Tres minuts serà un quart d'onze del matí.
La veritat és que si esteu interessats en tot el tema
i tota la problemàtica que envolta el canvi climàtic,
em val la pena que pareu atenció a la conversa
que mantindrem tot seguit amb la nostra convidada.
És Puri Canals, és presidenta de Depana.
Puri, molt bon dia.
Bon dia.
A veure, la presentem com a presidenta de Depana,
però és una persona amb una llarga trajectòria
en temes ambientals.
De fet, des del punt de vista professional,
treballa en una consultoria ambiental, oi, Puri?
L'hem convidat perquè, clar,
és una persona que té moltíssima experiència
en cimeres internacionals que tenen a veure
amb el clima i el medi ambient.
I com a presidenta de Depana, aquest matí,
aquest matí no, aquesta passada setmana,
ella formava per una cimera,
que és prèvia a la de la conferència de Copenhague,
com sabeu, sobre el canvi climàtic,
que segons les notícies,
i així com un titular molt, diguem-ne, concret,
però ja ampliarem la informació,
ha acabat sense cap acord vinculat.
De fet, el delegat nord-americà ja va confirmar
que no ratificaria cap compromís mundial
fins que no tinguin una llei a escala nacional.
I va apuntar que, probablement,
a la capital danesa es pugui arribar
a un acord polític que pugui articular
el protocol que ha de substituir el de Kioto
a partir de l'any 2012.
L'ONU no és gaire optimista
i determinades organitzacions ecologistes
de tall internacional,
doncs, la veritat és que van acabar
una miqueta decebudes.
De tot plegat, volem parlar,
perquè no és tan simple com sembla, no?
Púries a dir, oi, una decepció.
I tu vas dir, no, no,
ha passat el que havia de passar.
És una trobada més, és una cimera més.
I deies, jo que he assistit a moltes,
no ha passat res que no hagi passat en altres ocasions.
No, de fet, a Barcelona no era una reunió
per tancar conclusions,
sinó que, de fet, aquesta és Copenhague.
Sí és veritat que les sessions de debat de Barcelona
doncs eren importants per anar avançant.
I, de fet, s'ha avançat,
el que passa és que no s'ha avançat
fins al punt d'acords
que vagin ja directes a Copenhague
per aprovació, és a dir, caldrà seguir treballant-hi.
Però, bueno, com sempre diem,
això són temes que són processos,
no són allò una foto instantània i tot resolt.
Vull dir que s'ha de treballar,
té molts factors,
és molt difícil de comprendre.
De fet, jo entenc que els que us ho dic
als mitjans de comunicació,
aquí teniu uns reptes increïbles
perquè explicar-los a la gent
el que passa amb una cimera d'aquestes característiques
a partir, doncs, com a molt d'una pàgina d'un diari
o d'un programa a la millor de mitja hora a la ràdio,
doncs és francament difícil
perquè hi ha una complexitat increïble.
No només per el que és la problemàtica ambiental,
però sobretot per el tema
de les relacions polítiques internacionals,
les relacions de comerç que hi ha al darrere,
tots els temes econòmics,
temes de desenvolupament,
tot això posat junts sobre una taula
és el que s'ha d'articular
de manera que tothom estigui content
a l'hora de signar un acord
i per això fa que sigui tan difícil avançar.
Però tampoc diria que ha sigut un desastre.
A més, crec que és molt dolent
donar missatges de dir
que ha sigut un fracàs
quan no és cert.
De vegades, si m'ha estat un fracàs,
s'ha de dir...
Però en aquest cas,
tampoc crec que sigui un fracàs,
simplement no hem avançat potser
a la velocitat que alguns voldríem.
No sé, nosaltres des de Depana,
el primer dia,
a quarts de nou del matí,
el dilluns de la setmana passada,
junta amb Tic Tac,
que és una organització internacional
que aglutina moltes organitzacions,
vam fer una escenificació
per despertar els negociadors,
perquè entenem...
Va posant,
va repartir no sé quants despertadors,
1.400 despertadors,
que va ser una moguda
perquè els recollíem a les 7 del matí,
més a més,
això no ho havíem dit
perquè el transportista
ens va fer una jugada
i va ser mogut tot plegat.
Però, de fet,
el que volíem
és amb aquesta línia que tu deies
de dir,
a veure,
despertem-nos
i intentem avançar més ràpid.
Em crida l'atenció
sobre la necessitat
d'aquesta rapidesa
amb la negociació.
Però això no treu
que no hi hagi coses
que sí,
que realment s'avança,
tot i que els acords
encara no estan tancats
i, per tant,
vol dir que la societat
també ha de jugar el seu paper,
que és el que fèiem a Barcelona
i el que,
de fet,
el secretari del conveni
volia de fer aquesta reunió a Barcelona
és que hi hagués
molta mobilització ciutadana.
Jo crec que no li ha sortit
del tot bé
perquè no ens han mogut gaire,
ens han sigut massa actius.
Clar,
però la mobilització
que hi ha hagut
ha estat articulada
i jo m'atreviria a dir
a través de les entitats
com de PAN o d'altres,
però el que és
la societat civil en general
falta una gran corresponsabilitat
en tots els temes.
És a dir,
les persones individualment
i col·lectivament
no ens mobilitzem,
tenim tendència
a donar la culpa als altres
i no assumim
les nostres responsabilitats
també com a causants
en la nostra mesura
de tota aquesta problemàtica.
Clar,
això és...
A veure,
jo crec que els polítics
són els que nosaltres escollim
perquè ens representin,
però no els donem
un xec en blanc
perquè facin el que vulguin
i no és només
anar-los a votar
cada quatre anys,
vull dir,
hi ha mecanismes
de comunicació
entre mig,
no?,
amb el ciutadà
i aquests mecanismes
tenen a veure
amb tot un seguit
de sistemes
de facilitar informació,
però també
de fer pressió pública.
i això no només és vàlid
a Tarragona Ciutat
o amb el govern
de la Generalitat
o de l'Estat,
és vàlid també internacionalment.
Quan hi ha molta mobilització
de gent,
això fa que els que
han de prendre decisions
s'ho mirin
amb uns altres ulls
que s'hi estan allà relaxats
pensant-se que ningú
se'ls mira.
Per tant,
és que tenen una faceta
interessant
que el senyor
Ivo de Boer
va tenir molt en compte
a l'hora de decidir
que aquesta reunió prèvia
a l'última
a Copenhague
es fes a Barcelona.
Era més fàcil
mobilitzar gent
a Barcelona
que fa menys fred
i sobretot
just abans d'ahir
la setmana passada
encara feia bo
que no passa a Copenhague
el desembre.
El desembre
a Copenhague
ho tenim difícil
per moure gent al carrer.
De totes maneres
és una sensació
des de fora.
Tot el que es fa públic
i tot el que transcendeix
a través dels mitjans
de comunicació
d'aquesta cimera
o d'altres similars
sembla que sigui
una escenificació
i que si arriba
a un acord
per petit que sigui
diguem-ne
que es fa més aviat
en despatxos
i no pas en aquella cimera
que aplega
tots els que hi participen.
Bé, hi ha de tot.
Hi ha una part
que és escenificació.
De fet,
quan vas als plenaris
que és on pots entrar
si no ets part
d'una delegació
jo sempre estic
com a observadora
per tant
no estic dins
de la delegació espanyola
no puc assistir
a les reunions
de negociació
però en els plenaris
que és quan
diguem
s'aprova formalment
els acords
que s'ha arribat abans
hi ha una part
de escenificació notable.
De fet,
ja ara
com et comentava
abans que comentéssim
el programa
que no necessites
anar al teatre
quan tens una cimera
d'aquestes
i quedes saturat
de comèdia
perquè hi ha una part
de representació
que és interessant
però que també
l'has de saber llegir
com això
com una escenificació
de coses que han passat
o que s'han intentat
resoldre abans
i no se'n resol
o que se'n resol
i ara falta mostrar-les
a l'opinió pública
de la manera correcta.
Llavors, clar,
això fa que
per una persona
que no estigui
molt acostumada
a ser aquestes cimeres
tu aterres allí
el primer dia
i no entens res.
Dius,
estic en un altre planeta.
No estic a la Terra,
estic en un altre planeta.
quan ja vas agafant-li
una miqueta
el tranquil·lo
i vas coneixent
petits apartats
comences a entendre
després
aquestes escenificacions
del plenari
perquè en un moment donat
s'aixeca la Xina
i dius
ara nosaltres
donem suport a l'Àfrica.
Això va sorprendre moltíssim.
La Xina i l'Índia
s'alínien
amb els països africans
que són els que demostraven
més indignació
perquè de fet
ells estan
patint
les conseqüències
d'una situació
que han creat
els altres països,
el del primer món, no?
Sí,
no, no, a veure...
Que la Xina s'alini
amb ells
és una mica estrany.
En el cas de l'Índia
no ho connecta
en el cas de la Xina
sí perquè ho he vist
personalment
viatjant per Àfrica
trobes xinesos
a tot arreu
al mig de la selva
al mig de les sabanes
a tot arreu trobes xinesos
de fet la invasió
comercial xinesa
a l'Àfrica
per explotar els recursos naturals
és increïble
i els acords
que estan fent
amb governs africans
també són bastant
bastant curiosos, no?
Vull dir que suposo
que té bastant a veure
amb qüestions d'interessos
independentment
que en un moment donat
puguin confluir
en unes negociacions
post-postures
que puguin afavorir
a totes les parts, no?
Però en el cas de la Xina
diguem-ne
que alinear-se
amb els països africans
és perquè tenen
tota una sèrie
d'acords comercials
i els volien salvar.
En aquest sentit
està en tota aquesta
entrada
que hi ha hagut
d'empreses
d'explotació xineses
parlaves de catalan
boscos, etcètera
però també en els hàbits
ara arribes
a una petita aldea africana
i potser
si abans portaven
les monedes
en algun tipus de cartera
que es fabricaven
de manera artesanal
plàstic, plàstic, plàstic
pertot arreu
ells també estan exportant
per ells també
és un mercat
que és un mercat
dels seus productes
de baixa qualitat
que
bueno
d'aquests
tot ociens
que tenim
perquè també els tenim
aquí a Tarragona
que és el més insostenible
que hi ha
a veure
Xina
Xina fabrica coses
de tota mena
a veure
jo tinc productes
fets a Xina
que són de molt bona qualitat
i n'hi ha d'altres
que són per llençar-los
a la brossa
però vull dir
que hi ha una gran quantitat
de coses que només promouen
aquest tipus de consum
insostenible
i que bueno
té
suposo que a qui el fabrica
li surt de compte
però a la humanitat
la veritat és que no
clar però precisament
els països africans
que el que es queixen
i amb tota la raó
és que
ells han acabat sent
l'abocador
del primer món
ells estan signant
acords
amb imperis
com el xinès
perquè
per entrar també
en aquesta dinàmica
sí
el que passa
que aquí
per això és molt important
la postura
que prengui
Estats Units i Europa
perquè són els Units
que poden neutralitzar
aquest tipus
d'acció
és a dir
Àfrica el que és evident
és que necessita
molta ajuda
al desenvolupament
i si volem
que també tingui
un paper actiu
en temes de canvi climàtic
potser no tant
en mitigació
per emissions
de combustibles fòssils
però sí en mitigació
per no deforestar
que és el que estan fent ara
evidentment
això vol dir
que s'ha de posar diners
i aquests diners
o els posarà a Europa
i Estats Units
o els posarà a Xina
i veurem com els
com els fa servir
més aviat
m'atreveixo a pensar
que els posarà per invertir
que no pas per ajudar
però bé
això és una opinió personal
a la millor
hi ha altres experts
en política
que pensen diferent
el que és
objectivament
evident
per tothom
és que no estem parlant
de clima
no estem parlant
de medi ambient
sinó que estem parlant
de diners
exclusivament
perquè és el que modificarà
determinades actituds
governamentals
i és el que determina
fins a quin punt
es pot negociar
vull dir
els africans
acceptaran certes negociacions
si hi ha certes quantitats
de diners
sobre la taula
per exemple
fins ara només s'ha parlat
quan es parlava
del protocol
de Kyoto
el protocol de Kyoto
només fa referència
a una petita part
dels problemes
de canvi climàtic
que són les emissions
de gasos
que venen
sobretot
de consums energètics
inapropiats
ja sigui combustibles
de vehicles
temes industrials
però el canvi climàtic
no només ve
dels CO2
que es mobilitza
per combustió
de combustible
sinó
que també ve
quan es degraden boscos
quan es tallen
tota la natura
està formada
de carboni
el nostre cos
també té una quantitat
important
de carboni
quan talles boscos
quan degrades
ecosistemes
mobilitzes també
una quantitat
de CO2 important
que va a l'atmosfera
que es calcula
que pot ser entre un 20
i un 30%
de l'efecte hivernacle
total
que no és cap tonteria
llavors això
si volem
també evitar
aquesta part
vol dir que
Kyoto no és suficient
Kyoto només afecta
els països desenvolupats
que consumeixen
molts combustibles
fòssils
però el canvi climàtic
no només ve d'això
i els països
en desenvolupament
també contribueixen
sobretot
en la mesura
que estan perdent boscos
que estan perdent ecosistemes
que això també fa anar
CO2 a l'atmosfera
per evitar això
el millor que pots fer
és donar-los ajudes
al desenvolupament
que evitin
que aquesta gent
hagin de malvendre
la fusta
o hagin de degradar
els seus entorns
per viure cada dia
això és un tema
de cooperació
és un tema
que ens obliga
a entendre el món
com un sistema
no com a parceletes
de poder
però també ens obliga
a auditar
els països europeus
aquests països africans
evidentment
els diners
no s'han de donar
i oblida'ns d'ells
d'entrada
que es doni
perquè a vegades
no arriben
i quan arriben
a vegades
tots sabem
i no és una llegenda urbana
és evident
que aquells diners
ballen una mica
pertot arreu
no, ara es comprometien
a fer
s'avançava
en el tema
de fer
el compromís
de fer balanços
de carboni
això és un primer pas
i aquests balanços
vindran tant
dels clàssics
com els combustibles fòssils
com del que deia
del tema de boscos
s'ha avançat molt
amb el tema de boscos
hi ha una part
que en les sigles
del mundillo
de canvi climàtic
es diu RET
que vol dir
reducció d'emissions
de deforestació
i degradació
que casualment
coincideix
amb l'anglès
també
que això passa
molt poques vegades
i que aquesta faceta
per exemple
fa uns anys
no hi era
de fet
el protocol de Kyoto
no la contempla
això vol dir
que anem ampliant
i anem veient
una miqueta més
totes les peces
del puzzle
però
esclar
arribar a acords
amb tots aquests despertats
o amb el d'adaptació
que és el gran repte
esclar
estem parlant
de mitigació
que és imprescindible
però si no ajudem
a la gent
a les societats
a adaptar-se
a aquest canvi climàtic
les desgràcies
seran increïbles
imagina't
el Sahel
que ja hi plovia poc
que hi plogui menys
no és allò de dir
no
ara vivim una mica
menys d'aigua
no
és que abans
vivíem amb molt poca aigua
i ara no en tindrem gens
això vol dir
des d'un punt de vista
humà
i els moviments de població
que hi haurà
uns moviments migratoris
a més
molt descontrolats
lògicament
doncs això
entra dintre
de l'apartat d'adaptació
que tampoc
estava contemplat
en Kyoto
i que evidentment
tot això
s'ha anat avançant molt
aquests dies
el que passa
que els acords
no estan encara tancats
però és un primer pas
allò que ha de passar
al desembre
a Copenhague
que és quan s'espera
que tots aquests acords
es puguin tancar
de totes maneres
Kyoto
que tots coneguen
el protocol de Kyoto
tothom apela
al protocol de Kyoto
però el protocol de Kyoto
s'ha seguit
s'ha fet alguna cosa
sí
no
amb el protocol de Kyoto
estava dotat
de contingut real
que es pogués aplicar
en el dia a dia
en les polítiques
mediambientals
eren compromisos
molt clars
de reducció
de les emissions
en països
i tenim dades
que s'hagi fet
sí
Europa
està complint
com a paquet
com a grup
dintre d'Europa
Espanya se l'ha passat
pel forro
podríem dir-ho
encara més fort
hi havia un cert victimisme
en el sentit
que malament
aquí ens han saltat
per a la cimera de Barcelona
Espanya apareixia
com un dels paladins
defensors
de tot plegat
com a Europa en general
allò que diuen
que prometre
no fa pobre
però aquí
teníem
el protocol de Kyoto
no n'hem fet cas
d'acord amb el protocol
de Kyoto
Espanya tenia
no sols
que no necessitat
de no reduir
sinó que tenia
acceptat
un augment
d'un 15%
de les emissions
respecte a l'any bàsic
que és el 1990
Espanya podia augmentar
un 15%
perquè es considerava
que el nostre nivell
de desenvolupament
respecte a la mitjana
europea
i dels països
desenvolupats
dintre del protocol
de Kyoto
era més baixa
per tant
encara ens permetien
augmentar
en comptes d'augmentar
un 15%
hem augmentat
un 47%
segons xifres
de l'any passat
47%
i aquí si mires
doncs
no són pas
les empreses energètiques
les que provoquen això
que estan complint totes
i si no compleixen
estan pagant
les sancions
corresponents
no sancions
bueno
paguen els drets
d'emissió
en altres països
hi ha maneres
de compensar-ho
però
els sectors
que aquí a Espanya
ens impedeixen
fer això
i això
els polítics
se'ls ha de dir
no ha crit
sinó
vaja
amb estèrio
a les 24 hores del dia
són el transport
i la construcció
ara segurament
ha baixat la construcció
per motius
extraambientals
no pel protocol
de quiota
això ho sap
tothom
però tenim un país
on una part important
del nostre producte
interior brut
venia donada
per tot el moviment
del ciment
i les cimenteres
és una de les principals
contribuïdores
a emissions
de CO2
però
tot junt
i el transport
és l'altre sistema
tenim un país
on tot funciona
amb transport
per carretera
doncs aquests
són els dos grans
hàndicaps
d'Espanya
que fan
que en comptes
de complir
en Kyoto
ens passem
tenim la sort
d'estar dins
la Unió Europea
i tenim veïns
que han fet
molt més esforç
i que gràcies
a el que els altres
han fet de més
nosaltres entrem
dintre del paquet
i quedem
discretament
camuflats
quins serien
els primers
de la classe
de fer els deures
en condicions
suposo que a Alemanya
a veure
a França
també ho fa
però a França
també hi ha
alguna cosa
que l'especifica
que és que
la producció energètica
francesa
és un 70%
o més
és nuclear
amb la qual
emissions
no n'hi ha
però problemes
ambientals
també
no tot és
bo
que tot això
té una transcendència
fonamental
i que tots
en som
coneixedors
no és una pregunta
ingenua
és senzillament
curiositat
és a dir
en el cas d'Espanya
també hi ha
altres països
tu signes
el protocol
en aquest cas
el protocol
de Kyoto
tu adquireixes
uns compromisos
si no compleixes
no passa res
a nosaltres
no ens passa res
perquè tenim
el pareigües
de la Unió Europea
i si la Unió Europea
compleix
ja no es passa
a mirar
el detall
de cada país
si la Unió Europea
no complís
llavors sí que es miraria
cada un dels països
i a Espanya
ens cauria una garrotada
que és el que ens mereixem
de quin tipus
bueno
hi hauria
d'haver sancions
de fet
una de les coses
que ara es reclama
de cara
als acords
post-Kyoto
que han d'entrar
en vigor
després del 2012
i que són el que s'està negociant
sobretot és que els acords
a més a més de ser
vinculants
és a dir
ser obligatoris
tinguin conseqüències
en forma de sanció
per a aquells
que no les compleixin
perquè si no
és això que diem
comprometre'ns
aquí som d'una manera
fixa't una cosa
que és curiosa
critiquem molt
els Estats Units
és cert
els Estats Units
és el primer emissor
no ha ratificat
Kyoto ni res
però és coherent
amb les seves polítiques
aquí nosaltres
fem tot el contrari
ens apuntem a tot
els primers
a firmar-ho tot
però després no ho complim
no sé què és pitjor
i per exemple
l'altre dia
vaig estar escoltant
el portaveu
d'Estats Units
i esclar
d'entrada
et feia
et donava
una serrapelú
sentir
exactament
el que senties
quan estava al Bush
és a dir
que no
que no firmarien
cap acord
després
quan entres
una miqueta més
a entendre
com funciona
tot el sistema
d'Estats Units
a veure
no diré que sigui bo
això
per als acords
ara a Copenhague
però s'entén
perquè ells no avançaran
si dintre del seu país
no hi ha un acord
amb les seves normatives
és a dir
el seu senat
no aprova tot un seguit
de lleis
que els permetin
poder complir
allò
amb què es comprometin
és que ells
és que ells ara
estan elaborant
aquest marc legal
nacional
del seu propi país
no poden anar
a Copenhague
sense tenir
el seu propi
marc legal
per poder complir
justament
aquests protocols
però el titular
és Estats Units
es nega
Estats Units
no fa
i nosaltres
som els bons
aquesta és la lectura
però nosaltres
que ho hem firmat tot
i ens deixaven augmentar
un 15%
hem augmentat
un 47%
i això
no es diu
això em sembla
horrorós
a veure si
em sembla molt bé
a criticar el Bush
per descomptat
però esclar
dius
escolta
abans d'anar a criticar
els de fora
perquè no et mires
aquells que votes tu
i que tens la capacitat
de dir-los
escolta maco
potser que frenis
amb tota la teva colla
de la construcció
que et donen suport
perquè al final
va d'això
però teniu la sensació
que a Copenhague
als Estats Units
si finalment ja ratifiquen
a través del senyor
la nova llei
aquest marc legal
només per als Estats Units
tenen una predisposició
realment a signar
o assumir
els acords
que es prenguin
a Copenhague
el que sí que conec
per exemple
en paral·lel
als acords d'Estats
hi ha un procés
molt interessant
en bona part
liderat des de Catalunya
i això també crec
que és interessant
d'explicar-ho
perquè fixa't
que tot el que té a veure
amb aquests protocols
sempre és Espanya
qui firma
i les regions
o en aquest cas
el nostre país
les autonomies
no hi tenen
un paper oficial
però que no hi tinguin
un paper oficial
no vol dir que no hi tinguin
res a dir
ni res a fer
sobretot
perquè clar
les competències
de la gestió
de totes aquestes coses
sobre el territori
és de les comunitats autònomes
o en el cas dels Estats Units
és dels Estats
llavors hi ha
una seguit d'iniciatives
en les que està Catalunya
està Bretanya
està Califòrnia
que estan intentant
promoure
acords
a nivell subnacional
que diuen
i això
per primer cop
ara està en els textos
de negociació
això és una feina
que s'ha fet
des de l'Oficina Catalana
de Canvi Climàtic
molt interessant
que gairebé no es coneix
i que s'ha fet
conjuntament
doncs amb això
amb gent
d'altres governs
subestatals
i que està intentant
promoure
doncs accions
independentment
que no tinguin
un acord internacional
que els obligui
al cas de Califòrnia
el canvi
que estan fent
cap a les renovables
i cap a la reducció
d'emissions
és impressionant
i pensa que
bueno
a nivell
si tu treus
Califòrnia
dels Estats Units
crec que seria
la cinquena
economia mundial
en aquests moments
no estem parlant
d'un entorn
no és una economia
de subsistència
no és pas això
en canvi
hi ha aquesta voluntat
hi ha moltes iniciatives
també als Estats Units
a nivell d'Estats
i a nivell de ciutats
compromesos pel clima
que són molt interessants
jo el que
tinc la impressió
és una impressió
personal
que ells
quan estiguin a punt
s'hi apuntaran
i compliran
i compliran bé
mentre no estiguin a punt
aniran donant llargues
si és bo o dolent
no ho sé
tampoc me sembla bo
en el sentit
que frenen
acords que puguin
els que s'hi puguin
afegir a altres països
en aquest sentit
el balanç total
potser fa que vagin més lents
però també s'ha d'entendre
en el context del seu país
i en la transparència
i el complir
amb el que s'ha compromès
és sagrat
no com aquí
no no
és el que
jo m'imagino
que sorprèn
que sorprèn molt
els oients
a dir
sí sí
aquí ho van firmar tot
no han complert
el que havíem signat
i ens permetem el luxe
de criticar els altres
que d'entrada
ja van dir
que no ho complirien
és aquesta la lectura
és correcta
el que passa
que sí que és veritat
que si ja surts
d'intentar entendre
cada un d'aquests entorns
te poso dels nervis
perquè dius
mira
uns pels altres
la feina sense fer
no
és curiós
ara que parles
de feina sense fer
però que
a nivell més local
i ara ho esmentaves
parlaves de Bretanya
de Califòrnia
de Catalunya
probablement
a banda d'aquests
acords globals
no cal esperar
a Copenhague
sinó que cal treballar
en el dia a dia
a nivell més local
del territori més proper
que tot sumat
probablement
doni millors solucions
que no aquestes maquinàries
a nivells mundials
que escolta
no ens emportaran
lloc a vegades
saps què passa
que la maquinària
està molt bé
però
a veure
el model avui
de governança
amb estats
està més que caducat
els hi agradi
o no els hi agradi
a la gent
els més nacionalistes
però
és una qüestió ideològica
és una qüestió pràctica
és una qüestió pràctica
purament
després podem parlar
de les idees
i de les filies
i les fòbies
però a la pràctica
està caducat
perquè
els acords
que es prenen
a nivell d'estats
si no estan
desenvolupats
en consonància
amb els nivells
subestatals
de les administracions
públiques
no van enlloc
per tant
avui en dia
tu això ho has de crear
i has de crear
ja xarxes de ciutats
que estiguin treballant
pel clima
de regions
que estiguin treballant
pel clima
i has de tenir
un sistema
d'articulació
que sigui flexible
i àgil
que permetin adaptant-se
al repte
de cada moment
clar
això
en els països
on hi ha sistemes
democràtics
més avançats
en el que
si més no
sobre el paper
ens hi podem incloure
dic sobre el paper
però després
la pràctica
ens patina
algun dia
però doncs
que hi ha
dins Europa
hi ha
molta autonomia
a nivell
de
supestatal
el mateix que
als Estats Units
això pot funcionar bé
en els països
més totalitaris
no compliran
mai la vida
perquè és impossible
que des del govern
es pugui
arribar
a fer una gestió
que porti
a fer aquesta reducció
o aquesta adaptació
perquè això passa
en el nivell petit
en el nivell d'una ciutat
el territori
el gestiones
a nivell urbà
és que jo ara penso
a partir de determinades
directrius europees
en matèria
mediambiental
em costa molt
entendre
que Suècia
gestioni
tot el tema
mediambiental
amb el mateix model
i els mateixos paràmetres
doncs que potser
els ha de gestionar
en Hongria
és que
s'ha d'entendre
no té sentit
s'hauria
s'ha de fer
doncs aquesta autonomia
no és que sigui necessària
és imprescindible
no i pensa
que a la que
això surts
de
quants litros
de gasolina
gastes per cotxe
o gastes en calefacció
o gastes en una central tèrmica
o qual vol que sigui
a la que surts
d'aquest nivell
de combustibles fòssils
emissions
i entres en tot
l'altre que et comentava
doncs
de reducció d'emissions
per evitar deforestació
per conservar ecosistemes
o tot el que és la feina
d'adaptació
això només ho pots fer
si tens una perspectiva
cultural
local
no pots imposar
aquestes coses
a qui gestiona un bosc
no és igual
un bosc
com tu deies
a Suècia
que a Hongria
que un bosc mediterrani
que un bosc tropical
i no és igual
el bosc mediterrani
a les muntanyes
de Tarragona
que a la Garrotxa
per exemple
i els forestals
saben
el que es pot fer
amb el bosc d'aquí
però no saben
el que es pot fer
amb un bosc
que a l'Àfrica
si tu no dones
un marge
com perquè això
s'adapti
a cada circumstància
no pot funcionar
per tant necessites
obligatoriament
de treballar
amb nivells
subestatals
i de molt de detall
per fer bé les coses
clar
quan parlem
de canvi climàtic
i les seves conseqüències
ja no estem parlant
d'una postura coherent
una postura
doncs raonable
sinó que estem parlant
de pura supervivència
del planeta
ja no és una qüestió
ideològica
ni política
és pura supervivència
el món
no s'acabarà
endemà
que serà dia 10 de novembre
està claríssim
en principi
esperem que no
seria una llàstima
la veritat
però vaja
que el compte enrere
jo m'imagino
que ha començat fa temps
sí i tant
i tant
de fet
el risc
que parlàvem
doncs aquests dies
hi ha un tope
350 parts
de CO2
a l'atmosfera
és una xifra
o la temperatura
dels 2 graus centígrads
si sobrepassem
un augment de 2 graus
es calcula
que es desgabella tot
també pot ser
que es desgabellin menys
això que ningú es pensa
que amb els dos
estem salvats
el problema és que ni amb els dos
ens podem assegurar
que ens pararem ara
vull dir que ara seguim
amb un nivell d'emissions
que no permet assegurar
que detindrem el problema allí
llavors les conseqüències
poden ser realment greus
i no és perquè faci més calor
sinó perquè es desgabellen
tots els mecanismes
de corrents
de productivitat agrària
de productivitat forestal
tot el que ens manté vius
que no són els diners
si algú no se'n recorda
probablement algú ho ha oblidat
però potser ho recordarem
cada cop més
per tant
Copenhague
és un punt clau
en el desenvolupament econòmic
del planeta
en el desenvolupament del planeta
ho és
el que passa
que no s'acabarà
Copenhague
vull dir
Copenhague
hi ha uns reptes
que seria bo
de tenir-los tancats
però no s'acabarà
Copenhague
després de Copenhague
haurem de seguir
treballant
seria bo
que els acords
fossin prou potents
com per marcar
canvis de comportament
en els països
que fossin tangibles
que els poguessin veure
però no s'acabarà
Copenhague
i no s'acaba
amb el canvi climàtic
aquesta és l'altra cosa
que hi ha
una colla d'experts
que sembla que sigui
l'únic problema
del planeta
i el problema més gran
ni és l'únic
ni és el problema més gran
i amb això
hi ha una bona llista
sí
i el problema més gran
és que ens estem carregant
el planeta
el que diríem
el canvi global
on el canvi climàtic
és una petita part
substancial
important
però no és l'única
si no
si no assegurem
que mantenim els sistemes
que ens permeten
viure aquí
és a dir
la natura
el que més
ni canvi climàtic
ni economia
tot això
és parcial
i el que hem d'assegurar
és que la Terra
segueix funcionant
com un sistema apte
per acollir
la vida humana
com a mínim
que és el que ens interessa
no ens equivoquem
és un tema
egoista d'espècie
res més
però una vegada més
hem d'apel·lar
allò de la corresponsabilitat
individual
de la societat civil
estem adormits encara
en aquest sentit
jo crec que estem molt adormits
no som conscients
d'això que acabes de dir
no
per exemple
del tema de degradació
de natura
no som conscients
i mira jo ahir
hi parlen els nostres
que baixen bastant lletjos
en general
però mira
jo ahir baixava
del Pirineu
i quan arribo
el camp de Tarragona
me'l mirava
a l'entrada
del coll de l'illo
i així
i diu
realment la destrossa
que hem fet
amb aquesta comarca
és immoral
vull dir
jo crec que tots els polítics
que durant aquests anys
han estat planificats
mereixerien a ser penjats
tots
per immorals
perquè el que hem fet
amb aquesta terra
no té nom
és vergonyós
i no estic en contra
de les infraestructures
estic en contra
de les infraestructures
mal fetes
que és el que hem fet aquí
mal planificades
que han malbaratat
el territori
com si no tingués cap valor
una terra fèrtil
que ens podia
que durant mil·lenis
ens havia assegurat
que podíem viure
de l'ú d'aquí
sense importar coses
de fora
tot és
bueno
esquarterada
està trinxat
és patètic
s'ha encarregat
el paisatge
però no és el paisatge visual
és la cosa bucòlica
no no no
no és el paisatge verdier
ai que bonic
no
és perquè un paisatge
que està ben conservat
vol dir que funciona
i t'assegura
tot un seguit de serveis
aquí ens ho hem triturat tot
i això jo crec
que ho pagarem
i ho pagarem molt car
ho pagarem molt car
encara que tots aquí
només veiem
els diners
que això ha portat
però és que es podien tenir diners
sense fer aquesta destrossa
això és el que
aquests polítics
de tercera fila
que tenim per aquí
no ens ha pogut entendre
i segurament nosaltres mateixos
també hauríem d'entendre
que estar a favor
d'aquesta conservació
del territori
no vol dir estar en contra
de les infraestructures
dels equipaments
perquè a vegades
hi ha aquesta cosa
de fer aquest joc brut
això és la demagogia
que ells utilitzen
quan els hi qüestionen
alguna cosa
i volen un AVE
clar que podem tenir un AVE
però potser el podem tenir
d'una altra manera
d'una altra manera
és que aquí tu mires
la quantitat de sol mort
que queda
entre una infraestructura
he posat un exemple
però n'hi ha més
segurament
jo crec
soc absolutament a favor
dels trens
i si un tren és ràpid
doncs millor
perquè donaran millor servei
però els traçats
poden ser molt millors
després la quantitat
d'urbanitzacions
d'aquestes
de vivendes adossades
i d'a més
que vas veient
que creixen com a bolets
si tothom hagués de viure
moltes buides
moltes buides
clar
llavors
qui té la culpa d'això
qui ho ha planificat
qui ho ha pactat
qui ho ha permès
jo crec que com a ciutadans
hem de començar
a demanar aquestes responsabilitats
per alguna cosa estan passant ara
coses com
com el del Palau de la Música
com els
aquesta falta de confiança
de la ciutadania
com el que està movent
el jutge Garzón
jo crec que se n'haurien de moure
més
a més
estic segura
que a més del 50%
dels municipis
si els investiguessin
en detall
dic el 50%
per ser prudent
probablement
la xifra seria més alta
perquè irregularitats
d'aquestes
que són de consens
per dir-ho d'alguna manera
i que estan acceptades
n'hi ha per tot arreu
i qui ho paga
bé ho paguem les persones
encara que no tothom
en sigui conscient
ho paga el territori
el territori on vivim
que és del que depenem
s'ha d'activar
Kyoto
ben activat
s'ha d'activar Copenhague
però ens hem d'activar
nosaltres els primers
perquè si no
escolta
alguna cosa hem de dir la gent
jo sempre he pensat
que havia de dir
el que pensava
i que aquestes coses
em semblen molt
de sentit comú
el que passa
que de vegades
el sentit comú
el tenim adormit
per això ens dediquem
a posar despertadors
a quarts de nou
del matí
els delegats
i potser no haurem de posar
també al mig de la ciutat
a veure si ens despertem
un gran despertador
haurem de posar
a tot arreu
a veure si comencem
a mobilitzar-nos
per allò que ens dicta
el sentit comú
que m'acaba de dir
Puri Canals
una dona molt ocupada
però que de tant en tant
i quan té una estoneta
doncs mai té un no
quan la convidem
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
i que ens ajuda moltíssim
a entendre coses
que a vegades
la veritat
se'ns escapan
a tots plegats
Puri Canals
presidenta de Pana
moltíssimes gràcies
fins la propera ocasió
gràcies a vosaltres
adeu-siau