4 minuts, un quart de 12 del migdia.
Si l'encerto, l'endevino.
Aquesta era la proposta que per al mes de juny
em van presentar amb diferents entitats i institucions
de la ciutat de Tarragona.
Per una banda, el Centre de Normalització Lingüística de la ciutat,
per l'altra banda, l'Empresa Municipal de Mercats.
Un concurs a través del qual aquells compradors i compradores
que volien havien d'omplir una butlleta
responent a tot un seguit de preguntes
que tenien a veure amb la llengua,
però també amb diferents productes que podem comprar
als mercats de Tarragona.
Concretament, la campanya s'ha dut a terme
al mercat de Torreforta i al mercat central de Tarragona.
Parlarem una miqueta de la campanya,
però jo m'imagino que tots els que heu participat
en aquesta campanya, el que voleu saber
és si heu guanyat els vals de compra i els lots de llibres.
L'objectiu és fer el sorteig d'aquí uns moments.
Però primer, saludem Sergi de los Rios,
president de l'Empresa Municipal de Mercats.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Rosa Ibars, molt bon dia.
La Rosa Valadí, que és la directora
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Ens acompanya Eitor García.
Molt bé, Eitor, bon dia.
Ell ve en representació de l'Associació
de Venedors dels Mercats de Tarragona.
I, a veure, no és que faci de notària,
però diguem que és aquella persona
que posarà seny i dirà
si les coses les han dit bé i no les han dit bé.
És la Marina Masseguer,
tècnica de Política Lingüística.
Molt bon dia, Marina.
Bon dia.
Benvinguda.
les sabeu les respostes a totes les preguntes.
Per tant, aquell teatrillo que podríem fer ara
amb els convidats,
a veure si se la saben prescindim o què?
No sé, no sé.
Mira, Sergi, per parlar.
A veure, a la carnisseria, que és un filet,
una llonganisseta en prima, que sembla un fil,
un grup de costelletes de cabrit posades en fila
o un tros de llom, del llom, perdó,
del bou, de la vedella,
que no té ni ossos ni tendons.
El tros del llom.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
Tampoc no les heu posat molt difícils, eh?
No, no, hi ha una mica de tot.
Hi ha alguna, per exemple,
qui no compra i no cuina,
la primera, que ara l'he traslladat al Ricard Laoz,
la dels peixos i les múrgoles,
aquella qui no compra habituament podia caure.
És la que hi pot caure més gent, eh?
Més gent.
Amb aquesta primera, crec.
Home, ja la segona, Marina,
té la seva cosa.
Com se'n diu a Tarragona d'aquesta verdura?
Ah, que hi veiem,
no sé si és una bajoca,
un bajoca, una mongeta tendra.
Doncs a Tarragona en diem bajoca.
Diem bajoca, aquí.
Sí, sí, sí, d'aquesta verdura,
patata i bajoca típica,
en diem bajoca.
Mongeta tendra en diuen,
doncs, tot el que és de, vaja,
més cap a Barcelona,
cap a comarques,
de més cap al nord.
I la paraula bajoc existeix,
però no fa referència a una verdura.
Un bajoc és una cosa molt beneit o molt ximplet.
Ah, ja veus.
I escolta, com puc diferenciar
quan vaig al mercat si vull la mongeta?
Ara no sé si, la mongeta no,
hem dit bajoca a Tarragona.
La bajoca prima o la bajoca perona.
L'he de demanar així?
Sí, exactament.
O assenyalant amb el dit,
que és molt universal, no?
És una altra possibilitat.
Continuem.
Si la resta de convidats
teniu dubtes o preguntes,
aprofiteu que tenim una tècnica aquí, eh?
Jo ja us ho dic ara.
La tercera pregunta era l'esqueixada.
Aquesta no era excessivament difícil.
No, era assequible.
Per la gent d'aquí d'Arragona,
és assequible.
Una planta aromàtica,
el bacallà sí que fa una flaire especial,
però què vol dir
lligar els gossos amb llonganisses?
Aquesta també era relativament fàcil.
Relativament.
Sí, sí.
Vol dir tenir diners de sobre.
No vol dir ni ser amant dels animals,
que era una opció,
ni ser una persona molt bruta,
que era una altra opció.
Pot ser que siguis una persona molt bruta
si lligues els gossos amb llonganisses.
Sí, sí, realment no és una pràctica molt edificant.
De totes maneres,
ens aturem aquí,
és que aprofitem tot allò per polir la nostra parla.
Clar,
és d'aquelles frases fetes
que jo no sé si m'han llevat del castellà,
perquè moltes vegades hi ha frases fetes
que tenen una traducció més o menys literal,
com en aquest cas.
Altres vegades no,
són frases completament diferents.
En aquest cas hi ha la coincidència.
Atar els gossos amb llonganisses
i en aquest cas lligar els gossos amb llonganisses.
És un cas singular?
No, no és que s'hagi agafat del castellà,
és que la mateixa expressió en les dues llengües.
De fet,
passen moltes llengües,
que hi ha equivalències d'expressions,
no només entre el català i el castellà,
sinó amb l'anglès,
amb el francès,
la gent que es dedica a la traducció ho sap,
que hi ha frases fetes que són iguals
en totes les llengües.
És curiós.
Què vol dir tenir pa a l'ull?
Vol dir no veure una cosa evident.
Jo crec que aquí està també l'hauran encertat.
Què vol dir assemblar-se com un ou a una castanya?
Doncs vol dir no assemblar-se gens.
Més coses.
Com se'n diu d'una llesca de pa amb escalibada i enxobàs?
Doncs no es diu ni txancleta ni macbarretina,
que eren els dos paranys que havíem posat,
sinó que es diu espardenya.
Bé, i el de la carnisseria el Sergi ja ha deixat claríssim
com anava la cosa.
Hi ha hagut una participació important, Aitor,
per part dels compradors?
Sí, si no m'equivoco, hi ha hagut una participació
de 1.500 persones.
Déu-n'hi-do.
Per això jo quan he vist que entràveu en aquesta capsa,
dic, home, calia portar totes, clar que cal,
perquè hem de treure 20,
que seran les persones que hauran guanyat.
Comentaris, això donen bé al mercat?
Sí, la veritat que sí, els primers dies
hi havia una miqueta de polèmica
entre els paradistes i clients,
sobretot amb preguntes com la de Batlloca,
n'hi havia dubtes.
És a dir, s'ha polemitzat el mercat de Tarragona?
Sí, la veritat és que sí,
tant a Tarragona com a Torreforta.
I, bueno, la veritat és que la gent s'ha animat bastant
i la participació ha sigut molt bona.
Tant gent jove com a gent gran han estat pendents de la campanya.
Els mercats, els que comprem habitualment,
sempre es crea aquest diàleg,
perquè sempre vas a les parades de sempre,
i aquesta cosa.
I sempre que hi ha un element dinamitzador,
des de quan es difressen per Carnaval,
des de les campanyes de Nadal
o qualsevol altra iniciativa que es prengui,
els compradors hi participem molt, normalment.
Sí, sí que és veritat.
Amb aquesta campanya també han col·laborat molt
en el sentit d'ajudar una miqueta la gent,
a vegades,
el tema aquest de discutir les respostes,
les preguntes,
de solucionar dubtes i coses d'aquestes.
Amb la realitat que tenen alguns paradistes,
jo m'imagino, eh?,
la fotografia quotidiana d'anar amb la butlleta
i anar responent.
Sí, era així, era així.
O sigui, anaves allà,
veies el client que estava al paradista seu
on va normalment preguntant,
i això què és, això què és?
I llavors l'altra persona li explicava
i a partir d'ahí anàvem fent.
Cercar espais de quotidianitat
probablement sigui un dels instruments
més útils per normalitzar la llengua.
Efectivament.
Jo sembla que a través dels mercats
sempre ha estat el millor lloc
per aprendre el vocabulari
de referent a l'alimentació
i els aliments i tot el que hi té a veure.
Nosaltres abans ja de fer el voluntariat
ja portàvem a la gent,
els nostres grups d'alumnes,
ja els portàvem als mercats
a fer un tomb perquè veiessin en directe
o perquè preguntessin a la gent
com es deia allò en aquell lloc
i també perquè veiessin
que una cosa de vegades és el nom estàndard,
el nom que pot conèixer tothom,
però que després els noms tradicionals d'un lloc
són exactament igual de correctes
i són els que s'haurien d'utilitzar.
No només el vessant abèmic,
sinó que també puguin veure exactament
com es diu el carrer
i com es diu correctament,
que no té res a veure una cosa amb l'altra,
perquè es digui el carrer
no vol dir que sigui incorrecte,
ens el contrari.
Sí, és veritat, això ens passa sovint.
Sergi, de fet, el mercat està claríssim,
és un lloc on anem a comprar
i hi ha uns professionals que venen,
però el mercat, com altres espais de la ciutat,
és un espai de sociabilització
i en aquest sentit la llengua és una eina,
justament de comunicació,
és un escenari perfecte per campanyes com aquesta.
D'això no hi ha dubte.
Efectivament, el mercat és vida
i de fet és la vida quotidiana
on la gent es relaciona entre ella
i per tant per relacionar-se entre ells
utilitzen la llengua.
I per tant aquí està,
jo crec que és la gran gràcia,
el gran encert d'aquesta campanya,
però alhora aquest concurs,
que en definitiva es tracta de conscienciar
i d'anar molt a l'arrel
de la problemàtica actual de la llengua catalana,
que és el seu ús social.
És a dir, a nivell de les escoles
existeix una immersió,
des de fa ja una bona colla d'anys,
que per cert, una gran notícia,
l'aprovació de la llei d'educació de Catalunya
que realment a través de rang de llei
blinda aquesta immersió lingüística,
cosa que fins dimecres
que vam aprovar al Parlament de Catalunya
la llei d'educació,
això no era així.
Ara sí que està blindada per rang de llei,
però en canvi això no garanteix,
és una condició necessària,
però no suficient per l'ús social.
I per tant, amb aquest joc
i precisament això que ara estaven explicant
dels paradistes,
que hi hagués una certa polèmica,
si la vejoques i això o l'altre,
això ajuda.
Això ajuda que amb aquest instrument
que és la llengua dins de les relacions
entre les persones,
dins del mercat,
que és on s'estaleix allò,
això quan val, això quan posa'm tant,
i els noms dels productes,
doncs ha estat un gran encert,
un gran encert haver portat aquest joc aquí,
perquè realment hem afavorit
el que buscàvem al final de tot això,
que és incrementar l'ús social de la nostra llengua
i a més a més recuperar expressions
d'aquest català tan tarragoní,
d'aquest tarragoní,
en el cas de la Majoca,
sense anar més lluny.
Jo no sé fins a quin punt,
a veure, probablement no calgui parlar d'inversió,
però penses,
si hi ha un col·lectiu de paradistes,
de venedors,
en aquest cas,
que al cap i a la fi,
dins del que és la seva feina diària,
tampoc no suposa,
diguem-ne,
un esforç d'interrompre la venda ni res d'això.
Home,
una inversió econòmica molt important
en aquest tipus de campanyes,
tampoc no el precisen.
Més aviat,
aquí es veu un exercici d'imaginació i de voluntat,
i de col·laboració,
de coordinar esforços,
a vegades és més important que els diners,
que ja sabem que són escadossers en aquest moment,
ja ho sabem tots,
però a vegades no només tot és culpa
que no tenim diners,
probablement és un exemple
d'aquesta col·laboració que es pot establir.
Sí, sí, efectivament,
estem molt contents
des del servei de política lingüística,
tant des d'Espimsa,
no cal ni dir-ho,
com des de l'associació de demanadors
del mercat central i del mercat de Torreforta,
de seguida ens van rebre amb les portes obertes
i vaja,
si no hagués sigut per la seva col·laboració,
no s'hagués pogut fer aquest joc.
Ara és curiós,
amb això de la campanya,
personalment,
i a vegades també ho comentes amb la senyora
o el senyor que tens al costat
quan estàs parlant,
estàs al mercat,
que tota la vida has comprat,
i vas assenyalant amb el dit,
perquè encara tenim moltes mancances,
fins i tot aquelles persones
que la nostra llengua és la d'aquí,
dius,
posa'm d'allò com es diu,
salchitxa,
i fas com un accent catalanitzat
d'una paraula en castellà,
perquè desconeixem encara bona part
del vocabulari,
tots en general,
d'aquells productes.
Ja si anem a la carnisseria,
jo recordo,
no sé si encara existeixen
perquè no m'hi he fixat,
però històricament,
quan es va començar
una mica a consolidar la nostra llengua,
hi havia grans cartells
a les carnisseries i als mercats
on et posava cada part de la vedella,
cada part del pollastre
perquè ho demanessis en condicions.
Encara ens costa molt
conèixer els noms
de cadascun dels productes.
Sí.
No, no, interveniu quan vulgueu.
Deia perquè és que, a més,
també durant els últims anys
s'ha incorporat
una gran quantitat
de productes nous.
És a dir,
per una banda,
jo em sembla que sí
que hi havia una part tradicional
que tota la vida,
la llata, etcètera,
no sé què,
els noms que els havíem après
precisament al mercat,
anant a comprar al mercat
aprenia a ser aquests noms.
El que passa és que últimament
s'han incorporat
una quantitat
de productes nous
que de vegades
problemes tens també a saber
perquè, clar,
són d'origen asiàtic
o d'un altre origen així
molt llunyà
i és una mica difícil.
I per això també
és molt important
que els mercats
tinguin ben posats
els rètols,
els cartells i tot això
perquè la gent
es pugui anar fixant
com es diuen
aquests nous productes.
Per això et deia
que és una font,
és com una classe
d'una altra manera,
no?
Sí, sí.
És una font inesgotable
d'adquisició
de nou vocabulari.
Les parades de peix
són les que a vegades
doncs sí que tens
bucaró,
saitó
i dius
posa'm un quilo
de bucaró
o dius
posa'm un quilo
de saitó
i dius
no, no, això no és saitó
és bucaró
però no és el mateix?
És a dir,
amb això
és un exemple
però amb això
ens hi trobem molt, eh?
Sí, sí,
són a vegades matisos
que...
És el mateix
bucaró i saitó
i es pot dir igual
Estic segura que sí.
Segons com en xova també.
En xova també.
És el mateix producte sempre.
De manera diferent.
hem tractat de manera diferent.
L'origen és el mateix
però el tractament que reben
és diferent.
Home, i el que diu la Marina, no?
La parla més autòctona
més de les deus
posa'm un quilo de gadagans.
Això mateix.
Sí o no, eh?
Què hem de dir gadagans
si comprem a Tarragona
o els comprem a Cambrils o què?
En aquest cas, sí,
està molt bé que diguem gadagans
perquè justament són les paraules
pròpies d'aquest territori
i si no les direm aquí
no les diran enlloc.
Tenim molt a prendre, eh, encara?
Ara parlarem si fareu més coses junts
però jo crec que és el moment
de treure 20 butlletes
d'aquestes mil i escaig.
Quatre mans innocents.
Us agafo els quatre
perquè si no hem de fer via.
Mentre fem una pausa
per la publicitat
us convido a que n'agafeu
cinc cadascú, si us sembla
i donem públicament
els noms de guanyadors i guanyadores
i parlem dels premis, d'acord?
Molt bé, a veure aquesta capsa.
Tres minuts en dos quarts de dotze
del migdia
tenim ja 20 butlletes
damunt la taula
cadascun dels nostres convidats
i convidades
n'han tret cinc.
Recordem els premis.
Qui recorda els premis
que guanyaran aquests 20 compradors
i compradores del mercat marinar?
Doncs mira, guanyaran
vals de compra
de 20 euros
per productes
del mercat central
i del mercat de Torreforta.
Guanyaran
un diccionari
de productes
del mercat
que han editat
des de l'associació
de venedors.
Ai, que bonic això, no?
Sí,
està en moltes llengües
a més a més
està no només en català
sinó que és un diccionari visual
i està en 10 llengües
em sembla.
Si no m'equivoco
n'hi ha traduccions
de productes
amb 17 idiomes.
Amb 17, amb 17, imagina't.
Això és una iniciativa magnífica.
Vas a comprar
amb la guia
la guia del mercat
directament, molt bé.
I a més a més
també tindran
vals de compra
per valors de 30 euros
per la llibertia
de la Generalitat.
Oh,
jo no he posat
cap butlleta
perquè ningú pensés
que fem aquí
tràfic d'influències
amb les butlletes del mercat.
En fi,
ja teniu cadascun
de vosaltres
5 butlletes.
Marina,
vinga,
comencem per aquí
i fes els honors.
Guanyadors i guanyadores
del concurs
i l'encerto l'endevino.
Molt bé,
doncs mira,
començarem pel mercat
de Torreforta
i els 5 primers guanyadors
són el José Antonio de Carballo,
la Mònica Brull,
la Núria Ferrer,
la Yolanda García...
Que no soc jo,
digues el segon nom,
que ningú es pensi
que soc jo.
No soc jo, eh?
És la Yolanda García Piñás.
Res a veure,
no som ni família,
us ho asseguro.
I la gent
de la rellotgeria
Feijó de Torreforta.
Això han fet un col·lectiu, eh?
Han fet un col·lectiu, sí, sí.
Un col·lectiu de...
Doncs mira,
en tot cas la Maria Jusús,
que és molt amable,
s'endurà alguna
d'aquestes butlletes
i mira,
anem de trucar a alguna
d'aquestes persones,
a veure si els agafem a casa
i podem parlar.
Portem-les totes
perquè allò,
si no hi ha un,
doncs algú estarà a casa
aquesta hora
o algú contestarà el mòbil.
Aitor.
Bueno,
els cinc guanyadors
que falten de Torreforta,
Arturo Martínez,
Raquel Rodríguez Rojas,
Rosario Rodríguez,
Pagui Gutiérrez Moreno
i l'últim,
Ana Bujaldón Pozo.
Doncs mira,
cinc...
Quasi tot són compradores,
Encertades totes.
Totes, clar.
Val a dir que
totes les butlletes
que hi havia aquí
són les que han encertat.
Aquelles que han comès
alguna rada,
lògicament,
no han entrat en el concurs.
Rosa,
el teu torn.
Sí,
del Mercat Central de Tarragona.
Guanyadors,
guanyadores.
Eva Cobo,
Maria Usó,
Letizia Erdes,
Maria Teresa Ratera
i
Rafela Montaner.
Molt bé,
més guanyadors.
Sergi,
tanques la ronda.
Ara els guanyadors
també del Mercat Central
de Tarragona.
Josep Anton Maicín,
Angelina Boronat Matash,
Pepi Ripoll,
Mercè Ortega Gavarra
i finalment
Juan José Bacero Adame.
Molt bé,
doncs més guanyadors,
més guanyadores.
i Joan Maria
estan intentant contactar
amb algunes
de les persones
que estan en aquestes
bulletes.
Intentaríem
conversar
amb alguns d'ells
i elles.
De totes maneres,
com que lògicament
no tots han d'estar
escoltant
Tarragona Ràdio,
de quina manera
poden saber
es farà pública
la llista
de guanyadors
i guanyadores?
Sí,
es farà pública
i a més a més
també els trucarem
personalment
i podran venir
a recollir el premi
al servei
de política lingüística
de l'Ajuntament
de Tarragona
que som a la casa
de Castellarnau,
al carrer
Cavallers número 14.
Els vals de compra
del mercat també
els acolliran aquí?
Sí,
i centralitzeu
el que és
la recollida
dels premis.
Davant d'aquesta
experiència,
Sergi,
més iniciatives,
Rosa,
entre vosaltres,
política lingüística,
mercats,
això ha funcionat
molt bé,
amb calma,
ja ho sé,
que no es pot córrer,
però...
Sí,
a veure,
no només amb mercats,
amb el departament
de política
o amb el servei
de política lingüística
de l'Ajuntament,
que vull recordar
que només té
un any
i mesos de vida,
per tant,
no estem parlant
d'un servei
que faci molts anys
que funciona,
malauradament
només fa 15 mesos,
bueno,
malauradament,
per sort,
fa 15 mesos,
no faré més propaganda,
fa 15 mesos
que funciona.
Propaganda d'això
es pot fer
sempre que convengui.
Jo crec que la gran gràcia
de tenir un servei
de política lingüística
a l'interior
de l'Ajuntament
de Tarragona
és precisament
aquesta col·laboració
amb altres entitats
de la ciutat,
en aquest cas,
tant amb el Consorci
de Normalització,
evidentment,
com en aquest cas
amb una associació
de venedors
del mercat,
tant de Torreforta
com el mercat central,
però també la col·laboració
interna
dins de l'Ajuntament
amb diferents regidories,
que això jo crec
que és la manera transversal
de treballar la llengua,
és a dir,
no és una cosa aïllada
que el servei
de política lingüística
faci les seves coses
i la resta
de departaments
de l'Ajuntament
no en tenim res a veure.
Doncs bé,
això ha sigut un cas clar
de col·laboració
de col·laboració del servei
amb el que podíem dir
mercat.
A partir d'aquí
estem treballant
alguna altra cosa
des de l'àmbit
del turisme,
també.
Estem treballant
alguna cosa
des de l'àmbit
del turisme
de poder-ho fer,
donar a conèixer
la nostra llengua
per tota aquella gent
que ve d'altres llocs
o de la resta
del nostre país
i per tant,
doncs,
jo crec que és un element
divertit
que bé,
no queda molt
per explicar-ho
i fer-ho públic.
Però clar,
això s'ha de fer públic,
s'ha de fer bé,
per tant...
Ja hem fet un apunt.
Hem fet un apunt,
però amb això
el que vull dir és que
el que vull explicar
és precisament
la transversalitat
de treballar
aspectes
de conscienciació,
d'utilització social
i és
en àmbits diferents.
Ara hem fet mercats,
pot ser turisme
i de fet
estan a vent-hi
molts altres.
Però en aquest sentit,
en aquesta transversalitat
que esmentaves
des del Consorci
i altres entitats
ja fa temps
que s'està treballant
amb molts col·lectius.
En aquest cas
estem parlant
d'una iniciativa
amb els venedors del mercat,
però parlem des de personal sanitari,
passant per professionals
de l'àmbit de la justícia,
els propis mitjans
de comunicació.
Esteu fent una feina
d'aquella,
diguem-ne,
que no és publicita,
però que és una feina interna
molt interessant
i que lògicament
ha de comptar
amb la col·laboració
dels propis
catalanoparlants
o futurs catalanoparlants.
Sí, sí,
però a més
amb el servei
de política lingüística
també,
a banda d'aquesta col·laboració
que a mi em sembla esplèndida,
a més pel vessant popular
que té,
també,
per exemple,
estem treballant internament,
com tu deies,
estem treballant
en qüestions d'índex pla,
que és una eina interna,
però que, clar,
necessita temps
per aplicar-ho,
que no té
una difusió pública,
però que sí,
em sembla
que a la llarga
tindrà resultats
si podem tirar endavant
totes les actuacions
que han plantejat
en departaments
de l'Ajuntament,
en coses relacionades
amb la sanitat,
etcètera,
etcètera.
És que avui en dia
no hi ha altre remei,
encara que no volguessis,
en aquest sentit,
s'ha de treballar conjuntament,
tant les entitats,
tant les associacions
professionals,
tots s'han de treballar,
i més tal com està
la situació
que deia abans el Sergi,
com està la situació
de la llengua,
han sortit l'última
enquesta
de les llengüístiques,
i vaja,
no cal dir res més,
només cal mirar-se
aquella notícia,
per tant,
o treballem tots conjuntament,
o no sé si ja hi serem a temps,
perquè arriba un punt
que dius que
la situació
no és bona,
objectivament,
estadísticament no és bona,
i per tant
hem de treballar
tot sa una.
Sí, perquè a vegades,
clar,
en el cercle
que tu et pots moure,
que es parla habitualment
català,
si estem molt bé,
jo parlo català
tot el dia,
i clar,
però a la que vas
una passa més enllà
veus que no,
que la realitat social
és una altra
que no té res a veure
amb el teu entorn
més immediat,
que és a vegades
aquesta creença errònia
que tenim.
Us poseu els auriculars
si sou tan amables,
ho dic perquè
anem a saludar
a la Mònica Brull
i a la Núria Ferrer
que les hem pescat
no sé exactament on
però parlarem immediat
amb elles.
Mònica Brull,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Enhorabona,
primer que tot, eh?
Moltes gràcies,
moltes gràcies.
I has guanyat un...
M'agrapteixi de sorpresa.
Ha estat una sorpresa,
m'imagino,
saps que has guanyat
un lot d'aquests magnífics
del mercat
i per llibres
i un diccionari
i de tot una mica, no?
Molt bé.
Què et va semblar
aquest concurs,
aquesta iniciativa?
Home,
molt bé.
És una manera
de fer conèixer
la gent el català,
no?
Perquè hi ha molta gent
que sí,
podem parlar català
però hi ha paraules
que ni les coneixem,
per exemple.
Perquè tu ets...
Està molt bé.
Ets compradora habitual
del mercat.
Sí, sí.
I et passa a vegades
que hi ha productes
que dubtes una miqueta,
com es diuen en català,
ara ho comentàvem,
que ens passa a tots una mica.
La veritat és que sí,
jo soc catalana,
o sigui,
jo soc de Tarragona
tota la vida
i hi ha paraules
que diguin això que és.
Doncs és que a banda
d'altres regals
i vals de compra
també donaran
una mena de diccionari
de productes
que pots comprar
al mercat
que està en català
i en altres idiomes
que en aquests moments
es parla...
Sí, sí.
Perfecte.
Perfecte.
Hi haurà coses
que no sé ni com demanar-les
de vegades.
Ve algun al cap?
Algun al cap?
Aprofita que tenim aquí
una experta,
si hi ha alguna paraula
que tens dubte.
No ho sé,
m'agafes i ara una miqueta...
No, no,
ja m'ho penso, dona,
que t'he agafat
una mica d'imprevist.
Molt bé, doncs,
Mònica,
moltíssimes gràcies,
es posaran en contacte
amb tu
perquè vagis a buscar
els teus premis,
d'acord?
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Enhorabona,
molt bon dia.
Gràcies.
Adéu-siau.
Crec que tinc
una altra de les guanyadores,
és la Núria Ferrer.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Et puc preguntar
si estàs treballant,
si estàs a casa,
si estàs al mercat
comprant,
que mai se sap?
En aquest moment
no estic a casa.
Estàs a casa.
M'heu agafat així,
és una mica de sorpresa.
Has anat ja al mercat avui?
Avui no.
No.
Avui no hi he anat.
I aniràs demà?
Normalment
i vaig jovint,
eh?
Jovintet.
Molt bé.
I, per exemple,
si jo ara et fes fer
una llista de la compra,
sí.
Què compraries avui al mercat?
A veure.
Doncs,
en aquest temps,
fruita.
Quines fruites compraries?
Doncs,
tréssec, sobretot.
Molt bé.
I meló,
síndria.
I llavors,
doncs,
carn.
I de la carn,
quina part compraries?
De la part,
normalment,
vedella.
Vedella.
I què compres?
És el que ens agrada més
i és el que mengem més.
I com demanes la vedella?
Què demanes?
Vistec?
Filet?
Sí, sí.
Vistec.
Sí, sí.
Vistec,
entrecot,
vull dir...
Molt bé.
Perdona'm un moment,
Núria,
vistec,
què ho podem dir?
Ho podem dir,
ho podem dir.
D'acord.
És que parles molt bé el català,
Núria,
estàs dient els noms dels productes
i escolta,
si anessis a comprar peix,
quin peix compraries avui?
Doncs no sé,
rap o sardina
o saitó,
vull dir...
Molt bé.
Núria,
fantàstic,
què t'ha semblat
aquesta iniciativa
del concurs?
Molt bé,
molt bé,
perquè el català,
encara que siguem catalans,
n'hi ha molts
que no sabem
la paraula exacta
que és.
I està molt bé,
això.
I saps
què has guanyat?
Quins són els teus premis?
Doncs no,
no ho sé,
no.
A Aitor,
li dius tu?
Sí,
n'hi ha molts de compra
per import de 20 euros,
després un lot de llibres
de la biblioteca
de l'Ajuntament,
si no m'he equivocat.
De la llibreria
de la Generalitat.
D'acord,
perdona.
I després un diccionari receptari
que hem editat
a l'associació
de Torreforte
a Tarragona,
que estan els diferents
aliments del mercat
amb 17 idiomes diferents.
Què et sembla?
Molt bé,
moltes gràcies.
A tu per atendre
la nostra trucada
i es posaran en contacte
amb tu per dir-te
on has d'anar
a buscar aquests regals,
d'acord,
Núria.
Perfecte,
gràcies.
Gràcies a tu,
enhorabona,
molt bon dia.
Adéu,
gràcies.
Adéu,
siau.
Encantades,
eh?
Encantades
i jo crec que demà
tornem a fer
un altre concurs d'aquests
i ara més preguntes,
eh?
Perquè ara com que ja
coneixem...
I més difícils.
I més difícils.
Sí senyora,
jo crec que això
ha estat una mica
prospecció.
A veure,
a quin nivell tenim
els compradors del mercat
i heu vist que això
més o menys
ho hem superat.
Jo crec que es pot pujar
al llistó,
que és un estímul,
no?
Sí,
sí,
hem començat així
amb un nivell més bàsic
i a poc a poc
anirem avançant.
I com a venedors del mercat,
moltes iniciatives,
moltes idees damunt la taula
o si més no buscar-les,
no?
Perquè en aquesta època
vas al mercat aquests dies
també.
Què,
què tal com va?
Es nota la crisi,
allò que et diuen...
Es nota.
La gent no deixa de menjar,
però si abans jo estava en 10,
ara en gasten 8.
Això se sent molt,
no?
Però és normal,
és generalitzat
i també afecta el sector alimentari,
i lògicament.
Sí,
sí que és veritat
que això se sent,
però igualment el tema
de,
el que comentaves,
de moltes iniciatives
i tot això,
de cara a culturals
com aquesta,
de cara a enfocades
al català,
tenim poquetes
per desgràcia.
I sincerament,
ens agradaria tindre
un volum
igual més important
d'aquest tipus
de campanyes
i iniciatives.
Penso que
se us ha girat feina,
eh?
Després de l'acollida
que tindut,
jo crec que sí,
que tens lliure.
Està bé,
però a més a més
demostra això,
1.500 persones
participant,
està demostrant
que l'èxit
d'aquesta iniciativa
i que realment
ha calat
i ara mateix,
no?,
amb dues d'aquestes
20 guanyadores
que hem tingut
l'oportunitat
de parlar,
doncs veus
que realment
ha arribat
i s'ha vist
la utilitat
d'aquest joc
i també ajuda
a que hi vagi gent
al mercat,
tant de Torreforta
com el Central,
perquè si hi ha
un concurs,
hi ha premis,
doncs això també
motiva
que gent
vagi a comprar
amb aquestes dos indrets.
Però fixeu-vos
en una cosa
que a mi no m'ha passat
desapercebuda,
que és el fet
que totes dues concursants
no sabien
quins eren els regals.
A vegades
participes en un concurs
perquè sorteixen,
jo què sé,
un cotxe
o un cap de setmana
a Torrevieja,
m'és igual.
Però en aquest cas,
ningú tenia coneixement
de quins premis,
de què podien guanyar.
Era el fet
de participar
i participar
d'un joc divertit
i proper
i curiositat.
Però que la finalitat
no era el premi,
perquè ni tan sols
sabien el que havien guanyat,
per tant,
escolta,
jo crec que podem estar encantats.
I tant.
Molt bé.
Us agraeixo moltíssim
que hàgiu vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio.
Esperem continuar
fent-nos ressò
d'aquestes iniciatives
o no,
perquè potser seria
un símptoma
de que no les necessitem,
però mentre les necessitem,
doncs vinga,
imaginació i alegria,
que d'això es tracta.
Gràcies de veritat.
Aitor Pardo,
que abans li he canviat
el cognom,
aquesta mania de batejar
que tenim a la ràdio,
cada dia canviem el nom
a algun convidat,
emmano disculpes,
ve en representació
de l'Associació de Venedors
del Mercat Central
i de Torreforta,
Sergi de los Rios,
president de l'empresa
municipal de mercats,
Rosa Maria Ibarz,
directora del Centre
de Normalització Lingüística
i Marina Massagué,
tècnica de política lingüística.
Moltíssimes gràcies
i més difícils
a la propera vegada.
Ho tindrem en compte.
Bon cap de setmana.
Adéu-siau.
Igualment.