que és el Luisme,
que és una mica el payasset de la sèrie,
però sempre que apareix fumant,
o en algun capítol que apareix fumant,
que els podrien comptar amb els dits de les mà,
dona un to ridícul, no?, el personatge que fumen.
Llavors, bueno, és una altra manera de veure un tabac.
Per ridiculitzar el tabac que no és guai,
que no està veient, o tot el contrari,
que el més justet de la sèrie és el que es decanta per la cigarreta.
Per tant, jo entenc, per el treball que feu,
que no està tant, que també en el fet que fumen,
sinó la personalitat del que fuma.
Si el personatge que fuma és atractiu,
això té unes conseqüències.
Si el personatge que fuma no ho és gens,
té les conseqüències contràries,
vull dir, de rebuig cap al tabac.
No sé si faig una exageració.
No, sí, una mica la conclusió seria aquesta.
Una altra de les sèries que, per exemple,
avui s'emet que és l'internado,
doncs també apareix un personatge que fuma,
que és un personatge principal,
que també té una vida complicada.
Fumen sistemàticament, aquests que dius.
Sí, sí, aquests fumen sistemàticament.
I, a més a més, a Maqueta li donen un caire
que fumar t'ajuda a superar aquests problemes,
una mica com vèiem a l'altre, de física i química.
Nosaltres el que vam fer és recollir totes aquestes imatges
per mostrar-los als adolescents
en les activitats d'educació sanitària,
i, posteriorment, amb això vam fer un treball
que vam presentar en un congrés,
per veure una miqueta,
per mostrar a les companyes infermeres
el congrés sobre pediatria
què era el que estàvem fent
i a veure què els semblava.
Jo m'imagino que aquest treball vostre
va ser molt bon rebut.
És una experiència molt singular
i que té un treball de camp molt interessant
i molt intens, eh?
Gràcies a...
T'ha passat totes les nens mirant la sèrie,
és un treball de camp una mica dur.
Gràcies al comitè científic,
doncs, bueno, ens van donar el premi
a la millor comunicació, que els hi agraïm també.
Que modesta, i no és el primer que diu,
el premi, sort que ho has dit, eh?
Perquè, si no, t'ho havíem de treure, allò, eh?
Sí, sí, vam estar molt contentes.
És una feina molt dura,
que, bueno, hem hagut d'invertir moltes hores,
però que també estem molt satisfetes, no?
I, bueno, continuarem amb aquesta línia.
Clar, probablement aquesta no és una pregunta
que us hem de fer a vosaltres,
que sou professionals de la sanitat,
sinó que més aviat ho haurem de fer
els guionistes de les sèries de televisió.
El per què?
Perquè, realment, comentaves la sèrie Aida,
que no és una sèrie dramàtica ni de bon tros,
és una sèrie, doncs, que pot agradar als joves.
No parlem de qualitats de la sèrie
ni d'històries de la sèrie,
sinó el fet de per què...
Te puc dir un per què?
...fan que fumin els personatges.
Perquè les companyies tabaqueres
paguen a les productores.
Sí?
Sí.
De veritat, Cinta?
A veure, jo ara no t'ho puc demostrar,
no t'ho puc treure aquí, papers, però...
Perquè, esclar, no té sentit.
Vull dir, aquest mateix, el duque aquest que dieu,
li donen un tret,
i, ai, quin mal, no sé si fa el que hagi de fer.
No cal que encengui, pot beure un got d'aigua,
un caramèl, no cal, tampoc.
A veure, està clar, està clar que les...
Això, a veure...
La xiqueta aquesta que esmoren els pares,
la mateixa escena, si no encen la cigarreta,
tindrà el mateix efecte dramàtic sobre l'espectador.
M'imagino.
Per tant, quina necessitat hi ha de posar la cigarreta.
Econòmica.
Però això no ho dic jo, eh?
Això ho diuen...
No és perquè ho digui jo,
de dir, la Cinta s'ha inventat que aquí un conto...
No.
Un conto bernió.
No, no.
A veure, està clar que tots els mils de milions d'euros
que les companyies tabaqueres abans
se gastaven en publicitat directa, eh?
En anuncis a la tele, en anuncis a...
Bueno, tot el que ara està prohibit.
Penseu que abans també se ho gastaven en les curses de motos,
que ara ja no es fa.
La Fórmula 1, em sembla que ara...
Clar, tots aquests diners, què us penses que fan ara?
Els destinen a ONGs?
No, han trobat altres maneres de fer publicitat indirecta.
Que ara no poden fer publicitat directa,
doncs llavors ells, a les productores que fan aquestes sèries,
els paguen...
Clar, la productora, doncs mira,
com més beneficis tingui, millor.
Cap, en principi, no tenim una normativa molt estricta
en el que és l'aparició de personatges fumant a la televisió.
Clar, és que això no està prohibit.
Clar, la publicitat està prohibida, però aquest tipus de...
Llavors, clar, a la indústria tabaquera què li interessa?
A ella li interessa que la gent continuï...
La seva estratègia és la de sempre.
Li interessa captar els fumadors.
Com més joves, millor.
Titular sensacionalista, eh?
I ja, subratlló, titular sensacionalista,
que ens ho estem mig inventant,
que ens n'hi haguem que després ens digui...
Bona part de les sèries de la televisió
estan, diguem-ne, finançades per les tabaqueres,
Cinta, no sé, eh?
A veure, també és difícil de demostrar perquè no ens penséssim aquí
que els de les tabaqueres són una miqueta alelos
i ho aniran dient i publicitant.
Però això hi ha una altra cosa que fan també,
almenys a Amèrica això està demostrat,
que subvencionen, bueno, subvencionen,
paguen a certes pel·lícules perquè també certs personatges apareguen fumant,
perquè, però a veure, això de la mateixa manera,
que jo què sé, que els que fan la propaga...
que la lletato paga perquè a tal sèrie
surtigui el pot de llet, això també es fa...
Clar, el que passa és que allà no surt la capsa de tabac,
el paquet de tabac.
No, no, també, també.
Sí, també surt el paquet?
Amb una sèrie en concret...
Ah, doncs mira, això és interessant.
Sí, amb una sèrie en concret que és qüestió de sexo,
que potser no és una de les sèries més vistes pels adolescents,
però, bueno, també n'hi ha alguns que la veuen.
El que ens va cridar molt l'atenció és que fins aleshores
no havíem vist cap paquet...
Explícitament.
És a dir, no havien sigut tan descarats.
Sí, el que passa és que els adolescents,
els adolescents coneixen els paquets avui en dia,
llavors ja saben com fer-ho, els guionistes,
perquè aquell paquet sembli que sigui...
És casual que estigui allà.
Una determinada marca, eh?
El color...
Res és casual.
Ja, ja, ja.
Res és casual.
Que nocents que som els espectadors.
Bueno, jo crec que la tasca que fan ells és molt interessant,
per una banda, donar als adolescents aquesta capacitat crítica
de ser capaços de mirar la tele o de mirar internet
o de mirar, bueno, tot el que és el món audiovisual,
de ser capaços de tenir una mirada crítica sobre tot això,
jo crec que és importantíssim.
És fonamental.
Jo penso que avui en dia, no sé,
en lloc d'ensenyar als adolescents a fer comentaris de text i tot això,
se'ls hauria d'ensenyar a interpretar aquesta realitat audiovisual
de la que vivim absolutament rodejats.
I després, bueno, també et fa perdre una miqueta...
Has d'entendre com funciona el món.
És que el món funciona així.
Has de perdre la innocència.
Has de perdre la innocència.
Però, bueno, a tots què us penseu?
Que les companyies, que ara són ONGs?
Estan de braços plegats mentre els treuen la publicitat.
Perquè les ventes continuen...
Bueno, al nostre país no han disminuït les ventes de tabac.
Tot i que, bueno, sabem que aquí tenim el viatge
que, com que Espanya és l'estanc d'Europa,
aquí és el lloc d'Europa en el tabac que és més...
Anem igualant, eh?, amb l'última pujada amb els impostos.
Es va igualant, eh?
Sí, però fixeu-vos que la pujada d'impostos...
A veure, a mi m'agradaria que hagués sigut per causa de dir,
bueno, és que sabem que si augmentem el prou del tabac
disminuirem el tabaquisme.
Però ha sigut per causes absolutament econòmiques, eh?
Ja, ja, ja.
Ha sigut de paso que...
Mira, en fin.
Ara pensava, Cristina, que el fet de mirar aquesta sèrie
és extreure imatges molt concretes
i presentar-les aïllades als joves
són molt més contundents que veure un capítol sencer.
També és cert.
El que passa que, bueno, el temps és el temps que tenim.
No, no, i és millor, no?
Perquè probablement els hi passis desapercebut
i quedi una mica allò de subliminalment,
però ensenyant-les d'aquesta manera
són més conscients de la presència del tabac.
Sí, sí.
Nosaltres, bueno, això té un nom a la publicitat.
Aquesta es determina placement,
és una mena de publicitat que apareixen a les sèries
o a les pel·lícules en generals.
I nosaltres el que volíem és que aquests adolescents
despertessin una mica l'esperit crític,
que fossin conscients de què és el que els estan mostrant
i que veiessin que, bueno,
que merament el que volien era provocar aquesta sensació de fumar,
que està descrit per la Universitat de Granada,
crec recordar on diu que qualsevol imatge
que recordi amb una persona el tabac,
com pot ser un cafè, com pot ser inclús,
diuen les senyals aquestes de provisió de tabac
que hi ha pel ministeri,
doncs bé, tot això desperta en el fumador
o en la persona que comença a iniciar-se en el tabac
aquest desig de voler fumar.
De fet, una companya vostra, la Pilar,
en el programa Tasta que vam parlar del Craving,
feia aquest exercici, però a la inversa.
Davant d'aquella imatge, asseguts en una terrassa,
com ara estem aquí a la plaça de la Font,
d'un paquet de cigarretes,
havíem de fer-ho a la inversa,
anar més enllà i imaginar-nos una altra imatge,
clar, és el procés invers.
Molt bé, molt bé.
Fixa't si en aprenem, eh, aquí amb el Tasta.
Nosaltres, bueno, vam llegir tot el que hi havia
sobre la bibliografia
i em sembla que és la pel·lícula de Superman 2
que deien, doncs, bueno,
la primera imatge de publicitat de Malboro que apareix, no?
Que em sembla que va costar, bueno,
una determinada quantitat de dòlars, no?
Perquè aparegués aquesta imatge de Superman
sortint d'un tren que apareixia a Malboro.
Doncs bé, això va ser molt rentable per l'empresa,
més que no pas aparèixer en una pàgina de la People
que era la revista llavors amb més tirades.
És a dir, va ser quan se va inaugurar
aquest tipus de publicitat, no?
Molt bé, sí, sí.
Que t'ho has dit que es diu?
Té un nom en anglès.
Placement.
El placement, és a dir, això és placement,
que és el mateix que es fa amb el que he dit abans
amb el pot de lletat o amb el colacau
que surt allà al mig d'una cuina d'una sèrie.
Sí, clar, aquests paguen, diguem-ne, de manera oberta
perquè és publicitat i és legítim
fer aquest tipus de publicitat, lògicament.
Tirem una llança a favor del Duque
que ara em sap greu que...
Ha deixat de fumar?
Ha deixat de fumar?
Ell és una cosa que nosaltres com a infermeres
agraïm cada vegada que li hem fet alguna entrevista
i li han preguntat si fuma,
ell sempre ha dit que en la seva vida personal
que no és fumador.
I crec que això també té molt a dir d'aquesta persona
que tot i que aparegui en el seu personatge fumant,
suposo que és el guió.
Doncs sí, perquè les persones que segueixen les sèries
generalment també en paral·lel
segueixen la vida privada dels seus artistes preferits
i això és un punt interessant.
De totes maneres, en aquestes sèries algú podia fer veure
que s'apunta una mena de tasta
que hi hagi allà on fan la sèrie i que deixes de fumar.
No existia el procés d'abandonar el tabac,
també donaria molt de joc al guionista, no ens enganyem.
Ho podríem proposar, Cinta, per l'any que ve.
O que a la sèrie surtis un que està deixant de fumar
i que s'ho proposa,
i que un personatge positiu s'hi proposa deixar de fumar,
però clar, llavors dius,
bueno, si hi ha algú que paga
per a que les sèries juvenils surtin...
Però vosaltres no teníeu diners per pagar les productores, perdona.
Les productores ja han anat a les 5 i tot això,
i dir, mira, escolta, és que havíem pensat que a la sèrie...
Com que vostès tenen aquest cor d'or
i són tan generosos i tan desinteressats...
Sobretot a les sèries adreçades als joves,
que és el que ens interessa, no?
Vull dir, perquè és que, a més, fixeu-vos que aquesta gent
també va anar a buscar el que és el públic d'IANA.
El més vulnerable.
A veure, quin tipus de sèries ens interessa,
quin tipus de població ens interessa captar per a tot això.
Les companyies tabaceres
sempre han fet una publicitat de captació
molt adreçada als joves,
perquè és la població que volen captar.
I això ho hem comentat moltes vegades.
La millor inversió.
És raro que una persona comenci a fumar,
a iniciar-se en el tabac a partir dels 25 anys.
Poca gent...
N'hi ha, però poca gent conèixereu.
És a l'adolescència.
És a l'adolescència.
Quan, realment...
T'has enganxat a alguna sèrie?
T'han de veure-les, Cristina?
Home, ara, doncs...
A nivell personal.
Tens com a curiositat, no?, de seguir-les.
Ara feia temps que no mirava física o química,
perquè, bueno, quan vam acabar l'estudi
vam dir, bueno, deixeu-me una mica...
Estabas una mica saturada, no?
Sí, i aprofitava per fer altres coses,
però ahir, que estava sola a casa,
dic, bueno, va, la mirarem avui,
que és l'últim dia.
És que ahir s'ho va mirar tothom.
A veure si encara fuma.
A veure si...
I van repetir aquesta imatge de la noia,
li van fer com una memòria, no?,
que ella recordava escenes d'altres moments,
i va tornar a sortir aquesta imatge
que parlàvem de quan se moren els seus pares i fuma.
Jo acabo de perdre la innocència en el programa d'avui
amb el que ha dit la Cinta,
perquè ara sóc incapaç de pensar
que això no estigui intencionat
i que les tabaqueres financim part de les sèries.
I quan vagis a veure una pel·lícula,
i això passa molt, diuen que als Estats Units
la llei, la legislació sobre el tabac
és molt restrictiva, molt més restrictiva que ell.
Més que aquí, sí, on va parar.
I realment és raro veure, vull dir,
la gent pel carrer, als restaurants i tot això no fuma.
En canvi, a les sèries americanes
o a les pel·lícules americanes
surt molta més gent fumant
de la que en realitat allí fuma la gent al carrer.
I és degut a això.
Passa el mateix, la gent que va als Estats Units
diu que això passa el mateix que amb l'obesitat.
Tu vas als Estats Units i pel carrer
a qui ens llama l'atenció?
Que la gent allí hi ha molta obesitat,
i obesitat mòrbida.
Diuen que amb les pel·lícules i les sèries
tots són prins.
Estan totes estupendos.
És veritat.
És això perquè veiem com aquesta realitat transformada,
com aquesta realitat construïda
per a transmetre uns determinants missatges,
doncs mai és innocent.
Cristina, des d'aquests programes Taveses
que feu molt amatents als adolescents i als joves.
No és aquest un estudi únic,
no un programa únic.
Esteu treballant constantment,
tot un equip de persones.
Val la pena dir,
perquè hem tingut contacte amb el vostre equip,
que esteu fent un treball des d'infermeria,
perquè ja sabem el paper que té infermeria
cada cop més en el que és la salut comunitària.
Esteu fent un treball excel·lent.
Teniu més plans, m'imagino,
perquè aquest treball que esteu fent
no és una cosa...
És una cosa que va evolucionant
i que té continuïtat, no?
Sí, sí, des d'aquí agrair a totes les infermeres de Salut i Escola,
especialment, que ens han ajudat amb aquesta tasca,
i dir-vos que, bueno, ara s'acaba el curs,
però nosaltres ja estem pensant en el proper any,
en principi és el darrer,
per la beca que ens van donar, la beca FIS,
però que la nostra part està pensant ja
en poder allargar-ho
i poder continuar amb aquest estudi.
Un estudi que està valorat professionalment,
que està valorat socialment
i que també, doncs, està rebent treballs
que estan rebent premis,
que en parlarem en els propers dies
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
independentment del tast que entra en la recta final.
Sí.
El dia 30 hem de fer el sorteig, Cinta.
La setmana que ve fem el sorteig.
Del viatge a Tunis.
Pot haver-ho.
Dels passis pels festivals d'estiu
i per l'abonament per un any sencer
a les instal·lacions esportives municipals.
Enguany s'han apuntat menys persones al tast.
Sí, abans ho parlàvem amb la Cristina,
que com a infermera a la seva consulta
també ha fet aquesta feina de captació i de...
He de dir aquí que al Camp de Tarragona
de les grans professionals que tenim
als centres d'atenció primària
que ajuden a la gent a deixar de fumar
és infermeria.
I en això, quan la gent diu
i que he d'anar,
dic, mira, pregunta pel seu metge
o per la seva infermera.
Les professionals d'infermeria
estan perfectament capacitades
per ajudar un pacient
amb el procés de deixar de fumar
i per motivar-lo.
I aquest any s'ha apuntat menys gent
i això que havíem ampliat
el període d'inscripció.
Teníem un mes
perquè els fumadors
se poguessin anar apuntant.
I abans parlàvem amb ella
i diem que potser l'efecte
de crisi econòmica
haurà tingut el seu efecte
perquè hi ha gent que et diu
mira, jo ara no estic per deixar de fumar
en els problemes que tinc a la feina,
en la hipoteca
i en tal com...
L'angoixa aquesta no em deixa,
ara deixar de fumar.
No et deixa.
Bé, jo és que recordo que...
L'has fumat?
No sé si t'ho vull preguntar.
Jo, en bodes, comunions i bautizos.
No has fumat.
Devies fumar aquelles cigarretes de colors,
de senyores, eh?
Sí, sí.
De color lila o verd poma.
Jo crec que jo genèticament
la genètica té un...
No estava predisposada a fumar.
Això, mira, he tingut esta sort,
però no és cap mèrit.
Per tant, creus que això,
que aquesta situació social
que hi ha en aquest moment
que crea una certa ansietat i angoixa
pot ser un factor?
Pot ser un factor
perquè realment,
a veure, com entenc,
perquè quan un fumador
vol iniciar el procés
de deixar de fumar,
home, ha de triar un moment
en què tingui una certa tranquil·litat.
Evidentment, quan estàs pendent
de si et despediràs o no,
o si el teu home
s'acaba de quedar a l'atur,
o si veus que et puja a la hipoteca,
no és un bon moment
per deixar de fumar.
Tot i que et gastes més diners,
però és una contradicció inevitable, no?
Bueno, com també comentàveu abans
que gent que no fumava,
amb l'angoixa i els nervis
que estan passant ara,
han tornat a fumar.
No passa res, ja ho deixaran.
Ja es trobarà el moment.
Ja es trobarà el moment.
Que a sobre del que tenen a sobre
no se sentin culpables
per deixar de fumar, eh?
No, per favor.
Però, bueno,
els que haguen deixat de fumar
el dia 31, més o menys,
que era quan nosaltres proposàvem,
doncs jo calculem que ara
ja tindran entre uns 80 i uns 100 euros estalviats.
Mira, per les despeses del viatge a tunis,
per anar allà al foco
i comprar-se túniques i sabatilles.
Que els toca el premi?
Doncs molt bé.
Que no,
agafen aquests euros
i poden invitar algú
i es peguen un soparet
amb la parella
per a celebrar...
Un soparet fora de la crisi?
Fora de la crisi, no.
Doncs mira,
per a celebrar
que portem un mes sense fumar.
Molt bé.
La setmana que ve farem
els sorteig.
I allò que l'has consolat,
allò que aquella paraulota
que feu vosaltres de...
Se farà una coximetria.
Això, la coximetria.
De control, ja ho sabeu,
la persona que surti...
Nosaltres sempre traurem
el primer premi
i un reserva.
Que la persona que li toca el premi
resulta que s'ha mantingut abstinent,
fantàstic,
que el premi.
Que no,
doncs passem al reserva.
I bé, això ho farem la setmana que ve,
sabrem els noms.
Quina emoció, eh?
Desafortunats.
L'any passat va ser un noi
de la Pineda,
recordo,
que li va tocar un viatge
al Carip,
poca broma,
amb acompanyant.
El viatge,
m'imagino que li va anar fantàstic.
Ens consta que continua
sense fumar després d'un any.
Sí, perquè el va deixar...
En ell ho van ajudar a fumar
la metgessa i la infermera
de la Pineda
i diu que l'han anat seguint
en ell i a la seva mare,
que és bo que també...
També era fumadora.
No, no,
que va més a la consulta
i diu sí, sí,
que és que continua sense fumar
i que està feliç
i que no té la vida.
Sí, però jo també recordo
dir per a aquelles persones
que no hem determinat
que pensin que són febles,
que no poden.
Jo recordo que aquell noi
ens explicava
quan ja portàveu un mes
que ho havia passat molt malament,
que per ell havia estat horrorós,
una experiència terrible,
però és que estem parlant
d'una persona
que era fumador
de dos paquets diaris.
De dos paquets diaris, eh?
Vull dir que...
I ho ha aconseguit,
porta un any
i mira un viatge al Carip,
que va guanyar.
Que això digui en materialista
també és interessant.
Bueno, però tot ajuda,
tot motiva, eh?
a les persones inscrites.
Home, que entrin en un programa,
que s'hagi publicitat
i tot plegat,
estem parlant del TASTA,
no estem parlant
d'aquelles persones
que dia a dia
van al centre d'assistència primària
a demanar ajuda i suport.
Què és l'important?
Caldria deixar-les a banda.
L'important és la gent
que cada dia
va als centres de salut
i rep ajuda
de les infermeres
i dels metges de capçalera
per deixar de fumar.
Això sabem que dura tot l'any.
Aquesta nit
encendrem fogueres,
molts no encendran cigarreta,
passant la seva primera nit
de Sant Joan,
sense fumar,
sense fumar i, escolta,
els hem de donar...
Serà un repte, no?
Perquè quan està molt associat
el festiu i tot això
amb el fumar,
però bé,
que mengen coca,
que beguen cava...
Cristina Rey,
Cinta Daufí,
moltíssimes gràcies,
de veritat que ha estat un plaer.
Enhorabona
i continuarem parlant
perquè amb tots els plans
que teniu
i la setmana que ve
fem el sorteig.
La setmana que ve
el sorteig.
Hem de buscar una mà innocent.
Sí, és veritat, eh?
Vols ser-ho tu?
O busquem una que sigui una mica...
Tu creus que soc molt innocent?
Jo he perdut la innocència ja.
Ja ho planificarem, això.
Moltíssimes gràcies
i bona revetlla.
Adéu-siau.
Adéu.