Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ai, ai, ai, que això crec que m'ho prenen.
Sí, sí, perquè, bueno, ja antes de llegar a metas
tenen una sensació molt rara,
perquè vi caer a l'Etiope a falta de 200 metres,
nosaltres ens havíem xocat,
i, bueno, com que un poquet me ve a venir la descalificació.
Has vist, suposo, la maniobra uns quants cops,
perquè a més els companys de televisió espanyola
te la van posar repetida.
Ara que l'has vist, ara que ja has reflexionat,
ara que ja ha passat una estona, ho trobes just?
No, no l'ho ve just,
perquè, bueno, ja en la misma carrera
des de disparo de salida
jo l'hi va a colocar en la parte de detrás
i vi muchísimos empujones, codazos
i, bueno, houve la suerte de que no caigui ningun atleta,
però, vamos, que aquestes coses passen moltíssim
i aquestes coses passen molt,
però, bueno, mentre no caigui ningun atleta
no passa res, no hi va haver una suerte,
l'atleta ha arribat un poquet just a la de fuertes,
cayó i, bueno,
és el que provocó tot aquest folló.
Natalia, el que estava clar,
és que eres la gran favorita
i va ser la millor sobre el Tartan.
Això va quedar claríssim, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, yo la verdad es que este campeonato
llegaba muy buena forma
y sabía que podía pelear por el Bueblo de Sol,
tenía clarísimo desde el principio.
Ara, un cop hi han passat unes hores,
abans et preguntàvem a micròfon tancat
i em deies, estic més tranquil·la.
Què és el que més greu et sap de tot plegat?
Pues, hombre,
este momento así que se me ha quedado más de alto ha sido
el momento de que cayó la letra del Tipe, ¿no?
Cuando vi que iba al suelo, pues,
la verdad es que fue un momento muy amargo
porque sabía que eso podía acarrear sus consecuencias
y, bueno, sobre todo fue ese momento, ¿no?
Si no hubiera caído, yo creo que hubiera sido muy diferente.
Tinc una pregunta una mica espinosa,
una pregunta d'aquelles del que hem anat veient
les últimes hores, perquè hem estat molt pendents tots
del que ens arribava des de Berlín.
El fet que la Federació Espanyola,
un cop es dona la desqualificació de Natàlia Rodríguez,
accepti aquesta desqualificació,
això t'han pipat una mica?
Que no hagin fet alguna cosa més?
Bueno, ellos me iban comentando un poquito la evolución
y ya me decían que estaban haciendo lo que podían.
Iban, estuvieron viendo el vídeo varias veces
y consideraron que no había por dónde cogerlo
y que no podían hacer nada más.
Confío en lo que dicen ellos.
I ara què toca, Natàlia?
Pues ahora, pues, a seguir entrenando
porque me interesa seguir compitiendo
y, bueno, queda poquita cosa ya.
Supongo que estaré un par de semanas más
y luego ya descansaré.
Suposo que, de vegades, en el món de l'esport,
Natàlia, se fa servir aquella expressió de l'espina clavada.
Allò de dir, me queda esa espinita, que me quiero sacar, ¿no?
Aquesta és grossa, d'aquelles que s'han clavat fins a dins,
que entra, eh?
Suposo que amb unes ganes de terravenja,
de dir, voy a ganar como sea.
Sí, bueno, la verdad es que...
A ver, es una espina clavada,
pero hay que seguir mirando hacia adelante
y, bueno, y utilizarlo para que te hagan más fuerte mentalmente,
simplemente.
Natàlia, saps tota la repercussió que ha tingut això?
Tu saps que està mig país paralitzat
amb Natàlia Rodríguez ahir,
tothom pendent de Natàlia, d'aquesta final.
Ets conscient de tot el rebombori?
No sé quantes trucades has atès,
no sé quanta gent t'ha felicitat o t'ha dit coses...
Suposo que moltíssima gent, no?
Sí, la verdad es que recibe mucho mensaje de apoyo
y, bueno, pues...
muy contenta por eso, ¿no?,
por saber que hay tanta gente que está ahí conmigo.
Y, bueno, supongo que no soy consciente de ello
realmente hasta que llegue ahí a Tarragona
y ve a toda la gente ahí.
Natàlia, ¿a quina hora arribem a Tarragona avui?
Pues no lo sé exactamente,
porque este pendiente...
en precisio llegaría a las 10 de la noche,
pero si puedo adelantar el viaje de vuelta de la B,
pues igual estaría sobre las 7 y pico, 8.
Natàlia Rodríguez, moltíssimes gràcies.
Ja sentim els timbres ja de l'avió, també.
Que vagi molt bé aquest vol de tornada cap a Madrid
i aquest enllaç cap a Tarragona
i que esperem que la recepció, també,
que s'aproparà a Tarragona sigui bona i important
i que els èxits futurs els podem viure junts, Natàlia,
i que segur que arribaran.
Moltes gràcies. Un abraçó.
Natàlia, moltíssimes gràcies.
Les paraules de Natàlia Rodríguez.
Sentíem els timbres, com deia Quim Pons,
de l'avió de tornada,
de l'avió que ha de sortir de Berlín.
Va cap a Madrid l'avió
i a Madrid, com sentíem la Natàlia Rodríguez,
amb el seu entrenador Miguel Escalona
i potser també altres atletes,
agafaran un tren, un A-B, en direcció a Tarragona.
Veurem de confirmar si arriben a les 10 de la nit
o potser a les 8 del vespre.
En fi, com dèiem,
ens acompanyen Joan Bardina i Pere Valls.
Primer que res,
la decisió dels jutges la consideren justa.
El Joan, a més,
ha corregut una prova com 1.500 metres
i el Pere Valls és un àrbitre d'atletisme.
Així que, què diuen?
Joan.
Bé,
quan estàs a una última volta d'una cursa
i vas tan ràpid,
qualsevol cop,
diguem-ho d'aquesta manera,
et desequilibra.
A més a més,
en aquest cas,
sembla que l'atleta,
doncs,
xoca contra l'altre atleta,
queda com un entrepà
i cau a terra
i, a més a més,
es pitja la Natàlia fora de la pista.
Són fets de les curses
i, en aquest cas,
és l'última volta d'un campionat del món
i suposa una desqualificació
que, evidentment,
és una mala notícia
per l'esport català,
per l'esport de la ciutat,
quan teníem aquí una campiona del món.
Pere,
jo no soc neutral,
jo hauria de ser-ho,
però em costa perquè a la Natàlia
la vam descobrir 4 o 5 persones
corrent un dia
quan tenia 10 anys
i, evidentment,
doncs,
he seguit tot el progrés d'aquest noi
i, quan era molt joveneta,
ja sabíem
que tenia possibilitats
d'arribar on t'ha arribat.
Ara bé,
dit això,
amb el reglament de la mà
està ben descalificada,
s'ha de dir tot.
El que passa és que no sempre
s'aplica igual,
això passa a tot arreu
i la desgràcia
va ser que això passa
al capdavant de la cursa,
que és on estan
totes les mirades posades.
Això que he explicat
que hi havia empentes
i hi havia cops de colze,
a 1.500 n'hi ha moltes,
i més en aquesta carrera
que la primera volta
va ser molt lenta,
que tothom anava apretat
i llavors això fa
que qualsevol moviment
per petit que facis,
que no sigui el que esperen els altres,
passi això.
Dit això,
també és veritat
que avançar
per la part de dins
és molt difícil
i va passar això.
És evident
que la Natàlia
no podia esperar
a fer l'esprim
o el canvi de ritme
a ser la curva,
llavors ja hauria estat
allò molt com un conill,
que es diu,
és a dir,
el que està clar
és que amb una recta,
al final de la recta,
ella havia d'intentar passar
perquè si no
l'aleta del davant
per inèrcia es tanca.
Això és així,
això ho hem vist tots,
i amb una prova d'aquestes
en un campionat del món
com a mínim
hi ha 15 o 18 jutges
controlant aquesta prova
i un jutge,
jo ho dic perquè a mi m'ha tocat
fer amb alguna competició
important això,
està allí
i està de cara als atletes
veient-los venir
i clar,
això passa al davant.
Si aquell mateix moment
al darrere en cauen tres
ningú se'n dona compte
perquè ni la càmera de la televisió
probablement ho hagués vist.
Llavors,
clar,
què hem de dir?
Doncs que és una mala jugada
que et facin això,
que ens facin això a tots
perquè és així,
però aplicant el reglament
és el que toca,
diguem-ho així,
no?
En quant al que has dit
de la federació,
aquí aquesta desqualificació
és d'ofici,
diguem-ho així,
és a dir,
és el jutge que està allí
que veu una infracció,
l'apuntes amb un paper oficial,
la dones al jutge d'àrbit
i el jutge d'àrbit
et fa cas o no,
generalment et fa cas
i llavors el jutge d'àrbit
la descalifica.
En aquell moment,
el descalificat
o els seus representants
en aquest cas és la federació,
té mitja hora
per reclamar,
per apel·lar,
que se'n diu,
no?
I ho van fer de seguida,
el que passa és que
el jurat d'apel·lació,
que són uns altres jutges
que no estan a la pista,
que estan a la grada,
d'haurien veure el mateix
que van veure molts.
I després,
a més a més,
no només a cop d'ull,
sinó que segur que fan servir
el vídeo de la televisió,
segur,
perquè s'ha de fer servir,
és a dir,
no hi ha una interpretació,
i un jurat d'apel·lació
d'un campionat del món,
doncs,
almenys entre 5 i 7 jutges,
tots de diferents països,
d'una categoria molt gran.
Llavors,
a veure,
hem de ser conscients
del que estem dient,
almenys jo del que estic dient,
estic dient
que aplicant el reglament,
jo l'he portat aquí,
una ratlla i mitja,
qualsevol atleta
que empuja
o obstruï a otro
impidiendo el avanzar,
se expone a ser
descalificado
d'esta prueba,
és que és molt clar això,
i s'ha aplicat
aquest reglament aquí.
En canvi,
crec que a G. Teleburca
se li donava temps,
però crec que a G. Teleburca
se li dona un temps,
que tampoc vaig entendre
això que li ha hagut temps
a G. Teleburca.
No, perquè duria que va
a la carrera.
Sí, però de la mateixa manera...
No, no,
és a dir,
el que està descalificat
se descalifica del tot,
i el que entra, entra.
Ja, però dic de la mateixa manera,
G. Teleburca obstrueix,
seguint el reglament en mà,
obstrueix la producció
de Natàlia Rodríguez,
per exemple.
Això és l'altra interpretació,
evidentment,
és a dir,
tu pots ser que no et deixin passar
o pots ser tu
que per passar-les en plan penyes,
i aquí el que interpreta
el jutge és que el que passa,
o sigui,
el que ve dalt darrere,
això és la lògica,
ve més de pressa
i l'altre no té per què
apartar-se,
que consti.
Seria una discussió molt llarga,
Pere, però segurament
es veu clarament
que la que tancar també és G. Tele,
vull dir que si una
està desqualificada,
l'altra queda desqualificada.
A veure, un moment,
el que està al davant no tanca,
va fent.
El que està al davant no tanca.
Si hagués tancat, sí.
Tancat vol dir,
això, escombrar-la, eh?
No ho tanca, això.
Si hagués fet això,
llavors potser sí que hagués pogut aquí
haver-hi aquesta possibilitat.
Joan.
En el vídeo
que tots hem vist diverses vegades,
com bé dieu,
és difícil veure,
o almenys jo,
que l'he vist
i altres companys
de l'han vist,
doncs és difícil veure
si realment la tanca o no.
És difícil veure-ho,
és difícil,
perquè la Natàlia veu un forat,
perquè, vull dir,
en aquestes curses,
o sigui,
una prova de 1.500 o 1.800
no és com un 100
que surts a top a pastilla
per un carril
i ja està, no?
Aquí hi ha unes tàctiques de carrera,
hi ha uns ritmes,
has d'intentar avançar
per dins,
per fora,
i abans es venen
de decisions molt ràpides
i el teu cervell
en aquell moment
veu un forat i diu
Tate,
apretem i passem per aquí
i, bueno,
doncs en aquell moment
quan la Natàlia
doncs no va passar,
potser l'altre
també es pot tancar una mica
o no,
o la Natàlia
li fa un petit cop,
diguem-li com vulguem,
és igual,
hi ha un encontronazo,
per mi no és cap empujón
ni cap espitjada,
ja es toquen
i com he dit abans,
quan vas a aquesta velocitat
i tan ràpid,
doncs un cop et desequilibra
i fa que puguis anar per terra
qualsevol dels dos
i, evidentment,
quan estàs allí enfocant
la recta
arribant al 200,
el cos,
vulguis que no,
ja té una tendència
a tancar-se
perquè ja ve la corba,
veus la corba
i el teu cervell
ja et diu
hem d'anar a girar,
hem d'anar a girar
i ja vas tancant-te una mica.
Malauradament,
doncs va haver aquest toque
entre les dues atletes
i també hi ha la tercera,
la Jamal també,
queda allí com un entrepà
i això porta per terra
l'atleta etíop.
I va ser una reda tàctica,
creus, Joan,
tu que has corregut 1.500 metres
atacar per dins,
no podia haver atacat millor
per fora?
A veure,
la Natàlia jo crec que va plantejar
la carrera molt bé,
si us fixeu en la carrera
al començament hi ha moltes garrotades,
la russa aquella...
I ella es queda darrere de tot,
no?
I la Natàlia es queda darrere,
jo crec que ho va fer molt bé,
com vulguen dient.
Exacte,
jo crec que la va plantejar molt bé
perquè no va voler entrar
en cap moment
en la lluita allà davant
de Mastagots,
evoluciona molt bé
quan va adelantant,
crec que és a falta de 500 metres
quan comença a progressar,
exactament,
va molt bé.
I en aquell moment
és el que us he dit avant,
és el cervell
que en aquell moment et diu
veus un forat,
veus una oportunitat
i dius
aquí és el camí.
Evidentment que
hi ha camins per fora
però jo crec que en aquell moment
per fora
a l'haver l'atleta
que anava primera
i la de Barany
que anava segona,
ella hagués tingut
que frenar
i ficar-se darrere
i tornar a anar per fora
amb la qual cosa
hagués perdut un temps
que potser hagués guanyat,
això no ho sabrem mai
perquè vull dir,
ara veient
tot el que ha passat
el cervell,
com he dit,
són uns moments
prens una decisió
i el cos
tira endavant
amb aquella decisió.
Jo diria
que ella va plantejar
molt bé la carrera
i en aquell punt
doncs bueno,
aquí hi haurà dubtes
per tothom.
A tu Pere,
el plantejament de la cursa
també em sembla...
Excel·lent.
El que
és molt complicat
és avançar
pel carrer 1.
Els Jocs Olímpics de Barcelona
el Fermin Caccio
va guanyar la medalla
perquè li van deixar
el carrer 1.
Això no es fa mai.
Això és deixar
un avantatge
el que ve darrere
terrible, no?
I en aquest cas
no va ser així.
El que aquí
hi va haver
això que tu dius, no?
Vull dir,
hi ha un moment donat
que hi ha pas,
ella passa,
però quan s'hi troba,
l'altre,
pel que sigui,
jo suposo que tampoc.
L'altre estava més cansada
i llavors potser
no controles tant,
és igual.
El que sigui,
doncs vaig te la trobes
pel davant.
Ho diu, eh?
Te la trobes pel davant
i com que tu véns
pel darrere
més empenta
te l'emportes.
És a dir,
si hagués sigut al revés
que la del davant
no era un cop,
la Natàlia
ha estat fora.
He sortit de la pista,
he anat a parlar
de la gespa.
Perquè això,
ho hem vist moltes vegades
que passa.
Però llavors,
és que això són allò
avatares de la carrera
que diu en castellà,
no?
És a dir,
per fer un simil
és quan hi ha molts ciclistes
que van junts
i un,
pel que sigui,
és despista
amb no res,
què passa?
Quantes bicicletes
van per terra?
En aquest cas només
hi han anat dues persones
o una,
però és una mica el mateix.
I el fet de passar
davant del club,
si això passa al mig,
cau qui sigui
i allà no es desqualifica
segur ningú.
Perquè a més a més,
perdona,
ningú hauria vist
qui fa la primera infracció.
Perquè no es veu.
És impossible.
El jutge
que ha d'estar
arbitrar en aquell moment,
això,
no ho pot veure
perquè té molta gent al davant.
Quan això passa al davant
i tu els veus
vindre de cara,
és que clar,
si no et gires,
si tu estàs
al teu lloc,
ho veus.
Ara deia des de l'aeroport
de Berlín la Natàlia,
m'he vi campiona del Mundo,
l'ha dit el Quim Pons,
però jo crec sincerament
que ella no es va veure
campiona del Mundo
ni a l'arribar a la meta.
Quan ella no ho celebra
és que ella sap
que ha passat alguna cosa.
I jo els vull preguntar
al Joan Ljalpera
si consideren que
si l'actitud
de la Natàlia Rodríguez
a l'arribar a la meta
hagués estat una altra,
hagués influït,
creuen.
És a dir,
quan els jutges veuen
que la que arriba
a primera meta
ja no ho celebra,
d'alguna manera
la pròpia Natàlia
s'està autoinculpant.
No, però a veure,
els jutges això
no està ben plantejat.
És a dir,
aquí hi ha una desqualificació
perquè un jutge,
un, només un,
que està en un punt determinat,
cada jutge,
això,
ho veu.
Ni el d'abans
ni el del després.
Aquell.
I aquesta advertència...
Sí, perquè la denúncia,
no la denúncia,
la desqualificació
no la posa a cap país,
ni per ell,
ni gelet ni etiopia,
sinó que la fica
al jutge de referència.
És que no cal que la posin,
quan es pot un penalti
no te'l demanen,
el pit de ja s'ha acabat.
No, però cada vegada
que no passa,
potser l'Etiòpia
hagués reaclamat o...
Si hagués sigut
un advertiment
d'un equip,
hagués sigut diferent, potser.
Però quan això ve del mateix jutge
és molt difícil.
Home,
es pot equivocar
i, a més a més,
amb un campionat del món
ja s'hi miren,
també.
Hi ha molta gent vigilant
i hi ha la televisió
que, dic jo,
el vídeo és una peça fonamental
per aquestes coses,
no d'ara,
de fa 25 anys,
llavors,
és així.
El que passa que
això passa amb una letra
de no sé on,
és que avui ni en parlaríem.
Perquè això ens passa
amb una letra de casa nostra,
no?
La millor letra que hi ha hagut
de tots els temps.
Llavors sap molt de greu,
això sap molt de greu,
perquè és així,
però només veient la carrera
i jo a casa
ho vaig dir,
dic, mare de Déu,
em va sortir així
perquè és que és veritat.
Vas veure allí alguna cosa,
això que ho veiem des de lluny,
però com que la veies
avançar per dins,
quan veus avançar algú per dins,
és molt perillós.
Perillós per ella
perquè pot passar això
o al contrari,
amb una empenta vas fora.
Sí,
com bé has dit,
avançar pel,
com diu el Pere,
avançar pel carrer 1
en sols quin només de les curses
és molt arriscat
i ha hagut gent
que l'ha sortit molt bé,
el Reyes Estevez,
crec que el camí d'Espanya,
pel carrer 1
va trobar aquell forat
i va entrar,
el Reyes es mou molt bé
pel carrer 1,
en moltes coses ho hem vist,
ell també aquest any
estava molt bé de fora
però no ha pogut passar.
Però bé,
tornant a la pregunta
que em feies
de per què no ho vas celebrar.
Home...
I si creus que això,
si aquesta actitud
va poder influir.
Jo crec que l'honra, eh?
Exacte.
El que sí que recordo
la Natali
crec que
va demostrar
un gran fair play,
va ser que
es va adreçar
amb l'aleta
que havia caigut,
va estar allà,
li va dir unes paraules,
la va acariciar,
disculpant-se,
però crec que
com bé hem dit,
és un fet de la cursa,
no es veu cap mala intenció
en cap moment
per part de la Natali,
es toquen
i clar,
o anava,
o com hem dit,
o l'actiu
anava fluixa de forces,
o es va tancar,
aquell punt
que la va desequilibrar
i va anar per terra,
però vull dir,
hem de destacar
aquest bon fair play
de la Natali,
i jo ho diria
en aquest cas,
i el fet,
doncs, bueno,
a l'arribar
i dubtar,
i com bé ella va dir,
tot l'estadi
estava xiulant,
clar que ningú
l'hagués tirat pedres
ni res,
però sí que tothom,
si li hagués donat la volta,
doncs tothom
l'hagués sigut xiulant
i crec que això també
potser ha sigut,
jo crec que està
potser menys,
menys ben rebut
per la gent,
jo crec que va fer
molt bé
disculpant-se,
crec que amb les curses
guanyis o perdis
hem de saber
que acceptar
el que ha passat
a la cursa
i després malauradament
va sortir
aquesta definitiva
desqualificació.
El que va passar ahir
pot canviar
la trajectòria esportiva
de Natàlia Rodríguez Pera?
Jo em penso que no.
Home,
esperem que no,
l'any que ve
tenim un europeu
a Barcelona
amb la qual cosa
crec que la Natàlia...
I d'aquí
l'any que torna a haver-hi mundial,
vull dir,
no patiu,
eh?
Vull dir que la Natàlia...
No?
No.
Ara,
el que sí que és veritat
és que no sempre
surt una carrera així.
Clar,
vull dir...
I tornar a tenir
clares aspiracions
de tenir l'amagallador.
Ara és parlar,
jo penso que sí
que les pot tenir,
però bé,
això és parlar per parlar.
Estem parlant
d'un dia D,
una hora H.
Sí, sí, sí.
Que en aquell moment
estiguis al 100%
de les teves condicions,
que en aquell moment
el que sigui,
estiguis superbé
per la raó que sigui.
A veure,
jo crec que la Natàlia
té condicions
per poder-hi estar
i esperem
tots els tarragonins
que ella
hi torni a estar
perquè jo crec que...
Bé,
estem,
decebuts pel que ha passat,
però també crec que
ens ha donat
una bona lliçó
que la Natàlia
pot fer de tot
per estar al capdamunt
de l'atletisme internacional,
no?
Jo crec que planifica
molt bé la temporada.
Nosaltres que la seguim
habitualment
dia a dia,
pràcticament,
a la seva evolució.
Té un gran entrenador.
Ha fet una molt bona
planificació de temporada
i tot conscient
per arribar...
Ella tenia molt clar
que l'Olympia Stadium
el dia 23 d'agost
ho tenia marcadíssim
des de començament
de temporada.
Va començar
més fent 3.000
per tenir encara més fons
per poder veure
fins on podia arribar
i fins i tot
la plata ja
a l'Indora Europeu
de Turí,
després la victòria
a la Campionat d'Espanya
a Barcelona.
Vull dir que
ho tenia tot
molt, molt, molt estudiat
i jo crec que
el futur és això,
que ella s'havia marcat
aquest dia EORAC
com ara deia el Joan
de dir
aquí és on jo he de guanyar,
aquí és on jo sé
que puc arribar
i això és el que et fa
tenir aquest interrogant
de dir
no sé si la temporada
o l'altra
podrem fer el mateix
i sortirà tot tan rodó
i perfecte
perquè a més
Natàlia Rodríguez
ha patit moltes lesions
durant tota la seva
carrera esportiva
i en guany
que l'han respectat
que ho tenia tot de cara
aquest és on ja l'interrogant.
De tota manera
amb aquests campionats
perquè jo que els he anat seguint
hi han hagut moltes decepcions.
Home, els 1.500 espanyols
per exemple
i gent
no, no, no
ja no és
la saltadora russa
i si em va llevar
i si em va llevar
i si em va llevar
i si em va llevar
gent que pensaven
que ja ho tenien tot guanyat
però això és un consol
no, no, no
no és un consol
senzillament vull dir
que això passa sempre
passa sempre
i quan et toca
si ets fort
el que passa
no és un consol
és una explicació
el que passa
per a qui si em veia
no va superar un llistó
vull dir
va ser per culpa
de no superar
Natàlia Rodríguez
ha guanyat
o sigui
el futur és això
vull dir
que ella sí que ha fet
els deures
ella sí que ha fet la feina
sí
el que passa
és que ha guanyat
però quan faltaven
2-6 metres
va fer una cosa
que el reglament
li va dir
que no la pot fer
el que passa
que això
jo la reflexió
que et fas després
de tot això
més enllà
el reglament
la interpretació
que em fas
ha ensopegat
o sigui
la superioritat
era tan bèstia
però tan bèstia
que a sobre de l'ensopegada
guanya la cursa
o sigui
no és una cosa
que ella
se n'hagi beneficiat
no és que corrés
recte quan hi havia una curva
tu imagina't que som els
estem a la tertúlia
d'Atiopi
d'Algellet
que haguessin dit
què diria
hem de saber
jo estic d'acord
jo dic que no soc neutral
i intento ser-ho
però és veritat
tot això que estem dient
que en cas d'on d'enem
potser tan clar
no hi serà més
potser això pot ser
això
quantes vegades ha passat
de la vida de la gent
però aquesta noia
no té 40 anys
en té 30
el 1500
3 anys més
perfectament
però perfectament
i a més a més
amb aquest nivell que té
no pateix
és que ja li tinguen por
perquè a més a més
ahir va demostrar
que no es va ronçar
havia de passar
i va passar
que d'altres es prenen
que aquí
vas marcar en territori
també
encara que després
m'hi ha rebut
aquesta clatellada
aquesta noia
ha demostrat
totes aquelles
que corrien amb ella
que n'hi havia de millors
que elles
que aquí
a jugar
vull dir que s'ha deixat de córrer
sí perquè un últim aspecte
de la cursa
que clar
pràcticament no s'ha analitzat
pel tema de la desqualificació
a l'últim tram de la cursa
Joan
és espectacular
ella des del moment
ella des del moment
que torna a entrar
el Tartan
recupera
es col·loca
i fot un sprint final
increïble
vull dir que
i guanya
però s'obrada
guanya bé
guanya molt bé
fins i tot
millor del que
podíeu esperar
gent
en fi
que sigui
més o menys
amb una marca
bastant bona
4-0-3-36
suposo que també
és la ràbia aquella
que portes dins
de la situació
de Sant Creial
i en aquell moment
deixes anar
tota la teva força
tota la mala llet
per dir-ho així
i dius
ara a saco
fins al final
i aconsegueixes
d'una victòria
doncs clara
Quim
alguna cosa per acabar
recordem que torna
en fi
deu estar ja agafant
l'avió Natalia Rodríguez
cap a Madrid
i que arribarà
aquest vespre
suposem que
podrem concretar
l'hora d'arribar
de l'estació
del Camp de Tarragona
i que dimícres
hi haurà aquesta recepció
a l'Ajuntament
de Tarragona
en reconeixement
el que
vaja
havia de ser
un títol mundial
i que no ha acabat
sent el títol mundial
es fa molt estrany
parlar així
en aquests termes
però la situació és aquesta
no ens hi havíem trobat mai
la ràbia que tenim
és que
home
hagués estat la primera
la medallador
per
per un tarragoní
o una tarragonina
jo penso que sí
ara no m'agradaria
dir una cosa
però jo penso que és la primera
encara fa més ràbia
en un dia així
en fi
dimecres hi haurà
una recepció institucional
la Natalia Rodríguez
ja us ho informarem
una recepció institucional
per part de l'Ajuntament
de Tarragona
i també sabem
a través del mànager
de la pròpia
de Tarragonina
que el president
del govern espanyol
José Luis
Rodríguez Zapatero
vol parlar amb ella
avui mateix
i segurament també
hi haurà
algun tipus de recepció
per part del govern espanyol
perquè recordem a més
que el paper
de l'atletisme espanyol
no ha estat gaire brillant
en el Mundial de Berlín
i que per tant
la medallador
de la Natalia Rodríguez
ajudava i molt
a millorar
els resultats
en fi
Joan Verdina
president del club
l'atletisme
Tarragona
Pere Valls
àrbitre d'atletisme
ex-president
de la Federació Catalana
aquí a la demarcació
de Tarragona
gràcies
i una altra vegada serà
gràcies i bon dia
per bones notícies
Gràcies